PLA DE COMUNICACIÓ L9Departament de Política Territorial i Obres Públiques –

Generalitat de Catalunya

PLA DE COMUNICACIÓ L9

La gran línia de metro

L’any 2009 el Govern de la Generalitat de Catalunya va iniciar la posada en marxa de l’L9 de metro. Es tracta de l’obra més ambiciosa des del punt de vista de servei al ciutadania, de construcció d’infraestructura, d’innovació tecnològica i d’inversió econòmica abordada pel Govern català.

L’L9 de metro és amb 47,8 km una de les línies soterrades més llargues d’Europa. Les seves 52 estacions i 20 intercanviadors amb altres línies de metro donaran servei a 350 mil usuaris al dia quan estigui en ple rendiment, el 2014. Travessa l’àrea metropolitana des del Besòs al Llobregat, passant per Santa Coloma de Gramanet, Barcelona, l’Hospitalet i el Prat de Llobregat. Connecta al seu pas l’Aeroport de Barcelona, les estacions del TAV, els centres universitaris , hospitalaris (com Sant Pau) o esportius (com el Camp Nou) a més d’apropar el metro a barris on no havia arribat fi ns ara.

Té, a més, un caràcter totalment innovador. Pel que fa a l’obra, es construeix amb tuneladores de 12 i de 9,5 metres de diàmetre i un túnel on els trens passen en dos pisos. Les estacions de tipus pou permeten ocupar el mínim espai en superfície i arribar a profunditats rècord. Pel què fa al servei es tracta de la primera línia de l’Estat que ha incorporat trens que circulen sense conductor i estacions amb ascensors coordinats amb l’arribada dels combois.

Una línia en construcció

Els darrers anys, el Govern ha fet un gran esforç per tal d’explicar a la ciutadania com es desenvolupaven les obres de l’L9, a les seves característiques i les afectacions que provocaven. A partir de les premisses de proximitat, informació i transparència, s’ha intentat que el ciutadà se senti atès i tranquil respecte de la seguretat de l’obra i valori la seva importància i utilitat. Aquesta fase, que comença a partir del 2004 es manté activa durant el 2009 en els trams en construcció i ho estarà fi ns al 2014 any en el que es preveu que fi nalitzin totes les obres.

Una línia en servei

El 13 desembre del 2009 es va posar en marxa el primer tram de l’L9 a Santa Coloma, l’abril passat es va posar en marxa el tram de Badalona i en unes setmanes, es posarà en servei el tram que connecta amb La Sagrera de Barcelona. D’aquesta manera, l’any passat, la comunicació respecte aquesta obra va fer un salt endavant i va centrar el seu objectiu a la informació del servei que ofereix

PLA DE COMUNICACIÓ L9

i la seva utilitat, per tal que els veïns la coneguessin encara millor i se la fessin ràpidament seva, tot mantenint en paral·lel el pla comunicatiu d’una obra que segueix en construcció.

Estructura del pla

Així, aquest Pla de comunicació neix en els anys de construcció de la línia i té un punt d’infl exió el 2009, abans de l’inici de la seva posada en servei. Aquest any es potencia el pla en curs de l’obra en construcció i s’inicia, en una altra escala, un pla específi c per a la seva posada en servei en trams successius.

En aquest sentit, es tracta d’un pla integral i pluridisciplinar que té aquestes dues vessants que es desgranen en diferents estratègies segons els seus objectius i a qui van dirigides, de la manera següent:

Línia en construcció ObjectiusComunicació directa a la ciutadania Comunicació a mitjans Comunicació de crisi Comunicació interna

Línia en serveiComunicació directa a la ciutadania Comunicació a mitjans

Campanya Xarxa InternetActe d’inauguració

Qui som

El Pla de comunicació de l’L9 l’ha dut a terme el Govern de la Generalitat a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i la seva Ofi cina de Comunicació, juntament amb les empreses públiques GISA i IFERCAT, i en col·laboració amb la Direcció General de Comunicació i la Direcció General de Difusió Corporativa del Govern.

Els anys de construcció d’aquesta línia de metro, encara en marxa han estat marcats per un fort debat social i mediàtic al voltant de les infraestructures del país, la prioritat del transport per ferrocarril i la seguretat en l’obra pública.

És en aquest sentit que l’L9 ha esdevingut, per la seva magnitud, una obra emblemàtica i tot un repte tant des del punt de vista constructiu com comunicatiu. En aquesta fase, quan s’obren rases als carrers, pous de 70 metres de profunditat en algunes places i fi ns a cinc tuneladores de 12 i 9,5 metres de diàmetre solquen el subsòl de la ciutat passant per sota de cases es vol potenciar la comunicació d’aquesta gran infraestructura donant als ciutadans la màxima informació i amb la màxima transparència, sota la premissa de més informació = més tranquil·litat.

Així, els principals objectius comunicatius de l’obra en construcció han estat transmetre l’L9 com:

- Una obra segura, construïda amb efi ciència i professionalitat- Una línia de metro útil, que aporta benestar i equilibri social i impulsa el transport públic. - Una infraestructura pionera tant en mètodes constructius, com en magnitud i tecnologia- Unes obres que avui causen molèsties als veïns però que demà aportaran un bon

servei. - Una obra propera i transparent per a la ciutadania a qui s’atén en primera persona.

47,8 km de metro en construcció

Per dur a terme aquests objectius, s’han establert diversos nivells de comunicació:

Comunicació directa al ciutadà

El ciutadà en general però especialment el veí o el comerciant més proper de l’obra és què primer gaudirà dels benefi cis que aporta tenir una estació de metro propera de la nova línia, però sens dubte, és també el primer en patir les molèsties, sorolls, talls o restriccions. És per això que el pla de comunicació de l’L9 en construcció ha posat especial rellevància en informar als ciutadans de forma directa, clara i transparent per tal que en tot moment se sentit escoltat i atès. Així, s’han pres les següents línies de comunicació directa:

PAC: l’L9 ha estat de les primeres obres que ha tingut Punts d’Atenció al Ciutadà. Es tracta de petits centres propers a les obres que donen informació a peu de carrer i recullen peticions d’informació i reclamacions de veïns i comerciants. L’informador del PAC és la fi gura interlocutora entre els afectats per l’obra i l’administració responsable d’aquesta, és a dir, GISA i el DPTOP. L’L9 actualment té set PAC, que reben 1.000 peticions cada mes de mitjana. Aquests PAC s’ubiquen a diversos punts de l’obra per tal de donar cobertura a una part de la línia. La seva ubicació es decideix en funció de l’obra i de les afectacions que causa en superfície. Aquest sistema de PAC s’ha fet extensiu a les principals obres del DPTOP i aquelles que causen més afectacions en superfície. Les funcions principals d’un PAC són: l’atenció als usuaris, el seguiment de l’obra, la difusió de campanyes informatives i les tasques administratives.

Bustiades i cartelleria: dirigides sobretot a informació de servei. Quan hi ha afectacions en superfície, talls de carrer o ocupacions de voreres o places, s’informa els veïns mitjançant cartells de porteria o bustiades. Aquests cartells contenen informació sobre el tipus d’actuació, el plànol indicant la zona d’actuació i les afectacions a la via pública.

Tancaments d’obra: s’ha fet un esforç per canviar la clàssica imatge de tanca neutra sense informació per un nou sistema en el que mitjançant fotografi es, imatges virtuals i breus textos s’explica l’obra que s’hi executa i la seva utilitat pel barri o la ciutat. En molts casos també, quan les tanques entorpeixen l’entrada de clients en els comerços propers a l’obra, incorporen els noms d’aquests establiments mateixos donant-los rellevància i establint complicitat amb uns dels principals afectats per l’obra. Aquest sistema s’aplica ja en el conjunt d’obres del DPTOP. Així mateix, s’ha unifi cat el cartell d’obra per tal de donar una imatge d’uniformitat a totes les obres de la Generalitat de Catalunya perquè els ciutadans puguin reconèixer amb facilitat de quina obra es tracta.

Reunions veïnals. Durant la seva construcció tècnics i responsables del DPTOP i l’ajuntament s’han reunit quinzenalment amb els veïns afectats per les obres. L’objectiu de les reunions ha estat informar de primera mà de l’evolució de l’obra als veïns afectats.

Visites veïnals: s’han organitzat visites amb totes les associacions veïnals concernides per les obres, acompanyats de tècnics i responsables del DPTOP i GISA, mitjançant les quals han pogut veure com evolucionaven les obres del túnel o estació que s’està construint sota terra, prop de casa seva, visitar una tuneladora i resoldre els seus dubtes sobre l’obra.

Visites institucionals i professionals: s’han realitzat visites a diverses parts de l’obra de l’L9 amb diferents institucions nacionals i internacionals. Així, han visitat les obres de la línia ajuntaments afectats, membres de governs autonòmics, el Banc Europeu d’Inversions, ADIF i TMB. També s’han organitzat visites tècniques amb col·legis professionals (el de Camins, Canals i Ports, el de Geòlegs, el d’Arquitectes, el d’Enginyers Tècnics de Mines,...), universitats nacionals i estrangeres, tècnics de transports i enginyers d’altres països. Diverses empreses privades, sovint vinculades al sector de la construcció, també han visitat les obres de l’L9.

Fires: la Generalitat de Catalunya i, concretament, el DPTOP, participa en diverses fi res arreu del territori. En aquest sentit, l’L9, al ser una de les obres amb més rellevància actualment, pren protagonisme en aquest tipus d’esdeveniments. A les fi res s’han exposat maquetes de la tuneladora de l’L9 i de les estacions tipus pou i s’ha completat la informació mitjançant plafons explicatius i fulletons. Algunes de les fi res on ha estat present l’L9 són Construmat, SIL (Saló Internacional de la Logística i la Manutenció), BCN Rail, Rail Forum, AETOS i Futur Civil, entre d’altres. La línia s’ha presentat també a múltiples fòrums i jornades estatals i internacionals de la construcció.

Comunicació a mitjans

La magnitud d’aquesta obra ha estat objecte d’atenció de tots els mitjans de comunicació des del primer dia. En aquest sentit, la relació amb els mitjans respecte d’aquesta infraestructura ha estat diària i exhaustiva. L’objectiu bàsic ha estat informar els ciutadans, també a través dels mitjans, de tots els detalls del projecte de la infraestructura i de l’avenç de les obres, així com de les afectacions que podia comportar en cada moment.

Com comunicar: el principals objectius en la comunicació i la relació amb els mitjans han estat:

- Transparència: donar-los tota la informació possible tant positiva com negativa, de la línia; el seu funcionament, afectacions i incidències i fer-ho de manera àgil i efi cient.

- Credibilitat: a partir de la transparència i la informació exhaustiva, s’ha intentat que els mitjans se sentissin sempre el 100% atesos, que no quedessin preguntes sense respondre i que en defi nitiva l’Ofi cina de Comunicació del DPTOP esdevingués font de referència per als mitjans i no necessitessin buscar-ne d’altres (ajuntaments empreses constructores etc

Què comunicar: a banda de les respostes a peticions periòdiques, els dos eixos principals que s’han comunicat han estat:

- Fites i avenços de l’obra, un tram de túnel fi nalitzat, una tuneladora que arriba al pou d’una estació i per tant és visible, una nova tuneladora en marxa, un canvi de capçal que produeix imatges espectaculars

- Afectacions en superfície i incidències

Quan comunicar: a partir de la planifi cació interna establir els moments comunicatius més adequats segons les fi tes de la mateixa obra, però respondre també amb agilitat quan el mitjà ho requereix.

Amb quines eines comunicar:

Visites amb mitjans: per tal de conèixer l’obra i copsar la seva magnitud, una de les principals maneres de fer-ho ha estat les visites a les obres. L’any 2009 se n’han organitzat més d’una vintena. Aquestes tenen diferents formats segons les necessitats informatives o del mitjà:

Visites amb autoritats: com el president de la Generalitat, conseller i alcaldes, quan la fi ta de l’obra s’ha considerat d’especial rellevància.

Visites amb tècnics i responsables de l’obra, per explicar més detalladament i des d’un punt de vista tècnic l’avanç de la construcció.

Visites personalitzades: també acompanyats de tècnics, normalment a demanda dels mitjans, individualitzades i destinades a reportatges específi cs i més extensos.

Notes de premsa: s’han redactat més d’una quinzena de notes de premsa durant el 2009. Se subratlla la novetat, s’estableix la seva contextualització i es dóna especial rellevància a les fotografi es i plànols de l’obra. En molts casos les notes es conceben com a dossiers complerts. S’entreguen en les visites i/o s’envien als mailings específi cs i es pengen al web i bloc del DPTOP

Sessions de formació: en grup o personalitzades, explicant amb tècnics al DPTOP les característiques de l’obra, mètodes constructius i els seus detalls tècnics amb un clar objectiu formatiu. Tant amb periodistes especialitzats com amb els nous que s’incorporen en el seguiment d’infraestructures, entre d’altres. Avui, molts dels periodistes de Barcelona que segueixen l’actualitat d’infraestructures són vertaders especialistes en l’L9 i els coneixements adquirits en el seu seguiment els poden aplicar a altres grans infraestructures del país, amb mètodes constructius similars.

Formació de portaveus: per tal de desenvolupar aquestes tasques, s’ha triat tècnics del Departament amb responsabilitats en el seguiment d’aquesta obra i se’ls ha format per tal que puguin exercir de portaveus, i explicar des d’un punt de vista més tècnic l’obra, a banda de la valoració més global que poden fer els alts càrrecs. Així, es poden establir diferents nivells de comunicació amb diferents nivells de portaveus, adequant d’aquesta manera el missatger al missatge i donant més credibilitat al mateix.

Entrevistes: que aquesta obra sigui una de les més importants que du a terme el Govern ha

fet que en les múltiples entrevistes als mitjans de comunicació per explicar les actuacions del DPTOP mitjançant el mateix conseller o responsables del DPTOP, l’L9 n’ha estat protagonista. A banda, també s’han realitzat diverses entrevistes específi ques sobre la mateixa línia.

Anuncis a mitjans: en aquesta fase, els anuncis han estat utilitzats bàsicament per explicar afectacions de l’obra en la via pública com talls de trànsit o restriccions.

Comunicació de crisi

Una obra d’aquesta magnitud, amb gairebé 50 km de túnel al subsòl de les ciutats més densament poblades de Catalunya i amb una execució tècnica complexíssima és, sens dubte susceptible de patir moments en què s’afecta la superfície, i produeix incidents en l’obra no previstos. Moments, per tant, en els que s’afecta directament la vida diària dels veïns. És en aquest sentit que és imprescindible tenir un pla de comunicació de crisi per tal de reaccionar coordinadament i fer arribar al més aviat possible la informació als ciutadans. L’objectiu és tenir prou credibilitat per donar tranquil·litat al ciutadà, el mitjà per assolir-lo és la gestió de la informació. S’estableixen, així, diferents esglaons comunicatius:

Coordinació i informació interna: una de les claus d’aquesta fase del pla és que la comunicació interna sigui fl uïda i efi caç, per tal que la incidència sigui coneguda des de l’obra fi ns a tots els òrgans responsables de la mateixa, per tal que puguin prendre decisions coordinades.

Alerta: la incidència s’alerta mitjançant missatges sms i mails que circulen des de l’obra cap als responsables de l’empresa pública gestora de l’obra GISA i d’aquesta cap al DPTOP en llistats preestablerts. Aquests missatges tant els reben els responsables tècnics i polítics com el servei de comunicació del DPTOP.

Valoració i actuació: un cop rebut el missatge de l’obra es valoren coordinadament la gravetat de la incidència i es decideix l’actuació comunicativa i si cal fer-la.

Gradació de la incidència: en el transcurs d’un obra el nombre d’incidències és molt gran. Valorar-les i comunicar-les de forma ponderada esdevé clau per tal de no magnifi car-les i crear alarma en cas d’informar-les, o crear confusió i intranquil·litat en cas de no fer-ho. L’actuació comunicativa dependrà bàsicament de dos barems :

• Gravetat de la incidència • Incidència interna de l’obra o amb afectació en superfície o en serveis

(accident laboral lleu, avaria de maquinària, talls de carrers, de servei de metro, d’aigua etc).

Quan comunicar: una de les principals característiques d’una incidència és que en molts casos està en evolució. Establir quin és el moment oportú de comunicar, trobar l’equilibri entre la precipitació i la tardança, serà clau. En aquest sentit, es té en compte :

• Avaluar la situació i tenir prous elements i certeses del fet i de la seva possible durada o evolució.

• Ser els primers en comunicar-la, per tal que no siguin altres fonts que

comuniquin una incidència pròpia.

Com comunicar: un cop es decideix fer pública la incidència es tractarà de donar la informació clara i sufi cient. Depenent dels elements exposats anteriorment (valoració, gradació i moment), es decidirà fer-ho amb més o menys eines informatives :

• Directe als ciutadans: PAC a peu d’obra, telèfons d’atenció , 012, i web i xarxa seran les principals

• Mitjans de comunicació: des de trucades a les agències, ràdios, diaris fi ns a les notes de premsa, rodes de premsa o atenció als mitjans a peu d’obra utilitzant si cal portaveus tècnics, establint pools de premsa o centres d’atenció permanent a peu d’obra

Coordinació i informació externa administrativa i institucional : es compta també amb protocols de coordinació amb altres actors de la incidència a nivell extern amb altres departaments (Interior per emergències) o amb ajuntaments o altres administracions locals o empreses públiques de transport com TMB. Amb tots ells es manté una coordinació constant tant per la comunicació de crisi com per la comunicació ordinària pel seguiment de l’obra i de la línea en servei. Aquesta coordinació s’estableix també amb els respectius gabinets de comunicació de cadascuna de les administracions implicades amb l’objectiu d’intercanviar informació i unifi car el missatge.

Comunicació interna

La comunicació interna, doncs, és un aspecte clau en tota aquest procés comunicatiu. La coordinació entre l’empresa constructora i la direcció d’obra , l’empresa pública GISA i el DPTOP esdevé cabdal a l’hora de planifi car els processos comunicatius i de ser prou àgils en respondre. En aquest sentit, la comunicació interna presenta els aspectes fonamentals següents:

- De peu d’obra al DPTOP i viceversa: s’han establert cadenes comunicatives per tal d’informar de qualsevol fet rellevant que passarà o està passant i que sigui susceptible de tenir valor informatiu. En aquest sentit, tots els esglaons d’aquesta cadena tenen tots els mateixos barems valoratius descrits anteriorment.

- Previsió: la millor comunicació és la prevista i planifi cada. En aquest sentit, es realitzen previsions trimestrals, mensuals i setmanals per fer un seguiment constant tant de les principals fi tes a comunicar com de les afectacions en superfície per tal de valorar-les i preparar els processos informatius corresponents (notes, dossiers, actes, visites etc).

- Reacció: en cas d’una incidència o notícia no prevista, aquesta escala de coordinació serà també bàsica a l’hora d’articular els mecanismes de resposta de manera àgil i efectiva, com s’ha vist en el pla de comunicació de crisi.

- Una sola ofi cina de comunicació: l’L9 és una obra en què participen diverses grans empreses, així com l’empresa pública GISA. Tot i això, el DPTOP ha apostat per centralitzar tota la informació i la relació amb els mitjans de comunicació en una sola ofi cina de premsa, la del mateix Departament. D’aquesta manera, en aquesta ofi cina culmina aquest procés de comunicació interna i es dirigeix als mitjans un missatge únic, contrastat i fi able. S’evita així dispersió i confusió en la comunicació i es facilita un interlocutor reconegut i únic.

- Intranet i mitjà intern: al DPTOP hi treballen unes 1.500 persones. Per això el Departament articula també un pla de comunicació interna per explicar les principals actuacions del Departament eentre d’altres informacions útils per als seus treballadors. Es publiquen totes les novetats de la línia mitjançant la pàgina d’Intranet i d’una publicació pròpia i de distribució interna Peteopé que dedica algun dels seu números a explicar entre d’altres coses com es veuen i viuen obres com la de l’L9 des del punt de vista dels treballadors de PTOP.

Esquema Pla de comunicació L9

L’any 2009, un cop la línia ja és a punt d’estrenar-se i posar-se en servei, es decideix donar un pas més en la comunicació de la nova infraestructura. El pla ja en marxa és el punt de partida i es continuarà aplicant a la resta de línia que seguirà en construcció fi ns al 2014.

Aquest Pla de comunicació específi c, doncs, té els objectius següents:

- Nova línia en servei: informar que l’obra ja entra en servei- Línia de gran utilitat: quin servei dóna, d’on a on et porta, quina utilitat tindrà per

al dia a dia.- Estacions a prop teu: que els ciutadans la facin seva, que la coneguin de primera

mà.- Línia moderna i segura: l’L9 és la primera línia de tot l’Estat que ha estrenat

el sistema de metro sense conductor; cal explicar el sistema de conducció automàtica per tal de transmetre confi ança.

- Una gran línia: potenciar la divulgació de la línia amb l’interès afegit que ja comença a circular.

El Pla, doncs, no es vol basar en una campanya de màrqueting clàssica sinó que vol anar més enllà. Es tracta d’una campanya global per presentar l’L9 al veí de l’estació, al ciutadà, al professional del sector, al país i al món. Vol comunicar tant la seva funcionalitat alhora que també vol informar de les seves innovadores característiques de construcció i tecnològiques.

S’estableixen així diverses línies i eines de comunicació adaptades al públic a qui van dirigides.

L’L9 en servei

Comunicació directa al ciutadà

Visites a les estacions: uns mesos abans de la posada en servei de cada tram de l’L9, es duen a terme visites guiades amb ciutadans en una estació pràcticament fi nalitzada per tal de donar a conèixer la línia tant des del punt de vista constructiu i tècnic com des del punt de vista de la seva funcionalitat. D’aquesta manera, es fan visites guiades a veïns, escolars, professionals i particulars, durant les quals un guia, amb l’ajut de panells informatius, maquetes i audiovisuals, explica de forma divulgativa les característiques, el procés constructiu, diferents tipologies d’estacions que hi ha a l’L9, el traçat, les inversions i, fi ns i tot, algunes curiositats. Es tracta d’una exposició interactiva que té com a marc les mateixes estacions de tal manera que els ciutadans poden veure i tocar la línia i al mateix temps preguntar i resoldre dubtes de manera personalitzada. L’estació escollida on fer les visites es desplaça a mesura que s’està a punt d’obrir un nou tram. Així, en el darrer any s’han fet visites guiades a les estacions de Fondo (Santa Coloma de Gramenet), la Salut (Badalona) i la Sagrera (Barcelona). A les persones que visiten l’L9 se’ls dóna un fulletó amb informació general de la línia, un altre del tram concret que entrarà en servei, així com elements de merchandising. Unes 13.000 persones ja han participat fi ns avui les visites guiades a les estacions.

Fulletons al veïnat: els dies previs a la inauguració d’un tram de la línia, es duu a terme una bustiada pel municipi corresponent per tal d’informar de la posada en servei de l’L9. Aquest fulletó inclou informació general de la línia, del tram que es posa en funcionament, característiques i situació de les estacions i el programa dels actes d’inauguració.

Box Plaça Catalunya: durant tres mesos (d’octubre a gener) es va instal·lar un estand de l’L9 a la Plaça de Catalunya de Barcelona per tal d’apropar la línia a la ciutadania. En aquest estand s’explicaven les principals característiques de la nova línia de metro, es podien veure diversos audiovisuals i es reproduïa el capçal d’una tuneladora de dimensions reals per tal de plasmar la magnitud de l’obra. Igualment, es repartien els fulletons d’informació de la línia i diversos articles de merchandising. El total de persones que es van acostar a l’estand a recollir informació o bé es van aturar a observar el plànol o la maqueta de la tuneladora va ser de prop de 286.000 persones. D’aquests, més de 47.000 persones van demanar informació sobre la línia. Els visitants es van interessar sobretot pels terminis d’obertura i les estacions.

Exposició Xarxes, un viatge per les infraestructures de Catalunya: el Govern prepara una exposició que recull l’evolució de les infraestructures del país en els darrers anys i en el futur, com interactuen en xarxa i com afecten a la vida diària de la ciutadania i en el desenvolupament del país. Aquesta exposició s’engloba en el pla de comunicació de la posada en servei de l’L9 i s’inaugura un mes abans de la seva posada en marxa, el 8 de novembre. La línia, com un dels principals projectes d’infraestructura del país, hi juga un paper rellevant amb una maqueta a escala real d’un vagó, o del capçal de tuneladora del box de Plaça Catalunya, que es trasllada al vestíbul del Palau Robert un cop fi nalitza. Durant el primers mesos de l’obertura de la línia s’instal·la també un trenet de l’L9 als jardins del Palau on hi poden pujar els nens. Aquesta exposició s’està duent a terme encara al Palau Robert i hi serà fi ns al 31 de juliol de 2010. Aquesta mostra va acompanyada d’un cicle de conferències sobre el futur de les infraestructures del país.

Comunicació a mitjans

Es preparen una sèrie d’actuacions comunicatives i visites dirigides als mitjans, prèvies a la inauguració de la línia. Entre aquestes destaquen :

Visites i rodes de premsa: Amb la mateixa metodologia que en el pla de la línia en construcció es realitzen rodes de premsa prèvies a la posada en servei, es fan visites amb mitjans i autoritats quan comencen les proves dels metros, s’organitzen també visites a les estacions després de la posada en servei específi ques per presentar per exemple les instal·lacions d’art a les estacions, i qualsevol fi ta en l’obra en construcció té de teló de fons la imminent arrencada del primer tram.

Atenció individualitzada: els dies previs a la inauguració de l’L9 es realitzen visites individuals amb mitjans per tal que puguin prendre imatges i fer prèvies de la posada en servei de la línia.

Visita amb corresponsals estrangers: una de les visites que s’ha fet a l’L9 amb mitjans de comunicació ha estat amb corresponsals estrangers per tal de mostrar-los la línia i explicar-los les principals característiques amb l’objectiu que en poguessin fer difusió als seus països i projectar la línia a nivell internacional. La visita va ser organitzada amb la Fundació Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Hi van assistir mitjans com Le Figaro, AGEIFIF (França), Berliner Zeitung, A3 Romania, Renmin Ribao (Xina), NOS TV, Holanda.

Campanya de publicitat

Petits gestos: la posada en servei de l’L9 va acompanyada també d’una campanya de publicitat. No és, però, una campanya aïllada. Amb l’objectiu d’inserir aquesta línia en l’acció de Govern i les seves polítiques en favor del transport públic, la campanya de l’arrencada de l’L9 arriba al ciutadà en continuïtat de contingut i format a la campanya dels Petits gestos mitjançant la qual el Govern el 2009 explica les seves accions contra incendis o d’estalvi d’aigua, entre d’altres. Així, la campanya dels petits gestos inclou des de setembre, coincidint amb la Setmana de la mobilitat sostenible i segura, uns anuncis dedicats a afavorir el transport públic i a principis de desembre es “transforma“ donant pas a l’arribada de l’L9. Es tracta d’una campanya de tv, ràdio, premsa i xarxa. La campanya La revolució dels gestos ha guanyat el

premi Grand Laus 2010 de disseny gràfi c i comunicació visual en la categoria Gràfi ca i comunicació d’administracions públiques. Aquests premis estan organitzats per l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfi cs del FAD (ADG-FAD).

Anunci en premsa: a banda de la campanya dels petits gestos es fan anuncis als mitjans de manera més convencional de la posada en servei del tram de Badalona, ja el 2010. A la posada en servei del Santa Coloma es va aprofi tar la campanya dels petits gestos per anunciar l’entrada en servei del primer tram de l’L9.

Xarxa

No cal dir que la xarxa és una eina bàsica de comunicació tan directa al ciutadà com pels mitjans de comunicació. És un eina també molt utilitzada per comunicar la línia en construcció però és l’any 2009 i en el marc d’aquest Pla i de la posada en servei de la línia , quan el DPTOP reforça el seu posicionament a internet i s’inicia en la comunicació institucional 2.0. Pàgina web L9: el 8 de juliol de 2009 s’obre una nova pàgina web exclusiva de l’L9 del metro per tal de donar informació general sobre la línia, les característiques de l’obra, els mètodes constructius, les tipologies d’estacions, la seguretat en la construcció, el traçat, la conducció automàtica, el calendari de posada en servei, etc. Així mateix, a la web s’hi poden veure fotografi es de l’obra i un vídeo institucional de la línia. A més, cada estació té una fi txa amb la seva ubicació exacta, les principals característiques, la demanda estimada, entre d’altres dades. L’adreça electrònica de la pàgina web és www.gencat.cat/L9

Bloc DPTOP: el 16 de desembre del 2009, el DPTOP obre el seu bloc. Aquesta nova eina recull també en els seus posts les novetats, notes de premsa, vídeos i fotografi es de la posada en marxa de la línia, així com la seva repercussió als mitjans, entre d’altres. www.blocs.gencat.cat/ptop. Ja el 2010 s’afegeix a la xarxa facebook i twitter.

Gencat.cat: tota la informació de L’L9 i les notes de premsa amb les principals novetats es recullen a la pàgina web del Departament i a la de la Generalitat de Catalunya. www.gencat.cat, www.gencat.cat/ptop.

Acte d’inauguració

Finalment arriba el dia de la posada en servei de la línia. La línia es posa en marxa per fases. El primer tram que es va posar en funcionament va ser el de Santa Coloma de Gramenet el 13 de desembre passat. L’objectiu és que la seva posada en servei sigui molt participativa i tingui el màxim ressò possible. En aquest sentit, la inauguració es divideix en tres actes: l’acte institucional de posada en servei, una festa popular i una jornada de portes obertes. Aquest mateix format es repeteix a l’acte de posada en servei de les estacions de Badalona i del barri del Bon Pastor de Barcelona l’abril passat.

Així, el dia de la posada en servei, s’adequa un cop més l’acte i el missatge a qui va dirigit de la manera següent:

Mitjans de comunicació: als mitjans se’ls convoca una hora abans que comenci l’acte institucional per tal de fer-los un recorregut per les noves instal·lacions i puguin prendre imatges. Els periodistes van acompanyats d’un tècnic del DPTOP que, sobre plafons, els fa una explicació tècnica de la línia i atén totes les seves peticions i preguntes. D’aquesta manera, els mitjans se senten atesos de primera mà i poden prendre imatges amb comoditat sense les presses i aglomeracions habituals dels actes inaugurals. Posteriorment, els mitjans inicien la visita amb el president i segueixen tot l’acte.

Autoritats: les principals autoritats (President, consellers, alcaldes, entre d’altres) accedeixen per l’estació de fi nal de línia i fan el viatge inaugural amb tren acompanyats dels mitjans de comunicació. La resta de convidats, entre els que es troben altres càrrecs institucionals, diputats, associacions veïnals i empreses constructores, estan convocats en una altra estació on arriba el President en metro i es du a terme l’acte institucional. Aquesta divisió permet la màxima participació de representants veïnals i institucionals i empresarials a l’acte, però també una visita prèvia còmoda i àgil sense un seguici del president excessiu. Posteriorment, les autoritats i els convidats es desplacen de nou en metro a la festa popular que es fa a l’exterior d’una altra estació.

Ciutadans: es presenta la posada en servei de la línia amb tres actuacions bàsiques:

Festa popular: al costat d’una de les noves estacions s’organitza durant el matí una festa popular amb actuacions de grups musicals i d’animació infantil, tallers, xocolatada. Les autoritats es desplacen fi ns a la festa popular un cop acabat l’acte institucional.

Portes obertes: a primera hora de la tarda, s’inicien set hores de portes obertes de 15 a 22 hores per tal que els ciutadans puguin conèixer de primera mà la nova línia, les seves estacions i el funcionament dels metros automàtics. Es van repartir bitllets de metro gratuïts a les 24.000 persones que van anar a veure les estacions de Santa Coloma de Gramenet i 28.000 als ciutadans que van participar a l’acte de portes obertes de Badalona.