Pla d'Atenció a la Diversitat Escola Sant Julià

Pla d’Atenció a la Diversitat

ESCOLA SANT JULIÀ

______________________________________________________________________________PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

1

INDEX

1.- PRESENTACIÓ.......................................................................................................... pàg 2

2.- INTRODUCCIÓ.......................................................................................................... pàg 2 2.1. COMISSIÓ DE L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (CAD) 2.2. COMISSIÓ SOCIAL

3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL CENTRE................................................... pàg 8

3.1. DADES DESCRIPTIVES DEL CENTRE 3.2. DADES DESCRIPTIVES DE L’ALUMNAT a) Entorn social i familiar b) Competència lingüística de l’alumnat

4.- OBJECTIUS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT............................................................. pàg 10

4.1. OBJECTIUS GENERALS 4.2. OBJECTIUS ESPECIFICS D’EDUCACIÓ ESPECIAL 4.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS UNITAT SUPORT EDUCACIÓ ESPECIAL 4.4. OBJECTIUS ESPECIFICS AULA D’ACOLLIDA

5.- DETECCIÓ I AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS EDUCATIVES ......................... pàg 12 5.1. PROTOCOL D’IDENTIFICACIÓ 5.2. PROTOCOL DE DERIVACIÓ

6.- DESCRIPCIÓ RECURSOS DE L’ESCOLA................................................................ pàg 14 6.1. RECURSOS PERSONALS 6.2. RECURSOS MATERIALS

7.- LÍNIES GENERALS D’ACTUACIÓ.............................................................................. pàg 17 7.1. ESTRATÈGIES ORGANITZATIVES a) Formació de grups-classe b) Diferents agrupament dels alumnes c) Priorització d’atenció als alumnes amb necessitats educatives específiques c) Coordinacions - MEE + tutors - Psicopedagoga / Psicòloga + Tutors - Recursos externs + tutors 7.2. ESTRATÈGIES CURRICULARS

7.3. ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES COM A MESURA DE L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A L’AULA 7.4. PROCEDIMENT I CRITERIS D’AVALUACIÓ

8.- TRASPÀS INFORMACIÓ ESCOLA BRESSOL+PRIMÀRIA+SECUNDÀRIA................. pàg 32 9.- BIBLIOGRAFIA................................................................................................................ pàg 33 10.- ANNEX 1- protocol Comissió Social 2- indicadors d’avís 3- full de demanda EE 4 i 5- criteris formació grups-classe 6- full de demanda EAP 7- llistat alumnes serveis 8- plantilles adaptacions curriculars 9- plantilla Pla Individualitzat 10- traspàs informació escola bressol-ed. Infantil 11- traspàs informació any curs-curs 12- traspàs informació primària - secundària


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

2

11..-- PPRREESSEENNTTAACCIIÓÓ La diversitat a les escoles és un fet actual i real. El nostre centre, ha decidit donar una resposta educativa i reflexionar sobre com és pot tractar la diversitat des de l’educació i l’organització. El fruit d’aquesta reflexió és el Pla d’Atenció a la Diversitat amb les característiques pròpies d’un projecte d’innovació educativa adaptat a les peculiaritats de la nostra comunitat escolar. Actuacions primerenques Entenem el concepte d’atenció a la diversitat, com la resposta adequada a les diferents necessitats, interessos i capacitats dels infants, a fi que puguin abastar els objectius mínims de nivell i si es donès el cas que les necessitats educatives fossin significatives, els mínims establerts per a cada cicle i/o etapa. Una primera línia de treball es dissenya a la Programació General Anual. Des del mateix moment en el qual els mestres confeccionen les programacions anuals, estableixen les pautes a seguir per atendre la diversitat que hi ha a cada classe, ja que la programació es planifica tot preveient les adaptacions que s'han d'aplicar per assolir les fites que es proposen a la PGA anual del centre, sempre partint de les característiques i peculiaritats del grup – classe.

22..-- IINNTTRROODDUUCCCCIIÓÓ Considerem que l’escola Sant Julià és un “centre acollidor” en tant que garanteix la inclusió escolar i social de tot l’alumnat amb independència de la llengua, cultura, condició social i origen a partir dels tres eixos següents:

Consolidació de la llengua catalana, com a eix vertebrador del nostre projecte educatiu.

Foment de l’educació intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat de cultures, en un marc de diàleg i convivència.

Promoció de l’equitat educativa per assolir la igualtat en les possibilitats i el ple desenvolupament de les potencialitats dels nostres alumnes, del professorat i de les famílies.

L’atenció educativa a l’alumnat de l’escola Sant Julià es fonamenta de manera prioritària sobre els principis de: diversitat, necessitats educatives, inclusió escolar, suports, acció tutorial, barreres a l’aprenentatge i a la participació... tal i com queda recollit en les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació infantil i primària i d’educació especial per al curs 2010-2011. El professorat ha d’organitzar l’activitat docent tenint en compte les característiques del seu alumnat i la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge”.

L’atenció a les necessitats educatives de tot l’alumnat del centre està plantejada des d’una perspectiva global i per tant forma part de les actuacions prioritàries de l’escola

“Per respondre a les necessitats de tot l’alumnat, inclòs el que manifesta més dificultats per aprendre i també el que té altes capacitats intel·lectuals, cal establir en la programació prevista a l’aula les adaptacions necessàries...”

L’acció tutorial l’entenem com el conjunt d’accions educatives que contribueixen al desenvolupament personal i a l’orientació de l’alumnat, potenciant la integració social i la implicació tant de l’alumnat com de les seves famílies a la dinàmica del centre.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

3

Entenem per suports educatius tota intervenció que realitza el centre per augmentar la capacitat d’atendre la diversitat de tot l’alumnat, potenciant la reducció i/o supressió de les barreres a l’aprenentatge i la participació. Considerem l’educació inclusiva com el procés pel qual s’ofereix a tots els alumnes, sense distinció, l’oportunitat per continuar sent membre de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys i juntament amb ells, dins de l’aula ordinària. Creiem que el nostre centre podrà avançar en el model d’escola per a tothom, en la mesura en que hi hagi implicació i compromís de tots els agents del centre (alumnes, equip docent, equip no docent i famílies) en l’assoliment dels quatre principis bàsics del model d’escola inclusiva que garanteix la presència, la participació i la consecució de l’èxit de tots els alumnes. Els quatre principis bàsics del model d’escola inclusiva són:

Principi d’inclusió: Tots els alumnes poden aprendre junts, per tant tots els alumnes van a l’escola del barri i a la classe que els correspon per edat

Principi de normalització: Tots els alumnes reben un programa educatiu adequat. Cal tractar a tots els alumnes de la mateixa manera, evitant les actituds compassives o sobreprotectores

Principi de personalització: Tothom és igual, però cadascú d’acord amb les seves característiques personals. Tots els alumnes reben un currículum apropiat a les seves necessitats

Principi d’igualtat d’oportunitats: Cal donar a aquells que més necessiten els recursos que els facin falta per poder assolir els seus objectius d’aprenentatge. Tots els alumnes participen a les activitats complementàries i extra-curriculars. Tots els alumnes es beneficien de la cooperació i col·laboració entre l’escola, la casa i la comunitat.

En una societat plural com la nostra, la diversitat es palpa per tot arreu, però és en els centres educatius com el nostre on ens arriba de primera mà; degut a això, tenim molt en compte els que ens diu la LOE i les instruccions d’inici de curs. En l’atenció a la diversitat, el centre té com a prioritat l’assoliment de les capacitats a l’educació infantil i les competències bàsiques a l’educació primària així com el desenvolupament personal de l’alumnat. Està pensada en la globalitat de l’escola i forma part de la nostra planificació anual. Per dur a terme l’atenció a la diversitat ens hem hagut d’organitzar i, a tal efecte i amb l’objectiu d’optimitzar els recursos dels que disposem, hem establert els següents criteris generals:

- Distribució horària dels recursos humans, segons la quantitat i la disponibilitat horària de l’equip docent i els professionals externs. - Mesures organitzatives - Mesures curriculars - Mesures metodològiques

Arribats a aquest punt, totes les demandes són canalitzades mitjançant les comissions de treball: la comissió d’atenció a la diversitat (CAD) i la comissió d’atenció social (CAS). L’atenció a la diversitat basa la seva estructura en aquestes dues comissions, que són els motors principals per organitzar la resposta a totes les necessitats que se’ns presenten diàriament a la nostra escola.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

4

2.1. COMISSIÓ DE LA DIVERSITAT (CAD)

Entenem la Comissió d’atenció a la diversitat com l’instrument que té el centre per planificar, dissenyar, promoure i fer el seguiment de les mesures i els programes que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat del centre Objectius:

Dissenyar i fer el seguiment de les mesures i els programes que es duguin a terme per atendre la diversitat de les nee de l’alumnat.

Acordar els criteris bàsics d’atenció a la diversitat del centre a partir de les propostes de cadascun dels professionals i recollint les necessitats dels cicles i de l’equip docent.

Prioritzar les necessitats de suport de l’alumnat i establir els criteris d’atenció, optimitzant els recursos propis.

Identificar els circuits de comunicació per a la gestió de les demandes del professorat i per al retorn de la informació al professorat.

Organitzar els recursos humans, d’espai, temporals i de materials del centre.

Ajustar i fer seguiment dels recursos de què disposa el centre i de les mesures adoptades.

Vetllar per l’aplicació i seguiment de les mesures adoptades i pel treball coordinat entre els diferents professionals.

Establir criteris referencials de centre respecte a les retencions de l’alumnat, la barreja de grups, etc

Organitzar, assignar i avaluar els reforços i suports a l’alumnat o grup que ho necessita.

Valorar i debatre situacions específiques d’un alumne/a

Donar suport als mestres que han d’elaborar un pla individualitzat per un alumne/a.

Acordar el material acordat per cada alumne, pel proper curs escolar. Integrants:

Cap d’estudis (presideix)

Mestres d’educació especial

Mestra i educador USEE

Psicopedagog de l’EAP

Psicòloga municipal

Mestra de l’aula d’acollida

Logopeda del CREDA si s’escau

Coordinador/a de cicle

Periodicitat de les reunions Les reunions ordinàries de la CAD tindran una periodicitat mensual. Es podran realitzar, amb caràcter extraordinari, totes les que es considerin necessàries. Actuacions prioritàries de la CAD

Identificació del tipus de recurs (temporal i/o permanent) o hores de mestre i/o auxiliar d’educació especial o hores d’atenció a l’aula d’acollida o hores de tutors lliures del seu grup (mestres especialistes) o altres professionals externs a l’escola: logopeda CREDA, fisioterapeuta... o ...

Gestió del nombre total dels recursos per atendre la diversitat (nombre d’hores de professorat especialista, nombre d’hores d’altres mestres i/o professors)


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

5

Establiment de les necessitats educatives de suport dels alumnes a partir de les demandes del tutors i cicles...

Identificació dels criteris de priorització de les necessitats educatives específiques de suport de l’alumnat del centre.

Presa de decisió respecte de les diferents modalitats d’atenció a la diversitat al centre: suport dins de la classe, desdoblaments, suport fora de l’aula, grups de reforç de determinades àrees, tipus d’agrupaments...

Establiment dels objectius i continguts mínims de cada cicle que permetin, de manera més racional i coherent, l’elaboració dels Plans individuals/Adaptacions de currículum, dels alumnes amb més barreres a l’aprenentatge i participació.

Criteris per la repetició de curs dels alumnes.

Elaboració dels criteris que permetin disposar d’un fons de recursos a la inclusió, que facilitin l’atenció als alumnes amb més necessitats de suport.

Seguiment i avaluació de les mesures que s’adoptin a la CAD

Avaluació del funcionament de la pròpia comissió

Recollida dels acords presos i fer-los extensius al claustre, cicles i equip directiu

...


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

6

2.2. COMISSIÓ D’ATENCIÓ SOCIAL (CAS)

La comissió social es realitzarà dins el marc de la CAS, i tindrà una periodicitat regular a establir per la mateixa comissió. Quan els temes a tractar tinguin a veure amb temes socials, a als components propis de la CAD caldrà afegir la treballadora social de l’EAP i/o les educadores dels SS implicats i del consell Comarcal del Baix Penedès.

Objectiu: Identificar, valorar i prioritzar famílies amb fills/es amb necessitats específiques derivades de situacions socials i/o socioeconòmiques desfavorides que poden acabar en exclusió social i fer el seguiment de les actuacions que es duen a terme per atendre’ls. Els criteris d'actuació de la Comissió social que s'han d'entendre com un codi deontològic, seran: 1. Actuar d'acord amb els principis que inspiren la Declaració Universal dels drets humans: no discriminar per raó de sexe, raça, religió, etc., es a dir, respectar la diversitat de models i estils de vida. 2. Estar oberts a la diversitat de propostes de solucions i promoure la participació i implicació de la família en les decisions per a la millora, tot evitant la imposició de mesures professionals. 3. Vetllar per la confidencialitat de les informacions obtingudes en el tractament dels casos. 4. Tenir una actitud respectuosa envers les famílies tractades. 5. Positivitzar els problemes tot cercant solucions integradores (vs. punitives) . 6. Tenir en compte els aspectes emocionals i valorar els esforços de les famílies per assolir una millora en la seva situació. Integrants: La directora ( Coordinadora) Educadora social del consell comarcal. Psicopedagoga (EAP) Psicòloga municipal La treballadora social del EAP Tutors/es si s’escau. Periodicitat de les reunions Les reunions ordinàries de la CAS tindran una periodicitat mensual. Es podran realitzar, amb caràcter extraordinari, totes les que es considerin necessàries. De cada sessió s'haurà d'aixecar un acta que ha d'incloure: data, lloc, participants, ordre del dia, temes tractats i acords. Aquestes actes s'hauran de registrar en un llibre que quedarà sota la custodia de la secretaria del centre. Actuacions prioritàries de la CAS Els membres de la comissió exposen els diversos casos de la situació familiar i/o aspectes que cal destacar referents als fills/es en l’àmbit escolar. Un cop valorats els casos es decideixen les diverses actuacions: - Observació de l’alumne/a - Entrevistes amb la família - Seguiment familiar - Visites domiciliàries - Etc


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

7

Protocol de derivació a Comissió social Entenem que un alumne pateix una atenció familiar insuficient quan aquest menor no rep les atencions emocionals, físiques, d'orientació i de protecció que li ajudin a créixer harmònicament. Hi ha diversos indicadors que ens ajuden a detectar l'existència d'una atenció familiar insuficient: 1. Carències i/o desorganització alimentària. 2. Manca d'higiene personal i de cura en el vestit. 3. Deficient atenció sanitària. 4. Absentisme, desorganització horària. 5. Manca de pautes de conducta. 6. Inhibició de la família respecte a l'escolarització del seu fill. 7. Manifestacions de l'alumne de que passa moltes hores desatès. Quan un/a tutor/a identifica algun d’aquests indicadors reiteradament, haurà d’omplir la graella d’observació sistemàtica d’indicadors de risc en la infància (veure annex 1) i entregar-la a la directora del centre, per tal que es parli a la Comissió Social.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

8

33..-- CCAARRAACCTTEERRÍÍSSTTIIQQUUEESS GGEENNEERRAALLSS DDEELL CCEENNTTRREE 3.1. DADES DESCRIPTIVES DEL CENTRE L’Escola Sant Julià és un centre educatiu situat a la població de l’Arboç (Baix Penedès). El centre té dues linies educatives completes i actualment algunes nivells de 3 línies. La matricula actual és de 460 alumnes (136 d’educació infantil i 324 d’educació Primària). L’origen social dels alumnes és divers. La majoria viuen a l’entorn físic proper al centre. És un centre amb una matricula estabilitzada, però que en els darrers cursos ha sofert un important increment de nens immigrants, provinents majoritàriament del Marroc, Romania... El nivell socioeconòmic de les famílies que pertanyen a la comunitat educativa del centre el podríem situar en un nivell mitjà-baix i amb un nivell cultural baix. Generalment, la majoria dels pares treballen, però són les mares les que tenen un grau més alt d’atur. La franja d’edat de la majoria dels pares i mares del nostre centre està compresa entre els 31 i 41 anys. (extret del PEC)

Franja

d’edat

Pare Mare

% %

21 - 30 9,5 19

31 - 40 64 66

41 - 50 21,5 12

50 - ... 5 3

Estudis Pare Mare

% %

Primaris 61 71

Secundaris 28 21

Diplomats 6 3

Llicenciats 0 5

Situació

laboral

Pare Mare

% %

Actiu/va 91,5 58

Aturat/da 0 37

Altres 8,5 5


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

9

3.2. DADES DESCRIPTIVES DE L’ALUMNAT

a) Entorn Social i Familiar

La Vila de l’Arboç va tenir dues fortes onades d’immigració: la primera en la dècada dels seixanta composta fonamentalment per andalusos de Granada i Almeria, que hi habitaven l’anomenat casc antic de dos blocs d’habitatge a l’actual plaça de la Constitució i Verge de Montserrat i; la segona, es produeix com a conseqüència de la ubicació a la vila de la fàbrica de Cristaleria Espanyola, S.A., la qual cosa comportarà la construcció del barri de Santa Llúcia. Com a conseqüència d’aquestes onades migratòries i d’un degoteig constant de gent d’altres comunitats autònomes de la resta de l’estat fins a la dècada dels setanta, la llengua majoritària a la vila era la castellana. El nostre centre va ser pioner al Penedès, amb l’inici, l’any 1978, d’un Primer curs d’E.G.B. amb totes les assignatures impartides en Llengua Catalana. Després va seguir l’ampliació de la immersió a tots els nivells de manera progressiva. Actualment totes les assignatures són donades en català, tenint com a idiomes la Llengua Castellana i la Llengua Anglesa. Les àrees s’impartiran en Llengua Catalana. Les activitats orals i escrites, l’exposició del docent, el material didàctic, els llibres de text i les activitats d’avaluació seran en Llengua Catalana. També es té present que la família que particularment vulgui l’aprenentatge de la lecto-escriptura en Llengua Castellana pot sol·licitar-ho segons l’article 14,2 de la Llei de Normalització Lingüística. Els infants d’Educació Infantil i Cicle Inicial d’Ensenyament Primari, els pares o tutors dels quals sol·licitin que els seus fills rebin l’ensenyament en llengua castellana, seran escolaritzats en aquesta llengua mitjançant atenció individual. Els mestres del cicle s’organitzaran per donar aquesta atenció de manera que es faci compatible la pertinença al grup classe amb l’especialitat dels seus aprenentatges. La Direcció del Centre comunicarà a les Delegacions Territorials les necessitats derivades d’aquesta organització que no puguin se ateses amb els recursos propis del Centre.> Actualment hem de tenir present que el nostre esforç ha d’anar per intensificar l’ús de la Llengua Catalana com a llengua col·loquial dels docents com a llengua d’utilització a l’hora d’esbarjo dels alumnes i com a llengua total d’aprenentatge, no pot minvar.

b) Competència lingüística de l’alumnat

Dels alumnes totals del centre un nombre molt elevat té com a llengua col·loquial familiar la Llengua Castellana: En l’àmbit familiar 174 alumnes utilitzen la Llengua Castellana. (en el moment de fer el PIL) La Llengua Catalana la utilitzen 51 alumnes. Ambdues llengües les fan servir de manera indistinta 36 alumnes. Altres llengües són utilitzades per 12 alumnes. La llengua catalana a l’escola, és com a llengua d’aprenentatge i de comunicació, farà les funcions de vehicle d’expressió quotidià, assolint en l’escola l’estatus de llengua usual. Així mateix, la llengua catalana, serà el vehicle d’estructuració de tots els aprenentatges d’altres llengües. La llengua d’aprenentatge i comunicació és la llengua catalana. S’emprarà sempre com a llengua ambiental i d’ensenyament alhora que s’utilitzarà en totes les manifestacions internes i externes de l’escola. Al nostre Centre s’inicia la sistematització del procés d’ensenyament-aprenentatge de la Llengua Castellana al Cicle Inicial. Quan s’inicia la sistematització de la llengua castellana, els alumnes ja posseeixen un cert domini oral. Atès que s’hauran treballat en català continguts i estructures lingüístiques comunes a ambdues llengües, la programació de la llengua castellana ha d’anar íntimament lligada a la de la llengua catalana, per la qual cosa s’ha de tenir en compte:

Evitar la repetició sistemàtica de continguts. - Atendre l’especificitat dels continguts.

Evitar l’anticipació d’aprenentatges.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

10

44..--OOBBJJEECCTTIIUUSS DD’’AATTEENNCCIIÓÓ AA LLAA DDIIVVEERRSSIITTAATT

4.1. OBJECTIUS GENERALS

- Proporcionar una formació comuna a tot l’alumnat i respondre a les seves necessitats, tant el que manifesta més dificultats per aprendre com el que està especialment dotat intel·lectualment. - Definir plantejaments sobre l’atenció a la diversitat i aplicar estratègies adients a fi de donar resposta als diferents interessos, capacitats i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat. - Garantir un equilibri entre la diversitat de l’alumnat i la comprensibilitat del currículum, diversificant la intervenció pedagògica i creant les condicions adequades que permetin el progrés de cada infant. - Assessorar, participar i/o engegar un pla d’atenció a la diversitat, sobretot pels alumnes nous i especialment els que tenen un dictamen o que la informació prèvia entre els tutors (reunions informals a principi de curs de cara a poder escollir segons l’antiguitat un grup donat) els dóna com "conflictius". - Organitzar les actuacions previstes pels alumnes detectats. - Revisar l’estat dels alumnes amb dictamen. - Donar resposta a les deteccions i demandes fetes pels professors. - Impulsar i/o organitzar les entrevistes amb els pares i/o tutors dels alumnes prioritzats i amb les persones adients.

4.2. OBJECTIUS ESPECIFICS D’EDUCACIÓ ESPECIAL

- Facilitar la integració social de tots els alumnes amb necessitats educatives especials al Centre i a l’aula de referència.

- Motivar aquests alumnes per a treballar els àmbits on presenten majors deficiències.

- Millorar el rendiment acadèmic dels alumnes amb necessitats educatives especials aconseguint gradualment el domini de les tècniques instrumentals bàsiques.

- Procurar el desenvolupament normalitzat i integrat dels alumnes amb necessitats educatives especials, proporcionant-los un tractament personalitzat que els ajuden a superar les seves dificultats.

- Establir una bona coordinació amb les tutores i els tutors així com els i les mestres de les diferents àrees per tal de mantenir una continuïtat al procés d’ensenyament aprenentatge.

- Implicar als pares i mares en el procés educatiu dels seus fills i filles conscienciant-los de la importància de la col·laboració en el projecte educatiu que tots tenim en comú.

4.3. OBJECTIUS ESPECIFICS UNITAT SUPORT D’EDUCACIÓ ESPECIAL

Afavorir la màxima inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) dins de l’escola

ordinària participant en totes les activitats. Potenciar l’autonomia personal i social dels alumnes. Facilitar el procés d’ensenyament - aprenentatge als alumnes amb NEE, per tal que siguin el màxim de

funcional i significatiu. Adequar els aprenentatges a les necessitats i ritmes dels alumnes. Afavorir la comunicació i l’expressió de sentiments. Oferir un espai de treball dinàmic, agradable i acollidor, per tal de motivar els alumnes. Facilitar eines als alumnes pel control d’impulsos i/o agressivitat. Coordinar i ajustar la resposta educativa amb els equips docents i serveis externs. Unificar criteris educatius amb les famílies.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

11

A més a més, dels objectius generals de la USEE, també serà important plantejar-nos uns objectius més específics que tinguin en compte l’alumnat, els professionals i les seves famílies.

Objectius amb l’alumnat - Conèixer la situació de cada alumne amb la finalitat de facilitar el procés d’E -A i el desenvolupament personal. - Fer un seguiment individualitzat a través de contactes personals periòdics. - Vetllar pel funcionament del grup. - Orientació en l’àmbit personal i acadèmic: procés de presa de decisions.

Objectius amb el professorat i altres professionals i serveis - Coordinar la resposta educativa a través de les diferents reunions d’equips docents. - Ajustar la resposta educativa a les necessitats dels alumnes amb la col·laboració dels especialistes. (paper del CAD i de l’EAP). - Coordinar l’avaluació i el seguiment de l’alumnat.

Objectius amb les famílies - Col·laborar amb les famílies: pautes d’actuació i seguiment acadèmic. - Unificar criteris educatius. - Generar expectatives d’èxit. - Informar-los del procés d’E-A del seu fill/a. - Informar-los de les activitats del centre per tal d’afavorir la seva participació.

4.4. OBJECTIUS ESPECIFICS AULA D’ACOLLIDA HÀBITS

-Habituar-se a seguir les rutines diàries de l’aula: saludar en entrar i sortir de classe, canviar diàriament el calendari, asseure’s correctament... -Tenir cura de la higiene personal i de la neteja de l’aula. -Assolir bons hàbits d’ordre i treball personals. COOPERACIÓ

-Participar, ajudar i respectar els companys en les activitats proposades en equip i individuals. -Gaudir de les aportacions culturals dels altres companys. -Tenir i mostrar una actitud positiva per integrar-se amb els companys de l’aula ordinària. -Participar activament i col·lectivament en la dinàmica de l’aula ordinària. RESPECTE

-Tenir cura del propi material i del de la classe. -Respectar el torn de paraula. -Ser sensible i apreciar els trets culturals dels companys. CONEIXEMENT DE L’ENTORN PROPER I DE CATALUNYA

-Interessar-se i respectar el funcionament del centre. -Conèixer els costums, les festes i les tradicions del país d’acollida OBJECTIUS SOBRE EL CONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA:

-Comprendre i utilitzar expressions quotidianes i frases molt senzilles que permetin satisfer les primeres necessitats. -Interactuar :presentar-se i presentar a una tercera persona. -Demanar i donar informació sobre ell mateix ( on viu, on va néixer...), gent que coneix i coses que té -Reconèixer i utilitzar paraules ,expressions i frases més usuals relacionades amb els temes de l’entorn més immediat. -Formular i respondre preguntes senzilles sobre temes quotidians o relacionats amb l’entorn i les necessitats immediates. -Comunicar-se de manera senzilla ( en el benentès que l’interlocutor parlarà a poc a poc, repetirà si cal i ajudarà a formular allò que l’aprenent vol comunicar)


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

12

55..--DDEETTEECCCCIIÓÓ II AAVVAALLUUAACCIIÓÓ DDEE LLEESS NNEECCEESSSSIITTAATTSS

EEDDUUCCAATTIIVVEESS

5.1. PROTOCOL D’IDENTIFICACIÓ DE NENS/ES AMB NECESSITATS EDUCATIVES

-Tot mestres, durant el mes de setembre, passa les proves d’avaluació inicials del curs corresponent, si apareix un cas que no té assolit el nivell, se li passa la prova d’avaluació inicial del cicle anterior, si tot i així, no l’assoleix, es fa demanda a educació especial. Alumnes de cicle superior que encara no tenen assolit l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i que el seu nivell d’aprenentatges correspondria als de cicle Inicial o cicle mitjà. Alumnes de cicle mitjà amb moltes dificultats d’aprenentatge per assolir els continguts instrumentals del seu cicle, i amb un nivell dels cicles anteriors. Alumnes de cicle inicial amb moltes dificultats en l'assoliment de les capacitats bàsiques pròpies de l’etapa de l’educació infantil. Alumnes d'educació infantil amb indicadors de discapacitats o trastorns. No són alumnes d’EE els que no hagin assistit regularment a l’escola i que per aquest motiu, presentin un endarreriment en els seus aprenentatges. Es consideraran alumnes de reforç. -Alumnes amb dictamen de l’EAP, derivats de la pre-inscripció i matrícula, amb informe d’atribució de NEE un cop incorporats al centre, nens/es que tenen adaptacions curriculars individualitzades (retard d’un cicle d’aprenentatge)

-Alumnes que presentin avançament significatiu en l'assoliment dels aprenentatges (altes capacitats).

-Alumnes amb problemàtiques conductuals greus.

-Alumnes amb problemàtiques emocionals i/o socials greus que comportin un endarreriment significatiu en l’aprenentatge.

-Alumnes en què s’observa algun indicador d’avís (veure annex 2)

5.2. PROTOCOL DE DERIVACIÓ A GRUP D’EDUCACIÓ ESPECIAL O ALTRES

- El/la tutor/a es reunirà amb la família per “demanar el consentiment” de la posada en marxa d’aquest procés. - El/la tutor/a omplirà el full de demanda d’avaluació psicopedagògica (veure annex 3) especificant quines mancances té i quina ha estat l’actuació del tutor/a anteriorment. - Entrega el full de demanda al/la Cap d’estudis, i aquest/a el farà arribar a la psicòloga municipal o psicopedagoga de l’EAP per valorar el cas. - La psicòloga municipal o la psicopedagoga de l’EAP tindrà una reunió prèvia amb el/la tutor/a si ho creu necessari, abans d’avaluar-lo. - El/la psicòloga municipal avaluarà el/la alumne/a i el derivarà cap a l’especialista més adient en funció del resultat. - El/la tutor/a, especialista d’educació especial o psicòleg/a, es reuniran amb la família per informar-los de la posada en marxa d’aquest procés - Els responsables implicats ( Equip de suport, tutor/a, mestre/a de suport) elaboraran un programa d’actuació per dur a terme amb aquest/a alumne/a. Conjuntament si es creu necessari, s’elaboraran les Adaptacions curriculars i /o pla individualitzat, de les assignatures que es creguin que ho requereix. - El/la tutor/a i la cap d’estudis, conjuntament amb els/les altres mestres implicats amb l’aprenentatge de l’alumne/a parlaran de l’evolució de l’alumne en la sessió d’avaluació del curs corresponent. - Amb l’informe trimestral del nen/a, el tutor haurà de fer constar en les observacions generals, que l’alumne ha estat avaluat segons la seva adaptació curricular individualitzada; també valoraran el seguiment que ha fet d’aquesta i si es creu convenient seguir-la o donar-la per superada.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

13

Protocol de derivació d’alumnes

Detecció d'alumnes: Tutor/a i/o mestres especialistes

Mestres d’educació especial

Equip directiu...

La psicòloga/psicopedagoga recullen les demandes

. Avaluació de l’alumne La psicòloga/psicopedagoga avaluaran

l’alumne

Retorn valoració psicopedagògica: Comissió d’atenció a la diversitat

Professor/a tutor/a amb propostes de treball

Sessió d’avaluació corresponent al curs.

Derivació d’alumnes: - Comissió d’atenció a la

diversitat/Comissió social

- Educació Especial

- Hores de suport

Derivació serveis

externs: - S. Socials,

- CSMIJ, CDIAP

- pediatre

- Psicòleg extern

- …

La concreció de la demanda la realitza el/la tutor/a a partir del full

de demanda, l’entrega a la Cap d’estudis

Valoració psicopedagógica de l'alumne/a (psicóloga) - entrevista amb mestre/aTutor/a

- entrevista altres professionals (psicòpedagoga, logopeda,…

- …

Derivació d’alumnes: - Psicopedagoga EAP

dictament

USEE

Entrevista amb la família per informar del cas i de la possible

ajuda dels especialistes.

Entrevista amb la família + especialista d’EE + tutor/a


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

14

66..--DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ RREECCUURRSSOOSS DDEE LL’’EESSCCOOLLAA

6.1. RECURSOS PERSONALS

El Decret 119/2002, de 27 de setembre (ROC) estableix al seu capítol IV la composició i funcions de l'equip de suport. Així diu que formaran part de l’equip de suport el responsable de l’orientació educativa i psicopedagògica del centre, els professors, tècnics i auxiliars de suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials, i tot el professorat que dediqui una important part del temps lectiu a tasques de suport. Actualment, a la nostra escola comptem, amb la representant de l’EAP (psicopedagoga), la psicòloga municipal, dues mestres d’educació especial, una mestra d’educació especial de la unitat de suport d’educació especial, tècnica d’educació especial, mestra d’aula d’acollida, auxiliar d’educació especial i les mestres de suport, tant a Primària com a Infantil. Tots ells, es reuniran un hora al mes (CAD) i en aquesta reunió participarà el/la cap, assumint-ne així les funcions de coordinació amb l’equip directiu.

a) Mestres d’Educació Especial

Les funcions dels mestres especialistes en educació especial del centre són les següents: o Identificació, amb la col·laboració de l'EAP, de les necessitats educatives de l’alumnat que presenta

necessitats especifiques de suport i la col·laboració en la concreció del corresponent pla d’intervenció. o Col·laboració amb els tutors en la concreció dels plans individuals i/o adaptacions del currículum així

com en la preparació i adaptació d’activitats i materials didàctics que facilitin l’aprenentatge d’aquest alumnat i la seva participació en les activitats del grup classe ordinari.

o Desenvolupament de les activitats i programes específics que aquest alumnat requereixi. o Col·laboració en el seguiment i avaluació d’aquest alumnat. o Gestió de l’espai de recursos de suport a la inclusió escolar del centre que permetin la millora dels

processos d’ensenyament aprenentatge de tots els alumnes.

L’atenció als alumnes per part dels mestres especialistes en educació especial es durà a terme:

o dins l’aula ordinària, conjuntament amb el tutor o tutora, per tal d’oferir a aquest alumnat oportunitats de participar en els entorns i activitats el més normalitzats possible

o en grup reduït o atenció individual fora de l’aula ordinària.

Tal i com queda recollit a la normativa d’inici de curs:

“Sempre que es pugui i es consideri adequat, es prioritzarà que l’atenció educativa específica es faci a l’aula ordinària”

b) Mestres d’USEE

o Elaboració de materials específics a adaptats que facilitin l’aprenentatge i la participació de l’alumnat en les activitats del grup ordinari.

o Acompanyament, quan calgui, en les activitats a l’aula ordinària. o Desenvolupar activitats específiques. o Col·laborar amb el tutor del grup ordinari. o Informar a la comissió d’avaluació l’evolució de l’alumne. o Col.laborar en la tutoria individual de l’alumnat que atén. o Col.laborar amb el tutor/a, en l’elaboració del pla individualitzat de l’alumnat.

c) Educador/a especial

o Donar suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials perquè pugui participar en les activitats que organitzi el centre educatiu, així com aplicar programes de treball preparats pel tutor o especialista.

o Participar en el projecte educatiu. o Conèixer els objectius i continguts dels programes per tal d’adequar de la millor manera possible la seva tasca

de col·laboració amb els mestres-tutors i l’especialista de la USEE.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

15

d)Tècnica d’Educació Infantil

És el/la treballador/a que col·labora amb els/les mestres-tutors/es de P3 en el procés educatiu de l’alumnat, principalment en el desenvolupament d’hàbits d’autonomia i en l’atenció a les necessitats bàsiques dels infants. Correspon al/la tècnic/a d’educació infantil:

Participar en la preparació i desenvolupament d’activitats d’ensenyament i aprenentatge: organització de l’aula, elaboració de materials didàctics, suport al desenvolupament de la sessió.

Col·laborar en la planificació i el desenvolupament d’activitats d’ensenyament i aprenentatge d’hàbits d’autonomia de l’alumnat.

Dur a terme activitats específiques amb alumnes pautades pel mestre/tutor.

Col·laborar en les activitats d’atenció a les necessitats bàsiques dels infants.

Participar en processos d’observació dels infants. El/la tècnic/a d’educació infantil pot participar en les reunions del claustre, amb veu i sense vot, i és elector i elegible del PAS al consell escolar. El/la tècnic/a d’educació infantil ha de participar en les reunions del cicle i de nivell i en les activitats de formació que es realitzin relacionades amb les seves funcions. També pot participar en les entrevistes amb les famílies sempre amb la presència del tutor/a. La jornada ordinària del tècnic/a d’educació infantil en l’escola és de 37,5 hores setmanals, que es desenvoluparan entre les 8 i les 18 hores.

e)Mestre d’Aula d’Acollida

Les funcions de la tutora d’aula d’acollida són les següents:

Realitzar l’avaluació inicial i col·laborar en l’elaboració de plans individuals intensius i, si escau, de les adaptacions curriculars individualitzades o les modificacions del currículum d’acord amb les necessitats educatives de cada un dels alumnes respecte al seu procés d’ensenyament - aprenentatge.

Gestionar l’aula d’acollida: planificar recursos i actuacions, programar les seqüències d’aprenentatge, aplicar les metodologies més adequades i avaluar processos i resultats.

Aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística per a l’adquisició de la llengua. Promoure la integració de l’alumnat nouvingut a les seves aules de referència. Col·laborar en la sensibilització i introducció de l’educació intercultural en el procés educatiu de

l’alumnat nouvingut. Coordinar-se amb el coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social del centre i amb els

professionals especialistes (LIC, EAP…). Participar en les reunions dels equips docents, comissions d’avaluació… Realitzar coordinacions amb els mestres tutors per concretar actuacions i fer el seguiment dels

alumnes a fi d’assegurar la coherència educativa.

f) Mestre/a de suport

-Els diferents membres de l'equip de suport mantindran reunions periòdiques amb els tutors dels grups als quals pertanyen els alumnes que reben algun tipus de suport, a fi d'establir una línia d'actuació consensuada en les diferents matèries que són objecte de reforç educatiu. - Si les circumstàncies ho requereixen, celebraran reunions conjuntes amb els tutors i amb les famílies dels nens i nenes que necessiten alguna mesura de suport, amb la finalitat de donar-los informació en relació a les intervencions que es duen a terme amb els seus fills i l'evolució escolar dels infants amb els quals s'intervé.

g) Psicopedagoga EAP

L'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) és un servei educatiu que dona suport al professorat dels centres docents per tal d'oferir la resposta educativa més adequada al conjunt de l'alumnat,


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

16

especialment aquell que presenta disminucions o més dificultats en el procés d'aprenentatge i les seves famílies. -Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials de l'alumnat, conjuntament amb el professorat i d'altres serveis específics per tal de trobar la resposta educativa més adequada en cada cas, tot omplint el full de demanda del l’EAP (veure annex 6). -Col·laboració en l'elaboració i seguiment de les diferents adaptacions curriculars i plans individualitzats que puguin necessitar els alumnes, conjuntament amb el professorat i d'altres serveis específics. -Assessorament als mestres i professors sobre els projectes curriculars dels centres educatius, concretament en aspectes psicopedagògics i que millorin l'atenció a la diversitat de necessitats dels alumnes. -Assessorament a l'alumnat, les famílies i el professorat sobre aspectes relacionats amb l'orientació personal, educativa i professional. - Col·laboració amb els serveis socials per tal d'oferir atenció als alumnes i les famílies que ho necessitin. Oferta de recursos, infraestructura i de serveis als centres docents i al professorat per tal que disposin de material específic de les diferents àrees curriculars, de mitjans propis de la tecnologia educativa i de publicacions especialitzades, amb assessorament o instruccions d'utilització.

h) Psicòloga municipal

- Avaluar les dificultats de l’alumne, ja sigui d’aprenentatge, comportament o sociofamiliars. - Assessorar a tutors, mestres especialistes o pares. - Derivació i coordinació amb serveis externs al centre, tant públics com a privats (EAP, CSMIJ,...). - Seguiments del casos. - Assistir a les sessions d’avaluació, CAD, claustres...

6.2. RECURSOS MATERIALS

Pel que fa referència als recursos materials, els podem contemplar en una doble vessant: d’una banda les infraestructures i instal·lacions de l’escola i d’una altra, la relativa als recursos materials pròpiament dits. En quant als recursos d’instal·lacions de què disposa l’escola per a l’atenció a la diversitat per a les activitats d’E-A són molt amplis i diversos. Al nostre centre tots els mestres d’educació especial gaudeixen d’un espai individual on poden desenvolupar la seva tasca (aules d’educació especial), i la psicòloga i psicopedagoga , també compten amb un espai on poder realitzar les proves pertinents als infants pendents de diagnòstic i on reunir-se amb les famílies, quan alguna de les dues parts (família o escola) així ho sol·licita. Dins d’aquestes aules es troba un inventari amb el material del qual disposa aquest especialista i que està a l’abast del claustre de professors del centre: es disposa de material elaborat i/o adaptat: fitxes de vocabulari, jocs de llengua, contes... fins a programes informàtics o material de suport... Pel que fa els grups de reforç, també compten amb aules polivalents que es fan servir en diverses ocasions (aula d’anglès, tutories, aula religió...).


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

17

77..-- LLIINNIIEESS GGEENNEERRAALLSS DD’’AACCTTUUAACCIIÓÓ

7.1. ESTRATÈGIES ORGANITZATIVES

a) Formació de grups-classe

- Formar grups el més heterogenis possible pel que fa a interessos, capacitats i motivacions segons el llistat

d’ítems establerta al centre. (veure annex 4 i 5) - Equilibrar el nombre de nens i nenes de cada grup. - Distribuir l’alumnat repetidor, d’educació especial, aula d’acollida i USEE de forma equitativa entre els diferents grups. - Al acabar parvulari 5 anys i en acabar els diferents cicles d'educació primària, si l´equip directiu ho considera oportú, es podran reestructurar els grups per poder atendre millor la diversitat i afavorir el procés d'ensenyament i aprenentatge del grup d'alumnes.

b) Diferents agrupament dels alumnes

En el centre s’organitzen diferents agrupaments d’alumnes, per tal d’aconseguir la següent relació d’objectius:

• Obtenir millor participació de l’alumnat.

• Millorar la interrelació entre els membres

• Millorar del tractament individualitzat.

• Optimitzar el temps.

• Millorar de l’aprofitament de l’espai possibilitant el treball per zones.

• Millorar de l’aprofitament del material disponible.

• Millorar de l’eficàcia docent en poder comunicar, controlar i avaluar millor

Per poder atendre millor la diversitat de l’alumnat del nostre centre organitzarem tipus de suport:

Suport als alumnes amb dictament: USEE)

Reagrupament dels cursos per nivells: grups flexibles

Reagrupament dels cursos en grups heterogenis: desdoblaments

Suport als alumnes amb desigualtats educatives: alumnes que necessiten reforç educatiu

(post-lectiu)

Suport amb dos professors a la mateixa classe: suport a l’aula

Suport als alumnes amb necessitats educatives especials i suport a alumnes amb necessitats

educatives (situació social desafavorida): Grups reduïts d’educació especial

Suport del tutor individualitzat cap a l’alumne: tutoria individualitzada

Ens permetrà facilitar determinades estratègies que afavoriran la qualitat del procés d’ensenyament i aprenentatge, ja que permetrà una atenció més individualitzada a tot l’alumnat. A direcció hi haurà un document on apareix el llistat d’alumnes amb dificultats i mancances d’Aprenentatge amb els objectes de seguiment i avaluació. Aquest document es facilita a cada tutor/a, al començar el curs per a la identificació de les necessitats de l’alumnat del seu grup-classe. És útil per a l’organització dels suports, reforços, desdoblaments, educació Especial, la coordinació dels suports humans, per l’assessora de l’EAP o LIC i també per a la CAD, en l’organització, l’optimització i la previsió de l’atenció dels alumnes amb necessitats educatives específiques. Es recullen a través de les coordinadores de cicle i es lliuren a la CAD per establir les actuacions i acords oportuns. És a dir, és una eina col·lectiva de coordinació del professorat per a la comissió d’atenció a la diversitat (CAD). Es revisa una vegada al trimestre per la CAD. . (veure annex 7)


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

18

USEE (Unitat de Suport d’educació Especial)

- descripció

Tal i com estableix el Pla Director d’Educació Especial i les instruccions per a l’organització i funcionament dels centres educatius de Catalunya per el curs 2008/2009, en l’apartat de l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials, les Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE), són unitats de recursos per afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris amb el compromís de la comunitat educativa per avançar com a escola inclusiva , però tal i com ens diu la Llei Orgànica d’Educació (LOE) i les Instruccions d’Inici de Curs, sempre que sigui possible, s’intentarà afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials, en entorns escolars ordinaris amb el compromís de la comunitat educativa per avançar com a escola inclusiva. Les característiques i condicions generals d’aquests alumnes són diverses, per això, es tindrà en compte les necessitats de cada un d’ells i es respectaran els seus ritmes d’aprenentatge. - a qui s’adreça?

Els alumnes atesos a la USEE seran aquells que per les seves característiques o condicions, i que en situacions més generalitzades, podrien estar escolaritzats en centres d’educació especial. El pla d’actuació està pensat per dur-ho a terme de forma general per tots els alumnes, mitjançant centres d’interès que aniran variant al llarg del curs i que tindran a veure en moltes de les activitats proposades . Tot i així, i tenint en compte el nivell i les característiques dels alumnes, es faran les adaptacions curriculars individualitzades per cada un d’ells que aquestes estaran en annex dins del Pla Individualitzat. A partir d’aquí es tindran en compte els objectius i continguts referents de les ACI’s per tal de dur a terme la programació. Les activitats estaran pensades en funció d’aquests objectius i centres d’interès. Tot i així, algunes d’elles seran comunes a tots els alumnes, encara que cada u les realitzarà al seu nivell.

- objectius Afavorir la màxima inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) dins de l’escola

ordinària participant en totes les activitats. Potenciar l’autonomia personal i social dels alumnes. Facilitar el procés d’ensenyament - aprenentatge als alumnes amb NEE, per tal que siguin el màxim de

funcional i significatiu. Adequar els aprenentatges a les necessitats i ritmes dels alumnes. Afavorir la comunicació i l’expressió de sentiments. Oferir un espai de treball dinàmic, agradable i acollidor, per tal de motivar els alumnes. Facilitar eines als alumnes pel control d’impulsos i/o agressivitat. Coordinar i ajustar la resposta educativa amb els equips docents i serveis externs. Unificar criteris educatius amb les famílies.

A més a més, dels objectius generals de la USEE, també serà important plantejar-nos uns objectius més específics que tinguin en compte l’alumnat, els professionals i les seves famílies.

Objectius amb l’alumnat - Conèixer la situació de cada alumne amb la finalitat de facilitar el procés d’E -A i el desenvolupament personal. - Fer un seguiment individualitzat a través de contactes personals periòdics. - Vetllar pel funcionament del grup. - Orientació en l’àmbit personal i acadèmic: procés de presa de decisions.

Objectius amb el professorat i altres professionals i serveis - Coordinar la resposta educativa a través de les diferents reunions d’equips docents. - Ajustar la resposta educativa a les necessitats dels alumnes amb la col·laboració dels especialistes. (paper del CAD i de l’EAP). - Coordinar l’avaluació i el seguiment de l’alumnat.

Objectius amb les famílies


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

19

- Col·laborar amb les famílies: pautes d’actuació i seguiment acadèmic. - Unificar criteris educatius. - Generar expectatives d’èxit. - Informar-los del procés d’E-A del seu fill/a. - Informar-los de les activitats del centre per tal d’afavorir la seva participaci

- metodologia

La metodologia adoptada ha de respondre a la línia pedagògica de centre. En aquest cas es proposa una metodologia basada en les experiències, les activitats i els jocs,..., en un clima de confiança, afecte i seguretat. Les activitats plantejades seran de caràcter globalitzat, amb interès i significat per a l'alumne a fi de potenciar la construcció del seu aprenentatge significatiu i funcional, a més, han de garantir el respecte pels diferents ritmes d’aprenentatge i adequar el tractament educatiu a les diferències individuals. Pel que fa la metodologia a l’aula ordinària serà consensuada amb els tutors, per tal que sigui adequada per aquests alumnes i per tota la resta del grup classe. S’apostarà per dur a terme la metodologia ja esmentada anteriorment, però s’introduirà el treball cooperatiu i l’ensenyament multinivell, per així, poder atendre la diversitat del grup i incloure a tots els alumnes. A més, es tindrà en compte uns criteris a seguir quan hi dos mestres o professionals a dins l’aula, per tal d’aprofitar aquest fet. Els criteris a l’hora de desenvolupar els objectius i les activitats són: prioritzar la qualitat per davant de la quantitat, majoritàriament es parteix d’allò general per anar a allò més particular, i d’allò més simple a allò més complex.

GRUPS FLEXIBLES

- descripció

Els grups flexibles és un tipus d'organització que trenca l'estructura de grup-classe en algunes hores dins l’horari lectiu, reagrupant els alumnes d’un mateix nivell en diferents grups-classe, la composició d'aquest nou grup d'alumnat serà canviant d'acord amb l'assoliment dels objectius establerts. Aquest tipus d’organització, es portarà a terme en les àrees de llengua i matemàtiques.

- a qui s’adreça?

Els grups flexibles és una estratègia organitzativa que afecta a tota l'escola.

- objectius

- Preparar als alumnes per assolir els objectius mínims de l’àrea - Dotar els alumnes de capacitats i tècniques d’estudi i treball per treballar autònomament, segons el seu nivell d’aprenentatge.

- procediment per atendre un/a alumne de grups flexibles

A les reunions de nivell, on hi participen tots els tutors de nivell, es realitzaran els grups de nivell segons el nivell d’aprenentatge i les necessitats de cada alumne. Els mateixos tutors de nivell realitzaran les classes d’aquests grups. Al finalitzar el trimestre, es reuniran els tutors per avaluar l’aprenentatge de cada nen/a i reestructurar els diferents grups segons el nivell.

DESDOBLAMENTS

- descripció

Els desdoblaments és una mesura d’atenció a la diversitat que permet als diferents nivells atendre els diferents ritmes d’aprenentatges de l’alumnat de manera àgil i ràpida. El professor de la matèria disposa d´un altre professor (mestre de l’equip de suport o mestre amb hora de suport al centre) un temps a la setmana i divideix el grup de manera heterogènia en les àrees instrumentals procurant que els grups resultants tinguin un nombre similar d’alumnes.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

20

És a dir, consisteix en l'assignació d'un segon mestre al grup en una matèria determinada. Significa que el grup se "divideix en dos" i cada part és atesa per un mestre.


Els desdoblaments és una estratègia organitzativa que afecta a tota l'escola.

- objectius

- Afavorir l’atenció més individualitzada de l’alumne amb més oportunitats d’atenció personal i un treball més adaptat.

- procediment per atendre un/a alumne a desdoblaments

La distribució, doncs, no es fa de manera igualitària a tots els cursos, ja que es realitza segons la previsió reflexionada sobre les necessitats de cada classe i dels alumnes que hi ha. A les reunions d’avaluació dels diferents cicles, on hi participen els mestres de suport, tutors i la cap d’estudis, es comenten les característiques de cada grup i les seves necessitats. Les hores de desdoblament es donen sempre quan hi ha el tutor, bàsic per a la inclusió de tots els alumnes a l’aula, concretament quan es treballen continguts bàsics, necessaris per fer-ne d’altres i en els que generalment els alumnes amb dificultats necessiten més ajuda. A partir de les previsions i tenint en compte altres projectes, prioritats o necessitats del centre es confeccionen els horaris.

REFORÇ EDUCATIU: Post lectiu

- descripció

El reforç escolar és el conjunt de suports que el centre educatiu posa a l’abast de determinats alumnes per ajudar-los a assolir els coneixements mínims del seu cicle, dirigit als alumnes amb certes dificultats d'aprenentatge, que inclou des del segon cicle d'Educació Infantil a tot Primària. La nostra finalitat és: "Millorar el rendiment educatiu dels alumnes d'Educació Infantil i Primària amb dificultats d'aprenentatge i/o sociofamiliars mitjançant activitats concretes, tot coordinant les actuacions amb les famílies i els tutors corresponents. Els reforços es destinaran a ajudar, mai s’han de responsabilitzar d’una part d’una àrea curricular.


Educació primària: els alumnes que no hagin assolit les àrees instrumentals del seu cicle derivades de dificultats d’aprenentatge, sense Adaptacions curriculars individualitzades. - amb necessitats educatives temporals - que no han tingut una escolarització regular, - de nova incorporació al centre, - amb adaptació metodològica. Educació infantil: prevenció educativa. Els alumnes amb retards maduratius, de l’adquisició de la parla i el llenguatge,...

- objectius

- Atendre els casos dels nens i nenes amb dificultats d'aprenentatge i/o sociofamiliars derivats pels mestres tutors per tal de donar-los suport en el seu procés d'aprenentatge. - Coordinar les actuacions amb els diferents agents educatius implicats: mestres, equip psicopedagògic de l’EAP, psicòloga, Serveis Socials Municipals... - Desenvolupar actuacions per a respondre a les necessitats dels nens i nenes derivats. - Implicar a les famílies en el procés educatiu dels fills.

- priorització-distribució horària del reforç educatiu

La distribució, doncs, no es fa de manera igualitària a tots els cursos, ja que es realitza segons la previsió reflexionada sobre les necessitats de cada classe i dels alumnes que hi ha. A les reunions d’avaluació dels


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

21

diferents cicles, on hi participen els mestres de suport, tutors i la cap d’estudis, es comenten les característiques de cada grup i les seves necessitats. Els reforços a l’escola el conformarien les hores del professorat del centre que quedin disponibles, un cop cobertes les prescripcions curriculars dels diferents cicles i les hores dedicades a cada àrea establertes pel Departament d’Ensenyament en el decret 142/2007 del Currículum d’educació Primària, i a l’atenció específica de l’alumnat que presenti més necessitats.

- procediment per atendre un/a alumne de reforç educatiu

Procediments per atendre un/a alumne/a de Reforç educatiu -A final de curs el/la tutor/a conjuntament amb el/la mestre/a de suport farà un llistat dels alumnes que necessitaran reforç educatiu, el pròxim curs. -Entregaran el llistat al/la Cap d’Estudis. -En el nou curs es distribuiran els horaris prioritzant: -Els/les mestres que disposin de més hores per impartir reforç educatiu aniran als cursos on hi hagi més nens/es amb necessitats de reforç -Si els/les mestres disposen d’una quantitat d’hores similars per fer reforç, es distribuiran en els cursos on ja hagin estat tutors/es altres anys o ho puguin esser en cursos posteriors - Mensualment el/la tutor/a i els/les mestres que imparteixin reforç coordinaran el procés educatiu d’aquests/es alumnes. Caldrà que el/la tutor/a i el/la mestre/a de suport es coordinin per:

Unificar criteris d’actuació Conèixer les rutines diàries i participar en elles Preparar el material que s’hagi acordat

- El mestre de reforç caldrà que participi en les activitats que dirigeix el/la tutor/a, seguint la mateixa metodologia. És necessari que el suport s’adapti al mètode d’ensenyament de cada mestre/a - A inici de curs, els tutors/es omplen una graella especificant tots els suports del grup i els reforços (educació especial, aula d’acollida, logopeda i/o altres). S’actualitza si hi ha canvis al llarg del curs. Aquest recull és útil per al tutor/a, l’equip docent, de parvulari i primària i la comissió d’atenció a la diversitat del centre, per ajustar els suports i els reforços a un grup-classe, equilibrar les mestres que entren en un grup, etc.

SUPORT A L’AULA

- descripció

Tot un grup amb dos professors a la mateixa classe: La finalitat d’aquesta modalitat de suport és que els infants el percebin com una modalitat que implica dos mestres dins l’aula i que va dirigit a donar suport a tots els infants i no només a aquells que presenten NEE. Les tasques corresponents a cada un dels docents implicats en el suport es

c) consensuarà entre els implicats i es detallarà al pla d’actuació anual de l’equip d) d’atenció a la diversitat i a la programació d’aula. Així com l’ACI si hi ha algun e) infant del grup que així ho requereixi.


El suport a l’aula és una estratègia organitzativa que afecta a tota l'escola.

- objectius

- Afavorir l’atenció a la diversitat dins l’aula

- priorització-distribució horària de suport

Després de cobrir les hores prescrites a cada àrea curricular i nivell, intentem optimitzar els recursos humans per tal de què, a més dels mestres d’educació especial, puguem comptar amb més professorat fent tasques de suport dins l’aula.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

22

GRUPS REDUÏTS D’EDUCACIÓ ESPECIAL

- descripció

Atenció específica i temporal a un petit grup d´alumnes amb dificultats de llenguatge (A.L), d’aprenentatge, amb alumnes NESE i alumnes amb necessitats educatives (situació social desafavorida . El seu objectiu es afavorir el seu progrés i la seva posterior integració a la dinàmica general del grup-classe.


- Nens/es amb necessitats educatives especials i amb situació social desafavorida: Alumnes amb dictamen de l’EAP, derivats de la preinscripció i matrícula, amb informe d’atribució de NEE un cop incorporats al centre, nens/es que tenen adaptacions curriculars individualitzades (retard d’un cicle d’aprenentatge) Alumnes de cicle superior que encara no tenen assolit l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i que el seu nivell d’aprenentatges correspondria als de cicle Inicial o cicle mitjà. Alumnes de cicle mitjà amb moltes dificultats d’aprenentatge per assolir els continguts instrumentals del seu cicle, i amb un nivell dels cicles anteriors. Alumnes de cicle inicial amb moltes dificultats en l'assoliment de les capacitats bàsiques pròpies de l’etapa de l’educació infantil. Alumnes d'educació infantil amb indicadors de discapacitats o trastorns. No són alumnes d’EE els que no hagin assistit regularment a l’escola i que per aquest motiu, presentin un endarreriment en els seus aprenentatges. Es consideraran alumnes de reforç.

- objectius

- Suport als mestres especialistes dintre de les aules ordinàries - Treball fora de l’aula ordinària: grups reduïts, treball individual (per treballar aspectes molt concrets i limitats en el temps), tant sols en l’àrea de llengües i matemàtiques.

- priorització-distribució horària de grups reduïts d’educació

especial

Segons el cicle al qual està adscrita la mestra d’educació especial s’elabora l’horari on s’estableix: el nombre d’hores, l’àrea i la modalitat d’intervenció (petit grup i/o atenció individual dins i/o fora de l’aula ordinària). La coordinació amb els mestres tutors i els mestres especialistes serà constant, per tal de garantir la coherència en els criteris de treball i els objectius a assolir. En l’elaboració de l’horari es té en compte les hores d’especialitat (educació física, música, plàstica i anglès). Des de la Comissió Social i a inicis de curs es realitzarà el llistat de nens/es els alumnes amb situació social desafavorida i que requereixen una atenció de suport des d’Educació Especial. Des de l’ajuntament també es don el recurs d’un centre Obert els dimarts i dijous en fora d’hores lectives escolars. Es revisarà aquest llistat d’alumnes trimestralment.

- avaluació i seguiment

Avaluació inicial . Recollida d'informació dels resultats de les proves i de la coordinació amb el tutor/a. Avaluació contínua. Al llarg del curs, però sobretot en les reunions trimestrals, amb la presència dels professionals implicats, per tal d'avaluar els avenços, en relació amb l’Adaptació Curricular, poder valorar la continuïtat i periodicitat dels suports. Les informacions sobre les millores realitzades per l'alumne/a es reflecteixen a l'informe que lliuren els tutors al final de cada trimestre a les famílies. Avaluació final. Es duu a terme en acabar el 3r trimestre en les sessions d'avaluació amb la finalitat de valorar el procés seguit així com les competències assolides en relació amb l’adaptació curricular individualitzada.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

23

TUTORIA INDIVIDUALITZADA

- descripció

Establir una bona relació afectiva mestre-alumne és la base per fonamentar un bon procés educatiu; per això, l'Escola estableix un temps fixa d'atenció individualitzada on el mestre pot fer un seguiment de l'alumne i on l'alumne pot expressar aspectes relatius a qüestions escolars i personals. Entenent que és fonamental promoure la cultura de que parlant s’arreglen les coses.


Cada tutor disposa d’1h a la setmana per fer ronda de tutories individualitzades amb tots els nens i nenes. Aquesta proposta es realitza des de 2n fins a 6è de primària. Aquesta trobada la pot demanar tant l'alumnat com la mestra

- objectius

Això permet tenir un moment de dedicació plena per cada alumne on surten coses que a ells els amoïnen que en gran grup no sortiria, des de coses de convivència amb companys, dubtes acadèmics o problemes de casa. Serveix molt per arribar a acords mestre-infant, sovint fins i tot s’escriuen i se signen per donar-hi més relleu. És clau que els nens i nenes entenguin que les coses se solucionen parlant-les i que sempre poden trobar algú amb qui parlar.

d) Priorització d’atenció als alumnes amb necessitats educatives especifiques

prioritat Acció Responsables

1 Atenció als alumnes amb necessitats educatives especials

Mestres d’educació especial CAD Tutor/a

2 Atenció als alumnes amb necessitats educatives (situació social desfavorida)

Mestres d’educació especial. CAS Tutor/a

3 Suport als alumnes amb desigualtats educatives, alumnes que necessiten reforç educatiu: post lectiu

Tutor/a Mestre de suport

CAD

4 Reagrupament dels cursos per nivells: grups flexibles Tutors/es del mateix nivell Mestre de suport

CAD

5 Reagrupament dels cursos en grups heterogenis: desdoblaments


CAD

6 Suport amb dos professors a la mateixa classe: suport a l’aula


CAD

7 Suport individual: Tutories individuals Tutor/a CAD


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

24

e) Coordinacions

MEE + TUTORS

La coordinació dels tutors amb els mestres d’educació especial setmanalment, tindran com a finalitat prioritària els següents aspectes:

Planificació i organització de les tasques educatives en relació als alumnes amb nee

Selecció de continguts a treballar adaptats a les necessitats que presentin.

Recursos organitzatius, metodològics, materials, ... que caldria utilitzar en el procés d'ensenyament aprenentatge

Col·laboracions en els plans individuals

Dinàmiques individuals i de grup que caldria establir

Seguiment i avaluació del procés educatiu dels alumnes amb nee

Coordinació i recolzament als tutors en relació amb les famílies dels alumnes amb nee

Psicopedagog/a/psicòloga + TUTORS

La coordinació amb el professional de l’EAP es podrà realitzar de manera regular amb les/els mestres d’educació especial, amb els cicles, amb els mestres tutors/es i la CAD. La periodicitat de coordinació amb les mestres d’educació especial podrà ser setmanalment. La coordinació amb els cicles es realitzarà al llarg del curs amb els objectius següents:

Reflexionar al voltant dels alumnes del cicle que presenten nee

Recollir les necessitats dels alumnes en relació al procés d’ensenyament aprenentatge

Fer les devolucions de les tasques fetes pels professionals (MEE, EAP, AA...)

Fer propostes de les diferents metodologies de treball

Valoració discussió de temes generals d’intervenció educativa

Recollir o desenvolupar els temes que plantegi la CAD La coordinació amb els mestres tutors tindran per objecte la concreció de les demandes d’intervenció dels professionals d’EE dels alumnes de nee o fer el retorn més explícit de les actuacions fetes. El circuit de rebuda de demandes intervenció del professional de l’EAP queda recollit a l’apartat dels annexos.

Recursos externs + TUTORS

La derivació dels alumnes als serveis externs de l’escola es vehicularan a partir del professional de l’EAP i de la CAD.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

25

El psicopedagog de l'EAP a l’escola...

Avaluació de les necessitats educatives dels alumnes amb disminucions o amb retards

d'aprenentatge

Elaboració dels dictàmens previs a l'escolarització dels alumnes amb necessitats educatives

especials:

Assessorament sobre mesures d'atenció a la diversitat en el centre

Seguiment dels alumnes que presenten necessitats educatives especials ja valorats anteriorment

Col·laborar amb l’equip directiu i psicopedagoga en la definició de l’estructura de l’atenció a la diversitat

del centre.

Aportació de suggeriments, propostes, materials i/o instruments de treball a l’equip docent sobre formules organitzatives, metodològiques i curriculars per a l’atenció a la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat, especialment en els alumnes amb necessitats educatives especials.

Funcions del psicopedagog de

l’EAP a l’escola

Recollida de la informació inicial en la reunió amb els coordinadors cicle.

Observació en diferents contextos educatius, si s’escau.

Valoració psicopedagògic individual, si s’escau.

Entrevista amb els pares per a recollida informació complementària.

Reunió amb el/la tutor/a per a comentar la valoració global de l’alumne i per a assessorar en els aspectes en els que presenta necessitats educatives, amb la participació de l’especialista d’educació especial, si s’escau.

Col·laboració en l’elaboració i el seguiment de l’adaptació curricular individualitzada, en els casos en que sigui necessària, conjuntament amb els tutors i/o psicopedagoga.

Entrevista amb els pares per a poder portar a terme un treball coordinat.

Derivació a serveis específics externs si s’escau.

Coordinació amb els diferents serveis i professionals externs.

Coordinació periòdica amb les MSEE i coordinació cicle per a l seguiment de les actuacions que requereix cada cas.

Revisió i valoració de les actuacions realitzades amb els tutors, psicopedagoga i d’altres professionals implicats.

Coordinació amb altres serveis educatius o Externs: CSMIJ, CDIAP, CREDA, CREC, UTAC i escolarització compartida conjuntament amb els

professors implicats


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

26

7.2. ESTRATÈGIES CURRICULARS

Les mesures curriculars que es podran adoptar per donar resposta a la diversitat aniran sempre des de les més ordinàries fins a les més extraordinàries. En aquest sentit diferenciarem entre adaptacions curriculars no significatives, adaptacions curriculars d’ampliació i adaptacions curriculars significatives, i el pla individualitzat.

Adaptacions metodològiques O CURRICULARS NO SIGNIFICATIVES

Parlarem D’ADAPTACIONS METODOLÒGIQUES O CURRICULARS NO SIGNIFICATIVES, quan les modificacions no afectin als objectius, continguts i criteris d’avaluació considerats bàsics (mínims) i per tant permetin a l’alumne assolir els objectius del cicle (mínims exigibles). Aquestes modificacions podran anar referides als diferents elements del currículum: _ Adaptacions en els procediments i/o instruments d’avaluació amb determinats alumnes, especialment aquells que tenen greus dificultats de comunicació i/o de l’aprenentatge de la lectoescriptura serà necessari adaptar els procediments i/o instruments d’avaluació, a fi que aquests no condicionin els resultats obtinguts per l’alumne. En determinats casos, no es tracta tant de reduir el nivell d’exigència o consecució esperat, sinó de cercar aquells procediments que es puguin ajudar a conèixer el que l’alumne ha après. _ Adaptacions en la metodologia En altres casos, serà suficient amb una ajuda més individualitzada, o amb la presentació dels continguts mitjançant canals diferents (fer ús de suports visuals, gestuals,... ) o amb metodologies diverses (manipulació, observació directa,...) per afavorir la comprensió d’un contingut. Dins aquest punt podríem tenir en compte totes les mesures ordinàries explicades en el punt anterior. _ Adaptacions en els continguts. A vegades per a determinats alumnes amb un ritme de treball més lent, es poden fer modificacions en la seqüenciació prevista dels continguts, sense que això suposi renunciar a l’aprenentatge dels mateixos. En altres, es podrà optar per prioritzar aquells continguts que es consideren més bàsics o rellevants i, en ocasions, podrem decidir eliminar-ne alguns no considerats mínims, per tal que l’alumne pugui aprofundir més en aquells que es consideren essencials i, evitar així, que es “despengi” del ritme de la classe. - Avaluació D’acord amb l’ordre de 14 de febrer de 1996 sobre avaluació d’alumnat amb nee: L’avaluació de l’alumnat amb adaptacions no significatives es farà tenint en compte els objectius i criteris d’avaluació mínims del seu cicle i/o curs.

Quan a partir de l’avaluació del nivell de competència curricular, es determini que per donar resposta a l’alumne no s’hauran de modificar els objectius, continguts i criteris d’avaluació considerats mínims pel cicle i que el seu nivell es troba dins del seu cicle corresponent, parlarem d’Adaptacions curriculars no significatives.

Adaptacions curriculars D’AMPLIACIÓ

L’objectiu d’aquestes adaptacions és donar resposta als alumnes amb necessitats associades a condicions de sobredotació intel·lectual. “L’adaptació curricular d’ampliació es durà a terme quan en l’avaluació psicopedagògica es valori que l’alumne té un rendiment excepcional en un nombre limitat d’àrees o quan malgrat tenir un rendiment excepcional i continuat a totes les àrees es detecta desequilibri amb els àmbits afectius i d’inserció social. L’adaptació individual del currículum recollirà l’enriquiment dels objectius i continguts, la flexibilització dels criteris d’avaluació, i la metodologia específica que convé utilitzar tenint en compte l’estil d’aprenentatge i el context escolar.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

27

Adaptacions curriculars SIGNIFICATIVES

- descripció

Les ADAPTACIONS CURRICULARS INDIVIDUALITZADES són una estratègia adequada per donar resposta a les necessitats d’aprenentatge de cada alumne, quan aquestes necessitats no poden ser contemplades des de la programació d’aula. “Les adaptacions curriculars són ajustaments o modificacions que es duen a terme sobre elements d’accés al currículum o sobre els elements bàsics del currículum (objectius, continguts, competències bàsiques i avaluació), per respondre les necessitats de l’alumne. Per tant, mitjançant l’adaptació curricular s’adequa el currículum a les necessitats de l’alumne amb la finalitat que pugui desenvolupar al màxim les capacitats establertes en els objectius generals de l’etapa i participar dels entorns generals i comuns.” És tota actuació destinada a adequar el currículum d'una etapa a les necessitats de l'alumnat. Tot ensenyant, de manera més o menys conscient, adequa la seva intervenció pedagògica a les diferents situacions. Les adaptacions curriculars significatives tenen com a resultat un currículum que s’aparta significativament del que fan els altres companys de l’aula, corresponent com a mínim a un cicle menys del que hi pertoca.

-finalitats

1. Proporcionar a l'alumnat amb necessitats educatives especials una atenció fonamentada en el currículum establert per a l'etapa que correspon a la seva edat cronològica. 2. Garantir una atenció educativa que possibiliti al màxim, a l'alumnat amb necessitats educatives especials, el seu creixement personal. 3. Facilitar a cada alumne la resposta més adient dins l’àmbit del seu context.

-funcions i tasques dels professionals que hi intervenen

L'elaboració d'una adaptació curricular individualitzada serà responsabilitat del tutor o tutora, amb la col·laboració d'altres mestres i especialistes d’educació especial. En el procés d'elaboració, cada professional especificarà la seva intervenció concretant els continguts d'aprenentatge en els quals se centraran les activitats d'ensenyament/aprenentatge que considera convenient proporcionar a l'alume o alumna i també les característiques de les situacions i activitats d'avaluació, les quals hauran de ser coordinades pel mestre tutor.

-professionals

Tutors o tutores Mestres especialistes en educació especial Altres especialistes: mestres especialistes en Pedagogia terapèutica, logopedes, fisioterapeutes, ... Membres dels Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica. (EAPs) Centre de Recursos Educatius per a Alumnes amb Deficiències Auditives, Visuals...

-referents a tenir en compte al fer les adaptacions:

- L’adaptació s’ha d’elaborar després del procés d’observació i avaluació inicial, dins el termini més breu possible. - La finalitat d’una A és facilitar a cada alumne la resposta més adient dins l’àmbit del seu context. Per poder assolir aquesta finalitat, l’adaptació curricular s’ha d’incloure en la programació d’aula i el seu referent curricular seran els objectius, continguts i criteris d’avaluació mínims exigibles especificats en la seva ACS del cicle corresponent establerts en el projecte curricular. - En aquells casos, en que d’acord amb l’avaluació del nivell de competència curricular de l’alumne, es consideri necessari eliminar objectius, continguts i criteris d’avaluació considerats bàsics, parlarem d’Adaptacions curriculars significatives.

-procés a seguir:

- A principi de cada curs la cap d’estudis lliurarà al tutor corresponent, l’adaptació curricular de l’alumne de la seva competència, d’acord amb l’avaluació feta conjuntament amb el tutor i la CAD a final del curs anterior. - Durant el mes de setembre, els tutors revisaran la proposta d’adaptació feta i es faran les modificacions necessàries tot observant l’avaluació inicial del curs.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

28

- En el cas d’un alumne que no ha tingut mai una adaptació, i amb una avaluació inicial d’un cicle per sota del corresponent, el tutor d’aquest farà una adaptació partint de les plantilles que l’hi entregarà la PAC. (veure annex 8) - Qualsevol adaptació s’aprovarà a la CAD, seguidament s’adjuntarà a l’expedient acadèmic de l’alumne. - El tutor/a, amb l’ajuda de l’equip de suport, serà l’encarregat de posar en pràctica l’adaptació curricular planificada per l’alumne del seu grup. Durant el curs es podran fer les revisions i modificacions que es considerin necessàries, de la qual cosa se n’informarà a la CAD. - Durant el mes de maig, es durà a terme l’avaluació final de cada un dels alumnes, i es faran les propostes d’adaptació necessàries pel curs següent. - En la última CAD del curs, s’elaborarà l’informe pel curs següent amb la proposta d’adaptació segons el nivell curricular estimat per a cada alumne.

-avaluació

D’acord amb l’ordre de 14 de febrer de 1996 sobre avaluació d’alumnat amb nee: L’avaluació de l’alumnat amb adaptacions curriculars significatives es farà agafant com a referència els objectius i criteris d’avaluació fixats en l’adaptació curricular corresponent. La informació que es proporcioni als pares constarà, a més de les qualificacions, d’unes observacions del progrés del alumne respecte als objectius proposats en la seva adaptació curricular, tot especificant que “està avaluat segons la seva adaptació curricular” que es lliurarà cada trimestre del curs. L'alumnat subjecte a una adaptació curricular individualitzada, en finalitzar el període establert per aquesta i al finalitzar cada curs escolar, serà avaluat en relació amb l'assoliment dels objectius proposats en l'adaptació i quedarà en acte dins de la Comissió d’atenció a la Diversitat.

PLA INDIVIDUALITZAT

Descripció

Els plans individuals són instruments de suport als alumnes que presenten necessitats educatives i personals diferents a les de la resta, nens/es amb dictamen. Sovint aquests alumnes són els que ja tenen un dictamen però, veiem altres infants que també preocupen i que requereixen un seguiment més personalitzat malgrat no ser considerats alumnes amb necessitats educatives especials, alumnes amb problemàtiques familiars o socials, o amb problemes greus. La seva finalitat ha de ser normalitzar les activitats escolars dels alumnes als qual s’aplica, facilitar la seva inclusió en la comunitat i promoure, entre tot l’alumnat, la dignitat, la solidaritat entre iguals i el respecte a la diferencia. El criteri general per a l’elaboració de plans individualitzats per aquests alumnes, hauria de ser, tal i com queda recollit a la normativa d’inici de curs, quan la programació ordinària de l’aula i les mesures de suport previstes resultin insuficients per atendre adequadament l’alumnat.

Seguiment

Procediment d’elaboració d’un pla individualitzat

Acció Quan es

fa? Responsables Com es realitza?

Elaboració Pla Individual

En el moment de la seva detecció

Tutor/a+ mestra EE CAD

Full de demanda per part del tutor/a i/o altres membres de l’equip docent. Valoració psicopedagògica per part de l’EAP i psicologa, i realització dictament. Valoració de la realització d’un pla individualitzat per part de la CAD amb el tutor/a corresponent. Realització del PI segons el protocol del centre.

Avaluació de l’alumne/a

Trimestral

Tutor/a+ mestra EE

Segons els acords en el PI. El mestre/a d’educació especial i el tutor/a corresponent realitzaran una reunió prèvia per fer una avaluació més individual.

Informació a les famílies

anualment Tutor/a del nivell

Entrevista individual per informar del contingut del PI i donar la seva aprovació. Informe adaptat per escrit

Seguiment i avaluació del Pla

Trimestral Tutor/a CAD

Contrastant els resultats amb les previsions i fent els ajustaments necessaris.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

29

Un cop feta l’avaluació inicial de l’alumne i revisats els acords i suggeriments recollits al resum de valoració del PI del curs anterior, es fa una primera reunió per fer el pla individualitzat amb l’equip de seguiment del cas segons la plantilla establerta per l’escola. (veure annex 9) Aquest equip està format pel tutor o tutora, el/la mestre/a de suport, tutor d’USEE, els especialistes, l’assessora psicopedagògica de l’EAP i els professionals especialitzats que intervenen a l’escola amb aquell alumne ( per exemple la logopeda del CREDA). En aquesta reunió cadascú aporta les seves observacions sobre l’alumne/a; qui el coneix de cursos anteriors hi pot aportar els antecedents i la seva evolució i el tutor i tutor d’USEE que generalment el tenen quasi tot el dia a l’aula, aporta la seva visió més actualitzada, sobretot en quan a capacitats bàsiques. Entre tots es va construint la valoració de l’alumne/a, contrastant i ampliant les respectives visions i sobretot intentant concretar i prioritzar els objectius a aconseguir per aquell curs. Generalment en aquesta primera reunió es prioritzen i concreten les capacitats bàsiques que cal potenciar per l’alumne en qüestió; en altres reunions el tutor i el mestre de suport acaben de concretar les altres parts del pla individualitzat (els continguts i objectius a prioritzar de les diferents àrees, les metodologies i estratègies.. S’escriu un primer esborrany del pla individualitzat, posteriorment (octubre/novembre...) es dona per acabat i es fa una entrevista amb les famílies en que es comparteix i es lliura una còpia.

7.3. ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES com a mesura de l’atenció a la diversitat a l’aula

Tenir en compte la realitat de l’espai físic de l’aula, tenir en compte el potencial participatiu que podem detectar en els nostres alumnes, tenir en compte la diversitat de capacitats dels nens i nenes, i fent servir els avenços tècnics i de propostes educatives que van sorgint i que anem coneixent, poden ser unes primeres i elementals estratègies amb les que podem començar a treballar.

- treball per projectes

S'entén el treball per projectes com una opció metodològica que permet organitzar les situacions d’ensenyament-aprenentatge des d’una perspectiva globalitzadora i relacional. A l’escola, l’àrea de Medi es treballa a travès d’aquesta opció metodològica. La motivació amb què els alumnes s’enfrontin a les activitats serà determinant en l’aprenentatge; és per això que cal que s’interessin i s’esforcin per aprendre. El treball per projectes propicia que les activitats d’aprenentatge es realitzin amb un alt grau de motivació: organitzar els continguts d’aprenentatge entorn a problemes o temes proposats pels nens afavoreix que s’impliquin i es responsabilitzin del propi aprenentatge i, el que és més important, que aprendre tingui un sentit Aprendre és un procés de canvi que esdevé com a resultat de l’activitat fonamentalment interna de l’alumne, generada per la reflexió. Aquest procés comporta a l’alumne una activitat mental que li suposa: -Explorar els coneixements previs -Confrontar les noves idees -Acomodar i aplicar És per això que el mestre ha de partir dels coneixements previs, incidir en el procés i avaluar el grau d’aprenentatge com a punt de partida per a la planificació de noves situacions: L’error s’ha de tractar com a font d’aprenentatge. Facilitar que els alumnes estableixin relacions entre els seus coneixements i la nova informació assegura l’aprenentatge significatiu. Aprendre significativament crea consciència d’aprenentatge i fa que els alumnes coneguin les seves possibilitats: * Desenvolupa formes d’aprendre * Aprenen estratègies per resoldre problemes * Potencia l’autonomia

http://www.xtec.es/~amerlo/projecte/b.gif

http://www.xtec.es/~amerlo/projecte/b.gif


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

30

En definitiva, ajuda a aprendre a aprendre. Si volem que els alumnes siguin capaços d’organitzar el nou coneixement i construir nous conceptes, cal ajudar-los a establir relacions entre els continguts d’aprenentatge, activant estratègies d’organització del coneixement centrades en el tractament de la informació, és a dir, ensenyar a pensar i fomentar l’aprendre a aprendre D’aquesta manera, els alumnes es fan conscients de les seves possibilitats, desenvolupen activitats i destreses per conèixer formes d’aprendre, són capaços d’elaborar i planificar estratègies per resoldre problemes, aprenen a interaccionar amb la informació, potencien l’autonomia de pensament; en definitiva, els projectes els ajuda a aprendre a aprendre.

- treball cooperatiu

Entenem el Treball Cooperatiu com una estratègia metodològica i curricular que es fonamenta en la dinàmica d’interacció social que s’estableix entre l’alumnat i amb el professorat per tal de millorar els processos d’EA. És una alternativa a estructures competitives i individualistes, que, en contra del que podria semblar, permet també atendre les necessitats i les dificultats que l’alumnat presenta individualment. Aprofita el paper educador del grup; en millora la comunicació, el clima i les relacions que s’hi estableixen; s’aprèn en la i per a la responsabilitat i el consens; i, fonamentalment, donat que requereix la implicació i de tothom, promou la valoració positiva i l’aprofitament dels recursos que els components poden oferir. Això comporta que s’afavoreixi la valoració de cadascú des d’una perspectiva global i integral de la persona (un no és només “aquell que té dificultats en matemàtiques” o “aquell que no ve mai a classe”). Potencia el sentiment de pertinença al grup però també la motivació, l’autoimatge i l’autoconcepte, la confiança en un mateix, etc. Es tracta d’un tipus d’agrupament especialment potent per a l’atenció a la diversitat en contextos significativament complicats. Es tracta d'una forma d'organitzar l'aula i les tasques que s'hi realitzen de manera que els objectius dels components de cada grup estan estretament vinculats, cadascun d'ells només pot assolir els seus objectius si la resta aconsegueix assolir els seus. Un dels mètodes d’aprenentatge cooperatiu és la Tutoria entre Iguals (peer tutoring), basat en la creació de parelles, amb una relació asimètrica (derivada del rol respectiu de tutor i tutorat), amb un objectiu comú i compartit (l’adquisició d’una competència curricular) que s’aconsegueix a través d’un marc de relació planificada amb el professorat. En aquesta organització, ambdós alumnes aprenen i l’adjudicació de rols pot ser rotativa, de manera que un no és sempre “el que ja sap” i l’altre “el que no sap res i sempre necessita ajuda”: com en la resta de propostes cooperatives, no hi ha uns eterns “donants” ni uns eterns “rebedors”.

- treball per racons

El treball per racons és una proposta metodològica que proposa delimitar, dintre de l’aula, diferents espais on els nostres alumnes puguin realitzar de manera simultània diferents activitats de tipus cognitiu,manipulatiu i simbòlic. La manera d’organitzar la classe és oferir una gran varietat de propostes a les quals els nens poden accedir d’una forma oberta. Els nens poden realitzar activitats autònomament, amb d’altres companys o amb l’adult. Aquests racons disposen de materials amb diferents nivells de dificultat (per exemple, material per treballar la lectura, l’ortografia, la resolució de problemes matemàtics, etc.). Els materials són autocorrectius. El docent estableix el mecanisme de regulació dels racons i presenta i modela els procediments de treball.

- diversitat d’interaccions i d’agrupaments a l’aula. La responsabilitat de l’alumnat

L’alumnat és el principal recurs humà per donar resposta als reptes i les demandes que planteja la diversitat de nivells de competències acadèmiques dels alumnes. A través d’aquests grups l’alumnat assimila millor els continguts d’aprenentatge. D’aquesta manera, l’alumnat pot també desenvolupar valors de cooperació, solidaritat,i habilitat socials que, juntament amb les estratègies de processament de la informació, resulten fonamentals en aquesta societat. Algunes mesures que es duran a terme per tal de desenvolupar valors de cooperació:


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

31

· Grups cooperatius: Durant la majoria del temps a l’aula l’alumnat treballa en grups heterogenis cooperatius en els quals cada alumne/a té unes responsabilitats determinades i uns objectius individuals concrets. L’alumnat treballa com a grup i es dona suport mútuament. · Companys tutors: L’alumnat treball en parelles heterogènies algunes estratègies determinades, com per exemple la fluïdesa oral. El professorat proporciona el material que guia aquestes interaccions. · Dinàmiques grupals: Hi ha una gran varietat de dinàmiques grupals que es poden fer servir per tal que l’alumnat aprengui a través del treball grupal. L’equip d’experts, per exemple, és una dinàmica que permet que cada component d’un grup esdevingui expert en un aspecte dels continguts amb altres experts d’altres grups, per tal de presentar després el resultat del seu treball al sí del propi grup.

7.4. PROCEDIMENT I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Una eina important en l’atenció a la diversitat és l’avaluació. Aquesta l’hem de considerar com personalitzada, contínua integradora. Per tant, l’avaluació ha de partir del nivell inicial de l’alumnat, la qual cosa ens permetrà d’orientar i ajustar el procés d’aprenentatge al progrés de cada alumne i alumna i decidir sobre la conveniència o no de promoció a un curs superior.

Criteris de promoció a l’EP. Segons la LOE, els criteris de promoció de l’educació primària per accedir al següent cicle o a l’ESO s’han de basar en el desenvolupament corresponent de les competències bàsiques i el grau de maduresa adequat (tot i que també s’hi especifica que es podrà promocionar sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixin seguir amb aprofitament el nou cicle o la nova etapa).

La permanència un any més en el cicle o a l’etapa:

A l’etapa d’educació infantil; com mesura excepcional per alumnes amb nee “.... es podrà autoritzar la permanència de l’alumne un any més en el segon cicle de l’Educació Infantil, a petició de la Direcció del centre on estigui escolaritzat, previ informe del tutor i conformitat de la família, quan a l’informe de la CAD o especialistes corresponents, s’estimi que aquesta permanència li permetrà assolir els objectius de l’etapa o serà beneficiosa per a la seva socialització.

A l’etapa d’educació primària, -La decisió de fer quedar un any més en algun cicle, només es podrà adoptar una vegada durant l’educació primària. - Excepcionalment en el cas d’alumnes amb nee poden romandre un curs escolar més a educació primària si ja han repetit un curs a educació infantil. En el cas que no hagin repetit el darrer any del segon cicle d’educació infantil podrà ser autoritzada la permanència de l’alumne dos cursos escolars més. -La repetició es realitzarà principalment al final de cada cicle i com a conseqüència de la no superació de mínim de tres àrees instrumentals en del procés d’avaluació i sobretot del nivell de lectoescriptura, que ajudarà a marcar la línia a seguir. -La promoció o no al nivell superior es decidirà en la última sessió d’avaluació del curs, on el mestre tutor o tutora juntament amb l'equip docent i especialistes, és qui adopten aquesta decisió, amb audiència prèvia dels pares, tenint en compte l’opinió i els informes dels tots els mestres que intervenen directament en el procés d’ensenyament/aprenentatge de l’alumne i dels serveis corresponents d’orientació psicopedagògica. -S’ofereix la repetició als pares i a l’alumne, en una filosofia positiva de repetició (no un càstig, sinó com a possibilitat d’arribar a fites més altes). -La decisió es pren després d’haver valorat l’assoliment dels objectius programats, el grau de satisfacció referit a l’aprenentatge amb relació a les capacitats de l’alumne, i les conseqüències previsibles, positives i negatives, que cada una de les opcions possibles pugui tenir pel que fa al procés global d’aprenentatge de l’alumne. -En el cas de prendre la decisió de promoció s’ha de fer constar en acta el motiu de la decisió. -Valorar si els possible repetidor ha rebut suport o no, de quin tipus n’ha rebut i plantejar si ha de seguir rebent-ne el proper curs o no. -S’aconsella que el nombre màxim de repetidors per classe sigui 2

Si un alumne promociona d’un cicle a un altre i ha assolit de forma incompleta els objectius corresponents, ha de tenir el reforç educatiu adequat per fer-ho en el cicle o en l’etapa en què s’incorpora.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

32

88..-- TTRRAASSPPÀÀSS IINNFFOORRMMAACCIIÓÓ EESSCCOOLLAA BBRREESSSSOOLL ++ PPRRIIMMÀÀRRIIAA ++

SSEECCUUNNDDÀÀRRIIAA

8.1. TRASPÀS INFORMACIÓ ESCOLA BRESSOL – EDUCACIÓ INFANTIL -A nivell de mestres:

- Traspàs d'informació dels alumnes de la llar cap als centres de primària, on des de l’escola se’ls hi dona la plantilla a l’escola bressol per tal que les tutores d’allà l’omplin. (veure annex 10) -A nivell de nens/es:

- Visita dels nens de la Llar als centres de primària. Els alumnes de P3 de cada centre de primària preparen un petit obsequi per als alumnes de llar que els vindran a visitar i durant la visita realitzen activitats conjuntes. També els alumnes de la llar els porten algun tipus de manualitat realitzada entre tots per tal que quedi al centre visitat i trobar-se-la el proper curs quan canvien de centre i d'etapa educativa. -A nivell de pares:

- maig: Se’ls envia el díptic informatiu de l’escola i dels períodes de preinscripció. - jornada de portes obertes: Visita dels pares de P-2 a l'escola de primària, organitzada per grups amb un membre de l'equip directiu i la coordinadora d’educació infantil. - finals de juny: Xerrada informativa a l’escola, adreçada a tots els pares que matriculen el seu fill a P3, per tant oberta també a les famílies que no porten els seus fills a la Llar.

8.2. TRASPÀS INFORMACIÓ ENTRE NIVELLS, D’UN CURS A L’ALTRE

- Realitzar el traspàs d'informació entre els tutors d’un any amb l’altre. Des de la CAD es sol·licitarà als tutors actuals que omplin el full de traspàs d’informació d’aquells nens/es amb més dificultats, ja siguin conductuals o d’aprenentatge. (veure annex 11) - Un cop iniciat el curs escolar, se’ls hi donarà des de la cap d’estudis, a cada tutor/a un llistat d’alumnes que necessiten reforç o amb necessitats educatives especials del grup, que haurà revisat la CAD; juntament amb el traspàs que haurà deixat el tutor del curs anterior. - Reunió-assessorament de tot el claustre al mes de setembre, d’unes 3 hores de durada, per explicar estratègies a treballar amb alumnes de TDAH, consciència fonològica, problemes conductuals...

8.3. TRASPÀS INFORMACIÓ EDUCACIÓ PRIMÀRIA A SECUNDÀRIA

-entre els tutors/es

- Curs de formació dins del pla de formació de zona “coordinació entre educació primària i educació secundaria obligatòria”, on es traspassa la informació de cadascun dels centres juntament amb l’institut corresponent. - A mitjans de juny: Realitzar el traspàs d'informació entre tutors de 6è i 1r d'ESO a final de curs, a cada un dels centres de primària. - A finals de juny: Realitzar el traspàs d'informació entre tutors de 6è de totes les escoles i l’equip directiu de l’ESO juntament amb l’equip psicopedagògic de l’EAP, traspassant la informació d’aquells alumnes de 6è amb necessitats educatives especials. (veure annex 12) -A nivell de nens/es:

- Visita dels alumnes de 6è a l’Institut on l’objectiu és rebaixar les pors dels alumnes nous, que coneguin les instal·lacions i els companys que trobaran a l'IES.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

33

1100..-- BBIIBBLLIIOOGGRRAAFFIIAA MONEREO, C.; CASTELLÓ, M.; BASSOLS, M.; MIQUEL, E.: Instantànies. Projectes per atendre

la diversitat educativa. Barcelona: Edicions 62, 1998.

MONEREO, C.; CASTELLÓ, M.: Las estrategias de aprendizaje. Cómo incorporarlas a la pràctica

educativa. Barcelona: Edebé, 1997.

ONRUBIA, X.; FILLAT, M.T.; MARTÍNEZ, D.: Criteris psicopedagògics per a l’atenció a la

diversitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, 1998.

PUJOLÀS, P.: Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d’aprenentatge cooperatiu a l’aula.

Barcelona: Eumo editorial, 2002.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

34

(annex 2)

INDICADORS D’AVÍS QUE PODEN REQUERIR DERIVACIÓ ALS PROFESSIONALS ESPECIALISTES DEL CENTRE

Etapa educativa: infantil 3/6

Aquests indicadors es caracteritzen per la presència de conductes, que es diferencien de manera significativa si les comparem amb les que realitzen els seus companys. 1. Problemes de llenguatge:

Retards en la aparició del llenguatge i/o en la seva estructuració. (L'absència de llenguatge als tres anys ha de ser consultada sempre)

Els problemes de parla poden esperar fins el P4 sempre que es treballin a l'aula. (Derivar abans si impliquen una desorganització molt evident)

No manifestar les seves intencions comunicatives. Manifestar les intencions comunicatives només amb gest o amb forma lingüística d’una o dues

paraules. Manifestar intencions comunicatives amb frases d’almenys tres paraules. La parla és inintel·ligible i/o presenta molts errors. El llenguatge es caracteritza per l’ús de paraules concretes. Mostra poques habilitats conversacionals

2. Dificultats per la interacció:

Les dificultats d'interacció: absència de rialla, no direcció de la mirada, mirada buida, Dificultats d'interacció amb els companys per defecte o per excés: aïllament, estar sempre

depenent de la mestra… (Els problemes d'interacció per excés només si són molt exagerats)

3. Dificultats en la comprensió:

Dificultats de comprensió global.

L'absència de simbolització.

4. Dificultats en el joc: Absència de joc

Presència de jocs repetitius, mecànics, sense relació social.

Absència de resposta als estímuls socials

5. Altres aspectes: Els nens amb crisis d'ansietat (Plor descontrolat, córrer sense sentit, fugida de la classe sense cap

raó o darrera de la mestra, problemes de son). Nens difícils de consolar.

Queixes continuades de tipus somàtic, vòmits a l'escola …

Hiperactivitat extrema. Dificultats de coordinació psicomotora global.

La presència de lesions inexplicables, associats a temors o a inhibicions de conducta.


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

35

Etapa educativa: Cicle inicial/mitjà de Primària (6/9 anys)

Aquests indicadors es caracteritzen per la presència de conductes, que es diferencien de manera significativa si les comparem amb les que realitzen els seus companys. Indicadors d’avís:

Problemes de manca d'aprenentatge per: - negació a aprendre, manca de motivació, bloqueig e inhibicions - Disarmonies agudes en els aprenentatges

Els problemes de parla haurien d'estar resolts. Dificultats de centrar l'atenció, acompanyada o no de dificultats de control motor i/o d'impulsivitat.

Els problemes de manca d'adquisició d'hàbits: vestir, menjar, dormir, rentar-se sol (absència

d'autonomia) L'absència de participació en jocs de regles. L'absència d'amics: aïllament Desconnexió amb la realitat, llenguatge desorganitzat. La dependència exagerada amb els adults. Timidesa o pors exagerats. Rituals obsessius Una excessiva variabilitat de l'estat emocional. Irritabilitat exagerada Tristesa, apatia, absència d'interès per les coses La desorganització personal La rebel·lia, l'oposicionisme exagerats

La destrucció de material d'amics. Agressivitat Presència de problemes somàtics sense causa: dolors de cap…

Manca de control d'esfínters o alteracions en el mateix


Esc

ola

San

t Jul

ià.

L’

Arb

oç

36

Etapa educativa: - Considerar a totes les etapes - Indicadors d’avís: Aquests indicadors es caracteritzen per la presència de conductes o situacions, que es diferencien de manera significativa si les comparem amb les que realitzen els seus companys.

1. Observació del funcionament inadequat de l’òrgan: Ulls:

ulls plorosos

ulls vermells

molèsties amb la llum

parpelles inflades

ulls fixes

ulls tombats Oïda:

no respondre a les consignes de la mateixa manera i amb la mateixa velocitat

mals de cap repetitius

mal d’oïda de manera regular Aparell locomotor:

caure amb més freqüència

els moviments són més grollers

tenir poca força

la motricitat fina es poc hàbil

el nivell de fatiga es produeix amb poca activitat motriu 2. Observació del comportament de l’alumne:

s’aixeca sovint del seu lloc per copiar de la pissarra

s’acosta excessivament quan llegeix o escriu

té més de tres anys i no li agrada saltar, trepar, fer marxes en equilibri

cau o li cauen les coses de les mans sovint

no calcula bé les distàncies quan llença o recull pilotes

acostuma a prendre males postures

falta continuada d’atenció a l’aula

no és capaç de mantenir-se assegut al seu lloc

somnolència al fer algunes tasques

no pot llegir més de 10 minuts seguits

llegeix lent i segueix la lectura amb el dit

dificultat per entendre el text

dificultat de memorització

abandona la lectura

comet errors en la lectura

dificultat per captar visualment una paraula

transmet la sensació d’anar molt “sobrat”

presenta tendència a l’avorriment

la interacció amb els companys sol ser difícil (poc sociable)

presenta un nivell d’autoestima alt o molt baix

presència d’actituds despectives respecte dels companys

manifesta pocs hàbits de treball i d’estudi

es mostra poc motivat per la tasca escolar

tot i tenir la sensació que és un nen/a llesta no acaba de funcionar

vol manar sempre

les valoracions que fa dels companys solen ser negatives

es mostra molt perfeccionista

Pla d'Atenció a la Diversitat Escola Sant Julià

Documents

Transcript of Pla d'Atenció a la Diversitat Escola Sant Julià