Pla d’Acció per l’Energia Sostenible del municipi de Capellades · 2016-11-30 · El municipi...

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible del

municipi de Capellades

Document I. Pla d’Acció per l’Energia Sostenible

Maig de 2013

Ajuntament de Capellades

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Capellades

1

ÍNDEX

ÍNDEX ____________________________________________________________ 1

DOCUMENT I ______________________________________________________ 3

1 INTRODUCCIÓ ________________________________________________ 3

1.1 Marc General ................................................................................................... 3

1.2 Característiques del municipi .......................................................................... 5

1.2.1 Ubicació i demografia ............................................................................................ 5

1.2.2 Climatologia ........................................................................................................... 6

1.2.3 Mobilitat .................................................................................................................. 8

1.3 Gestió energètica municipal .......................................................................... 10

1.4 Objectius del PAES ....................................................................................... 10

2 AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI. __________________________ 10

2.1 Característiques generals de l’estudi ............................................................ 10

2.1.1 Estructura del document ..................................................................................... 10

2.1.2 Metodologia emprada per l’avaluació de consums i emissions del municipi. .. 11

2.2 Resum de les emissions de GEH ................................................................. 12

2.2.1 Emissions totals de GEH del municipi ............................................................... 13

2.2.2 Emissions totals de GEH de àmbit PAES .......................................................... 14

2.2.3 Emissions totals de GEH de l’Ajuntament ......................................................... 14

2.3 Avaluació de les emissions de GEH del municipi ......................................... 14

2.3.1 Dades energètiques de partida del municipi ...................................................... 15

2.3.2 Avaluació de les emissions de GEH del municipi ............................................. 18

2.4 Avaluació de les emissions de GEH a l’àmbit PAES .................................... 22

2.4.1 Dades energètiques de partida a l’àmbit PAES ................................................ 22

2.4.2 Emissions de GEH totals de l’àmbit PAES ........................................................ 28


2

2.5 Emissions de GEH a nivell d’Ajuntament ...................................................... 33

2.5.1 Dades energètiques de partida .......................................................................... 33

2.5.2 Avaluació de les emissions ................................................................................ 45

2.6 Producció local d’energia .............................................................................. 54

2.7 Indicadors ...................................................................................................... 55

2.7.1 Intensitat energètica local ................................................................................... 55

3 DIAGNOSI I ESTRATÈGIA ENERGÈTICA _________________________ 58

3.1 Taules resum ................................................................................................. 58

3.2 Punts forts i punts febles energètics del municipi ......................................... 61

3.3 Projecció d’escenaris d’emissió de GEH fins al 2020 ................................... 61

3.4 Objectius estratègics de reducció i àmbit d’actuació .................................... 62

4 PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE ______________________ 64

4.1 Introducció ..................................................................................................... 64

4.2 Estructura del pla d’acció .............................................................................. 64

4.2.1 Codificació i model de fitxa ................................................................................. 64

4.3 Presentació del Pla d’Acció ........................................................................... 69

4.3.1 Prioritat de les actuacions................................................................................... 70

4.3.2 Estudi econòmic .................................................................................................. 73

4.3.3 Fitxes d’accions .................................................................................................. 77

5 PLA DE SEGUIMENT DEL PAES ________________________________ 78

5.1 Sistema d’indicadors ..................................................................................... 78

5.1.1 Indicadors de seguiment .................................................................................... 78

5.1.2 Indicadors objectiu .............................................................................................. 78


3

Document I

1 Introducció

1.1 Marc General El Canvi Climàtic és una de les principals amenaces pel desenvolupament sostenible, representa un dels principals reptes ambientals amb efectes sobre l’economia global, la salut i el benestar social. Les generacions futures patiran encara més els seus impactes, per això es necessari actuar des d’aquest moment i reduir les emissions a la vegada que s’intenten buscar formes per l’adaptació als seus efectes.

Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, en el seu quart informe publicat l’any 2007, l’escalfament global es inequívoc i s’atribueix a l’acció de l’home amb una certesa superior al noranta per cent. El cost econòmic mundial dels efectes del mateix pot arribar a ser del 20% del producte interior brut global tal i com diu l’Informe Stern. Un percentatge que seria molt més petit –concretament, d’un 1% del PIB mundial– si es prenen mesures preventives urgents. Aquestes mesures passen necessàriament per l’aplicació efectiva d’un acord internacional que aprofundeixi en el que es va establir en el Protocol de Kyoto, l’any 1997, i, sobretot, que incorpori els Estats Units, el país industrialitzat amb més emissions del món, i ara fora del consens internacional per fer front al canvi climàtic.

El Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España (E4) constitueix una aportació fonamental pel desenvolupament sostenible a l’estat ja que permet compatibilitzar i estimular el creixement econòmic, la protecció mediambiental i el progrés social. Entrecreua dues línies d’actuació, la Estrategia Española del Cambio Climático y Energía Limpia (EECCEL), i el Plan de Energías Renovables (PER)3 2005-2010. La EECCEL identifica els objectius de caràcter estratègic, així com la política que s’hauria de seguir per arribar als mateixos. També dóna importància als sectors difosos (transport, residencial, comercial i institucional, agrari, residus i gasos fluorats) com a responsables del major augment dels gasos d’efecte hivernacle i proposen accions directes sobre ells.

Catalunya, dins del Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic (2008-2012) estableix com a objectius de referència la seva responsabilitat amb el comportament vers el canvi climàtic i l’ajuda a l’Estat Espanyol al compliment del Protocol de Kyoto. D’aquesta manera segueix la línia d’actuació traçada pel Pla de l’Energia de Catalunya 2005-2016. S’impulsen mesures que redueixin les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en consonància amb el seu nivell competencial. El 34% d’aquestes emissions estan afectades per la Directiva 2003/87/CE, de comerç de drets d’emissió, la qual cosa significa que cotitzen en el mercat d’emissions, i el 66% de les emissions són difuses i estan perfectament identificades. És en l’àmbit d’emissions difoses on les polítiques municipals i les accions dels governs locals poden ser importants pel control de les emissions de GEH. Les emissions de GEH en el sector difús es reparteixen de la manera següent: el transport aporta el 49% de les emissions de GEH, el sector residencial i de serveis el 14%, l’agricultura el 28%, els residus el 6% i altres el 3%. El consum d’energia que gestiona el consistori es reparteix de la manera següent: enllumenat públic, 63%; centres educatius, 15,6%; oficines municipals, 7%; centres esportius, 4,6%; centres cívics, 3,9%, vehicles municipals, 3,5% i altres, 2,4% (dades de Granollers del 2003, però que són prou representatives de la situació).


4

El Pacte d’Alcaldes/Alcaldesses, aprovat per la comissió Europea, serveix com a mecanisme de participació de la ciutadania en la lluita contra l’escalfament de la Terra.

Consisteix en el compromís de que les ciutats que s’hi adhereixin aconsegueixin els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables. Capellades va adherir-se a aquest compromís el 20 de desembre de 2011.

Concretament, es compromet a reduir les seves emissions de CO2 en un 20% fins l’any 2020, incrementant en un 20% l’eficiència energètica i aconseguint que un 20% del subministrament energètic procedeixi de fonts renovables.

El consum energètic municipal presenta unes característiques específiques degut principalment a:

Diversitat de funcions de les dependències municipals (escoles, biblioteques, instal·lacions esportives, oficines, etc.).

Varietat organitzativa dels diferents centres de decisió i responsabilitat.

Utilització de diferents fonts energètiques (electricitat, gas natural, gasoil, aigua, etc.) amb problemàtica i tècniques d’anàlisi diferents.

Per un municipi català mitjà (uns 14.000 habitants), el valor mig calculat dels costos energètics per habitant i any és de 26,2 €/hab.any. Aquesta dada, però, pot presentar variacions considerables segons la mida del municipi.

La despesa energètica dels Ajuntaments es concentra en els següents àmbits:

Enllumenat públic.

Dependències i edificis municipals.

Flotes de vehicles (manteniment i transport públic).

D’aquests consums energètics municipals, l’enllumenat públic consumeix vora un 45% de la demanda dels municipis, mentre que la resta correspon a les dependències municipals. Una distribució més concreta dels costos energètics queda reflectida en el següent gràfic:

Enllumenat públic54%

Educació9%

Entitats i Equipaments

5%

Esports9%

Sanitat1%

Bombeig5%

Sociocultural2%

Altres7%

Administració8%

Gràfic 1.1 Distribució de costos energètics municipals. Font: ICAEN


5

1.2 Característiques del municipi

1.2.1 Ubicació i demografia

Capellades és un municipi de la comarca de l’Anoia, a la Catalunya central. La seva extensió és de 2,9 km2.

La vila s’alça damunt d’una potent terrassa travertínica que s’obre al marge dret del riu Anoia, a 317 m d’altitud, just al lloc on el riu talla la Serralada Prelitoral i configura el Congost de Capellades.

El municipi limita al nord amb La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt per l’oest, Vallbona d’Anoia per l’est i pel sud amb Cabrera d’Anoia.

El terme municipal de Capellades es divideix en dos nuclis de població: Capellades i la Font de la Reina.

Figura 1.1 Situació del municipi. (Font: Elaboració pròpia)

El municipi té una població de 5.494 habitants segons padró de 2011.


6

Àmbit Superfície (km²) Població 2011 Densitat (hab./km²)

Capellades 2,9 5.494 1.894,48

Anoia 866,3 118.509 136,80

Catalunya 32108,00 7.539.618 234,8

Taula 1.1 Resum de les dades de caracterització del municipi a l’any 2011. (Font: IDESCAT)

A la taula mostrada a continuació es pot veure quina ha estat l’evolució de la població des de l’any 2005 fins a l’any 2011, així com una comparativa de les taxes de creixement municipal envers la comarcal i l’autonòmica. Com es pot apreciar el creixement poblacional any rere any ha estat mínima, mantenint la població en els darrers 6 anys.

Any

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Població de Capellades (hab.)

5.302 5.383 5.386 5.458 5.529 5.498 5.494

Taxa de creixement anual

municipi (%) --- 1,53 0,05 1,34 1,27 -0,56 -0,07


comarca (%) 3,57 3,63 2,25 2,83 2,01 0,81 0,38


Catalunya (%) 2,67 1,99 1,06 2,13 1,51 0,49 0,36

Taula 1.2 Evolució de la població de Capellades pel període 2005-2011 i taxes de creixement anuals (Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT).

La majoria dels residents de capellades viuen majoritàriament en el nucli poblacional de Capellades.

1.2.2 Climatologia

El clima de l'Anoia és mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental. Aquesta influència s'atenua cap al sud, a mesura que ens acostem a la franja litoral. Per això és preferible parlar d'un clima de transició. El conjunt de serres de la Serralada Pre-litoral dificulta l'entrada de l'aire temperat marítim procedent de la Mediterrània. Els hiverns són freds amb glaçades freqüents. Al fons de la conca es formen sovint boires a les matinades fresques i calmoses d'octubre a abril. Els estius són secs i calorosos, sobretot a la part meridional:; a l'Altiplà Central i a la calma de Calaf el clima és en general més fresc.

Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre 11º i 15º, més baixes als vessants enlairats i altiplans, sobretot a la calma de Calaf. Les mitjanes mensuals de gener són entorn els 3º-8º. una mica més baixes als vessants superiors. Les mitjanes de juliol se situen entre 21º-24º.

Les precipitacions són en general escasses, per sota dels 600 mm a gairebé tota la comarca. Als cims de Montserrat i a altres vessants elevats plou una mica més.


7

L'hivern és clarament l'estació més seca a tota la comarca. L'estació més humida és la tardor, encara que les precipitacions gairebé mai no són abundants. Només ocasionalment cauen precipitacions intenses (tardor). Al fons de la conca es registra el fenomen d'ombra pluviomètrica, que consisteix en el fet que hi plou menys

1.2.2.1 Vent

L’Atlas eòlic, elaborat per l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energia), permet l’avaluació del potencial eòlic disponible. La metodologia emprada es base en un model de simulació meteorològica i de prospecció del recurs eòlic a llarg termini. A les següents imatges es mostren els valors de velocitat de vent mitjana anual al terme de Capellades així com la densitat del potencial eòlic.

gura 1.3 Velocitat mitjana anual del vent a 30m (m/s) (Font: Atles eòlic, IDAE)

Figura 1.4 Densitat de potencia eòlica W/m² (Font: Atles eòlic, IDAE)

1.2.2.2 Irradiació solar

A Catalunya, la mitjana anual de radiació solar diària disponible es situa al voltant dels 4 kWh/m2 (14,5 MJ/m2), sense que hi hagi diferències significatives entre aquests valors arreu del territori.

L’Atles de radiació solar a Catalunya s'ha fet mitjançant la recopilació de les dades de radiació solar existents a Catalunya. Es basa en dos models: un per determinar la


8

distribució sobre el territori català de la radiació solar tenint en compte la variació de la radiació segons l'alçada, i el segon per incorporar les obstruccions a la radiació solar per causa del relleu.

A Capellades, com es pot observar a la següent imatge, es valors d’irradiació van des de 13 a 13,5 (MJ/m2) a 15 a 15,5 (MJ/m2).

Figura 1.5 Irradiació anual solar al terme (Font: DMAH)

1.2.3 Mobilitat

Segons les dades de l’enquesta de mobilitat obligada de l’any 2001 al municipi de Capellades, el 96% dels desplaçaments es realitzava amb vehicle privat.

Figura 1.1 Mobilitat obligada interior a Capellades. Repartiment modal. (Font: IDESCAT).


9

En els darrers 10 anys el parc de vehicles del municipi ha anat augmentat any rere any fins a incrementar-se un 30%.

Figura 1.2 Evolució del parc de vehicles. Any 2001-2011 (Font: IDESCAT).

Pel que fa a l’índex de motorització, aquest ha seguit una línia ascendent registrant-se petites fluctuacions any a any, com és el cas dels últims anys on es registra un lleuger descens pel que fa al turismes i a les motocicletes. Tot i així, les proporcions respecte el tipus de vehicle s’han mantingut al llarg del temps.

Figura 1.3 Índex de motorització de Capellades. Any 2001- 2011 (Font: IDESCAT).

Es pot observar que més d’un 76,86% dels desplaçaments per raons de feina i estudi tenen una durada inferior a mitja hora, fet que indica que el lloc de treball de la majoria dels habitants es troba al mateix municipi o als municipis veïns.


10

Figura 1.4 Distribució del temps de desplaçament. Repartiment modal. (Font: IDESCAT).

1.3 Gestió energètica municipal Fins a l’actualitat, Capellades no ha disposat de cap sistema de gestió energètica del municipi. Únicament, i des del departament d’Hisenda de l’Ajuntament, es realitzava el pagament de les factures derivades dels consums energètics dels diferents equipaments i sectors dels quals en té la gestió, alhora que se’n realitzava el control econòmic.

Actualment, s’està en procés d’iniciar la gestió energètica del municipi en col·laboració de la Diputació de Barcelona, on ja s’ha recollit les dades dels consums dels anys 2011 i 2012.

1.4 Objectius del PAES

Adoptar el compromís de reduir un 20% les emissions de CO2, augmentar un 20% en favor de les fonts d’energies renovables per a 2020.

Preparar un inventari de les emissions que pugui servir com a línia de referència i una proposta de les accions a seguir per aconseguir els objectius plantejats.

Elaborar un informe bianual per l’avaluació, control i verificació dels objectius.

2 Avaluació d’emissions. Inventari.

2.1 Característiques generals de l’estudi

2.1.1 Estructura del document

El present estudi s’estructura en quatre documents:

Document I. Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES): S’avaluen els consums i les emissions a nivell municipal, d’àmbit PAES i de l’Ajuntament per


11

posteriorment establir un Pla per a aconseguir complir amb els objectius marcats per la Unió Europea.

Document II. Procés de participació: Es recull tota la documentació gràfica del procés de participació del PAES, així com totes aquelles aportacions i modificacions fetes al document derivades d’aquest procés.

Document III. Annexos: S’inclou els plànols, els informes de les Visites d’Avaluació Energètica (VAE) dels equipaments municipals visitats, documentació tècnica i complementària i l’Informe de Seguiment.

Document IV. Document de difusió: Document de síntesi per tal de donar a conèixer a la població les decisions de l’Ajuntament en l’àmbit del PAES.

2.1.2 Metodologia emprada per l’avaluació de consums i emissions del municipi.

Per tal avaluar els consums i les emissions de Capellades s’ha partit dels consums de les diverses fonts energètiques existents al municipi, així com del consum assimilable a l’abastament i sanejament de l’aigua i al tractament dels residus sòlids urbans.

A continuació s’exposen les fonts d’informació disponibles per a la redacció del present Pla.

A nivell municipal s’han disposat de dades temporals del consum energètic per fonts i per sectors. Aquestes dades han estat subministrades per l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat.

Consum elèctric: es disposaven dades de consum (kWh) de Capellades i per sectors de l’any 2000 fins l’any 2008. Per calcular la tendència seguida els últims anys, s’ha realitzat una extrapolació lineal a partir dels últims dos anys.

Consum de GLP: es disposaven de dades provincials de consum de GLP. A partir d’aquestes, s’ha fet una aproximació (ponderació del consum de GLP a la població del municipi) per determinar el consum total i per sectors. Per assignar la part de GLP corresponent a cada sector d’activitat, s’ha consultat el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, i s’ha acceptat per vàlid la distribució per sectors que fa el Pla pel consum de GLPs de Catalunya.

Consum de CL: es disposaven dades provincials de consum de CL del període 2000-2007. Des de la Gerència de Serveis de Medi Ambient s’han fet un seguit d’aproximacions per assignar a cada sector el seu consum de CL. Per calcular la tendència seguida els últims anys, s’ha realitzat una extrapolació lineal a partir dels últims dos anys.

Consum d’aigua: l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, va subministrar les dades referents als volums facturats del cànon de l’aigua dels sectors domèstics i industrials, així com dels totals, des del 2000 fins al 2007.

Consum residus: es disposava de les dades estadístiques de producció de residus, publicades per l’Agència de Residus de Catalunya.

Les dades de consums energètics corresponents a l’Ajuntament que han estat disponibles són les següents:

Consum elèctric: s’han subministrat dades de consum de l’any 2011 pel que fa a l’enllumenat públic i de 21 equipaments municipals.


12

Consum de Gas Natural: s’han subministrat els consums de 6 equipaments corresponents a l’any 2011.

Consum de gas-oil: es disposava de les dades de cost econòmic de la Lliga dels anys 2009 al 2012. Així com dels consums dels tres vehicles de la flota municipal de vehicles.

Per tal d’obtenir tota aquesta informació necessària per a la redacció del Pla i altre informació que s’ha considerat rellevant per tal de poder caracteritzar més acuradament el consum i les emissions del municipi i així elaborar un Pla adequat a les seves necessitats, la Diputació de Barcelona va subministrar una enquesta de partida a l’Ajuntament per tal de que servis de guia per a trametre la informació necessària. Amb l’objectiu de complimentar la informació de l’enquesta de partida, es va fer entrega a l’Ajuntament d’una segona enquesta complementaria a la primera.

Per altre banda, es van realitzar visites d’avaluació energètica (VAE) als equipaments de gestió municipal per tal de detectar els potencials de millora en quan a eficiència energètica i oportunitats d’instal·lació d’energies renovables.

La metodologia de càlcul per tal d’estimar les emissions de GEH del municipi queda recollida a l’annex II.

2.2 Resum de les emissions de GEH Les emissions de GEH s’avaluen en tres grans àmbits: municipal, del PAES i de l’Ajuntament.

Així doncs, les emissions totals de l’àmbit municipal corresponen a les emissions del consum energètic de tots els sectors (primari, industrial, serveis, domèstic i transport) més les emissions del tractament de residus (la part del transport de residu s’inclou a transport) més les emissions del cicle de l’aigua (ETAP i EDAR) menys les emissions estalviades per la producció d’energia local.

L’àmbit del PAES, contempla l’avaluació del sector domèstic, el terciari, el tractament de residus, el cicle de l’aigua i el transport. Així, a les emissions que fan referència al àmbit d’estudi no es té en compte el sector industrial, el primari i les infraestructures.

I per últim, l’àmbit de l’Ajuntament avalua les emissions de les dependències municipals, enllumenat públic, la flota de vehicles municipals, la gestió de residus, les tasques d’adequació dels béns municipals, entre altres àmbits i/o serveis de caire municipal.


13

Figura 2.1 Àmbits avaluats. (Font: Elaboració pròpia).

L’acord de reducció d’emissions es basa en la reducció de les emissions generades per l’àmbit PAES i per l’Ajuntament.

En el primer cas, les actuacions per assolir els objectius de reducció es proposaran per a l’àmbit indirecte de l’Ajuntament, és a dir, aquell àmbit en que aquest hi pot actuar de forma indirecte mitjançant recomanacions, normativa, etc.

Per altre banda, les actuacions d’àmbit directe seran aquelles que l’Ajuntament hi pot actuar de forma directe.

2.2.1 Emissions totals de GEH del municipi

Les emissions totals de GEH de Capellades corresponen a les emissions de tots els sectors, els sectors primaris i de serveis són els que tenen les emissions més baixes.

2005 2007

Total (tCO2eq.) tCO2eq./càpita Total (tCO2eq.) tCO2eq./càpita

Primari 1.291 0,244 1.314 0,244

Domèstic 7.091 1,337 6.222 1,155

Serveis 3.240 0,611 3.217 0,597

Industrial 81.873 15,442 79.745 14,806

Transports 8.179 1,543 8.654 1,607

Aigua 0 0 0 0

Residus 1.323 0,249 954 0,177

TOTAL 102.997 19,426 100.106 18,586

Taula 2.1 Resum d’emissions de GEH totals municipals i per càpita del municipi de Capellades. (Font: Elaboració pròpia).


14

2.2.2 Emissions totals de GEH de àmbit PAES

Les emissions totals de GEH de Capellades corresponen a les emissions de tots els sectors menys el primari i l’industrial.

2005 2007


Domèstic 7.091 1,337 6.222 1,155

Serveis 3.240 0,611 3.217 0,597

Transports 8.179 1,543 8.654 1,607

Aigua 0 0,000 0 0,000

Residus 1.323 0,249 954 0,177

Producció energètica

TOTAL Capellades 19.833 3,741 19.047 3,536

Taula 2.2 Resum d’emissions de GEH totals de l’àmbit PAES i per càpita del municipi de Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

2.2.3 Emissions totals de GEH de l’Ajuntament

Les emissions totals de GEH de l’ajuntament corresponen bàsicament a les dades d’enllumenat, els equipaments i flota de vehicles municipals.

2005 2007


Enllumenat 241 0,045 222 0,041

Semàfors - - - -

Equipaments 380 0,072 365 0,068

Flota vehicles municipals 16 0,003 16 0,003

Flota vehicles serveis externalitzats

- - - -

TOTAL 637 0,120 603 0,112

Taula 2.3 Resum d’emissions de GEH totals de l’àmbit PAES i per càpita del municipi de Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

2.3 Avaluació de les emissions de GEH del municipi El primer àmbit d’anàlisi de l’inventari d’emissions de GEH, tal com es descriu a l’apartat de metodologia, fa referència a la descripció de les emissions totals de GEH del municipi. En aquest sentit, en un primer punt es descriuen els consums energètics


15

associats a la totalitat de sectors d’activitat del municipi i en un segon punt es detallen les emissions associades al consum energètic descrit prèviament per sectors i per fonts.

Fer esment que en el moment de la redacció del present informe, no es disposa de dades suficients per a calcular els consums i les emissions del sector residus i del sector aigua.

2.3.1 Dades energètiques de partida del municipi

2.3.1.1 Consum total del municipi

El consum total d’energia del municipi de Capellades, el qual és fruit dels consums provinents de tots els sectors (primari, domèstic, servies, industrial i transport) i de totes les fonts d’energia utilitzades (electricitat, combustibles líquids i gasos liquats de petroli), ha seguit una línia de consum energètic amb grans oscil·lacions any a any.

Figura 2.2 Evolució del consum energètic total del municipi (kWh). (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).

2.3.1.1.1 Per sectors

El consum total d’energia de Capellades l’any 2005 va ser de 393.187 MWh, mentre que al 2007 va ser de 389.931 MWh, experimentant una disminució del 0,84%.

En aquest interval de temps van augmentar tots els consums energètics a excepció del corresponent al sector domèstic, el qual va disminuir un 4,8% i el sector industrial, amb una disminució del 1,35%.

Si s’analitza l’any 2005, el sector industrial per si sol és el responsable del 83% del consum energètic total del municipi.


16

2005

Total (kWh) 2007

Total (kWh) Tendència

Primari 4.835.370 4.922.905 ↑

Domèstic 21.956.242 20.950.034 ↓

Serveis 8.185.287 8.472.576 ↑

Industrial 326.964.781 322.610.970 ↓

Transports 31.246.242 32.975.076 ↑

Aigua 0 0 ↓

Residus 0 0 =

Producció energètica 0 0 0

TOTAL 393.187.922 389.931.560 ↑

Taula 2.4 Evolució del consum energètic total (kWh) del municipi per sectors. (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).

2.3.1.1.2 Per fonts energètiques

El gas natural és la primera font energètica del municipi, representant el 71% del total de fonts energètiques, seguida del consum elèctric (19%), de combustibles líquids (10%), i per últim, pels gasos liquats de petroli, els quals tenen una representació ínfima en el conjunt de fonts municipals.

Si s’avalua la diferència de consums entre l’any base de referència (2005) i l’any 2007, s’observa una disminució del 2,45% del consum del gas natural, i una disminució del 21,7% dels gasos liquats de petroli. En canvi s’observa un augment del consum elèctric i de combustibles líquids amb un 4,63% i un 0,14% respectivament.

2005

Total (kWh) 2007


Electricitat 70.806.749 74.243.412 ↑

Gas Natural 281.922.916 275.171.595 ↓

CL 40.458.257 40.516.553 ↑

GLP 0,333 0,273 ↓

TOTAL 393.187.922 389.931.560 ↑

Taula 2.5 Evolució del consum energètic total (kWh) del municipi per sectors. (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).


17

2.3.1.2 Consum detallat per sectors del municipi

A continuació s’analitzen més detalladament els consums energètics finals per sectors corresponents a l’àmbit municipal: sector primari i sector industrial. La resta de sectors, al formar part de l’àmbit PAES, es descriuran en l’apartat corresponent a aquest àmbit.

2.3.1.2.1 Sector primari

A l’any 2005, el sector primari va tenir un consum de 4.835 MWh, amb els combustibles líquids com a principal font energètica (99,98%), i sent l’única font d’energia que a l’any 2007 havia augmentat el seu consum.

El consum de gasos liquats de petroli, amb 0,016 kWh a l’any 2005, va disminuir a 0,013 el 2007.

SECTOR PRIMARI 2005

Total (kWh) 2007


Electricitat - - -

Gas natural - - -

CL 4.835.369 4.922.905 ↑

GLP 0,016 0,013 ↓

TOTAL 4.835.370 4.922.905 ↑

Figura 2.3 Evolució i pes específic del consum energètic del sector primari per fonts 2005 i

2007. (Font: Dades d’ICAEN facilitades per Diputació de Barcelona).

2.3.1.2.2 Sector industrial

Com s’ha pogut comprovar anteriorment, el sector industrial és el sector amb majors consums energètics del municipi pels anys avaluats.

El consum energètic total per a l’any 2005 va ser de 326.964 MWh, i per a l’any 2007 de 322.610 MWh.


18

En ambdós casos, la font energètica predominant va ser el gas natural, amb un 82% i un 81% del consum total pels anys 2005 i 2007 respectivament.

La resta de consums son majoritàriament elèctrics, però també, amb combustibles líquids i molt residualment els gasos liquats de petroli.

SECTOR INDUSTRIAL 2005

Total (kWh) 2007


Electricitat 55.933.661 60.077.874 ↑

Gas natural 268.070.868 261.171.994 ↓

CL 2.960.252 1.361.101 ↓

GLP 0,037 0,030 ↓

TOTAL 326.964.781 322.610.970 ↑

0

50.000.000100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

300.000.000Electricitat

Gas natural

CL

GLP

2005 2007

Electricitat95,59%

CL4,14%

GLP0, 27%

2005

Figura 2.4 Evolució i pes específic del consum energètic industrial per fonts 2005 i 2007. (Font:

Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).

2.3.2 Avaluació de les emissions de GEH del municipi

2.3.2.1 Emissions totals del municipi

Les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle (GEH) municipals proven de les emissions emeses fruit dels consums provinents del consum de totes les fonts d’energia utilitzades pels sectors industrials, primaris, domèstic, serveis i transport.


19

102.997 100.106

‐

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

T CO2 eq.

Figura 2.5 Evolució de les emissions totals del municipi (t.CO2 eq). (Font: Elaboració pròpia).


L’emissió total de GEH de Capellades l’any 2005 va ser de 102.997 tones de CO2, mentre que al 2007 va ser de 100.106, experimentant una disminució del 3%.

En aquest interval de temps van disminuir les emissions a tots els sectors excepte el sector de transports on les emissions es van incrementar un 5%.

Dels anys avaluats, el sector que va disminuir més les emissions va ser domèstic amb un 14%

El sector responsable d’emetre més tones de CO2, tan el 2005 com el 2007, va ser l’industrial, amb més unes emissions pròximes a les 80.000 t de CO2eq.

2005

Total (t.CO2 eq). 2007

Total (t.CO2 eq).Tendència

Primari 1.291 1.314 ↑

Domèstic 7.091 6.222 ↓

Serveis 3.240 3.217 ↓

Industrial 81.873 79.745 ↓

Transports 8.179 8.654 ↑

Aigua 0 0 =

Residus 1.323 954 ↓

Producció energètica 0 0 =

TOTAL 102.997 100.106 ↓

Catalunya 59.251.920 57.251.434 ↓


20

2005



Espanya 440.887.490 325.893.852 ↓

Taula 2.6 Consum energètic total del municipi (t.CO2 eq). (Font: Elaboració pròpia).


Degut a que el gas natural és la font energètica més consumida en el municipi, també és la font responsable d’un nivell d’emissió més elevat de GEH (55,29 % al 2005 i 55,53% el 2007).

La segueix l’electricitat, responsables del 33,07% i 32,86% pels dos anys avaluats.

2005



Electricitat 34.058 32.890 ↓

Gas Natural 56.948 55.585 ↓

CL 10.668 10.678 ↑

GLP 0,000077 0,000063 ↓

Altres (Residus) 1.323 954 ↓

TOTAL 102.997 100.106 ↓

Taula 2.7 Evolució del consum energètic total (kWh) del municipi de Capellades per sectors. (Font: Elaboració pròpia).

2.3.2.2 Emissions detallades per sectors

A continuació s’analitzen més detalladament les emissions finals per sectors corresponents a l’àmbit municipal: sector primari i sector industrial.

2.3.2.2.1 Sector primari

El sector primari, responsable del 1,25% de les emissions totals del municipi durant l’any 2005, la principal font d’emissió van ser els combustibles líquids, amb pràcticament el 100% de les emissions del sector. A l’any 2007, continuava sent la font energètica amb més emissions emeses.

SECTOR PRIMARI 2005



Electricitat 0 0 =

Gas natural - - =

CL 1.291 1.314 ↑

GLP 0,00000377 0,00000310 ↓


21

SECTOR PRIMARI 2005



TOTAL 1.291 1.314 ↑

Figura 2.6 Evolució i pes específic del consum energètic del sector primari per fonts 2005 i


2.3.2.2.2 Sector industrial

L’any 2005 el sector industrial va generar 81.873 tCO2eq., el 66,14% dels quals eren conseqüència del consum de gas natural. Cal tenir present l’elevat factor d’emissió del mix elèctric estatal d’aquest any.

En el període 2005 – 2007, les emissions de GEH van disminuir un 2,67% degut a la disminució global de totes les fonts d’energia utilitzades.

SECTOR INDUSTRIAL 2005




Gas natural 54.150 52.757 ↓

CL 819 373 ↓

GLP 0,0000086 0,0000070 ↓

TOTAL 81.873 79.745 ↓


22

Electricitat 32,86%

Gas natural 66,14%

CL 1,00% GLP 0,00%

2005

Figura 2.7 Evolució i pes específic del consum energètic del sector industrial per fonts 2005 i

2007. (Font: Elaboració pròpia).

2.4 Avaluació de les emissions de GEH a l’àmbit PAES L’àmbit PAES és l’àmbit municipal sense considerar el sector primari i el sector industrial.

2.4.1 Dades energètiques de partida a l’àmbit PAES

L’àmbit PAES de Capellades ha seguit una línia de consum energètic com la que mostra la figura següent.

Figura 2.8 Evolució del consum energètic total (kWh) a l’àmbit PAES. (Font: Dades de l’ICAEN

facilitades per la Diputació de Barcelona).


23


L’any 2005 l’àmbit PAES va tenir un consum d’energia de 61.387 MWh, destacant clarament el sector transports, el qual va representar el 51% del consum total de l’àmbit.

En el període 2005 – 2007, el consum total d’energia va augmentar un 2%, degut principalment al sector transports i el serveis, els quals van augmentar un 15% i un 3% respectivament durant aquest període de temps.

Cal destacar però, la disminució del consum del sector domèstic, que va ser del 5%.

2005

Total (kWh) 2007


Domèstic 21.956.242 20.950.034 ↓

Serveis 8.185.287 8.472.576 ↑

Transports 31.246.242 32.975.076 ↑

Aigua - - ‐

Residus - - -

Producció energètica - - -

TOTAL 61.387.771 62.397.686 ↑

Taula 2.8 Evolució del consum energètic total (kWh) de l’àmbit PAES per sectors. (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).


La font energètica més consumida a l’any 2005 en l’àmbit PAES va ser la dels combustibles líquids, amb 32.662 MWh. Aquests van representar el 53,21% del consum total d’energia de l’àmbit.

La segona font més consumida va ser l’electricitat, amb 14.873 MWh, representant el 24,23% del consum total.

Pel que fa a l’evolució de les diferents fonts energètiques durant el període avaluat, les que van registrar augments en el seu consum van ser els combustibles líquids (4,59%) i el gas natural (1,05%). Per contra, l’electricitat i els gasos liquats de petroli van disminuir amb un 4,99% i 21,7% respectivament.

Tot i així, el consum global de fonts energètiques va augmentar un 1,62% entre el 2005 i el 2007.


24

2005 2007

Tendència Total (kWh) Total (kWh)

Electricitat 14.873.088 14.165.538 ↑

Gas Natural 13.852.048 13.999.601 ↑

CL 32.662.635 34.232.547 ↑

GLP 0,279 0,230 ↓

TOTAL 61.387.771 62.397.686 ↑

Taula 2.9 Evolució del consum energètic total (kWh) de l’àmbit PAES per fonts. (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).

2.4.1.2 Consum detallat per sectors

A continuació s’analitzen més detalladament els consums energètics finals per sectors corresponents a l’àmbit PAES: sector domèstic, sector serveis, sector transport.

2.4.1.2.1 Sector domèstic

El sector domèstic a l’any 2005 consumia el 36% de l’energia total de l’àmbit d’estudi, amb un consum total de 21.956 MWh.

Dins d’aquest sector, la font més utilitzada era gas natural, amb un consum del 54%, seguida per l’elèctrica, amb un 42% i el combustible líquid amb un 4%.

El període 2005 - 2007, tots els consums van disminuir, excepte el gas natural, que va augmentar un 2,75%.

SECTOR DOMÈSTIC 2005

Total (kWh) 2007


Electricitat 9.327.049 8.053.898 ↓

Gas natural 11.808.657 12.141.962 ↑

CL 820.536 754.174 ↓

GLP 0,196 0,161 ↓

TOTAL 21.956.242 20.950.034 ↓


25

Figura 2.9 Evolució i pes específic del consum energètic del sector domèstic per fonts 2005 i


2.4.1.2.2 Sector serveis

En el sector serveis, la font més utilitzada és l’electricitat, amb un consum de 5.546 MWh, representant el 68% del consum del sector. La segueix el gas natural amb un 25% del consum total.

L’electricitat va ser l’única font energètica que va experimentar una augment dels seu consum durant el període avaluat (9,25%). La resta de fonts van disminuir.

SECTOR SERVEIS 2005

Total (kWh) 2007


Electricitat 5.546.039 6.111.640 ↑

Gas natural 2.043.391 1.857.639 ↓

CL 595.857 503.297 ↓

GLP 0,075 0,062 ↓

TOTAL 8.185.287 8.472.576 ↑


26

Figura 2.10 Evolució i pes específic del consum energètic del sector serveis per fonts 2005 i

2007. (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).

2.4.1.2.3 Sector transports

El sector dels transports és el sector que més energia consumeix al municipi (65%). A l’any 2005, el consum associat a aquest va ser de 31.246 MWh.

Lògicament, la font energètica més utilitzada és la dels combustibles líquids, amb un 99,9% del consum del sector.

Dins dels combustibles líquids, el gasoil A és el combustible més utilitzat, front a la gasolina.

El període 2005 - 2007, va registrar un augment del consum tota l’energia en el sector del 5,24%, degut a l’increment del consum dels combustibles líquids.

En aquest període, el parc de vehicles va augmentar un 9%. Així doncs, Aquest increment en el consum de CL va ser degut a un increment del parc de vehicles, en aquest mateix període. La diferència entre l’increment del parc de vehicles i el consum de CL pot ser degut a un augment de l’eficiència en la utilització del combustible i a un menor consum dels nous vehicles.

SECTOR TRANSPORTS 2005

Total (kWh) 2007


Electricitat 0 0 =

Gas natural 0 0 =

CL 31.246.242 32.975.076 ↑

GLP 0,008 0,007 ↓

TOTAL 31.246.242 32.975.076 ↑


27

Figura 2.11 Evolució i pes específic del consum energètic del sector transports per fonts 2005 i

2007. (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).

2.4.1.2.4 Vector aigua

A l’hora d’avaluar el consum associat al vector de l’aigua, cal avaluar, per una banda, el consum produït en la potabilització de l’aigua, així com a la depuració de les aigües residuals.

Des del 2010, Capellades disposa d’un servei propi de captació d’aigua, de manera que l’aigua no prové de cap estació potabilitzadora d’aigua, sinó que es tracta, mitjançant descalcificació, abans de ser distribuïda.

Per altra banda, les aigües residuals de Capellades es tracten a l’estació depuradora d’aigües residuals ubicada a Vallbona d’Anoia.

Aquesta EDAR dona servei als municipis de Capellades, La Pobla de Claramunt i a La Torre de Claramunt.

El tractament és biològic, amb eliminació de Nitrogen i Fósfor, i està dissenyada per a tractar les aigües d’una població equivalent de 45.552 hab. i un cabal de 7.592 m3/dia.

Degut a que la EDAR es va posar en marxa el 2008, no es contempla cap consum provinent del sistema de tractament d’aigües residuals pels anys 2005 i 2007.

2.4.1.2.5 Vector residus

La producció de residus dels anys elevats mostra una tendència a la baixa entre l’any 2005 i el 2007.

VECTOR RESIDUS 2005

Total (Tn) 2007

Total (Tn) Tendència

Matèria orgànica 0 0 =

Vidre 94,72 64,55 ↓

Paper i Cartró 119,84 125,59 ↑


28

VECTOR RESIDUS 2005

Total (Tn) 2007

Total (Tn) Tendència

Envasos HDPE 6,04 4,36 ↓

Envasos PET 8,88 6,11 ↓

Envasos LDPE 3,87 5,70 ↑

Tetrabric 2,96 3,47 ↑

Envasos llaunes i acer 5,17 5,38 ↑

Fracció resta 1.945,00 1.418,46 ↓

Altres 0,34 0,42 ↑

TOTAL 2.186,81 1.634,05 ↓

Figura 2.12 Producció de residus a Capellades. 2005 – 2007. (Font: ARC).

2.4.2 Emissions de GEH totals de l’àmbit PAES

2.4.2.1 Emissions totals de l’àmbit PAES

El municipi de Capellades ha seguit una línia d’emissions de gasos d’efecte hivernacle degut al consum de fonts energètiques com la que mostra la figura següent:

19.833 19.047

‐

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Total (t.CO2 eq).

Figura 2.13 Evolució de les emissions totals de l’àmbit PAES (t. CO2eq). (Font: Elaboració

pròpia).


L’emissió total de GEH de Capellades l’any 2005 va ser de 19.833 tones de CO2, mentre que al 2007 va ser de 19.047, experimentant un augment del 4,13%.


29

Les emissions han disminuït en els sectors domèstic, de serveis i residus. En canvi han augmentat en el sector transports.

2005



Domèstic 7.091 6.222 ↓

Serveis 3.240 3.217 ↓

Transports 8.179 8.654 ↑

Aigua 0 0 =

Residus 1.323 954 ↓

Producció energètica 0 0 =

TOTAL 19.833 19.047 ↓

Taula 2.10 Evolució de les emissions totals (t. CO2eq). (Font: Elaboració pròpia).


Dins l’àmbit PAES, la font energètica més consumida durant els anys avaluats va ser la dels combustibles líquids, provinents del sector dels transports. Així doncs, és també la font responsable d’un nivell d’emissió més elevat de GEH amb un 43% de les emissions totals al 2005 i un 47% el 2007. L’augment d’emissions entre aquests dos anys és del 4,8%. El segueix l’electricitat amb una quota del 36,07% d’emissions als 2005 i del 32,95% al 2007.

2005




Gas Natural 2.798 2.828 ↑

CL 8.558 8.990 ↑

GLP 0,000065 0,000053 ↓

Altres (Residus) 1.323 954 ↓

TOTAL 19.833 19.047 ↓

Taula 2.11 Evolució de les emissions totals (t. CO2eq) per sectors. (Font: Elaboració pròpia).

2.4.2.2 Emissions detallades per sectors

A continuació s’analitzen més detalladament les emissions finals per sectors corresponents a l’àmbit PAES.


30

2.4.2.2.1 Sector domèstic

El conjunt de l’àmbit PAES el sector domèstic contribuïa amb un 36% del total a les emissions de GEH, sent el segon sector en emetre més GEH. Aquestes emissions van experimentat una disminució del 13,96% en el període 2005 – 2007.

La font energètica responsable de les majors emissions va ser la CL.

En relació a les principals variacions del període, destacar la disminució de les emissions associades als gasos liquats de petroli (-21,70%) i als combustibles líquids (-4,80%), i l’augment per part del gas natural (1,05%).

SECTOR DOMÈSTIC 2005




Gas natural 2.385 2.453 ↑

CL 219 201 ↓

GLP 0,000045 0,000037 ↓

TOTAL 7.091 6.222 ↓

Electricitat63%

Gas natural45%

CL3%

GLP0%

2005

Figura 2.14 Evolució i pes específic de les emissions del sector domèstic per fonts 2005 i 2007. (Font: Dades d’ICAEN facilitades per Diputació de Barcelona).

2.4.2.2.2 Sector serveis

Les emissions totals emeses per aquest sector al 2005 van ser de 3240 tCO2eq., el que representava un 16% de les emissions totals de l’àmbit PAES.

Les majors emissions del sector són les produïdes per l’electricitat amb un 82% de total del sector.


31

SECTOR SERVEIS 2005



Electricitat 2.668 2.707 ↑

Gas natural 413 375 ↓

CL 160 135 ↓

GLP 0,000017 0,000017 =

TOTAL 3.240 3.217 ↓

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000Electricitat

Gas natural

CL

GLP

2005 2007

Figura 2.15 Evolució i pes específic de les emissions del sector serveis per fonts 2005 i 2007. (Font: Elaboració pròpia).

2.4.2.2.3 Sector transports

Amb un 41% de les emissions totals emeses per l’àmbit PAES a l’any 2005, el sector dels transports és el sector responsable del major nombre de GEH emeses (8.179 tCO2eq.).

Com és lògic, més del 99,9% de les emissions provenen de la utilització de combustibles líquids, els quals van augmentar a l’any 2007 respecte del 2005 amb un 5,49%, fent augmentar d’aquesta manera les emissions totals del sector.

SECTOR TRANSPORTS 2005



Electricitat 0 0 =

Gas natural 0 0 =

CL 8.179 8.654 ↑

GLP 0,00000190 0,00000156 =

Total 8.179 8.654 ↑


32

Figura 2.16 Evolució i pes específic de les emissions del sector transports per fonts 2005 i 2007. (Font: Elaboració pròpia).

2.4.2.2.4 Vector aigua

Al no disposar de sistemes de potabilització fins al 2010, ni de sanejament fins al 2008, durant el període estudiat no es van emetre GEH provinents d’aquest sector.

2.4.2.2.5 Vector residus

Les emissions procedents del vector residus provenen i depenen del tractament que se’n faci.

A Capellades, aquest vector va ser responsable de l’emissió de 1.323 TCO2 eq. a l’any 2005, mentre que al 2007, es van reduir fins a 954 TCO2 eq., degut a la disminució de la producció de residus.

VECTOR RESIDUS 2005



TCO2 compostatge 0 0 =

TCO2 dipòsit controlat amb biogàs 1.449,03 1.056,75

↑

TCO2 incineració 0 0 =

Vidre TCO2 eq. -63,24 -43,10 ↓

Paper i cartró TCO2 eq. -31,72 -33,24 ↑

Envasos HDPE TCO2 eq. -12,70 -9,17 ↓

Envasos PET TCO2 eq. -10,98 -7,56 ↓

Envasos LDPE TCO2 eq. -4,65 -6,84 ↑

Tetrabric TCO2 eq. 0,02 0,03 ↑


33

VECTOR RESIDUS 2005



Envasos Llaunes i acer TCO2 eq -3,18 -3,31

↑

Total 1.322,58 953,56 ↓

Figura 2.17 Emissions tones de CO2 eq. procedents del vector residus. 2005 – 2007. (Font: Elaboració pròpia).

2.5 Emissions de GEH a nivell d’Ajuntament

2.5.1 Dades energètiques de partida

Consum energètic total de l’Ajuntament

El consum energètic total de l’Ajuntament és el sumatori de tots aquells àmbits que siguin de gestió municipal.

En el cas de Capellades, s’ha imputat el consum elèctric i consum i tèrmics dels equipaments corresponents a l’Ajuntament; Casa de la Vila, Antic correus, Escola Marqués de la Pobla, Llar d’infants Antiga, Escola Bressol Nova, Camp de futbol, Poliesportiu, Biblioteca, Casa Bas, Escola Mare del Diví Pastor , Museu i piscina, La Lliga, Jaciment Abric Romaní, Cal Ponet, Escorxador, Brigada, Deixalleria, Pàrquing i ascensor Plaça Catalunya, Bomba d’aigua.

Com s’ha exposat a l’apartat 2.1.2 d’aquest mateix document, els consums subministrats per l’Ajuntament corresponen al període 2011-2012, els quals s’han mantingut per estimar les emissions dels anys 2005 i 2007.

A la taula següent apareixen els consums totals estimats de l’Ajuntament dels anys 2005 i 2007.

Consum 2005 (kWh) Consum 2007 (kWh)

Ajuntament 1.767.491,80 1.777.382,56

Taula 2.12 Consum energètic total municipal en kWh a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

Gràficament es comprova que hi ha hagut un augment del 0,56% del consum energètic municipal si es compara 2005 i 2007.


34

Gràfic 2.1 Evolució del consum energètic total municipal dels anys 2005 i 2007. (Font:

Elaboració pròpia).

Aquest consum total pot observar-se per fonts i per sectors. Per fonts són l’electricitat, el gas natural i els combustibles líquids. Per sectors avaluats tenim els edificis públics, els vehicles municipals, les flotes de vehicles municipals, l’enllumenat públic i el bombament d’aigua.

2.5.1.1 Consum per fonts

La taula següent mostra el consum energètic de l’Ajuntament per fonts. En aquesta poden veure’s els kWh i els € que van suposar l’electricitat, el gas natural i els combustibles líquids per l’Ajuntament els anys 2005 i 2007, respectivament.

2005 2007

Consum (kWh) Cost (€) Consum (kWh) Cost (€)

Electricitat 966.370 130.274 966.370 130.274

CL 161.294 16.283 171.185 16.559

Gas Natural 639.828 41.106 639.828 41.106

TOTAL 1.767.492 187.662 1.777.383 187.938

Taula 2.13 Consum i cost energètic total municipal per fonts a Capellades (Font: Elaboració pròpia).

En el gràfic següent es veu la línia d’evolució dels consums per fonts.

Al no disposar de dades sobre l’evolució del consum, s’ha utilitzat el mateix valor pel 2005 i 2007 dels consums de electricitat i gas natural.


35

Figura 2.18 Evolució del consum energètic municipal per fonts a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

El gràfic mostra com l’electricitat ha estat la font amb major demanda energètica, amb el 54% del consum de l’Ajuntament, seguit pel gas natural, amb un 37% del consum. El 9% restant prové del consum de combustibles líquids.

Consum elèctric

Com anteriorment s’ha vist, l’energia elèctrica representa el major consum energètic del municipi pel que fa als anys 2005 i 2007.

A la taula següent apareixen les dades de consum i cost dels sectors municipals que consumeixen energia elèctrica.

2008 2009


Equipament 464.474 71.904 464.474 71.904

Enllumenat 501.714 58.247 501.714 58.247

Bombament d’aigua 182,00 122,59 182,00 122,59

TOTAL 966.370 130.274 966.370 130.274

Taula 2.14 Consum i cost municipal d’energia elèctrica per sectors a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

Gràficament s’observa el que delaten els valors de la taula anterior: els equipaments (48,06%) i l’enllumenat públic (51,92%) es reparteixen, de forma pràcticament equitativa, els consums elèctrics municipals.


36

Figura 2.19 Pes específic i consums elèctrics municipals per sectors 2005 i 2007. (Font:


Consum de gas natural (GN)

El consum de GN municipal ve donat per tots els equipaments municipals. Les dades recollides del consum dels períodes 2005 - 2007 són les següents:

2005 2007


Equipament 639.828 41.106 639.828 41.106

Taula 2.15 Consum i cost del GN en kWh dels equipaments municipals a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

2005 2007

kWh

Figura 2.20 Evolució del consum municipal de GN a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).


37

Consum de CL

El consum de combustibles líquids ve donat per algun dels equipaments municipals i per la flota de vehicles municipals.

2005 2007


Equipament 102.417,82 9.434,60 112.279,12 10.343,01

Flota de vehicles municipals

58.875,98 6.848 58.905 6.216

Flota de serveis municipals externalitzats

0,00 0 0,00 0

Transport públic 0,00 0,00 0,00 0,00

TOTAL 161.294 16.283 171.185 16.559

Taula 2.16 Consum i cost municipal de CL per sectors a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

En la figura que hi ha a continuació es mostra el consum en kWh i el pes específic de cada sector pels CL. A nivell global, hi ha hagut un augment del 6,13% del consum de CL.

Si s’avalua per sectors, el consum de CL en els equipaments ha augmentat al 2007 respecte el 2005, mentre que pel mateix període, el consum derivat de la utilització de la flota de vehicles pròpia de l’Ajuntament ha disminuït un 3%.

Figura 2.21 Pes específic i consum municipal de combustibles líquids per sectors 2005 i 2007. (Font: Elaboració pròpia).


38

2.5.1.2 Consum per sectors

El consum energètic avaluat per sectors s’ofereix a la taula següent:

2005 2007


Equipament 1.206.902 119.740 1.151.888 117.499

Enllumenat 501.714 58.247 501.714 58.247


58.876 6.848 58.905 6.216


- - - -

Transport públic - - - -

TOTAL 1.767.492 184.835 1.712.507 181.962

Taula 2.17 Consum i cost energètic total municipal per sectors a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

El gràfic que es pot apreciar a continuació simbolitza els valors de consum dels diferents sectors analitzats. Així es veu que els equipaments tenen un consum energètic superior a la resta de sectors avaluats, representant el 69% del consum energètic total.

L’única dada que es pot analitzar és els consums dels equipaments, que han experimentat un descens del 5% entre els anys 2005 – 2007.

Figura 2.22 Evolució del consum energètic total municipal per sectors a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).


39

Consum energètic de l’enllumenat públic

L’enllumenat públic és el segon sector responsable del major consum energètic ja que al 2005 representava el 28,39% del consum energètic total de l’Ajuntament i el 51,92% del consum elèctric.

Consum energètic dels edificis públics

S’ha analitzat el consum energètic dels 21 edificis públics de gestió municipal. Aquests edificis són 2 de tipus administratiu i oficines (ADM), 5 centre educatiu (EDU), 2 equipaments esportius (ESP), 7 centres socioculturals (SCB), 4 grup d’altres (ALT) i una bomba d’aigua (BOM).

Codi Edifici

ADM01 Ajuntament

ADM02 Antic correus

EDU01 Escoles Marques de la Pobla

EDU02 Llar d'Infants - Antiga

EDU03 Escola Bressol Nova

ESP01 Camp de futbol

ESP02 Poliesportiu

SCB01 Biblioteca

SCB02 Casa bas

SCB03 Escola Mare del Diví Pastor

SCB04 Museu i piscina

SCB05 La Lliga

SCB06 Jaciment Abric Romaní

SCB07 Cal Ponet

ALT01 Escorxador

ALT02 Brigada

ALT03 Deixalleria

ALT04 Pàrquing i ascensor Pl. Catalunya

BOM01 AFORES-CAMI GARÇA MOT

Taula 2.18 Codi dels equipaments municipals a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).


40

Per avaluar el consum energètic total s’han avaluat les dades corresponents al consum d’electricitat i les dades corresponents als consums de combustibles líquids i gas natural. El consum total i cost d’aquest consum dels equipaments per tipologia apareix a la següent taula:

2005 2007


ADM 92.358,00 8.858,58 92.358,00 8.858,58

EDU 522.454,00 46.269,16 522.454,00 46.269,16

ESP 215.233,00 21.781,07 215.233,00 21.781,07

SCB 317.702,08 37.294,52 293.377,82 35.053,80

ALT 58.972,74 5.413,79 28.283,00 5.413,79

BOM 182,00 122,59 182,00 122,59

TOTAL 1.206.901,82 119.739,71 1.151.887,82 117.498,99

Taula 2.19 Consum i cost energètic total per tipologia d’equipament municipal. (Font: Elaboració pròpia).

Al gràfic següent s’observa el pes específic del consum energètic per tipologia d’equipament els anys 2005 i 2007, dels quals s’ha disposat de dades. Per ambdós anys el sector corresponents a equipaments educatius és el que presenta major consum (43% als 2005 i 45% del 2007).

En tots els àmbits avaluats hi ha hagut un augment dels consums energètics.

Figura 2.23 Pes específic del consum energètic total per tipologia d’equipament. (Font: Elaboració pròpia).

2005 2007


41

Consum elèctric

Tots els equipaments avaluats disposen de subministrament elèctric. A partir de la superfície construïda dels edificis públics s’ha calculat els kWh/m2.

2005 2007

KWh KWh/ m2 kWh/usuari KWh KWh/

m2 kWh/usuari

ADM01 Ajuntament 52.690 104,59 3.293,13 52.690 104,59 3.293,13

ADM02 Antic correus

6.059 132,47 --- 6.059 132,47 ---

EDU01 Escola Marques

de la Pobla 122.873 38,79 --- 122.873 38,79 ---

EDU02 Llar d'Infants -

Antiga 14.593 32,60 --- 14.593 32,60 ---

EDU03 Escola Bressol Nova

1.435 3,62 95,67 1.435 3,62 95,67

ESP01 Camp de futbol

22.408 3,56 --- 22.408 3,56 ---

ESP02 Poliesportiu 55.920 21,74 --- 55.920 21,74 ---

SCB01 Biblioteca 3.273 12,34 --- 3.273 12,34 ---

SCB02 Casa bas 11.231 46,94 --- 11.231 46,94 ---

SCB03 Escola

Mare del Diví Pastor

52.967 1.401,99 --- 52.967 1.401,99 ---


42.687 8,27 --- 42.687 8,27 ---

SCB05 La Lliga 4.530 3,89 12,24 4.530 3,89 12,24

SCB06 Jaciment Abric

Romaní 4.835 0,10 --- 4.835 0,10 ---

SCB07 Cal Ponet 40.690 336,28 --- 40.690 336,28 ---

ALT01 Escorxador 3.002 38,66 --- 3.002 38,66 ---

ALT02 Brigada 7.400 234,47 --- 7.400 234,47 ---

ALT03 Deixalleria 2.214 20,01 --- 2.214 20,01 ---


42

2005 2007

KWh KWh/ m2 kWh/usuari KWh KWh/

m2 kWh/usuari

ALT04 Pàrquing i ascensor

Pl. Catalunya

15.667 97,60 --- 15.667 97,60 ---

BOM Bomba d'aigua

182 0,00 --- 182 0,00 ---

Taula 2.20 Consums elèctrics per equipament de Capellades. Font: Elaboració pròpia.

A la figura següent poden veure’s els consums de 2005 i 2007. L’equipament amb major consum elèctric és l’Escola Marqués de la Pobla.

Figura 2.24 Consum elèctric (kWh) per equipament. (Font: Elaboració pròpia).

Consum tèrmic

S’ha avaluat el consum tèrmic de tots els equipaments municipals que en consumeixen.

Aquests consums corresponen al consum de gas-oil i gas natural en els anys 2005 – 2007.

2005 2007

KWh KWh/ m2 kWh/usuari KWh KWh/ m2 kWh/usuari

ADM01 Ajuntament 33.609 66,71 --- 33.609 66,71 ---

ADM02 Antic correus --- --- --- --- --- ---


43

2005 2007

KWh KWh/ m2 kWh/usuari KWh KWh/ m2 kWh/usuari

EDU01 Escola

Marques de la Pobla

294.856 93,08 --- 294.856 93,08 ---


Antiga 88.697 198,12 --- 88.697 198,12 ---

EDU03 Escola

Bressol Nova 0 0,00 --- --- 0,00 ---

ESP01 Camp de

futbol 75.147 11,95 --- 75.147 11,95 ---

ESP02 Poliesportiu 61.758 29,60 --- 61.758 29,94 ---

SCB01 Biblioteca --- --- --- --- --- ---

SCB02 Casa bas --- --- --- --- --- ---

SCB03 Escola Mare

del Diví Pastor --- --- --- --- --- ---


85.761 16,61 --- 85.761 16,61 ---

SCB05 La Lliga 71.728 61,58 --- 47.404 40,70 ---

SCB06 Jaciment Abric

Romaní --- --- --- --- --- ---

SCB07 Cal Ponet --- --- --- --- --- ---

ALT01 Escorxador --- --- --- --- --- ---

ALT02 Brigada 30.690 --- --- 64.875 --- ---

ALT03 Deixalleria --- --- --- --- --- ---

ALT04 Pàrquing i

ascensor Pl. Catalunya

--- --- --- --- --- ---

Taula 2.21 Consums tèrmics en kWh per equipament de Capellades. Font: Elaboració pròpia.

A la figura següent poden veure’s els consums tèrmics de 2005 i 2007.


44

Figura 2.25 Consum tèrmic (kWh) per equipament. (Font: Elaboració pròpia).

Consum energètic dels semàfors

Capellades no disposa d’interseccions regulades semafòricament.

Consum energètic de la flota de vehicles municipals

Als anys avaluats es disposava de 3 vehicles municipals. Degut a que es va subministrar el cost dels tres vehicles conjuntament, es va estimar que el seu consum corresponia a gos-oil.

2005 2007


Vehicles municipals 58.876 6.848 58.905 6.216

Taula 2.22 Consum i cost energètic dels vehicles municipals. (Font: Elaboració pròpia).

Figura 2.26 Consum energètic (kWh) dels vehicles municipals. (Font: Elaboració pròpia).


45

Consum energètic de la flota serveis municipals externalitzats

No es disposa de les dades de consum energètic en relació a la flota de serveis externalitzats.

Consum energètic del transport públic

No es disposa de les dades referents als consums corresponents al transport públic.

2.5.2 Avaluació de les emissions

Les emissions totals de l’Ajuntament són el sumatori de totes aquelles que deriven de les diferents fonts i sectors que siguin de gestió municipal.

A la taula següent apareixen les emissions de GEH totals de l’Ajuntament dels anys 2005 i 2007.

Emissions 2005 (TnCO2eq) Emissions 2007 (TnCO2eq)

Ajuntament 637 603

Taula 2.23 Emissions de GEH totals municipals a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

A nivell gràfic, s’observa que hi ha un decreixement de les emissions totals municipals si es comparen els anys 2005 i 2007, que es del 5,30%.

Figura 2.27 Evolució de les emissions de GEH totals municipals dels anys 2005 i 2007. (Font:



46

2.5.2.1 Emissions per fonts

Les emissions de l’Ajuntament per fonts queden descrites a la taula següent.


Electricitat 465 428

CL 43 46

Gas Natural 129 129

Total 625 592

Taula 2.24 Emissions de GEH totals municipals per fonts a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

En el gràfic següent es veu la línia d’evolució de les emissions per fonts. Les emissions d’electricitat s’han vist disminuïdes, igual que les de CL.

Figura 2.28 Evolució de les emissions de GEH municipals per fonts a Capellades. (Font:


Com es pot observar, l’electricitat és la responsable de la major emissió de GEH en els dos anys avaluats, tot i que a l’any 2007 el seu pes específic va disminuir.

Figura 2.29 Pes específic de les emissions de GEH per fonts dels anys 2005 i 2007. (Font: Elaboració pròpia).

2005 2007


47

Emissions GEH provinents de l’electricitat

Com anteriorment s’ha vist, l’energia elèctrica representa el 72% de les emissions de GEH a l’atmosfera procedents de consums a nivell d’ajuntament per a l’any 2005 i el 70% a l’any 2007.


Equipament 223,41 205,76

Enllumenat 241,32 222,26

Bombament aigua

0,09 0,08

Total 465 428

Taula 2.25 Emissions de GEH derivades del consum elèctric municipal i per sectors a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

A continuació s’observa, de forma gràfica, els valors exposats a la taula anterior: Les emissions més importants venen dels equipaments i l’enllumenat públic, amb percentatges molt similars.

Figura 2.30 Pes específic i emissions de GEH derivades del consum elèctric municipal i per sectors 2005 i 2007. (Font: Elaboració pròpia).

Emissions de GEH provinents de GN

Les emissions del GN municipal vénen donades únicament pels equipaments municipals.


48


Equipament 129,25 129,25

Taula 2.26 Emissions de GEH derivades del consum municipal de GN a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

Les emissions de GEH provinents del gas natural són la segona font d’emissió del municipi, representant el 21% als anys 2005 i el 22% al 2007.

Figura 2.31 Evolució de les emissions de GEH derivades del consum municipal de GN a

Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

Emissions de GEH provinents dels CL

Les emissions provinents dels combustibles líquids venen donades pels equipaments i per la flota de vehicles municipals.


Equipament 27 30


16 16


-- --

Transport públic -- --

TOTAL 43 46

Taula 2.27 Emissions de GEH derivades del consum municipal de combustibles líquids per sectors a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

Les emissions degudes al consum de CL tenen un pes específic poc important pel que fa a emissions al municipi, representant el 7% i un 8% del total de les emissions pels anys 2005 i 2007 respectivament.


49

Figura 2.32 Pes específic i emissions de GEH derivades del consum municipal de combustibles líquids per sectors 2005 i 2007. (Font: Elaboració pròpia).

2.5.2.2 Emissions per sectors

Les emissions avaluades per sectors ofereixen la taula següent:


Equipament 380 365

Enllumenat 241 222


16 16

Flota de serveis municipals

externalitzats - -

Transport públic - -

Total 637 603

Taula 2.28 Emissions totals municipals per sectors a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

El gràfic que es pot apreciar a continuació simbolitza l’evolució de les emissions anteriors. Així, de les dades que es poden avaluar, destaca el descens de les emissions en l’enllumenat públic (-8%). Els equipaments també han mantingut una tendència a reduir les emissions (-4%).

A continuació es mostren les tendències seguides de les emissions dels anys 2005 i 2007.


50

Figura 2.33 Evolució de les emissions de GEH totals municipals per sectors a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

Emissions de GEH de l’enllumenat públic

Les emissions de GEH de l’enllumenat públic a l’any 2005 representaven el 51,92% de les emissions d’energia elèctrica a nivell municipal.

En el període avaluat, aquestes emissions han disminuït, passant d’emetre 241,32 TnCO2eq a l’any 2005, a emetre’s 222,26 TnCO2eq a l’any 2007.


Enllumenat 241,32 222,26

Taula 2.29 Emissions de GEH derivades de l’enllumenat públic. Font: Elaboració pròpia.

Emissions de GEH dels edificis públics

Les emissions de GEH dels equipaments per tipologia d’edificació apareix a la següent taula:


ADM 35 33

EDU 144 139

ESP 65 62

SCB 114 101

ALT 22 30

BOM 0,09 0,08

Total 380 365

Taula 2.30 Emissions de GEH per tipologia d’equipament. Font: Elaboració pròpia.


51

Al gràfic següent s’observa el pes específic de les emissions per tipologia d’equipament els anys 2005 i 2007.

Figura 2.34 Pes específic de les emissions de GEH per equipament. (Font: Elaboració pròpia).

Consum elèctric

Les emissions associades al consum elèctric dels equipaments queden descrites a la taula següent:

2005 2007

TnCO2eq TnCO2eq/m2 TnCO2eq TnCO2eq/m2 KWh/ m2

kWh/usuari

ADM01 Ajuntament 52.690 0,05 -- 52.690 0,05 --

ADM02 Antic correus 6.059 0,06 -- 6.059 0,06 --

EDU01 Escola

Marques de la Pobla

122.873 0,02 -- 122.873 0,02 --


Antiga 14.593 0,02 -- 14.593 0,02 --

EDU03 Escola

Bressol Nova 1.435 0,00 -- 1.435 0,00 --

ESP01 Camp de

futbol 22.408 0,00 -- 22.408 0,00 --

ESP02 Poliesportiu 55.920 0,01 -- 55.920 0,01 --

SCB01 Biblioteca 3.273 0,01 -- 3.273 0,01 --

SCB02 Casa bas 11.231 0,02 -- 11.231 0,02 --

SCB03 Escola Mare

del Diví Pastor

52.967 0,67 -- 52.967 0,67 --

2005 2007


52

2005 2007

TnCO2eq TnCO2eq/m2 TnCO2eq TnCO2eq/m2 KWh/ m2

kWh/usuari


42.687 0,00 -- 42.687 0,00 --

SCB05 La Lliga 4.530 0,00 -- 4.530 0,00 --

SCB06 Jaciment

Abric Romaní4.835 0,00 -- 4.835 0,00 --

SCB07 Cal Ponet 40.690 0,16 -- 40.690 0,16 --

ALT01 Escorxador 3.002 0,02 -- 3.002 0,02 --

ALT02 Brigada 7.400 0,11 -- 7.400 0,11 --

ALT03 Deixalleria 2.214 0,01 -- 2.214 0,01 --

ALT04 Pàrquing i


15.667 0,05 -- 15.667 0,05 --

Taula 2.31 Emissions de GEH per equipament de Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

A la figura següent poden veure’s com han disminuït totes les emissions degudes als consums elèctrics del 2005 al 2007.

Figura 2.35 Emissions de GEH derivades del consum elèctric per equipament. (Font:


Consum tèrmic

També s’ha avaluat les emissions provinents del consum tèrmic d’aquells equipaments que en disposaven.


53

2005 2007

T CO2 T CO2 / m2 TCO2/usuari TCO2 TCO2/ m2 TCO2/usuari

ADM01 Ajuntament 6,79 0,0135 --- 6,79 0,0135 ---

ADM02 Antic correus 0,00 0,0000 --- 0,00 0,0000 ---

EDU01 Escola

Marques de la Pobla

59,56 0,7669 --- 59,56 0,7669 ---

EDU02 Llar d'Infants

- Antiga 17,92 0,0060 --- 17,92 0,0060 ---

EDU03 Escola

Bressol Nova--- --- --- --- --- ---

ESP01 Camp de

futbol 15,18 0,0339 --- 15,18 0,0339 ---

ESP02 Poliesportiu 12,48 0,0314 --- 12,48 0,0314 ---

SCB01 Biblioteca --- --- --- --- --- ---

SCB02 Casa bas --- --- --- --- --- ---

SCB03 Escola Mare

del Diví Pastor

--- --- --- --- --- ---


17,32 0,0724 --- 17,32 0,0724 ---

SCB05 La Lliga 19,15 0,5069 --- 12,66 0,3350 ---

SCB06 Jaciment

Abric Romaní--- --- --- --- --- ---

SCB07 Cal Ponet --- --- --- --- --- ---

ALT01 Escorxador --- --- --- --- --- ---

ALT02 Brigada 8,19 0,0677 --- 17,32 0,1432 ---

ALT03 Deixalleria --- --- --- --- --- ---

ALT04 Pàrquing i


--- --- --- --- --- ---

Taula 2.32 Emissions de GEH derivades del consum tèrmic per equipament de Capellades. Font: Elaboració pròpia.


54

A la figura següent es poden veure les emissions derivades dels consums tèrmics de 2005 i 2007 corresponents als edificis municipals, en relació al gas natural i al gas-oil. La comparativa entre anys no s’ha pogut representar(*).

Figura 2.36 Evolució de les emissions de GEH derivades del consum tèrmic dels equipaments municipals. (Font: Elaboració pròpia).

Emissions de GEH dels semàfors

Capellades no presenta interseccions regulades semafòricament.

Emissions de GEH de la flota de vehicles municipals

La flota de vehicles municipals té emissions de GEH lligades al combustibles fòssils, aquestes queden representades a la taula següent:


Flota vehicles municipals 15,72 15,73

Taula 2.33 Emissions de GEH derivades del consum de CL de la flota de vehicles municipals. (Font: Elaboració pròpia).

Emissions de GEH de la flota serveis municipals externalitzats

Degut a la falta de dades de consums derivats del transport públic, no s’han pogut calcular les emissions de GEH d’aquest sector.

Emissions de GEH del transport públic

Degut a la falta de dades de consums derivats del transport públic, no s’han pogut calcular les emissions de GEH d’aquest sector.

2.6 Producció local d’energia No es té constància de que a l’any 2005 i 2007 es disposés de cap instal·lació productora d’energia al municipi.


55

2.7 Indicadors

2.7.1 Intensitat energètica local

Un indicador del sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat és la intensitat energètica local. Es calcula mitjançant el consum energètic total municipal en kWh dividit pel PIB del municipi del mateix any.

Atès que l’IDESCAT no mostra el PIB dels municipis de menys de 5.000 habitants, com és el cas de Capellades, s’ha estimat aquest valor partint del PIB comarcal pels diferents anys avaluats. Tot i així, aquesta és una dada que no està disponible de forma anual, i per això es fa una aproximació a partir del percentatge de variació interanual del PIB comarcal indicat pel servei estadístic de Caixa Catalunya fins a l’any 2010. Així doncs, el PIB municipal s’obté de dividir el valor del PIB comarcal dels diferents anys per la població de la comarca per aquest mateix any i multiplicar-lo per la població del municipi d’aquests mateix any.

Taula 2.34 Evolució de la Intensitat energètica local (2000-2010). (Font: Elaboració pròpia).

Àmbit Municipal

Intensitat energètica

2005 2007 Tendència 2005-2007)

2010 Tendència

(2005-2010)

kWh/any 393.187.922 389.931.560 ↓ 346.218.388 ↓

PIB (€) 79.982.475,12 81.977.217,30 ↑ 70.827.178,47 ↓

kWh/PIB 4,92 4,76 ↓ 4,89 ↓

Taula 2.35 Intensitat energètica local àmbit municipal. (Font: Elaboració pròpia).


56

Àmbit PAES

Intensitat energètica

2005 2007 Tendència 2005-2007)

2010 Tendència

(2005-2010)

kWh/any 61.387.771 62.397.686 ↓ 67.984.123 ↑

PIB (€) 79.982.475,12 81.977.217,30 ↑ 70.827.178,47 ↓

kWh/PIB 0,77 0,76 ↓ 0,96 ↑

Taula 2.36 Intensitat energètica local àmbit PAES. (Font: Elaboració pròpia).

Avaluant la intensitat energètica local entre els anys 2005 i 2007 s’observa una tendència a la baixa, la qual es correspon amb la tendència a assolir. Tot i així, s’observa com en l’àmbit PAES, aquest valor ha augmentat fins a l’actualitat.


58

3 Diagnosi i estratègia energètica

3.1 Taules resum A continuació s’adjunta, a mode de taula resum, les dades obtingudes a l’inventari d’emissions dels anys 2005 i 2007.


59

Gas natural Gas licuadoGasóleo de

calefacciónGasóleo Gasolina Lignito Carbón

Otros

combustible

s fósiles

Aceite

vegetal

Biocombust

ible

Otros tipos

de

biomasa

Energía

solar

térmica

Energía

geotérmica

EDIFICIOS, EQUIPAMIENTO/INSTALACIONES E INDUSTRIA:Edificios y equipamiento/instalaciones municipales 0,46 0,64 0,10 1,21

Edificios y equipamiento/instalaciones terciarios (no 5,55 2,04 0,52 0,08 8,19

Edificios residenciales 9,33 11,81 0,00 0,82 21,96

Alumbrado público municipal 0,50 0,50

Industria (salvo la incluida en el régimen de comercio de

derechos de emisión de la UE)0,00

Subtotal edificios, equipamiento/instalaciones e industria 15,84 14,49 0,00 1,44 0,00 0,00 0,00 0,00 0,08 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 31,85

TRANSPORTE:Flota municipal 0,06 0,06Transporte público 0,00

Transporte privado y comercial 22,08 9,10 31,19

Subtotal transporte 22,14 9,10 31,25

Total 15,84 0,00 14,49 0,00 1,44 22,14 9,10 0,00 0,00 0,08 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 63,10

Categoría

CONSUMO FINAL DE ENERGÍA [MWh]

Electricidad

Energías renovables

Total

Calefacción/

Refrigeración

Combustibles fósiles

Taula 3.1 Consums energètics pels àmbits d’estudi any 2005. (Font: Elaboració pròpia).



Otros

combustible

s fósiles

Biocombust

ible

Aceite

vegetal

Otros tipos

de

biomasa

Energía

solar

térmica

Energía

geotérmica

EDIFICIOS, EQUIPAMIENTO/INSTALACIONES E INDUSTRIA: Edificios y equipamiento/instalaciones municipales 223,50 129,00 27,00 379,50

Edificios y equipamiento/instalaciones terciarios (no 2667,65 412,77 0,00002 138,32 21,71 3240,44




derechos de emisión de la UE)Subtotal edificios, equipamiento/instalaciones e industria 7153,64500 2797,76500 0,00006 357,40310 21,70760 10330,52076

TRANSPORTE:Flota municipal 15,72 15,72Transporte público 0


Subtotal transporte 5911,82 2267,04 8178,86

OTROS:Gestión de los residuos 1323

Gestión de las aguas residuales

Especifique aquí sus otras emisiones Total 7153,65 2797,77 0,00 357,40 5911,82 2267,04 0,00 0,00 21,71 0 0 0 0 0 19832,38076

Energías renovables

TotalCategoría

Emisiones de CO2 [t]/emisiones equivalentes de CO2 [t]

ElectricidadCalefacción/r

efrigeración

Combustibles fósiles



60



Otros

combustible

s fósiles

Aceite

vegetal

Biocombust

ible

Otros tipos

de

biomasa

Energía

solar

térmica

Energía

geotérmica

EDIFICIOS, EQUIPAMIENTO/INSTALACIONES E INDUSTRIA:Edificios y equipamiento/instalaciones municipales 0,465 0,640 0,10 1,21

Edificios y equipamiento/instalaciones terciarios (no 6,112 1,858 6,2E‐08 0,48 0,027 8,47

Edificios residenciales 8,054 12,142 1,61E‐07 0,75 20,95



derechos de emisión de la UE)0

Subtotal edificios, equipamiento/instalaciones e industria 15,13 0,00 14,64 2,23E‐07 1,33 0 0 0 0 0,027 0 0 0 0 0 31,13

TRANSPORTE:Flota municipal 0,059 0,059Transporte público 0,000


Subtotal transporte 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 24,66 8,37 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 33,03

Total 15,13 0,00 14,64 0,00 1,33 24,66 8,37 0,00 0,00 0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 64,17

Categoría

CONSUMO FINAL DE ENERGÍA [MWh]

ElectricidadCalefacción/r

efrigeración

Combustibles fósiles Energías renovables

Total




Otros

combustible

s fósiles

Biocombust

ible

Aceite

vegetal

Otros tipos

de

biomasa

Energía

solar

térmica

Energía

geotérmica

EDIFICIOS, EQUIPAMIENTO/INSTALACIONES E INDUSTRIA: Edificios y equipamiento/instalaciones municipales 205,84 129,2 30 365,09

Edificios y equipamiento/instalaciones terciarios (no 2707,46 375,2 0,0000174 127,13 7,57 3217,40


Alumbrado público municipal 222 222,00


derechos de emisión de la UE)0,00

Subtotal edificios, equipamiento/instalaciones e industria 6275,457 0 2828,243 0,0000544 328,49 0 0 0 0 7,57 0 0 0 0 0 9439,76

TRANSPORTE:Flota municipal 16 16Transporte público 0


Subtotal transporte 0 0 0 0 0 6569,59 2084,09 0 0 0 0 0 0 0 0 8653,68

OTROS:

Gestión de los residuos 954

Gestión de las aguas residuales

Especifique aquí sus otras emisiones Total 6275,457 0 2828,243 0,0000544 328,49 6569,59 2084,09 0 0 7,57 0 0 0 0 0 19047,44

Categoría

Emisiones de CO2 [t]/emisiones equivalentes de CO2 [t]

ElectricidadCalefacción/

Refrigeración

Combustibles fósiles Energías renovables

Total



61

3.2 Punts forts i punts febles energètics del municipi A partir de l’estudi avancem alguns dels punts que es poden desprendre de l’estudi en forma de ressaltar els punts forts i els punts febles detectats.

Punts forts

Teixit urbà compacta i poc dispers.

Bona situació respecte a grans infraestructures de comunicació i nuclis de referència (Igualada).

Entrada en funcionament de l’EDAR al 2008.

Possibilitat d’iniciar la recollida de la fracció orgànica.

Es disposa de gas natural.

Possibilitat d’incorporar criteris ambientals als sectors privats i municipals.

Potencial d’instal·lació d’energies renovables en equipaments municipals.

Punts febles

Els hiverns són molt freds, fins i tot, es produeixen glaçades i a l’estiu fa molta calor fet que fa que augmenti la demanda energètica.

Tipologia dels habitatges unifamiliars que tenen més consum energètic per climatització.

Gran part de l’oferta comercial i cultural és fora del municipi.

No es té realitzat cap estudi de mobilitat del municipi.

Forta dependència del consum elèctric a les llars.

Manca de seguiment dels consums energètics municipals.

Flota de vehicles municipals força antiga.

3.3 Projecció d’escenaris d’emissió de GEH fins al 2020 La visió de futur del PAES de Capellades ve determinada pel mateix objectiu descrit a l’inici: la reducció d’un 20% les emissions de GEH, l’augment d’un 20% de les energies renovables i eficiència energètica al marc de l’any 2020.

Per complir l’objectiu marcat pel PAES de Capellades s’estimen un total de 3.967 TCO2 a reduir.

A continuació es mostren dos escenaris tendencials diferents d’emissions de CO2 dels àmbits objecte d’estudi de reducció des de l’any base fins a l’any 2020.

El primer escenari és l’escenari BAU (Business as Usual), en el que es preveu la continuïtat dels comportaments observats entre els anys 2005 i 2007 dels àmbits d’actuació del PAES, de manera que no es contemplen canvis en els patrons de consum pels propers anys (fins al 2020). Per el càlcul de les emissions, s’ha considerat un augment d’aquestes en funció de l’increment de les emissions de CO2 per habitant dels anys de referència, corregit per la població esperada per a cada un dels anys.


62

El segon escenari és l’escenari PAES, el qual descriu la tendència que han de seguir les emissions de CO2 per arribar a l’objectiu marcat pel Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses d’una reducció global del 20% de les emissions al 2020, respecte l’any de referència (2005). Degut a que actualment ja s’ha iniciat l’any 2013, es representa la tendència a seguir a partir d’aquest any, doncs s’entén que a partir d’ aquesta data es poden començar a dur a terme accions per reduir les emissions.

Figura 2.47 Projecte d’escenaris d’emissions de CO2 eq. al municipi de Capellades. (Font: Elaboració pròpia).

3.4 Objectius estratègics de reducció i àmbit d’actuació En el moment de la signatura del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, l’Ajuntament es compromet a emetre, a l’any 2020, unes emissions un 20% inferiors a les emeses a l’any 2005.

Per aconseguir-ho es proposa posar en marxa diferents accions, a nivell de l’Ajuntament, però també, de forma indirecta i, en la mesura que sigui possible, a la resta de sectors del municipi.

2005

GEH (tCO2eq)GEH

(tCO2eq)/hab.

% respecte emissions

àmbit PAES


àmbit municipal

Emissions àmbit municipal

Total emissions municipi 102.997 19.426

Emissions àmbit PAES

Domèstic 7.091 1,337 36% 7%

Serveis 3.240 0,611 16% 3%

Transports 8.179 1,543 41% 8%

Aigua 0 0,000 0% 0%


63

2005

GEH (tCO2eq)GEH

(tCO2eq)/hab.


àmbit PAES


àmbit municipal

Residus 1.323 0,249 7% 1%

Producció energètica - - 0% 0%

Total emissions àmbit PAES 19.833 3,741 100% 19%

Emissions àmbit Ajuntament

Enllumenat 241 0,045 1,22% 0,23%

Semàfors 0 0 0% 0%

Equipaments 380 0,072 1,92% 0,37%

Flota vehicles municipals 16 0,003 0,08% 0,02%

Flota vehicles serveis externalitzats - - - -

Producció energètica 0 0 0% 0%

Total emissions de l’Ajuntament 637 0,120 3,21% 0,62%

Taula 3.5 Resum d’emissions de GEH totals. (Font: Elaboració pròpia).

Donat que les emissions de l'àmbit de compromís del PAES al 2005 són de 3.967 tCO2e es proposen 33 accions que han de permetre la reducció de 4.056,58 tCO2e, la qual cosa suposa un 20,45% d'emissions respecte el 2005. En termes relatius es preveu que de les 3,74 tCO2e/hab. del 2005 es passi a 2,81 tCO2e/hab. al 2020.

Per tal d’aconseguir aquesta reducció de les emissions, l’Ajuntament es marca l’objectiu de reduir les emissions mitjançant l’actuació als següents àmbits d’actuació:

Àmbit T CO2 estalviades Núm. accions

Equipaments i serveis 11.657.21 14

Transport 349,27 4

Producció local d’energia 72,46 3

Planificació 829,31 3

Adquisició pública de béns i serveis 0 1

Participació ciutadana 949,01 6

Altres 199,32 2

Total 4.056,58 33


64

Taula 3.6 Resum dels àmbits d’actuació objectius. (Font: Elaboració pròpia).

4 Pla d’Acció per l’Energia Sostenible

4.1 Introducció El Pla d’Acció pretén ser una eina útil de gestió ambiental municipal on es concreten les accions que l’Ajuntament s’ha compromès a portar a terme d’ara fins el 2020 per tal d’assegurar el compliment dels objectius marcats pel Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses de la Unió Europea, d’entre els que destaca la reducció d’un 20% de les emissions totals emeses per l’àmbit PAES per l’any 2020 respecte l’any 2005.

4.2 Estructura del pla d’acció Per tal que el document del Pla d’Acció resulti pràctic i fàcilment manejable en quant a la seva utilització per les tasques de gestió ambiental del municipi, les diferents accions que n’han resultat s’han codificat de forma jeràrquica en temàtiques i en àmbits d’aplicació.

Cada una de les accions resultants es presenta en forma de fitxa a on es descriu la línia estratègica i el programa d’actuació on s’emmarca l’acció, gràcies a la codificació establerta, i se’n defineixen els objectius i una descripció detallada. També s’inclouen diferents variables relacionades amb l’aplicació i seguiment de l’acció: emissions de CO2 estalviades, tipologia, prioritat tècnica, execució de l’acció, cost d’inversió, impacte sobre el cost de manteniment, cost eficiència, termini d’amortització.

4.2.1 Codificació i model de fitxa

El procés d’emplenament de les dades per la creació de les fitxes està basat en un Excel que alimenta a un arxiu Word del qual s’extreu la fitxa com la que es mostra a la següent imatge.


65

Figura 4.1 Model de fitxa per la presentació de les accions del PAES. Font: Metodologia del

PAES de la Diputació de Barcelona


66

Composició de la fitxa

Codi: El codi de l’acció es basa en el quadre resum per àmbits i temàtiques de les accions. A cada temàtica li correspon un codi, com es pot veure al quadre següent:

El codi és la numeració específica de cada acció. Així l’acció 1,2/5 serà:

Títol:

Nom que identifiqui l’acció proposada.

Expectativa de reducció de CO2 (Tn/any):

Estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb l’execució de l’acció.

Àmbit:

D’acord amb el quadre anterior, es descriuen 7 àmbits d’actuació que són els definits a la metodologia SEAP template de l’oficina del Covenant of Majors.

Temàtica:

Caldrà especificar a cada acció, quina és la temàtica que li correspon, així al quadre resum dins a cada àmbit es detallen diverses temàtiques.


67

Tipologia:

Es recomana classificar cada acció amb cada una de les tipologies que es presenten a continuació:

- CP (gestió dels consums propis i prestació de serveis del municipi): edificis públics, el servei d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració de plecs de condicions per la contractació d’altres serveis, etc. Incloent accions d’ús racional d’energia, millora de l’eficiència de les energies convencionals, canviant a carburants alternatius en el transport, etc. S’inclouran també les accions d’incorporació d’energies renovables en edificis i equipaments municipals per a consums propis, com ara l’energia solar tèrmica, geotèrmia...

- ER (producció i subministrament amb energies renovables connectades a xarxa): ja sigui directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa, solar, minieòlica, hidroelèctrica, etc.) o bé a través de compra d’electricitat verda.

- PDR (planificació, desenvolupament i regulació): a través del planejament, la redacció d’ordenances, mesures fiscals, etc.

- AM (assessorament, motivació i efecte demostració de les accions municipals): la participació i la sensibilització dels ciutadans i del sector serveis a través de campanyes, pactes, accions d’educació ambiental i el paper d’exemplificació del propi ajuntament.

Descripció:

S’ha de desenvolupar el títol de l’acció i definir els objectius que es persegueixen mitjançant una breu explicació que justifiqui l’actuació.

Ha de quedar clar, quan es faci referència a plans i projectes, si l’acció és redactar o executar o ambdues coses. Cal que la descripció inclogui què s’ha tingut en compte per fer les estimacions d’emissions estalviades i de cost. Hi haurà accions que poden contenir diferents subaccions. Així accions del tipus “canviar calderes estàndard per calderes d’alt rendiment” de diferents equipaments és una sola acció però caldrà llistar els equipaments afectats dins la descripció.

Interrelació amb d’altres accions del PAES:

Esmentar amb quines altres accions del pla es relaciona.

Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobilitat, adequació enllumenat, POUM...:

Esmentar accions incloses en d’altres plans que hi estiguin relacionades.

Prioritat:

La prioritat2 de l’acció varia en funció de la reducció de les emissions i de la seva eficiència, la prioritat pot ser:

· Alta

· Mitjana

· Baixa

Calendari:

· Curt termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2012

· Mig termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2015


68

· Llarg termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2020

Període d’ execució:

El període d’execució és el temps necessari per a la realització de l’acció un cop iniciada, pot ser:

· Puntual: l’acció té un inici i un final definit, (instal·lació de plaques solars).

· Continuada: període d’aplicació variable, (construcció de carril bici, de programes de manteniment d’equipaments).

· Periòdica quan es fa puntualment cada cert temps (campanyes amb periodicitat anual).

Cost d’inversió (euros), IVA inclòs:

Cost d’inversió estimat de l’acció en € i amb l’IVA inclòs. El cost és la inversió que ha de dur a terme l’Ajuntament per desenvolupar l’acció. Per exemple en una acció de promoure electrodomèstics classe A, només incloure el cost de la campanya, no el del canvi de l’electrodomèstic.

Termini d’amortització (anys):

Període que es tarda en amortitzar la diferència de cost per l’aplicació d’una tecnologia més neta i/o eficient. El termini d’amortització cal calcular-lo en base a la diferència de cost.

Responsable:

Especificar el departament, àrea o càrrec tècnic que ha de portar a terme l’acció.

Agents implicats:

Àrees o departaments de l’ajuntament, d’altres entitats, administracions i organismes implicats en el desenvolupament de l’acció, malgrat no en siguin els responsables directes poden finançar l’ajuntament per dur-la a terme.

Indicadors de seguiment:

L’empresa ha de proposar un indicador específic que permeti avaluar la consecució de l’acció. Ha de ser fàcil de calcular.

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats:

Identificar quins seran els indicadors clau influenciats en la mesura. Es proposa una llista tancada amb els indicadors següents:

1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa nre.14) 2. Producció local d'energies renovables (Indicador de xarxa nre.16) 3. Intensitat energètica local (Indicador de xarxa nre.15) 4. Abastament d'aigua municipal (Indicador de xarxa nre.20) 5. Mobilitat de la població (Indicador de xarxa nre.5) 6. Consum final d'energia de l’ajuntament 7. Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia 8. Percentatge de recollida selectiva

Es dóna la possibilitat que una acció pugui influir fins a 3 indicadors.


69

Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any):

Determinar quin és l’estalvi energètic associat a l’acció. Pot donar-se el cas que no n’hi hagi, com a les accions de gestió de residus.

Expectativa de producció energètica local (kWh/any):

A les mesures de producció d’energètica local connectada a xarxa cal especificar la producció esperada.

4.3 Presentació del Pla d’Acció El Pla d’Acció del PAES de Capellades està format per 33 accions proposades per aconseguir la disminució de les emissions de GEH al municipi potenciant l’estalvi i l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables, es vol aconseguir un estalvi total de 3.069 Tn CO2 eq. Amb el total d’accions proposades, l’estalvi d’emissions és de 3.072 Tn CO2 eq.

La major part de les accions han de ser realitzades de forma directa per part de l’Ajuntament, i la resta són accions orientades cap a incentivar i fomentar accions a altres sectors d’activitat (petit comerç, serveis, domèstic, ...) on l’administració local no hi té plena competència. Val a dir que una altre part de les accions estan dedicades a sensibilitzar a tota la ciutadania, ja que és amb l’esforç de tots que es podrà aconseguir l’objectiu de reducció del triple 20.

Pel què fa a la tipologia de les accions, la majoria són accions dedicades als consums propis del municipi (CP) amb un 42% de les accions, i encaminades a l’assessorament i motivació i efecte de demostració de les accions municipals (AM) amb un 42%. La resta d’accions es dirigeixen cap a la utilització d’energies renovables (ER) amb un 9%, i a la planificació, el desenvolupament i la regulació (PDR), amb un 6%.

A continuació es mostra una taula resum de les accions a realitzar al municipi:

Àmbit Temàtica Nº

accions T CO2

estalviades

Equipaments i serveis

Edificis i equipaments municipals 5 348,39

Infraestructures municipals 2 0,03

Enllumenat públic i semàfors 4 257,81

Sector domèstic 3 1.050,98

Sector serveis 0 0

Transport

Flota municipal (pròpia i externalitzada)

2 9,44

Transport públic municipal 0 0

Transport privat i comercial 2 339,83


70

Àmbit Temàtica Nº

accions T CO2

estalviades

Producció local d’energia

Producció d’energies renovables 3 72,46

Cogeneració 0 0

Planificació

Planejament urbà 2 175

Mobilitat o transport 1 654,31

Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans

0 0

Adquisició pública de béns i serveis

Requisits d'eficiència energètica 1 0

Requisits d'energia renovable 0 0

Participació ciutadana

Serveis d'assessorament 3 224,32

Finançament i ajuts 0 0

Sensibilització i treball amb xarxes locals

1 467,59

Formació i educació ambiental 2 257,10

Altres

Residus 2 199,32

Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració)

0 0

Altres 0 0

4.3.1 Prioritat de les actuacions

Amb l’objectiu d’ordenar la prioritat d’execució de les accions s’ha establert un índex de prioritat a partir de criteris de valoració i pes de les variables ambiental, econòmica i social.

Variables Criteris de valoració Ponderació

Ambiental Estalvi d’emissions de CO2 0,5

Econòmica Amortització Cost econòmic

0,3

Social Percepció social Marketing

0,2

Taula 4.1 Taula de criteris de valoració i pes de les variables ambiental, econòmica i social de les actuacions. (Font: Elaboració pròpia.)


71

Variable ambiental (A)

Segons la magnitud d’estalvi d’emissions de CO2, s’ha quantificat la implantació de l’actuació com molt bona (10) o molt dolenta (1).

Variable econòmica (E)

Segons l’amortització i el cost econòmic s’ha quantificat la implantació de l’actuació com molt bona (10) o molt dolenta (1).

Variable social (S)

Segons l’impacte positiu i educatiu que pugui produir una actuació, s’ha quantificat la implantació de l’actuació com a alta (10), mitjana (5) o baixa (1).

Índex de prioritat

A partir d’una anàlisis multicriteri de les diferents variables avaluades s’obté la puntuació final, segons la qual s’estableix la prioritat de les actuacions:

PRIORITAT

Puntuacions finals compreses entre [10 – 6] es consideren ALTA (A)

Puntuacions finals compreses entre (6 – 4) es consideren MITJA (M)

Puntuacions finals compreses entre [4 – 0] es consideren BAIXA (B)

El resultat de l’índex de prioritat de les actuacions presentades al pla de seguiment són:

Codi proposta

Propostes Variables

Índex Prioritat

A E S A M B

1.1/1 Programa de manteniment dels edificis i equipaments municipals

8 5 4 6,3

1.1/2 Implantació d'un sistema de comptabilitat energètica

8 7 4 6,9

1.1/3 Millora dels aïllaments dels equipaments municipals

8 4 5 6,2

1.1/4 Millora de l’eficiència de la instal·lació d'il·luminació interior dels equipaments municipals

6 4 3 4,8

1.1/5 Implantació de mesures tipus 50/50 7 5 7 6,4

1.2/1 Canvi de bombes d'aigua per altres de més eficients

3 2 2 2,5

1.2/2 Incorporació de variadors de freqüència 2 8 2 3,8


72

Codi proposta

Propostes Variables

Índex Prioritat

A E S A M B

1.3/1 Substitució de lluminàries i làmpades del sistema d'enllumenat públic per tal de que sigui més sostenible

8 5 3 6,1

1.3/2 Incorporació de reguladors de flux en capçalera 8 5 3 6,1

1.3/3 Control centralitzat de la instal·lació d'enllumenat públic i revisió de tarificacions

5 5 2 4,4

1.3/4 Optimització energètica de la il·luminació de Nadal

1 5 7 3,4

1.4/1 Fomentar la renovació de bombetes en el sector domèstic

8 6 7 7,2

1.4/2 Incentivar la renovació d'electrodomèstics 8 5 7 6,9

1.4/3 Renovació de calderes per altres de més eficients

8 3 8 6,5

2.1/1 Canvi de vehicles per d'altres de menys emissors quan acabin la vida útil

2 3 6 3,1

2.1/2 Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació

2 7 4 3,9

2.3/1 Crear un programa de formació sobre conducció eficient

3 3 8 4,0

2.3/2 Renovació natural i eficient del parc mòbil privat 7 8 5 6,9

3.1/1 Posada en funcionament de la instal·lació solar fotovoltaica de la coberta de la deixalleria de Capellades

2 3 8 3,5

3.1/1 Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a la coberta del CEIP Marqués de la Pobla

2 5 8 4,1

3.1/1 Instal·lació de plaques solars d'aigua calenta sanitària a diferents equipaments municipals

4 5 8 5,1

4.1/1 Impulsar l'aprovació d'una ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d'ecoeficiència

4 10 6 6,2

4.1/2 Redacció del POUM amb inclusió de criteris de sostenibilitat energètica

8 5 6 6,7

4.2/2 Reducció d'un 8% de la mobilitat interna amb vehicle privat

10 3 5 6,9


73

Codi proposta

Propostes Variables

Índex Prioritat

A E S A M B

5.1/1 Incorporar criteris ambientals en l'adquisició de béns i serveis municipals

4 3 6 4,1

6.1/1 Visites d'avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques

6 3 10 5,9

6.1/2 Creació d'un servei d'assessorament en matèria d'energia i canvi climàtic o instar a que se’n creï un a escala supramunicipal

3 5 8 4,6

6.3/1 Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc.

4 7 10 6,1

6.3/2 Campanya d'ús de comptadors intel·ligents d'energia

3 3 8 4,0

6.4/1 Incentivar la millora dels aïllaments al sector domèstic

6 6 7 6,2

6.4/2 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals

5 3 3 4,0

7.1/1 Implantació de la recollida de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM)

7 5 1 5,2

7.1/2 Increment de la recollida de residus i la seva valorització

8 5 8 7,1

Taula 4.2 Taula de les propostes del Pla d’Acció de l’energia sostenible del municipi de Capellades. (Font: Elaboració pròpia.)

El resultat de l’índex ha d’interpretar-se com una ordenació tipus a l’hora de prioritzar l’execució de les actuacions proposades. Un 51,52 % de les actuacions tenen prioritat alta, el 24,24 % correspon a actuacions amb índex de prioritat mitjana i el 24,24 % restant a prioritat baixa.

4.3.2 Estudi econòmic S’ha realitzat una valoració econòmica ; el pressupost total estimat de les actuacions a realitzar puja la quantitat de 627.700 €. Aquestes actuacions s’executaran en tres fases. Cal tenir en compte però, que aquestes valoracions són a nivell orientatiu. Per cada proposta s’adjunta una fitxa on s’especifica què s’ha contemplat i quins són els principals paràmetres de seguiment.

Núm. Propost

a Propostes Cost total

Fase I Fase II Fase III

2013-2015 2016-2018 2019-2020

1.1/1 Programa de manteniment dels edificis i equipaments municipals

10.000 3.400 4.000 2.600


74

Núm. Propost



2013-2015 2016-2018 2019-2020

1.1/2 Implantació d'un sistema de comptabilitat energètica

10.000 10.000 - -

1.1/3 Millora dels aïllaments dels equipaments municipals

100.000 - 60.000 40.000

1.1/4 Millora de l’eficiència de la instal·lació d'il·luminació interior dels equipaments municipals

106.200 - 42.480 63.720

1.1/5 Implantació de mesures tipus 50/50

NQ NQ NQ NQ

1.2/1 Canvi de bombes d'aigua per altres de més eficients

15.000 - 15.000 -

1.2/2 Incorporació de variadors de freqüència

1.000 - 1.000 -

1.3/1

Substitució de lluminàries i làmpades del sistema d'enllumenat públic per tal de que sigui més sostenible

NQ NQ NQ NQ

1.3/2 Incorporació de reguladors de flux en capçalera

95.000 95.000 - -

1.3/3 Control centralitzat de la instal·lació d'enllumenat públic i revisió de tarificacions

NQ - - NQ

1.3/4 Optimització energètica de la il·luminació de Nadal

NQ NQ NQ NQ

1.4/1 Fomentar la renovació de bombetes en el sector domèstic

7.500 2.550 3.000 1.950

1.4/2 Incentivar la renovació d'electrodomèstics

6.000 2.040 2.400 1.560

1.4/4 Renovació de calderes per altres de més eficients

7.500 2.550 3.000 1.950

2.1/1 Canvi de vehicles per d'altres de menys emissors quan acabin la vida útil

50.000 17.000 20.000 13.000

2.1/2 Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació

Recursos propis

Recursos propis

- -


75

Núm. Propost



2013-2015 2016-2018 2019-2020

2.3/1 Crear un programa de formació sobre conducció eficient

6.000 2.000 2.000 2.000

2.3/2 Renovació natural i eficient del parc mòbil privat

6.000 2.000 2.000 2.000

3.1/1

Posada en funcionament de la instal·lació solar fotovoltaica de la coberta de la deixalleria de Capellades

NA NA - -

3.1/1 Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a la coberta del CEIP Marqués de la Pobla

27.000 - - 27.000

3.1/1 Instal·lació de plaques solars d'aigua calenta sanitària a diferents equipaments municipals

100.000 100.000 - -

4.1/1

Impulsar l'aprovació d'una ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d'ecoeficiència

Recursos propis

Recursos propis

- -

4.1/2 Redacció del POUM amb inclusió de criteris de sostenibilitat energètica

NA NA - -

4.2/2 Reducció d'un 8% de la mobilitat interna amb vehicle privat

15.000 - 15.000 -

5.1/1 Incorporar criteris ambientals en l'adquisició de béns i serveis municipals

- - - -

6.1/1 Visites d'avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques

Recursos propis

Recursos propis

Recursos propis

Recursos propis

6.1/2

Creació d'un servei d'assessorament en matèria d'energia i canvi climàtic o instar a que se'n creï un a escala supramunicipal

- - - -

6.3/1 Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc.

7.500 2.500 2.500 2.500

6.3/2 Campanya d'ús de comptadors intel·ligents d'energia

4.500 1.500 1.500 1.500


76

Núm. Propost



2013-2015 2016-2018 2019-2020

6.4/1 Incentivar la millora dels aïllaments al sector domèstic

7.500 2.500 2.500 2.500

6.4/2 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals

Recursos propis

Recursos propis

Recursos propis

Recursos propis

7.1/1 Implantació de la recollida de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM)

8.000 8.000 - -

7.1/2 Increment de la recollida de residus i la seva valorització

8.000 2.667 2.667 2.667

Taula 4.3 Taula de l’estudi econòmic de les propostes del Pla d’Acció de l’energia sostenible del municipi de Capellades. (Font: Elaboració pròpia.)

Al gràfic que es mostra a continuació es pot comprovar la distribució del pressupost per cadascuna de les fases existents.

Figura 4.2 Estudi econòmic de les actuacions per fase. (Font: Elaboració pròpia).

El pes de l’estimació del cost econòmic per temàtica d’actuacions es mostra al gràfic adjunt.


77

38%

3%

16%

4%

8%

21%

3% 2%1%

3%

Figura 4.3 Pes de la valoració econòmica de les propostes del PAES per temàtiques. (Font: Elaboració pròpia).

4.3.3 Fitxes d’accions

A continuació es presenten les fitxes de cada una de les accions proposades.

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE Capellades

Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq

(Tn/any)

1.1 1

Programa de manteniment dels Edificis i equipaments municipals

37,20

Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals CP

Descripció Un manteniment adequat de totes les instal·lacions dels edificis i equipaments municipals és la clau per allargar la vida útil i millorar-ne l’eficiència i estalvi energètics. Per aquest motiu es proposa la redacció i posterior implantació d’un programa centralitzat de manteniment de les instal·lacions de tots els equipaments municipals (gestionats directament o indirecta). La realització d’aquest tipus de manteniment implica prendre unes mesures determinades, com ara: - Revisió de calderes, equips de combustió i sistemes de bombeig. - Detecció de fuites i revisió d’instal·lacions per detectar defectes d’aïllament. - Neteja de làmpades i lluminàries de forma regular. - Verificar el funcionament correcte dels controls i termostats. Tant si la gestió del manteniment és per mitjans propis com si s’externalitza, s’han de seguir uns protocols requerits per cadascun dels equips en els quals es determina la realització d'informes periòdics que descriguin l’estat de la instal·lació. La figura del gestor energètic serà qui supervisarà aquests informes. Respecte les instal·lacions tèrmiques, l’Ajuntament vetllarà perquè es compleixi estrictament la reglamentació vigent del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE), essent el titular de les instal·lacions tèrmiques el responsable del seu correcte manteniment. A més, es proposa recolzar aquesta acció amb una formació específica als encarregats de manteniment dels edificis i equipaments.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.2 Implantació d'un sistema de comptabilitat energètica. 6.4.2 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals.

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...

Prioritat Calendari Responsable

Alta Curt termini Ajuntament

Període d’execució

Contínua Agents implicats Tècnic/s municipal/s Cost d’inversió (€), IVA inclòs Personal manteniment

10.000 Termini d’amortització (anys)

0,8

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Consum energia/superfície 117.621,21

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

Consum final d'energia de l’ajuntament



(Tn/any)

1.1 2

Implantació d'un sistema de comptabilitat energètica

154,25



Descripció Es proposa la implantació d’un software intel·ligent de gestió de l’energia amb la finalitat d’optimitzar el consum energètic dels equipaments municipals. El sistema de comptabilitat es basa en la implantació d’un sistema de control integrat que permet analitzar, gestionar i reportar informació del consum energètic de forma instantània i regular i així permet actuar de forma directe sobre les variables causants de l’increment innecessari del consum energètic. Amb la introducció de les dades de facturació, es revisa de forma automàtica un conjunt de paràmetres de seguiment: en cas de sobrepassar els rangs preestablerts o de no coincidir amb la programació de correcte funcionament, es genera l'alarma corresponent. Per mitjà de les alarmes és possible identificar anomalies en el consum energètic i d’aigua, i d’aquesta manera facilita la ràpida actuació per tal de corregir-les. Per tal de gestionar i controlar aquest sistema, cal designar un responsable que esdevindrà el gestor/a energètic de l'Ajuntament.

Relació amb d’altres accions PAES





Puntual Agents implicats Tècnic/s municipal/s Cost d’inversió (€), IVA inclòs


0,3

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Implantació d'un sistema de comptabilitat energètica 427.985,75





(Tn/any)

1.1 3

Millora dels aïllaments dels equipaments municipals

24



Descripció L’acció consisteix en millorar l’aïllaments tèrmic i tancaments en els diferents equipaments municipals. Amb aquesta es pretèn aconseguir una disminució del 5% de l’energia tèrmica consumida en els equipaments municipals. L’aïllament tèrmic és clau per reduir l’ús de la calefacció a l’hivern i la refrigeració a l’estiu. Algunes de les mesures que es poden prendre són la instal·lació de doble finestra o doble vidre a les finestres amb baixos valors de transmitància tèrmica (tancament estanc), millores que estalvien fins un 35% del consum energètic.




Alta Mig termini Ajuntament




7,5

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Núm. actuacions de millora d'aïllament realitzades 117.942,4





(Tn/any)

1.1 4

Millora de l’eficiència de la instal·lació d'il·luminació interior dels equipaments municipals

21,34



Descripció Amb aquesta proposta es pretèn millorar l'eficiencia energètica de les instalacions d'enllumenat interior de les dependències municipals, substituint paulatinament les lluminàries existents per lluminàries més eficients on hi ha dependències on el tipus de lluminaries instal·lat te un baix rendiment lumínic. Les noves llumináries estaràn equipades amb làmpares amb un índex d'eficàcia de com a mínim 60 lúmens/wat, equipades amb balast electrònic quan es tracti de lampares de descàrrega ja que aquest balast allarga la vida útil de la lampara i permet una reducció de fins al 25% respecte els balastos electromagnètics. A més a més s'estudiarà en cada cas lluminàries amb una distribució fotomètrica adient. Aquesta proposta ha d'anar acompanyada d'un correcte pla de manteniment i neteja de les lluminàries, per tal de garantir que no es redueixin els nivells d'iluminació de les luminàries instal.lades.




Mitjana Mig termini Ajuntament




27,3

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Núm. de bombetes subtituïdes 44.357,04


Consum final d'energia de l’Ajuntament



(Tn/any)

1.1 5 Implantació de mesures tipus 50/50 111,59



Descripció La Diputació de Barcelona, a través de l’Àrea de Medi Ambient, lidera el projecte EURONET 50/50, en el qual s’aplica la metodologia 50/50 a les escoles per promoure l’estalvi energètic. Aquesta metodologia es basa en la creació d’incentius econòmics vers l’estalvi energètic, així el 50% de l’estalvi econòmic fruit de les mesures d’eficiència energètiques aplicades retorna a l’equipament en forma de transferència econòmica i l’altre 50% es tradueix en un estalvi de l’ajuntament en factures. El resultat és que totes les parts guanyen: l’equipament té majors possibilitats d’actuació, l’ajuntament disminueix la seva despesa econòmica i la societat per la disminució dels impactes ambientals derivats de l'estalvi energètic assolit. L’èxit aconseguit a les escoles encoratja a fer-lo extensiu a d’altres tipologies d’equipaments municipals, i inclús no municipals. L’ajuntament promourà la implantació d’aquest mètode d’estalvi energètic als Edificis i equipaments municipals, prioritzant els de major despesa energètica (com els centres esportius) i serà el responsable del bon funcionament del projecte. En aquest sentit, és interessant que es creï un grup als equipaments que supervisi el bon funcionament del projecte i informi els responsables municipals de qualsevol incident o noves propostes. El gran nombre d’equipaments municipals i el seu elevat consum energètic són dues realitats que fan que aquesta metodologia tingui una gran potencialitat en l’estalvi energètic municipal. Es considera un estalvi mig d’un 10% anual del consum energètic per cada equipament municipal. Per obtenir més informació es pot consultar la següent adreça: www.euronet50-50.eu Relació amb d’altres accions PAES






NQ Termini d’amortització (anys)

NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Núm. D'equipaments amb mesures tipus 50/50 352.863,6





(Tn/any)

1.2 1

Canvi de bombes d'aigua per altres de més eficients

0,01


Equipaments i serveis Infraestructures (bombament, ...) CP

Descripció L’acció proposa canviar progressivament les bombes més antigues per models més eficients. Els motors d’alta eficiència transformen pràcticament tota l’energia elèctrica que consumeixen en energia mecànica útil, inclouen ventiladors més petits i eficients i tenen càrregues magnètiques menors, la qual cosa fa que siguin més silenciosos. L’ajuntament haurà de dur a terme una diagnosi de l’estat actual de les bombes municipals i determinar la prioritat de substitució per a cada cas.

Relació amb d’altres accions PAES 1.2.2 Incorporació de variadors de freqüència.



Baixa Mig termini Ajuntament


Puntual Agents implicats Tècnic/s municipal/s Cost d’inversió (€), IVA inclòs Personal manteniment


713,6

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Nombre de bombes canviades 18,2


Consum final d'energia de l’ajuntament Abastament d'aigua municipal



(Tn/any)

1.2 2 Incorporació de variadors de freqüència 2,99E-2


Equipaments i serveis Infraestructures (bombament, ...) CP

Descripció Es proposa la incorporació de variadors de freqüència a tots els motors impulsors de l’aigua municipal. El variador de freqüència és el mètode més eficient per controlar i regular la velocitat del motor elèctric de bombeig, estalviant notablement al consum energètic. S’haurà de dur a terme un inventari dels motors de bombeig actuals i determinar quin tipus de variador de freqüència és l’adequat per a cada cas. Els variadors de freqüència no requereixen de motors especials. Amb aquesta acció s'estima una reducció del 30% del consum dels bombeig d'aigua.

Relació amb d’altres accions PAES 1.2.1 Canvi de bombes d'aigua per altres de més eficients



Baixa Mig termini Ajuntament




15,9

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)% bombes d'aigua amb variadors de freqüència 54,6





(Tn/any)

1.3 1

Substitució de lluminàries i làmpades del sistema d'enllumenat públic per tal de que sigui més sostenible

114,68


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP

Descripció El projecte compromet la substitució progressiva de lluminàries de l'enllumenat públic segons uns criteris de prioritat d'actuació per tipus de bombetes, antiguitat, programes de remodelació o actuacions viàries i per zones. La millora de l'eficiència energètica de les làmpades d'enllumenat públic es produeix degut al canvi per bombetes més eficients i per làmpades que distribueixen millor la llum. Aquesta renovació pot arribar a estalvis de fins el 45% del consum.

Relació amb d’altres accions PAES 1.3.2 Incorporació de reguladors de flux en capçalera. 1.3.3 Control centralitzat de la instal·lació d'enllumenat públic i revisió de tarificacions.







NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)% luminaries canviades per altres de més eficients 238.427,5





(Tn/any)

1.3 2

Incorporació de reguladors de flux en capçalera

80,28



Descripció Aquesta mesura consisteix a incorporar reguladors de flux en capçalera per millorar la intensitat lumínica de l’enllumenat públic. Els reguladors de flux en capçalera són dispositius que permeten reduir la tensió al conjunt de la làmpara reduint el flux lluminós, de manera que evita les sobretensions de la línia (una sobretensió del 10 % implica un sobreconsum del 20 %) obtenint un augment de l’estalvi energètic i de la vida útil de les làmpares i equips auxiliars. L’ajuntament vetllarà per la incorporació d’aquesta mesura de control en tots els quadres amb una PTI (Potència Total Instal·lada) superior a 5KWh, tal com decreta el Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'eficiència energètica a instal·lacions d'enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07. La majoria dels reguladors són equips electrònics estàtics que actuen de manera independent per a cada fase de la xarxa i sovint s’equipen amb sistemes de telegestió per facilitar el control remot de la instal·lació.

Relació amb d’altres accions PAES 1.3.1 Substitució de lluminàries i làmpades del sistema d'enllumenat públic per tal de que sigui més sostenible. 1.3.3 Control centralitzat de la instal·lació d'enllumenat públic i revisió de tarificacions.







5,4

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)% de quadres amb sistema de regulació 166.899,25





(Tn/any)

1.3 3

Control centralitzat de la instal·lació d'enllumenat públic i revisió de tarificacions

57,34



Descripció La telegestió de les instal·lacions d’enllumenat públic consisteix en governar a distància les instal·lacions i conèixer els paràmetres de funcionament des d’un centre de control. Els principals paràmetres sobre els que es pot incidir són: · L’horari d’encesa i tancament de l’enllumenat. · L’horari de reducció de flux lluminós. · Detectar immediatament, mitjançant un missatge SMS que es pot rebre en un telèfon mòbil, les avaries que es produeixin en el quadre de comandament. La possibilitat d’actuar sobre aquest paràmetres permet una utilització racional de l’energia, així com una gran i fàcil maniobrabilitat de la instal·lació. Així mateix aquest sistema permet conèixer al moment els principals paràmetres de la instal·lació, tensió, consum, aïllament, etc.

Relació amb d’altres accions PAES 1.3.1 Substitució de lluminàries i làmpades del sistema d'enllumenat públic per tal de que sigui més sostenible. 1.3.2 Incorporació de reguladors de flux en capçalera.



Mitjana Llarg termini Ajuntament




NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Realització de l'acció 119.213,75





(Tn/any)

1.3 4

Optimització energètica de la il·luminació de Nadal

5,5



Descripció Es proposa la substitució de l'actual lluminària de nadal, per diodes lluminosos de leds que permeten reduir un gran percentatge del consum elèctric de la decoració nadalenca, i contribuir així a l'eficiència energètica municipal. La seva vida útil és llarga (fins a 100.000 hores), el que redueix significativament els costos de manteniment i de recanvi. La seva eficiència és de quasi el 100% (mínima pèrdua d’energia en forma de calor). Poden treballar de manera fiable fins a -30ºC i tenen encesa instantània. Els LEDS tenen alta resistència a vibracions e impactes, al ser sòlids i no disposar d’elements interns mòbils. Poden ser muntats sobre qualsevol tipus de superfícies i gràcies a la seva reduïda mida permeten dissenyar solucions d’il·luminació adaptades a tota mena d’espai. Les altes freqüències d’encesa i apagada no afecten al seu rendiment. No deixen de funcionar de manera dràstica, van perdent intensitat paulatinament, el que permet el seu recanvi a temps. No necessiten filtres ja que emet directament llum de colors (gamma completa) obtenint uns colors intensos i saturats. A través del consum de la il·luminació de Nadal estimat es pot obtenir l'estalvi associat a canviar les bombetes convencionals per LEDS.




Baixa Curt termini Ajuntament




NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)% renovació de l'il·luminació per altres de més eficients 11.444,52




(Tn/any)

1.4 1

Fomentar la renovació de bombetes en el sector domèstic

400,15


Equipaments i serveis Sector domèstic AM

Descripció Es proposa la substitució progressiva de les bombetes incandescents per d’altres més eficients com les làmpares fluorescents compactes (baix consum) al sector domèstic i serveis mitjançant campanyes de renovació de bombetes. Es preveu que la mesura s’apliqui al 30% de les llars del municipi. Les làmpares fluorescents compactes són molt més eficients que les incandescents (poden arribar fins el 80% d’estalvi) i tenen una vida útil molt superior (fins a 15 vegades més), la qual cosa implica un menor cost de manteniment. El paper de l’ajuntament és el d'informar els ciutadans i comerços sobre les alternatives existents a les bombetes incandescents i sensibilitzar sobre el seu ús mitjançant: - Material informatiu. - Difusió de les subvencions Plans Renove de bombetes ofertades des de l’Administració (sobretot de cara als comerços). - Punts d’informació i possible distribució de bombetes eficients. - Informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). En el període 2009-2012, la UE farà desaparèixer progressivament les bombetes tradicionals per donar pas a les bombetes de baix consum, s’estima que gràcies a aquesta mesura, l'any 2020 es reduiran 15 milions de tones de CO2 anuals.

Relació amb d’altres accions PAES 6.3.1 Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables,etc.





Periòdica Agents implicats Tècnic/s municipal/s Cost d’inversió (€), IVA inclòs


NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Nº de campanyes realitzades 167.886,88


Consum final d'energia total



(Tn/any)

1.4 2 Incentivar la renovació d'electrodomèstics 269,18


Equipaments i serveis Sector domèstic AM

Descripció Es proposa la substitució progressiva dels electrodomèstics de línia blanca estàndard per d’altres amb etiqueta energètica de classe A o superior en l’àmbit domèstic mitjançant campanyes de renovació d’electrodomèstics. L’etiqueta energètica informa sobre el consum energètic de l’aparell, és obligatori des del 1992 als electrodomèstics de línia blanca (rentadores, assecadores, rentadores/assecadores combinades, rentavaixelles, aparells aire condicionat, refrigeradors i congeladors) i estableix 7 nivells d’eficiència energètica, la lletra A pels més eficients i la lletra G pels menys eficients. En el cas dels frigorífics i congeladors s'han creat 3 categories més que superen l'A, i que s'indiquen com a A+, A++, etc. L’objectiu de les campanyes és sensibilitzar i informar als ciutadans sobre l’estalvi energètic i la minimització dels impactes ambientals que suposa l’adquisició d’electrodomèstics d’alta eficiència energètica; així com assessorar sobre els Plans Renove d’electrodomèstics oferts des de l’Administració. La campanya pot incloure: - Creació de material informatiu - Col·laboració dels punts de venda dels electrodomèstics - Punts d’informació i assessorament en la compra d’electrodomèstics eficients. - Informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.).








NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Nº de campanyes realitzades 559.622,94





(Tn/any)

1.4 3

Renovació de calderes per altres de més eficients

381,66


Transport Sector domèstic AM

Descripció L’acció consisteix a fomentar la substitució de calderes antigues per d’altres més eficients als habitatges privats amb l’objectiu de cobrir les necessitats de climatització seguint els principis d’estalvi i eficiència energètica. Les calderes eficients d’última generació (de baixa temperatura o de condensació) representen un estalvi energètic de fins el 25% i redueixen fins un 40% les emissions de CO2 respecte les calderes convencionals. L’ajuntament oferirà un servei d’assessorament durant tot l’any, tasca que pot realitzar el gestor energètic municipals i, a més, promourà campanyes puntuals d’informació sobre les calderes més eficients, que poden incloure: - mostra de les diferents tipologies de calderes eficients i períodes de retorn. - material informatiu. - difusió de les subvencions per la renovació de calderes ofertades des de l’Administració. - punts d’informació i assessorament sobre calderes eficients. - informar sobre els avantatges de les calderes eficients a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.).








NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Nº de campanyes realitzades 1.180.865,7





(Tn/any)

2.1 1

Canvi de vehicles per d'altres de menys emissors quan acabin la vida útil

9,44


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)

CP

Descripció Cap dels tres vehicles de la flota municipal té un antiguitat de menys de 5 anys. Aquets vehicles, sobretot els dos amb una antiguitat superior , no estaven pensats amb criteris de sostenibilitat i estalvi com poden ser vehicles nous actuals. Per això es proposa la renovació d'aquests vehicles per altres de característiques similars però emetent sota criteris actuals. La substitució serà progressiva en funció de la obsolència dels vehicles. També es pot estudiar, en funció del seu ús, la possibilitat d'introduir vehicles d'alta eficiència, és a dir, aquells vehicles turismes híbrids endollables o de propulsió elèctrica mitjançant bateries, vehicles turismes híbrids Full o Mild Hybrid, vehicles bi-fuel alimentats per gas natural i gasolina, o trifuels, motocicletes elèctriques, etc.








NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Nº de vehicles substituïts 35.325,59





(Tn/any)

2.1 2

Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació

0


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)

CP

Descripció La incorporació de criteris de vehicles més eficients en els plecs de contractació té per objectiu impulsar aquesta tipologia de vehicles en la flota de vehicles externs i reduir les emissions de CO2. Els plecs de contractació són l’eina què disposa l’ajuntament per promoure les millores ambientals en aquells serveis que presta mitjançant una empresa privada. A l’hora de redactar el plec de contractació externa d’un servei que requereixi l’ús d’una flota de vehicles (recollida de residus, neteja viària, manteniment, transport públic, etc.) s’exigirà: 1) que tots els vehicles que funcionin amb motor dièsel siguin aptes per a l’ús de biodièsel; 2) que tots els vehicles de la flota compleixin com a mínim la norma EURO V i posterior (norma EURO VI, que entrarà en vigor l’1 de setembre de 2014); 3) que la flota incorpori vehicles que funcionin amb gas natural comprimit (si es compta amb estacions a prop) i 4) que els vehicles nous que s’adquireixen siguin, a la mesura del possible, vehicles híbrids o elèctrics. A més, l’empresa concessionària haurà d’acreditar la realització de cursos de conducció eficient per part de tots els conductors i emetre informes anuals amb informació relativa als vehicles usats (model, antiguitat, combustible, etc.), a més dels km recorreguts i consums anuals estimats.






Puntual Agents implicats Regidor/s municipal/s Cost d’inversió (€), IVA inclòs Tècnic/s municipal/s

- Termini d’amortització (anys)

NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Nº de plecs amb inclusió de criteris de sostenibilitat 0





(Tn/any)

2.3 1

Crear un programa de formació sobre conducció eficient

122,68


Transport Transport privat i comercial AM

Descripció L'objectiu és millorar l'eficiència energètica dels desplaçaments realitzats amb vehicles motoritzats mitjançant canvis a la forma de conduir, mitjançant cursos per a conductors/es de turismes (col·lectius professionals i conductors en general) i per a conductors/es professionals de vehicles industrials. Els canvis en la conducció eficient permeten una reducció del consum energètic del 19% per a cada conductor. Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents i adreces: - Manual de Conducció eficient per a conductors de turismes (IDAE i ICAEN) http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20turismes.pdf - Manual de Conducció eficient per a conductors de vehicles industrials (IDAE i ICAEN) http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20vehicles%20industrials.pdf








NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Nº de jornades de conducció eficient 66.956,23





(Tn/any)

2.3 2

Renovació natural i eficient del parc mòbil privat

217,15


Producció local d'energia Transport privat i comercial AM

Descripció D'aquí a l'any 2020 fins al 45% del parc mòbil del municipi s'haurà de substituir per envelliment, es proposa incentivar i establir mesures per tal que aquesta renovació es faci amb vehicles energèticament més eficients. Als propers anys s'espera una implantació important del vehicle elèctric i de la millora de l'eficiència al transport motoritzat. L'Ajuntament ha d'incidir en fer veure a la població, que una altra característica a mirar d'un vehicle son les emissions de CO2. Així, les emissions dels vehicles nous seran inferiors a les del vehicle precedent i s'estalviaran emissions associades al transport de manera indirecta. L'Ajuntament pot contemplar la possibilitat de: - Establir bonificacions sobre l'IVTM (Impost sobre vehicles de tracció mecànica) per tal que aquesta renovació es trobi facilitada. - Facilitar i promoure la càrrega de les bateries dels vehicles elèctrics a la via pública. - Fer campanyes informatives sobre els avantatges dels vehicles elèctrics o més eficients. - Facilitar informació referent a ajuts i incentius fiscals relatius a l’adquisició d’un vehicle amb baixes emissions, elèctric, híbrid, etc.








NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Nº de campanyes realitzades 15.623.121





(Tn/any)

3.1 1

Instal·lació de plaques solars fotovoltàiques de la coberta de la deixalleria de Capellades

1,84


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER

Descripció Per tal d’incrementar la producció d’energies renovables al municipi es proposa aprofitar la coberta de la deixalleria municipal per instal·lar plaques fotovoltaiques. Per tal de dur a terme aquesta acció cal fer un estudi de viabilitat preliminar on es determini els sostres amb potencial, a més de la viabilitat econòmica i tècnica de la proposta. El principal requeriment per establir-ne la viabilitat és la disponibilitat d’espai per a la correcta ubicació dels mòduls. Altres factors que condicionaran les instal·lacions són l’orientació i inclinació de la coberta, així com la tipologia del material de la mateixa. Un cop efectuats aquests estudis es pot desenvolupar un avantprojecte a partir del qual es podrà establir quin és el millor mecanisme per aplicar l’acció i es podran elaborar plecs específics, ja sigui per executar l’obra o per concessionar-la. En el cas de cessió de terrats, l’ajuntament no necessita fer cap inversió ni endeutar-se, l’adjudicatari és el titular de la planta i qui l’explota a canvi d’un petit cànon. També existeix la possibilitat de redactar un model de plec per a la contractació mitjançant el renting d’una planta de producció fotovoltaica. En aquest model, el titular de la planta és directament l’ajuntament, o bé una societat participada pel municipi; però no és el propietari de la planta de producció, sinó que opta per arrendar-la a una empresa de renting. També hi ha la possibilitat d’involucrar la població als projectes municipals de generació d’electricitat mitjançant els mòduls solars fotovoltaics. La participació ciutadana consistiria a la realització d’una inversió mínima, a determinar en funció del projecte, que es recuperarà amb la venda de l’electricitat generada. La Diputació de Barcelona ofereix assessorament sobre les diferents possibilitats contractuals per impulsar instal·lacions productores d’energies renovables.







NA Termini d’amortització (anys)

0

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Realització de l'acció


Consum final d'energia de l’ajuntament 3.831 Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

Producció local d'energies renovables



(Tn/any)

3.1 2

Instal·lació de plaques solars fotovoltàiques a la coberta del CEIP Marqués de la Pobla

18,43


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER

Descripció Per tal d’incrementar la producció d’energies renovables al municipi es proposa aprofitar les cobertes del CEIP marqués de la Pobla per instal·lar plaques fotovoltaiques. Per tal de dur a terme aquesta acció cal fer un estudi de viabilitat preliminar on es determini els sostres amb potencial, a més de la viabilitat econòmica i tècnica de la proposta. El principal requeriment per establir-ne la viabilitat és la disponibilitat d’espai per a la correcta ubicació dels mòduls. Altres factors que condicionaran les instal·lacions són l’orientació i inclinació de la coberta, així com la tipologia del material de la mateixa. Un cop efectuats aquests estudis es pot desenvolupar un avantprojecte a partir del qual es podrà establir quin és el millor mecanisme per aplicar l’acció i es podran elaborar plecs específics, ja sigui per executar l’obra o per concessionar-la. Al cas de cessió de terrats, l’ajuntament no necessita fer cap inversió ni endeutar-se, l’adjudicatari és el titular de la planta i qui l’explota a canvi d’un petit cànon. També existeix la possibilitat de redactar un model de plec per a la contractació mitjançant el renting d’una planta de producció fotovoltaica. En aquest model, el titular de la planta és directament l’ajuntament, o bé una societat participada pel municipi; però no és el propietari de la planta de producció, sinó que opta per arrendar-la a una empresa de renting. També hi ha la possibilitat d’involucrar la població als projectes municipals de generació d’electricitat mitjançant els mòduls solars fotovoltaics. La participació ciutadana consistiria en la realització d’una inversió mínima, a determinar en funció del projecte, que es recuperarà amb la venda de l’electricitat generada. La Diputació de Barcelona ofereix assessorament sobre les diferents possibilitats contractuals per impulsar instal·lacions productores d’energies renovables.




Mitjana Llarg termini Ajuntament




6,3







(Tn/any)

3.1 3

Instal·lació de plaques solars d'aigua calenta sanitària a diferents equipaments municipals

52,19


Planificació Fonts d'energia renovables ER

Descripció L’acció consisteix a implantar captadors solars tèrmics a diferents Edificis i equipaments municipals sempre que sigui viable. Als sistemes de captació solar tèrmica es produeix una transformació de la radiació solar a energia tèrmica i té diferents aplicacions: - Producció i subministrament d’ACS. - Recolzament calefacció per terra radiant. - Climatització dels edificis i equipaments. - Climatització de piscines. Les instal·lacions de circuit tancat són més cares i complexes que les de circuit obert, però són les més adequades pels edificis de col·lectivitats, amb un consum molt elevat i continu com els equipaments esportius. La no presència d’ombres, així com la correcta orientació i inclinació dels col·lectors determinarà el màxim rendiment i funcionament de la instal·lació.




Mitjana Curt termini Ajuntament




NA







(Tn/any)

4.1 1

Impulsar l'aprovació d'una ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d'ecoeficiència

175


Planificació Planejament urbà PDR

Descripció Lligades a les determinacions sobre l’urbanisme cal modificar els criteris mínims que cal introduir a les actuacions sobre la nova edificació i rehabilitació de les edificacions existents. Un pas obvi a l’abast municipal és disposar d’una ordenança de l’edificació que inclogui tots aquells criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i d’aigua, i integració d’energies renovables que es considerin imprescindibles per a la nova edifcació. Aquesta ordenança de l’edificació sostenible ha de ser complementària a les noves normatives en vigència: directiva europea d’eficiència energètica a l’edificació, Codi Tècnic de l’Edificació, Decret de la Generalitat sobre ecoeficiència a l’edificació. En aquest aspecte, l’ordenança municipal de l’edificació sostenible, hauria i podria ser més explícita i concreta. Es proposa que s’incloguin els criteris de sostenibilitat i d’eficiència energètica al redactat dels nous planejaments urbanístics. Aquestes determinacions estan destinades a complementar les ja existents per a l'ordenació i planejament de nou territori urbà o la reforma del ja existent, així com a base per als nous plans urbanístics, introduint criteris destinats a augmentar la sostenibilitat de les àrees urbanitzades en termes de: Millora del confort dels habitatges i edificis que es construeixin amb eficiència i estalvi d’eneria ; Contenció i racionalització de la mobilitat; Permetre el disseny bioclimàtic de les noves edificacions i l’aprofitament de les energies renovables.







Recursos pròpis Termini d’amortització (anys)

NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Creació de l'ordenança 0


Consum final d'energia total Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia




(Tn/any)

4.1 2

Redacció del POUM amb inclusió de criteris de sostenibilitat energètica

0


Planificació Planejament urbà PDR

Descripció Un dels elements que determinen la configuració urbanística més o menys sostenible d’un municipi és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), per aquest motiu es proposa la inclusió de reglamentacions que afavoreixin la sostenibilitat energètica municipal. Es podrien considerar els següents criteris: - Millora de l’eficiència energètica dels edificis: prioritzar l’estructura compacta i tipologies urbanístiques i arquitectòniques que generin menys consum de sòl i recursos. - Introducció energies renovables: delimitació adequada de les àrees edificables per facilitar la incorporació d’energies renovables (sobretot la solar); així com estudiar la possibilitat d’utilitzar altres energies renovables com ara sistemes de calefacció central, biomassa, geotèrmia, etc. - Tenir en compte la mobilitat més sostenible, tot dissenyant el sistema viari per tal de millorar la mobilitat i connectar adequadament les zones edificades i els sistemes d’espais lliures i d’equipaments comunitaris. Cal reduir les distàncies als serveis bàsics per evitar desplaçaments en vehicles privats.








NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Realització de l'acció 0





(Tn/any)

4.2 1

Reducció d'un 8% de la mobilitat interna amb vehicle privat

654,31


Adquisició pública de béns i serveis

Plans de mobilitat o transport AM

Descripció Es vol aconseguir un 8% de reducció de la mobilitat interna amb vehicle. Per aquest motiu es proposa fomentar la mobilitat interna a peu o en bicicleta. Per a fer-ho es recomana l'elaboració d'un Estudi de Mobilitat urbana del municipi. Els Estudis de Mobilitat, així com els Plans de Mobilitat, són l’eina bàsica de la planificació futura i desenvolupament de la gestió de la mobilitat sostenible dins el terme municipal. Els objectius principals són potenciar el transport sostenible i promoure el desplaçament eficient, en detriment del vehicle privat i d’acord amb el què preveu la llei 9/2003. Per tal d’assolir aquests objectius, el PMU pot incloure accions com ara la pacificació del trànsit rodat, ampliació de la xarxa de carrils bicicleta, habilitació d'aparcaments perifèrics, promoció dels camins escolars segurs, fomentar el transport públic,... Una altra mesura relacionada seria realitzar una campanya per donar a conèixer les diferents possibilitats de mobilitat urbana i recollir suggeriments i bones pràctiques per part dels ciutadans i considerar-les de cara a la redacció del Pla i posteriors actualitzacions (es poden promoure fòrums, taules o pactes de mobilitat). Per garantir l’èxit del PMU es proposa la creació d’una comissió transversal encarregada d’analitzar la planificació de la mobilitat amb l’objectiu de facilitar la seva aplicació, detectar incidències i proposar alternatives. • Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents: Guia bàsica per a l’elaboració de Plans de Mobilitat Urbana (Departament de Territori i Sostenibilitat) http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Serveis%20i%20tramits/Biblioteca%20i%20 documentacio/Mobilitat/Publicacions/Guia%20basica%20per%20a%20lelaboracio%20 de%20plans%20de%20mobilitat%20urbana/doc/GuiaPlansMobilitat_tcm32-35794.pdf




Alta Mig termini Ajuntament


Contínua Agents implicats Regidor/s municipal/s Cost d’inversió (€), IVA inclòs Tècnic/s municipal/s


NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Realització de l'acció 2.499.699,36


Consum final d'energia total Mobilitat de la població



(Tn/any)

5.1 1

Incorporar criteris ambientals en l'adquisició de béns i serveis municipals

0


Participació ciutadana Requisits d'eficiència energètica CP

Descripció L’acció consisteix a incorporar criteris ambientals en l’adquisició de béns i serveis municipals a partir de la redacció d’un “manual de compra ambientalment correcte” (“compra verda” o “sostenible”) en què es definiran d’una banda, les directrius a seguir en l’ambientalització de compres i consum responsable i d’altra banda, els requisits ambientals als plecs de prescripcions tècniques, amb l’objectiu d’augmentar el pes dels productes i les prestacions de serveis amb el mínim cost ambiental. Realitzar una “compra verda” implica adquirir productes que ofereixen els nivells de qualitat exigits i alhora són més respectuosos amb el medi ambient. Els productes que generen un menor impacte ambiental estan certificats amb etiquetes ecològiques (Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, Ecoetiqueta Europea, Cigne Blanc, Angel Blau, Energy Star, FSC, etc.). A més de la tipologia de producte, també es poden incloure criteris de consum responsable i minimització de residus, com ara: reutilitzar mobiliari (2a mà) i racionalitzar la seva adquisició; escollir productes amb la menor quantitat d’embalatge possible o que aquest sigui reutilitzable; productes amb un període de vida útil llarg; que no continguin substàncies perilloses o en la menor proporció possible, etc. • Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents: Eines per a la compra verda municipal. Fitxes per a la compra verda. Base de dades d’ecoproductes municipals. (Xarxa de Ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat) http://www.diba.es/Xarxasost/cat/compra_verda.pdf Guia de Compres Públiques Ambientalment Correctes. (Departament de Medi Ambient i Habitatge) http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/ccr/guia_cpac.pdf Manual Procura+ (ICLEI – Sustainable Procurement Campaign) http://www.procuraplus.org/index.php?id=4927 Per tal de fer un seguiment del procés d’implantació es proposa la creació d’una comissió de seguiment formada per representants de Medi Ambient i de Compres, amb l’objectiu de facilitar i fomentar la seva aplicació, detectar incidències i proposar alternatives. Relació amb d’altres accions PAES 6.4.2 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals.





Contínua Agents implicats Regidor/s municipal/s Cost d’inversió (€), IVA inclòs


NA





(Tn/any)

6.1 1

Visites d'avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques

187,85


Participació ciutadana Serveis d'assessorament AM

Descripció La realització de VAE o auditories domèstiques als habitatges i petites activitats econòmiques tenen per objectiu promoure l’estalvi i l’eficiència energètica a llars i comerços, així com detectar les possibilitats d’instal·lació d’energies renovables per tal de reduir les emissions de CO2. Les VAE als habitatges consisteixen a visitar els domicilis per assessorar de forma personalitzada sobre com reduir les emissions de GEH amb l’ajuda de comptadors intel·ligents del consum d’electricitat. En aquestes visites es mesura el consum energètic, el consum d’aigua i la gestió dels residus. Les VAE a les petites activitats econòmiques seguirien el sistema dels habitatges, però incidint més a la gran reducció de costos i l’augment de la competitivitat que representa l’aplicació dels principis d’estalvi i eficiència, ja que aquests establiments tenen un potencial de reducció del consum energètic important. Cada avaluació consta de la visita del tècnic per tal d’avaluar els consums actuals i facilitar un qüestionari sobre els consums i informar sobre les bones pràctiques per a l’estalvi i l’eficiència energètica, així com sobre les mesures a aplicar. Alhora s'instarà a l'ús del Programa de comptabilitat energètica domèstica que ofereix l'ICAEN a la seva pàgina web, que permet gestionart l'energia de la llar. Es pretén arribar al 30% de les llars i activitats econòmiques del municipi.

Relació amb d’altres accions PAES 6.1.2 Creació d'un servei d'assessorament en matèria d'energia i canvi climàtic o instar a que se'n creï un a escala supramunicipal. 6.3.1 Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables,etc.







NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Núm. De visites realitzades 929.931,74





(Tn/any)

6.1 2

Creació d'un servei d'assessorament en matèria d'energia i canvi climàtic o instar a que se'n creï un a escala supramunicipal

0


Participació ciutadana Serveis d'assessorament AM

Descripció La creació d’un servei d’assessorament energètic i de canvi climàtic té com a principal objectiu difondre a la ciutadana la relació existent entre l’ús que es fa de l’energia i l’escalfament global, oferint un seguit d’eines per poder actuar i mitigar així els efectes del canvi climàtic. L’ajuntament vetllarà per a què s’ofereixin els següents serveis: - Informar i assessorar sobre eficiència energètica i les energies renovables, a més de difondre campanyes municipals per reduir el consum energètic domèstic (substitució de làmpades, adquisició electrodomèstics de baix consum, etc.) - Organització de conferències, cinefòrums, seminaris, intercanvis d’experiències, tallers, exposicions, ... - Creació d’un fons de documentació i recursos d’informació. De cara a millorar la seva difusió, és important preveure un espai virtual del servei al web municipal, tot informant de les activitats que es duen a terme i bones pràctiques en matèria energètica.




Mitjana Mig termini Ajuntament




NA






(Tn/any)

6.3 1

Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables,etc.

467,59


Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM

Descripció L’acció consisteix en realitzar campanyes específiques per informar la població sobre les bones pràctiques en l’ús de l’energia aplicables a les seves llars o comerços, tals com la substitució de les làmpades incandescents per les de baix consum o tecnologia LED, l’etiquetatge energètic dels electrodomèstics, etc. La campanya pot incloure: - Creació de material divulgatiu. - Xerrades centrades en l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables (associacions de veïns,centres cívics, comerços més específicament, etc.). - Punts d’informació i exposicions sobre les bones pràctiques en l’ús energètic. - Es pot considerar la idea de regalar “kits d’eficiència” (regletes, bombetes de baix consum,etc.). - Informar sobre la campanya als mitjans de comunicació i a través dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). - Informar sobre accions i mesures que afecten directament als ciutadans com el Pla renove d’electrodomèstics, el Pla de renovació de vehicles, etc. - Cessió d’aparells de mesura dels consums energètics domèstics. De cara a les activitats econòmiques es podria adherir a la campanya i comprometre’s a reduir el seu consum energètic al període d’un any, amb aquest objectiu se’ls informa de com estalviar energia i ser més eficients in situ. La campanya podria donar lloc, inclús, a la creació d’un segell de responsabilitat ambiental, a més de fomentar l’adhesió a la Xarxa de Comerços Respectuosos amb el Medi Ambient, òrgan que aglutina totes les experiències de xarxa de comerços i comerç verd de Catalunya. Aquesta xarxa disposa d’una base de dades amb els proveïdors “verds” dels diferents productes (bosses compostables, bosses de paper, safates de cartró, envasos retornables, agricultura ecològica, etc.). Es considera el 10% de les llars i comerços aplicaran conceptes d’estalvi i eficiència energètics. Relació amb d’altres accions PAES





Periòdica Agents implicats Regidor/s municipal/s Cost d’inversió (€), IVA inclòs Tècnic/s municipal/s


NA






(Tn/any)

6.3 2

Campanya d'ús de comptadors intel·ligents d'energia

36,47


Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM

Descripció Realitzar una campanya per a la promoció de l'ús de comptadors intel·ligents d'energia a les llars del municipi. Aquest tipus de comptador són uns dispositius educatius que indiquen en temps real quin és el consum elèctric d'una llar. De forma adicional, indiquen l'impacte climàtic equivalent, a termes d'emissions de CO2, i la despesa econòmica derivada. El comptador realitza una mesura cada 6 segons, però aquesta freqüència es pot ajustar a 12 o 18 segons i és capaç d’acumular dades de consum energètic de fins a vuit mesos i, amb l’ajuda d’un programari, permet a les famílies visualitzar el seu consum i establir un pla d’acció per reduir-ho. L'ús d'aquest tipus pot permetre estalvis de fins el 25% amb un promig d'entorn al 10-15%. Per fer aquesa prova pilot se seleccionaran 25 llars a les quals se subministrarà el dispositiu amb una guia per a l'estalvi energètic a la llar. Les dades seran recopil·lades i informatitzades per tal de la posterior avaluació dels resultats.








NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Nº de campanyes realitzades 75.825





(Tn/any)

6.4 1

Incentivar la millora dels aïllaments al sector domèstic

238,5


Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM

Descripció L’acció consisteix a incentivar a la població a millorar l’aïllaments tèrmic i tancaments de les seves llars. Amb aquesta es pretèn aconseguir una disminució del 5% de l’energia tèrmica consumida. L’aïllament tèrmic és clau per reduir l’ús de la calefacció a l’hivern i la refrigeració a l’estiu. Algunes de les mesures que es poden prendre són la instal·lació de doble finestra o doble vidre a les finestres amb baixos valors de transmitància tèrmica (tancament estanc), millores que estalvien fins un 35% del consum energètic.








NA






(Tn/any)

6.4 2

Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals

18,60


Altres Formació i educació ambiental AM

Descripció Aquest tipus d'assessorament possibilita la millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions municipals i/o oficines. Van adreçats al personal tècnic de l'administració local, dirigents d'entitats, professorat, sindicats, així com a empressaris i personal del sector públic encarregat de la gestió de l'activitat. Serà una formació on s'explicaran tècniques d'estalvi energètic directe i indirecte. Per exemple, poden explicar-se mètodes per: - Potenciar la reducció de residus i la reutilització i reemplaçament dels bens per evitar haver de reciclar-los. Accions molt fàcils com reutilitzar el paper i els sobres de correu intern dins de l'oficina abans que aquests vagin a les escombraries, poden disminuir en un 40 per cent el consum de paper. Cada tona de paper que es recicla evita que es talin 3,14 tones d'arbres i es consumeixin una mica més de 0,5 tones equivalents de petroli. A més, tenint present el cicle total de fabricació, la incorporació de fibres reciclades davant la utilització de fibres verges, suposa emetre un total d'1,5 tones de CO2 equivalent menys per cada tona de paper produïda. - Informar sobre bones pràctiques per a l'estalvi energètic. - Instal·lar sistemes de gestió energètica al parc d'equips informàtics. Actualment hi ha al mercat softwares homologats que analitzen el consum energètic de l'equip i regulen tots aquells aspectes d'ús dels equips deixant de dependre només de l'usuari, aconseguint estalvis energètics dels equips fins un 30%. Es vol optimitzar la potència nominal dels equips i evitar despeses innecessàries. - Informar sobre la necessitat d'incorporar energies renovables, explicant les alternatives viables que existeixen a l'actualitat i donant énfasis a les instal.lacions que s'estan realitzant als equipaments municipals.






Periòdica Agents implicats Tècnic/s municipal/s Cost d’inversió (€), IVA inclòs Personal manteniment


NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Nº de mesures de sesbililització realitzades 58.810,6


Consum final d'energia de l’ajuntament Consum final d'energia total



(Tn/any)

7.1 1

Implantació de la recollida de la fracció orgánica dels residus municipals (FORM)

52,69


Altres Residus AM

Descripció La normativa ambiental vigent fomenta la recollida selectiva de la FORM. Concretament, la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, estableix que la recollida selectiva sigui obligatòria per a tots els municipis de Catalunya. L’acció consisteix en la implantació de la recollida selectiva de la FORM a tota la població. Per la implantació de la recollida de la FORM es proposa: - definir el model de recollida (porta a porta o vorera). - implantar els recursos necessaris per desenvolupar el model escollit (contenidors, rutes, camions...). - dissenyar campanyes específiques i intensives.








NA



Percentatge de recollida selectiva



(Tn/any)

7.1 2

Increment de la recollida deresidus i la seva valorització

146,63


Altres Residus AM

Descripció Per tal d'augmentar la recollida selectiva cal primer avaluar les mancances i punts forts d'aquesta. A partir d'aquesta avaluació es poden realitzar mesures concretes per tal de complir l'objectiu d'obtenir una recollida selectiva amb uns percentatges superiors als actuals. Les mesures seran adreçades als ciutadans i als principals generadors de residus del municipi (comercials, industirals ,etc.)i poden ser: incremementar l'us de deixalleria municipal, consolidar les fraccions de recollida selectiva amb CD i telèfons mòbils a llocs públics (ex/biblioteca, escola...), consolidar l'ambientalització en festes i esdeveniments populars, implicar al sector comercial en la recollida selectiva inventariant els grans productors i assessorant tots els productors, desenvolupar una campanya per al'ús de compostadors casolans fent una formació específica i donant les instruccions tècniques de treball, etc.

Relació amb d’altres accions PAES 7.1.1 Implantació de la recollida de la fracció orgánica dels residus municipals (FORM).







NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)Nº de campanyes realitzades 24,19


Percentatge de recollida selectiva


78

5 Pla de seguiment del PAES Dins del marc dels objectius del PAES s’estableix, a més del “20-20-20”, la realització d’un model d’informe de compliment del pla a presentar de manera bianual a la DGTREN (Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea).

Per tal d’ajudar a l’Ajuntament s’ha elaborat un Pla de seguiment del PAES, basat en un sistema d’indicadors mitjançant els quals es permet per una banda, conèixer l’estat d’execució de les accions del Pla i per l’altre, caracteritzar l’estat del municipi envers a la consecució dels objectius marcats en el document.

5.1 Sistema d’indicadors El sistema d’indicadors és un conjunt de paràmetres que s’obtenen amb periodicitat, majoritàriament, anual, amb l’objectiu de permetre el seguiment del Pla.

Està format per dos tipus d’indicadors: els de seguiment i els d’objectiu.

5.1.1 Indicadors de seguiment

Són aquells que permeten a l’Ajuntament avaluar la consecució de les accions definides en el Pla, i així fer-ne el seguiment per tal de complir amb els objectius marcats pel PAES.

Aquests indicadors varien en funció de l’acció a desenvolupar.

Per tal de poder avaluar la consecució de les diferents accions, es proporciona una taula de seguiment on es defineixen els següents paràmetres:

Estat: Cal anotar l’estat de l’actuació en el moment de fer el seguiment. Aquest pot ser “No realitzat” en el cas de que l’acció no s’hagi implantat; “Realitzat parcialment” en cas d’haver portat a terme part de l’actuació; “En curs” si en el moment de fer el seguiment s’està portant a terme la implantació de l’acció; “Realitzat” si l’acció ja s’ha implantat completament.

Data realització: Anotar la data en la que s’ha realitzat el canvi en l’estat de l’acció.

Cost inversió: Anotar el cost en euros que ha tingut la implantació de l’acció fins al moment.

Definició de l’indicador de seguiment: On es caracteritza l’indicador a avaluar.

Càlcul de l’indicador de seguiment: Cal anotar el valor obtingut de l’avaluació de l’indicador.

Així doncs, l’ompliment d’aquesta taula permetrà fer el seguiment de l’estat d’implementació de les diferents accions establertes en el PAES.

La taula de seguiment es pot veure a l’annex del present document.

5.1.2 Indicadors objectiu

Són indicadors i subindicadors establerts per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i la Diputació de Barcelona, per tal de portar un control i fer el seguiment de l’evolució energètica del municipi segons els objectius fixats per el PAES.


79

Aquests indicadors presenten un caràcter més general que els indicadors de seguiment.

Els indicadors objectiu associats al PAES de Capellades són els següents:

1. Consum final d’energia.

a. Consum energètic per tipus d’energia.

b. Consum energètic per sectors d’activitat.

2. Intensitat energètica local.

a. Consum energètic de l’enllumenat municipal.

b. Eficiència energètica dels edificis públics.

c. Eficiència energètica del transport públic i privat.

3. Producció local d’energies renovables.

a. Tipus d’energies renovables de producció local.

b. Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables.

4. Emissió de gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle.

a. Emissió de CO2 per sectors.

5 Abastament d’aigua municipal

A continuació es mostren les fitxes dels indicadors i subindicadors anteriorment citats.


80

1 Consum final d’energia (X14)

Mesura el consum final d'energia considerant els diferents tipus d'energia consumits al municipi: energia elèctrica (EE), gas natural (GN), gasos liquats del petroli (GLP), combustibles líquids (CL) i energies de producció local (EPL). L'indicador s'expressa en tep (tones equivalents de petroli)/habitant i any i kWh/habitant i any.

Per al càlcul de les energies de producció local només es considera l'energia solar que no s'incorpora a la xarxa elèctrica.

DADES DE CÀLCUL

Càlcul

Mentre no es disposi de dades municipals de consum de combustibles líquids (CL) i gasos liquats del petroli (GLP) es proposa sol·licitar els consums energètics provincials a la Direcció General d'Energia del Departament d'Indústria i Energia. A partir de l'extrapolació poblacional d'aquestes dades es podrà disposar d'una aproximació del consum energètic del municipi.

Fonts Periodicitat Unitats

Empreses responsables dels diferents serveis energètics.

EE: Companyies elèctriques

GN: Gas natural, SA

GL: Distribuïdors i gasolineres

GLP: Distribuïdors

EPL: Ajuntament

Anual Tep./habitant i any

Tendència desitjada Termini

Manteniment Curt

Disminució Mitjà i llarg

SUBINDICADORS

1a Consum energètic per tipus d’energia

Mostra el perfil d’utilització energètica a partir dels consums específics de cada tipus d’energia (EE, GN, GLP, CL, EPL).


81

1b Consum energètic per sectors d’activitat

Avalua els usos energètics per sectors, considerant el domèstic, l’industrial, el municipal i el de transport (diferenciant, si és possible, el transport públic i el transport privat).


82

2 Intensitat energètica local (X15)

Aproximació a l'eficiència energètica de l'economia local, a partir de determinar el consum total d'energia amb relació al producte interior brut (PIB) del municipi.

DADES DE CÀLCUL

Càlcul


Consum d'energia:

-empreses responsables dels diferents serveis energètics

Les aproximacions al PIB municipal:

-IDESCAT

-Institut d'estudis municipals

-Àrea de promoció econòmica de l'ajuntament

-Diputació de Barcelona

Anual i quinquennal

kWh/milers €.


Disminució Curt, mitjà i llarg

SUBINDICADORS

2a Consum energètic de l’enllumenat municipal

Consum energètic (kWh)/habitant

Consum energètic (kWh)/m2 carrer il·luminat

2b Eficiència energètica dels edificis públics

2c Eficiència energètica del transport públic i privat


83

3 Producció local d’energies renovables

Avalua el nivell d'autoabastament local amb fonts energètiques renovables i sostenibles. Per al càlcul de l'indicador es consideren energies renovables sostenibles l'eòlica, la solar i la minihidràulica

DADES DE CÀLCUL

Càlcul


Productors d'energies renovables.

Ajuntaments

Anual kWh/habitant i any


Augment Curt, mitjà i llarg

SUBINDICADORS

3a Tipus d’energies renovables de producció local

Tipologia d’energia renovable respecte el total d’energies renovables implantades (%).

3b Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables

Determina el consum local d’energies renovables respecte el consum total d’energia del municipi (%).


84

4 Emissió de gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle

Estimació del volum d’emissions de gasos d’efecte hivernacle totals del municipi.

DADES DE CÀLCUL

Càlcul

Quantitat anual d’emissió a l’atmosfera de gasos que provoquen l’efecte hivernacle emesos pel conjunt d’activitats dutes a terme al municipi del sector primari, indústria, domèstic, serveis, transports, cicle de l’aigua i tractament i gestió dels residus.

Els factors d’emissió utilitzats es recullen dins l’inventari d’emissions de GEH


Ajuntament Anual TCO2/habitant any


Disminució Mitjà i llarg termini

SUBINDICADORS

4a Emissió de CO2 per sectors Percentatge d’emissions de cada sector respecte les emissions totals del municipi.

4b Emissió de gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle a l’àmbit PAES

Quantitat anual d’emissió a l’atmosfera de gasos que provoquen l’efecte hivernacle emesos per l’àmbit PAES.

4c Emissió de CO2 per sectors a l’àmbit PAES

Percentatge d’emissions de cada sector respecte les emissions totals de l’àmbit PAES.

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible del municipi de Capellades · 2016-11-30 · El municipi...

Documents

Transcript of Pla d’Acció per l’Energia Sostenible del municipi de Capellades · 2016-11-30 · El municipi...