Pla d’Acció per l’Energia Sostenible del · 2016. 11. 30. · Bages 1.299,1 185.865 143,1...

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible del

municipi de Castellgalí

Document I. Pla d’Acció per l’Energia Sostenible

Desembre de 2011

Ajuntament de Castellgalí

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Castellgalí

1

ÍNDEX ÍNDEX ____________________________________________________________ 1

DOCUMENT I ______________________________________________________ 3

1 INTRODUCCIÓ ________________________________________________ 3

1.1 Marc General ......................................................................................................3

1.2 Marc Municipal....................................................................................................4

1.3 Objectius del PAES ............................................................................................5

2 AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI. ___________________________ 6

2.1 Característiques generals del municipi .............................................................6

2.1.1 Ubicació i demografia ............................................................................................6

2.1.2 Climatologia ...........................................................................................................7

2.1.3 Mobilitat ..................................................................................................................9

2.2 Característiques generals de l’estudi ............................................................. 12

2.2.1 Estructura del document ..................................................................................... 12

2.2.2 Metodologia emprada per l’avaluació de consums i emissions del municipi. .. 12

2.3 Resum de les emissions de GEH ................................................................... 13

2.3.1 Emissions totals de GEH del municipi ............................................................... 14

2.3.2 Emissions totals de GEH de àmbit PAES .......................................................... 15

2.3.3 Emissions totals de GEH de l’Ajuntament ......................................................... 16

2.4 Avaluació de les emissions de GEH del municipi .......................................... 16

2.4.1 Dades energètiques de partida del municipi ...................................................... 17

2.4.2 Avaluació de les emissions de GEH del municipi.............................................. 21

2.5 Avaluació de les emissions de GEH a l’àmbit PAES .................................... 24

2.5.1 Dades energètiques de partida a l’àmbit PAES ................................................ 24

2.5.2 Emissions de GEH totals de l’àmbit PAES ........................................................ 32


2

2.6 Emissions de GEH a nivell d’Ajuntament ....................................................... 38

2.6.1 Dades energètiques de partida .......................................................................... 38

2.6.2 Avaluació de les emissions ................................................................................ 49

2.7 Indicadors ........................................................................................................ 59

2.7.1 Intensitat energètica local ................................................................................... 59

3 DIAGNOSI I ESTRATÈGIA ENERGÈTICA _________________________ 61

3.1 Taula resum ..................................................................................................... 61

3.2 Punts forts i punts febles energètics del municipi .......................................... 62

3.3 Estratègia energètica ...................................................................................... 63

4 PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE ______________________ 64

4.1 Introducció ....................................................................................................... 64

4.2 Estructura del pla d’acció ................................................................................ 64

4.2.1 Codificació i model de fitxa ................................................................................. 64

4.3 Presentació del Pla d’Acció ............................................................................ 68

4.3.1 Prioritat de les actuacions................................................................................... 70

4.3.2 Estudi econòmic .................................................................................................. 72

4.3.3 Fitxes d’accions................................................................................................... 76

5 PLA DE SEGUIMENT DEL PAES_________________________________ 77

5.1 Sistema d’indicadors ....................................................................................... 77

5.1.1 Indicadors de seguiment .................................................................................... 77

5.1.2 Indicadors objectiu .............................................................................................. 78


3

Document I

1 Introducció

1.1 Marc General El Canvi Climàtic és una de les principals amenaces pel desenvolupament sostenible, representa un dels principals reptes ambientals amb efectes sobre l’economia global, la salut i el benestar social. Les generacions futures patiran encara més els seus impactes, per això es necessari actuar des d’aquest moment i reduir les emissions a la vegada que s’intenten buscar formes per l’adaptació als seus efectes.

Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, en el seu quart informe publicat l’any 2007, l’escalfament global es inequívoc i s’atribueix a l’acció de l’home amb una certesa superior al noranta per cent. El cost econòmic mundial dels efectes del mateix pot arribar a ser del 20% del producte interior brut global tal i com diu l’Informe Stern. Un percentatge que seria molt més petit –concretament, d’un 1% del PIB mundial– si es prenen mesures preventives urgents. Aquestes mesures passen necessàriament per l’aplicació efectiva d’un acord internacional que aprofundeixi en el que es va establir en el Protocol de Kyoto, l’any 1997, i, sobretot, que incorpori els Estats Units, el país industrialitzat amb més emissions del món, i ara fora del consens internacional per fer front al canvi climàtic.

El Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España (E4) constitueix una aportació fonamental pel desenvolupament sostenible a l’estat ja que permet compatibilitzar i estimular el creixement econòmic, la protecció mediambiental i el progrés social. Entrecreua dues línies d’actuació, la Estrategia Española del Cambio Climático y Energía Limpia (EECCEL), i el Plan de Energías Renovables (PER)3 2005-2010. La EECCEL identifica els objectius de caràcter estratègic, així com la política que s’hauria de seguir per arribar als mateixos. També dóna importància als sectors difosos (transport, residencial, comercial i institucional, agrari, residus i gasos fluorats) com a responsables del major augment dels gasos d’efecte hivernacle i proposen accions directes sobre ells.

Catalunya, dins del Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic (2008-2012) estableix com a objectius de referència la seva responsabilitat amb el comportament vers el canvi climàtic i l’ajuda a l’Estat Espanyol al compliment del Protocol de Kyoto. D’aquesta manera segueix la línia d’actuació traçada pel Pla de l’Energia de Catalunya 2005-2016. S’impulsen mesures que redueixin les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en consonància amb el seu nivell competencial. El 34% d’aquestes emissions estan afectades per la Directiva 2003/87/CE, de comerç de drets d’emissió, la qual cosa significa que cotitzen en el mercat d’emissions, i el 66% de les emissions són difuses i estan perfectament identificades. És en l’àmbit d’emissions difoses on les polítiques municipals i les accions dels governs locals poden ser importants per al control de les emissions de GEH. Les emissions de GEH en el sector difús es reparteixen de la manera següent: el transport aporta el 49% de les emissions de


4

GEH, el sector residencial i de serveis el 14%, l’agricultura el 28%, els residus el 6% i altres el 3%. El consum d’energia que gestiona el consistori es reparteix de la manera següent: enllumenat públic, 63%; centres educatius, 15,6%; oficines municipals, 7%; centres esportius, 4,6%; centres cívics, 3,9%, vehicles municipals, 3,5% i altres, 2,4% (dades de Granollers del 2003, però que són prou representatives de la situació).

1.2 Marc Municipal El Pacte d’Alcaldes/Alcaldesses, aprovat per la comissió Europea, serveix com a mecanisme de participació de la ciutadania en la lluita contra l’escalfament de la Terra.

Consisteix en el compromís de que les ciutats que s’hi adhereixin aconsegueixin els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables. Castellgalí va adherir-se a aquest compromís el 21 de juliol de 2010.

Concretament, es compromet a reduir les seves emissions de CO2 en un 20% fins l’any 2020, incrementant en un 20% l’eficiència energètica i aconseguint que un 20% del subministrament energètic procedeixi de fonts renovables.

El consum energètic municipal presenta unes característiques específiques degut principalment a:

- Diversitat de funcions de les dependències municipals (escoles, biblioteques, instal·lacions esportives, oficines, etc.).

- Varietat organitzativa dels diferents centres de decisió i responsabilitat.

- Utilització de diferents fonts energètiques (electricitat, gas natural, gasoil, aigua, etc.) amb problemàtica i tècniques d’anàlisi diferents.

Per a un municipi català mitjà (uns 14.000 habitants), el valor mig calculat dels costos energètics per habitant i any és de 26,2 €/hab.any. Aquesta dada, però, pot presentar variacions considerables segons la mida del municipi.

La despesa energètica dels Ajuntaments es concentra en els següents àmbits:

- Enllumenat públic.

- Dependències i edificis municipals.

- Flotes de vehicles (manteniment i transport públic).

D’aquests consums energètics municipals, l’enllumenat públic consumeix vora un 45% de la demanda dels municipis, mentre que la resta correspon a les dependències municipals. Una distribució més concreta dels costos energètics queda reflectida en el següent gràfic:


5

Enllumenat públic54%

Educació9%

Entitats i Equipaments

5%

Esports9%

Sanitat1%

Bombeig5%

Sociocultural2%

Altres7%

Administració8%

Gràfic 1.1 Distribució de costos energètics municipals. Font: ICAEN

L’Ajuntament de Castellgalí sempre ha tingut clara la necessitat d’incorporar el medi ambient en les seves accions.

1.3 Objectius del PAES • Adoptar el compromís de reduir un 20% les emissions de CO2, augmentar un

20% en favor de les fonts d’energies renovables per a 2020.

• Preparar un inventari de les emissions que pugui servir com a línea de referència i una proposta de les accions a seguir per aconseguir els objectius plantejats.

• Elaborar un informe bianual per l’avaluació, control i verificació dels objectius.


6

2 Avaluació d’emissions. Inventari.

2.1 Característiques generals del municipi

2.1.1 Ubicació i demografia Castellgalí forma part dels 35 municipis de la comarca del Bages. Amb una extensió de 17,21 km², està situat a l’extrem meridional del Pla del Bages a 266 metres d’altitud sobre el nivell del mar, on es troba la confluència dels rius Llobregat i Cardener, al nord-oest dels contraforts del massís de Montserrat.

El municipi limita al nord amb Manresa, Sant Salvador de Guardiola per l’oest, Sant Viçents de Castellet per l’est i pel sud amb El Bruc, Marganell i Monistrol de Montserrat.

El terme municipal de Castellgalí es divideix en cinc nuclis de població: el nucli antic, la urbanització Mas Planoi ,el barri de la Fàbrica de Can Carné i els nuclis agregats de Els Ravals de Boades i La Torre del Breny.

Figura 2.1 Situació del municipi. (Font: Elaboració pròpia)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llobregat

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cardener

http://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat


7

El municipi té una població de 1.966 habitants segons padró de 2011.

Àmbit Superfície (km²) Població 2011 Densitat (hab./km²)

Castellgalí 17,21 1.966 114,2

Bages 1.299,1 185.865 143,1

Catalunya 32108,00 7.539.618 234,8

Taula 2.1 Resum de les dades de caracterització del municipi a l’any 2011. (Font: IDESCAT)

A la taula mostrada a continuació es pot veure quina ha estat l’evolució de la població des de l’any 2005 fins a l’any 2011, així com una comparativa de les taxes de creixement municipal envers la comarcal i l’autonòmica. Com es pot apreciar el creixement poblacional any rere any ha estat ascendent permanentment.

Any

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Població de

Castellgalí (hab.) 1.282 1.436 1.611 1.760 1.918 1.958 1.966

Taxa de creixement anual

municipi (%) 11,97 12,01 12,19 9,25 8,98 2,09 0,41


comarca (%) 2,42 2,44 2,08 2,54 1,82 0,26 0,40


Catalunya (%) 2,67 1,99 1,06 2,13 1,51 0,49 0,36

Taula 2.2 Evolució de la població de Castellgalí pel període 2005-2011 i taxes de creixement anuals (Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT).

La majoria de castellgalinencs viuen al centre on es troba el nucli antic, tot i que una gran part de la població es reparteix al barri de La Fàbrica de Can Carné i a la Urbanització de Mas Planoi.

2.1.2 Climatologia La comarca del Bages té un clima Mediterrani Continental Subhumit, caracteritzat per una precipitació anual de 600 mm i una temperatura mitjana de 12º C. En zones de major elevació com El Moianès i La Serra d’Obac, les pluges augmenten i la temperatura és notablement més baixa. Els hiverns són freds a tota la comarca i els estius calorosos, especialment a les zones baixes; l’amplitud tèrmica anual de la comarca és alta (fins a 20ºC) i el període lliure de glaçades va des d’ el mes de juny a l’octubre. A Castellgalí, concretament, hi ha tendència a l’oscil·lació tèrmica i poca pluviositat centrada majoritàriament a la primavera i la tardor. Les gelades i les temperatures extremes són freqüents a l’hivern, mentre que a l’estudi la calor pot ser intensa.


8

2.1.2.1 Vent L’Atlas eòlic, elaborat per l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energia), permet l’avaluació del potencial eòlic disponible. La metodologia emprada es base en un model de simulació meteorològica i de prospecció del recurs eòlic a llarg termini. En les següents imatges es mostren els valors de velocitat de vent mitjana anual al terme de Castellgalí així com la densitat del potencial eòlic.

Figura 2.3 Velocitat mitjana anual del vent (m/s) (Font: Atles eòlic, IDAE)

Figura 2.4 Densitat de potencia eòlica W/m² (Font: Atles eòlic, IDAE)

2.1.2.2 Irradiació solar A Catalunya, la mitjana anual de radiació solar diària disponible es situa al voltant dels 4 kWh/m2 (14,5 MJ/m2), sense que hi hagi diferències significatives entre aquests valors arreu del territori.

L’Atles de radiació solar a Catalunya s'ha fet mitjançant la recopilació de les dades de radiació solar existents a Catalunya. Es basa en dos models: un per determinar la distribució sobre el territori català de la radiació solar tenint en compte la variació de la


9

radiació segons l'alçada, i el segon per incorporar les obstruccions a la radiació solar per causa del relleu.

A Castellgalí, com es pot observar a la següent imatge, es valors d’irradiació van des de 13,5 - 14 (MJ/m2) a 15,5 - 16 (MJ/m2).

Figura 2.5 Irradiació solar al terme (Font: Atles d’irradiació solar a Catalunya, DMAH)

2.1.3 Mobilitat Segons les dades de l’enquesta de mobilitat obligada de l’any 2001 al municipi de Castellgalí, el 75% dels desplaçaments es realitzava amb vehicle privat.

Figura 2.1 Mobilitat obligada interior a Castellgalí. Repartiment modal. (Font: IDESCAT).

En els darrers 10 anys el parc de vehicles del municipi ha anat augmentat any rere any fins a incrementar-se un 50%.


10

Figura 2.2 Evolució del parc de vehicles. Any 2000-2010 (Font: IDESCAT).

Pel que fa a l’índex de motorització, aquest ha seguit una línia ascendent registrant-se petites fluctuacions any a any, com és el cas dels últims anys on es registra un lleuger descens pel que fa al turismes i a les motocicletes. Tot i així, les proporcions respecte el tipus de vehicle s’han mantingut al llarg del temps.

Figura 2.3 Índex de motorització de Castellgalí. Any 1991- 2010 (Font: IDESCAT).

Comparant aquestes dades amb les de la capital de comarca, s’observa que Castellgalí presenta un índex de motorització superior en les tres tipologies de vehicles analitzades. Aquest fet és degut a les necessitats de mobilitat que implica un municipi amb les característiques de Castellgalí, les quals obliguen a efectuar un gran nombre de desplaçaments per motius quotidians cap a altres municipis de la comarca o de la província.


11

Figura 2.4 Índex de motorització de Manresa. Any 1991- 2010 (Font: IDESCAT).

Es pot observar que més d’un 67% dels desplaçaments per raons de feina i estudi tenen una durada inferior a mitja hora, fet que indica que el lloc de treball de la majoria dels habitants es troba al mateix municipi o als municipis veïns.

Figura 2.5 Distribució del temps de desplaçament. Repartiment modal. (Font: IDESCAT).

La majoria dels desplaçaments es realitzen per motius laborals, fet que denota que el 8% dels desplaçaments acadèmics es deu a que la major part dels docents estudien a Castellgalí i no precisen desplaçar-s’hi fora del municipi.

Figura 2.6 Distribució del motiu dels desplaçaments. Repartiment modal. (Font: IDESCAT).


12

2.2 Característiques generals de l’estudi

2.2.1 Estructura del document El present estudi s’estructura en quatre documents:

· Document I. Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES): S’avaluen els consums i les emissions a nivell municipal, d’àmbit PAES i de l’Ajuntament per posteriorment establir un Pla per a aconseguir complir amb els objectius marcats per la Unió Europea.

· Document II. Procés de participació: Es recull tota la documentació gràfica del procés de participació del PAES, així com totes aquelles aportacions i modificacions fetes al document derivades d’aquest procés.

· Document III. Annexos: S’inclou els plànols, els informes de les Visites d’Avaluació Energètica (VAE) dels equipaments municipals visitats, documentació tècnica i complementària i l’Informe de Seguiment.

· Document IV. Document de difusió: Document de síntesi per tal de donar a conèixer a la població les decisions de l’Ajuntament en l’àmbit del PAES.

2.2.2 Metodologia emprada per l’avaluació de consums i emissions del municipi.

Per tal avaluar els consums i les emissions de Castellgalí s’ha partit dels consums de les diverses fonts energètiques existents en el municipi, així com del consum assimilable a l’abastament i sanejament de l’aigua i a la recollida i tractament dels residus sòlids urbans.

A continuació s’exposen les fonts d’informació disponibles per a la redacció del present Pla.

A nivell municipal s’han disposat de dades temporals del consum energètic per fonts i per sectors. Aquestes dades han estat subministrades per l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat.

Consum elèctric: es disposaven dades de consum (kWh) de Castellgalí i per sectors de l’any 2000 fins l’any 2007. Per calcular la tendència seguida els últims anys, s’ha realitzat una extrapolació lineal.

Consum de GLP: es disposaven de dades provincials de consum de GLP. A partir d’aquestes, s’ha fet una aproximació (ponderació del consum de GLP a la població del municipi) per determinar el consum total i per sectors. Per assignar la part de GLP corresponent a cada sector d’activitat, s’ha consultat el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, i s’ha acceptat per vàlid la distribució per sectors que fa el Pla pel consum de GLPs de Catalunya.

Consum de CL: es disposaven dades provincials de consum de CL del període 2000-2010. Des de la Gerència de Serveis de Medi Ambient s’han fet un seguit d’aproximacions per assignar a cada sector el seu consum de CL.


13

Consum d’aigua: es disposaven dades dels consums energètics del sistema de bombeig de la xarxa d’abastament subministrats per SOREA i els volums d’aigua facturats enregistrats per l’ACA. Per altre banda, l’energia necessària per el sanejament de les aigües residuals s’ha obtingut mitjançant l’extrapolació de les dades disponibles a la Fitxa de l’estació depuradora que dona servei al municipi elaborada per l’ACA el gener del 2011.

Consum residus: es disposaven les dades estadístiques de la producció de residus municipals de l’ARC.

A nivell d’Ajuntament s’ha disposat de dades de consum i/o econòmiques del consum energètic per fonts i per equipaments de l’Ajuntament/Serveis socials,Teatre/Espai Jove, Consultoria mèdic i del Casal social. Aquestes dades han estat facilitades per l’Ajuntament.

Consum elèctric: s’han subministrat dades de consum i costos elèctrics dels anys 2008 i 2009 de les pòlisses existents al municipi tant el que fa a l’enllumenat públic com dels als equipaments citats anteriorment.

Consum de gasoil: s’han subministrat dades i costos de gasoil dels anys 2008 i 2009 de l’Ajuntament/Servis socials, així com les dades de consum de gasoil dels vehicles que conformen la flota municipal dels anys 2008 i 2009.

Consum de Cas Natural: s’han subministrat dades i costos del consum de Gas natural de l’Ajuntament/Serveis socials.

Per tal d’obtenir tota aquesta informació necessària per a la redacció del Pla i altre informació que s’ha considerat rellevant per tal de poder caracteritzar més acuradament el consum i les emissions del municipi i així elaborar un Pla adequat a les seves necessitats, la Diputació de Barcelona va subministrar una enquesta de partida a l’Ajuntament per tal de que servis de guia per a trametre la informació necessària. Amb l’objectiu de complimentar la informació de l’enquesta de partida, es va fer entrega a l’Ajuntament d’una segona enquesta complementaria a la primera.

Per altre banda, es van realitzar visites d’avaluació energètica (VAE) als equipaments de gestió municipal per tal de detectar els potencials de millora en quan a eficiència energètica i oportunitats d’instal·lació d’energies renovables.

La metodologia de càlcul per tal d’estimar les emissions de GEH del municipi queda recollida a l’annex IV.

2.3 Resum de les emissions de GEH Les emissions de GEH s’avaluen en tres grans àmbits: municipal, del PAES i de l’Ajuntament.

Així doncs, les emissions totals de l’àmbit municipal corresponen a les emissions del consum energètic de tots els sectors (primari, industrial, serveis, domèstic i transport) més les emissions del tractament de residus (la part del transport de residu s’inclou a


14

transport) més les emissions del cicle de l’aigua (ETAP i EDAR) menys les emissions estalviades per la producció d’energia local.

L’àmbit del PAES, contempla l’avaluació del sector domèstic, el terciari, el tractament de residus, el cicle de l’aigua i el transport. Així, en les emissions que fan referència al àmbit d’estudi no es té en compte el sector industrial, el primari i les infraestructures.

I per últim, l’àmbit de l’Ajuntament avalua les emissions de les dependències municipals, enllumenat públic, la flota de vehicles municipals, la gestió de residus, les tasques d’adequació dels béns municipals, entre altres àmbits i/o serveis de caire municipal.

Figura 2.7 Àmbits avaluats. (Font: Elaboració pròpia).

L’acord de reducció d’emissions es base en la reducció de les emissions generades per l’àmbit PAES i per l’Ajuntament.

En el primer cas, les actuacions per assolir els objectius de reducció es proposaran per a l’àmbit indirecte de l’Ajuntament, és a dir, aquells àmbit en que aquest hi pot actuar de forma indirecte mitjançant recomanacions, normativa, etc.

Per altre banda, les actuacions d’àmbit directa seran aquelles que l’Ajuntament hi pot actuar de forma directe.

Les emissions es donen en GEH, o el que és el mateix CO2eq, seguint l’expressió següent:

GEH = CO2eq. = CO2 + 25 CH4 + 298 CH4

2.3.1 Emissions totals de GEH del municipi Les emissions totals de GEH de Castellgalí corresponen a les emissions de tots els sectors, les dels residus i del cicle de l’aigua menys les emissions estalviades per la producció d’energia existents al municipi.


15

2005 2007

Total (tCO2eq.) tCO2eq./càpita Total (tCO2eq.) tCO2eq./càpita

Primari 488 0,380 551 0,342

Domèstic 1.482 1,156 1.538 0,955

Serveis 242 0,189 297 0,184

Industrial 8.151 6,358 8.688 5,393

Transports 2.881 2,248 3.432 2,130

Aigua 250 0,195 217 0,135

Residus 896 0,698 1.341 0,833

Producció energètica 0 0 0 0

TOTAL 14.390 11,22 16.064 9,97

Taula 2.3 Resum d’emissions de GEH totals municipals i per càpita del municipi de Castellgalí, Catalunya i Espanya. (Font: Elaboració pròpia).

2.3.2 Emissions totals de GEH de àmbit PAES Les emissions totals de GEH de Castellgalí corresponen a les emissions de tots els sectors menys el primari i l’industrial, les dels residus i del cicle de l’aigua menys les emissions estalviades per la producció d’energia existents al municipi, sempre que no s’hagi generat per els sectors primari i industrial.

2005 2007


Domèstic 1.482 1,156 1.538 0,955

Serveis 242 0,189 297 0,184

Transports 2.881 2,248 3.432 2,130

Aigua 75 0,195 60 0,135

Residus 896 0,698 1.341 0,833

Producció energètica 0 0 0 0

TOTAL Castellgalí 5.576 4,49 6.668 4,24

Catalunya 59.251.920 8,46 57.251.434 7,94


16

2005 2007


Espanya 440.887.490 9,99 358.893.852 9,79

Taula 2.4 Resum d’emissions de GEH totals de l’àmbit PAES i per càpita del municipi de Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

2.3.3 Emissions totals de GEH de l’Ajuntament Les emissions totals de GEH de l’Ajuntament de Castellgalí corresponen a les emissions dels diferents serveis, instal·lacions i equipaments que aquest disposa, menys les emissions estalviades per la producció d’energia d’instal·lacions de titularitat pública.

En el moment de la redacció de l’estudi només s’han disposat de les dades de consums dels anys 2008 i 2009 següents:

· Consums elèctrics: enllumenat públic, Ajuntament – Serveis socials (comptador conjunt), Consultori mèdic, Casal cultural i Teatre – Espai jove (comptador conjunt).

· Consum CL: Ajuntament, flota de vehicles municipals i flota de vehicles de serveis municipals externalitzats.

· Consum de GN: Ajuntament.

2008 2009


Enllumenat 179 0,102 106 0,056

Semàfors 0 0 0 0

Equipaments 86 0,049 90 0,047

Flota vehicles municipals 10 0,006 10 0,005

Flota vehicles serveis externalitzats 24 0,014 25 0,013

Producció energètica de l’Ajuntament 0 0,000 0 0,000

TOTAL 298 0,170 231 0,120

Taula 2.5 Resum d’emissions de GEH totals de l’Ajuntament i per càpita del municipi de Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

2.4 Avaluació de les emissions de GEH del municipi El primer àmbit d’anàlisi de l’inventari d’emissions de GEH, tal com es descriu a l’apartat de metodologia, fa referència a la descripció de les emissions totals de GEH


17

del municipi. En aquest sentit, en un primer punt es descriuen els consums energètics associats a la totalitat de sectors d’activitat del municipi i en un segon punt es detallen les emissions associades al consum energètic descrit prèviament.

2.4.1 Dades energètiques de partida del municipi

2.4.1.1 Consum total del municipi

El consum total d’energia del municipi de Castellgalí, el qual és fruit dels consums provinents de tots els sectors (primari, domèstic, servies, industrial, transport, subministrament i depuració d’aigua i gestió de residus) i de totes les fonts d’energia utilitzades (electricitat, combustibles líquids i gasos liquats de petroli), ha seguit una línia de consum energètic creixent any a any, amb petites variacions anuals.

Figura 2.8 Evolució del consum energètic total del municipi (kWh). (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).

2.4.1.1.1 Per sectors

El consum total d’energia de Castellgalí l’any 2005 va ser de 35.623 MWh, mentre que al 2007 va ser de 41.863 MWh, experimentant un augment del 14,19%.

En aquest interval de temps van augmentar tots els consums energètics a excepció del corresponent al sector de l’aigua, el qual va disminuir un 5,89% i en el sector de la gestió dels residus, que es va mantenir estable.

Si s’analitza l’any 2005, els sectors industrial i el de transport representen més del 78% del consum energètic total del municipi.

2005 Total (kWh)

2007 Total (kWh) Tendència

Primari 1.753.828 1.996.121 ↑


18

2005 Total (kWh)


Domèstic 2.393.341 3.206.053 ↑

Serveis 3.090.422 3.451.459 ↑

Industrial 17.279.466 19.790.999 ↑

Transports 10.809.685 12.846.091 ↑

Aigua 518.788 489.919 ↓

Residus 78.036 82.913 =

Producció energètica 0 0 =

TOTAL 35.923.565 41.863.554 ↑

Taula 2.6 Evolució del consum energètic total (kWh) del municipi per sectors. (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).

2.4.1.1.2 Per fonts energètiques

Castellgalí no disposa de gas natural al municipi, de manera que les fonts d’energia utilitzades són l’energia elèctrica, els combustibles líquids (CL) i els gasos liquats de petroli (GLP).

L’electricitat és la primera font energètica del municipi, seguida del consum de combustibles líquids, amb uns percentatge d’utilització del 61% i del 38% respectivament per a l’any 2005.

Si s’avalua la diferència de consums entre l’any base de referència (2005) i l’any 2007, s’observa un increment del 15,26% i un 12,88% pel que fa a les dues fonts principals d’energia, en canvi s’observa una disminució del consum de gasos liquats de petroli.

2005 Total (kWh)


Electricitat 21.896.285 25.839.162 ↑

Gas Natural 0 0 =

CL 13.606.785 15.618.535 ↑

GLP 420.496 405.857 ↓

TOTAL 35.923.565 41.863.554 ↑

Taula 2.7 Evolució del consum energètic total (kWh) del municipi per sectors. (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).


19

2.4.1.2 Consum detallat per sectors del municipi A continuació s’analitzen més detalladament els consums energètics finals per sectors corresponents a l’àmbit municipal: sector primari i sector industrial. La resta de sectors, al formar part de l’àmbit PAES, es descriuran en l’apartat corresponent a aquest àmbit.

2.4.1.2.1 Sector primari A l’any 2005, el sector primari va tenir un consum de 1.753 MWh, amb els combustibles líquids com a principal font (un 95% del consum d’energia de tot el sector) i, sent l’única font d’energia que a l’any 2007 havia augmentat el seu consum.

La resta de fonts energètiques consumides en el sector primari van registrar un descens entre els anys avaluats.

És el cas de l’energia elèctrica, amb un descens del 3,52% i dels GLP, amb un 3,61% de descens.

Tot i així, degut a l’augment dels combustibles líquids anteriorment citat, el consum final d’energia consumida en aquest sector va augmentar un 12,14%.

SECTOR PRIMARI 2005 Total (kWh)


Electricitat 61.985 59.875 ↓

Gas natural 0 0 =

CL 1.671.196 1.916.318 ↑

GLP 20.646 19.928 ↓

Total 1.753.828 1.996.121 ↑

Figura 2.9 Evolució i pes específic del consum energètic del sector primari per fonts 2005 i

2007. (Font: Dades d’ICAEN facilitades per Diputació de Barcelona).


20

2.4.1.2.2 Sector industrial

Com s’ha pogut comprovar anteriorment, el sector industrial és el sector amb majors consums energètics del municipi per els anys avaluats.

El consum energètic total per a l’any 2005 va ser de 17.279 MWh, i per a l’any 2009 de 19.790 MWh.

En ambdós casos, la font energètica predominant va se l’elèctrica, amb un 96% i un 98% del consum total per els anys 2005 i 2007 respectivament.

La resta de consums es derivaven de la utilització de combustibles líquids (gasoil C i part del consum de fueloil municipal) i de gasos liquats de petroli, tenint aquest últim un consum molt reduït.

SECTOR INDUSTRIAL 2005 Total (kWh)


Electricitat 16.516.847 19.338.669 ↑

Gas natural 0 0

CL 715.776 407.117 ↓

GLP 46.843 45.212 ↓

Total 17.279.466 19.790.999 ↑

Figura 2.10 Evolució i pes específic del consum energètic industrial per fonts 2005 i 2007.

(Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).


21

2.4.2 Avaluació de les emissions de GEH del municipi

2.4.2.1 Emissions totals del municipi Les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle (GEH) municipals proven de les emissions emeses fruit dels consums provinents del consum de totes les fonts d’energia utilitzades per els sectors industrials, primaris, domèstic, serveis, transport, subministrament i depuració d’aigua i gestió de residus.

Figura 2.11 Evolució de les emissions totals del municipi (t.CO2 eq). (Font: Elaboració pròpia).


L’emissió total de GEH de Castellgalí l’any 2005 va ser de 14.392 tones de CO2, mentre que al 2007 va ser de 16.065, experimentant un augment del 10%.

En aquest interval de temps van augmentar totes les emissions de GEH a excepció del corresponent al sector de l’aigua, el qual va disminuir un 15%.

Dels anys avaluats, el sector que va augmentar més les emissions va ser el dels serveis, amb un 18%. Tot i així el sector responsable d’emetre més tones de CO2, tan el 2005 com el 2007, va ser l’industrial, amb més de 8.000 t de CO2eq.

2005 Total (t.CO2 eq).

2007 Total (t.CO2 eq). Tendència

Primari 488 551 ↑

Domèstic 1.482 1.538 ↑

Serveis 242 297 ↑

Industrial 8.151 8.688 ↑

Transports 2.881 3.432 ↑


22



Tendència

Aigua 250 217 ↓

Residus 897 1.343 ↑


TOTAL 14.392 16.065 ↑

Taula 2.8 Consum energètic total del municipi (t.CO2 eq). (Font: Elaboració pròpia).


Degut a que l’electricitat és la font energètica més consumida en el municipi, també és la font responsable d’un nivell d’emissió més elevat de GEH (67,9% al 2005 i 65,2% el 2007).

La segueix els combustibles líquids, responsables del 272% i 71% per els dos anys avaluats.



Tendència

Electricitat 9.777 10.467 ↑

Gas Natural 0 0 =

CL 3.639 4.181 ↑

GLP 100 96 ↓

TOTAL 13.516 14.744 ↑

Taula 2.9 Evolució del consum energètic total (kWh) del municipi de Castellgalí per sectors. (Font: Elaboració pròpia).

2.4.2.2 Emissions detallades per sectors A continuació s’analitzen més detalladament les emissions finals per sectors corresponents a l’àmbit municipal: sector primari i sector industrial.

2.4.2.2.1 Sector primari En el sector primari, responsable del 3,39% de les emissions totals del municipi durant l’any 2005, la principal font d’emissió eren els combustible líquids, amb prop d’un 93% de les emissions del sector. A l’any 2007, continuava sent la font energètica amb més emissions emeses.

Destacar que tot i que el consum d’electricitat durant l’any 2007 augmentés respecte l’any de referència (2005), les emissions totals produïdes per el consum d’aquesta


23

energia van disminuir. Això és degut a una reducció del mix elèctric de l’any 2007 respecte el del 2007.

SECTOR PRIMARI 2005 Total (t.CO2 eq).


Electricitat 30 27 ↓

Gas natural 0 0 =

CL 453 519 ↑

GLP 5 5 =

Total 488 551 ↑

Figura 2.12 Evolució i pes específic del consum energètic del sector primari per fonts 2005 i


2.4.2.2.2 Sector industrial

L’any 2005 el sector industrial va generar 8.151 tCO2eq., el 97,46% dels quals eren conseqüència del consum d’electricitat. Cal tenir present l’elevat factor d’emissió del mix elèctric estatal d’aquest any.

En el període 2005 – 2007, les emissions de GEH van augmentar un 6,18% degut a l’augment del consum elèctric i tot i la disminució i estancament de les emissions produïdes per els combustibles líquids i els gasos liquats de petroli respectivament.


24

SECTOR INDUSTRIAL 2005 Total (t.CO2 eq).


Tendència


Gas natural 0 0 =

CL 196 110 ↓

GLP 11 11 =

Total 8.151 8.688 ↑

Figura 2.13 Evolució i pes específic del consum energètic del sector industrial per fonts 2005 i

2007. (Font: Elaboració pròpia).

2.5 Avaluació de les emissions de GEH a l’àmbit PAES L’àmbit PAES és l’àmbit municipal sense considerar el sector primari i el sector industrial.

2.5.1 Dades energètiques de partida a l’àmbit PAES L’àmbit PAES de Castellgalí ha seguit una línia de consum energètic com la que mostra la figura següent.


25

Figura 2.14 Evolució del consum energètic total (kWh) a l’àmbit PAES. (Font: Dades de l’ICAEN

facilitades per la Diputació de Barcelona).


L’any 2005 l’àmbit PAES va tenir un consum d’energia de 16.526 MWh, destacant clarament el sector transports, el qual va representar el 65% del consum total de l’àmbit.

En el període 2005 – 2007, el consum total d’energia va augmentar un 16%, degut principalment al sector transports i el domèstic, els quals van augmentar un 16% i un 25% respectivament durant aquest període de temps.

Cal destacar però, que el consum total per càpita també va augmentar, però de forma més moderada que la població. Així doncs, mentre que l’augment de població era del 20,42%, el dels consum per càpita era del 13,52%.

2005 Total (kWh)


Domèstic 2.393.341 3.206.053 ↑

Serveis 3.090.422 3.451.459 ↑

Transports 10.809.685 12.846.091 ↑

Aigua 155.460 136.434 ↓

Residus 78.036 82.913 =


TOTAL 16.526.943 19.722.950 ↑

Taula 2.10 Evolució del consum energètic total (kWh) de l’àmbit PAES per sectors. (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).


26


La font energètica més consumida a l’any 2005 en l’àmbit PAES va ser la dels combustibles líquids, amb 11.219 MWh. Aquests van representar el 68% del consum total d’energia de l’àmbit.

La segona font més consumida va ser l’elèctrica, amb 4.954 MWh, representant el 30% del consum total.

Precisament va ser l’energia elèctrica la font que va experimentar un augment més important durant el període 2005 – 2007, amb un augment del 18,61%, mentre que l’increment total del període va ser del 16,20%.

2005 Total (kWh)


Electricitat 4.954.125 6.087.133 ↑

Gas Natural 0 0 =

CL 11.219.813 13.295.100 ↑

GLP 353.006 340.717 ↓

TOTAL 16.526.943 19.722.950 ↑

Taula 2.11 Evolució del consum energètic total (kWh) de l’àmbit PAES per fonts. (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).

2.5.1.2 Consum detallat per sectors A continuació s’analitzen més detalladament els consums energètics finals per sectors corresponents a l’àmbit PAES: sector domèstic, sector serveis, sector transport, sector aigua i sector residus.

2.5.1.2.1 Sector domèstic El sector domèstic a l’any 2005 consumia el 14% de l’energia total de l’àmbit d’estudi, amb un consum total de 2.393 MWh.

Dins d’aquest sector, la font més utilitzada era l’elèctrica, amb un consum del 81%, seguida per els GLP i el combustible líquids amb un 10% i un 8% respectivament.

El període 2005 - 2007, tan el consum global com el de l’electricitat i els combustibles líquids va augmentar. Per contra, el consum dels GLP va experimentar un lleuger descens.

SECTOR DOMÈSTIC 2005 Total (kWh)


Electricitat 1.947.267 2.741.423 ↑

Gas natural 0 0 =


27

SECTOR DOMÈSTIC 2005 Total (kWh)


CL 198.402 225.580 ↑

GLP 247.672 239.050 ↓

Total 2.393.341 3.206.053 ↑

Figura 2.15 Evolució i pes específic del consum energètic del sector domèstic per fonts 2005 i


2.5.1.2.2 Sector serveis

Aquest sector era el segon en quant a consum total d’energia dins l’àmbit PAES, amb un consum total a l’any 2005 de 3.090 MWh, el que representava un 19% de tota l’energia consumida.

Novament, la font més utilitzada era l’elèctrica, amb un consum del 92%, seguida per els combustible líquids, amb un 5% i per el GLP amb un 3%.

El període 2005 - 2007, va registrar un augment del consum tota l’energia en el sector del 10,46%, degut principalment a un elevat augment de l’electricitat (11,15%) en front a la disminució del consum de GLP (3,61%).

SECTOR SERVEIS 2005 Total (kWh)


Electricitat 2.851.398 3.209.276 ↑

Gas natural 0 0 =

CL 144.076 150.540 ↑

GLP 94.948 91.643 ↓

Total 3.090.422 3.451.459 ↑


28

Figura 2.16 Evolució i pes específic del consum energètic del sector serveis per fonts 2005 i

2007. (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).

2.5.1.2.3 Sector transports

El sector dels transports és el sector que més energia consumeix al municipi (65%). A l’any 2005, el consum associat a aquest va ser de 10.809 MWh.

Lògicament, la font energètica més utilitzada és la dels combustibles líquids, amb un 99,9% del consum del sector.

Dins dels combustibles líquids, el gasoil A és el combustible més utilitzat (71% a l’any 2005), front a la gasolina (29%).

El període 2005 - 2007, va registrar un augment del consum tota l’energia en el sector del 15,85%, degut a l’increment del consum dels combustibles líquids, els quals a l’any 2007 representaven un 99,92% del consum total del sector.

En aquest període, el parc de vehicles va augmentar un 19%. Així doncs, Aquest increment en el consum de CL va ser degut a un increment del parc de vehicles, del 19% en aquest mateix període. La diferència entre l’increment del parc de vehicles i el consum de CL pot ser degut a un augment de l’eficiència en la utilització del combustible i a un menor consum dels nous vehicles.

SECTOR TRANSPORTS 2005 Total (kWh)


Electricitat 0 0 =

Gas natural 0 0 =

CL 10.799.299 12.836.066 ↑

GLP 10.386 10.025 ↓


29

SECTOR TRANSPORTS 2005 Total (kWh)


Total 10.809.685 12.846.091 ↑

Figura 2.17 Evolució i pes específic del consum energètic del sector transports per fonts 2005 i


2.5.1.2.4 Vector aigua

A l’hora d’avaluar el consum associat al vector de l’aigua, cal avaluar, per una banda, el consum produït en la xarxa d’abastament d’aigua potable i el consum de la xarxa de tractament i sanejament de les aigües residuals produïdes.

Xarxa bastament

Castellgalí disposa d’un servei propi de captació i bombament d’aigua per al subministrament d’aigua potable del municipi. Així doncs l’aigua no prové de cap estació de tractament d’aigua potabilitzadora. El tractament de l’aigua es fa amb hipoclorit sòdic.

D’aquesta manera el consum derivat de la xarxa d’abastament d’aigua és el produït per el bombament de l’aigua dels pous cap als dipòsits i d’aquests cap a la xarxa d’abastament del municipi.

A continuació es mostra del consum d’aigua de Castellgalí (excloent la d’ús industrial, ja que estem analitzant l’àmbit PAES) en el període de 2005 i 2007.

2005 2007 Tendència

m3/any 98.448 99.911 ↑

El consum energètic per font degut a l’abastament d’aigua potable de l’àmbit PAES al municipi es mostra a la taula següent.


30

VECTOR AIGUA 2005 Total (kWh)



Gas natural 0 0 =

CL 0 0 =

GLP 0 0 =

Total 113.021 90.106 ↓

Xarxa de sanejament

Les aigües residuals de Castellgalí es tracten a l’estació depuradora d’aigües residuals ubicada a Castellbell i el Vilar.

Aquesta EDAR es va posar en marxa a l’any 2000 i dona servei als municipis de Castellgalí, Sant Vicenç de Castallet i Castellbell i el Vilar. El seu punt d’abocament és el riu Llobregat.

El tractament és biològic, està disenyada per a tractar les aigües d’una població equivalent de 27.840 hab. i un cabal de 5.568 m3/dia.

A continuació es mostra una estimació del volum d’aigua tractada provinent de Castellgalí (excloent la d’ús industrial, ja que estem analitzant l’àmbit PAES) en el període de 2005 i 2007.

2005 2007 Tendència

m3/any 211.377 248.299 ↑

El consum energètic per font degut al sanejament d’aigua potable de l’àmbit PAES al municipi es mostra a la taula següent.




Gas natural 0 0 =

CL 0 0 =

GLP 0 0 =

Total 42.439 46.328 ↑

Així doncs, per a l’any 2005 el consum total associat al sector de l’aigua en l’àmbit PAES del municipi objecte d’estudi és de 155.460 MWh.


31

El període 2005 - 2007, va registrar un descens del consum tota l’energia en el sector del 13,94%, degut principalment a un menor consum de les bombes d’aigua dels pous d’abastament.




Gas natural 0 0 =

CL 0 0 =

GLP 0 0 =

Total 155.460 136.434 ↓

Figura 2.18 Evolució i pes específic del consum energètic total del vector aigua per fonts 2005 i 2007. (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).

2.5.1.2.5 Vector residus

Els consums energètics provinents del vector residus provenen de la recollida i transports d’aquests mitjançant vehicles.

La recollida de residus la realitza l’empresa CESPA mitjançant un camió que utilitza el gasoil com a combustible. L’any 2005 el consum estimat de gasoil per a la recollida de residus del municipi de Castellgalí va ser de 9.600 litres. Dos anys més tard va augmentar a 10.200 litres.

2005

2007 Tendència

Gasoil (l) 9.600 10.200 ↑

Convertint els litres de gasoil en kWh, s’obté que el consum energètic total del vector residus era de 78 MWh. per a l’any 2005. A l’any 2007 el consum va augmentar un 5,9%.

VECTOR RESIDUS 2005 Total (kWh)


Electricitat 0 0 =

Gas natural 0 0 =

CL 78.036 82.913 =

GLP 0 0 =

Total 78.036 82.913 =


32

Figura 2.19 Evolució i pes específic del consum energètic del vector residus per fonts 2005 i


2.5.2 Emissions de GEH totals de l’àmbit PAES

2.5.2.1 Emissions totals de l’àmbit PAES

El municipi de Castellgalí ha seguit una línia d’emissions de gasos d’efecte hivernacle degut al consum de fonts energètiques com la que mostra la figura següent.

Figura 2.20 Evolució de les emissions totals de l’àmbit PAES (t. CO2eq). (Font: Elaboració

pròpia).


L’emissió total de GEH de Castellgalí l’any 2005 va ser de 5.576 tones de CO2, mentre que al 2007 va ser de 6.668, experimentant un augment del 16,38%.

Al igual que a nivell municipal, en l’àmbit PAES en aquest interval de temps van augmentar totes les emissions de GEH a excepció del corresponent al sector de l’aigua, el qual va disminuir un 23,72%.


33

Dels anys avaluats, el sector que va augmentar més les emissions va ser el de la gestió dels residus, amb un 33,26%. Tot i així el sector responsable d’emetre més tones de CO2, tan el 2005 com el 2007, va ser el dels transports, sent el responsable d’emetre el més del 50% de tCO2eq.



Domèstic 1.482 1.538 ↑

Serveis 242 297 ↑

Transports 2.881 3.432 ↑

Aigua 75 60 ↓

Residus 895 1.341 ↑

TOTAL 0 0 =

Taula 2.12 Evolució de les emissions totals (t. CO2eq). (Font: Elaboració pròpia).


Dins l’àmbit PAES, la font energètica més consumida durant els anys avaluats va ser la dels combustibles líquids, provinents del sector dels transports. Així doncs, és també la font responsable d’un nivell d’emissió més elevat de GEH amb un 68% de les emissions totals al 2005 i un 67% el 2007. L’augment d’emissions entre aquests dos anys és del 12,10%. Els segueix l’electricitat amb una quota del 30% d’emissions als 2005 i del 31% al 2007.




Gas Natural 0 0 =

CL 2.991 3.551 ↑

GLP 84 81 ↓

TOTAL 4.702 5.349 ↑

Taula 2.13 Evolució de les emissions totals (t. CO2eq) per sectors. (Font: Elaboració pròpia).

2.5.2.2 Emissions detallades per sectors

A continuació s’analitzen més detalladament les emissions finals per sectors corresponents a l’àmbit PAES: sectors domèstic, serveis i transport, i vectors aigua i residus.


34

2.5.2.2.1 Sector domèstic En el conjunt de l’àmbit PAES el sector domèstic contribuïa amb un 27% del total a les emissions de GEH, sent el segon sector en emetre més GEH. Aquestes emissions van experimentat un creixement del 3,6% en el període 2005 – 2007.

En relació a les principals variacions en el període, destacar la disminució de les emissions associades als GLP (3,61%) i al considerable augment dels combustibles líquids (12,5%).

També les emissions associades a l’electricitat han augmentat en un 3,53%.

SECTOR DOMÈSTIC 2005 Total (t.CO2 eq).


Tendència


Gas natural 0 0 =

CL 52 59 ↑

GLP 59 57 ↓

Total 1.482 1.538 ↑

Figura 2.21 Evolució i pes específic de les emissions del sector domèstic per fonts 2005 i 2007. (Font: Dades d’ICAEN facilitades per Diputació de Barcelona).


35

2.5.2.2.2 Sector serveis

Les emissions totals emeses per aquest sector al 2005 van ser de 242 tCO2eq., el que representava un 4% de les emissions totals de l’àmbit PAES.

Novament, la font més utilitzada va ser l’elèctrica, amb un consum del 75%, seguida per els combustible líquids, amb un 16% i per el GLP amb un 9%.

El període 2005 - 2007, va registrar un augment del consum tota l’energia en el sector del 18,35%, degut principalment a un elevat augment de l’electricitat (22,82%).

SECTOR SERVEIS 2005 Total (t.CO2 eq).


Electricitat 181 235 ↑

Gas natural 0 0 =

CL 38 40 ↑

GLP 22 22 =

Total 242 297 ↑

Figura 2.22 Evolució i pes específic de les emissions del sector serveis per fonts 2005 i 2007.

(Font: Elaboració pròpia).

2.5.2.2.3 Sector transports

Amb un 52% de les emissions totals emeses per l’àmbit PAES a l’any 2005, el sector dels transports és el sector responsable del major nombre de GEH emesos (2.881 tCO2eq.).


36

Com és lògic, més del 99,9% de les emissions provenen de la utilització de combustibles líquids, els quals van augmentar a l’any 2007 respecte del 2005 amb un 16,05%, fent augmentar d’aquesta manera les emissions totals del sector.

SECTOR TRANSPORTS 2005 Total (t.CO2 eq).


Tendència

Electricitat 0 0 =

Gas natural 0 0 =

CL 2.879 3.429 ↑

GLP 2 2 =

Total 2.881 3.432 ↑

Figura 2.23 Evolució i pes específic de les emissions del sector transports per fonts 2005 i 2007. (Font: Elaboració pròpia).

2.5.2.2.4 Vector aigua

L’abastament i el sanejament de l’aigua assimilable a l’àmbit PAES del municipi de Castellgalí va emetre un total de 75 tCO2eq. a l’atmosfera a l’any 2005, provinent del consum elèctric.

D’aquestes 75 tones de GEH, el 73% corresponen a l’abastament d’aigua potable, és a dir, al sistema de bombeig de l’aigua dels pous cap als dipòsits i d’aquests cap a la xarxa d’abastament. El 27% restant són del sistema de sanejament de les aigües residuals.

El període 2005 - 2007, va registrar un augment del consum tota l’energia en el sector del 18,35%, degut principalment a un elevat augment de l’electricitat (22,82%).


37

VECTOR AIGUA 2005 Total (t.CO2 eq).


Tendència

Electricitat 75 60 ↓

Gas natural 0 0 =

CL 0 0 =

GLP 0 0 =

Total 75 60 ↓

Figura 2.24 Evolució i pes específic de les emissions del vector aigua per fonts 2005 i 2007.


2.5.2.2.5 Vector residus

La recollida i tractament dels residus generats a Castellgalí va generar un total de 895 t CO2eq. a l’any 2005. D’aquests, 21 tones provenien del transport dels residus. Els 874 restant es van produir en la fase de tractament i gestió d’aquests (valor no desglossat a la taula però comptabilitzat en el total).

VECTOR RESIDUS 2005 Total (t.CO2 eq).


Electricitat 0 0 =

Gas natural 0 0 =

CL 21 22 ↑

GLP 0 0 =


38

VECTOR RESIDUS 2005 Total (t.CO2 eq).


Tendència

Total 895 1.341 ↑

Figura 2.25 Evolució i pes específic de les emissions del vector residus per fonts 2005 i 2007.


2.6 Emissions de GEH a nivell d’Ajuntament

2.6.1 Dades energètiques de partida · Consum energètic total de l’Ajuntament

El consum energètic total de l’Ajuntament és el sumatori de tots aquells àmbits que siguin de gestió municipal.

En el cas de Castellgalí, s’ha imputat el consum elèctric de l’enllumenat públic i el dels equipaments corresponents a l’Ajuntament, Consultori mèdic, Casal Cultural i del Teatre-Espai Jove (de la resta d’equipaments no s’ha disposat de dades de consums). El consum de gas natural correspon al consum fet per l’edifici de l’Ajuntament, i el consum de combustibles líquids correspon a la flota de vehicles municipals i externalitats i al consum de l’edifici de l’Ajuntament.

Les dades d’aquests consums facilitades per aquest, corresponen als anys 2008 i 2009. Així doncs, l’avaluació de les emissions de GEH a nivell municipal serà d’aquest període.

A la taula següent apareixen els consums totals de l’Ajuntament dels anys 2008 i 2009.


39

Consum 2008 (kWh) Consum 2009 (kWh)

Ajuntament 838.667,67 1.012.340,26

Taula 2.14 Consum energètic total municipal en kWh a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

Gràficament es comprova que hi ha hagut un augment del 21% del consum energètic municipal si es compara 2008 i 2009.

Gràfic 2.1 Evolució del consum energètic total municipal dels anys 2008 i 2009. (Font:

Elaboració pròpia).

Aquest consum total pot observar-se per fonts i per sectors. Per fonts són l’electricitat, el gas natural i els combustibles líquids. Per sectors avaluats tenim l’enllumenat públic, els equipaments municipals i les flotes de vehicles municipals i externalitzats.

2.6.1.1 Consum per fonts La taula següent mostra el consum energètic de l’Ajuntament per fonts. En aquesta poden veure’s els kWh i els € que van suposar l’electricitat, el gas natural i els combustibles líquids per l’Ajuntament els anys 2008 i 2009, respectivament.

2008 2009

Consum (kWh) Cost (€) Consum (kWh) Cost (€)

Electricitat 602.809 56.598 565.793 68.206

CL 235.859 22.114 148.912 15.293

Gas Natural 0 0 297.635 2.787

Taula 2.15 Consum i cost energètic total municipal per fonts a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

En el gràfic següent es veu la línia d’evolució dels consums per fonts. Tant l’electricitat com els combustibles líquids (CL) han disminuït, per contra el gas natural (GN) ha augmentat el seu consum al 2009 respecte l’any 2008.


40

La disminució del consum de combustibles líquids i l’augment de gas natural es deu a que a finals de l’any 2008 es va substituir la caldera de gas-oil de l’Ajuntament per una de gas natural.

Figura 2.26 Evolució del consum energètic municipal per fonts a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

· Consum elèctric Com anteriorment s’ha vist, l’energia elèctrica representa el major consum energètic del municipi pel que fa als anys 2008 i 2009 (72% i 56% respectivament).

En la taula següent apareixen les dades de consum i cost dels sectors municipals que consumeixen energia elèctrica.

2008 2009


Equipament 138.310 21.648,69 108.928,63 17.524,20

Enllumenat 464.499 34.949 456.865 50.681

Taula 2.16 Consum i cost municipal d’energia elèctrica per sectors a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

Gràficament s’observa el que delaten els valors de la taula anterior: l’enllumenat públic és el principal responsable dels consums d’electricitat, amb un 77% a l’any 2008 i el 81% a l’any 2009. Així doncs, es veu un lleuger augment del consum entre aquests dos anys.

Per contra, el consum elèctric dels equipaments municipals ha disminuït entre els anys avaluats, sent del 23% a l’any 2008 i del 19% a l’any 2009.

El municipi no té cap instal·lació semafòrica.


41

Figura 2.27 Pes específic i consums elèctrics municipals per sectors 2008 i 2009. (Font:


· Consum de gas natural (GN) El consum de gas natural és degut als consums dels equipaments municipals

El consum de GN municipal ve donat únicament per els equipaments municipals, i en el cas de Castellgalí, l’únic equipament avaluat que consumeix aquest combustible és l’Ajuntament.

2008 2009


Equipament 0 0 297.635 2.787

Taula 2.17 Consum i cost del GN en kWh dels equipaments municipals a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

Figura 2.28 Evolució del consum municipal de GN a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).


42

A principis de l’any 2009 es va fer el canvi de caldera de gas-oil a GN en l’Ajuntament. Així doncs, tal i com es mostra la taula i la gràfica anteriors, a l’any 2008 no hi havia consum d’aquest combustible.

· Consum de CL Finalment, el consum de combustibles líquids ve donat pels equipaments, per la flota de vehicles municipals, per la flota de serveis externalitzats i pel transport públic.

2008 2009


Equipament 113.010 8.471 22.637 1.270

Flota de vehicles municipals 36.405 4.043 34.428 3.823

Flota de serveis municipals externalitzats 86.444 9.600 91.847 10.200

Transport públic -- -- -- --

Taula 2.18 Consum i cost municipal de CL per sectors a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

En la figura que hi ha a continuació es mostra el consum en kWh i el pes específic de cada sector pels CL. A nivell global, hi ha hagut una disminució de casi el 37% del consum de CL.

Si s’avalua per sectors, el consum de CL en els equipaments ha disminuït, degut a la substitució de la caldera de gas-oil per una de gas natural a principis del 2009, en contra de l‘augment del consum corresponent a les flotes de vehicles, siguin municipals o externalitats. No s’ha disposat del consum del transport públic.

Figura 2.29 Pes específic i consum municipal de combustibles líquids per sectors 2008 i 2009. (Font: Elaboració pròpia).


43

2.6.1.2 Consum per sectors El consum energètic avaluat per sectors ofereix la taula següent:

2008 2009


Equipament 251.319 30.120 429.201 21.581

Enllumenat 464.499 34.949 456.865 50.681

Flota de vehicles municipals 36.405 4.043 34.428 3.823

Flota de serveis municipals externalitzats 86.444 9.600 91.847 10.200

Transport públic -- -- -- --

Taula 2.19 Consum i cost energètic total municipal per sectors a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

El gràfic que es pot apreciar a continuació simbolitza els valors de consum dels diferents sectors analitzats. Així es veu que l’enllumenat té un consum superior a la resta de sectors avaluats. També poden veure’s les tendències d’augment o reducció del consum dels anys 2008 i 2009.

S’observa que els equipaments són els responsables del major augment del consum energètic, amb un increment entre els anys avaluats del 71%. La flota de vehicles de serveis externalitzats també ha augmentat, tot i que ho ha fet lleugerament (6%). Per contra, el consum derivat de l’enllumenat i de la flota de vehicles municipals ha disminuït en un 2% i un 5% respectivament entre el 2008 i el 2009.

Figura 2.30 Evolució del consum energètic total municipal per sectors a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).


44

· Consum energètic de l’enllumenat públic L’enllumenat públic és el sector responsable del major consum energètic ja que al 2008 representava el 55% del consum energètic total de l’Ajuntament i el 77% del consum elèctric.

Al 2009 representava el 45% del consum energètic de l’Ajuntament i el 81% del consum elèctric.

A l’actualitat la instal·lació d’enllumenat públic està formada per un total de 16 quadres i un total de 790 punts d’enllumenat distribuïts pels carrers i espais oberts municipals. Les làmpades predominants son les de Vapor de Sodi de 100w (75%).

· Consum energètic dels edificis públics

S’ha analitzat el consum energètic dels 7 edificis públics de gestió municipal. Aquests edificis són 1 de tipus administratiu i oficines (ADM), 1 centre educatiu (EDU), 2 equipaments esportius (ESP), 2 centres socioculturals (SCB) i 1 grup d’altres (ALT).

Codi Edifici

ADM01 Ajuntament, serveis socials

ALT01 Consultori mèdic

EDU01 Escola bressol “L’hort de Castellnins"

ESP01 Pavelló Poliesportiu

ESP02 Piscina municipal

SCB01 Casal d’avis/Camp de futbol

SCB02 Casal cultural

Taula 2.20 Codi dels equipaments municipals a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

Per avaluar el consum energètic total s’han avaluat les dades corresponents al consum d’electricitat i les dades corresponents als consums de combustibles líquids i gas natural. Els consum total i cost d’aquest consum dels equipaments per tipologia d’edificació apareix a la següent taula:

2008 2009


ADM 132.315 12.768 344.120 8.103

EDU 0,00 0,00 0,00 0,00

ESP 0,00 0,00 0,00 0,00

SCB 86.549 12.013 58.114 9.106


45

2008 2009


ALT 32.456 5.338 26.967 4.372

Taula 2.21 Consum i cost energètic total per tipologia d’equipament municipal. (Font: Elaboració pròpia).

Al gràfic següent s’observa el pes específic del consum energètic per tipologia d’equipament els anys 2008 i 2009, dels quals s’ha disposat de dades. Per ambdós anys el sector corresponents a equipaments administratius és el que presenta major consum (53% i 80% per els anys 2008 i 2009 respectivament).

En tots els àmbits avaluats hi ha hagut un augment dels consums energètics.

Figura 2.31 Pes específic del consum energètic total per tipologia d’equipament. (Font: Elaboració pròpia).

Consum elèctric

Totes els equipaments avaluats disposen de subministrament elèctric, tot i això només s’ha disposat de les dades dels consums de l’Ajuntament-Serveis socials, del consultori mèdic i del casal cultural.

A partir de la superfície construïda dels edificis públics s’ha calculat els kWh/m2. El nombre de treballadors i usuaris (nombre estimat per falta de dades) ha servit per calcular els kWh/usuari.

2008 2009

KWh KWh/ m2 kWh/usuari KWh KWh/ m2 kWh/usuari

ADM01 Ajuntament,

serveis socials

19.305 33,50 138,89 23.848 41,38 172


46

2008 2009



32.456 194,11 -- 26.967 161,29 --

EDU01

Escola bressol

“L’hort de Castellnins"

-- -- -- -- -- --

ESP01 Pavelló Poliesportiu

-- -- -- -- -- --


-- -- -- -- -- --

SCB01 Casal

d’avis/Camp de futbol

-- -- -- -- -- --

SCB02 Casal cultural

83.925 334,85 617,09 48.254 192,53 355

SCB03 Teatre i Espai jove

2.624 10,02 26,24 9.860 37,63 99

Taula 2.22 Consums elèctrics per equipament de Castellgalí. Font: Elaboració pròpia.

En la figura següent poden veure’s els consums de 2008 i 2009. L’equipament amb major consum elèctric és el Casal cultural.

Figura 2.32 Consum elèctric (kWh) per equipament. (Font: Elaboració pròpia).


47

Consum tèrmic

S’ha avaluat el consum tèrmic de l’Ajuntament-Serveis socials, doncs són els únics equipaments dels quals s’ha disposat de consums tèrmics.

Aquests consums corresponen al consum de gas-oil en l’any 2008 i inici del 2009, i de gas natural per a l’any 2009.

2008 2009


ADM01 Ajuntament,

serveis socials

113.010 196,10 813,02 320.272 555,74 2304,12


-- -- -- -- -- --

EDU01

Escola bressol


-- -- -- -- -- --

ESP01 Pavelló

Poliesportiu -- -- -- -- -- --


-- -- -- -- -- --

SCB01 Casal


-- -- -- -- -- --

SCB02 Casal

cultural -- -- -- -- -- --

SCB03 Teatre i Espai jove

-- -- -- -- -- --

Taula 2.23 Consums tèrmics en kWh per equipament de Castellgalí. Font: Elaboració pròpia.

En la figura següent poden veure’s els consums tèrmics de 2008 i 2009.


48

Figura 2.33 Consum tèrmic (kWh) per equipament. (Font: Elaboració pròpia).

· Consum energètic dels semàfors Castellgalí no disposa de interseccions regulades semafòricament.

· Consum energètic de la flota de vehicles municipals En els anys avaluats es disposava de 4 vehicles municipals, tots ella de gas-oil.

Un dels vehicles amb una antiguitat superior als 8 anys, dos entre 5 i 8 anys i un amb una antiguitat inferior als 4 anys.

2008 2009


Vehicles municipals 36.405 4.043 34.428 3.823

Taula 2.24 Consum i cost energètic dels vehicles municipals. (Font: Elaboració pròpia).

Figura 2.34 Consum energètic (kWh) dels vehicles municipals. (Font: Elaboració pròpia).


49

· Consum energètic de la flota serveis municipals externalitzats La flota de serveis municipals externalitzats correspon als vehicles que realitzen la recollida de residus municipals.

Es tracte d’un vehicle de més de 3,5 T, que utilitza gas-oil com a combustible.

De les dades de consum es detecta un augment del 6% del consum de CL entre les anys avaluats.

2008 2009


Flota de serveis municipals

externalitzats 86.444 9.600 91.847 10.200

Taula 2.25 Consum i cost energètic de la flota de vehicles de serveis municipals externalitzats. (Font: Elaboració pròpia).

Figura 2.35 Consum energètic (kWh) de la flota de vehicles de serveis municipals

externalitzats. (Font: Elaboració pròpia).

· Consum energètic del transport públic No es disposa de les dades referents als consums corresponents al transport públic.

2.6.2 Avaluació de les emissions Les emissions totals de l’Ajuntament són el sumatori de totes aquelles que deriven de les diferents fonts i sectors que siguin de gestió municipal.

A la taula següent apareixen les emissions de GEH totals de l’Ajuntament dels anys 2008 i 2009.

Emissions 2008 (TnCO2eq) Emissions 2009 (TnCO2eq)

Ajuntament 298 231


50

Taula 2.26 Emissions de GEH totals municipals a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

Gràficament s’obté el següent. Hi ha un decreixement de les emissions totals municipals si es comparen els anys 2008 i 2009, del 22%.

Figura 2.36 Evolució de les emissions de GEH totals municipals dels anys 2008 i 2009. (Font:


2.6.2.1 Emissions per fonts Les emissions de l’Ajuntament per fonts queden descrites a la taula següent.


Electricitat 232 132

CL 66 41

Gas Natural 0 68

Taula 2.27 Emissions de GEH totals municipals per fonts a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

En el gràfic següent es veu la línia d’evolució de les emissions per fonts. Les emissions d’electricitat s’han vist disminuïdes, igual que les de CL. En canvi, les corresponents al consum de gas natural (GN) han incrementat, degut al canvi de caldera de gas-oil a principis del 2008 per una de gas natural a l’Ajuntament.


51

Figura 2.37 Evolució de les emissions de GEH municipals per fonts a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

Com es pot observar, l’electricitat és la responsable de la major emissió de GEH en els dos anys avaluats, tot i que a l’any 2009 el seu pes específic va disminuir considerablement. També e va registrar un descens en els emissions corresponents al consum de combustibles líquids.

Per contra, al 2009 apareixen les emissions provinents del nou consum de gas natural corresponent a l’Ajuntament.

Figura 2.38 Pes específic de les emissions de GEH per fonts dels anys 2008 i 2009. (Font:


· Emissions GEH provinents de l’electricitat Com anteriorment s’ha vist, l’energia elèctrica representa el 78% de les emissions de GEH a l’atmosfera procedents de consums a nivell d’ajuntament per a l’any 2008 i el 57% per a l’any 2009.


52


Equipament 53,25 25,38

Enllumenat 178,83 106,45

Taula 2.28 Emissions de GEH derivades del consum elèctric municipal i per sectors a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

A continuació s’observa, de forma gràfica, els valors exposats en la taula anterior: les emissions de GEH totals per part de l’electricitat han disminuït gràcies a la disminució dels consum dels equipament, tot i que les emissions de l’enllumenat han augmentat.

Figura 2.39 Pes específic i emissions de GEH derivades del consum elèctric municipal i per sectors 2008 i 2009. (Font: Elaboració pròpia).

· Emissions de GEH provinents de GN Les emissions del GN municipal vénen donades únicament pels equipaments municipals, i concretament per l’Ajuntament, doncs és l’únic equipament avaluat que consumeix aquest combustible.


Equipament 0,00 57,70

Taula 2.29 Emissions de GEH derivades del consum municipal de GN a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).


53

Per tant, les emissions de GEH provinents del GN són 100% de l’Ajuntament i únicament per al ‘any 2009, doncs és l’any en que es va instal·lar la caldera de GN en l’equipament.

Figura 2.40 Evolució de les emissions de GEH derivades del consum municipal de GN a

Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

· Emissions de GEH provinents dels CL Les emissions provinents dels combustibles líquids venen donades pels equipaments, per la flota de vehicles municipals, per la flota de serveis externalitzats i pel transport públic (d’aquest últim, al no disposar de les dades de consum, no s’han pogut calcular les emissions corresponents).


Equipament 32 6

Flota de vehicles municipals 10 10

Flota de serveis municipals externalitzats 24 25

Transport públic 0 0

Taula 2.30 Emissions de GEH derivades del consum municipal de combustibles líquids per sectors a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

Les emissions degudes al consum de CL han disminuït en els equipaments municipals, passant a representar un pes específic de les emissions total de CL del 49% en l’any 2008, a un 16% a l’any 2009.

Per contra, ha augmentat el nombre d’emissions derivades del consum de combustibles de les flotes de vehicles, tan municipals com externalitzats, passant de tenir un pes específic del 15% al 23% en el cas dels primers ( tot i que en valors absoluts no pràcticament no s’apreciï variació), i del 36% al 61% en el cas dels segons, representant un increment del 6% dels valors absoluts.


54

Figura 2.41 Pes específic i emissions de GEH derivades del consum municipal de combustibles líquids per sectors 2008 i 2009. (Font: Elaboració pròpia).

2.6.2.2 Emissions per sectors Les emissions avaluades per sectors ofereixen la taula següent:


Equipament 86 90

Enllumenat 179 106

Flota de vehicles municipals 10 10

Flota de serveis municipals

externalitzats 24 25

Transport públic 0 0

Taula 2.31 Emissions totals municipals per sectors a Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

El gràfic que es pot apreciar a continuació simbolitza l’evolució de les emissions anteriors. Així es veu que les emissions totals dels equipaments i les de la flota de serveis municipals externalitzats s’han incrementat en un 5% i un 6% respectivament, mentre que la flota de vehicles municipals i l’enllumenat han reduït les emissions emeses en un 5% en el cas dels primers i d’un 41% en el cas de l’enllumenat públic.

A continuació es mostren les tendències d’augment o reducció de les emissions dels anys 2008 i 2009.


55

Figura 2.42 Evolució de les emissions de GEH totals municipals per sectors a Castellgalí. (Font:


· Emissions de GEH de l’enllumenat públic Les emissions de GEH de l’enllumenat públic a l’any 2008 representaven el 77% de les emissions d’energia elèctrica a nivell municipal, valor que va augmentar a l’any 2009, representant el 81% del total de l’electricitat consumida.


Enllumenat 179 106

Taula 2.32 Emissions de GEH derivades de l’enllumenat públic. Font: Elaboració pròpia.

S’observa un augment del 40,5% en les emissions de 2009 respecte les de 2008.

· Emissions de GEH dels edificis públics

Les emissions de GEH dels equipaments per tipologia d’edificació apareix a la següent taula:


ADM 40 70

EDU 0 0

ESP 0 0

SCB 33 14

ALT 12 6

Taula 2.33 Emissions de GEH per tipologia d’equipament. Font: Elaboració pròpia.


56

Al gràfic següent s’observa el pes específic de les emissions per tipologia d’equipament els anys 2008 i 2009.

Figura 2.43 Pes específic de les emissions de GEH per equipament. (Font: Elaboració pròpia).

Consum elèctric

Les emissions associades al consum elèctric dels equipaments queden descrites a la taula següent:

2005 2009

TnCO2eq TnCO2eq/m2 TnCO2eq TnCO2eq/m2 KWh/ m2 kWh/usuari

ADM01 Ajuntament,

serveis socials

7,43 0,01 0,05 5,56 0,01 0,04

ALT01 Consultori mèdic 12,50 0,07 -- 6,28 0,04 --

EDU01

Escola bressol


-- -- -- -- -- --

ESP01 Pavelló Poliesportiu -- -- -- -- -- --

ESP02 Piscina municipal -- -- -- -- -- --

SCB01 Casal


-- -- -- -- -- --

SCB02 Casal cultural 32,31 0,13 0,24 11,24 0,04 0,08

SCB03 Teatre i Espai jove 1,01 0,00 0,01 2,30 0,01 0,02

Taula 2.34 Emissions de GEH per equipament de Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).


57

En la figura següent poden veure’s com han disminuït totes les emissions degudes als consums elèctrics del 2005 al 2009 tret de les corresponents al Teatre i Espai Jove que a l’any 2009 van augmentar.

Figura 2.44 Emissions de GEH derivades del consum elèctric per equipament. (Font:


Concretament, el pes de cada equipament en les emissions de GEH provinents de l’electricitat es mostra en el gràfic següent.

Figura 2.45 Pes específic de les emissions de GEH derivades del consum elèctric per

equipament dels anys 2008 i 2009. (Font: Elaboració pròpia).

Consum tèrmic

També s’ha avaluat les emissions provinents del consum tèrmic d’aquells equipaments que en disposaven.


58

2005 2009

TnCO2eq TnCO2eq/m2 TnCO2eq TnCO2eq/m2 KWh/ m2 kWh/usuari

ADM01 Ajuntament,

serveis socials

32 0,06 0,23 64 0,11 0,46

ALT01 Consultori mèdic -- -- -- -- -- --

EDU01

Escola bressol


-- -- -- -- -- --

ESP01 Pavelló Poliesportiu -- -- -- -- -- --

ESP02 Piscina municipal -- -- -- -- -- --

SCB01 Casal


-- -- -- -- -- --

SCB02 Casal cultural -- -- -- -- -- --

SCB03 Teatre i Espai jove -- -- -- -- -- --

Taula 2.35 Emissions de GEH derivades del consum tèrmic per equipament de Castellgalí. Font: Elaboració pròpia.

En la figura següent poden veure’s les emissions derivades dels consums tèrmics de 2005 i 2009 corresponents a l’Ajuntament, doncs és l’únic equipament del qual s’ha disposat de les dades de consums tèrmics per a avaluar-ne les emissions.

Figura 2.46 Evolució de les emissions de GEH derivades del consum tèrmic de l’Ajuntament. (Font: Elaboració pròpia).


59

· Emissions de GEH dels semàfors Castellgalí no presenta interseccions regulades semafòricament.

· Emissions de GEH de la flota de vehicles municipals La flota de vehicles municipals té emissions de GEH lligades al combustibles fòssils, aquestes queden representades a la taula següent:


Flota vehicles municipals 10,05 9,51

Taula 2.36 Emissions de GEH derivades del consum de CL de la flota de vehicles municipals. (Font: Elaboració pròpia).

Es constata una lleugera disminució en quant a les emissions entre els dos anys avaluats.

· Emissions de GEH de la flota serveis municipals externalitzats La flota de vehicles dels serveis municipals externalitzats té emissions de GEH lligades al combustibles fòssils, aquestes queden representades a la taula següent:


Flota de serveis municipals externalitzats 23,87 25,36

Taula 2.37 Emissions de GEH derivades del consum de CL de la flota de vehicles municipals. (Font: Elaboració pròpia).

Es constata augment de les emissions entre els dos anys avaluats del 6%.

· Emissions de GEH del transport públic Degut a la falta de dades de consums derivats del transport públic, no s’han pogut calcular les emissions de GEH d’aquest sector.

2.7 Indicadors

2.7.1 Intensitat energètica local Un indicador del sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat és la intensitat energètica local. Es calcula mitjançant el consum energètic total municipal en kWh dividit pel PIB del municipi del mateix any.

Atès que el PIB de l’any 2001 l’IDESCAT no el mostra pels municipis de menys de 5.000 habitants, com és el cas de Castellgalí, s’ha estimat aquest valor partint del PIB comarcal per aquest any. Tot i així, aquesta és una dada que no està disponible de forma anual, i per això es fa una aproximació a partir del percentatge de variació interanual del PIB comarcal indicat pel servei estadístic de Caixa Catalunya fins a l’any 2010. Així doncs, el PIB municipal s’obté de dividir el valor del PIB comarcal del 2001


60

per la població de la comarca per aquest mateix any i multiplicar-lo per la població del municipi del 2001, i així successivament fins a l’any 2010.

Figura 2.47 Evolució de la Intensitat energètica local (2001-2010). (Font: Elaboració pròpia).

Àmbit Municipal

Intensitat energètica 2005 2007 Tendència

(2005-2007) 2010 Tendència (2005-2010)

kWh/any 35.923.565 41.863.554 ↑ 65.934.784 ↑

PIB (€) 25.137.935,00 32.614.021,21 ↑ 34.652.753,76 ↑

kWh/PIB 1,43 1,28 ↓ 1,90 ↑

Figura 2.48 Intensitat energètica local àmbit municipal (2005 i 2007). (Font: Elaboració pròpia).

Àmbit Municipal

Intensitat energètica 2005 2007 Tendència

(2005-2007) 2010 Tendència (2005-2010)

kWh/any 16.526.943 19.722.950 ↑ 23.363.582 ↑

PIB (€) 25.137.935,00 32.614.021,21 ↑ 34.652.753,76 ↑

kWh/PIB 0,66 0,60 ↓ 0,67 ↑

Figura 2.49 Intensitat energètica local àmbit PAES (2005 i 2007). (Font: Elaboració pròpia).

Avaluant la intensitat energètica local entre els anys 2005 i 2007, s’observa una tendència a la baixa, la qual es correspon amb la tendència a assolir. Tot i així, la gràfica mostra com en els anys successius, aquest valor ha augmentat, fent augmentar la tendència fins a l’actualitat.


61

3 Diagnosi i estratègia energètica

3.1 Taula resum GEH (tCO2eq) GEH (tCO2eq)/hab.

2005 2007 Tendència 2005 2007 Tendència

Emissions àmbit municipal

Total emissions municipi 14.390 16.063 ↑ 1,634 1,810 ↑

Emissions àmbit PAES

Domèstic 1.482 1.538 0,156 0,173 ↑

Serveis 242 297 ↑ 0,027 0,033 ↑

Transports 2.881 3.432 ↑ 0,327 0,387 ↑

Aigua 75 60 ↓ 0,028 0,024 ↓

Residus 895 1.341 ↑ 0,102 0,151 ↑

Producció energètica 0 0 = 0 0 =

Total emissions àmbit PAES 5.576 6.668 ↑ 0,641 0,769 ↑

Taula 3.1 Resum d’emissions de GEH totals als àmbits PAES. (Font: Elaboració pròpia).

GEH (tCO2eq) GEH (tCO2eq)/hab.

2008 2009 Tendència 2008 2009 Tendència

Emissions àmbit Ajuntament

Enllumenat 179 106 ↓ 0,102 0,056 ↓

Semàfors 0 0 = 0 0 =

Equipaments 86 90 ↑ 0,049 0,047 ↓

Flota vehicles municipals 10 10 = 0,006 0,005 ↓

Flota vehicles serveis externalitzats 24 25 ↑ 0,014 0,013 ↓

Producció energètica 0 0 = 0,000 0,000 =

Total emissions de l’Ajuntament 298 231 ↓ 0,170 0,120 ↓

Taula 3.2 Resum d’emissions de GEH totals de l’Ajuntament. (Font: Elaboració pròpia).


62

3.2 Punts forts i punts febles energètics del municipi A partir de l’estudi avancem alguns dels punts que es poden desprendre de l’estudi en forma de ressaltar els punts forts i els punts febles detectats.

Punts forts

· Tot i registrar-se un augment dels consums de les dependències, equipaments i serveis municipal entre els anys 2005 i 2007, s’ha registrat una disminució de les emissions de CO2, en els mateixos anys.

· Els nivells d’emissions per càpita de Castellgalí són inferiors a la mitjana catalana i espanyola.

· Recentment s’ha fet l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellgalí, en el qual s’han inclòs criteris de mobilitat sostenible i s’ha delimitat el sòl urbà i urbanitzable de manera que consoliden el teixit urbà actual, limitant la creació de nuclis disgregats.

· Pràcticament tots els equipaments municipals han estat rehabilitats o bé construïts de nou en els últims 5 anys.

· Totes les calderes instal·lades en els diferents equipaments municipals han estat substituïdes recentment per a calderes més eficients o bé per a calderes de gas natural.

· Hi ha molt potencial d’instal·lació d’energies renovables, així com d’introducció de sistemes d’estalvi energètic i d’increment d’eficiència energètica global del municipi.

Punts febles

· El clima local, amb hiverns freds i estius calorosos, augmenta la demanda energètica per al condicionament tèrmic dels edificis.

· Degut a la tipologia urbanístics del municipi i les característiques orogràfiques d’aquest, pràcticament la totalitat dels desplaçaments interns es realitzen en vehicle privat motoritzat.

· El sector que més consum energètic té en el municipi és l’industrial. Si ens centrem només en l’àmbit objecte d’estudi (àmbit PAES), el sector amb majors consum energètics és el corresponent als transports (65,4%), seguit de lluny per els sectors dels serveis i el domèstic.

· El consum d’energia elèctrica suposa aproximadament el 61% del consum final d’energia.

· Hi ha un augment en la generació total de residus.

· Les tones de GEH han augmentat en el període avaluat (2005-2007), així com les emissions per càpita.


63

· Dins del terme municipal de Castellgalí no es disposa d’instal·lacions de generació d’energia elèctrica i tèrmica que aprofiten fonts renovables locals o bé residus.

· No tots els equipaments municipals disposen de comptadors energètics.

3.3 Estratègia energètica La visió de futur del PAES de Castellgalí ve determinada pel mateix objectiu descrit a l’inici: la reducció d’un 20% les emissions de GEH, l’augment d’un 20% en les energies renovables i eficiència energètica al marc de l’any 2020.

Per complir l’objectiu marcat pel PAES de Castellgalí s’estimen un total de 1.115 TCO2 a reduir.

A continuació es mostren dos escenaris tendencials diferents d’emissions de CO2 dels àmbits objecte d’estudi de reducció des de l’any base fins a l’any 2020.

El primer escenari és l’escenari BAU (Business as Usual), en el que es preveu la continuïtat dels comportaments observats entre els anys 2005 i 2007 en els àmbits d’actuació del PAES, de manera que no es contemplen canvis en els patrons de consum per els propers anys (fins al 2020). Per el càlcul de les emissions, s’ha considerat un augment d’aquestes en funció de l’increment de les emissions de CO2 per habitant dels anys de referència, corregit per la població esperada per a cada un dels anys.

El segon escenari és l’escenari PAES, el qual descriu la tendència que han de seguir les emissions de CO2 per arribar a l’objectiu marcat en el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses de una reducció global del 20% de les emissions per al 2020, respecte l’any de referència (2005). Degut a que actualment ja s’ha iniciat l’any 2012, en el gràfic es representa la tendència a seguir a partir de l’any 2013, doncs s’entén que fins a aquesta data no es podrà començar a quantificar la reducció d’emissions degudes a les primeres accions del PAES (accions que s’iniciaran durant la segona mitat del 2012).

Per últim, es representa la tendència ideal que s’hauria hagut de seguir, considerant que les emissions de l’any de referència haguessin complert amb l’objectiu actual del PAES, seguint la mateixa tendència fins al 2020.


64

Figura 3.1 Projecte d’escenaris d’emissions de CO2 eq. al municipi de Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia).

4 Pla d’Acció per l’Energia Sostenible

4.1 Introducció El Pla d’Acció pretén ser una eina útil de gestió ambiental municipal on es concreten les accions que l’Ajuntament s’ha compromès a portar a terme d’ara fins el 2020 per tal d’assegurar el compliment dels objectius marcats en el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses de la Unió Europea, d’entre els que destaca la reducció d’un 20% de les emissions totals emeses per l’àmbit PAES per l’any 2020 respecte l’any 2005.

4.2 Estructura del pla d’acció Per tal de que el document del Pla d’Acció resulti pràctic i fàcilment manejable en quan a la seva utilització en les tasques de gestió ambiental del municipi, les diferents accions que n’han resultat s’han codificat de forma jeràrquica en temàtiques i en àmbits d’aplicació.

Cada una de les accions resultants es presenta en forma de fitxa a on es descriu la línia estratègica i el programa d’actuació on s’emmarca l’acció, gràcies a la codificació establerta, i se’n defineixen els objectius i una descripció detallada. També s’inclouen diferents variables relacionades amb l’aplicació i seguiment de l’acció: emissions de CO2 estalviades, tipologia, prioritat tècnica, execució de l’acció, cost d’inversió, impacte sobre el cost de manteniment, cost eficiència, termini d’amortització.

4.2.1 Codificació i model de fitxa El procés d’emplenament de les dades per la creació de les fitxes està basat en un Excel que alimenta a un arxiu Word del qual s’extreu la fitxa com la que es mostra a la següent imatge.


65

Figura 4.1 Model de fitxa per la presentació de les accions del PAES. Font: Metodologia del PAES de la Diputació de Barcelona

Composició de la fitxa

A continuació es

1 Codi: El codi de l’acció es composa de quatre dígits que corresponen a diferents paràmetres:

Figura 4.2 Codificació de les accions. (Font: Metodologia del PAES de la Diputació de Barcelona)

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE CASTELLGALÍ

Acció Codi Títol Emissions de CO2eq estalviades (Tn/any)

Àmbit Temàtica Tipologia

Descripció

Relació amb d’altres accions PAES

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...

Prioritat tècnica Responsable

Execució de l’acció

Cost d’inversió (€), IVA inclòs

Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat)

Termini d’amortització (anys)

Indicadors de seguiment Recursos estalviats(4)

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat

1 2

3 4

5 6

7

8

9

10 11

12 13

14 15

16 17

18

19

20

21


66

2 Àmbit: L’oficina de Convent of Majors defineix, mitjançant la metodologia “SEAP template” en dues tipologies d’àmbits d’actuació (directa o indirecte) que agrupen les accions que es proposen segons diverses temàtiques de diferent naturalesa.

Taula 4.1 Classificació i codificació de les accions segons àmbit i temàtica. (Font:

Metodologia del PAES de la Diputació de Barcelona).

3 Títol: Nom identificatiu de l’acció proposada.

4 Temàtica: Les accions, a més d’estar agrupades per àmbits, es classifiquen en funció d’unes temàtiques que varien en funció de l’àmbit. (Veure taula 1)

5 Emissions de CO2eq estalviades (T/any): En aquest apartat, s’exposa la quantitat de CO2eq estalviada anualment.

6 Tipologia: Les accions són classificades segons quatre tipologies:

- AM (Assessorament, motivació i efecte demostració de les accions): comprèn la participació i implicació dels ciutadans mitjançant pactes i campanyes de conscienciació sobre les accions municipals.

- CP (Gestió dels consums propis): implica accions per la utilització d’energies renovables en equipaments municipals per a consum propi (energia solar, minieòlica,etc..)i l’ utilització de carburants alternatius per al transport públic.


67

- ER (Producció i subministrament amb energies renovables connectades a xarxa): utilització d’aquest tipus d’energies o , fins i tot, compra d’energia verda.

- PDR (Planificació. Desenvolupament i regulació): a través del planejament municipal, ordenances, normatives,etc..)

7 Descripció: Es defineix l’acció proposada i s’exposen els objectius que es pretenen aconseguir. També s’exposa el que s’ha tingut en compte a l’hora de valorar les emissions estalviades, així com els equipaments que queden inclosos a l’acció.

8 Relació amb altres accions PAES: S’expliquen amb quines altres accions es relaciona.

9 Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobilitat, adequació enllumenat, POUM: S’esmenten amb quins altres plans es relaciones les accions proposades.

10 Prioritat tècnica: Pot ser: baixa, mitjana i alta i varia en funció de les emissions produïdes i de la seva eficiència.

11 Execució de l’acció: Varia segons el temps que es tarda en acabar-la un cop iniciada:

- Puntual: té un inici i un final determinat com la instal·lació de plaques fotovoltaiques.

- Continuada: període d’aplicació variable, per exemple, la construcció d’un carril bici.

- Periòdica: es fan cada cert temps com, per exemple, campanyes anuals.

12 Cost inversió: És el cost aproximat que ha d’assumir l’ajuntament per tal d0implantar l’acció determinada.

13 Impacte sobre el cost de manteniment: Algunes accions poden suposar noves despeses de manteniment degut a la creació d’infraestructures i/o equipaments. Aquestes despeses s’han de tenir en compte ja que poden suposar una reducció o un increment del cost de manteniment de les infraestructures i equipaments existents. Així doncs s’indicarà si el cost de manteniment es manté, augmenta o disminueix.

14 Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat): Es valora l’eficiència del cost invertit sobre l’objectiu de reducció d’emissions.

15 Termini d’amortització (anys): Temps que es triga en amortitzar l’acció calculat en base a la diferència de cost.


68

16 Indicadors de seguiment: Són els indicadors que avaluen la consecució de l’acció.

17 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats: Indicadors clau influenciats en la mesura que es desenvolupi.

18 Responsable: Àrea o departament ha de dur a terme les accions.

19 Agents implicats: S’identifiquen quines entitats, a part de l’ajuntament, participen en l’acció; aquestes poden participar en el finançament de l’acció tot i no ser-ne responsables de la mateixa.

20 Recursos estalviats: Recursos estalviats amb l’acció que poden ser sobre energia, aigua, residus, etc.

21 Recursos estalviats: Quantitat de recursos estalviats.

4.3 Presentació del Pla d’Acció El Pla d’Acció del PAES de Castellgalí està format per 33 accions proposades per aconseguir la disminució de les emissions de GEH al municipi potenciant l’estalvi i l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables, es vol aconseguir un estalvi total de 1.115 Tn CO2 eq. Amb el total d’accions proposades, l’estalvi d’emissions és de 1.117,34 Tn CO2 eq.

La major part de les accions han de ser realitzades de forma directa per part de l’Ajuntament, i la resta són accions orientades cap a incentivar i fomentar accions a altres sectors d’activitat (petit comerç, serveis, domèstic, ...) on l’administració local no hi té plena competència. Val a dir que una altre part de les accions estan dedicades a sensibilitzar a tota la ciutadania, ja que és amb l’esforç de tots que es podrà aconseguir l’objectiu de reducció del triple 20.

Pel què fa a la tipologia de les accions, la majoria són accions dedicades als consums propis del municipi (CP) amb un 42% de les accions, seguides per les que tenen com a objectiu principal l’assessorament, la motivació i l’efecte demostració de les accions municipals (AM) amb un 36%. El 21% restant se’l reparteixen entre les accions dirigides cap a la planificació, el desenvolupament i la regulació (PDR), amb un 12% i la utilització d’energies renovables (ER) amb un 9%.

A continuació es mostra una taula resum de les accions a realitzar al municipi:


69

Àmbit Temàtica Nº accions T CO2 estalviades

1. D

IREC

TE

1.1

Ener

gètic

1.1.1Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió

11 77,84

1.1.2.Enllumenat públic 2 53,65

1.1.3.Semàfors -- --

1.1.4.Flota municipal de vehicles 1 20,35

1.1.5. Flota de vehicles del serveis que presta l’ajuntament (jardineria, neteja viària, platges, etc.)

0 0

1.1.6. Altres 1 5,16

1.2

No

estr

icta

men

t ene

rgèt

ic 1.2.1.La gestió dels residus 2 106,85

1.2.2.El cicle de l’aigua 2 30,00

1.2.3.Transport públic municipal (si s’escau) 0 0

1.2.4.El planejament 0 0

1.2.5.L’adquisió de béns i serveis 1 NQ

1.2.6. Altres (normativa, construcció,…) 1 NQ

2. IN

DIR

ECTE

2.1

No

estr

icta

men

t ene

rgèt

ic 2.1.1.Domèstic 6 103,11

2.1.2.Petites activitat econòmiques, comerços, tallers, etc.

2 471,16

2.1.3.Mobilitat urbana 4 249,21

2.1.4. Participació Ciutadana 0 0

2.1.5. Altres 0 0

TOTAL 33 1.117,34


70

4.3.1 Prioritat de les actuacions Amb l’objectiu d’ordenar la prioritat d’execució de les accions s’ha establert un índex de prioritat a partir de criteris de valoració i pes de les variables ambiental, econòmica i social.

Variables Criteris de valoració Ponderació

Ambiental Estalvi d’emissions de CO2 0,5

Econòmica Amortització Cost econòmic

0,3

Social Percepció social Màrketing

0,2

Taula 4.2 Taula de criteris de valoració i pes de les variables ambiental, econòmica i social de les actuacions. (Font: Elaboració pròpia.)

Variable ambiental (A)

Segons la magnitud d’estalvi d’emissions de CO2, s’ha quantificat la implantació de l’actuació com molt bona (10) o molt dolenta (1).

Variable econòmica (E)

Segons l’amortització i el cost econòmic s’ha quantificat la implantació de l’actuació com molt bona (10) o molt dolenta (1).

Variable social (S)

Segons l’impacte positiu i educatiu que pugui produir una actuació, s’ha quantificat la implantació de l’actuació com a alta (10), mitjana (5) o baixa (1).

Índex de prioritat

A partir d’una anàlisis multicriteri de les diferents variables avaluades s’obté la puntuació final, segons la qual s’estableix la prioritat de les actuacions:

PRIORITAT

Puntuacions finals compreses entre [10 – 6] es consideren ALTA (A)

Puntuacions finals compreses entre (6 – 4) es consideren MITJA (M)

Puntuacions finals compreses entre [4 – 0] es consideren BAIXA (B)


71

Els resultat de l’índex de prioritat de les actuacions presentades en el pla de seguiment són:

Núm. Proposta Propostes

Variables Índex

Prioritat A E S A M B

P1 Programa de manteniment dels edificis i equipaments municipals 8 5 4 6,3

P2 Implantació d'un sistema de comptabilitat energètica 6 7 4 5,9

P3 Millora dels aïllaments dels equipaments municipals 8 4 5 6,2

P4 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals 5 3 3 4

P5 Implantació de mesures tipus 50/50 7 5 7 6,4

P6 Instal·lació d'instal·lacions solars fotovoltaiques per autoconsum a l'Ajuntament+Serveis Socials i al Consultori mèdic

7 3 10 6,4

P7 Posada en funcionament de la instal·lació solar tèrmica a la piscina municipal

7 6 5 6,3

P8 Millora de l’eficiència de la instal·lació d'il·luminació interior dels equipaments municipals

6 4 3 4,8

P9 Sistemes de control i regulació de les instal·lacions d'enllumenat interior dels equipaments municipals

6 6 3 5,4

P10 Substitució de caldera de gasoil C per caldera de gas natural a l'ajuntament

6 1 7 4,7

P11 Adquisició d'electrodomèstics de classe A+ o A++ (rentadora de l'escola bressol i nevera del bar de la piscina municipal

4 5 6 4,7

P12 Incorporació de reguladors de flux en capçalera 8 5 3 6,1

P13 Desenvolupament d'una ordenança d'enllumenat exterior 4 10 6 6,2

P14

Renovació paulatina de la flota mòbil municipal antic per vehicles eficients energèticament i de baixes emissions de gasos (vehicles de biodièsel, elèctrics, híbrids, etc.)

3 3 5 3,4

P15 Creació de la Comissió d'Energia i del gestor energètic 3 7 7 5

P16 Redacció d'un projecte d'optimització dels sistemes de recollida de residus de les rutes i freqüències

6 6 3 5,4

P17 Increment de la recollida selectiva i valorització dels residus 7 5 1 5,2

P18 Recursos hídrics alternatius per a usos que no requereixen aigua potable 5 8 5 5,9


72

Núm. Proposta Propostes

Variables Índex

Prioritat A E S A M B

P19 Incorporació de variadors de freqüència 6 8 2 5,8

P20 Implantar un programa de compra verda 1 10 1 3,7

P21 Impulsar l'aprovació d'una ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d'ecoeficiència

4 10 6 6,2

P22 Canvi de calderes de gasoil C per calderes de biomassa o d'altres suports energètics menys contaminants en el sector domèstic

8 7 7 7,5

P23 Canvi cap al gas natural dels edificis domèstics existents 8 7 7 7,5

P24 Fomentar la renovació de bombetes en el sector domèstic 8 6 7 7,2

P25 Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc. 4 7 10 6,1

P26 Incentivar la renovació d'electrodomèstics 6 5 7 5,9

P27 Campanya d'ús de comptadors intel·ligents d'energia 5 5 8 5,6

P28 Visites d'avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques 6 3 10 5,9

P29 Promoure les energies renovables i l'estalvi energètic als sectors industrial i terciari 10 3 6 7,1

P30 Redacció d'un estudi de Mobilitat urbana del municipi 3 3 7 3,8

P31 Renovació natural i eficient del parc mòbil privat 7 8 5 6,9

P32 Reducció d'un 8% de la mobilitat interna amb vehicle privat 10 3 5 6,9

P33 Crear un programa de formació sobre conducció eficient 3 3 8 4

Taula 4.3 Taula de les propostes del Pla d’Acció de l’energia sostenible del municipi de Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia.)

El resultat de l’índex ha d’interpretar-se com una ordenació tipus a l’hora de prioritzar l’execució de les actuacions proposades. Un 42,42 % de les actuacions tenen prioritat alta, el 42,42 % correspon a actuacions amb índex de prioritat mitjana i el 15,15 % restant a prioritat baixa.

4.3.2 Estudi econòmic S’ha realitzat una valoració econòmica ; el pressupost total estimat de les actuacions a realitzar puja la quantitat de 602.950€. Aquestes actuacions s’executaran en tres fases. Cal tenir en compte però, que aquestes valoracions són a nivell orientatiu. Per a


73

cada proposta s’adjunta una fitxa on s’especifica què s’ha contemplat i quin són els principals paràmetres de seguiment.

Núm. Propost

a Propostes Cost total

Fase I Fase II Fase III

2012-2014 2015-2017 2018-2020

P1 Programa de manteniment dels edificis i equipaments municipals

10.000 10.000 - -

P2 Implantació d'un sistema de comptabilitat energètica

10.000 - - 10.000

P3 Millora dels aïllaments dels equipaments municipals

25.000 12.500 - 12.500

P4 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals

Recursos propis

- - -

P5 Implantació de mesures tipus 50/50

NQ - - -

P6

Instal·lació d’instal·lacions solars fotovoltaiques per autoconsum a l'Ajuntament+Serveis Socials i al Consultori mèdic

141.750 - 141.750 -

P7 Posada en funcionament de la instal·lació solar tèrmica a la piscina municipal

- - - -

P8 Millora de l’eficiència de la instal·lació d'il·luminació interior dels equipaments municipals

4.400 2.200 - 2.200

P9

Sistemes de control i regulació de les instal·lacions d'enllumenat interior dels equipaments municipals

34.900 - - 34.900

P10 Substitució de caldera de gasoil C per caldera de gas natural a l'ajuntament

- - - -

P11

Adquisició d'electrodomèstics de classe A+ o A++ (rentadora de l'escola bressol i nevera del bar de la piscina municipal

1.000 - 500 500

P12 Incorporació de reguladors de flux en capçalera

92.500 30.833 30.833 30.833

P13 Desenvolupament d'una ordenança d'enllumenat exterior

Recursos propis

- - -

P14


75.000 25.000 25.000 25.000


74

Núm. Propost



2012-2014 2015-2017 2018-2020

P15 Creació de la Comissió d'Energia i del gestor energètic

Recursos propis

- - -

P16

Redacció d'un projecte d'optimització dels sistemes de recollida de residus de les rutes i freqüències

15.000 15.000 - -

P17 Increment de la recollida selectiva i valorització dels residus

16.000 16.000 - -

P18 Recursos hídrics alternatius per a usos que no requereixen aigua potable

20.000 10.000 - 10.000

P19 Incorporació de variadors de freqüència

6.400 1.778 2.133 2.489

P20 Implantar un programa de compra verda

- - - -

P21

Impulsar l'aprovació d'una ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d'ecoeficiència

Recursos propis

- - -

P22

Canvi de calderes de gasoil C per calderes de biomassa o d'altres suports energètics menys contaminants en el sector domèstic

9.000 4.500 - 4.500

P23 Canvi cap al gas natural dels edificis existents

9.000 4.500 - 4.500

P24 Campanya de renovació de bombetes

7.500 2.500 2.500 2.500

P25 Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc.

7.500 2.500 2.500 2.500

P26 Campanya de renovació d'electrodomèstics

6.000 3.000 - 3.000

P27 Campanya millora d'aïllaments al sector domèstic

35.000 11.667 11.667 11.667

P28 Vistes d'avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques

Recursos propis

- - -

P29 Promoure les energies renovables i l'estalvi energètic als sectors industrial i terciari

50.000 25.000 - 25.000

P30 Redacció d'un estudi de Mobilitat urbana del municipi

15.000 - - 15.000


75

Núm. Propost



2012-2014 2015-2017 2018-2020

P31 Renovació natural i eficient del parc mòbil privat

6.000 2.000 2.000 2.000

P32 Reducció d'un 8% de la mobilitat interna amb vehicle privat

NQ - - -

P33 Crear un programa de formació sobre conducció eficient

6.000 - 3.000 3.000

602.950 178.978 221.883 202.089

Taula 4.4 Taula de l’estudi econòmic de les propostes del Pla d’Acció de l’energia sostenible del municipi de Castellgalí. (Font: Elaboració pròpia.)

En el gràfic que es mostra a continuació es pot comprovar la distribució del pressupost per a cadascuna de les fases existents.

Figura 4.3 Estudi econòmic de les actuacions per fase. (Font: Elaboració pròpia).

El pes de l’estimació del cost econòmic per temàtica d’actuacions es mostra al gràfic adjunt.


76

*No es representa el pes específic del cost econòmic perquè el cost de l’acció es pot assumir amb els recursos propis actuals de l’Ajuntament.

**No es representa el pes específic del cost econòmic perquè el cost de l’acció no es pot valorar

NOTA: Dins el pes específic de les accions classificades per temàtiques representat a la gràfica, hi ha accions amb cost no valorable i accions amb cost assimilable per a recursos propis actuals de l’Ajuntament.

Figura 4.4 Pes de la valoració econòmica de les propostes del PAES per temàtiques. (Font: Elaboració pròpia).

4.3.3 Fitxes d’accions. A continuació es presenten les fitxes de cada una de les accions proposades.



1.1.1 1 Programa de manteniment dels edificis i equipaments municipals 2,58


Directe Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió CP

Descripció Un manteniment adequat de totes les instal·lacions dels edificis i equipaments municipals és la clau per allargar la vida útil i millorar-ne l’eficiència i estalvi energètics. Per aquest motiu es proposa la redacció i posterior implantació d’un programa centralitzat de manteniment de les instal·lacions de tots els equipaments municipals (gestionats directament o indirecta). La realització d’aquest tipus de manteniment implica prendre unes mesures determinades, com ara: - Revisió de calderes, equips de combustió i sistemes de bombament. - Detecció de fuites i revisió d’instal·lacions per detectar defectes d’aïllament. - Neteja de làmpades i lluminàries de forma regular. - Verificar el funcionament correcte dels controls i termòstats. Tant si la gestió del manteniment és per mitjans propis com si s’externalitza, s’han de seguir uns protocols requerits per cadascun dels equips en els quals es determina la realització informes periòdics que descriguin l’estat de la instal·lació. La figura del gestor energètic serà qui supervisarà aquests informes. Respecte les instal·lacions tèrmiques, l’Ajuntament vetllarà perquè es compleixi estrictament la reglamentació vigent del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE), essent el titular de les instal·lacions tèrmiques el responsable del seu correcte manteniment. A més, es proposa recolzar aquesta acció amb una formació específica als encarregats de manteniment dels edificis i equipaments.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.6 1 Creació de la Comissió d'Energia i del gestor energètic 1.1.1 4 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals


Prioritat tècnica Responsable Alta Ajuntament

Execució de l’acció Periòdica

Cost d’inversió (€), IVA inclòs 10.000

Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Disminueix Tècnic/s municipal/s

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Personal manteniment 350,23


11


Consum energia/superfície Energia (kwh/any)


Consum energètic per tipus d’energia (%) 7.539,5 Consum final d'energia de l'Ajuntament (tep/hab.any)



1.1.1 2 Implantació d'un sistema de comptabilitat energètica 12,9



Descripció Es proposa la implantació d’un software intel·ligent de gestió de l’energia amb la finalitat d’optimitzar el consum energètic dels equipaments municipals. El sistema de comptabilitat es basa en la implantació d’un sistema de control integrat que permet analitzar, gestionar i reportar informació del consum energètic de forma instantània i regular i així permet actuar de forma directe sobre les variables causants de l’increment innecessari del consum energètic. Amb la introducció de les dades de facturació, es revisa de forma automàtica un conjunt de paràmetres de seguiment: en cas de sobrepassar els rangs preestablerts o de no coincidir amb la programació de correcte funcionament, es genera l'alarma corresponent. Per mitjà de les alarmes és possible identificar anomalies en el consum energètic i d’aigua, i d’aquesta manera facilita la ràpida actuació per tal de corregir-les. El gestor/a energètic serà la persona encarregada de controlar aquest sistema.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.6 1 Creació de la Comissió d'Energia i del gestor energètic


Prioritat tècnica Responsable Mitja Ajuntament

Execució de l’acció Puntual





2,2


Implantació d'un sistema de compatibilitat energètica Energia (kwh/any)


Consum energètic per tipus d’energia (%) 37.697,7 Consum final d'energia de l'Ajuntament (tep/hab.any)



1.1.1 3 Millora dels aïllaments dels equipaments municipals 12,9



Descripció L’acció consisteix en millorar l’aïllaments tèrmic i tancaments en els diferents equipaments municipals. Amb aquesta es pretèn aconseguir una disminució del 5% de l’energia tèrmica consumida en els equipaments municipals. L’aïllament tèrmic és clau per reduir l’ús de la calefacció a l’hivern i la refrigeració a l’estiu. Algunes de les mesures que es poden prendre són la instal·lació de doble finestra o doble vidre a les finestres amb baixos valors de transmitància tèrmica (tancament estanc), millores que estalvien fins un 30% del consum energètic.






Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté Tècnic/s municipal/s

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Personal manteniment NA


7,4


Núm. D'actuacions de millora d'aïllament Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l'Ajuntament (tep/hab.any) 30.158,3



1.1.1 4 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals 2,15


Directe Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió AM

Descripció Aquest tipus d'assessorament possibilita la millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions municipals i/o oficines. Van adreçats al personal tècnic de l'administració local, dirigents d'entitats, professorat, sindicats, així com a empressaris i personal del sector públic encarregat de la gestió de l'activitat. Serà una formació on s'explicaran tècniques d'estalvi energètic directe i indirecte. Per exemple, poden explicar-se mètodes per: - Potenciar la reducció de residus i la reutilització i reemplaçament dels bens per evitar haver de reciclar-los. Accions molt fàcils com reutilitzar el paper i els sobres de correu intern dins de l'oficina abans que aquests vagin a les escombraries, poden disminuir en un 40 per cent el consum de paper. Cada tona de paper que es recicla evita que es talin 3,14 tones d'arbres i es consumeixin una mica més de 0,5 tones equivalents de petroli. A més, tenint present el cicle total de fabricació, la incorporació de fibres reciclades davant la utilització de fibres verges, suposa emetre un total d'1,5 tones de CO2 equivalent menys per cada tona de paper produïda. - Informar sobre bones pràctiques per a l'estalvi energètic. - Instal·lar sistemes de gestió energètica en el parc d'equips informàtics. Actualment hi ha al mercat softwares homologats que analitzen el consum energètic de l'equip i regulen tots aquells aspectes d'ús dels equips deixant de dependre només de l'usuari, aconseguint estalvis energètics dels equips fins un 30%. Es vol optimitzar la potència nominal dels equips i evitar despeses innecessàries. - Informar sobre la necessitat d'incorporar energies renovables, explicant les alternatives viables que existeixen a l'actualitat i donant énfasis a les instal.lacions que s'estan realitzant als equipaments municipals. Així doncs, amb l'adopció d'aquestes i altres bones pràctiques en la gestior diària de l'energia i els bens consumits, es preveu un augment de la sostenibilitat del 5%. Relació amb d’altres accions PAES


Prioritat tècnica Responsable Baixa Ajuntament


Cost d’inversió (€), IVA inclòs Recursos propis




NA


Núm. De mesures de sensibilització realitzades Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l'Ajuntament (tep/hab.any) 6.283 Eficiència energètica dels edificis públics Emissió de CO2 a l’àmbit PAES (tones)



1.1.1 5 Implantació de mesures tipus 50/50 8,6 Àmbit Temàtica Tipologia


Descripció La Diputació de Barcelona, a través de l’Àrea de Medi Ambient, lidera el projecte EURONET 50/50, en el qual s’aplica la metodologia 50/50 a les escoles per promoure l’estalvi energètic. Aquesta metodologia es basa en la creació d’incentius econòmics vers l’estalvi energètic, així el 50% de l’estalvi econòmic fruit de les mesures d’eficiència energètiques aplicades retorna a l’equipament en forma de transferència econòmica i l’altre 50% es tradueix en un estalvi de l’ajuntament en factures. El resultat és que totes les parts guanyen: l’equipament té majors possibilitats d’actuació, l’ajuntament disminueix la seva despesa econòmica i la societat per la disminució dels impactes ambientals derivats de l'estalvi energètic assolit. L’èxit aconseguit a les escoles encoratja a fer-lo extensiu a d’altres tipologies d’equipaments municipals, i inclús no municipals. L’ajuntament promourà la implantació d’aquest mètode d’estalvi energètic als edificis i equipaments municipals, prioritzant els de major despesa energètica (com els centres esportius) i serà el responsable del bon funcionament del projecte. En aquest sentit, és interessant que es creï un grup als equipaments que supervisi el bon funcionament del projecte i informi els responsables municipals de qualsevol incident o noves propostes. El gran nombre d’equipaments municipals i el seu elevat consum energètic són dues realitats que fan que aquesta metodologia tingui una gran potencialitat en l’estalvi energètic municipal. Es considera un estalvi mig d’un 10% anual del consum energètic per cada equipament municipal. Per obtenir més informació es pot consultar la següent adreça: www.euronet50-50.eu Relació amb d’altres accions PAES




Cost d’inversió (€), IVA inclòs NQ




NA


Núm. Equipaments amb aplicació de mesures tipus 50/50 Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l'Ajuntament (tep/hab.any) 25.131,9 Eficiència energètica dels edificis públics



1.1.1 6

Instal.lació d'instal.lacions solars fotovoltaiques per autoconsum a l'ajuntament+serveis socials i al consultori mèdic

23,7


Directe Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió ER

Descripció Per tal d’incrementar la producció d’energies renovables al municipi es proposa aprofitar les cobertes i teulades de titularitat municipal per instal·lar plaques fotovoltaiques. S’ha proposat la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques per a l’autoconsum de l‘Ajuntament/ servies socials i per el consultori mèdic ubicat en el mateix edifici. Tot i que aquest equipament ja disposa d’un estudi tècnic de viabilitat d’implantació de plaques solars, degut als recent canvis normatius en el sector del es energies renovables, caldria tornar a estudiar la viabilitat tècnica i econòmica de la proposta. El principal requeriment per establir-ne la viabilitat és la disponibilitat d’espai per a la correcta ubicació dels mòduls. Altres factors que condicionaran les instal·lacions són l’orientació i inclinació de la coberta, així com la tipologia del material de la mateixa. Un cop efectuats aquests estudis es pot desenvolupar un avantprojecte a partir del qual es podrà establir quin és el millor mecanisme per aplicar l’acció i es podran elaborar plecs específics per a l’execució de l’obra.

Relació amb d’altres accions PAES 2.1.2 2 Promoure les energies renovables i l'estalvi energètic als sectors industrial i terciari





Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Augmenta Tècnic/s municipal/s

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Personal manteniment 5.981


26,5


Execució de la instal·lació Energia (kwh/any)


Producció local d’energies renovables 47.600 Eficiència energètica dels edificis públics Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables



1.1.1 7 Posada en funcionament de l'instal.lació solar tèrmica a la piscina municipal 5,52


Directe Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió ER

Descripció Posada en funcionament de la instal·lació solar tèrmica existent a la coberta de la piscina municipal i que actualment no està en servei. Amb els sistemes de captació d’energia solar tèrmica es produeix una transformació de la radiació solar en energia tèrmica, la qual es pot aprofitar en diferents aplicacions: - Producció i subministrament d’aigua calenta sanitària per a les dutxes de la piscina. - Climatització de l’edifici.





Cost d’inversió (€), IVA inclòs -




NA


Posada en funcionament de la instal·lació solar tèrmica de la piscina Energia (kwh/any)


Producció local d’energies renovables 20.627,5 Eficiència energètica dels edificis públics Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables



1.1.1 8

Millora de l'eficiència de la instal·lació d'il·luminació interior dels equipaments municipals

0,6



Descripció Amb aquesta proposta es pretèn millorar l'eficiencia energètica de les instalacions d'enllumenat interior de les dependències municipals, substituint paulatinament les lluminàries existents per lluminàries més eficients on hi ha dependències on el tipus de lluminaries instal·lat te un baix rendiment lumínic. Les noves llumináries estaràn equipades amb làmpades amb un índex d'eficàcia de com a mínim 60lúmens/wat, equipades amb balast electrònic quan es tracti de lampares de descàrrega ja que aquest balast allarga la vida útil de la lampara i permet una reducció de fins al 25% respecte els balastos electromagnètics. A més a més s'estudiarà en cada cas lluminàries amb una distribució fotomètrica adient. Aquesta proposta ha d'anar acompanyada d'un correcte pla de manteniment i neteja de les lluminàries, per tal de garantir que no es redueixin els nivells d'iluminancia de les luminàries instal.lades.









31,3


Núm. De bombetes substituïdes





1.1.1 9

Sistemes de control i regulació de les instal·lacions d'enllumenat interior dels equipaments municipals

3,97



Descripció Tots aquells recintes on hi ha un aport de llum natural important a través de lluernaris o finestres o aquells recintes amb una ocupació no permanent com poden ser vestidors, banys, escales d'accés es pot preveure la instalació de sistemes de control i regulació, basat amb la instalació de detectors de presencia o interuptors temporitzats en el cas de locals d'ocupació temporal i sistemes de regulació del nivell d'iluminació interior en funció de la llum natural en aquest últim cas será necesari la instalació de llumináries equipades amb balastos electrónics regulables si es vol una regulació proporcional o la instalació de contactors en els diferents circuits d'enllumenat si es vol una regulació per esglaons.









5,2


Núm. De detectors instal·lats





1.1.1 10 Substitució de caldera de gasoil C per caldera de gas natural a l'ajuntament 3,34



Descripció L'acció consisteix en substituir la caldera de gasoil de l'edifici de l'Ajuntament i Serveis Socials per una de Gas natural. L'objectiu és instal·lar una caldera de gas natural i així millorar el rendiment de l'actual caldera.









NA


Execució de la instal·lació


Consum final d'energia de l'Ajuntament (tep/hab.any) 8.675,3 Emissió de CO2 per sectors PAES (tones)



1.1.1 11

Adquisició d'electrodomèstics de classe A+ o A++ (rentadora de l'escola bressol i nevera del bar de la piscina municipal

1,59



Descripció Durant la visita d'avaluació energètica es van detectar alguns electrodomèstics amb un nivell baix d'eficiència. Per aquest motiu, es proposa substituir aquests electrodomèstics per d'altres de classe A+ o A++, els quals tenen un grau d'eficiència més elevat i, per tant, generen un estalvi energètic. Aquests electrodomèstics es poden anar canviant a mesura que finalitza la seva vida útil. Els electrodomèstics a substituir són la nevera del bar de la piscina i la rentadors de l'escola bressol "Castellnins".









2,7


Núm. d'electrodomèstics d'alta eficència energètica





1.1.2 1 Incorporació de reguladors de flux en capçalera 53,65


Directe Enllumenat públic CP Descripció Aquesta mesura consisteix a incorporar reguladors de flux en capçalera per millorar la intensitat lumínica de l’enllumenat públic. Els reguladors de flux en capçalera són dispositius que permeten reduir la tensió al conjunt de la làmpada reduint el flux lluminós, de manera que evita les sobretensions de la línia (una sobretensió del 10 % implica un sobreconsum del 20 %) obtenint un augment de l’estalvi energètic i de la vida útil de les làmpades i equips auxiliars. L’ajuntament vetllarà per la incorporació d’aquesta mesura de control en tots els quadres amb una PTI (Potència Total Instal·lada) superior a 5KWh, tal com decreta el Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'eficiència energètica en instal·lacions d'enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07. La majoria dels reguladors són equips electrònics estàtics que actuen de manera independent per a cada fase de la xarxa i sovint s’equipen amb sistemes de telegestió per facilitar el control remot de la instal·lació.









5,9


% d'incorporació de quadres amb sistema de regulació Energia (kwh/any)


Consum final d’energia (tep/hab.any) 139.349,7 Consum energètic de l’enllumenat municipal Consum final d'energia de l'Ajuntament (tep/hab.any)



1.1.2 2 Desenvolupament d'una ordenança d'enllumenat exterior 0


Directe Enllumenat públic PDR Descripció Es proposa a l'Ajuntament el desenvolupament d'una ordenança d'enllumenat exterior per totes aquelles instal·lacions, tant públiques com privades, que s’executin dins del municipi, amb la finalitat de millorar la protecció del medi ambient mitjançant un ús eficient i racional de l'energia consumida, la reducció del resplendor lumínic nocturn i millora de la seguretat vial dels vianants i propietats. Es considera enllumenat exterior a tot tipus d'il·luminació al aire lliure i recintes oberts, en zones de domini públic o privat per a la seva utilització nocturna, siguin instal·lacions estables o esporàdiques. D'acord amb aquesta definició és enllumenat públic: - Enllumenat vial i enllumenats específics. - Enllumenat de túnels i passos inferiors. - Enllumenat d'aparcament a l'aire lliure. - Enllumenat de façanes d'edificis i monuments. - Enllumenat d'instal·lacions esportives i recreatives exteriors. - Enllumenat d'àrees de treball exteriors. - Enllumenat de seguretat. - Enllumenat de cartells i anuncis lluminosos. - Enllumenat d'aparadors. - Enllumenat festiu i de nadal.







Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Ajuntament No quantificable


NA


Redacció de l'ordenança Energia (kwh/any)


Sense indicador de xarxa 0



1.1.4 1


20,35


Directe Flota municipal de vehicles CP Descripció Nomès un dels 5 vehicles de la flota municipal té un antiguitat de menys de 4 anys. Aquets vehicles, sobretot els dos amb una antiguitat superior als 8 anys, no estaven pensats amb criteris de sostenibilitat i estalvi com poden ser vehicles nous actuals. Per això es proposa la renovació d'aquests vehicles per altres de característiques similars però emetent sota criteris actuals. La substitució serà progressiva en funció de la obsolència dels vehicles. També es pot estudiar, en funció del seu ús, la possibilitat d'introduir vehicles d'alta eficiència, és a dir, aquells vehicles turismes híbrids endollables o de propulsió elèctrica mitjançant bateries, vehicles turismes híbrids Full o Mild Hybrid, vehicles bi-fuel alimentats per gas natural i gasolina, o trifuels, motocicletes elèctriques, etc.






Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Disminueix Ajuntament

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) 3.685


NA


% de vehicles de baixes emissions del a flota municipal Energia (kwh/any)


Emissió de CO2 a l’àmbit PAES (tones) 73.709,5



1.1.6 1 Creació de la Comissió d'Energia i del gestor energètic 5,16


Directe Altres (Directe energia) CP Descripció Es proposa la creació de la figura del gestor/a energètic en l’equip tècnic municipal amb l’objectiu de controlar de manera eficaç el consum energètic de totes les instal·lacions municipals, acció que suposa un reducció de les emissions de CO2, així com un estalvi econòmic. Les tasques principals d’aquesta figura serien: - Gestió centralitzada i contínua del consum energètic dels equipaments municipals. - Gestió preventiva de les instal·lacions energètiques d’aquests equipaments. - Detecció de disfuncions i aplicació de mesures d’estalvi i reducció de consum energètic sempre que sigui possible. - Planificar les mesures d’estalvi i eficiència energètica a prendre en els equipaments. - Planificar la incorporació d’energies renovables en els equipaments. - Assessorament i formació en l’àmbit d’energia al personal municipal o personal responsable dels equipaments municipals. - Seguiment i avaluació del procés d’execució del PAES. - Preparació de material divulgatiu adreçat a la ciutadania sobre les mesures aplicades per l’ajuntament en matèria de sostenibilitat energètica. - Assessorament en matèria energètica a la ciutadania i a les activitats econòmiques.- Vetllar pel compliment de l’ordenança d’ecoeficiència. De cara a facilitar les tasques del gestor energètic es pot instal·lar un programa de comptabilitat energètica municipal.

Relació amb d’altres accions PAES 1.2.6 1 Impulsar l'aprovació d'una ordenança que incorpori criteris d'eficiència energètica en els edificis de nova construcció i rehabilitació dels ja existents que vagi més enllà del CTE i del decret d'ecoeficiència, així com en plans urbanístics munic






Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) 350,23


NA


Creació de la figura del gestor energètic Energia (kwh/any)


Consum final d’energia (tep/hab.any) 15.079,1 Consum final d'energia de l'Ajuntament (tep/hab.any)

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE


1.2.1 1

Redacció d'un projecte d'optimització dels sistemes de recollida de residus de les rutes i freqüències

0


Directe La gestió dels residus PDM Descripció Es proposar la redacció d'un projecte per tal d'optimitzar els sistemes de recollida, de les rutes i freqüències, i de la situació dels contenidors. Caldrà doncs estudiar quines seran les accions necessàries d'optimització dels sistemes de recollida, de les rutes i freqüències, i de la situació dels contenidors, adreçades a l'increment de la quantitat de residus recollits de forma segregada, però també amb l'objectiu de reduir les emissions de CO2 generades pels vehicles de la recollida. El cost de l'actuació consistirà en la redacció de l'estudi.







Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Consorci per a la gestió de reisidus comarcal No quantificable


NA


Redacció del projecte Energia (kwh/any)





1.2.1 2 Increment de la recollida selectiva i valorització dels residus 106,85


Directe La gestió dels residus AM Descripció Per tal d'augmentar la recollida selectiva cal primer avaluar les mancances i punts forts d'aquesta. A partir d'aquesta avaluació es poden realitzar mesures concretes per tal de complir l'objectiu d'obtenir una recollida selectiva amb uns percentatges superiors. Les mesures seran adreçades als ciutadans i als principals generadors de residus del municipi (comercials, industrials ,etc.) i poden ser: - Promoure instruments econòmics i fiscals que incentivin la reducció de residus i la recollida selectiva. - Campanyes de sensibilització per al foment de la recollida selectiva i l'ús correcte dels serveis i els contenidors per tal de conscienciar a la ciutadania sobre la importància de la recollida selectiva en origen, i la necessitat de fer un ús correcte dels serveis i contenidors que es trobin a la via pública. - Promoure el consum local, pròxim, sense excés d'embalatges, responsable i just.

Relació amb d’altres accions PAES 1.2.1 1 Redacció d'un projecte d'optimització dels sistemes de recollida de residus de les rutes i freqüències






Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Consorci per a la gestió de reisidus comarcal 149,74


NA


% de recollida selectiva Energia (kwh/any)


Emissió de CO2 a l’àmbit PAES (tones) 0,1



1.2.2 1 Recursos hídrics alternatius per a usos que no requereixen aigua potable 7,5


Directe El cicle de l'aigua CP Descripció La implementació de recursos hídrics alternatius als convencionals té com a principal objectiu evitar el malbaratament d’aigua potable municipal. Així doncs, es proposa la realització d'un estudi de viabilitat de reutilització dels recuros hídrics del municipi i posterior implantació per a usos que no requereixn aigua potable, així com mesures que redueixin l'ús d'aquesta. Algunes de les diferents mesures a estudiar i avaluar poden ser: - Reutilització: l’aigua reutilitzada es pot fer servir per regar zones verdes i netejar carrers (després de rebre el tractament de depuració específic). - Captació i aprofitament de l’aigua de pluja: instal·lació de captadors d’aigua a les cobertes d’edificis municipals (equipaments esportius, escoles, etc.) i aprofitar-la per a reg de zones verdes o neteja de carrers. - Disseny de zones ajardinades seguint creiteris de xerojardineria. - Etc.









1


Núm. Mesures realitzades Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l'Ajuntament (tep/hab.any) 15.546 Abastament d'aigua municipal



1.2.2 2 Incorporació de variadors de freqüència 22,5 Àmbit Temàtica Tipologia

Directe El cicle de l'aigua CP Descripció Es proposa la incorporació de variadors de freqüència a tots els motors impulsors de l’aigua municipal. El variador de freqüència és el mètode més eficient per controlar i regular la velocitat del motor elèctric de bombament, estalviant notablement en el consum energètic. S’haurà de dur a terme un inventari dels motors de bombament actuals i determinar quin tipus de variador de freqüència és l’adequat per a cada cas. Els variadors de freqüència no requereixen de motors especials. Amb aquesta acció s'estima una reducció del 30% del sonsum dels bombaments d'aigua.







Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Personal manteniment 233


1


% de bombes d'aigua amb variadors de freqüència Energia (kwh/any)


Consum final d’energia (tep/hab.any) 46.638 Abastament d'aigua municipal



1.2.5 1 Implantar un programa de compra verda 0 Àmbit Temàtica Tipologia

Directe L’adquisió de béns i serveis CP Descripció Es proposa establir un programa de compres públiques verdes, amb l'objectiu de disminuir l'impacte ambiental de l'actuació municipal, donar exemple, difondre bones pràctiques i incentivar el mercat dels productes i serveis ecològics. La mesura inclourà les següents accions: 1.Aprovació d'un codi de bones pràctiques ambientals en matèria de contractació local, establint directrius bàsiques a introduir en els plecs de contractació d'obres, subministraments, gestió dels serveis públics i assistències tècniques, criteris ambientals que minimitzin l'impacte sobre el medi ambient. 2.Formació als treballadors de l'Ajuntament vinculats directament a la contractació. 3.Elaboració de manuals de bones pràctiques en els processos administratius, de manteniment, de neteja i altres, i catàlegs de productes de baix impacte ambiental per ser utilitzats en els serveis i les obres. 4.Definir i aplicar condicions ambientals/criteris mínims energètics per adquisició d'electrodomèstics a 4 productes tipus. 5.Formar de forma específica en compra verda al 100% dels responsables de compra d'aparells i equips de l'Ajuntament i de les empreses públiques. 6.Incrementar el nombre de productes reciclats adquirits per oficines en un 25%. 7.Incrementar el nombre de productes amb ecoetiquetes adquirits.







Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) No quantificable


NA


Incorporació de criteris de compra verda a l'Ajuntamenti equipaments municipals Energia (kwh/any)





1.2.6 1

Impulsar l'aprovació d'una ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d'ecoeficiència

0


Directe Altres (Normativa; construcció) PDM Descripció Lligades a les determinacions sobre l’urbanisme cal modificar els criteris mínims que cal introduir a les actuacions sobre la nova edificació i rehabilitació de les edificacions existents. Un pas obvi a l’abast municipal és disposar d’una ordenança de l’edificació que inclogui tots aquells criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i d’aigua, i integració d’energies renovables que es considerin imprescindibles per a la nova edifcació. Aquesta ordenança de l’edificació sostenible ha de ser complementària a les noves normatives en vigència: directiva europea d’eficiència energètica a l’edificació, Codi Tècnic de l’Edificació, Decret de la Generalitat sobre ecoeficiència a l’edificació. En aquest aspecte, l’ordenança municipal de l’edificació sostenible, hauria i podria ser més explícita i concreta. Es proposa que s’incloguin els criteris de sostenibilitat i d’eficiència energètica en el redactat dels nous planejaments urbanístics. Aquestes determinacions estan destinades a complementar les ja existents per a l'ordenació i planejament de nou territori urbà o la reforma del ja existent, així com a base per als nous plans urbanístics, introduint criteris destinats a augmentar la sostenibilitat de les àrees urbanitzades en termes de: Millora del confort dels habitatges i edificis que es construeixin amb eficiència i estalvi d’eneria ; Contenció i racionalització de la mobilitat; Permetre el disseny bioclimàtic de les noves edificacions i l’aprofitament de les energies renovables.





Cost d’inversió (€), IVA inclòs Recursos pròpis


Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Ajuntament No quantificable


NA


Redacció de l'ordenança Energia (kwh/any)





2.1.1 1

Canvi de calderes de gasoil C per calderes de biomassa o d'altres suports energètics menys contaminants al sector domèstic

2,14


Indirecte Domèstic AM Descripció L’acció consisteix a fomentar la substitució de les calderes de gasoil C per calderes de biomassa als habitatges privats amb l’objectiu de cobrir les necessitats de climatització mitjançant energia renovable. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi. La biomassa es considera una font d’energia renovable local, de fàcil obtenció i transformació i, a més, es considera que la seva combustió provoca un balanç net d’emissions igual a zero, ja que les emissions per combustió de biomassa ha estat absorbit prèviament per la planta a partir de la qual s’ha generat. Existeixen diversos combustibles que formen part de la biomassa; però en general les calderes petites admeten combustibles estandarditzats com estella i pèl·lets. L’ajuntament oferirà un servei d’assessorament durant tot l’any, tasca que pot realitzar el gestor energètic municipals i, a més, promourà campanyes puntuals d’informació sobre les calderes de biomassa, que poden incloure: - Mostra de les diferents tipologies de calderes de biomassa i períodes de retorn. - Material informatiu. - Difusió de les subvencions per la renovació de calderes ofertades des de l’Administració. - Punts d’informació i assessorament sobre calderes de biomassa. - Informar sobre els avantatges de les calderes de biomassa a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). Es proposa aplicar una bonificació fiscal en l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) per la instal·lació de calderes de biomassa. Per tal que aquestes bonificacions tinguin efecte cal que estiguin recollides de manera explícita en l’ordenança fiscal que correspongui. Relació amb d’altres accions PAES 2.1.1 4 Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc.





Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté Ajuntament

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) 793


NA


Nº de campanyes Energia (kwh/any)


Consum energètic per sectors d’activitat (%) 14.860,3 Emissió de CO2 per sectors PAES (tones) Emissió de CO2 a l’àmbit PAES (tones)



2.1.1 2 Canvi cap al gas natural dels edificis domèstics existents 1,86


Indirecte Domèstic AM Descripció L’acció proposa la substitució del gasoil i fueloil com a combustible dels edificis existents pel gas natural, aquest és el més net dels combustibles fòssils, reduint en un 40% les emissions de CO2, a més d’oferir un gran potencial d’estalvi energètic pel seu gran rendiment d’ús. La seva implantació requereix d’un condicionament de la sala de la caldera pel nou combustible (canvi del cremador, possibilitat de canvi de calderes, etc.). L’ajuntament incentivarà aquest canvi de calderes, amb el qual es preveu cobrir el 80% dels edificis existents amb gas natural l’any 2020, oferint informació sobre subvencions de l’Administració, un servei d’assessorament i amb possibilitat de realitzar campanyes informatives. Cal tenir en compte que la utilització d’aquest combustible representa un 30% d’estalvi en el preu del combustible.

Relació amb d’altres accions PAES 2.1.1 4 Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc.








NA




Consum energètic per sectors d’activitat (%) 19.813,8 Emissió de CO2 per sectors PAES (tones) Emissió de CO2 a l’àmbit PAES (tones)



2.1.1 3 Fomentar la renovació de bombetes en el sector domèstic 23,42


Indirecte Domèstic AM Descripció Es proposa la substitució progressiva de les bombetes incandescents per d’altres més eficients com les làmpades fluorescents compactes (baix consum) al sector domèstic i serveis mitjançant campanyes de renovació de bombetes. Es preveu que la mesura s’apliqui al 20% de les llars del municipi. Les làmpades fluorescents compactes són molt més eficients que les incandescents (poden arribar fins el 80% d’estalvi) i tenen una vida útil molt superior (fins a 15 vegades més), la qual cosa implica un menor cost de manteniment. El paper de l’ajuntament és el d'informar els ciutadans i comerços sobre les alternatives existents a les bombetes incandescents i sensibilitzar sobre el seu ús mitjançant: - Material informatiu. - Difusió de les subvencions Plans Renove de bombetes ofertades des de l’Administració (sobretot de cara als comerços). - Punts d’informació i possible distribució de bombetes eficients. - Informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). En el període 2009-2012, la UE farà desaparèixer progressivament les bombetes tradicionals per donar pas a les bombetes de baix consum, s’estima que gràcies a aquesta mesura, l'any 2020 es reduiran 15 milions de tones de CO2 anuals.









NA




Consum final d'energia de l'Ajuntament (tep/hab.any) 9.736,3 Emissió de CO2 per sectors PAES (tones) Emissió de CO2 a l’àmbit PAES (tones)



2.1.1 4

Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc.

28,9


Indirecte Domèstic AM Descripció L’acció consisteix en realitzar campanyes específiques per informar la població sobre les bones pràctiques en l’ús de l’energia aplicables a les seves llars o comerços, tals com la substitució de les làmpades incandescents per les de baix consum o tecnologia LED, l’etiquetatge energètic dels electrodomèstics, etc. La campanya pot incloure: - Creació de material divulgatiu. - Xerrades centrades en l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables (associacions de veïns,centres cívics, comerços més específicament, etc.). - Punts d’informació i exposicions sobre les bones pràctiques en l’ús energètic. - Es pot considerar la idea de regalar “kits d’eficiència” (regletes, bombetes de baix consum,etc.). - Informar sobre la campanya als mitjans de comunicació i a través dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). - Informar sobre accions i mesures que afecten directament als ciutadans com el Pla renove d’electrodomèstics, el Pla de renovació de vehicles, etc. - Cessió d’aparells de mesura dels consums energètics domèstics. De cara a les activitats econòmiques es podria adherir a la campanya i comprometre’s a reduir el seu consum energètic en el període d’un any, amb aquest objectiu se’ls informa de com estalviar energia i ser més eficients in situ. La campanya podria donar lloc, inclús, a la creació d’un segell de responsabilitat ambiental, a més de fomentar l’adhesió a la Xarxa de Comerços Respectuosos amb el Medi Ambient, òrgan que aglutina totes les experiències de xarxa de comerços i comerç verd de Catalunya. Aquesta xarxa disposa d’una base de dades amb els proveïdors “verds” dels diferents productes (bosses compostables, bosses de paper, safates de cartró, envasos retornables, agricultura ecològica, etc.). Es considera el 10% de les llars i comerços aplicaran conceptes d’estalvi i eficiència energètics. Relació amb d’altres accions PAES








NA




Producció local d’energies renovables 59.018,4 Eficiència energètica dels edificis públics Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables



2.1.1 5 Campanya de renovació d'electrodomèstics 22,48 Àmbit Temàtica Tipologia

Indirecte Domèstic AM Descripció Es proposa la substitució progressiva dels electrodomèstics de línia blanca estàndard per d’altres amb etiqueta energètica de classe A o superior en l’àmbit domèstic mitjançant campanyes de renovació d’electrodomèstics. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi. L’etiqueta energètica informa sobre el consum energètic de l’aparell, és obligatori des del 1992 als electrodomèstics de línia blanca (rentadores, assecadores, rentadores/assecadores combinades, rentavaixelles, aparells aire condicionat, refrigeradors i congeladors) i estableix 7 nivells d’eficiència energètica, la lletra A pels més eficients i la lletra G pels menys eficients. En el cas dels frigorífics i congeladors s'han creat 3 categories més que superen l'A, i que s'indiquen com a A+, A++, etc. L’objectiu de les campanyes és sensibilitzar i informar als ciutadans sobre l’estalvi energètic i la minimització dels impactes ambientals que suposa l’adquisició d’electrodomèstics d’alta eficiència energètica; així com assessorar sobre els Plans Renove d’electrodomèstics oferts des de l’Administració. La campanya pot incloure: - Creació de material informatiu - Col·laboració dels punts de venda dels electrodomèstics - Punts d’informació i assessorament en la compra d’electrodomèstics eficients. - Informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). Relació amb d’altres accions PAES 2.1.1 4 Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc.








NA




Consum energètic per sectors d’activitat (%) 4.673,4



2.1.1 7 Campanya d'ús de comptadors intel·ligents d'energia 24,31


Indirecte Domèstic AM Descripció Realitzar una campanya per a la promoció de l'ús de comptadors intel·ligents d'energia a les llars del municipi. Aquest tipus de comptador són uns dispositius educatius que indiquen en temps real quin és el consum elèctric d'una llar. De forma adicional, indiquen l'impacte climàtic equivalent, en termes d'emissions de CO2, i la despesa econòmica derivada. El comptador realitza una mesura cada 6 segons, però aquesta freqüència es pot ajustar a 12 o 18 segons i és capaç d’acumular dades de consum energètic de fins a vuit mesos i, amb l’ajuda d’un programari, permet a les famílies visualitzar el seu consum i establir un pla d’acció per reduir-ho. L'ús d'aquest tipus pot permetre estalvis de fins el 25% amb un promig d'entorn al 10-15%. Per fer aquesa prova pilot se seleccionaran 100 llars a les quals se subministrarà el dispositiu amb una guia per a l'estalvi energètic a la llar. Les dades seran recopil·lades i informatitzades per tal de la posterior avaluació dels resultats.







Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) NA


NA




Consum energètic per sectors (%) 50.550



2.1.2 1 Visties d'avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques 29,65


Indirecte Petites activitat econòmiques, comerços, tallers, etc. AM

Descripció La realització de VAE o auditories domèstiques als habitatges i petites activitats econòmiques tenen per objectiu promoure l’estalvi i l’eficiència energètica a llars i comerços, així com detectar les possibilitats d’instal·lació d’energies renovables per tal de reduir les emissions de CO2. Les VAE als habitatges consisteixen a visitar els domicilis per assessorar de forma personalitzada sobre com reduir les emissions de GEH amb l’ajuda de comptadors intel·ligents del consum d’electricitat. En aquestes visites es mesura el consum energètic, el consum d’aigua i la gestió dels residus. Les VAE a les petites activitats econòmiques seguirien el sistema dels habitatges, però incidint més en la gran reducció de costos i l’augment de la competitivitat que representa l’aplicació dels principis d’estalvi i eficiència, ja que aquests establiments tenen un potencial de reducció del consum energètic important. Cada avaluació conta de la visita del tècnic per tal d’avaluar els consums actuals i facilitar un qüestionari sobre els consums i informar sobre les bones pràctiques per a l’estalvi i l’eficiència energètica, així com sobre les mesures a aplicar. Es pretén arribar al 10% de les llars i activitats econòmiques del municipi.







Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) NA


NA


Nº VAE realitzat al sector domèstic i al sector terciari Energia (kwh/any)


Consum energètic per sectors (%) 47.866,8



2.1.2 2 Promoure les energies renovables i l'estalvi energètic als sectors industrial i terciari 441,51


Indirecte Petites activitat econòmiques, comerços, tallers, etc. ER

Descripció El sector industrial representa, juntament amb el sector terciari més del 10% de les emissions del municipi. Per tant, és important fixar objectius d'eficiència energètica i d'implantació d'energies renovables per tal d'arribar a un estalvi energètic i d'emissions de GEH. Una manera d'assolir-ho seria establir un seguit d'eines i mesures d'eficiència que compleixin per exemple el Codi Tècnic d'Edificació, Reglament d'instal·lacions tècniques en edificis, etc. Per tant, cal establir acords i convenis amb empreses i organitzacions empresarials per tal d'establir mecanismes de foment de l'eficiència energètica i d'ús d'energies renovables. Aquest mecanismes poden girar al voltant de la figura del gestor energètic que reculli i faciliti informació al respecte. Aquest haurà de promoure, donar suport i assistència tècnica als empresaris. Poden ser objecte de foment la realització de diagnosis termoenergètiques en indústries, la implantació sistemes de climatització i il·luminació més eficients, renovació d'equips i maquinària poc eficient, optimització dels mètodes de transport, gestió dels residus, millora en l’aïllament tèrmic de les edificacions, la incentivació de la implantació d'instal·lacions solars fotovoltaiques, solars tèrmiques, instal·lacions de cogeneració i totes aquelles instal·lacions d'energies renovables aplicables a nivell més específic segons les característiques de cada indústria, etc.







Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Sector comercial i terciari 113


NA




Consum energètic per sectors (%) 925.204,2 Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables



2.1.3 1 Redacció d'un Estudi de Mobilitat Urbana del municipi 0


Indirecte Mobilitat urbana AM Descripció Els plans específics de mobilitat ha de facilitar un canvi modal en els desplaçaments més habituals d'accés al treball o als principals equipaments municipals. Es proposa impulsar la redacció d'un estudi de mobilitat urbana on es pretendrà optimitzar la mobilitat municipal afavorint l'ús dels models de transport alternatius al vehicle privat i racionalitzar l'ús del cotxe. Els aspectes energètics claus per al foment de la mobilitat sostenible i l’ús del transport públic serien els següents: - Mobilitat a peu - Mobilitat amb transport col·lectiu -Mobilitat amb bicicleta -Transport privat - Urbanisme - Estacionament - Informació - Seguiment El cost de l'actuació consistirà en la redacció de l'estudi de mobilitat del municipi.







Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) No quantificable


NA


Redacció de l'EMO Energia (kwh/any)





2.1.3 2 Renovació natural i eficient del parc mòbil privat 15,29


Indirecte Mobilitat urbana AM Descripció D'aquí a l'any 2020 entre un 20 i un 40 % del parc mòbil del municipi s'haurà de substituir per envelliment, es proposa incentivar i establir mesures per tal que aquesta renovació es faci amb vehicles energèticament més eficients. En els propers anys s'espera una implantació important del vehicle elèctric i de la millora de l'eficiència en el transport motoritzat. L'Ajuntament ha d'incidir en fer veure a la població, que una altra característica a mirar d'un vehicle son les emissions de CO2. Així, les emissions dels vehicles nous seran inferiors a les del vehicle precedent i s'estalviaran emissions associades al transport de manera indirecta. L'Ajuntament pot contemplar la possibilitat de: - Establir bonificacions sobre l'IVTM (Impost sobre vehicles de tracció mecànica) per tal que aquesta renovació es trobi facilitada. - Facilitar i promoure la càrrega de les bateries dels vehicles elèctrics a la via pública. - Fer campanyes informatives sobre els avantatges dels vehicles elèctrics o més eficients. - Facilitar informació referent a ajuts i incentius fiscals relatius a l’adquisició d’un vehicle amb baixes emissions, elèctric, híbrid, etc.









NA


% de vehicles eficients al municipi Energia (kwh/any)


Eficiència energètica del transport públic i privat 1.079.929,9 Consum energètic per sectors (%)



2.1.3 3 Reducció d'un 8% de la mobilitat interna amb vehicle privat 230,32


Indirecte Mobilitat urbana AM Descripció Es vol aconseguir un 8% de reducció de la mobilitat interna amb vehicle. Per aquest motiu es proposa fomentar la mobilitat interna a peu o en bicicleta. Aquestes mesures es poden basar en: - Incrementant la xarxa de recorreguts per a vianants de qualitat. - Millorant i ampliant els espais públics fent que estimulin la utilització del municipi com a vianant. - Eliminació de barreres arquitectòniques. - Establint una xarxa bàsica de recorreguts per a bicicleta.





Cost d’inversió (€), IVA inclòs NQ


Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Personal manteniment No quantificable


NA


Núm. Mesures realitzades Energia (kwh/any)


Consum final d’energia (tep/hab.any) 863.943,9 Consum energètic per sectors (%)



2.1.3 4 Crear un programa de formació sobre conducció eficient 3,6


Indirecte Mobilitat urbana AM Descripció L'objectiu és millorar l'eficiència energètica dels desplaçaments realitzats amb vehicles motoritzats mitjançant canvis en la forma de conduir, mitjançant cursos per a conductors/es de turismes (col·lectius professionals i conductors en general) i per a conductors/es professionals de vehicles industrials. Els canvis en la conducció eficient permeten una reducció del consum energètic del 19% per a cada conductor. Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents i adreces: - Manual de Conducció eficient per a conductors de turismes (IDAE i ICAEN) http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20turismes.pdf - Manual de Conducció eficient per a conductors de vehicles industrials (IDAE i ICAEN) http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20vehicles%20industrials.pdf







Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) 1.667


NA


Núm. Jornades de conducció eficient Energia (kwh/any)


Eficiència energètica del transport públic i privat 13.499,1 Consum final d’energia (tep/hab.any) Consum energètic per sectors (%)


77

5 Pla de seguiment del PAES Dins del marc dels objectius del PAES s’estableix, a més del “20-20-20”, la realització d’un model d’informe de compliment del pla a presentar de manera bianual a la DGTREN (Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea).

Per tal d’ajudar a l’Ajuntament s’ha elaborat un Pla de seguiment del PAES, basat en un sistema d’indicadors mitjançant els quals es permet per una banda, conèixer l’estat d’execució de les accions del Pla i per l’altre, caracteritzar l’estat del municipi envers a la consecució dels objectius marcats en el document.

5.1 Sistema d’indicadors El sistema d’indicadors és un conjunt de paràmetres que s’obtenen amb periodicitat, majoritàriament, anual, amb l’objectiu de permetre el seguiment del Pla.

Està format per dos tipus d’indicadors: els de seguiment i els d’objectiu.

5.1.1 Indicadors de seguiment Són aquells que permeten a l’Ajuntament avaluar la consecució de les accions definides en el Pla, i així fer-ne el seguiment per tal de complir amb els objectius marcats en el PAES.

Aquests indicadors varien en funció de l’acció a desenvolupar. Així doncs, els indicadors de seguiment del PAES de Castellgalí són els següents:

· Consum energia/superfície

· Implantació d'un sistema de compatibilitat energètica

· Núm. D'actuacions de millora d'aïllament

· Núm. De mesures de sensibilització realitzades

· Núm. Equipaments amb aplicació de mesures tipus 50/50

· Núm. Mesures realitzades

· % de disminució del consum municipal d'aigua

· Execució de la instal·lació

· Posada en funcionament de la instal·lació solar tèrmica de la piscina

· % de quadres amb sistema de regulació

· % de làmades substituïdes respecte el total

· Redacció de l'ordenança

· % de vehicles de baixes emissions del a flota municipal

· Creació de la figura del gestor energètic

· % de bombes d'aigua amb variadors de freqüència


78

· % de recollida selectiva

· Incorporació de criteris de compra verda a l'Ajuntamenti equipaments municipals

· Nº de campanyes

· % de vehicles eficients al municipi

· Núm. Jornades de conducció eficient

· Nº VAE realitzat al sector domèstic i al sector terciari

· Nº d'instal·lacions d'energies renovables

· Núm. De detectors instal·lats

· Núm. De bombetes substituïdes

· Núm. d'electrodomèstics d'alta eficiència energètica

· Redacció del projecte

· Redacció de l'EMO

Per tal de poder avaluar la consecució de les diferents accions, es proporciona una taula de seguiment on es defineixen els següents paràmetres:

· Estat: Cal anotar l’estat de l’actuació en el moment de fer el seguiment. Aquest pot ser “No realitzat” en el cas de que l’acció no s’hagi implantat; “Realitzat parcialment” en cas d’haver portat a terme part de l’actuació; “En curs” si en el moment de fer el seguiment s’està portant a terme la implantació de l’acció; “Realitzat” si l’acció ja s’ha implantat completament.

· Data realització: Anotar la data en la que s’ha realitzat el canvi en l’estat de l’acció.

· Cost inversió: Anotar el cost en euros que ha tingut la implantació de l’acció fins al moment.

· Definició de l’indicador de seguiment: On es caracteritza l’indicador a avaluar.

· Càlcul de l’indicador de seguiment: Cal anotar el valor obtingut de l’avaluació de l’indicador.

Així doncs, l’ompliment d’aquesta taula permetrà fer el seguiment de l’estat d’implementació de les diferents accions establertes en el PAES.

La taula de seguiment es pot veure a l’annex del present document.

5.1.2 Indicadors objectiu Són indicadors i subindicadors establerts per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i la Diputació de Barcelona, per tal de portar un control i fer el seguiment de l’evolució energètica del municipi segons els objectius fixats per el PAES.


79

Aquests indicadors presenten un caràcter més general que els indicadors de seguiment.

Els indicadors objectiu associats al PAES de Castellgalí són els següents:

1. Consum final d’energia.

a. Consum energètic per tipus d’energia.

b. Consum energètic per sectors d’activitat.

2. Intensitat energètica local.

a. Consum energètic de l’enllumenat municipal.

b. Eficiència energètica dels edificis públics.

c. Eficiència energètica del transport públic i privat.

3. Producció local d’energies renovables.

a. Tipus d’energies renovables de producció local.

b. Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables.

4. Emissió de gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle.

a. Emissió de CO2 per sectors.

A continuació es mostren les fitxes dels indicadors i subindicadors anteriorment citats.


80

1 Consum final d’energia (X14)

Mesura el consum final d'energia considerant els diferents tipus d'energia consumits al municipi: energia elèctrica (EE), gas natural (GN), gasos liquats del petroli (GLP), combustibles líquids (CL) i energies de producció local (EPL). L'indicador s'expressa en tep (tones equivalents de petroli)/habitant i any i kWh/habitant i any.

Per al càlcul de les energies de producció local només es considera l'energia solar que no s'incorpora a la xarxa elèctrica.

DADES DE CÀLCUL

Càlcul

Mentre no es disposi de dades municipals de consum de combustibles líquids (CL) i gasos liquats del petroli (GLP) es proposa sol·licitar els consums energètics provincials a la Direcció General d'Energia del Departament d'Indústria i Energia. A partir de l'extrapolació poblacional d'aquestes dades es podrà disposar d'una aproximació del consum energètic del municipi.

Fonts Periodicitat Unitats

Empreses responsables dels diferents serveis energètics.

EE: Companyies elèctriques

GN: Gas natural, SA

GL: Distribuïdors i gasolineres

GLP: Distribuïdors

EPL: Ajuntament

Anual Tep./habitant i any

Tendència desitjada Termini

Manteniment Curt

Disminució Mitjà i llarg

SUBINDICADORS

1a Consum energètic per tipus d’energia

Mostra el perfil d’utilització energètica a partir dels consums específics de cada


81

tipus d’energia (EE, GN, GLP, CL, EPL).

1b Consum energètic per sectors d’activitat

Avalua els usos energètics per sectors, considerant el domèstic, l’industrial, el municipal i el de transport (diferenciant, si és possible, el transport públic i el transport privat).


82

2 Intensitat energètica local (X15)

Aproximació a l'eficiència energètica de l'economia local, a partir de determinar el consum total d'energia amb relació al producte interior brut (PIB) del municipi.

DADES DE CÀLCUL

Càlcul


Consum d'energia:

-empreses responsables dels diferents serveis energètics

Les aproximacions al PIB municipal:

-IDESCAT

-Institut d'estudis municipals

-Àrea de promoció econòmica de l'ajuntament

-Diputació de Barcelona

Anual i quinquennal

kWh/milers €.


Disminució Curt, mitjà i llarg

SUBINDICADORS

2a Consum energètic de l’enllumenat municipal

Consum energètic (kWh)/habitant

Consum energètic (kWh)/m2 carrer il·luminat

2b Eficiència energètica dels edificis públics

2c Eficiència energètica del transport públic i privat


83

3 Producció local d’energies renovables

Avalua el nivell d'autoabastament local amb fonts energètiques renovables i sostenibles. Per al càlcul de l'indicador es consideren energies renovables sostenibles l'eòlica, la solar i la minihidràulica

DADES DE CÀLCUL

Càlcul


Productors d'energies renovables.

Ajuntaments

Anual kWh/habitant i any


Augment Curt, mitjà i llarg

SUBINDICADORS

3a Tipus d’energies renovables de producció local

Tipologia d’energia renovable respecte el total d’energies renovables implantades (%).

3b Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables

Determina el consum local d’energies renovables respecte el consum total d’energia del municipi (%).


84

4 Emissió de gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle

Estimació del volum d’emissions de gasos d’efecte hivernacle totals del municipi.

DADES DE CÀLCUL

Càlcul

Quantitat anual d’emissió a l’atmosfera de gasos que provoquen l’efecte hivernacle emesos pel conjunt d’activitats dutes a terme al municipi del sector primari, indústria, domèstic, serveis, transports, cicle de l’aigua i tractament i gestió dels residus.

Els factors d’emissió utilitzats es recullen dins l’inventari d’emissions de GEH


Ajuntament Anual TCO2/habitant any


Disminució Mitjà i llarg termini

SUBINDICADORS

4a Emissió de CO2 per sectors Percentatge d’emissions de cada sector respecte les emissions totals del municipi.

4b Emissió de gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle a l’àmbit PAES

Quantitat anual d’emissió a l’atmosfera de gasos que provoquen l’efecte hivernacle emesos per l’àmbit PAES.

4c Emissió de CO2 per sectors a l’àmbit PAES

Percentatge d’emissions de cada sector respecte les emissions totals de l’àmbit PAES.


85

Els valors d’aquests indicadors per els anys 2005 i 2007 es poden veure a l’annex, juntament amb la cartilla que ha de servir de referència per aquests fins a l’any 2020.

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible del · 2016. 11. 30. · Bages 1.299,1 185.865 143,1...

Documents

Transcript of Pla d’Acció per l’Energia Sostenible del · 2016. 11. 30. · Bages 1.299,1 185.865 143,1...