PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SALDES · d’Equipaments i Espai públic de la...

PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SALDES

DOCUMENT I: INVENTARI D’EMISSIONS, DIAGNOSI I ACCIONS

Juliol de 2012

Àrea de Territori i Sostenibilitat Gerència de Serveis de Medi Ambient Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat

-1-

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Saldes El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i segueix la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, basada en la metodologia de l’Oficina del Pacte d’Alcaldes. El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

Equip Redactor Ajuntament de Saldes Diputació de Barcelona

-2-

1 Introducció ....................................................................................................................................3

1.1 El paper de la Diputació de Barcelona ...................................................................................3 1.2 El PAES: contingut .................................................................................................................3

2 Característiques de Saldes .............................................................................................................4 3 Gestió energètica municipal ..........................................................................................................5 4 Metodologia..................................................................................................................................5 5 Avaluació del consum energètic i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH)..................8

5.1 Àmbit municipi......................................................................................................................8 5.2 Àmbit PAES ...........................................................................................................................8

5.2.1 Consum energètic per sectors ................................................................................................8 5.2.2 Emissions de gasos d’efecte hivernacle per sectors.............................................................13 5.2.3 Consum energètic per fonts .................................................................................................14 5.2.4 Emissions de l’àmbit PAES per fonts energètiques ..............................................................15

5.3 Àmbit Ajuntament ..............................................................................................................16 5.3.1 Consum d’energia i emissions de GEH per serveis ...............................................................16 5.3.2 Consum d’energia i emissions de GEH per fonts energètiques............................................17 5.3.3 Subministrament elèctric .....................................................................................................17 5.3.4 Equipaments municipals.......................................................................................................18 5.3.5 Enllumenat públic .................................................................................................................20 5.3.6 Flota de vehicles ...................................................................................................................23 5.3.7 Producció d’energia de titularitat municipal ........................................................................23

6 Diagnosi ......................................................................................................................................24 6.1 Taules resum.......................................................................................................................24 6.2 Punts forts i punts febles.....................................................................................................25

6.2.1 Punts febles ..........................................................................................................................25 6.2.2 Punts forts ............................................................................................................................26

6.3 Escenaris de futur ...............................................................................................................27 6.4 Anàlisi del potencial de renovables al municipi...................................................................28 6.5 Objectius del pla .................................................................................................................30

7 Pla d’acció ...................................................................................................................................31 7.1 Format de presentació de les accions..................................................................................31 7.2 Resum del pla d’acció..........................................................................................................35 7.3 Fitxes del pla d’acció ...........................................................................................................36

7.3.1 Equipaments i serveis: Edificis i equipaments municipals....................................................36 7.3.2 Equipaments i serveis: sector domèstic ...............................................................................53 7.3.3 Equipaments i serveis: sector serveis ...................................................................................55 7.3.4 Transport: Flota de vehicles municipal.................................................................................56 7.3.5 Transport: transport privat i comercial ................................................................................57 7.3.6 Producció local d’energia: fonts d’energia renovables ........................................................59 7.3.7 Planificació: Planejament urbà .............................................................................................65 7.3.8 Adquisició pública de béns i serveis: requisits d’eficiència energètica ................................66 7.3.9 Adquisició pública de béns i serveis: requisits d’energia renovable ....................................67 7.3.10 Participació ciutadana ......................................................................................................68 7.3.11 Altres: residus...................................................................................................................70

7.4 Calendari de les actuacions .................................................................................................72 7.5 Implantació de les actuacions .............................................................................................73

8 Pla de seguiment .........................................................................................................................74 8.1 Contingut mínim dels informes de seguiment.....................................................................74 8.2 Avaluació de l’estat d’execució del PAES.............................................................................74

-3-

1 Introducció

A principis de 2008 la Direcció General de Transports i Energia (DGTREN) de la Comissió Europea va posar en marxa el “Pacte d’alcaldes i alcaldesses per l’energia sostenible local” (d’ara en davant Pacte d’alcaldes o Pacte), una iniciativa per canalitzar i reconèixer la participació del món local en la lluita contra el canvi climàtic. El context global del moment evidenciava que el desafiament de la crisi climàtica només es podia abordar amb un plantejament global, integrat, a llarg termini i, sobretot, basat en la participació de la ciutadania. És per això que des de la UE es va considerar que les ciutats havien de liderar l’aplicació de polítiques energètiques sostenibles i que calia recolzar els seus esforços i així ho manifestaven els ministres dels països membres en la Carta de Leipzig sobre Ciutats Europees Sostenibles (2007). El Pacte d’Alcaldes ha estat l’instrument per fer-ho efectiu. El Pacte persegueix el compromís de les ciutats i pobles per aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions d'eficiència energètica i relacionades amb les fonts d'energia renovables. Concretament els signataris es comprometen a reduir més del 20% de les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle per a l’any 2020, mitjançant l’estalvi i l’eficiència energètica i la implantació d’energies renovables. L’Ajuntament de Saldes va signar el Pacte i per tant es va comprometre a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle el 31 de març del 2011. L’adhesió al Pacte comporta la redacció d’un Pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), que ha de contenir una proposta d’actuacions per assolir els objectius de reducció assumits, a fer el seguiment del PAES i a organitzar activitats dedicades a l’energia i al Pacte per donar-lo a conèixer a tothom.

1.1 El paper de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona, que ha valorat molt positivament els resultats que el Pacte d’Alcaldes/esses pot assolir, ha signat un conveni amb la Direcció General de Transports i Energia de la CE (DG TREN) per promoure l’adhesió dels municipis al Pacte i ha endegat un programa per tal de prestar suport tècnic i econòmic als municipis per a l’elaboració del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES). La Diputació de Barcelona ha esdevingut doncs, un entitat coordinadora del Pacte i això es concreta en: suport a la redacció del PAES, aportar el disseny general i la metodologia a seguir en la redacció del PAES, suport als tècnics municipals per tal de fer el seguiment i avaluació del Pla d’Acció i l’organització de campanyes de sensibilització en el context del Dia de l’Energia que el Pacte estableix.

1.2 El PAES: contingut

El PAES consta d’un inventari d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, de la diagnosi de la situació del municipi i de les accions per poder reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El Pla també contindrà documents de síntesi així com els documents annexos amb la informació recopilada al llarg del treball. Per tal de tenir un major coneixement de les instal·lacions municipals es faran visites per avaluar els equipaments (visites d’avaluació energètica), els informes de les quals formaran part dels annexos del PAES.

-4-

2 Característiques de Saldes

Saldes és un municipi del Berguedà a 1215 m d’altitud, de 324 habitants (2011) i amb una superfície de 66,4 km2. Està situat al peu del Pedraforca, a la banda est de la muntanya, en mig de les Serres del Cadí i d'Ensija. El terme municipal compte amb dos nuclis de població importants, Maçaners i l’Espà, a banda del nucli de Saldes, i masies i cases disperses pel terme. Prop del nucli de Saldes, a l'oest del poble, hi trobem el barri de Cardina i el veïnatge del Coll de la Trapa situat al vessant oriental del coll del mateix nom. La major part del territori de Saldes és molt muntanyós i cobert de pasturatges i de boscos de pins, amb algunes clapes bastant extenses de faigs i avets. Els conreus tenen poca importància i es redueixen a petites explotacions de farratge i patates. La ramaderia és composta per caps d'oví i de boví. L'activitat econòmica més important era l'extracció de carbó, explotada per Carbons del Pedraforca, fundada l'any 1934 i que tancà al final del 2005. Se n'extreia lignit, amb una producció d'unes 200 000 t anuals que consumien íntegrament la central tèrmica de Cercs. També hi havia hagut explotació carbonífera a l'Espà, tancada poc després de la guerra civil de 1936-39. Actualment el sector serveis és el més important la qual cosa es reflecteix amb l’oferta de places de càmpings, hotels i cases rurals que a 2010 era de 837. L’evolució de la població es reflecteix a la gràfica següent:

290

300

310

320

330

340

350

360

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

nombre d'hab

itan

ts

Gràfica 2.1 Evolució de la població de Saldes. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Idescat.

Pel què fa al clima és Mediterrani, Pirinenc. Les estacions plujoses són la primavera i l’estiu, i la seca és l’hivern, el qual és molt fred, amb mitjanes de 4 °C a -2 ºC, i els estius suaus o frescos, amb mitjanes de 15 °C a 23 ºC. L’amplitud tèrmica anual és entre moderada i alta. Les precipitacions mitjanes anuals superen els 1000mm, amb un mínim relatiu a l'hivern. La vegetació és constituïda principalment per pinedes de pi roig i rouredes. Als indrets més ombrívols hi ha fagedes i, més rarament, avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi negre i per damunt dels 2200 metres els prats alpins. El municipi de Saldes encara no té el POUM.

-5-

3 Gestió energètica municipal

L’equip de govern de l’Ajuntament consta de l’Alcalde/essa i 3 regidors. Actualment (2012) alcaldia té dedicació completa. En relació a la gestió energètica el personal més implicat són el personal administratiu (2 persones), l’arquitecte i l’enginyer municipal (dedicació parcial, a hores). No es disposa de cap programari de gestió energètica ni cap protocol sistematitzat per a la recollida de dades dels consums energètics de l’Ajuntament, per la qual cosa es fa difícil detectar disfuncions. De totes maneres la informació es troba convenientment arxivada i disponible. En relació a la gestió energètica cal fer esment de l’estudi elaborat pel Servei d’Equipaments i Espai públic de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb els Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Saldes sobre l’accés al lliure mercat en la contractació del subministrament elèctric. 4 Metodologia

La metodologia per elaborar el PAES és l’establerta per la Diputació de Barcelona (annex 1. Metodologia) que segueix els criteris de l'Oficina del Pacte d'Alcaldes (COM) però a més inclou aspectes com: � La gestió de residus tant en l'inventari com en les propostes d'acció, ja que és

una de les principals competències municipals i a més la seva contribució al canvi climàtic és significativa.

� El cicle de l'aigua. També se n’avaluen les emissions i es proposen accions en aquest sentit. Encara que les emissions associades són escasses s'ha considerat important incloure-les atès que les previsions climàtiques indiquen que en el futur la gestió de l'aigua serà essencial.

� Com a aspecte d'especial rellevància, s'han de dur a terme visites d'avaluació

energètica en equipaments municipals que han de permetre conèixer millor la realitat de les instal·lacions municipals. Així, les accions proposades són més concretes i reals.

La metodologia diferència tres escales de treball per fer l'inventari: municipi, PAES i ajuntament.

-6-

Esquema 4.1. Escales de treball dels PAES.

L'inventari d'emissions del municipi inclou les emissions del tots els sectors del municipi associades al consum energètic, a la generació de residus i al cicle de l'aigua. L'àmbit PAES, respecte del qual es preveu la reducció del 20% d'emissions, exclou les emissions associades al sector primari i al sector industrial. Finalment l'àmbit ajuntament comptabilitza les emissions associades als serveis que presta l'administració municipal (dependències, enllumenat públic, etc.). El càlcul de les emissions es fa a partir de les dades de consums energètics proporcionades per l’ICAEN i el propi Ajuntament i dels factors d’emissió corresponents (annex 1. Metodologia). Cal fer esment que per al càlcul de les emissions hi ha dades que s’han d’estrapolar. Els consums energètics dels combustibles líquids i de gasos liquats del petroli (GLP) només es tenen a escala provincial per la qual cosa s’ha establert un mètode específic per a la seva estimació a escala municipal. Així, els consums de gasolina i gas-oil del transport es ponderen en base al parc mòbil mentre que el gas-oil per a la calefacció (gas-oil C) i els GLP s’estimen a partir del percentatge d’habitatges amb calefacció amb productes derivats del petroli, essencialment gas-oil C ( dades 2001 extretes de l’IDESCAT). Per tal d’una major comprensió dels resultats fer esment que els factors d’emissió de totes les fonts energètiques, excepte l’electricitat, es mantenen constants en el temps. El factor d’emissió de l’electricitat varia any a any ja que el mix elèctric (poporció d eles fonts energètiques primàries per produir electricitat) també ho fa. A les taules següents es mostren els factor d’emissió utilitzats:

Emissions en t de CO2 per MWh d’energia elèctrica consumida

Any de referència Emissions tCO2 /MWh

2000 0,465

2001 0,408

2002 0,468

2003 0,403

2004 0,417

2005 0,481

2006 0,434

2007 0,443

2008 0,390

MUNICIPI

PAES Compromís de reducció

• Mobilitat

• Consum domèstic d’energia

• Residus

• Aigua

• Serveis

AJUNTAMENT

• Vehicles municipals

• Equipaments

• Enllumenat

• Indústries

• Sector primario

-7-

Emissions en t de CO2 per MWh d’energia elèctrica consumida

Any de referència Emissions tCO2 /MWh

2009 0,270

2010 0,240 Taula 4.1. Factors d’emissió del mix elèctric estatal. Font: dades del Mix des de l’any 2000 al 2004 inclosos: DESGEL. Del mix del 2005-2007 Oficina Catalana del Canvi Climàtic a partir de dades d’UNESA (http://www.unesa.es). 2008 en endavant: Comisión Nacional de la Energía (http://gdo.cne.es/CNE/resumenGdo.do?informe=garantias_etiquetado_electricidad)

Combustible Factor d’emissió estàndard

tCO2/MWh Gas natural 0,202 Fueloil 0,279 Gasolina 0,249 Gas-oil 0,267 GLP 0,227

Taula 4.2. Factor d’emissió per als combustibles en kgCO2/kWh. Font: Technical annex to the SEAP template instruction document 2009

Pel què fa als residus es calculen les emissions associades a tractament de manera que cada tractament té un factor d’emissió específic. Els residus reciclats tenen factors d’emissió negatius, ja que suposen un estalvi d’emissions.

Emissions de CO2eq. d’1 tona de Residus Municipals en funció del tractament.

Tractament Emissions

Dipòsit controlat amb recuperació de biogàs 1 t RM 0,745 tCO2e.

Dipòsit controlat sense recuperació de biogàs 1 t RM 1,241 tCO2e.

Incineració 1 t RM 1,069 tCO2e

Metanització 1 t RM 0,440 tCO2e.

Compostatge (tones de FORM) 1 t RM 0,320 tCO2e. Taula 4.3. Factors d’emissió associats al tractament de residus Font de les dades: Metodologia per a l’Elaboració d’una prediagnosi energètica Municipal. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient. Juny 2006. (versió revisada octubre 2006). DESGEL. Concretament per a l’obtenció d’aquests factors es va consultar el Programa SIMU-R de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. I les fonts documentals:

� Integrated Solid Waste Management. A life cycle inventory (second edition). By: Forbes R McDouggall, Peter R White, Marina Franke, Peter Hindle, Procter & Gamble (1995).

� Anàlisis del cicle de vida aplicada a diferents models de gestió de residus urbans en diferents municipis de la província de Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient. Novembre de 2002.

� Pla de Millora energètica de Barcelona. Barcelona Regional. Sodupe, M (Dir.), 2002. Nota 1: Els factors associats a la recollida i transport: veure taula “Factors d’emissió dels combustibles”.

Finalment en el cicle de l’aigua es comptabilitzen els consums energètics (electricitat) associats a la potabilització i a la depuració i es multipliquen pel factor d’emissió corresponent.

-8-

5 Avaluació del consum energètic i de les emissions de gasos d’efecte

hivernacle (GEH)

5.1 Àmbit municipi

En el cas de Saldes les dades proporcionades per l’ICAEN no permeten avaluar ni els consums energètics ni, per tant, les emissions de l’àmbit del municipi ja que per secret estadístic no hi ha dades del sector primari, ni del sector industrial ni de la construcció.

5.2 Àmbit PAES

L’àmbit PAES és l’àmbit del compromís, és a dir, l’àmbit que comprèn el sector transport, domèstic, serveis (que inclou l’Ajuntament), els residus i el cicle de l’aigua. Cal fer esment que donat que no es disposava de dades de consum de GLP per a l’any 2008 en aquest any se li ha assignat un consum de GLP equivalent a l’any 2007.

5.2.1 Consum energètic per sectors

L’any 2005 l’àmbit PAES va tenir un consum d’energia de 6.852 MWh, destacant clarament el sector transport i el sector domèstic que van representar el 55,7% i el 30,5% respectivament.

MWh Serveis Domèstic Transport Aigua Total PAES

2005 937 2.087 3.814 15 6.8522006 1.029 2.129 3.942 13 7.1132007 1.042 2.167 4.013 0 7.2232008 1.080 2.206 3.862 12 7.159

MWh/hab Serveis Domèstic Transport Aigua Total PAES

2005 2,71 6,03 11,02 0,04 19,802006 3,16 6,53 12,09 0,04 21,822007 3,10 6,45 11,94 0,00 21,502008 3,14 6,41 11,23 0,04 20,81

Consums energètics del municipi per sectors

Consums energètics del municipi per sectors per habitant

Taula 5.1 Consums energètics de l’àmbit PAES de Saldes tant en valor absolut com per habitant. Font: Elaboració

pròpia

Consums energètics 2005

Transport55,7%

Aigua0,2%

Domèstic 30,5%

Serveis13,7%

Gràfica 5.1. Repartiment percentual dels consums energètics per sectors en l’àmbit PAES (any 2005). Font: Elaboració

pròpia

En el període 2005-2008 el consum d’energia, tant absolut com relatiu per habitant, d’aquest àmbit va augmentar globalment entre un 4% i un 5%, l’increment més notable, percentualment, l’ha tingut el sector serveis amb un 15-16%. En aquest cas no hi ha consum adjudicat al sector residus degut que se’n desconeix el consum del

-9-

seu transport, per tant està inclòs en el sector transport. La població de Saldes s’ha mantingut força estable, amb un lleuger decrement entre el 2005 i el 2008.

5.2.1.1 Sector serveis:

El consum energètic del sector serveis es basa en l’electricitat, d’acord amb les dades disponibles.

MWh Electricitat GLP Gasoil C Total

2005 774 26 137 9372006 873 21 136 1.0292007 920 21 102 1.0422008 928 21 131 1.080

MWh/hab Electricitat GLP Gasoil C Total

2005 2,24 0,08 0,40 2,712006 2,68 0,06 0,42 3,162007 2,74 0,06 0,30 3,102008 2,70 0,06 0,38 3,14

Consums del sector serveis

Consums del sector serveis

Taula 5.2. Consums energètics del sector serveis. Font: elaboració pròpia

Es pot observar un increment del consum energètic global, associat sobretot al consum elèctric.

tCO2e Electricitat GLP Gasoil C Total

2005 372 6 37 4152006 379 5 36 4202007 407 5 27 4392008 362 5 35 402

tCO2e/hab Electricitat GLP Gasoil C Total

2005 1,08 0,02 0,11 1,202006 1,16 0,01 0,11 1,292007 1,21 0,01 0,08 1,312008 1,05 0,01 0,10 1,17

Emissions del sector serveis

Emissions del sector serveis

Taula 5.3 Emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector serveis. Font: Elaboració pròpia

Emissions sector serveis 2005

Electricitat90%

Gasoil C9%

GLP1%

Gràfica 5.2 Repartiment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector serveis per font (any 2005). Font:

Elaboració pròpia

El fet que el sector serveis consumeixi emminentment electricitat fa que tot i l’increment de consum les emissions de gasos d’efecte hivernacle disminueixin, a causa del fet que el factor d’emissió de l’electricitat també ho ha fet d’acord amb el mix elèctric annual.

-10-

5.2.1.2 Sector domèstic

En el consum domèstic el pes més important el té el gasoil C, associat a la climatització. En no haver xarxa de gas natural i el clima fred de l’hivern fan que aquesta font energètica sigui la més utilitzada. Cal partir del fet que les dades s’han estimat a partir dels consums provincials i del percentatge d’habitatges amb calefacció amb gasoil C (IDESCAT)

MWh Electricitat GLP Gasoil C Total

2005 552 69 1.466 2.0872006 668 55 1.407 2.1292007 676 55 1.436 2.1672008 685 55 1.466 2.206

MWh/hab Electricitat GLP Gasoil C Total

2005 1,60 0,20 4,24 6,032006 2,05 0,17 4,32 6,532007 2,01 0,17 4,27 6,452008 1,99 0,16 4,26 6,41

Consums del sector domèstic

Consums del sector domèstic

Taula 5.4 Consums energètioc associats al sector domèstic. Font: Elaboració pròpia

Les emissions del sector domèstic es mostren a continuació:

tCO2 Electricitat GLP Gasoil C Total

2005 266 16 391 6732006 290 12 376 6782007 299 13 383 6952008 267 13 391 671

tCO2/hab Electricitat GLP Gasoil C Total

2005 0,77 0,05 1,13 1,942006 0,89 0,04 1,15 2,082007 0,89 0,04 1,14 2,072008 0,78 0,04 1,14 1,95

Emissions del sector domèstic

Emissions del sector domèstic

Taula 5.5 Emissions de gasos d’efecte hivernacle associades als ectro domèstic. Font: Elaboració pròpia

Emissions sector domèstic 2005

Electricitat39%

GLP2%

Gasoil C59%

Gràfica 5.3 Repartiment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector domèstic per font (any 2005). Font:

Elaboració pròpia

En ser els consums energètics més dependents del gasoil C les emissions associades no mostren una tendència massa clara. Si bé hi ha una certa reducció en les associades a l’electricitat, les associades a gasoil C es mantenen força constants.

-11-

5.2.1.3 Sector transports

Les emissions del sector transports s’estimen a partir de les dades provincials de consums de combustibles i del parc mòbil del municipi. Saldes és un municipi de muntanya on el transport públic és pràcticament inexistent, per la qual cosa hi ha, obligadament, una dependència forta del vehicle privat per a l’accés dels serveis més bàsics.

MWh gasolina gasoil Total

2005 919 2.895 3.8142006 899 3.043 3.9422007 850 3.163 4.0132008 793 3.069 3.862

Transport

MWh/hab gasolina gasoil Total

2005 2,7 8,4 11,02006 2,8 9,3 12,12007 2,5 9,4 11,92008 2,3 8,9 11,2

Transport

Taula 5.6 Consums energètics associats al transport. Font: Elaboració pròpia

No s’observa cap tendència concreta en del consum associat al transport, ni en valor absolut ni per habitant.

Emissions (tCO2e) gasolina gasoil Total

2005 228,8 772,9 1.001,72006 224,0 812,5 1.036,42007 211,7 844,5 1.056,22008 197,4 819,4 1.016,8

Emissions (tCO2e/hab) gasolina gasoil Total

2005 0,7 2,2 2,92006 0,7 2,5 3,22007 0,6 2,5 3,12008 0,6 2,4 3,0

Transport

Transport

Taula 5.7 Emissions de gasos d’efecte hivernacle associades al transport. Font: Elaboració pròpia

Com en el cas dels consums no hi ha canvis significatius en les emissions.

5.2.1.4 Tractament de residus

El municipi de Saldes fa la recollida selectiva mitjançant àrees d’aportació (paper/cartró, vidre, plàstics i rebuig). La matèria orgànica es recull segregadament des del 2010 però es fa com a compostatge comunitari o disseminat. La recollida es fa a través del Consell Comarcal del Berguedà. Les dades disponibles, de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) són les següents:

TotalTones residus Rec. Sel.

2005 - - 15,13 12,97 6,44 8,86 58,11 137,212006 - - 19,9 23,39 8,18 7,8 74,02 130,572007 - 0,34 21,3 23,86 8,94 10,19 80,11 131,582008 - - 20,53 23,84 9,69 4,52 71,99 154,35

Fracció Resta directa a

Matèria orgànica

Poda i jardineria

Paper i cartró

Vidre Envasos lleugers

Residus voluminosos

Taula 5.8 Tones de residus produïdes a Saldes. Font: ARC

-12-

Amb les dades disponibles i tenint en compte que la metodologia empreada és favorable a la recollida selectiva (emissions negatives) les emissions associades a residus es mostren a la taula següent:

tCO2ePaper i cartró

VidreEnvasos lleugers

Fracció resta a abocador

Total emissions estalviades

Total emissions

2005 -4,0 -8,7 -6,8 170,3 -19,5 150,72006 -5,3 -15,6 -8,7 162,0 -29,6 132,42007 -5,7 -15,9 -9,5 163,3 -31,1 132,22008 -5,5 -15,9 -10,3 191,5 -31,7 159,9

Taula 5.9 Emissions associades al tractament de residus. Font: Elaboració pròpia

-50

0

50

100

150

200

250

2005

2006

2007

2008

Emissions de GEI (tCO

2e)

Fracció resta a abocador


Gràfica 5.4 Evolució de les emissions associades al tractament de residus. Font: Elaboració pròpia

Malgrat que hi ha hagut un increment en la recollida selectiva i per tant en les emissions estalviades per aquest concepte, l’increment de la producció global de residus ha fet que les emissions associades s’hagin incrementat.

tCO2/hab


Total emissions

2005 -0,06 0,442006 -0,09 0,412007 -0,09 0,392008 -0,09 0,46

Taula 5.10 Emissions associades al tractament per habitant

Les emissions per habitant també s’han incrementat, tal i com era d’esperar si es té en compte que la població del municipi ha romàs força estable.

5.2.1.5 Cicle de l’aigua

El càlcul de les emissions es basen en els consums d’aigua del municipi, als quals se’ls associa una despesa energètica per sanejament i potabilització. Les dades de consums proporcionades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) són les següents:

-13-

m3 industrial domèstic total

2005 30.480 40.059 70.5392006 23.492 36.153 59.645

2007* 27.402 30.108 57.5102008 27.402 30.108 57.510

* dades del 2008 ja que al 2007 no hi ha dades disponibles Taula 5.11Consums d’aigua del municipi de saldes a partir de les dades del cànon. Font: ACA

Els consums energètics i emissions associades es resumeixen a la taula següent:

Potabilització Depuració Total Potabilització Depuració Total

2005 2,7 3,7 6,4 3,6 4,8 8,4 14,8 8,42006 2,1 2,8 4,9 3,3 4,3 7,6 12,5 7,62007 2,5 3,3 5,8 2,7 3,6 6,3 12,1 6,32008 2,5 3,3 5,8 2,7 3,6 6,3 12,1 6,3

Potabilització Depuració Total Potabilització Depuració Total

2005 1,3 1,8 3,1 1,7 2,3 4,0 7,1 4,02006 0,9 1,2 2,1 1,4 1,9 3,3 5,4 3,32007 1,1 1,5 2,5 1,2 1,6 2,8 5,4 2,82008 1,0 1,3 2,2 1,1 1,4 2,5 4,7 2,5

TOTALTOTAL PAES

MWh

tCO2

Industrial Domèstic

Industrial Domèstic

TOTALTOTAL PAES

Taula 5.12 Consums energètics i emissions associades al cicle de l’aigua. Font: Elaboració pròpia

La reducció del consum d’aigua ha comportat una reducció del consum energètic i de les emissions associades molt notable percentualment. Tot i així cal remarcar que en relació al còmput total de consums i emissions és poc significatiu.

5.2.2 Emissions de gasos d’efecte hivernacle per sectors

Les emissions de GEH en l’àmbit PAES el 2005 van ser de 2.244 tCO2eq., destacant el sector transports i el sector domèstic que van representar el 45% i el 30% respectivament. Les emissions per càpita de Saldes l’any 2005 van ser de 6,48 tCO2eq./hab., superior a la mitjana de tots els municipis avaluats que és de 4,62tCO2eq./hab. i, també superior, a la mitjana dels municipis avaluats de menys de 1.000 habitants que és de 5,27tCO2e/hab. Cal dir que com més petit és un municipi la ràtio d’emissions per habitant sòl ser més elevada. A més cal tenir en consideració factors com la climatologia que a Saldes és molt rigorosa a l’hivern.

(Tn CO2e) Serveis Domèstic Transport Residus Aigua Total

2005 415 673 1.002 151 4 2.2442006 420 678 1.036 132 3 2.2702007 439 695 1.056 132 3 2.3262008 402 671 1.017 160 2 2.252

Emissions PAES per Sectors

(Tn CO2e/hab) Serveis Domèstic Transport Residus Aigua Total

2005 1,20 1,94 2,90 0,44 0,01 6,482006 1,29 2,08 3,18 0,41 0,01 6,962007 1,31 2,07 3,14 0,39 0,01 6,922008 1,17 1,95 2,96 0,46 0,01 6,55

Emissions PAES per Sectors

Taula 5.13 Emissions de l’àmbit PAES de Saldes per sector en valor absolut i per habitant. Font: Elaboració pròpia

-14-

2005 emissions PAES

Domèstic 30%

Transport45%

Residus7%

Serveis18%

Aigua0,2%

Gràfica 5.5 Repartiment percentual de les emissions de l’àmbit PAES per sectors (any 2005). Font: Elaboració pròpia

En el període 2005-2008 les emissions de GEH van incrementar lleugerament, un 0,4% en valor absolut i un 1% en les emissions per habitant. Per sector cal indicar un lleuger augment de les emissions associades als residus i al sector transport. Malgrat l’increment del consum energètic les emissions no s’han incrementat en la mateixa mesura en bona part degut a la davallada del factor d’emissió de l’electricitat. Aquest fet és el que fa que si bé sector serveis i domèstic eren els d’un major increment del consum energètic, pel què fa a les emissions hi ha hagut una davallada.

5.2.3 Consum energètic per fonts

Cal indicar que el municipi de Saldes no disposa de xarxa de gas natural canalitzat, per la qual cosa la font energètica principal per a usos tèrmics és el gasoil C i la llenya. Cal recordar que els consums de combustibles líquids i GLP s’han estrapolat a partir de les dades de consums provincials. Els combustibles líquids van ser la font energètica de més consum l’any 2005 en l’àmbit PAES amb 5.314 MWh. Aquests van representar el 79% del consum total d’energia de l’àmbit PAES. Les dues altres fonts, electricitat i GLP, van representar un 20% i un 1%, respectivament, del consum.

MWh 2005 2006 2007 2008 MWh/hab 2005 2006 2007 2008

Electricitat 1.326 1.541 1.595 1.613 Electricitat 3,83 4,73 4,75 4,69Gas natural 0 0 0 0 Gas natural 0,00 0,00 0,00 0,00GLP 95 75 76 76 GLP 0,28 0,23 0,23 0,22Gasoil 2.895 3.043 3.163 3.069 Gasoil 8,37 9,33 9,41 8,92Gasolina 919 899 850 793 Gasolina 2,66 2,76 2,53 2,30Gasoil C 1.603 1.543 1.538 1.597 Gasoil C 4,63 4,73 4,58 4,64TOTAL 6.837 7.101 7.223 7.147 TOTAL 19,76 21,78 21,50 20,78

Consum energètic de de l'àmbit PAES Consum energètic de l'àmbit PAES per habitant

Taula 5.14 Consum energètic per font en l’àmbit PAES de Saldes. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICAEN

-15-

Consum energètic per fonts 2005

Gasoil43%

Gasolina13%

Gasoil C24%

GLP1%

Electricitat19%

Gràfica 5.6 Repartiment percentual del consum per fonts energètiques de l’àmbit PAES (any 2005). Font: elaboració

pròpia.

En el període 2005-2008 cal destacar l’augment en el consum elèctric que va ser d’un 22%. En canvi, el consum de combustibles només té un increment percentual lleuger, 1% .

5.2.4 Emissions de l’àmbit PAES per fonts energètiques

En l’àmbit PAES la font energètica de més emissions de GEH l’any 2005 van ser els combustibles líquids amb 1.430 tCO2eq, que van representar el 64% de les emissions de GEH de l’àmbit PAES. En segon lloc, el consum d’electricitat va provocar el 28% de les emissions d’aquest àmbit.

(Tn CO2e) Electricitat Gas natural GLP Gasoil Gasolina Gasoil C Residus Aigua TOTAL

2005 638 0 22 773 229 428 151 4 2.244

2006 669 0 17 812 224 412 132 3 2.2702007 707 0 17 844 212 411 132 3 2.3262008 629 0 17 819 197 426 160 2 2.252

Emissions PAES per fonts

(TnCO2e/hab) Electricitat Gas natural GLP Gasoil Gasolina Gasoil C Residus Aigua TOTAL

2005 1,84 0,00 0,07 2,23 0,66 1,27 0,44 0,02 6,54

2006 2,05 0,00 0,06 2,49 0,69 1,28 0,41 0,02 7,002007 2,10 0,00 0,06 2,51 0,63 1,25 0,39 0,02 6,972008 1,83 0,00 0,06 2,38 0,57 1,27 0,46 0,01 6,59

Emissions totals per fonts

Taula 5.15 Emissions de l’àmbit PAES de Saldes per fonts energètiques. Font: elaboració pròpia.

Emissions de l'àmbit PAES per fonts (2005)

Gasoil35%

Gasolina10%

Gasoil C19%

Aigua0,2%

Electricitat28%

GLP1%

Residus7%

Gràfica 5.7 Emissions de l’àmbit PAES per fonts (2005). Font: Elaboració pròpia

-16-

5.3 Àmbit Ajuntament

5.3.1 Consum d’energia i emissions de GEH per serveis

El consum d’energia de l’Ajuntament l’any 2005 va ser de 228 MWh i va representar el 3,3% del consum total de l’àmbit PAES. Les emissions de GEH de l’Ajuntament l’any 2005 van ser de 83,5 tCO2eq. i van representar el 3,7% del total d’emissions de l’àmbit PAES, lleugerament inferior a la mitjana dels municipis de menys de 1000 habitants (3,97%). Les emissions de GEH per càpita de l’any 2005 van ser de 0,24 tCO2eq./hab., lleugerament superior a la mitjana dels municipis de menys de 1.000 habitants que va ser de 0,22 tCO2eq./hab.

2005 MWh tCO2 MWh/1000hab tCO2/1000hab

Mitjana municipis < 1000 hab (tCO2/1000 hab)

Administració i oficines 115 33 332,4 95,4 93,53Centres educatius 3,3 1,58 9,5 4,6 33,73Equipaments esportius 0,5 0,22 1,3 0,6 14,74Altres 12,0 6 34,6 17,3Enllumenat 77 37 222,7 107,1 77,8Flota municipal 21 6 59,7 15,9 18,22

Total 228,42 83,38

Total per habitant 0,66 0,24

Mitjana municipis <1000 hab per habitant 0,22 Taula 5.16 Consums i emissions de l’Ajuntament i comparativa amb les mitjanes d’altres PAES de municipis de menys de 1000 habitants. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes.

Les dependències municipals van ser les responsables del 48% de les emissions de GEH de l’Ajuntament, l’enllumenat públic el 45% i el vehicle de la flota municipal del 7% restant.

Distribució de les emissions generades

Enllumenat44%

Flota municipal7%

Altres7%

Centres educatius2%

Equipaments esportius

0,3%

Equipaments48%

Administració i oficines

40%

Gràfica 5.8 Emissions de l’àmbit Ajuntament (2005). Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes.

En el període 2005-2009 hi va haver una disminució del consum d’energia del 6%, i les emissions van disminuir un 19,5%. Això és degut, principalment, a la disminució del consum dels equipaments i sobretot, en el cas de les emissions, a la reducció del factor d’emissió del mix elèctric.

MWh tCO2 MWh tCO2

Equipaments 130 41 122 33Enllumenat 77 37 84 23Flota municipal 21 6 19 5Total 228 83 224 60Total per habitant 0,66 0,24 0,65 0,17

2005 2009

Taula 5.17. Consums energètics i emissions de l’Ajuntament dels anys 2005 i 2009. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes.

-17-

5.3.2 Consum d’energia i emissions de GEH per fonts energètiques

L’Ajuntament de Saldes té dues fonts energètiques principals: electricitat i gasoil. Els combustibles líquids va ser l’any 2005 la font de major consum d’energia amb 124 MWh, però la font que més va contribuir a les emissions de GEH va ser l’electricitat amb 50 tCO2eq ja que el factor d’emissió del mix elèctric estatal era major que el factor d’emissió dels combustibles líquids.

2005 2009 2005 2009

Electricitat 104 105 50 28Combustibles líquids 124 119 33 32

Consum energètic (MWh) Emissions GEI (tCO2e)

Taula 5.18. Consums energètic i emissions per fonts. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes.

Els combustibles líquids van representar el 54% del consum d’energia i el 60% de les emissions de GEH. Ara bé l’any 2009, tot i que els consums energètics no es van modificar substancialment, amb un lleuger increment del consum elèctric i un lleuger decrement dels combustibles líquids les emissions es van reduir de forma significativa, ja que el el factor d’emissió de l’electricitat també ho va fer, de manera que les emissions de l’electricitat van passar a ser inferiors a les dels combustibles. Gràfica 5.9. Consums energètics i emissions per fonts de l’Ajuntament. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes.

5.3.3 Subministrament elèctric

Cal destacar que hi ha un informe elaborat a través de la Diputació de Barcelona (Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge) en relació a la contractació de subministraments que analitza la facturació i que mostra 5 pòlisses de 17 (inclou les d’enllumenat i del pis llogat sobre les dependències municipals) amb defectes de contractació: Tarifa 2.0A

CUPS ADREÇAPOTÈNCIA

CONTRACTADA

POTÈNCIA PROMIG

FACTURADA

POTÈNCIA PROPOSADA

ES0031405678749001TL0F C/MAJOR EDIFICI ESCOLA 2,2 2,20 ELIMINAR2,20 2,20 0,00

Tarifa 2.0DHA


CONTRACTADA

POTÈNCIA PROMIG

MAXÍMETRE

POTÈNCIA PROMIG

FACTURADA

POTÈNCIA PROPOSADA

ES0031405797871001DM0F C/ZONA ESPÀ CASA S/N ESCOLA 2,3 1,65 1,96 1,70ES0031408232356001XA0F C/CARDINA ENLL. PÚBLIC 6,928 4,60 5,89 5,60

9,23 6,25 7,84 7,30 Tarifa 2.1DHA


CONTRACTADA

POTÈNCIA PROMIG

MAXÍMETRE

POTÈNCIA PROMIG

FACTURADA

POTÈNCIA PROPOSADA

ES0031405913206001EX0F MAÇANERS JTO ESGLESIA APU 13,856 9,15 11,78 10,0013,86 9,15 11,78 10,00

0

50

100

150

200

250

2005 2009

Consu

m energètic (MWh)

Combustibles líquidsElectricitat

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

2005 2009

Emissions de GEH (tCO2e)

Combustibles líquidsElectricitat

-18-

Tarifa 3.0A


CONTRACTADA

POTÈNCIA PROMIG

MAXÍMETRE

POTÈNCIA PROMIG

FACTURADA

POTÈNCIA PROPOSADA

ES0031405749264001QD0F C/ZONA SALDES ENFR CUARTEL 20 13,50 17,00 16,0020,00 13,50 17,00 16,00

Nota: La potència promig facturada inclou recàrrecs

5.3.4 Equipaments municipals

Els equipaments municipals, dels quals l’Ajuntament paga les factures energètiques, són els següents:

- Ajuntament i oficina de turisme (VAE) - Escola del nucli de Saldes (ús com a centre d’activitats ocasionals)(VAE) - Zona esportiva - Pisos a l’edifici de l’edifici de l’escola de Saldes (2) (en desús) - Casa del metge (en desús) - Pisos a la casa del forestal (2) (en desús) - Escola del nucli d’Espà (en desús) - Escola del nucli de Maçaners (en desús) - Pis del mestre a Maçaners (en desús) - Dispensari de Maçaners - Centre cívic/Centre d’atenció primària/local (consums elèctrics no

disponibles).(VAE) A més de recopilar les factures energètiques dels equipaments s’han fet visites d’avaluació energètica (VAE) en els més significatius (annex VV). Cal indicar que manquen factures de l’any 2007 per a força equipaments. Així es presenten dades de l’any 2005 (any base de l’inventari) i del 2009 (on les dades són força completes). També cal indicar que les dades de consum de gasoil per a calefacció són agregades. Els tres equipaments amb caldera de gasoil en ús, oficines de l’Ajuntament, escola de Saldes i centre cívic-CAP són subministrats pel mateix distribuïdor i no segrega els consums de cada equipament. Els equipaments municipals van tenir un consum d’energia total de 130 MWh l’any 2005, que van suposar una despesa de 10.079,30€ i unes emissions de GEH de 41 tCO2e. L'edifici de l'Ajuntament (inclosa l’Oficina de Turisme) va ser el major consumidor d’electricitat i emissor de GEH. La resta d’equipaments van tenir consums clarament inferiors.

Subministrament Equipament 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010

Ajuntament 1 11.731 11.933 13.450 15.617 15.380Casa Forestal - 1 1.331 2.734 630 1.041Casa Forestal - 2 884 698 134 303Casa Metge, baixos 3.395 15.461 1.864 337 1.019Dispensari - Maçaners 367 824 669 984 432Escola - Maçaners (PIS) 27 228 0 436 1Escola de Saldes 3.577 2.203 2.464 1.532 2.614Escola de Saldes (PIS) 3.362 672 1.117 1.085 3.078Escola Espà (PIS) 4.803 5.731 5.125 5.418Pis Mestre - Maçaners 11 0 0 323 26Zona Esportiva Saldes 454 346 727 1.642

27.727 39.613 28.848 21.078 30.954

Gas-oil Escola, Ajuntament i edifici polivalent 102.849 112.150 71.321 97.798 100.436 93.431

130.576 151.763 71.321 126.646 121.514 124.385Total general

Electricitat

Any kWh

Total Electricitat

Taula 5.19. Consums dels equipaments per font energètica. Dades del 2007 molt incompletes. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes.

-19-

El major consum elèctric el fan les dependències municipals, a manca de dades de l’edifici polivalent que està associat al quadre d’enllumenat. Sorprèn detectar consums en equipaments i pisos en desús, per la qual cosa caldria veure si és que realment s’utilitzin de tant en tant. La reducció de l’activitat a l’escola de Saldes no es reflecteix en els consums. Pel què fa al gas-oil el consum es manté força constant .

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010

Consu

m (kW

h)

Electricitat

Gas-oil

Gràfica 5.10 Evolució dels consums elèctrics. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes En el període 2005-2009 el consum d’energia va disminuir un 7% i les emissions de GEH es van reduir en un 21%. Aquesta disminució és deguda, principalment, a la disminució del factor d'emissió del mix elèctric estatal.

2005 2006 2007* 2008 2009 2010

Administració i oficines municipals kWh 114.580 124.083 71.321 111.248 116.053 108.811(1 equipament) inclou gasoil tCO2e 33,10 35,12 19,04 31,36 31,03 28,64

€ 7.604 8.738 4.582 9.865 8.094 9.524Equipaments esportius kWh 454 346 727 1.642(1 equipament) tCO2e 0,22 0,15 0,00 0,28 0,00 0,39

€ 87 78 135 274Educació (escoles bressol, kWh 3.577 2.203 2.464 1.532 2.614CEIPS, IES; altres) tCO2e 1,72 0,96 0,00 0,96 0,41 0,63(1 equipament) € 444 315 373 278 480Altres (mercats, cementiris, ...) kWh 11.965 25.131 12.207 3.929 11.318(7 equipaments 2005 tCO2e 5,76 10,91 0,00 4,76 1,06 2,72 i 9 a partir 2006) € 1.945 3.592 2.455 1.445 2.570

Total kWh 130.576 151.763 71.321 126.646 121.514 124.385

tCO 2e 40,80 47,14 19,04 37,36 32,51 32,37

€ 10.079 12.723 4.582 12.829 9.816 12.848

* dades incompletes Taula 5.20 Evolució dels consums, les emissions de GEH i de la despesa energètica dels equipaments municipals. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes.

Les dades relatives a la superfície es mostren a continuació. Cal remarcar que en no tenir segregats els consums de gasoil C no es poden fer massa valoracions. Ràtios de consum supf Subministrament (m2) 2005 2006 2007* 2008 2009 2010

Electricitat Ajuntament 1 405 28,97 29,46 33,21 38,56 37,98Casa Forestal - 1 113 0,00 11,78 24,19 5,58 9,21Casa Forestal - 2 113 0,00 7,82 6,18 1,19 2,68Escola de Saldes 160 22,36 13,77 15,40 9,58 16,34Escola de Saldes (PISOS) 130 25,86 5,17 8,59 8,35 23,68

Gas-oil Escola i Ajuntament 565 182,03 198,50 126,23 173,09 177,76 165,36

* Dades del 2007 molt incompletes

kWh/m2

-20-

Ràtios mitjanes extretes dels PAES fets a la província de Barcelona

(kWh/m2) ELECTRICITAT CLIMA

ADM 39,6 144,89EDU 34,2 114,37ALTRES 61,4 169,16

ADM: Administració i oficinesEDU: equipaments educatius

PREPIRINEU-PIRINEU

Taula 5.21 Ràtios de consum per unitat de superfície dels equipaments municipals. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes.

Si es comparen amb les ràtios de consum mitjanes dels equipaments ubicats en zones fredes d’altres municipis (dades dels PAES) s’observa que els consums són similars en el cas de l’Ajuntament als consums d’altres indrets. La resta d’equipaments tenen consums clarament inferiors, però cal fer esment que en l’actualitat no s’utilitzen. En relació a les emissions es pot observar que s’han reduït, però com ja s’ha dit reiteradament la causa principal ha estat la disminució del factor d’emissió del mix elèctric ja que el consum global s’ha mantingut força. Finalment comentar, que tot i el manteniment, i fins i tot, reducció del consum energètic el cost s’ha anat incrementant. Això reflecteix els increments del preu de l’energia que es preveu segueixin augmentant.

0

20

40

60

80

100

120

140

160

2005 2006 2007 2008 2009 2010

MWh / tCO

2e

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

cost en €

MWhtCO2e€

Gràfica 5.11 Evolució dels consums energètics, de les emissions de GEH i de la despesa energètica dels equipaments. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes.

Les dades específiques dels equipaments estan a l’annex YY.

5.3.5 Enllumenat públic

L’Ajuntament de Saldes té un pla director de l’enllumenat, del Servei d’Equipaments i Espai públic de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb els Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Saldes, de l’any 2011. Tal i com ja reflecteix el pla director Saldes té 4 quadres d’enllumenat i 176 punts de llum. No té cap semàfor.

-21-

Nre làmpades Potència (W)

Compactes 5 75Fluorescents 2 36Halogenurs metàl·lics 9 1.450Incandescència 1 100Vapor Mercuri 139 17.375Vapor Sodi Alta Pressió 20 2.790

Total general 176 21.826

Taula 5.22 Tipus de làmpades de l’enllumenat públic. Font: Pla director de l’enllumenat

La majoria de làmpades, 79%, són de vapor de mercuri, per la qual cosa el potencial d’estalvi és elevat. Segons el pla director només el 3% de les llumeneres són correctes si es té en consideració la contaminació lumínica. Dels quatre quadres un té rellotge astronòmic i 3 s’encenen amb cèl·lula. Cap té regulació de flux.

CUPSpotència

contractada (kW)

Tarifa Adreça

ES00314057492264001QDOF 20 B.0 ENLLUMENAT SALDES

ES0031408232356001XAOF 5 B.0 ENLLUMENAT CARDINA*

ES0031405913206001EXOF 12 B.0 ESGLÉSIA MAÇANERS

ES0031405749524001GVOF 6,6 2.0 LES PLANES MAÇANERS

Total 43,6 * inici: abril 2005

Taula 5.23. Dades relatives a les pòlisses dels quadres d’enllumenat. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes.

D’acord amb el pla director la potència contractada es podria arribar a reduir fins als 29,3KW un cop feta la reducció administrativa. En relació als consums cal indicar que no hi ha dades completes de l’any 2007, per la qual cosa s’han desestimat i per al 2009 manquen dades d’un dels quadres d’enllumenat (el de Les Planes Maçaners). Tampoc hi ha dades suficients de l’enllumenat de Cardina i de Maçaners pel 2006. Cal esmentar que el consum elèctric del centre cívic-CAP sembla que està vinculat a la d’un dels quadres d’enllumenat.

Any Consum (kWh)Emissions

associades (tCO2e) Cost(€) €/kWh

2005 77.063 37,1 5.751 0,072006 43.991 19,1 4.660 0,1120072008 90.563 35,3 10.583 0,122009 84.061 22,7 11.068 0,13

Taula 5.24 Consums, emissions de GEH i despesa de l’enllumenat públic de Saldes. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes.

-22-

Consum enllumenat

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

100.000

2005 2006 2007 2008 2009

Consu

m elèctric (kWh)

Gràfica 5.11 Evolució dels consums energètics de l’enllumenat. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes.

Tots els quadres d’enllumenat semblen haver incrementat el consum en relació al 2005, en conjunt hi ha hagut un augment d’un 9% del consum entre 2009 i 2005 (referència 2005):

Diferència de consum (2009-2005) %ENLLUMENAT SALDES 36%ENLLUMENAT CARDINA 163%ESGLÉSIA MAÇANERS -17%LES PLANES MAÇANERS* 114%

* no hi ha dades 2009, s'ha pres 2008 Taula 5.25. Diferència percentual del consum dels quadres d’enllumenat. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de

l’Ajuntament

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010

Consu

m (kW

h)

ENLLUM ENAT SALDES

ENLLUM ENAT CARDINA

ESGLÉSIA M AÇANERS

LES PLANES M AÇANERS

Gràfica 5.12 Evolució dels consums energètics, dels quadres d’enllumenat. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes.

Cal fer esment que en el quadre de saldes hi ha l’edifici polivalent (any 2006) vinculat, la qual cosa podria explicar l’increment d’aquest quadre en uns 6.000-9.000 kWh. Tal i com ja s’ha esmentat diverses vegades les emissions associades han disminuït gràcies al fet que el factor d’emissió del mix elèctric espanyol s’ha reduït sensiblement (de 0,481tCO2e/MWh el 2005 a 0,270 tCO2e/MWH l’ant 2009). En canvi el cost econòmic s’ha incrementat significativament a causa de l’alça dels preus de l’energia.

-23-

5.3.6 Flota de vehicles

L’Ajuntament de Saldes té un vehicle de gasoil propi. Els consums són els que es detallen a continuació:

Any Consum (litres) Consum (kWh) Despesa (€)Despesa (€/kWh)

Emissions (tCO2e)

2005 2115 20.664 3.877 0,19 11,03

2009 1922 18.778 3.764 0,20 10,03 Taula 5.26 Consums, emissions i despesa del combustible (gasoil) del vehicle. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Saldes.

No es detecten canvis significatius en els consums. Cal indicar que les dades del 2007 eren incompletes per la qual cosa no s’han detallat. La flota de vehicles externs correspon al servei de recollida de residus dels contenidors del municipi. En el cas de Saldes les dades de consum de combustibles no són disponibles, però aquest consum s'estima molt baix i, per tant, poc representatiu sobre el consum total.

5.3.7 Producció d’energia de titularitat municipal

L’Ajuntament de Saldes no té cap instal·lació de producció d’energia de la qual en sigui el titular.

-24-

6 Diagnosi

6.1 Taules resum Habitants l’any 2005: 346

2005

CONSUM ENERGIA MWh Electricitat Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasolina Total

Equipaments municipals 27 103 130Sector serveis (sense ajuntament) 669 0 26 34 730Sector domèstic 552 0 69 1.466 2.087Enllumenat públic 77 77Subtotal 1.326 0 95 1.603 3.024

Flota municipal (exte. i int.) 21 21Transport públicTransport privat i comercial 2.874 919 3.793Subtotal 2.895 919 3.814TOTAL 1.326 0 95 1.603 2.895 919 6.837

2005

EMISSIONS tCO2 Electricitat Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasolina Total

Equipaments municipals 13 27 41Sector serveis (sense ajuntament) 322 6 9 337Sector domèstic 266 0 16 391 673Enllumenat públic 37 37Subtotal 638 0 22 428 1.087

Flota municipal (exte. i int.) 6 5,5Transport públicTransport privat i comercial 767 229 996Subtotal 773 229 1.002

Gestió de residus 151Cicle de l'aigua 4Subtotal 155TOTAL 638 0 22 428 773 229 2.244

Transport

Edificis i equipaments


Transport

-25-

Habitants any 2008: 344 2008

CONSUM ENERGIA MWh Electricitat Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasolina Total

Equipaments municipals 29 98 127Sector serveis (sense ajuntament) 809 0 21 33 863Sector domèstic 685 0 55 1.466 2.206Enllumenat públic 91 91Subtotal 1.613 0 76 1.597 3.286

Flota municipal (exte. i int.) 19 19Transport públicTransport privat i comercial 3.050 793 3.843Subtotal 3.069 793 3.862TOTAL 1.613 0 76 1.597 3.069 793 7.147

2008

EMISSIONS tCO2 Electricitat Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasolina Total

Equipaments municipals 13 26 39Sector serveis (sense ajuntament) 314 5 9 327Sector domèstic 267 0 13 391 671Enllumenat públic 35 35Subtotal 629 0 17 426 1.073

Flota municipal (exte. i int.) 2 2,4Transport públicTransport privat i comercial 817 197 1.014Subtotal 819 197 1.017

Gestió de residus 160Cicle de l'aigua 2Subtotal 162TOTAL 629 0 17 426 819 197 2.252


Transport


Transport

2005 Total emissions Ajuntament tCO2: 83,38

% emissions Ajuntament respecte PAES 3,7

2005 2008 Tendència

Emissions PAES per habitant 6,49 6,55 Augment lleuger Emissions Ajuntament per habitant 0,24 0,22 Reducció lleugera

6.2 Punts forts i punts febles

6.2.1 Punts febles

� Els principals emissors en l’àmbit de compromís són el sector transport i el sector domèstic (residencial). En ambdós sectors l’Ajuntament només pot actuar de manera indirecta.

� És difícil actuar en el sector transport en un municipi com Saldes, amb pocs habitants i on molts dels serveis bàsics són fora del municipi, com ara l’escola de primària. La mobilitat interna fàcilment es fa a peu, donades les dimensions del nucli, però la mobilitat cap a d’altres municipis es fa molt majoritàriament en vehicle privat. Tot i així, hi ha algunes mesures per intentar assolir una mobilitat amb menys emissions de GEH i més adequada al municipi. Per exemple, penalitzar els vehicles que tinguin més emissions de CO2eq. o fent cursos de conducció eficient.

� L’altre gran emissor és el sector domèstic. Les mesures a proposar són majoritàriament de caire indirecte, de manera que els resultats que se’n poden obtenir són molt variables. La referència de l’Ajuntament pot ajudar a la sensibilització de la població.

� La normativa per a la implantació de renovables és canviant i el marc legal poc estable en dificulta la implantació. En el moment de redactar-se aquest PAES les

-26-

primes a les renovables s’han retirat i s’està a l’espera de la regulació de l’autoconsum i de la determinació de les excepcions que es puguin determinar.

� Una altra dificultat és la pròpia dimensió del municipi, de manera que d’una banda es disposa de pocs recursos econòmics per portar a terme les accions i de l’altra és més difícil aconseguir tirar endavant els projectes amb partenariats públicoprivats, ja que és difícil l’interès del sector privat en projectes de dimensions petites.

� Algunes de les inversions necessàries són elevades i necessiten ajuda de les administracions superiors, així com d’una voluntat política ferma per part del propi municipi.

� No hi ha una gestió energètica com a tal. Malgrat que sí que se’n recull la despesa, no hi ha una gestió sistematitzada, la qual cosa dificulta: l’obtenció de dades, la valoració de consums i per tant la priorització i establiment d’accions d’equipaments i enllumenat.

o Així, es desconeix el consum de l’edifici integrat pel centre cívic, el

dispensari, el magatzem i l’espai per dur a terme actes ja que no disposa de comptador segregat. Se suposa que està connectat a algun quadre d’enllumenat.

o Hi ha diferents equipaments sense ús però que tenen consums base

baixos però constants.

o Manquen dades de consums elèctrics d’alguns mesos, especialment de l’any 2007.

o Els consums de gasoil no es tenen segregats per equipaments.

6.2.2 Punts forts

� Sector transport: la renovació “natural” del parc mòbil incrementarà el percentatge de vehicles eficients i de baix consum, ja que és la tendència del mercat.

� Sector domèstic: Hi ha diferents oportunitats de millora en aquest sector:

o Renovació d’electrodomèstics i bombetes per d’altres més eficients.

D’aquí al 2020 és fàcil que calgui renovar electrodomèstics en un percentatge elevat d’habitatges. Donada la tendència del mercat els nous seran més eficients que els antics. En el cas de les bombetes les normatives encara reforcen més aquest recanvi per bombetes de baix consum, en desaparèixer del mercat les incandescents.

o En ser un municipi de dimensions reduïdes l’Ajuntament és més proper al ciutadà i per tant les accions de sensibilització poden tenir un major ressò.

o L’ús de gasoil C per a usos tèrmics és molt estès ja que el gas canalitzat no és present a Saldes, per tant hi ha una oportunitat de millora substancial amb el canvi cap a biomassa.

� La implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica municipal (FORM) ha contribuït a no augmentar més les emissions de GEH en el sector residus.

-27-

� Hi ha estudis fets de l’enllumenat públic i del subministrament elèctric (per l’accés al lliure mercat).

� Saldes és un municipi ric en biomassa forestal, a més té força boscos comunals, per la qual cosa aquest recurs és molt accessible. L’aprofitament de la biomassa a més de suposar un benefici en termes d’emissions de gasos d’efecte hivernacle també afavoreix una bona gestió dels boscos, reduint-ne el risc d’incendi, i potencia l’economia local.

6.3 Escenaris de futur

A continuació es mostren tres escenaris diferents d’emissions de CO2eq. dels àmbits objecte de reducció des de l’any base fins l’any 2020. Els diferents escenaris corresponen a: • Escenari tendencial (o Bussines as Usual BaU), també dit “alternativa zero”): que significa quina tendència seguirien les emissions de CO2eq. si es continua seguint la mateixa línia dels últims anys. • Escenari Pacte d’Alcaldes/esses (PAES): que significa la tendència que han de seguir les emissions de CO2eq. si volem aconseguir la reducció de com a mínim el 20%, respecte l’any de referència (2005). • Escenari PCMCC (Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic PCMCC): que inclou la reducció d’emissions prevista pel govern català fins l’any 2012 i després de manera tendencial.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

tCO

2e

BaUPAESPCMCC

Gràfica 6.1. Escenaris de futur: Previsió de les emissions de GEH segons l’escenari tendencial (BaU), PAES o PCMCC. la tendència BaU incrementa un 0,35% anual; la tendència Pacte d’Alcaldes/esses és reduir un 20% les emissions l’any 2020; la tendència PCMCC redueix un 1,43% fins el 2012 i un 0,65% en el període 2013-2020. Font: Elaboració pròpia a partir dels increments anuals dels diferents escenaris.

-28-

6.4 Anàlisi del potencial de renovables al municipi

Actualment l'ajuntament no disposa de instal·lacions de producció d'energia renovable de titularitat pròpia. • Energia solar El potencial d’instal·lació de plaques solar fotovoltaiques a les instal·lacions és baix, a causa, sobretot, dels pocs edificis municipals existents. El mateix passa al plantejar el potencial d’instal·lació de plaques solars tèrmiques: No es disposa d’equipaments grans consumidors d’aigua calenta sanitària. • Biomassa Saldes està situada a una zona privilegiada des del punt de vista de la biomassa. El Berguedà és una comarca amb molta superfície forestal la qual cosa ha propiciat la creació de la Mancomunitat de municipis del Berguedà per la Biomassa. La taula següent mostra la superfície forestal pública en municipis que conformen la Mancomunitat:

Municipi Nom de la forest hectàrees

Alts Cingles i els Torrentons 108

Baga major i Bac Extremes 392

Bosch i muntanya comuna 1.210

Cagallosa, Bach de Diví i Quervions 931

Solana Massena 417

Rebost 39

BAGÀ.

Sant Joan de l’Avellanet i Cirerachs 122

Subtotal 3.220

Queralt i Emprius 167

Vilosiu 164

BERGA.

Serra Petita 86

Subtotal 417

Casanova 318

Baga d’Emprius (Baga de Nou Fonts) 81

Carbonís 117

Tossal de la Guàrdia 66

CERCS.

La Rodonella 71

Subtotal 654

-29-

Baga Boltrera, Baga dels Terrers 904 GISCLARENY

Can Parlet i Puig del Cau 535

Subtotal 1.439

Costafreda 413

Matella 59

Matella, Comes i Vert 1.138

GÓSOL

Pedraforca 720

Subtotal 2.330

L’Aspà 464

Coma de Grau 1.022

Grevoleda 184

Muntanya de Massanes 242

Pedraforca 440

Els Tòrrechs 39

L’Alzinet 117

Pla Espinall 605

SALDES

Coll de Jou 94

Subtotal 3.207

Obaga de la Sala 89

Rus 1.203

Saus, la Sala, l’Espelt i Puig Castellar 596

La Muga 131

Meranges i Rovires 268

Emprius de Gavarrós 137

La Parera i Bach de la Plana 434

Propietat de la Generalitat

El Clot, Cabanelles i ca l’Hereuet 549

Subtotal 3.406

TOTAL 14.672

Taula 6.1 Superfície forestal pública. Font: Generalitat de Catalunya

El terme municipal disposa de 3.207 ha de bosc amb un potencial de 1.332ha aprofitables (41,55%). A l’estudi de viabilitat elaborat pel CTFC per a la Generalitat de

-30-

Catalunya es plantejava la possibilitat d’instal·lar una planta de cogeneració, i les antigues instal·lacions mineres de Saldes podien ser una de les possibles ubicacions. Recentment, Saldes forma part de la Mancomunitat des de l’inici com a una aposta de futur que permetrà assolir diferents objectius:

- Producció d’energia d’una font renovable amb un balanç d’emissions de GEH pràcticament nul.

- Reducció de la dependència energètica del municipi. - Millora de la gestió forestal: aprofitament dels boscos, reducció del risc

d’incendi - Desenvolupament econòmic de la zona: rendiment econòmic dels boscos i

creació de llocs de treball no deslocalitzables. L’objectiu principal de la Mancomunitat és promoure la instal·lació d’una planta de cogeneració amb biomassa a la comarca. Les antigues instal·lacions de la mina a Saldes podrien ser-ne una ubicació. En paral·lel també es preveu la producció d’estella (pèl·lets?) per a calderes i xarxes de calor amb biomassa. L’Ajuntament pot exemplificar l’ús de la biomassa de cara a la població amb el canvi de les calderes de gasoil cap a calderes de biomassa. Concretament es podria plantejar una xarxa de calor que alimentés l’Ajuntament, l’oficina de turisme, les escoles, i l’edifici que allotja el centre cívic i el CAP si els consums fossin suficients i sinó el canvi de les calderes de gasoil de forma individualitzada per calderes o estufes de biomassa. Una altra alternativa seria plantejar una xarxa de calor no només per als equipaments municipals sinó també per als habitatges del nucli de Saldes, de manera que la instal·lació fos clarament més rendible. Si tot va bé, aquesta acció pot encoratjar als veïns a utilitzar aquesta mateixa font d'energia renovable als seus domicilis i/o negocis particulars.

6.5 Objectius del pla

Donat que les emissions de l'àmbit de compromís del PAES al 2005 són de 2.244tCO2e es proposen 36 accions que han de permetre la reducció de 648 tCO2e, la qual cosa suposa un 29% d'emissions respecte el 2005. En termes relatius es preveu que de les 6,48tCO2e/hab del 2005 es passi a 4,6tCO2e/hab al 2020 Per àmbits:

ÀMBIT Nombre d'accions

Reducció CO2e (t) any 2020

Cost estimat (€)

EXPECTATIVA D’ESTALVI ENERGÈTIC (Kwh/ANY)

EXPECTATIVA DE PRODUCCIÓ ENERGÈTICA

LOCAL (kWh/ANY)

Equipaments i serveis 20 194 171.248 439.996 0

Transport 3 101 6.200 385.200 0

Producció local d'energia 6 247 170.000 0 923.453

Planificació 1 0 0 0 0 Adquisició pública de béns i serveis 2 30 0 0 0

Participació ciutadana 2 53 6.000 146.250 0

Altres 2 23 2.000 0 0

Total general 36 648 355.448 971.446 923.453 Taula 6.2 Expectativa d’estalvis per àmbits

-31-

7 Pla d’acció

El Pla d’Acció recull les accions que l’ajuntament ha d’emprendre per tal d’assolir l’objectiu de reduir, com a mínim, el 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi. A partir de les diferents fonts d’informació de què s’ha disposat han sorgit un seguit d’accions que s’hauran d’emprendre per tal d’arribar als objectius marcats. Les accions són recollides en fitxes individuals que les descriuen i les detallen per a la seva aplicació. Per tal de tenir una visió global del Pla es presenta un resum del pla d’acció, que recull les accions per cada sector d’actuació i el seu pes sobre el global del Pla. Per fer el seguiment de les accions es disposa d’una taula tècnica del Pla d’Acció (a l’excel FITXA XLS desbloquejada.xls), que conté una informació descriptiva bàsica, el calendari d’aplicació i el balanç energètic, econòmic i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle derivats de la seva aplicació.

7.1 Format de presentació de les accions

Les accions proposades es presenten en format de fitxa amb el contingut següent: Nom del municipi: Codi: El codi de l’acció es basa en el quadre resum per àmbits i temàtiques de les accions. A cada temàtica li correspon un codi, com es pot veure a la taula 7.1.

-32-

Taula 7.1. Quadre de codificació de les accions segons l’àmbit i la temàtica de cada una d’elles. Font: Metodologia PAES de la Diputació de Barcelona.

El codi és la numeració específica de cada acció. Així l’acció 1.2/5 serà:

Títol: Nom que identifiqui l’acció proposada. Expectativa de reducció de CO2eq. (Tn/any): Estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb l’execució de l’acció. Àmbit: D’acord amb el quadre anterior, es descriuen 7 àmbits d’actuació que són els definits a la metodologia “SEAP template” de l’oficina del “Covenant of Majors”.

-33-

Temàtica: Caldrà especificar a cada acció, quina és la temàtica que li correspon, així al quadre resum dins a cada àmbit es detallen diverses temàtiques. Tipologia: Es recomana classificar cada acció amb cada una de les tipologies que es presenten a continuació: CP (gestió dels consums propis i prestació de serveis del municipi): edificis públics, el servei d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració de plecs de condicions per la contractació d’altres serveis, etc. Incloent accions d’ús racional d’energia, millora de l’eficiència de les energies convencionals, canviant a carburants alternatius en el transport, etc. S’inclouran també les accions d’incorporació d’energies renovables en edificis i equipaments municipals per a consums propis, com ara l’energia solar tèrmica, geotèrmia... ER (producció i subministrament amb energies renovables connectades a xarxa): ja sigui directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa, solar, minieòlica, hidroelèctrica, etc.) o bé a través de compra d’electricitat verda. PDR (planificació, desenvolupament i regulació): a través del planejament, la redacció d’ordenances, mesures fiscals, etc. AM (assessorament, motivació i efecte demostració de les accions municipals): la participació i la sensibilització del ciutadans i del sector serveis a través de campanyes, pactes, accions d’educació ambiental i el paper d’exemplificació del propi ajuntament. Descripció: S’ha de desenvolupar el títol de l’acció i definir els objectius que es persegueixen mitjançant una breu explicació que justifiqui l’actuació. Ha de quedar clar, quan es faci referència a plans i projectes, si l’acció és redactar o executar o ambdues coses. Cal que la descripció inclogui què s’ha tingut en compte per fer les estimacions d’emissions estalviades i de cost. Hi haurà accions que poden contenir diferents subaccions. Així accions del tipus “canviar calderes estàndard per calderes d’alt rendiment” de diferents equipaments és una sola acció però caldrà llistar els equipaments afectats dins la descripció. Interrelació amb d’altres accions del PAES: Esmentar amb quines altres accions del pla es relaciona. Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobilitat, adequació enllumenat, POUM...: Esmentar accions incloses en d’altres plans que hi estiguin relacionades. Prioritat tècnica: La prioritat de l’acció varia en funció de la reducció de les emissions i de la seva eficiència, la prioritat pot ser:

• Alta • Mitjana • Baixa

Que la prioritat sigui alta no té perquè implicar un termini d’execució (calendari) curt, la prioritat i el calendari no tenen perquè anar relacionats. Calendari:

Curt termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2013 Mig termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2017 Llarg termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2020

-34-

Execució de l’acció: És el temps necessari per a la realització de l’acció un cop iniciada, pot ser:

Puntual: l’acció té un inici i un final definit, (instal·lació de plaques solars). Continuada: període d’aplicació variable, (construcció de carril bici, de programes de manteniment d’equipaments). Periòdica quan es fa puntualment cada cert temps (campanyes amb periodicitat anual).

Cost d’inversió total (€), IVA inclòs: Cost d’inversió estimat de l’acció en € i amb l’IVA inclòs. El cost és la inversió que ha de dur a terme l’Ajuntament per desenvolupar l’acció. Per exemple en una acció de promoure electrodomèstics classe A, només incloure el cost de la campanya, no el del canvi de l’electrodomèstic. Termini d’amortització (anys): Període que es tarda en amortitzar la diferència de cost per l’aplicació d’una tecnologia més neta i/o eficient. El termini d’amortització cal calcular-lo en base a la diferència de cost. Responsable: Especificar el departament, àrea o càrrec tècnic que ha de portar a terme l’acció. Agents implicats: Àrees o departaments de l’ajuntament, d’altres entitats, administracions i organismes implicats en el desenvolupament de l’acció, malgrat no en siguin els responsables directes poden finançar l’ajuntament per dur-la a terme. Indicadors de seguiment: L’empresa ha de proposar un indicador específic que permeti avaluar la consecució de l’acció. Ha de ser fàcil de calcular. Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats: Identificar quins seran els indicadors clau influenciats en la mesura. Es proposa una llista tancada amb els indicadors següents:

1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa núm.14) 2. Producció local d'energies renovables (Indicador de xarxa núm.16) 3. Intensitat energètica local (Indicador de xarxa núm.15) 4. Abastament d'aigua municipal (Indicador de xarxa núm.20) 5. Mobilitat de la població (Indicador de xarxa núm.5) 6. Consum final d'energia de l’ajuntament 7. Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia 8. Percentatge de recollida selectiva

Es dóna la possibilitat que una acció pugui influir fins a 3 indicadors. Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any): Determinar quin és l’estalvi energètic associat a l’acció. Pot donar-se el cas que no n’hi hagi, com en les accions de gestió de residus. Expectativa de producció energètica local (kWh/any): En les mesures de producció energètica local connectada a xarxa cal especificar la producció esperada.

-35-

7.2 Resum del pla d’acció

El Pla d’Acció consta de 36 accions (taula 7.2), el major pes de les quals recau sobre els equipaments municipals i els serveis (àmbit de major influència de l’Ajuntament), en segon lloc hi ha la participació ciutadana i el sector residus. Aquest últim és important ja que el sector domèstic és el que més emissions de GEH va provocar en l’àmbit PAES. La planificació pren molta importància sobre els temes de mobilitat i transport, degut a la importància que té el sector transport sobre les emissions de GEH de l’àmbit PAES. Amb l’aplicació de les accions es preveu la reducció de 648 tones de CO2eq. (1,8 tones CO2eq./hab.), un 29% sobre el total de les emissions de GEH de l’àmbit PAES de l’any 2005. El cost total de l’aplicació del Pla és de 355.448€.

Àmbit Nombre d’accions

% d’accions respecte del total

Reducció de tCO2eq. el 2020

Cost estimat (€)

Equipaments i serveis 20 55% 194 171.248

Transport 3 8% 101 6.200

Producció Local d’Energia 6 16% 247 170.000

Planificació 1 3% 0 0

Adquisició pública de béns i serveis 2 6% 30 0

Participació ciutadana 2 6% 53 6.000

Altres: residus i aigua 2 6% 23 2.000

Total 36 100% 648 355.448

Taula 7.2 Resum general del Pla d’Acció, nombre d’accions, reducció de CO2eq. i cost estimat per a cada sector d’actuació. Font: Elaboració pròpia a partir de les accions PAES.

-36-

7.3 Fitxes del pla d’acció

7.3.1 Equipaments i serveis: Edificis i equipaments municipals

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE Saldes

Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq (Tn/any)

1.1 1 Gestió energètica municipal 8,31

Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP

Descripció Malgrat que l'ajuntament endreci les factures energètiques és improtant donar un pas més per tal de poder gestionar correctament la comptabilitat energètica. Identificar un responsable que controli els consums energètics dels equipament i de l'enllumenat, validi les factures i pugui fer propostes de millores en els equipaments i enllumenat és improtant. També ha de servir per poder establir prioritats en les actuacions del PAES i per tirar endavant les accions que s'hi defineixen. A més pot encarregar-se de fer vistes esporàdiques a serveis i domicilis amb la finalitat de donar assessorament energètic a les llars i al sector terciari. També ha de ser la figura clau per poder fer el seguiment del PAES. Caldir que pot ser un responsable a hores o bé, i donat que ala comarca ja hi ha diferents municipis amb PAES que poden reuqerir d'un servei similar, establir una mancomunació d'aquest servei, ja sigui amb conveni específc o via consell comarcal. Finalment és improtant que el responsable tingui eines adients per poder realitzar les tasuqes com un programari de comptabilitat energètica, que també podria ser mancomunat. Ja hi ha indrets on això es fa d'aquesta manera via consell comarcal, és el cas d'Osona i del Maresme.

Relació amb d’altres accions PAES Totes les d'equipaments i serveis;1.3.1; 2.1.1; 5.2.1; 6.1.1

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...

Prioritat Calendari Responsable

Alta Curt termini Alcaldia

Període d’execució

Contínua Agents implicats Consell Comarcal del Berguedà Cost d’inversió (€), IVA inclòs Diputació de Barcelona

2000 €/any Termini d’amortització (anys)

1,

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Comptabilitat energètica implantada 22.800,

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

Consum final d'energia de l’ajuntament NA

-37-



1.1 2

Portar a terme les propostes relatives a la contractació del subministrament elèctric establertes en la memòria que analitza consums i contractació elèctrica

0,0



Descripció Saldes disposa d'un estudi de la Diputació de Barcelona en relació a la contractació del subministrament elèctric. Caldria portar a erme les mesures que s'hi detallen: canvis en la tarifa de d'algunes contractacions, supressió de contractes amb consum pràcticament nul, adequacióde la potència contractada a les necessitats reals. Malgrat no suposen estalvis eenrgètics directes sí que suposen estalvis econòmics a l'Ajuntament.

Relació amb d’altres accions PAES





Periòdica Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs

- Termini d’amortització (anys)

NA


Contractes modificats/contractes amb defectes NA


NA

-38-



1.1 3

Edifici Ajuntament i Oficina de turisme: Doble porta o millora de l’aïllament entre la zona nova i l’accés a la sala de plens

0,39



Descripció L'edific de l'Ajuntament té una zona nova on s'ubiquen les oficines municipals d'ús diari que està separada de la zona més antiga, amb un ús esporàdic per una porta de vidre de vidre simple. Caldria incrementar l'aïlament entre aquestes dues zones ja sigui cposant doble vidre a la porta o canviant-ne tota l'estructura.






Puntual Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs

1.500, Termini d’amortització (anys)

10,


Porta modificada 1.465,5



-39-



1.1 4

Edifici Ajuntament i Oficina de turisme: Canvi halògens per LED

1,2



Descripció La sala de plens de l'Ajuntament té diverses halògenes que es podrien canviar a LED, la qual cosa pot suposar un estalvi energètic respecte el consum actual d'aquests llums de més del 50%. Donat que l'ús de las ala no és elevat la idea és anar canviant les halògenes a LED quan els llums actuals acabin la seva vida útil.




Baixa Mig termini Alcaldia



750, Termini d’amortització (anys)

2,


halògens canviats/total halògens 2.500,



-40-



1.1 6

Edifici Ajuntament i Oficina de turisme: Canvi de finestres de la zona antiga i de l'Oficina de turisme

0,78



Descripció Aquesta mesura és d'interès en cas que es prevegi la reobertura de l'oficina de turisme. Actualment l'ús de la zona antiga és molt baix i l'Oficina de turisme no funciona, per la qual cosa caldria valorar bé la necessitat de dur a terme l'acció. Els tancaments de les finestres podens er clarament millorats per evitar intercanvisde calor amb l'exterior mitjançant la col locació de marcs nous, amb trencament d eponts tèrmics i dobles vidres amb cambra d'aire.




Baixa Llarg termini Alcaldia




10,


finestres canviades/total a canviar 2.913,



-41-



1.1 7

Edifici Ajuntament i Oficina de turisme: Aïllament de les sortides de la caldera

0,39



Descripció Les canonades de sortida de la caldera estan sense aïllament, amb les conseqüents pèrdues de calor. Caldria, doncs, posar-n'hi.








1,


canonades aïllades 1.465,5



-42-



1.1 8

Edifici Ajuntament i Oficina de turisme: Canvi de fluorescents a fluorescents amb balast elèctric i millora sistema elèctric part antiga

1,86



Descripció Caldria actualitzar el sistema elèctric de la part vella de les dependències municipals i de l'oficina de Turisme. Es proposa, així mateix. La incorporació de reactàncies electròniques en els fluorescents.








10,


Nre fluorescents canviats/total a canviar 3.876,



-43-



1.1 9

Edifici Ajuntament i Oficina de turisme: Revisar el terme de potència

0,0



Descripció La pòlissa del subministre elèctric a l'Ajuntament té una potència contractada de 10kW, donats els consums i els usos que s'han vist associats en aquesta pòlissa, una revisió a la baixa del terme d epotència malgrat no tenir un estalvi energètic directe sí que tindria un estalvi econòmic. Es podria pensar en una potència de








NA


Potència rebaixada NA


NA

-44-



1.1 10

Escola: Canvi de fluorescents a fluorescents amb balast elèctric i millora sistema elèctric

1,79



Descripció Caldria actualitzar el sistema elèctric. Es proposa, així mateix. La incorporació de reactàncies electròniques en els fluorescents. Aquesta actuació dependrà de l'ús que es prevegi en l'equipament




Mitjana Mig termini Alcaldia




10,


Nre fluorescents canviats/total a canviar 3.720,



-45-



1.1 11

Escola: Millora aïllaments finestres a les finestres

0,67



Descripció Les finestres actuals prsenten algunes mancances: caldria canviar o actualitzar marcs trencar ponts tèrmics i posar doble vidres amb cambra d'aire. Ara bé aquesta actuació només té sentit si hi ha un increment substancial de l'activitat a l'equipament.






Puntual Agents implicats Dep. D'Ensenyament Cost d’inversió (€), IVA inclòs


10,


Consum tèrmic de l'escola 2.500,



-46-



1.1 12

Escola: Tancament de les instal lacions i trasllat d'activitats al nou centre cívic

NQ



Descripció Òbviament aquesta mesura és alternativa a la resta de plantejades per a les instal lacions, per la qual cosa l'estalvi d'emissions associat (7tCO2) no s'inclou a la fitxa, per no sumar dues vegades. L'ús actual és baix i fàcilment es podria traslladar l'activitat actual a l'edifici polivalent, amb instal lacions més modernes i comfortables. Si es tanqués l'equipament els consums de gasoil serien nuls i es podria donar de baixa el contracte de subministrament elèctric, amb un estalvi energètic i de despesa evident. Alternativament es podria palntejar la remodelació integral de l'equipament per fer-hi altres instal lacions (per exemple alberg), en aquest cas caldria dissenyar la remodelació tenint en compte criteris d'estalvi i eficiència energètics tant en la il luminació, la climatització i l'aigua calenta.








NA


27.000,



-47-



1.1 13

Escola: Aïllament de les canonades de sortida de la caldera

0,67











1,


Canonades aïllades 2.500,



-48-



1.1 14

Edifici polivalent: Aïllament de les canonades de sortida de la caldera que no ho estan i arranjament dels aïllaments trencats

0,8











1,


Canonades aïllades 3.000,



-49-



1.1 15

Edifici polivalent: Instal lació de comptador elèctric diferenciat segregat del quadre d'enllumenat

0,0



Descripció Malgrat que aquesta actuació no suposa un estalvi energètic directe sí que és clau per millorar la gestió energètica municipal. Cal conèixer el consum de cada equipament per tal de poder valorar la necessitat i la viabilitat real de les mesures d'estalvi i eficiència. Actualment aquest equipament penja d'un quadre d'enllumenat. Cal doncs segregar -lo i que tingui un contracte i comptador propis.








NA


Instal lació de comptador NA


NA

-50-



1.1 16

Potenciar la mancomunació de serveis i subministraments energètics amb els municipis veïns

NQ


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals AM

Descripció Al Berguedà hi ha diferents municipis adherits al Pacte i amb un interès creixent per a la millora energètica. En part ja s'ha vist reflectit amb la cració d'una Mancomunitat per a la rpomoció de la biomassa. Donat que molts municipis són de dimensions poblacionals reduïdes i que comparteixen bona part dels problemes i, per tant, de les possibles solucions es proposa la mancomunació de determinats serveis com, per exemple, la gestió energètica municipal, el subministrament energètic o serveis d'assessorament i informació a la ciutadania i a les activitats econòmiques de la zona.




Alta Mig termini Alcaldia


Contínua Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs

NQ Termini d’amortització (anys)

NA


Mancomunació de serveis efectiva NQ


NQ

-51-



1.1 17

Criteris d'estalvi i eficiència si es remodelen o es proposa tornar a usar equipaments en desús

NQ



Descripció L'Ajuntament de Saldes disposa de diversos pisos de propietat municipal actualment en desús a més de l'escola que actualment no té aquesta funció. La possibilitat de reconvertir els pisos en allotjaments rurals comportaria la seva remodelació i, per tant, caldria tenir en compte criteris d'estalvi i eifciència energètica: il luminació, aïllaments, calderes de biomassa, bones pràctiques (rètols informatius en els pisos sobre, per exemple, temperatures de consigna), electrodomèstics eficients, etc. aquesta acció no és quantificable atesa la dificultat de previsió de consums i per tant d'estalvis associats.








NA


Consums equipaments remodelats NQ


NQ

-52-



1.3 1

Portar a terme les propostes establertes en el Pla director d'enllumenat

12,03


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP

Descripció Saldes disposa d'un Pla d'enllumenat elaborat per la Diputació de Barcelona en el que ja es determinendiferents actuacions a dur a terme: canvi de vapor de mercuri a d'altres sistemes més eficients, reducció de potències, sistemes de regulació entre d'altres.El pressupost inclou mesures que van més enllà de la reducció de consums energètics i que que suposen l'adeuqació de les instal lacions a la normativa vigent.








> 10,


Consum de l'enllumenat 25.000,



-53-

7.3.2 Equipaments i serveis: sector domèstic



1.4 1

Canvi de bombetes a fluorescents compactes o altres sistemes més eficients en el sector residencial

158,73


Equipaments i serveis Sector domèstic AM

Descripció Es proposa la substitució progressiva de les bombetes incandescents per d’altres més eficients com les làmpades fluorescents compactes (baix consum) al sector domèstic i serveis mitjançant campanyes de renovació de bombetes. Es preveu que la mesura s’apliqui al 50% de les llars del municipi. Les làmpades fluorescents compactes són molt més eficients que les incandescents (poden arribar fins el 80% d’estalvi) i tenen una vida útil molt superior (fins a 15 vegades més), la qual cosa implica un menor cost de manteniment. El paper de l’ajuntament és el d'informar els ciutadans i comerços sobre les alternatives existents a les bombetes incandescents i sensibilitzar sobre el seu ús mitjançant: - material informatiu. - difusió de les subvencions Plans Renove de bombetes ofertades des de l’Administració (sobretot de cara als comerços). - punts d’informació i possible distribució de bombetes eficients. - informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). En el període 2009-2012, la UE farà desaparèixer progressivament les bombetes tradicionals per donar pas a les bombetes de baix consum, s’estima que gràcies a aquesta mesura, l'any 2020 es reduiran 15 milions de tones de CO2 anuals.








NA


Consum elèctric domèstic i terciari 330.000,


Consum final d'energia total NA

-54-



1.4 2

Renovació d'electrodomèstics a equips més eficients

6,38


Equipaments i serveis Sector domèstic AM

Descripció Es proposa la substitució progressiva dels electrodomèstics de línia blanca estàndard per d’altres amb etiqueta energètica de classe A o superior en l’àmbit domèstic mitjançant campanyes de renovació d’electrodomèstics. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi. L’etiqueta energètica informa sobre el consum energètic de l’aparell, és obligatori des del 1992 als electrodomèstics de línia blanca (rentadores, assecadores, rentadores/assecadores combinades, rentavaixelles, aparells aire condicionat, refrigeradors i congeladors) i estableix 7 nivells d’eficiència energètica, la lletra A pels més eficients i la lletra G pels menys eficients. En el cas dels frigorífics i congeladors s'han creat 3 categories més que superen l'A, i que s'indiquen com a A+, A++, etc. L’objectiu de les campanyes és sensibilitzar i informar als ciutadans sobre l’estalvi energètic i la minimització dels impactes ambientals que suposa l’adquisició d’electrodomèstics d’alta eficiència energètica; així com assessorar sobre els Plans Renove d’electrodomèstics oferts des de l’Administració. La campanya pot incloure: - creació de material informatiu - col•laboració dels punts de venda dels electrodomèstics - punts d’informació i assessorament en la compra d’electrodomèstics eficients. - informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). Relació amb d’altres accions PAES







NA


Consum elèctric domèstic i terciari 13.256,



-55-

7.3.3 Equipaments i serveis: sector serveis



1.5 1

Potenciar els recursos agroalimentaris locals respectuosos amb el medi en el sector turístic per reduir transports i afavorir el producte de proximitat

NQ


Equipaments i serveis Sector serveis PDR

Descripció La promoció dels recursos propis, també cap al turisme, hauria de suposar un menor impacte en les emissions, associades a menor transport. Els estalvis associats són difícilment quantificables. La promoció de productes agralimentaris ecològics o clarament respectuoso amb el medi en front productes foranis també pot garabntir la pervivència de llocs de treball locals i per tant menys desplaçaments cap a zones allunyades. La promoció es pot focalitzar establint mercats de productes locals, amb una senyalització específica dels productes de la zona i agrupant-los a les botigues existents, etc. Aquesta actuació es podria fer conjunta amb d'altres municipis de la comarca.








NA


Producció ecològica local NQ


NA

-56-

7.3.4 Transport: Flota de vehicles municipal



2.1 1

Renovació del vehicle per un de menys emissions quan acabi la seva vida útil

1,12


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)

AM

Descripció Es proposa que en el moment que calgui renovar el vehicle es tinguin en compte criteris associats a les emissions. Actualment hi ha diferents tipus de vehicles de baixes emissions, en el moment d’adquirir-los s’haurà de considerar l’eficiència i la tecnologia que més s’adapti al servei que haurà d’oferir. Es poden adquirir vehicles de classe A, que funcionin amb motor biodièsel o, en funció de les possibilitats, vehicles d’alta eficiència (híbrids Full o Mild Hybrid, elèctrics, vehicles bifuel alimentats per gas natural i gasolina, motocicletes elèctriques, etc.).

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1



Mitjana Llarg termini Alcaldia




NA


Canvi de vehicle 4.200,



-57-

7.3.5 Transport: transport privat i comercial



2.3 1

Renovació del parc mòbil privat amb vehicles més eficients

100


Transport Transport privat i comercial AM

Descripció L’acció consisteix a promoure el recanvi dels vehicles convencionals per d’altres més eficients en el parc mòbil privat amb l’objectiu de reduir l’impacte ambiental (contaminació atmosfèrica i acústica) i augmentar així la qualitat de vida de la població. L’ajuntament s’encarregarà de promoure l’adquisició de vehicles més eficients entre la població mitjançant diverses mesures, com ara: - Aplicació d’una reducció de l’ Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), més conegut com l’impost de circulació, a tots aquells vehicles que siguin més eficients i, per tant, emetin menys emissions a l’atmosfera (<120 g CO2/Km). Es realitzarà un seguiment de l’evolució del parc mòbil privat amb les dades requerides a l’IVTM (tipus de combustible, emissions, etc.) i es valorarà la possibilitat d’aplicar penalitzacions econòmiques als vehicles més contaminants (> 300 g CO2/Km). - Afavorir la instal•lació de benzineres locals que disposin de biodièsel, sempre i quan provingui de la regeneració d’olis usats i no de conreus energètics i la instal•lació de punts de recàrrega per les bateries dels vehicles elèctrics. Aquestes mesures es reforçaran amb una campanya informativa, que pot constar de: - Creació de díptics informatius. - Xerrades a centres cívics, associacions de veïns, etc. - Col•laboració amb concessionaris de cotxes per la cessió de vehicles de baixes emissions i exposar-los en actes públics. - Informar sobre els beneficis dels vehicles de baixes emissions a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, facebook, twitter, etc.). • Per obtenir més informació sobre els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous es pot consultar el següent web: www.idae.es/coches/ Relació amb d’altres accions PAES Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Prioritat Calendari Responsable

Alta Llarg termini Alcaldia




NA


Vehicles de baixes emissions/total 381.000,



-58-



2.3 2

Reobertura de l'escola per reduir el transport obligat per estudis

NQ


Transport Transport privat i comercial PDR

Descripció L'escola de primària de Saldes es va tancar l'any 2010 per la qual cosa ara hi ha desplaçaments obligats a d'altres municipis per aquest motiu. La reobertura de l'escola aproximaria aquest servei a la ciutadania i reduiria les necessitats de desplaçaments obligats. En aquest cas caldria tenir en compte les mesures d'estalvi i eficiència que es plantegen per aquest equipament.








NA


Reobertura escola NQ



-59-

7.3.6 Producció local d’energia: fonts d’energia renovables



3.1 1

Edifici Ajuntament i Oficina de turisme: Caldera de biomassa

7,83


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER

Descripció Donat el cosnum actual de combustible, estimat, de l'Ajuntament i de l'Oficina deTurisme es podria penar en renovar la caldera de gasoil per unade biomassa quan la caldera existent acabi la seva vida útil, abans del 2020. Si hi hagués un major ús de les escoles i del centre cívic i el CAP es podria plantejar una petita xarxa de calor per a tots els equipaments. En tot cas ja siguin calderes individuals o una xarxa de calor seria d'interès que un cop fetes puguessin servir d'exemple i ser mostrades a la ciutadania i a les activitats econòmiques existents.

Relació amb d’altres accions PAES 3.1.4; 3.1.5; 3.1.6







> 10,


Caldera instal lada NA


Consum final d'energia de l’ajuntament 29.310, Producció local d'energies renovables

-60-



3.1 2 Escola: Caldera de biomassa 6,52



Descripció Donat el consum actual de combustible, estimat, es podria penar en renovar la caldera de gasoil per unade biomassa quan la caldera existent acabi la seva vida útil, abans del 2020 i si és preveiés un increment d'ús de les instal lacions. També es podria plantejar una petita xarxa de calor per a tots els equipaments si l'ús fos prou elevat. En tot cas ja siguin calderes individuals o una xarxa de calor seria d'interès que un cop fetes puguessin servir d'exemple i ser mostrades a la ciutadania i a les activitats econòmiques existents.








> 10,





-61-



3.1 3 Edifici polivalent: Caldera de biomassa 9,08


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables CP

Descripció Donat el cosnum actual de combustible, estimat, es podria pensar en renovar la caldera de gasoil per una de biomassa quan la caldera existent acabi la seva vida útil, abans del 2020. També es podria plantejar una petita xarxa de calor per a tots els equipaments si l'ús fos prou elevat. En tot cas ja siguin calderes individuals o una xarxa de calor seria d'interès que un cop fetes puguessin servir d'exemple i ser mostrades a la ciutadania i a les activitats econòmiques existents.








> 10,





-62-



3.1 4

Xarxa de calor per a l'Ajuntament, l'escola i l'edifici polivalent i pels habitatges del nucli, en lloc de calderes independents

NQ



Descripció Atès els usos tèrmics estimats de les instal lacions una xarxa de calor és una mica justa per la qual cosa es podria plantejar una solució una mica més ambiciosa que reculli part de la idea que ja est é en la Mancomunitat establerta per a la promoció de la biomassa a més gran escala. Així, es podria pensar en una xarxa de calor amb biomassa tant per als equipaments municipals com per als habitatges i activitats ubicats al nucli urbà. No s'han quantificat estalvis d'emissions ni energia potencial generada atès que és una acció alternativa a d'altres palntejades en el mateix pla d'acció.

Relació amb d’altres accions PAES 3.1.1; 3.1.2; 3.1.3; 3.1.5; 3.1.6







NA




Consum final d'energia de l’ajuntament NQ Producció local d'energies renovables

-63-



3.1 5

Potenciar la biomassa forestal com a font energètica

NQ



Descripció Saldes és un municipi privilegiat pel què fa a la biomassa. L'abundància de recursos és improtant tant a Saldes com a la comarca. També cal tenir en compte que l'aprofitament d'un recurs com la biomassa a més de beneficis ambientals la promoció de la biomassa forestal comportarà beneficis socioeconòmics a la zona amb l'aprofitament dels boscos i la creació de llocs de treball no deslocalitzables. Així doncs i tenint com a base l'estuidi elaborat pel CTFC per encàrrec de la Generalitat de Catalunya sobre el potencial de biomassa de diversos municipis del Berguedà s'ha creat la Mancomunitat de municipis del Berguedà per a la biomassa amb l'objectiu de promoure aquest recurs energètic.

Relació amb d’altres accions PAES 3.1.1; 3.1.2; 3.1.3; 3.1.4; 3.1.6





Contínua Agents implicats Ajuntaments del Berguedà Cost d’inversió (€), IVA inclòs Generalitat de Catalunya


NA


Nre accions per promoure biomassa fetes NA


Producció local d'energies renovables NQ

-64-



3.1 6

Canvi de gasoil C o GLP a biomassa en el sector privat (residencial i terciari)

223,13



Descripció L'extensió de la biomassa entre l sector privat és improtant atès que a Saldes hi ha una part important dels habitatges i de les activitats que utilitzen el gasoil com a font energètica per a usos tèrmics. Si es potencia la biomassa es podria aconseguir que per a usos tèrmics s'utilitzés una font energètica local, que a més podria proporcionar beneficis socioeconòmics a la zona, a més dels mediambientals. L’acció consisteix a fomentar la substitució de les calderes de gasoil C per calderes de biomassa als habitatges privats amb l’objectiu de cobrir les necessitats de climatització mitjançant energia renovable. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi. La biomassa es considera una font d’energia renovable local, de fàcil obtenció i transformació i, a més, es considera que la seva combustió provoca un balanç net d’emissions igual a zero, ja que les emissions per combustió de biomassa ha estat absorbit prèviament per la planta a partir de la qual s’ha generat. Existeixen diversos combustibles que formen part de la biomassa; però en general les calderes petites admeten combustibles estandarditzats com estella i pèl•lets. L’ajuntament oferirà un servei d’assessorament durant tot l’any, tasca que pot realitzar el gestor energètic municipals i, a més, promourà campanyes puntuals d’informació sobre les calderes de biomassa, que poden incloure: - mostra de les diferents tipologies de calderes de biomassa i períodes de retorn. - material informatiu. - difusió de les subvencions per la renovació de calderes ofertades des de l’Administració. - punts d’informació i assessorament sobre calderes de biomassa. - informar sobre els avantatges de les calderes de biomassa a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). Es proposa aplicar una bonificació fiscal en l'impost sobre construccions, instal•lacions i obres (ICIO) per la instal•lació de calderes de biomassa. Per tal que aquestes bonificacions tinguin efecte cal que estiguin recollides de manera explícita en l’ordenança fiscal que correspongui. L'Ajuntament hauria de ser exemplar i donar a conèixer els aventatges de la biomassa i ser un punt de referència per als habitants de Saldes, ja sigui com a Ajuntament o com a Mancomunitat. Sio es genera la biomassa en una zona propera els preus poden ser realment competitius i, per tant, convincents per generar el canvi de calderes. Caldria informar que en cas de canvi de caldera s'opti per la biomassa. Relació amb d’altres accions PAES 3.1.1; 3.1.2; 3.1.3; 3.1.4; 3.1.5 Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Prioritat Calendari Responsable



Contínua Agents implicats Ajuntaments del Berguedà Cost d’inversió (€), IVA inclòs Generalitat de Catalunya

NA Termini d’amortització (anys)

NA


Consum de biomassa NA


Producció local d'energies renovables 835.718,

-65-

7.3.7 Planificació: Planejament urbà



4.1 1

Redacció del POUM incorporant criteris d'estalvi i eficiència energètica i d'impuls de les renovables

NQ


Planificació Planejament urbà PDR

Descripció Actualment Saldes disposa de normes subsidàries, caldria redactar el POUM i tenir en compte els criteris d'estalvi i eficiència energètica i d'estímul de les renovables: per exemple amb una normativa constructiva que ho impulsi i amb mesures que permetin incorporar district hatings amb biomassa forestal en els diferents nuclis, amb la reserva d'espais per aquestes instal lacions.








NA


Criteris incorporats al POUM NQ


NQ

-66-

7.3.8 Adquisició pública de béns i serveis: requisits d’eficiència energètica



5.1 1

Implantar criteris de compra verda en els subministres i contractacions municipals

NQ


Adquisició pública de béns i serveis

Requisits d'eficiència energètica CP

Descripció L’acció consisteix a incorporar criteris ambientals en l’adquisició de béns i serveis municipals a partir de la redacció d’un “manual de compra ambientalment correcte” (“compra verda” o “sostenible”) en què es definiran d’una banda, les directrius a seguir en l’ambientalització de compres i consum responsable i d’altra banda, els requisits ambientals en els plecs de prescripcions tècniques, amb l’objectiu d’augmentar el pes dels productes i les prestacions de serveis amb el mínim cost ambiental. Realitzar una “compra verda” implica adquirir productes que ofereixen els nivells de qualitat exigits i alhora són més respectuosos amb el medi ambient. Els productes que generen un menor impacte ambiental estan certificats amb etiquetes ecològiques (Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, Ecoetiqueta Europea, Cigne Blanc, Angel Blau, Energy Star, FSC, etc.). A més de la tipologia de producte, també es poden incloure criteris de consum responsable i minimització de residus, com ara: reutilitzar mobiliari (2a mà) i racionalitzar la seva adquisició; escollir productes amb la menor quantitat d’embalatge possible o que aquest sigui reutilitzable; productes amb un període de vida útil llarg; que no continguin substàncies perilloses o en la menor proporció possible, etc. • Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents: Eines per a la compra verda municipal. Fitxes per a la compra verda. Base de dades d’ecoproductes municipals. (Xarxa de Ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat) http://www.diba.es/Xarxasost/cat/compra_verda.pdf Relació amb d’altres accions PAES







NA


Criteris usats NQ


NQ

-67-

7.3.9 Adquisició pública de béns i serveis: requisits d’energia renovable



5.2 1

Compra d'energia verda per al subministre municipal

30,


Adquisició pública de béns i serveis

Requisits d'energia renovable CP

Descripció Descripció Aquesta acció consisteix a comprar energia “verda certificada” mitjançant la inclusió en el contracte del servei de subministrament d’electricitat municipal que com a mínim el 50% de l’electricitat sigui “verda” amb l’objectiu de promoure la generació energètica amb fonts d’energies renovables, fomentar la inversió en noves plantes i reduir els impactes de la producció amb combustibles fòssils i nuclears. L’electricitat “verda certificada” és una electricitat generada a partir de fonts d’energia ambientalment sostenibles (solar, eòlica, hidràulica, energia de les ones, geotèrmica i biomassa). La garantia del seu origen es basa en els certificats d’origen de l’energia, regulats per la Directiva europea 2001/77/EC i Directiva 2009/28/EC. Fins la data d’avui la compra d’electricitat “verda” ha estat complicada, ja que el sistema ha dificultat que les empreses comercialitzadores d’aquest servei puguin ser viables (preu de compra de l’electricitat majorista sovint està per sobre de la tarifa regulada); però cada cop sorgeixen noves comercialitzadores i cooperatives de consum que aposten per l’energia de fonts renovables. En el marc actual de liberalització del mercat energètic, hi ha la possibilitat de contractar diferents comercialitzadores per obtenir un millor preu. Una altra estratègia és la cooperació entre diferents ens locals (mancomunitats, associacions de municipis, ...) per obtenir encara millors condicions en la contractació d’energia.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1



Mitjana Curt termini Alcaldia




NA


energia verda consumida/total NA


NQ

-68-

7.3.10 Participació ciutadana



6.1 1

Visites d'avaluació energètica i cessió de mesuradors d'energia en els sectors domèstic i serveis

21,29


Participació ciutadana Serveis d'assessorament AM

Descripció L’acció consisteix a realitzar visites d'avaluació energètica a les llars a les quals es cediria un mesurador d'energia. Caldria fer sessions informatives prèvies per donar a conèixer l'objectiu de les visites i a posteriori per difondre'n els resultats. Aquestes visites podrien ser fetes pel gestor energètic i/o formar part dels serveise energètics mancomunats. Cal tenir en conideració la dificultat d'arribar a la ciutadania mitjançant campanyes generalistes i anònimes. Les dimensions del municipi permetrien arribar a un percentatge remarcable d'habitatges i activitats de forma personalitzada i directa.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1; 1.1.16







NA


58.500,


NQ

-69-



6.3 1 Campanyes d'estalvi i eficiència energètica 32,


Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM

Descripció L’acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per informar la població sobre les bones pràctiques en l’ús de l’energia aplicables a les seves llars o comerços, tals com la substitució de les làmpades incandescents per les de baix consum o tecnologia LED, l’etiquetatge energètic dels electrodomèstics, etc. La campanya pot incloure: - Creació de material divulgatiu. - Xerrades centrades en l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables (associacions de veïns, centres cívics, comerços més específicament, etc.). - Punts d’informació i exposicions sobre les bones pràctiques en l’ús energètic. - Es pot considerar la idea de regalar “kits d’eficiència” (regletes, bombetes de baix consum, etc.). - Informar sobre la campanya als mitjans de comunicació i a través dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). - Informar sobre accions i mesures que afecten directament als ciutadans com el Pla renove d’electrodomèstics, el Pla de renovació de vehicles, etc. De cara a les activitats econòmiques es podria adherir a la campanya i comprometre’s a reduir el seu consum energètic en el període d’un any, amb aquest objectiu se’ls informa de com estalviar energia i ser més eficients in situ. La campanya podria donar lloc, inclús, a la creació d’un segell de responsabilitat ambiental, a més de fomentar l’adhesió a la Xarxa de Comerços Respectuosos amb el Medi Ambient, òrgan que aglutina totes les experiències de xarxa de comerços i comerç verd de Catalunya. Aquesta xarxa disposa d’una base de dades amb els proveïdors “verds” dels diferents productes (bosses compostables, bosses de paper, safates de cartró, envasos retornables, agricultura ecològica, etc.). Es considera el 10% de les llars i comerços aplicaran conceptes d’estalvi i eficiència energètics Relació amb d’altres accions PAES



Baixa Llarg termini Alcaldia




NA


87.750,


NQ

-70-

7.3.11 Altres: residus



7.1 1

Implantació de la recollida d'orgànica: autocompostatge

15,


Altres Residus PDR

Descripció La implantació del compostatge casolà pretén promoure l’autogestió de la fracció orgànica i vegetal al municipi. El principal objectiu és que els ciutadans reciclin aquests residus a la seva pròpia llar (residus orgànics de la cuina i residus vegetals) per obtenir un adob natural. Es pretén, així, incrementar les expectatives de recuperació de MO fixades en un 55% pel PROGREMIC i arribar a un 80% de recuperació de MO al municipi, tot i que de mitjana a Catalunya s’està recuperant un 15% de la MO. L’acció consisteix a realitzar campanyes de difusió, tot informant de manera personal als participants sobre els aspectes fonamentals del compostatge (quins materials es poden compostar i quins no, quines són les eines adequades de manipulació, cicles naturals, etc)






Puntual Agents implicats Consell Comarcal del Berguedà Cost d’inversió (€), IVA inclòs


NA


NA


NA

-71-



7.1 2 Campanyes de resiuds: minimitzar i reciclar 7,55


Altres Residus AM

Descripció L’acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per informar la població sobre la separació correcta de les diferents fraccions de residus a les seves llars o comerços, així com la correcta deposició d’aquests en els diferents contenidors de la via pública, deixalleria, etc. L'Ajuntament podria afegir-se a les campanyes que es generin des del Consell Comarcal o l'Agència de Residus. Els objectius d’aquestes campanyes són incrementar la quantitat de residus recollits i disminuir el percentatge d’impropis en les diferents fraccions, així com recordar la importància de la col•laboració ciutadana alhora d’assolir millores ambientals en l’àmbit municipal per tal de superar els percentatges de reducció establerts al PROGREMIC per l’any 2012, que són: una reducció del 75% del paper i cartró, el 55% de la matèria orgànica, el 75% del vidre generat i un 25% pels envasos. La campanya pot incloure: - Creació de material divulgatiu. - Xerrades sobre la correcta separació dels residus i difusió de bones pràctiques. - Punts d’informació i exposicions sobre les diferents fraccions de residus. - Es pot considerar la idea de regalar cubells de recollida selectiva domèstica. - Informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.)




Mitjana Curt termini Alcaldia


Periòdica Agents implicats Consell Comarcal del Berguedà Cost d’inversió (€), IVA inclòs


NA


NA


NA

-72-

7.4 Calendari de les actuacions

A mode de resum s’adjunten dues taules resum de les actuacions i els costos estimats en base si són a curt termini, a mig termini o a llarg termini. Nombre d’actuacions previstes CALENDARI

ÀMBIT Curt termini Mig termini Llarg termini Total general

Equipaments i serveis 11 8 1 20

Transport 1 2 3

Producció local d'energia 1 4 1 6

Planificació 1 1

Adquisició pública de béns i serveis 1 1 2

Participació ciutadana 2 2

Altres 1 1 2

Total general 14 16 6 36 Taula 7.3 Nombre d’accions proposades per àmbits i segons el termini de realització. Font: Elaboració pròpia

COST ESTIMAT PER TERMINI (€) CALENDARI

ÀMBIT Curt termini Mig termini Llarg termini Total general

Equipaments i serveis 2.150 158.598 10.500 171.248

Transport 0 6.200 6.200

Producció local d'energia 0 120.000 50.000 170.000

Planificació 0 0

Adquisició pública de béns i serveis 0 0 0

Participació ciutadana 6.000 6.000

Altres 2.000 0 2.000

Total general 4.150 278.598 72.700 355.448 Taula 7.4. Costos estimats en base al termini. Font: Elaboració pròpia

A la gràfica següent es mostra la previsió d’emissions estalviades en base als terminis de les actuacions proposades:

Estalvi d'emissions previst

0

100

200

300

400

500

600

700

Curt termini Mig termini Llarg termini

tn CO2e

AltresParticipació ciutadanaAdquisició pública de béns i serveisProducció local d'energiaTransportEquipaments i serveis

Gràfica 7.1. Previsió de l’evolució de l’estalvi d’emissions establert en les actuacions. Font: Elaboració pròpia

-73-

7.5 Implantació de les actuacions

Hi ha diferents tipus d’actuacions que a l’hora de dur-se a terme es poden fer per diferents vies: 1) Accions relatives a la gestió energètica municipal: Una part es poden executar directament per part de l’Ajuntament: reducció de potències, comptadors i contractes nous, control de la comptabilitat energètica... Algunes de les actuacions podrien fer-se amb personal propi o ser assumides per l’enginyer i/o l’arquitecte municipal. Alguns d’aquests serveis podria pensar en mancomunar-se amb d’altres municipis de la comarca per tal d’optimitzar els recursos (gestor energètic, programari de gestió energètica). 2) Accions en equipaments que requereixen petites inversions: Aquestes s’hauran de fer per inversió directe de l’Ajuntament. Es poden cercar subvencions a l’ICAEN o bé a la Diputació de Barcelona. 3) Accions en equipaments i infraestructures d’inversió elevada. Caldrà tenir en compte la possibilitat d’actuar per fases. La cerca de subvencions a l’ICAEN, la Diputació de Barcelona i a la Generalitat (DARP, per exemple) serà important. Previ a la demanda de subvencions i si realment es vol portar a terme l’actuació caldrà fer un estudi de viabilitat i l’avantprojecte a més de redactar els plecs tècnics i administratius per tirar endavant el projecte. L’Ajuntament pot sol·licitar suport a la Diputació de Barcelona per redactar l’estudi i els plecs, suport tècnic i jurídic i per cercar mecanismes de finançament de la inversió requerida. Per incrementar la viabilitat dels projectes es podria arribar a plantejar solucions conjuntes amb municipis de la comarca. En algunes inversions (renovació de vehicle o canvi de calderes) l’actuació es pot dur a terme quan acabi la vida útil de l’equip a renovar. 4) Accions sobre la ciutadania: Les actuacions que afecten el transport privat i el sector domèstic i de serveis es basen en donar informació actualitzada a la població. Si es mancomunessin serveis amb d’altres municipis es podria tenir un servei d’assessorament específic. Serà convenient aprofitar els recursos que proporcionen tant la Diputació de Barcelona com l’ICAEN ja sigui durant la setmana de l’energia com al llarg de l’any.

-74-

8 Pla de seguiment

El document “Pla de seguiment” del PAES ha de constar de: - Descripció del contingut dels informes de seguiment - Protocol per a la recopilació de dades, valoració i redacció dels informes

8.1 Contingut mínim dels informes de seguiment

Els informes de seguiment han de complir tres objectius:

1. Avaluar el grau de compliment del compromís adquirit per l’ajuntament en l’adhesió al pacte d’alcaldes i alcaldesses.

2. Avaluar l’estat d’execució del PAES. 3. Ser l’eina per elaborar l’informe de compliment del PAES a la CoMO

(Oficina del Pacte d’Alcaldes), que s’ha de lliurar biannualment. 4. Avaluació del grau de compliment dels compromisos del pacte

Cal avaluar si s’assoleixen els compromisos adquirits de reducció de les emissions en més d’un 20%, per la qual cosa caldrà presentar els resultats dels indicadors següents: � Emissions de GEH globals del municipi, absolutes i per càpita (CO2eq/any i CO2eq/hab.any)

� Emissions de GEH dels àmbits amb compromís del PAES (totals i desglossats per àmbits).

A part d’aquest dos, que són els fonamentals, també calcularan els següents indicadors: • Consum final d'energia total (Indicador de Xarxa nº 14) • Consum final d'energia de l’ajuntament • Producció local d'energies renovables (Indicador de Xarxa nº 16) Cada indicador haurà d’anar acompanyat de l’objectiu numèric a assolir i la valoració de si s’està seguint la tendència desitjada. A més també caldrà avaluar els resultats de les accions ja fetes, en el cas d’aquelles accions on es preveu un resultat numèric concret.

8.2 Avaluació de l’estat d’execució del PAES

Un altre aspecte a valorar en el seguiment és com s’està executant el pla. Per fer la valoració de l’estat d’execució del PAES es proposen els indicadors següents: - Percentatge d’accions fetes respecte del total - Percentatge d’accions no fetes respecte del total Caldrà valorar si les accions s’han executat d’acord amb les previsions del pla d’acció. Identificació de problemes i oportunitats sorgits Durant l’execució de les accions és bastant clar que podran sorgir tant problemes com oportunitats no previsibles, especialment si es té en compte el termini del pla, any 2020. Així doncs és d’interès que s’identifiquin els problemes que han entorpit la realització de determinades accions i les oportunitats que n’han afavorit o accelerat

-75-

d’altres. També cal que s’identifiquin factors externs al PAES que el poden influenciar (situacions de crisi general, canvis en les normatives...). Conclusions i propostes de millora Per tancar l’informe es proposa que hi hagi una valoració global de com està anant el pla a mode de conclusions. Així caldrà que es valori si la tendència que es segueix és correcta, si la resolució dels problemes sorgits ha estat l’adequada, si hi ha hagut alguna dificultat que destaqui per damunt de les altres (per exemple que la majoria de problemes estiguin associats al finançament), etc. També caldrà que a partir dels resultats obtinguts, dels problemes i oportunitats sorgits es facin propostes de millora del pla d’acció.

PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SALDES · d’Equipaments i Espai públic de la...

Documents

Transcript of PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SALDES · d’Equipaments i Espai públic de la...