Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipi...un augment de la temperatura mitjana del...

Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipi de Sant Joan de Vilatorrada

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i seguint la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

Equip Redactor:

GAIA - Serveis Ambientals, Empresa consultora

• Pilar Clapers. Llicenciada en Biologia / Coordinadora

• Cristina Forcada. Llicenciada en Ciències Ambientals

• Anna Baró. Llicenciada en Geografia

• Marta Puigdomènech. Llicenciada en Ciències Ambientals Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada: Responsables seguiment PAES

• Víctor Marcos. Regidor de Medi Ambient

• Anna Bonvehí. Tècnica de Medi Ambient

Diputació de Barcelona: Direcció del treball

• Conchita Vicaría. Tècnica de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Sant Joan de Vilatorrada I

ÍNDEX

1. I TRODUCCIÓ________________________________________________________________________________1 N

1.1. MARC GENERAL _________________________________________________________________________1 1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI ________________________________________________________5

2. I VENTARI D’EMISSIONS_______________________________________________________________________7 N2.1. METODOLOGIA __________________________________________________________________________7 2.2. CONSUMS I EMISSIONS _________________________________________________________________10

2.2.1. EMISSIONS GEH DE SANT JOAN DE VILATORRADA _____________________________________10 2.2.2 CONSUM I EMISSIONS DE TOT EL MUNICIPI____________________________________________11 .

RESUM EMISSIONS DE TOT EL MUNICIPI ______________________________________________11 CONSUM FINAL ENERGIA TOT EL MUNICIPI ____________________________________________12 CONSUM I EMISSIONS PER SECTORS_________________________________________________14 CONSUM I EMISSIONS PER FONTS ENERGÈTIQUES ____________________________________18 EMISSIONS ASSOCIADES AL CICLE DE L’AIGUA ________________________________________22 EMISSIONS ASSOCIADES A LA GESTIÓ DELS RESIDUS __________________________________25

2.2.3. EMISSIONS DE L’ÀMBIT PAES________________________________________________________30 2.2.4 EMISSIONS DE L’AJUNTAMENT ______________________________________________________33 .

GESTIÓ ENERGÈTICA DE L’AJUNTAMENT _____________________________________________33 CONSUMS I EMISSIONS DE L’AJUNTAMENT PER SECTORS ______________________________33 CONSUMS I EMISSIONS DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC_____________________________________35 CONSUMS I EMISSIONS DELS SEMÀFORS _____________________________________________37 CONSUMS I EMISSIONS DELS EQUIPAMENTS __________________________________________38 CONSUMS I EMISSIONS VEHICLES ___________________________________________________43 CONSUMS I EMISSIONS INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS ______________________________45

2.3. PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA INFERIOR A 20 MW _________________________________________46 3. DIAGNOSI___________________________________________________________________________________49

3.1. TAULES RESUM ________________________________________________________________________49 3.2. PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE LA DIAGNOSI ___________________________________________51

3.2.1. ESTRUCTURA I TERRITORI __________________________________________________________51 3.2.2. MOBILITAT I TRANSPORT ___________________________________________________________51 3.2.3. AIGUA (TRACTAMENT I POTABILITZACIÓ)______________________________________________51 3.2.4. RESIDUS _________________________________________________________________________52 3.2.5 ENERGIA (DOMÈSTIC I SERVEIS) _____________________________________________________52 .

SECTOR DOMÈSTIC ________________________________________________________________52 SECTOR SERVEIS__________________________________________________________________53

3.2.6 ÀMBIT AJUNTAMENT _______________________________________________________________53 . EQUIPAMENTS ____________________________________________________________________53 ENLLUMENAT PÚBLIC ______________________________________________________________53 FLOTA DE VEHICLES _______________________________________________________________54 INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS ___________________________________________________54 GESTIÓ ENERGÈTICA ______________________________________________________________54

3.3. PROJECCIÓ D’ESCENARIS DE CONSUM D’ENERGIA I D’EMISSIÓ DE GEH FINS AL 2020 ___________55 3.3.1. CONSUM D’ENERGIA _______________________________________________________________55 3 3.2. EMISSIÓ DE GEH___________________________________________________________________56 .

3.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES AL MUNICIPI_______________57 4. PLA D’ACCIÓ ________________________________________________________________________________59

4.1. INTRODUCCIÓ _________________________________________________________________________59 4 1.1. CLASSIFICACIÓ DE LES ACCIONS SEGONS LA RESPONSABILITAT ________________________61 .

4.2. FITXES D’ACCIONS _____________________________________________________________________69 4.3. TAULA RESUM DE LES ACCIONS I REDUCCIONS DEL PLA D’ACCIÓ PER ÀMBITS ________________135 4.4. TAULA TÈCNICA DEL PLA D’ACCIÓ _______________________________________________________137 4.5. FONTS DE FINANÇAMENT_______________________________________________________________141 4.6. DETALL DE LES ACCIONS A DESENVOLUPAR ALS EQUIPAMENTS MUNICIPALS_________________145

4.6.1. AVALUACIONS ENERGÈTIQUES REALITZADES DINS L’ÀMBIT PAES_______________________147 4.6.2. AUDITORIES ENERGÈTIQUES REALITZADES EL SETEMBRE DE 2010 _____________________150

5. PLA DE SEGUIMENT DEL PAES DE SANT JOAN DE VILATORRADA__________________________________155 5.1. INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES __________________________________________________155

5.1.1. TAULA RESUM INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES ________________________________157 5.1.2. TAULA RESUM INDICADOR/OBJECTIU XARXA INFLUENCIATS____________________________169 5 1.3. TAULA RESUM INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PLA D’ACCIÓ DEL PAES_________________179 .

5.2. AVALUACIÓ DE L’ESTAT D’EXECUCIÓ DEL PAES ___________________________________________182

Índex II

ÍNDEX TAULES

Taula 1. Número de desplaçaments en transport públic a Sant Joan de Vilatorrada, 2005, 2007 i 2009 _____________6 Taula 2. Evolució de les emissions de GEH a tot el municipi (tones de CO2 eq), 2000-2007 _____________________11 Taula 3. Evolució del consum d’energia i la intensitat energètica a Sant Joan de Vilatorrada, la XCPS, Catalunya,

Espanya i l’Europa-27, 2000-2007 ___________________________________________________________12 Taula 4. Evolució del consum d’energia (kWh), 2000-2007 _______________________________________________15 Taula 5. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tones de CO2 eq), 2000-2007_________________________16 Taula 6. Evolució dels consums energètics per fonts energètiques (kWh), 2000-2007__________________________18 Taula 7. Detall del consum de combustibles líquids per tipus de combustible: gasoil, fueloil i benzina, 2000-2007 ____18 Taula 8. Detall del consum de combustibles líquids (gasoil, fueloil i benzina) per sectors i anys, 2000-2007_________19 Taula 9. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tones de CO2 eq), 2000-2007________________20 Taula 10. Evolució del consum d’aigua (m3), 2001-2007 __________________________________________________22 Taula 11. Comparativa consum aigua per càpita (total i domèstica) a Sant Joan de Vilatorrada i Catalunya (litres/habitant

i dia), 2005 _____________________________________________________________________________23 Taula 12. Consums (kWh) i emissions (tones CO2 eq) associats al cicle de l’aigua (aigua potable i aigua residual), 2005,

2007 i 2009 _____________________________________________________________________________24 Taula 13. Evolució de la gestió dels residus municipals (tones), 2000-2009 ___________________________________25 Taula 14. Evolució de les emissions de GEH associades a la gestió dels residus municipals (tones de CO2 eq), 2000-

2009 __________________________________________________________________________________28 Taula 15. Evolució emissions àmbit PAES (tones de CO2 eq), 2000-2007____________________________________30 Taula 16. Emissions de l’Ajuntament en relació a les emissions del municipi __________________________________33 Taula 17. Consum energia i emissions per àmbits de l’Ajuntament, 2005, 2007 i 2009 __________________________34 Taula 18. Situació de l’enllumenat públic: quadres, punts de llum, consums, costos i emissions, 2005 i 2007 ________36 Taula 19. Consum i emissions de les òptiques dels semàfors, 2009. ________________________________________37 Taula 20. Evolució consum energia (kWh) i costos (€) dels equipaments municipals, 2005, 2007 i 2009 ____________38 Taula 21. Evolució consum energia dels equipaments municipals per fonts energètiques (kWh), 2005, 2007 i 2009 ___40 Taula 22. Evolució emissió GEH dels equipaments municipals (tones de CO2 eq), 2005, 2007 i 2009 ______________42 Taula 23. Evolució número de vehicles de la flota pròpia, consum energia i emissions vehicles municipals, 2005, 2007 i

2009 __________________________________________________________________________________44 Taula 24. Evolució de les emissions de GEH (en tones de CO2 eq) del bombament d’aigua potable, 2005, 2007 i 2009 45 Taula 25. Detall del consum energètic i les emissions del bombament d’aigua potable, 2005, 2007 i 2009___________45 Taula 26. Evolució de la producció local d’energia (núm. instal·lacions, potència i generació electricitat), 2000-2007___46 Taula 27. Potència total (kW) i titulars de les instal·lacions solars fotovoltaiques privades del municipi, període 2004-2008

______________________________________________________________________________________48 Taula 28. Emissions totals i per capita pels tres àmbits d’estudi, 2005 i 2007__________________________________49 Taula 29. Producció d’energia renovable i intensitat energètica local (sobre el PIB), 2005 i 2007 __________________50 Taula 30. Potencial d’implantació d’energia solar fotovoltaica als equipaments municipals _______________________57 Taula 31. Taula resum de les accions i reduccions del Pla d’Acció per àmbits ________________________________135 Taula 32. Valoració de l’estat d’execució del PAES _____________________________________________________182

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Sant Joan de Vilatorrada

III

ÍNDEX GRÀFIQUES

Gràfica 1. Evolució població, 2000-2009________________________________________________________________6 Gràfica 2. Evolució de les emissions de GEH a tot el municipi totals i per càpita (tones de CO2 eq), 2000-2007 _______12 Gràfica 3. Evolució del consum final d’energia a Sant Joan de Vilatorrada, la XCPS, Catalunya, Espanya i l’Europa-27

(MWh/hab), 2000-2007____________________________________________________________________13 Gràfica 4. Evolució de la intensitat energètica a Sant Joan de Vilatorrada, Catalunya, Espanya i l’Europa-27 (MWh/M€),

2000-2007______________________________________________________________________________14 Gràfica 5. Evolució del consum d’energia (kWh), 2000-2007 _______________________________________________15 Gràfica 6. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tones de CO2 eq), 2000-2007_________________________16 Gràfica 7. Distribució de consum energètic i emissions per sectors –sense els residus- (%), 2005 i 2007 ____________17 Gràfica 8. Distribució de les emissions per sectors (%) - amb els residus, 2005 i 2007___________________________17 Gràfica 9. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tones de CO2 eq), 2000-2007________________20 Gràfica 10. Evolució consums energètics i emissions, 2000-2007 ____________________________________________21 Gràfica 11. Distribució de consum energètic i emissions per fonts energètiques (%), 2005 i 2007 ___________________21 Gràfica 12. Contribució de les diferents fonts energètiques en les emissions dels diferents sectors (tones de CO2 eq), 2005

______________________________________________________________________________________22 Gràfica 13. Evolució del consum d’aigua (m3), 2004-2008 __________________________________________________23 Gràfica 14. Comparativa consum aigua per càpita (total i domèstica) a Sant Joan de Vilatorrada i Catalunya (litres/habitant

i dia), 2005 _____________________________________________________________________________23 Gràfica 15. Evolució de la gestió dels residus municipals (tones i kg/hab i dia), 2000-2009 ________________________26 Gràfica 16. Comparativa generació residus municipals per càpita i recollida selectiva a Sant Joan de Vilatorrada, el Bages i

Catalunya (kg/hab i dia i %), 2000-2009_______________________________________________________27 Gràfica 17. Evolució de la recollida selectiva i les emissions associada a la gestió dels residus municipals (% i tones de

CO2 eq), 2000-2008 ______________________________________________________________________29 Gràfica 18. Evolució emissions àmbit PAES (tones de CO2 eq), 2000-2007____________________________________31 Gràfica 19. Evolució emissions àmbit PAES total i per càpita (tones de CO2 eq) amb energies renovables, 2000-2007 __31 Gràfica 20. Distribució per sectors de les emissions de l’àmbit PAES (%), 2005 i 2007 ___________________________32 Gràfica 21. Distribució de les emissions de l’àmbit PAES per fonts energètiques (%), 2005________________________32 Gràfica 22. Evolució consum (kWh) i emissions (tones de CO2 eq) de l’Ajuntament, 2005, 2007 i 2009_______________34 Gràfica 23. Distribució de consum energètic i emissions de l’Ajuntament per àmbits (%), 2005 i 2009________________35 Gràfica 24. Evolució de les emissions de GEH (%) dels equipaments municipals per fonts energètiques, 2005, 2007 i 2009

______________________________________________________________________________________43 Gràfica 25. Evolució del número d’instal·lacions de generació local d’energia, 2000-2007 _________________________47 Gràfica 26. Evolució de la generació local d’energia (MWh), 2000-2007 _______________________________________47 Gràfica 27. Projecció de l’escenari de consum per càpita àmbit PAES (kWh/hab), 2000-2020 ______________________55 Gràfica 28. Projecció de l’escenari d’emissions per càpita àmbit PAES (tones CO2 eq/hab), 2000-2020______________56 Gràfica 29. Àmbits d’actuació del Pla d’Acció del PAES____________________________________________________60

ÍNDEX FIGURES

Figura 1. Localització del municipi de Sant Joan de Vilatorrada dins de la Comarca del Bages i Catalunya ___________5 Figura 2. Emissions de GEH municipals, de l’àmbit PAES i de l’Ajuntament (tones CO2 eq), 2005 ________________10

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Sant Joan de Vilatorrada 1

1. INTRODUCCIÓ

1.1. MARC GENERAL

El clima de la Terra està sotmès a una evolució i a unes dinàmiques naturals que són complexes i que es deuen a la interacció entre una multiplicitat de variables i factors. La humanitat forma part de la biosfera i compartim el Planeta amb la resta de les espècies, però la nostra manera de viure té uns impactes que en l’actualitat es considera que són els principals pertorbadors del sistema climàtic (segons Conferència de Río, 1992). Efectivament, el sistema climàtic canvia si s’altera el balanç energètic de la Terra. L’efecte d’hivernacle té uns efectes positius per mantenir la Terra a una temperatura d’equilibri propera a 15ºC. L’augment de la concentració dels gasos d’efecte hivernacle1 deguts a l’activitat humana i al model de desenvolupament actual, modifica la composició de l’atmosfera i provoca un desequilibri que desencadena, entre d’altres conseqüències, un augment de la temperatura mitjana del planeta.

En les últimes dècades s’ha manifestat un canvi global i regional del sistema climàtic, produït per l’augment de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. “L’escalfament del sistema climàtic és inequívoc i aquest és atribuïble, amb més d’un 90% de certesa, a l’activitat humana” (informe publicat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic l’any 2007). Aquest escalfament s’ha produït de manera accelerada des de l’inici de l’era industrial. L’informe publicat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic l’any 2007 conclou que “ Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle han augmentat un 70% entre els anys 1970 i 2004”. Aquest informe estima que “al final del segle XXI, si no hi ha cap canvi de tendència, es produirà un escalfament superficial mitjà a la Terra d’entre 1,8° i 4° C, i un increment del nivell del mar d’entre 18 i 59 cm”.

És per això que cal replantejar el model de creixement. Fins ara s’ha dut a terme un model insostenible, basat en els combustibles fòssils. “Malgrat que les emissions han estat i segueixen estant impulsades pel creixement econòmic, l’estabilització de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera no només és viable sinó compatible amb un creixement continuat” (Informe Stern). La transició a un model amb baixes emissions de gasos hivernacles exigeix un increment de l’eficiència energètica i un major ús d’energies renovables. Aquesta “transició portarà reptes de competències i oportunitats de creixement” (Informe Stern).

Europa es pretén adaptar a la nova realitat i la COM (2008) 30 final és una de les eines per fer-ho. Es plantegen objectius molt clars com ara: reduir com a mínim un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’aquí al 2020 i aconseguir que les energies renovables representin el 20% del consum energètic de la UE al 2020. De la mateixa manera, Espanya també planteja mesures per “consensuar consums energètics compatibles amb el desenvolupament sostenible (Estrategia Española de Cambio Climàtico y Energia Limpia), sempre tenint presents els programes adoptats per Europa i per les diferents comunitats autònomes.

Davant d’aquesta situació i de la incapacitat de satisfer una demanda mundial cada vegada més gran, Catalunya ha publicat el Pla d’Energia de Catalunya (2006-2015). En

1 (CO2, CH4, N2O, HFC, PFC, SF6, ozó..)

Inventari d’emissions 2

aquest document es manifesta que “Catalunya ha d’actuar de forma pro-activa en el màxim desenvolupament possible del seu potencial d’energies renovables i des de la vessant de la demanda, apostant per l’estalvi i l’eficiència energètica com a eina estratègica clau de la seva política energètica”. Més tard, el 2008 es realitzà un nou pla anomenat el Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya, el qual tracta el canvi climàtic d’una manera més coordinada i integrada dins del conjunt de l’acció de govern de la Generalitat de Catalunya.

És plausible doncs, l’interès de les administracions per aconseguir una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, fonamentada en una major eficiència energètica i en el pes creixent de les energies alternatives.

Aquestes mesures han d’afectar també a les emissions difuses, que no només són les majoritàries, sinó que també són les que han augmentat més ràpidament. Les emissions difuses es generen bàsicament en el sector del transport i mobilitat, residencial i de serveis, residus i agricultura. Són sectors amb una clara incidència dels governs locals: “Estem de nou davant una situació en què les lleis i directives que emanen de nivells supramunicipals s’han de recolzar en el compromís decidit dels ajuntaments per tal d’assolir els objectius plantejats, com ja ha succeït en el passat en temes com la gestió de residus o de l’aigua” (Mitigació i adequació local al canvi climàtic).

Per reduir aquest tipus d’emissions cal una major corresponsabilització dels compromisos personals i col·lectius que suposin canvis en l’estil de vida i en els patrons de comportament. També són importants l’adequació de la planificació territorial i urbanística, acompanyades de la gestió eficient del transport i de la mobilitat, sense oblidar l’educació i la formació. Segons el Pla d’Acció 2008-2012, “en relació a l’esforç sectorial, destaquen els serveis públics, fonamentalment amb mesures d’estalvi energètic <...>,per altra banda en el sector de l’edificació cal un esforç molt important en relació als recursos públics dedicats al sector o del fort volum d’inversions a mobilitzar”. És per aquest motiu que des d’Europa s’ha publicat la Carta de Leipzing sobre Ciutats Europees Sostenibles, on es manifesta que “cada nivell de govern (local, regional, nacional i europeu) té la seva pròpia responsabilitat en el futur de les nostres ciutats”.

El desembre de 2009 va tenir lloc a Copenhaguen la Conferència de les Parts (COP15), sobre el canvi climàtic. El full de ruta de Bali, aprovat el 2007, indicava que Copenhaguen havia de ser un punt culminant i d’inflexió cap a una nova orientació del desenvolupament ambiental, social, econòmic, ètic i de seguretat. Però, tot i la presència de la majoria dels caps d’estat mundials, això no va poder ser. Copenhaguen es va tancar amb un acord de mínims, que en el seu primer article recull que “per a assolir l’objectiu final de la Convenció per a estabilitzar la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera a nivells que puguin preveure una interferència antropogènica perillosa amb el sistema climàtic, haurem de, reconeixent el punt de vista científic que diu que l’increment global de temperatura ha d’estar per sota dels 2ºC, sota la base de l’equitat i en el context de desenvolupament sostenible, millorar les accions de cooperació a llarg termini per combatre el canvi climàtic”.

El COP16, que s’ha de celebrar a Cancún entre el 29 de novembre i el 10 de desembre de 2010, no comença amb gaires perspectives respecte l’assoliment d’acords, ja que d’entrada es preveu que no hi haurà cap acord vinculant. L’experiència de Copenhaguen passarà factura, doncs, a aquesta cimera.

El fracàs de Copenhaguen radica en la poca voluntat dels països més desenvolupats per a assumir un canvi en els models energètic i econòmic, mentre que un dels èxits de la Conferència ha estat la mobilització de les ciutats com a impulsores dels canvis que han d’ajudar a complir l’objectiu de l’Acord de Copenhaguen: que l’augment de temperatura


no superi els 2ºC, retornant als nivells de concentració de CO2 a l’atmosfera de l’any 1990, 350 ppm. En aquest sentit, neix la iniciativa 350.org, una campanya internacional que treballa en el sentit de crear una unió mundial per a buscar solucions científiques a la crisi climàtica.

En un nou informe dirigit pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) es recull l’oportunitat de les nacions d’assumir gairebé el 60% de les reduccions d’emissions necessàries per a mantenir la temperatura global per sota de 2ºC durant aquest segle, situació que es donarà en cas que les promeses de Copenhaguen es compleixin totalment. Això suposa la necessitat de reduir 5 gigatonelades de CO2 equivalent d’aquí al 2020, quantitat equivalent a les emissions del transport mundial de cotxes, autobusos i camions.

A rel del pes dels governs locals i del gran nombre de comunitats sorgeix, el 2007, a la Unió europea, el Pacte d’alcaldes/esses. En aquest document els alcaldes/esses es comprometen a complir “els objectius per la UE per al 2020, i reduir les emissions de CO2 als nostres territoris respectius com a mínim el 20%”.

La província de Barcelona està formada per 311 municipis, amb una població de més de 5,3 milions d’habitants i el balanç energètic de la província demostra una elevada dependència energètica (un 98% de l’energia prové de l’exterior). L’any 2007 es van emetre uns 25 milions de tones de CO2 a l’atmosfera en el conjunt de la província, mentre que el sector del transport i domèstic suposen més del 50% de les emissions globals.

La Diputació de Barcelona s’ha compromès a realitzar el Pla d’Acció d’Energia Sostenible als municipis adherits al Pacte d’alcaldes/esses. També donarà suport per fer el seguiment i avaluació del Pla d’Acció i l’organització de campanyes de sensibilització en el context del Dia de l’energia que el Pacte estableix. Per fer-ho, ha destinat 1,5 milions d’euros (2008-09). Aquest procés es va iniciar al mes de juliol de l’any 2008 i en aquests moment hi ha adherits 138 municipis.

Del 16 al 20 de novembre de 2010 s’ha dut a terme a Ciutat de Mèxic la Cimera Climàtica Mundial d’Alcaldes (CCLIMA). Com a resultat de la cimera s’ha elaborat el Pacte Climàtic Global de Ciutats, conegut com a Pacte de la Ciutat de Mèxic, en el qual els alcaldes i autoritats locals signants es comprometen, entre altres, a registrar les seves emissions al Registre Climàtic de les Ciutats carbonn,, en funcionament des del dia 21 de novembre de 2010.

En signar el Pacte, els firmants acorden registrar les seves accions climàtiques en aquest registre, entregar la documentació oficial com a part d’un sistema d’aportació regular dels seus compromisos de reducció de gasos d’efecte hivernacle, de les seves emissions i de les accions de mitigació i adaptació que duran a terme. El Registre Climàtic disposa de la secció número 1, per a les ciutats que volen implementar mesures d’adaptació i mitigació a rel de la signatura del Pacte, i la secció número 2, per a aquelles ciutats amb accions ja implementades i que volen que aquestes accions siguin quantificables, reportables i verificables (CRV).

Joan Antoni Baron ha signat el Pacte de la Ciutat de Mèxic en representació de la Diputació de Barcelona, Pacte al qual s’han adherit 138 governs locals de 43 països d’arreu del món.

La lluita contra el canvi climàtic és doncs un gran repte pel segle XXI en el que la contribució dels governs locals serà fonamental ja que moltes de les seves polítiques tenen capacitat d’incidir en els processos que alteren la composició de l’atmosfera.

Inventari d’emissions 4

Cal desafiar la crisi climàtica i això només es pot abordar mitjançant un plantejament global, integrat, a llarg termini i, sobretot, basat en la participació i complicitat dels ciutadans.

L’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada ja fa uns anys que treballa per a la millora de la gestió energètica, en aquest sentit s’han realitzat auditories energètiques als quatre equipaments municipals que tenen un consum energètic més alt, s’han canviat les làmpades de l’enllumenat públic a vapor de sodi d’alta pressió, s’ha iniciat el canvi a tecnologia led per a les òptiques dels semàfors, s’ha instal·lat una caldera de biomassa amb un sistema de suport solar tèrmic a la zona esportiva (en funcionament des d’octubre de 2009) i hi ha prevista la instal·lació de plaques solars tèrmiques al camp de futbol i fotovoltaiques al sostre de l’Ajuntament. Els consums energètics municipals es controlen amb un full d’excel. A més, des de l’Ajuntament s’ha realitzat una campanya de conscienciació sobre eficiència i estalvi energètic a la publicació del calendari Closca Neta de 2008.


1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI

El municipi de Sant Joan de Vilatorrada es troba situat al centre del Bages, a només 3 quilòmetres de la capital, Manresa.

El nucli original del municipi s’anomenava Sant Martí de Torroella. El 1937 va canviar oficialment a Vilatorrada de Cardener, i després de la guerra es va recuperar el nom de Sant Martí. El 1962 va canviar a Sant Joan de Torroella, modificat finalment el 1981 a Sant Joan de Vilatorrada.

Figura 1. Localització del municipi de Sant Joan de Vilatorrada dins de la Comarca del Bages i Catalunya

Històricament l’activitat principal del municipi havia estat l’agricultura de secà (cereal, vinya i olivera principalment). A finals del segle XVIII es va produir un augment espectacular de població, lligat a un augment del nivell de vida degut a la millora en la productivitat agrària.

L’entrada en funcionament de les fàbriques tèxtils (Borràs, Burés o del Mig i Gallifa) va suposar la primera onada immigratòria. La crisi de la indústria tèxtil va fer que, a mitjans dels anys 70, aquestes fàbriques haguessin de tancar, i la mà d’obra va ser absorbida per la fàbrica Pirelli i la indústria Lemmerz.

L’empresa Hayes Lemmerz segueix exercint en l’actualitat la seva activitat de fabricació de llantes al municipi. Per la seva banda, l’empresa Pirelli, dedicada a la fabricació de pneumàtics, va anunciar el tancament per a finals de 2009, mantenint encara un mínim de plantilla durant el 2010 per a les feines de desmantellament de la fàbrica.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b8/Localitzaci%C3%B3_de_Sant_Joan_de_Vilatorrada_respecte_del_Bages.svg�

Inventari d’emissions

6

Gràfica 1. Evolució població, 2000-2009

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Hab

itant

s

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

Respecte el transport públic, el municipi està ben connectat amb Manresa, tant en dies feiners com festius, mentre que la connexió amb Barcelona té una freqüència de pas molt baixa.

El 2008 el Bages va entrar dins del sistema d’integració tarifària de l’ATM. Això va comportar que tots els municipis de la comarca formin part del sistema tarifari integrat de l’Àrea de Barcelona.

Les dades de número de desplaçament per a Sant Joan de Vilatorrada es presenten a la següent taula per als anys 2005, 2007 i 2009.

Taula 1. Número de desplaçaments en transport públic a Sant Joan

de Vilatorrada, 2005, 2007 i 2009 2005 2007 2009Número de desplaçaments 256.625 265.851 234.422Font: dades facilitades per l’Ajuntament.

S’observa que el 2009, després de l’entrada en funcionament de la integració tarifària, el número de desplaçaments disminueix. Aquesta disminució no es deu al nou sistema integrat, ja que tots els desplaçaments consten al tiquet i es comptabilitzen, sinó que hi hauria causes externes al funcionament del servei: en primer lloc, la crisi econòmica, i en segon lloc l’existència d’una línia de Manresa a Cardona, amb parada a Sant Joan, que podria ser utilitzada per diversos viatgers, i de la qual no es tenen dades.


2. INVENTARI D’EMISSIONS

2.1. METODOLOGIA

La metodologia emprada ha estat la que ha elaborat la Diputació de Barcelona.

L’abast territorial d’aquest estudi és el municipi de Sant Joan de Vilatorrada.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’analitzen per tot el municipi, per l’àmbit PAES (exclou els sectors primari i industrial) i per l’Ajuntament.

Les dades per als càlculs de l’inventari d’emissions s’han obtingut a partir de les següents fonts:

• Consums final d’energia a nivell municipal. Dades facilitades per Diputació de Barcelona a partir de dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). L’origen de les dades varia segons la font energètica:

• Combustibles líquids (en endavant, CL). En no disposar de consums a nivell municipal s’han extrapolat les dades a nivell provincial per al consum del gasoil A i B i el fuel:

• Sector primari: s’ha atribuït tot el consum de gasoil B extrapolant les dades provincials a partir del parc de vehicles (tractors industrials). De les dades obtingudes, s’ha assignat el valor corresponent a l’any 2000 a tot el període, i la diferència respecte la dada calculada per a la resta del període seguint la metodologia s’ha assignat al sector industrial, tenint en compte que en aquest sector no hi ha consum de gasoil B, de manera que s’ha assignat aquest valor al gasoil C.

• Sector industrial: s’ha atribuït el 97% del consum de fuel extrapolant dades provincials a partir de la població. A aquesta dada se li ha sumat la diferència obtinguda al sector primari entre el valor obtingut per al 2000, considerat vàlid per a tot el període, i la dada obtinguda segons la metodologia per a la resta d’anys del període.

• Sector serveis: s’ha atribuït el 3% del consum de fuel extrapolant les dades provincials a partir de la població.

• Sector transport: s’ha atribuït tot el consum de gasoil A i de benzina extrapolant les dades provincials a partir del parc de vehicles.

Per al consum de gasoil C s’han extrapolat les dades a nivell provincial, atribuint al sector industrial el 30% del consum, al sector serveis el 27% i al sector domèstic el 43% restant.

• Electricitat (en endavant, EE). Dades reals facilitades per la companyia elèctrica.

Inventari d’Emissions 8

• Gasos liquats del petroli (en endavant, GLP). En no disposar de dades municipals s’han extrapolat les dades provincials a partir de la població i s’han distribuït per sectors segons el consum a nivell català publicat en el Pla de l’Energia de Catalunya per a l’any 2003.

• Sector primari: 5%

• Sector industrial: 11%

• Sector serveis: 23%

• Sector domèstic: 61%

• Gas natural. Dades facilitades per la companyia. A partir de l’any 2005 el consum industrial i de serveis apareix junt. Donat que abans d’aquest any no consta consum industrial, aquest es calcula fixant el consum de serveis (no es pot apreciar al llarg dels diferents anys una tendència clara) i restant del total.

Per al consum d’energia en el sector primari, s’ha assignat a tot el període la dada corresponent a 2000 per cada font energètica i s’ha calculat la diferència respecte les dades calculades la resta del període. Aquesta diferència s’ha assignat, per fonts energètiques, al sector industrial, tenint en compte que en aquest sector no hi ha consum de gasoil B, de manera que s’ha assignat aquest valor al gasoil C.

• Gestió de residus2. Les quantitats de residus de les diferents fraccions generades pel municipi de Sant Joan de Vilatorrada s’han obtingut a partir de les estadístiques de l’Agència de Residus de Catalunya. Les dades del consum energètic dels vehicles han estat facilitades per la Mancomunitat Intermunicipal del Cardener i el Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus. Per al càlcul del consum energètic i les emissions de la recollida selectiva del vidre, el paper i cartró i els envasos, s’han utilitzat les dades corresponents al 2008 facilitades pel Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, extrapolant les dades segons el número de contenidors. Per als consums energètics del dipòsit controlat i la planta de compostatge s’han utilitzat les xifres proporcionades pel DESGEL3.

• Cicle de l’aigua. Dades d’abastament i depuració facilitades per Aigües de Manresa. Per a les dades de depuració s’ha tingut en compte que l’EDAR Manresa serveix els municipis de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada i Callús. En no disposar de dades diferenciades per municipi s’ha extrapolat segons població.

• Consum final d’energia de l’Ajuntament.

• Equipaments, enllumenat i flota de vehicles propis. Dades facilitades per l’Ajuntament.

2 Els residus municipals generen emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) degudes a l’emissió de metà a les plantes de tractament (dipòsit controlat i planta de compostatge) mentre que el reciclatge de la resta de fraccions genera estalvi energètic que es tradueix en estalvi d’emissions de GEH. 3 DESGEL: Diagnòstic Energètic i Simulació de Gasos d’Efecte Hivernacle Local. Programa elaborat pel grup d’Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Diputació de Barcelona.


Els factors d’emissió emprats han estat els facilitats per la Diputació de Barcelona:

• Emissions de les diferents fonts energètiques.

• Emissions associades al consum elèctric. Les emissions varien segons el mix elèctric estatal. Metodologia DESGEL.

• Emissions associades al consum de combustibles. Metodologia Unió Europea (Plans d’Acció per l’Energia Sostenible).

• Emissions associades al tractament dels residus municipals.

• Emissions associades als dipòsits controlats. Emissions causades pel metà emès pels dipòsits controlats. Varia segons hi hagi o no recuperació de biogàs a la instal·lació. Metodologia DESGEL.

• Emissions associades a les plantes de compostatge. Metodologia DESGEL.

• Emissions estalviades recollida selectiva. La recollida selectiva de paper i cartró, vidre i envasos estalvia emissions de GEH. Metodologia ECOINVENT . 4

4 ECOINVENT. Base de dades molt prestigiosa a Europa. www.ecoinvent.ch


2.2. CONSUMS I EMISSIONS

2.2.1. EMISSIONS GEH DE SANT JOAN DE VILATORRADA

S’han fet els inventaris d’emissions de diferents anys, però es destaquen les dades relatives al 2005 donat que és l’any base, a partir del qual es preveu fer la reducció d’emissions. Es presenta xifra total i emissions restant l’estalvi d’emissions per generació d’electricitat amb fonts renovables (en parèntesi).

Figura 2. Emissions de GEH municipals, de l’àmbit PAES i de l’Ajuntament (tones CO2 eq),

2005


L’any 2005, les emissions totals del municipi van ser de 59.858 tones de CO2 equivalent, és a dir, 5,95 tones per habitant. Restant les emissions estalviades per la generació local d’electricitat amb fonts renovables, les emissions totals són 59.493 tones de CO2 equivalent, és a dir, 5,91 tones per habitant.

Si no es comptabilitzen les emissions dels sectors primari i industrial (sobre els que l’Ajuntament no hi pot incidir de forma tan directa), les emissions de l’àmbit PAES van ser 43.091 tones de CO2 en total i 4,28 tones per habitant. Restant les emissions estalviades per la generació local d’electricitat amb fonts renovables, les emissions totals són 42.727 tones de CO2 equivalent, és a dir, 4,25 tones per habitant.

El mateix any, les emissions directes de l’Ajuntament van ser 1.192 tones en total i 0,12 tones per càpita.

El compromís del pacte d’alcaldes és arribar a una reducció, l’any 2020, de les emissions de l’àmbit PAES de com a mínim el 20% respecte l’any 2005. Així la quantitat de tones a reduir, com a mínim, hauria de ser de 8.545 en total i 0,85 per habitant. El compromís que adquireix l’Ajuntament és una reducció de 0,86 tones per càpita, és a dir, el 20,16% de les emissions de l’any 2005.

2.2.2. CONSUM I EMISSIONS DE TOT EL MUNICIPI

RESUM EMISSIONS DE TOT EL MUNICIPI

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Sant Joan de Vilatorrada l’any 2005 van ser de 59.858 tones de CO2 equivalent en total i de 5,95 tones per càpita. Restant les emissions estalviades per la generació local d’electricitat amb fonts renovables, les emissions totals són 59.493 tones de CO2 equivalent, és a dir, 5,91 tones per habitant.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle de tot el municipi han sofert la següent evolució:

Taula 2. Evolució de les emissions de GEH a tot el municipi (tones de CO2 eq), 2000-2007 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Δ %

2000-2007 Δ %

2005-2007 Emissions totals 52.718 52.953 56.971 56.333 56.071 59.858 58.367 61.038 16 2 Estalvi Energies renovables 338 296 340 293 316 364 370 537 59 47

Emissions municipi 52.380 52.657 56.631 56.040 55.755 59.493 57.997 60.501 16 2 Emissions/hab 5,7 5,6 6,0 5,8 5,7 5,9 5,6 5,8 1 -2

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Ecoembes i Ecoinvent.

A les emissions causades pel consum energètic se’ls ha sumat les emissions directes de les plantes de tractament de residus i se’ls ha restat l’estalvi d’emissions de la generació d’electricitat amb fonts renovables locals.

En el període 2000-2007 hi va haver un augment de les emissions del 16% mentre la població va augmentar un 14,53%.


Gràfica 2. Evolució de les emissions de GEH a tot el municipi totals i per càpita (tones de CO2

eq), 2000-2007

48.000

50.000

52.000

54.000

56.000

58.000

60.000

62.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tone

s

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

Tone

s/ha

b

Total Per càpita

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Ecoembes i Ecoinvent.

Mentre les emissions del municipi absolutes presenten una tendència a l’augment, tot i que amb oscil·lacions, les emissions relatives a la població mostren una tendència a l’estabilització entre les 5,6 i les 5,9 tones CO2eq/habitant.

CONSUM FINAL ENERGIA TOT EL MUNICIPI

Totes les emissions de GEH del municipi, exceptuant les generades per les plantes de tractament de residus municipals, tenen el seu origen en el consum final d’energia.

Taula 3. Evolució del consum d’energia i la intensitat energètica a Sant Joan de Vilatorrada, la XCPS,

Catalunya, Espanya i l’Europa-27, 2000-2007 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Sant Joan de Vilatorrada Consum final E (GWh) 163,82 169,51 175,31 182,66 181,99 188,78 190,10 196,68

Habitants 9.145 9.390 9.688 9.854 10.064 10.362 10.474 10.661

MWh/hab 17,91 18,05 18,10 18,54 18,08 18,22 18,15 18,45

PIB (M€) 101,20 160,50 Intensitat energètica (MWh/M€) 1.675,02 1.184,41 XCPS (68 municipis)

MWh/hab 16,40 17,21 16,75 16,86 16,98 17,56 16,28 0,00

Catalunya Consum final E (GWh) 158.524 164.434 169.677 174.747 180.294 183.725 182.723 187.625

Habitants 6.262.000 6.361.000 6.506.000 6.704.000 6.813.000 6.995.000 7.135.000 7.211.000

MWh/hab 25,32 25,85 26,08 26,07 26,46 26,27 25,61 26,02

PIB 119.124 128.643 137.308 147.282 158.191 169.995 183.906 196.537 Intensitat energètica (MWh/M€)

1.330,75 1.278,22 1.235,74 1.186,48 1.139,72 1.080,77 993,57 954,66


Espanya Consum final E (GWh) 923.782 968.805 993.295 1.051.775 1.096.555 1.130.557 1.115.626 1.145.046

Habitants 40.499.791 41.116.842 41.837.894 42.717.064 43.197.684 44.108.530 44.708.964 45.200.737

MWh/hab 22,81 23,56 23,74 24,62 25,38 25,63 24,95 25,33

PIB 630.263 680.678 729.206 782.929 841.042 908.792 982.303 1.050.595 Intensitat energètica (MWh/M€)

1.465,71 1.423,29 1.362,16 1.343,38 1.303,80 1.244,02 1.135,73 1.089,90

Europa-27 Consum final E (GWh) 12.927.610 13.228.770 13.071.995 13.453.677 13.607.726 13.599.014 13.637.517 13.429.571

Habitants 482.188.400 482.958.000 484.540.800 486.520.300 488.631.800 490.898.300 492.965.000 497.481.700

MWh/hab 26,81 27,39 26,98 27,65 27,85 27,70 27,66 27,00

PIB 9.201.967 9.579.757 9.941.653 10.108.232 10.602.783 11.063.086 11.676.757 12.352.994 Intensitat energètica (MWh/M€)

1.404,87 1.380,91 1.314,87 1.330,96 1.283,41 1.229,22 1.167,92 1.087,15

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat i Eurostat.

El consum final d’energia per càpita a Sant Joan de Vilatorrada està per sobre del consum dels municipis de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (XCPS)5, mentre que es troba per sota del consum final d’energia per càpita a Catalunya, Espanya i Europa-27 en tots els casos.

Gràfica 3. Evolució del consum final d’energia a Sant Joan de Vilatorrada, la XCPS,

Catalunya, Espanya i l’Europa-27 (MWh/hab), 2000-2007

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

MW

h/ha

b

Sant Joan de Vilatorrada XCPS Catalunya Espanya Europa-27


5 XCPS. Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat: inclou 68 municipis, molts d’ells de gran població. www.diba.es/xarxasost

http://www.diba.es/xarxasost


Pel que fa al consum d’energia final necessari per produir una unitat de PIB, indicador anomenat intensitat energètica (consum energètic/PIB6), Sant Joan de Vilatorrada se situa per sobre de Catalunya, Espanya i Europa-27 l’any 2001 mentre l’any 2006 s’hi aproxima.

Gràfica 4. Evolució de la intensitat energètica a Sant Joan de Vilatorrada, Catalunya,

Espanya i l’Europa-27 (MWh/M€), 2000-2007

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

1.200,00

1.400,00

1.600,00

1.800,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

MW

h/M

€

Sant Joan de Vilatorrada Catalunya Espanya Europa-27


CONSUM I EMISSIONS PER SECTORS

Per al consum d’energia en el sector primari, pel que fa als combustibles líquids s’ha assignat a tot el període la dada corresponent al càlcul obtingut segons la metodologia per a l’any 2000. La diferència entre aquesta dada i les dades calculades seguint la metodologia per a la resta d’anys del període, s’ha assignat al sector industrial, tenint en compte que en aquest sector no hi ha consum de gasoil B, de manera que s’ha assignat aquest valor al gasoil C.

Entre els anys 2000 i 2007 l’augment ha estat del 20% en total. Per sectors, el sector serveis és el que presenta un augment més important, del 57%, seguit per la indústria i el transport, amb un 19% d’augment cadascun i el sector domèstic, amb un augment del 16%.

Entre els anys 2005 i 2007 l’augment ha estat del 4%, amb l’augment més important en el sector serveis, d’un 28%, mentre que el sector industrial augmenta un 11% i el transport un 3%. L’únic sector que experimenta un descens en el consum d’energia en aquest període és el sector domèstic, amb un 5% de baixada en el consum.

6 PIB. Producte interior brut.


Taula 4. Evolució del consum d’energia (kWh), 2000-2007

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Δ %

2000-2007

Δ % 2005-2007

Primari 6.946.617 6.943.756 6.945.562 6.941.709 6.948.543 6.946.327 6.935.692 6.940.936 0 0

Indústria 35.864.980 38.795.466 42.703.142 41.454.289 33.784.133 38.716.954 42.008.031 42.853.325 19 11

Serveis 11.507.803 11.786.947 11.534.840 11.993.941 13.256.666 14.098.795 14.209.199 18.049.840 57 28

Domèstic 44.113.245 43.886.041 44.374.168 48.293.738 51.785.000 54.108.307 49.694.104 51.306.683 16 -5

Transport 65.388.499 68.099.739 69.752.739 73.972.859 76.214.607 74.911.790 77.250.036 77.527.715 19 3

TOTAL 163.821.143 169.511.949 175.310.450 182.656.536 181.988.949 188.782.173 190.097.061 196.678.500 20 4

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN i Idescat.

Gràfica 5. Evolució del consum d’energia (kWh), 2000-2007

0

20.000.000

40.000.000

60.000.000

80.000.000

100.000.000

120.000.000

140.000.000

160.000.000

180.000.000

200.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Primari Indústria Serveis Domèstic Transport


En el període 2000-2007, les emissions han augmentat un 16%, amb l’augment més important al sector serveis (65%). També han augmentat les emissions dels sectors transport (20%), domèstic (18%) i industrial (11%). El sector residus és l’únic que ha disminuït les emissions, amb un 26% de disminució. Pel que fa al sector primari s’ha considerat la dada de 2000 com a vàlida per a tot el període.

Entre els anys 2005 i 2007 s’observa un augment més moderat de les emissions en el sector en el sector serveis (29%). Els sectors transport i residus també registren augments, d’un 4% i d’un 3% respectivament, mentre que en aquest període són els sectors industrial i domèstic els que registren una reducció de les emissions, d’un 2% i un 6% respectivament7. En global, en el període 2005-2007 les emissions augmenten un 2%.

7 Mentre la reducció d’emissions en el sector domèstic correspon a una reducció en el consum, en el cas de les emissions industrials corresponen únicament a la reducció del factor d’emissió per kWh consumit.


Taula 5. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tones de CO2 eq), 2000-2007 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Δ %

2000-2007 Δ %

2005-2007 Primari 1.855 1.852 1.855 1.853 1.856 1.858 1.855 1.857 0 0 Indústria 13.108 13.304 15.475 13.980 12.164 14.908 14.262 14.595 11 -2 Serveis 4.003 3.835 4.164 3.928 4.292 5.150 4.880 6.622 65 29 Domèstic 11.793 11.265 12.132 12.402 13.394 14.789 13.367 13.964 18 -6 Transport 16.936 17.673 18.130 19.262 19.878 19.565 20.208 20.304 20 4 Residus 5.024 5.025 5.215 4.908 4.487 3.587 3.795 3.696 -26 3 TOTAL 52.718 52.953 56.971 56.333 56.071 59.858 58.367 61.038 16 2

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat i Agència de Residus de Catalunya.

Gràfica 6. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tones de CO2 eq), 2000-2007

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tone

s

Primari Indústria Serveis Domèstic Transport Residus


L’anàlisi del consum energètic i emissions de GEH per sectors (tant per l’any 2005 com pel 2007) mostra que el sector transport és el principal consumidor d’energia i el principal emissor, seguit pel sector domèstic i el sector industrial.


Gràfica 7. Distribució de consum energètic i emissions per sectors –sense els residus- (%), 2005 i 2007

2005

Primari3,7% Indústria

20,5%

Serveis7,5%

Domèstic28,7%

Transport39,7%


26,5%

Serveis9,2%Domèstic

26,3%

Transport34,8%

2007


21,8%

Serveis9,2%

Domèstic26,1%

Transport39,4%


25,5%

Serveis11,5%Domèstic

24,4%

Transport35,4%

Consum energia Emissions GEH


Si s’inclouen les emissions generades per la gestió dels residus municipals, la distribució de les emissions per sectors queda de la següent forma:

Gràfica 8. Distribució de les emissions per sectors (%) - amb els residus, 2005 i 2007

2005 2007


24,9%

Serveis8,6%

Domèstic24,7%

Transport32,7%

Residus6,0%


23,9%

Serveis10,8%

Domèstic22,9%

Transport33,3%

Residus6,1%



CONSUM I EMISSIONS PER FONTS ENERGÈTIQUES

En el període 2000-2007 totes les fonts energètiques han experimentat un augment en el consum excepte els gasos liquats del petroli (-13%), i en el període 2005-2007 només els combustibles líquids i els gasos liquats del petroli han patit un lleuger descens, del 3% i del 8% respectivament.

Taula 6. Evolució dels consums energètics per fonts energètiques (kWh), 2000-2007

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Δ %

2000-2007

Δ % 2005-2007

EE 33.306.856 37.275.149 37.365.032 40.136.108 40.829.053 42.614.052 43.620.988 47.931.601 44 12

GN 32.541.862 31.791.016 32.094.629 35.383.758 40.006.496 42.730.380 45.979.174 48.352.490 49 13

GLP 2.558.635 2.570.509 2.491.032 2.417.944 2.459.280 2.422.616 2.193.990 2.216.719 -13 -8

CL 95.413.791 97.875.276 103.359.757 104.718.727 98.694.120 101.015.125 98.302.909 98.177.689 3 -3

TOTAL 163.821.143 169.511.949 175.310.450 182.656.536 181.988.949 188.782.173 190.097.061 196.678.500 20 4


Es presenta a continuació el detall per als combustibles líquids: gasoil, fueloil i benzina, per tipus de combustible i per sectors.

S’observa a la taula que el consum més elevat és el de gasoil, seguit del de benzina, i en ambdós casos el sector més consumidor és el transport.

Taula 7. Detall del consum de combustibles líquids per tipus de combustible: gasoil, fueloil i

benzina, 2000-2007 Gasoil 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Primari 6.793.839 6.793.839 6.793.839 6.793.839 6.793.839 6.793.839 6.793.839 6.793.839 Indústria 10.118.227 10.757.856 13.202.642 13.587.355 9.606.137 11.826.400 10.176.742 9.667.667 Serveis 1.853.384 1.764.996 1.480.288 1.326.611 1.096.056 1.031.451 758.662 960.175 Domèstic 2.951.686 2.810.920 2.357.495 2.112.751 1.745.570 1.642.681 1.208.240 1.529.167 Transport 36.327.398 39.771.170 42.323.476 46.818.194 50.045.085 50.651.786 54.031.486 55.526.843 TOTAL 58.044.535 61.898.781 66.157.740 70.638.750 69.286.687 71.946.158 72.968.970 74.477.692

Fueloil 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Primari 0 0 0 0 0 0 0 0 Indústria 8.058.911 7.418.488 9.479.572 6.717.552 3.140.773 4.664.694 2.051.928 1.648.152 Serveis 249.245 229.438 293.183 207.759 97.137 144.269 63.462 50.974 Domèstic 0 0 0 0 0 0 0 0 Transport 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 8.308.155 7.647.926 9.772.755 6.925.311 3.237.910 4.808.963 2.115.389 1.699.126

Benzina 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Primari 0 0 0 0 0 0 0 0 Indústria 0 0 0 0 0 0 0 0 Serveis 0 0 0 0 0 0 0 0 Domèstic 0 0 0 0 0 0 0 0 Transport 29.061.101 28.328.569 27.429.263 27.154.665 26.169.522 24.260.003 23.218.550 22.000.872

TOTAL 29.061.101 28.328.569 27.429.263 27.154.665 26.169.522 24.260.003 23.218.550 22.000.872

TOTAL 95.413.791 97.875.276 103.359.757 104.718.727 98.694.120 101.015.125 98.302.909 98.177.689



En tots els sectors, el consum més significatiu és el de gasoil, mentre que s’observa que només la indústria té un consum significatiu de fueloil, i només en el transport es veu un consum significatiu de benzina.

Taula 8. Detall del consum de combustibles líquids (gasoil, fueloil i benzina) per sectors i anys, 2000-

2007 Primari 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Gasoil 6.793.839 6.793.839 6.793.839 6.793.839 6.793.839 6.793.839 6.793.839 6.793.839 Fueloil 0 0 0 0 0 0 0 0 Benzina 0 0 0 0 0 0 0 0 TOTAL 6.793.839 6.793.839 6.793.839 6.793.839 6.793.839 6.793.839 6.793.839 6.793.839

Indústria 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Gasoil 10.118.227 10.757.856 13.202.642 13.587.355 9.606.137 11.826.400 10.176.742 9.667.667 Fueloil 8.058.911 7.418.488 9.479.572 6.717.552 3.140.773 4.664.694 2.051.928 1.648.152 Benzina 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 18.177.137 18.176.344 22.682.214 20.304.907 12.746.910 16.491.094 12.228.669 11.315.819 Serveis 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Gasoil 1.853.384 1.764.996 1.480.288 1.326.611 1.096.056 1.031.451 758.662 960.175 Fueloil 249.245 229.438 293.183 207.759 97.137 144.269 63.462 50.974 Benzina 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 2.102.629 1.994.434 1.773.470 1.534.371 1.193.193 1.175.720 822.124 1.011.149

Domèstic 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Gasoil 2.951.686 2.810.920 2.357.495 2.112.751 1.745.570 1.642.681 1.208.240 1.529.167 Fueloil 0 0 0 0 0 0 0 0 Benzina 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 2.951.686 2.810.920 2.357.495 2.112.751 1.745.570 1.642.681 1.208.240 1.529.167

Transport 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Gasoil 36.327.398 39.771.170 42.323.476 46.818.194 50.045.085 50.651.786 54.031.486 55.526.843 Fueloil 0 0 0 0 0 0 0 0 Benzina 29.061.101 28.328.569 27.429.263 27.154.665 26.169.522 24.260.003 23.218.550 22.000.872

TOTAL 65.388.499 68.099.739 69.752.739 73.972.859 76.214.607 74.911.790 77.250.036 77.527.715

TOTAL 95.413.791 97.875.276 103.359.757 104.718.727 98.694.120 101.015.125 98.302.909 98.177.689


L’augment d’emissions entre els anys 2000 i 2007 es reflecteix a totes les fonts energètiques excepte als gasos liquats del petroli. El major augment està associat al consum de gas natural (41%), seguit de l’electricitat (augment del 22%).

En el període 2005-2007 s’observa una disminució en les emissions dels combustibles líquids del 3% i dels gasos liquats del petroli del 8%, mentre que les emissions del gas natural augmenten un 13% i les de l’electricitat un 4%.


Taula 9. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tones de CO2 eq), 2000-

2007 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Δ %

2000-2007 Δ %

2005-2007 EE 15.488 15.208 17.487 16.175 17.026 20.497 18.932 21.234 22 4 GN 6.573 6.422 6.483 7.148 8.081 8.632 9.288 9.767 41 13 GLP 581 584 565 549 558 550 498 503 -14 -8 CL 25.052 25.715 27.221 27.554 25.919 26.592 25.854 25.838 3 -3 TOTAL 47.694 47.928 51.756 51.425 51.584 56.271 54.572 57.342 14 2


Gràfica 9. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tones de CO2 eq),

2000-2007

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

EE GN GLP CL



Gràfica 10. Evolució consums energètics i emissions, 2000-2007

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

kWh

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

Tone

s

Consum E Emissions GEH


Tant per l’any 2005 com pel 2007 els combustibles líquids són la principal font energètica i el principal emissor de GEH.

Gràfica 11. Distribució de consum energètic i emissions per fonts energètiques (%), 2005 i 2007

2005

GN22,6%GLP

1,3%

CL53,5%

EE22,6% EE

36,4%CL47,3%

GLP1,0%

GN15,3%

2007

GN24,6%GLP

1,1%

CL49,9%

EE24,4%

EE37,0%CL

45,1%

GLP0,9%

GN17,0%

Consum energia Emissions GEH Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN i Idescat.


Els combustibles líquids són els principals emissors de GEH en els sectors transport i primari, mentre que l’electricitat ho és a la indústria i els serveis, i el gas natural al sector domèstic.

Gràfica 12. Contribució de les diferents fonts energètiques en les emissions dels diferents

sectors (tones de CO2 eq), 2005

0

5.000

10.000

15.000

20.000

Primari Indústria Serveis Domèstic Transport

Tone

s

EE GN GLP CL


EMISSIONS ASSOCIADES AL CICLE DE L’AIGUA

L’aigua de la Sèquia de Manresa, amb un recorregut de 26,7 km i un desnivell de 10 metres, abasteix durant el seu recorregut poblacions com Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Castellnou de Bages. Al final del seu recorregut arriba al llac de l’Agulla, amb una capacitat de 200.000 m3.

L’aigua del llac passa per la planta potabilitzadora de Manresa, i des d’aquí s’abasteixen poblacions com Sant Joan de Vilatorrada.

A Sant Joan de Vilatorrada el consum d’aigua potable ha tingut la següent evolució.

Taula 10. Evolució del consum d’aigua (m3), 2001-2007

Domèstic Industrial Municipal TOTAL 2003 513.083 73.469 26.048 612.600 2004 515.070 90.590 27.947 633.607 2005 490.344 102.852 26.081 619.277 2006 546.524 114.409 24.930 685.863 2007 567.121 113.126 22.340 702.587 2008 517.582 113.595 18.336 649.513 2009 518.385 157.319 25.199 700.903

Font: Aigües de Manresa.


Gràfica 13. Evolució del consum d’aigua (m3), 2004-2008

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Domèstic Industrial Municipal

Font: Aigües de Manresa.

Si es compara el consum d’aigua per càpita de Sant Joan de Vilatorrada de l’any 2005 amb el de Catalunya es pot veure que Sant Joan de Vilatorrada presenta un consum el 20% inferior, mentre que el consum domèstic és un 18% inferior.

Taula 11. Comparativa consum aigua per càpita (total i domèstica) a Sant Joan de

Vilatorrada i Catalunya (litres/habitant i dia), 2005 Consum total Consum domèsticSant Joan de Vilatorrada 168,6 133,5Catalunya 212,0 162,0Diferència (%) -20,5 -17,6 Font: Aigües de Manresa i Idescat.

Gràfica 14. Comparativa consum aigua per càpita (total i domèstica) a Sant Joan de

Vilatorrada i Catalunya (litres/habitant i dia), 2005

0,0

50,0

100,0

150,0

200,0

250,0

Consum total Consum domèstic

litres

/hab

i di

a

Sant Joan de Vilatorrada Catalunya

Font: Aigües de Manresa i Idescat.


L’aigua potable té associat un consum energètic tant pel bombament com per les tasques de manteniment i, per tant, té emissions de GEH associades. En el període 2005-2009 les emissions globals associades al cicle de l’aigua potable (bombament d’aigua potable i tasques de manteniment) han augmentat gairebé un 8%.

S’observa a la taula una disminució en l’abastament entre 2005 i 2009 del 13%, mentre que el consum augmenta en el mateix període també un 13% en global, i un 5,7% per càpita.

El rendiment de la xarxa d’abastament d’aigua potable del municipi ha augmentat un 30% entre 2005 i 2009, passant del 68% a prop del 89%, és a dir, passant d’un rendiment esperat en poblacions d’entre 5.000 i 10.000 habitants a un rendiment superior a l’esperat en poblacions de més de 50.000 habitants, segons dades de l’Informe sobre les pèrdues a les xarxes d’abastament a Catalunya, de setembre de 2005, de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Respecte el consum energètic, entre 2005 i 2009 s’observa una disminució del consum energètic del bombament d’aigua potable del 9%, mentre que les emissions disminueixen un 16%.

Respecte la depuració, les aigües residuals del municipi tenen com a destí l’EDAR Manresa, la qual tracta les aigües residuals dels municipis de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada i Callús. Per a obtenir les dades corresponents a Sant Joan de Vilatorrada, s’han referenciat les dades a la població.

Taula 12. Consums (kWh) i emissions (tones CO2 eq) associats al cicle de l’aigua (aigua potable i aigua

residual), 2005, 2007 i 2009 EMISSIONS CICLE DE L'AIGUA 2005 2007 2009 Δ % 2005-

2007 Δ % 2005-

2009 AIGUA POTABLE Bombament aigua potable Abastament (m3) 909.580 907.755 789.860 -0,2 -13,2 Consum (m3) 619.277 702.587 700.903 13,5 13,2 Consum per habitant (m3/any) 62 67 65 9,0 5,7 Consum energètic/hm3 abastat (kWh/hm3) 98,15 98,15 102,55 0,0 4,5 Emissions/hm3 abastat 0,047 0,043 0,045 -7,9 -3,8 Consum energètic/hm3 consumit (kWh/hm3) 144,16 126,82 115,57 -12,0 -19,8 Emissions/hm3 consumit 0,069 0,056 0,051 -19,0 -26,2 Rendiment xarxa abastament 68,08% 77,40% 88,74% 13,7 30,3 Consum energètic bombament aigua potable (kWh) 89 89 81 -0,2 -9,3

Emissions bombament aigua potable (tones) 0,043 0,039 0,036 -8,1 -16,4 AIGUA RESIDUAL Consum EDAR (kWh) 519.936 514.388 483.241 -1,1 -7,1 Emissions EDAR (tones CO2eq) 245,0 224,6 210,3 -8,4 -14,2 TOTAL CONSUM CICLE DE L’AIGUA (kWh) 520.024,97 514.476,79 483.322,32 -1,1 -7,1 TOTAL EMISSIONS CICLE DE L’AIGUA (tones CO2eq) 245,09 224,62 210,38 -8,4 -14,2

Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Aigües de Manresa.

En global, les emissions associades al cicle de l’aigua han experimentat disminucions tant en el període 2005-2007 (8,4%) com en el període 2005-2009 (14,2%).


EMISSIONS ASSOCIADES A LA GESTIÓ DELS RESIDUS

La gestió de residus a Sant Joan de Vilatorrada es fa en sistema de contenidors per a totes les fraccions.

El Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus gestionava la recollida dels envasos fins el 2008, i en l’actualitat gestiona la recollida del paper i cartró i del vidre.

La Mancomunitat Intermunicipal del Cardener gestiona la recollida de la fracció resta, la fracció orgànica (des de l’any 2005) i la fracció envasos (des de l’abril de 2008). La recollida es duu a terme en camió bicompartimentat.

Els darrers 10 anys la gestió de residus municipals a Sant Joan de Vilatorrada ha seguit la següent evolució.

Taula 13. Evolució de la gestió dels residus municipals (tones), 2000-2009 Fraccions 2000 2001 2002 2003 20048 2005 2006 2007 2008 2009 Resta 3.988,17 4.010,00 4.173,75 3.961,33 3.684,56 2.850,52 3.015,03 2.948,24 2.728,46 2.457,66 FORM 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 456,98 547,62 581,73 591,15 707,28 P/C 39,23 85,26 110,13 154,99 178,80 202,60 231,78 238,29 282,64 221,14 Vidre 80,40 92,26 93,89 117,78 125,60 155,42 164,74 191,09 223,91 224,22 Envasos 7,56 16,60 33,65 45,03 58,09 71,15 96,71 104,69 214,54 257,16 Deixalleria 0,00 0,00 8,46 9,94 299,88 436,30 480,60 527,17 649,95 560,79 Voluminosos 0,00 0,00 4,08 5,21 129,05 555,05 119,80 199,96 198,26 322,70 Altres 0,83 0,98 1,52 2,12 20,62 23,47 29,78 33,19 36,86 50,75 TOTAL selectiva 128,02 195,10 251,73 335,07 812,04 1.900,97 1.671,03 1.876,12 2.197,31 2.344,04

TOTAL 4.116,19 4.205,10 4.425,48 4.296,40 4.496,60 4.751,49 4.686,06 4.824,36 4.925,77 4.801,70 Habitants 9.145 9.376 9.390 9.688 9.854 10.064 10.362 10.474 10.661 10.779 kg/habitant/dia Sant Joan de V. 1,23 1,23 1,29 1,22 1,25 1,29 1,24 1,26 1,27 1,22

% RS Sant Joan de V. 3,11% 4,64% 5,69% 7,80% 18,06% 40,01% 35,66% 38,89% 44,61% 48,82%

Bages kg/habitant/dia Bages 1,44 1,42 1,45 1,4 1,48 1,47 1,46 1,47 1,40 1,38

% rs Bages 4,74% 8,14% 11,94% 15,39% 20,58% 30,75% 33,29% 34,27% 38,68% 39,46% Catalunya kg/habitant/dia Catalunya 1,56 1,61 1,61 1,61 1,66 1,64 1,64 1,64 1,59 1,54

% rs Catalunya 13,96% 16,85% 19,77% 22,64% 25,42% 29,08% 31,95% 33,69% 34,43% 37,53%

Font: Agència de Residus de Catalunya.

La generació de residus per càpita presenta oscil·lacions, mantenint-se entre 1,22 i 1,29 kg/habitant/dia en el període 2000-2009.

8 S’ha considerat que les dades de tones recollides de paper i cartró i envasos publicades per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per al 2004 contenen algun error, ja que els valors es disparen respecte els anys anteriors i següents (paper i cartró: 651,44 tones; envasos: 642,38 tones). En lloc d’aquestes dades, s’ha fet una mitjana de l’augment entre els anys 2003 i 2005 i s’ha aplicat a aquestes fraccions.


El percentatge de recollida selectiva presenta un augment important el 2005, passant del 18,06% al 40%. Aquest fet es deu a l’inici de la recollida de la fracció orgànica, implantada aquest any al municipi.

Tant el 2006 com el 2007 el percentatge de recollida selectiva disminueix, però torna a augmentar a partir de 2008, situant-se el 2009 en el més alt de la sèrie, el 48,82%.

Gràfica 15. Evolució de la gestió dels residus municipals (tones i kg/hab i dia), 2000-2009

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

3.000,00

3.500,00

4.000,00

4.500,00

5.000,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Tone

s

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

kg/h

ab/d

ia

Resta FORMP/C VidreEnvasos DeixalleriaVoluminosos Altreskg/habitant/dia Sant Joan de Vilatorrada

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya.

Si es comparen les dades amb la comarca i Catalunya s’observa que Sant Joan de Vilatorrada té una generació de residus per càpita inferior a les mitjanes comarcal i catalana.

L’any 2005 el percentatge de recollida selectiva a Sant Joan de Vilatorrada (40,01%) estava 9 punts per sobre de la mitjana comarcal (30,75%) i 11 punts per sobre de la mitjana catalana (29,08%).


Gràfica 16. Comparativa generació residus municipals per càpita i recollida selectiva a Sant

Joan de Vilatorrada, el Bages i Catalunya (kg/hab i dia i %), 2000-2009

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

%

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

kg/h

ab/d

ia

% RS Sant Joan de Vilatorrada % rs Bages

% rs Catalunya kg/habitant/dia Sant Joan de Vilatorrada

kg/habitant/dia Bages kg/habitant/dia Catalunya

Font: Agència de Residus de Catalunya.

Les emissions associades a la gestió dels residus municipals són causades pels vehicles de recollida de les diferents fraccions (incloses en aquest treball també en el sector transport), el consum energètic de les plantes de tractament –dipòsit controlat i planta de compostatge- situades fora del municipi (i per tant no comptabilitzades en els consums energètics per sectors), les emissions directes de gasos d’efecte hivernacle (especialment metà) del dipòsit controlat i l’estalvi d’emissions pel reciclatge del paper i cartró, vidre i envasos.


Taula 14. Evolució de les emissions de GEH associades a la gestió dels residus municipals (tones de CO2

eq), 2000-2009 EMISSIONS (Tones CO2 eq) 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Recollida fracció resta 66,8 67,2 69,9 66,4 61,7 Recollida fracció resta i orgànica 63,3 63,3 63,3

Recollida fracció resta, orgànica i envasos 63,3 63,3

Recollida paper/cartró, vidre i envasos 9,0 9,4 10,5 11,2 11,4 11,7 12,6 12,6

Recollida paper/cartró i vidre 7,9 8,3 Consum energètic dipòsit 143,8 144,5 150,4 142,8 132,8 102,7 108,7 106,3 98,3 88,6 Consum energètic planta compostatge 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 7,7 8,3 9,0 9,2 11,0

Emissions directes dipòsit 4.949,3 4.976,4 5.179,6 4.916,0 4.572,5 3.537,5 3.741,7 3.658,8 3.386,0 3.050,0 Emissions directes planta compostatge 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 146,2 175,2 186,2 189,2 226,3

Estalvi emissions recollida selectiva -69,5 -95,9 -115,4 -151,3 -218,5 -207,2 -238,9 -263,7 -357,7 -387,5

TOTAL 5.099,4 5.101,6 5.295,0 4.985,1 4.559,9 3.662,0 3.870,9 3.772,4 3.396,2 3.059,9 TOTAL SENSE VEHICLES 5.023,6 5.025,1 5.214,6 4.907,5 4.486,8 3.587,0 3.795,0 3.696,5 3.325,0 2.988,4 TRANSPORT RESIDUS 75,8 76,6 80,4 77,6 73,1 75,0 75,9 75,9 71,2 71,5 Emissions/tona residus 1,2 1,2 1,2 1,2 1,0 0,8 0,8 0,8 0,7 0,6

Emissions/habitant 0,6 0,5 0,6 0,5 0,5 0,4 0,4 0,4 0,3 0,3

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, DESGEL, Ecoembes i Ecoinvent.

L’abril de 2008 la Mancomunitat inicia la recollida dels envasos. Aquesta recollida es duu a terme en un camió bicompartimentat conjuntament amb la recollida de la fracció orgànica. Aquesta recollida no implica en un augment en el consum de carburant ja que la ruta de recollida és la mateixa que es realitzava anteriorment.

La principal font d’emissions en la gestió dels residus és el tractament dels mateixos i molt especialment les emissions de metà del dipòsit controlat. La recollida selectiva de paper i cartró, vidre i envasos fa reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El carburant de la recollida i el transport de residus provoca una part molt petita de les emissions totals associades a la gestió dels residus.


Gràfica 17. Evolució de la recollida selectiva i les emissions associada a la gestió dels residus

municipals (% i tones de CO2 eq), 2000-2009

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

%

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

tone

s

% recollida selectiva Emissions GEH

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, empresa concessionària recollida fracció resta, DESGEL, Ecoembes i Ecoinvent.

Els anys que augmenta la recollida selectiva s’observa que les emissions de GEH disminueixen. Aquesta situació s’observa especialment per al 2005, any en què s’implanta la recollida selectiva de la fracció orgànica i el percentatge de recollida selectiva experimenta un augment important.


2.2.3. EMISSIONS DE L’ÀMBIT PAES

L’àmbit PAES d’emissions exclou els sectors primari i industrial i és l’àmbit on l’Ajuntament pren el compromís de reducció.

Per al càlcul de les emissions se sumen les emissions dels diferents sectors i es resten les emissions que estalvien les instal·lacions d’energies renovables que generen electricitat ubicades al municipi.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle de l’àmbit PAES a Sant Joan de Vilatorrada l’any 2005 van ser de 43.091 tones de CO2 equivalent en total i de 4,28 tones per càpita, i tenint en compte l’estalvi d’emissions per la generació local d’electricitat amb fonts renovables, les emissions per al 2005 van ser de 42.727 tones de CO2 equivalent en total i de 4,25 tones per càpita.

Taula 15. Evolució emissions àmbit PAES (tones de CO2 eq), 2000-2007 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Δ %

2000-2007 Δ %

2005-2007 Serveis 4.003 3.835 4.164 3.928 4.292 4.905 4.880 6.397 59,8 30,4 Domèstic 11.793 11.265 12.132 12.402 13.394 14.789 13.367 13.964 18,4 -5,6 Transport 16.860 17.596 18.050 19.184 19.805 19.490 20.132 20.228 20,0 3,8 Gestió residus 5.099 5.102 5.295 4.985 4.560 3.662 3.871 3.772 -26,0 3,0 Cicle de l'aigua 245 225 -8,4 TOTAL 37.755 37.797 39.640 40.500 42.051 43.091 42.250 44.586 18,1 3,5 Estalvi per ER 338 296 340 293 316 364 370 537 59,0 47,3 TOTAL amb ER 37.418 37.501 39.301 40.207 41.735 42.727 41.880 44.049 17,7 3,1 Emissions / hab 4,09 4,00 4,19 4,15 4,24 4,25 4,04 4,21 2,8 -0,9 Em/hab sense ER 4,13 4,03 4,22 4,18 4,27 4,28 4,08 4,26 3,1 -0,6

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, Ecoembes, Ecoinvent i Aigües de Manresa.

Entre els anys 2005 i 2007 les emissions de l’àmbit PAES, tenint en compte l’estalvi per la generació local d’electricitat amb fonts renovables, van augmentar un 3,1% en valor absolut, mentre per càpita es van mantenir pràcticament estables, amb una reducció de només un 0,9%. Per sectors l’augment més gran correspon al sector serveis (30,4%), seguit del sector transport (3,8%) i de la gestió de residus (3%). En la resta de sectors s’observen disminucions: un 8,4% en el cicle de l’aigua i un 5,6% en el sector domèstic.


Gràfica 18. Evolució emissions àmbit PAES (tones de CO2 eq), 2000-2007

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tone

s

Serveis Domèstic Transport Cicle de l'aigua Gestió residus

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Ecoembes, Ecoinvent i Aigües de Manresa.

Mentre que les emissions absolutes segueixen una lleugera tendència a l’augment (excepte l’any 2006), les emissions per càpita presenten oscil·lacions importants, amb disminucions importants el 2001 i el 2006.

Gràfica 19. Evolució emissions àmbit PAES total i per càpita (tones de CO2 eq) amb energies

renovables, 2000-2007

34.000

36.000

38.000

40.000

42.000

44.000

46.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tone

s

3,85

3,903,95

4,00

4,054,10

4,15

4,204,25

4,30

Tone

s/ha

b

Emissions totals Emissions per càpita

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Ecoembes, Ecoinvent i Aigües de Manresa.

El transport és el principal emissor de GEH de l’àmbit PAES, amb una contribució del 45%, seguit del sector domèstic amb un 31-34%, els serveis amb un 11-14%, la gestió dels residus municipals amb un 8,5% i les emissions del cicle de l’aigua amb un 0,5-0,6%.


Gràfica 20. Distribució per sectors de les emissions de l’àmbit PAES (%), 2005 i 2007

2005 2007

Transport45,2%

Domèstic34,3%

Serveis11,4%

Cicle de l'aigua0,6%

Gestió residus8,5%

Gestió residus8,5%

Cicle de l'aigua0,5% Serveis

14,3%

Domèstic31,3%Transport

45,4%

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, Ecoembes i Ecoinvent.

Per fonts energètiques (queden excloses les emissions de la gestió dels residus) el principal emissor són els combustibles líquids, amb un 65%, mentre l’electricitat suposa el 33%. L’aportació dels gasos liquats del petroli és de l’ordre del 2,3%.

Gràfica 21. Distribució de les emissions de l’àmbit PAES per fonts energètiques (%), 2005

2005 2007

GN21,5%GLP

1,2%

CL51,4%

EE25,9%

GN19,0%GLP

1,1%

CL51,3%

EE28,6%

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat.


2.2.4. EMISSIONS DE L’AJUNTAMENT

GESTIÓ ENERGÈTICA DE L’AJUNTAMENT

L’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada no disposa d’un sistema de gestió energètica informatitzat, però disposa d’un buidat dels consums energètics tant de l’enllumenat públic com dels equipaments.

Durant aquest any s’han realitzat 4 auditories energètiques als equipaments de més consum.

També es disposa d’un Pla Director de l’Enllumenat Públic.

CONSUMS I EMISSIONS DE L’AJUNTAMENT PER SECTORS

L’any 2005 l’activitat de l’Ajuntament va emetre 1.190 tones de gasos d’efecte hivernacle, (0,14 tones per habitant), que representen el 2,8% de les emissions de l’àmbit PAES.

Taula 16. Emissions de l’Ajuntament en relació a les

emissions del municipi 2005Emissions municipi 59.493Emissions PAES 42.727Emissions Ajuntament 1.192% Ajuntament respecte municipi 2,0% Ajuntament respecte àmbit PAES 2,8Font: elaboració pròpia

Entre els anys 2005 i 2009 el consum energètic de l’Ajuntament ha augmentat un 3,2% en global, mentre que ha disminuït un 3,6% per càpita (la població ha augmentat un 7% en el mateix període). Respecte les emissions, entre el 2005 i el 2009 han disminuït un 11% en global i un 17% per càpita.

En el període 2005-2009 el consum en l’enllumenat públic és el que ha experimentat la disminució en el consum més important, d’un 15%, seguit del bombament d’aigua potable, que ha experimentat una disminució en el consum del 9%. En la resta de sectors s’observen augments: els equipaments han experimentat un augment del 10% i la flota de vehicles pròpia i externalitzada ha augmentat un 8%.

En aquest període les emissions en l’enllumenat públic s’han reduït un 21,5%, les derivades del bombament d’aigua potable un 16% i les dels equipaments un 11%, mentre que la flota de vehicles pròpia i externalitzada ha registrat un augment en les emissions del 8% (degut, en part, a un augment important en el consum de carburant dels vehicles de la flota pròpia de l’Ajuntament).


Taula 17. Consum energia i emissions per àmbits de l’Ajuntament, 2005, 2007 i 2009 Consum (kWh) Emissions (t CO2 eq)

2005 2007 2009 Δ % 2005-2009 2005 2007 2009 Δ %

2005-2009 Equipaments 1.772.760 1.720.916 1.948.332 9,9 586,9 510,1 523,9 -10,7 Enllumenat públic 859.041 872.521 732.032 -14,8 413,2 386,5 324,3 -21,5 Flota vehicles 720.894 767.094 780.537 8,3 192,1 204,1 208,1 8,3 Infraestructuras (bomb. aigua) 89,3 89,1 81,0 -9,3 0,04 0,04 0,04 -16,4 TOTAL 3.352.784 3.360.620 3.460.982 3,2 1.192 1.101 1.056 -11,4 Per càpita 333 321 321 -3,6 0,12 0,11 0,10 -17,3

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures), Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Mancomunitat Intermunicipal del Cardener i Aigües de Manresa.

Gràfica 22. Evolució consum (kWh) i emissions (tones de CO2 eq) de l’Ajuntament, 2005,

2007 i 2009

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

2005 2007 2009

kWh

-150

50

250

450

650

850

1.050

1.250

1.450

Tone

s

Equipaments Enllumenat públic Flota vehicles

Bombament aigua Emissions


Els equipaments són els principals consumidors (53% el 2005 i 56% el 2009) i també els principals emissors de GEH (49% l’any 2005 i 49,6% el 2009), seguits per l’enllumenat públic, la flota de vehicles (pròpia i externalitzada) i finalment el bombament d’aigua potable, que suposa un percentatge molt petit (respecte el consum, 0,03% el 2005 i 0,02% el 2009).


Gràfica 23. Distribució de consum energètic i emissions de l’Ajuntament per àmbits (%), 2005 i 2009

2005

Enllumenat públic25,6%

Bombament aigua0,0%

Flota vehicles21,5%

Equipaments52,9%


Bombament aigua0,0%

Flota vehicles16,1%

Equipaments49,2%

2009


Equipaments56,3%

Flota vehicles22,6%

Bombament aigua0,0%


Equipaments49,6%

Bombament aigua0,0%Flota vehicles

19,7%

Consum energia Emissions GEH


CONSUMS I EMISSIONS DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

El municipi de Sant Joan de Vilatorrada compta des de l’any 2009 amb un Pla Director de l’Enllumenat.

Segons constata el Pla Director, el 2009 al municipi hi ha 22 quadres d’enllumenat públic.

El 2005 s’observa que hi ha el mateix número de quadres d’enllumenat que el 2009, 22 quadres, però hi ha dos d’aquests quadres que no presenten consum aquest any, mentre que hi ha quatre quadres nous que no apareixen al Pla Director de 2009 i que sí que tenen consum l’any 2005.

Respecte el 2007, també hi ha 22 quadres d’enllumenat públic, tots ells amb consum aquest any, i a part hi ha dos quadres més que no apareixen al Pla Director de 2009 i que també tenen consum.

Pel que fa al 2009, dels 22 quadres de consum relacionats al Pla Director, un no registra consum, mentre que hi ha un quadre que no apareix al Pla Director que sí que en registra.


Taula 18. Situació de l’enllumenat públic: quadres, punts de llum, consums, costos i

emissions, 2005 i 2007 2005 2007 2009 Δ % 2005-2009 Núm. quadres control 22 22 22 0,0 Núm. punts llum 1.454 1.469 9 1.513 10 Tipus làmpada majoritària VM VM VSAP % làmpada majoriatària nd nd 56,84% Consum total (kWh) 859.041 872.521 732.032 -14,8 Cost (€) 80.050,11 € 86.537,18 € 105.218,09 € 31,4 Consum / hab 85,4 83,3 67,9 -20,4 Consum/ punt de llum 590,8 594,0 483,8 -18,1 Emissions GEH 413,2 386,5 324,3 -21,5 Emissions GEH / hab 0,041 0,037 0,030 -26,7

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures) i del Pla Director de l’Enllumenat.

Del total de quadres de control de l’enllumenat públic de 2009, 18 tenen rellotge astronòmic com a control d’encesa i reductor de flux.

Segons dades del Pla Director de l’Enllumenat el tipus de làmpada principal el 2009 és VSAP, amb prop d’un 57% de les làmpades.

Entre els anys 2005 i 2009 hi va haver una disminució global de les emissions de l’enllumenat públic del 21,5% mentre les emissions per habitant van disminuir un 26,7%. En el mateix període el consum d’electricitat va augmentar el 12% en global i un 8% per càpita.

L’any 2005 el consum d’electricitat per càpita en enllumenat públic va ser de 85,4 kWh. Segons fonts de l’ICAEN la mitjana catalana per aquest mateix any estava entre els 180 i els 200 kWh per habitant.

9 Segons fonts de l’Ajuntament hi ha un increment d’uns 15 punts de llum en zones ja existents respecte 2005. 10 L’any 2009 hi ha un increment en el número de punts de llum degut a la incorporació de la il·luminació d’una nova zona urbanitzada, el Canal, que disposa de 22 punts de llum simples i 11 de dobles (44 punts en total).


CONSUMS I EMISSIONS DELS SEMÀFORS

Al municipi hi ha 30 òptiques corresponents a semàfors, de les quals fins el 2009 s’havien canviat a led un 10%.

Taula 19. Consum i emissions de les òptiques dels

semàfors, 2009. 2009 Núm òptiques total 30

Núm òptiques canviades a LED 3 Consum (kWh) 1.657,56 Emissions (tones CO2 eq) 0,73 Font: Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada.


CONSUMS I EMISSIONS DELS EQUIPAMENTS

El consum energètic dels equipaments municipals entre els anys 2005 i 2009 ha augmentat un 9,9%, mentre que per càpita l’augment ha estat d’un 2,6%.

Taula 20. Evolució consum energia (kWh) i costos (€) dels equipaments municipals, 2005, 2007 i

2009 Equipament Consum (kWh) Cost (€)

2005 2007 2009 Δ % 2005-2009 2005 2007 2009 Δ %

2005-2009 Alzines, 20 núm.1 Escacs 1.577 1.195 6.471 310,4 244 215 1.090 346,9 Alzines, 20 núm.2 Sidral 1.577 973 1.382 -12,3 244 190 272 11,6 Alzines, 20 núm.3 Alberg 1.577 1.191 377 -76,1 244 214 108 -55,7 Alzines, 20 núm.4 B.Social 2.032 1.947 1.234 -39,3 290 296 221 -23,6 C/Alzines - Espai Jove 0 0 31.176 0 0 2.920 C/Josep Rojas-Cultura 0 0 513 0 0 186 Cal Gallifa-CIO 214.068 226.663 191.848 -10,4 12.998 14.362 14.921 14,8 Cal Gallifa-Sala Polivalent 43.670 29.892 26.576 -39,1 6.659 5.855 4.954 -25,6 Camp de Futbol 71.643 60.918 51.662 -27,9 8.150 7.695 6.743 -17,3 Casal Barri Sector Llobet 0 0 0 0 0 0 Casal Mas Sant Joan 5.016 4.760 9.295 85,3 666 708 1.486 123,2 CEIP Ametllers 0 32.821 26.721 0 5.043 4.286 CEIP Ametllers 0 0 86.231 0 0 7.127 Cementiri 423 986 389 -7,9 134 205 107 -20,4 Col. Carme 11 20.509 18.675 23.534 14,7 2.952 3.053 3.772 27,8 Col. Carme 0 5.053 7.063 359 1.179 1.541 329,6 Col. Joncadella 279.976 342.486 406.800 45,3 13.505 16.774 24.601 82,2 Col. Joncadella 139.804 128.688 137.259 -1,8 9.114 8.487 8.992 -1,3 Deixalleria 3.256 0 0 -100,0 576 0 0 -100,0 Edifici Ajuntament 200.741 218.552 262.204 30,6 20.200 23.697 29.302 45,1 Escola Collbaix 268.137 273.331 250.322 -6,6 10.885 17.988 21.495 97,5 Magatzem C/Escoles 903 703 183 -79,7 146 125 57 -60,9 Mas Llobet 3.320 2.315 5.499 65,6 437 361 851 94,6 Mas Sant Joan 95.788 79.635 73.887 -22,9 7.622 7.398 7.837 2,8 Parc Catalunya (Bar-Serv) 4.750 4.979 966 -79,7 732 963 320 -56,3 Pavelló Poliesportiu 132.661 112.206 173.593 30,9 43.359 52.324 14.788 -65,9 Petanca sota eix 0 0 4.855 0 0 791 Pg. Gallifa-E.Adults Aul 17.620 18.868 15.594 -11,5 2.615 3.117 3.086 18,0 Pg.Gallifa E.Adu.-Maqui 78.310 33.320 18.625 -76,2 14.426 8.029 3.121 -78,4 Pg.Gallifa-Biblioteca 66.845 39.138 38.856 -41,9 9.215 6.306 6.590 -28,5 Pg.Gallifa-E.Adults S.G. 16.631 12.654 10.580 -36,4 2.776 2.537 2.379 -14,3 Pis C/ Feixas 3.522 3.078 1.211 -65,6 548 545 280 -48,8 Piscines 69.514 48.521 65.944 -5,1 7.270 6.319 9.990 37,4 Pista Poliesportiva 28.890 17.369 17.480 -39,5 3.196 2.440 3.183 -0,4 Residència L'Atzavara 0 0 0 0 0 0 TOTAL 1.772.760 1.720.916 1.948.332 9,9 179.560 196.426 187.394 4,4

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures)

11 Actualment el Col·legi Carme forma part de l’Escola Joncadella.


39

Respecte el consum d’energia dels equipaments municipals per fonts energètiques, s’observa que la majoria dels equipaments de Sant Joan de Vilatorrada utilitzen electricitat i gas natural.

Al camp de futbol es consumeix gas propà per a escalfar l’aigua calenta dels vestuaris. Per a la climatització del Pavelló poliesportiu s’utilitzava fins el 2009 gasoil C, consum que disminueix amb la instal·lació de la nova caldera de biomassa.


Taula 21. Evolució consum energia dels equipaments municipals per fonts energètiques (kWh), 2005, 2007 i 2009 ELECTRICITAT GAS NATURAL GASOIL C BIOMASSA PROPÀ Equipament Consum (kWh) Consum (kWh) Consum (kWh) Consum (kWh) Consum (kWh) 2005 2007 2009 2005 2007 2009 2005 2007 2009 2005 2007 2009 2005 2007 2009 Alzines, 20 núm.1 Escacs 1.577 1.195 6.471 Alzines, 20 núm.2 Sidral 1.577 973 1.382 Alzines, 20 núm.3 Alberg 1.577 1.191 377 Alzines, 20 núm.4 B.Social 2.032 1.947 1.234 C/Alzines - Espai Jove 0 0 6.492 24.684 C/Josep Rojas-Cultura 0 0 513 Cal Gallifa-CIO 42.698 36.164 36.179 171.370 190.499 155.669 Cal Gallifa-Sala Polivalent 43.670 29.892 26.576 Camp de Futbol 12 49.988 39.263 30.007 21.655,20 21.655,20 21.655,20 Casal Barri Sector Llobet 0 0 0 Casal Mas Sant Joan 5.016 4.760 9.295 CEIP Ametllers 0 32.821 26.721 CEIP Ametllers 0 0 1.176 85.055 Cementiri 423 986 389 Col. Carme 20.509 18.675 23.534 Col. Carme 0 5.053 7.063 Col. Joncadella 17.661 8.876 14.208 262.315 333.610 392.591 Col. Joncadella 34.346 15.817 7.810 105.458 112.871 129.449 Deixalleria 3.256 0 0 Edifici Ajuntament 139.090 141.200 139.916 61.651 77.352 122.288 Escola Collbaix 37.745 49.706 72.973 230.392 223.625 177.349 Magatzem C/Escoles 903 703 183 Mas Llobet 3.320 2.315 5.499 Mas Sant Joan 40.608 34.423 26.174 55.180 45.212 47.713

12 Només es disposa de dades per al consum de gas propà dels vestuaris del Camp de futbol per al 2009. Se suposa un consum igual per als anys 2005 i 2007.


41

Parc Catalunya (Bar-Serv) 4.750 4.979 966 Pavelló Poliesportiu 13 71.993 51.538 44.052 60.667,93 60.667,93 50.556,61 78.984,00 Petanca sota eix 0 0 4.855 Pg. Gallifa-E.Adults Aul 17.620 18.868 15.594 Pg.Gallifa E.Adu.-Maqui 78.310 33.320 18.625 Pg.Gallifa-Biblioteca 66.845 39.138 38.856 Pg.Gallifa-E.Adults S.G. 16.631 12.654 10.580 Pis C/ Feixas 3.522 3.078 1.211 Piscines 69.514 48.521 65.944 Pista Poliesportiva 28.890 17.369 17.480 Residència L'Atzavara 0 0 0 TOTAL 804.071 655.425 662.338 886.366 983.168 1.134.799 60.668 60.668 50.557 0 0 78.984 21.655 21.655 21.655

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures).

13 Es disposa de dades de consum de gasoil C al Pavelló poliesportiu per als anys 2008 i 2009. L’any 2009 el consum disminueix en entrar en funcionament la nova caldera de biomassa, de manera que es considera un consum igual al del 2008 per als anys 2005 i 2007.


Les emissions de GEH entre els anys 2005 i 2009 s’han reduït en un 11% en termes absoluts i un 17% per càpita.

Taula 22. Evolució emissió GEH dels equipaments municipals (tones de CO2

eq), 2005, 2007 i 2009 Equipament 2005 2007 2009 Δ % 2005-2009 Alzines, 20 núm.1 Escacs 0,8 0,5 2,9 277,9 Alzines, 20 núm.2 Sidral 0,8 0,4 0,6 -19,3 Alzines, 20 núm.3 Alberg 0,8 0,5 0,2 -78,0 Alzines, 20 núm.4 B.Social 1,0 0,9 0,5 -44,1 C/Alzines - Espai Jove 0,0 0,0 7,9 - C/Josep Rojas-Cultura 0,0 0,0 0,2 - Cal Gallifa-CIO 55,2 54,5 47,5 -13,9 Cal Gallifa-Sala Polivalent 21,0 13,2 11,8 -44,0 Camp de Futbol 29,0 22,3 18,2 -37,1 Casal Barri Sector Llobet 0,0 0,0 0,0 - Casal Mas Sant Joan 2,4 2,1 4,1 70,7 CEIP Ametllers 0,0 14,5 11,8 - CEIP Ametllers 0,0 0,0 0,5 - Cementiri 0,2 0,4 0,2 -15,2 Col. Carme 9,9 8,3 10,4 5,7 Col. Carme 0,0 2,2 3,1 - Col. Joncadella 61,5 71,3 85,6 39,2 Col. Joncadella 37,8 29,8 29,6 -21,7 Deixalleria 1,6 0,0 0,0 -100,0 Edifici Ajuntament 79,4 78,2 86,7 9,2 Escola Collbaix 64,7 67,2 68,2 5,3 Magatzem C/Escoles 0,4 0,3 0,1 -81,3 Mas Llobet 1,6 1,0 2,4 52,6 Mas Sant Joan 30,7 24,4 21,2 -30,8 Parc Catalunya (Bar-Serv) 2,3 2,2 0,4 -81,3 Pavelló Poliesportiu 50,8 39,0 33,0 -35,0 Petanca sota eix 0,0 0,0 2,2 - Pg. Gallifa-E.Adults Aul 8,5 8,4 6,9 -18,5 Pg.Gallifa E.Adu.-Maqui 37,7 14,8 8,3 -78,1 Pg.Gallifa-Biblioteca 32,2 17,3 17,2 -46,5 Pg.Gallifa-E.Adults S.G. 8,0 5,6 4,7 -41,4 Pis C/ Feixas 1,7 1,4 0,5 -68,3 Piscines 33,4 21,5 29,2 -12,6 Pista Poliesportiva 13,9 7,7 7,7 -44,3 Residència L'Atzavara 0,0 0,0 0,0 - TOTAL 586,9 510,1 523,9 -10,7 Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures).


Per fonts energètiques el principal emissor és l’electricitat, amb un 66, un 57 i un 55% els anys 2005, 2007 i 2009 respectivament. La variació anual en el percentatge és deguda a un major consum de gas natural els anys 2007 i 2009 respecte l’any 2005. Els consums de gasoil C i de propà suposen un percentatge molt més petit, degut a què només hi ha aquests consums en dos dels equipaments, els vestuaris del Camp de futbol i el Pavelló poliesportiu.

Gràfica 24. Evolució de les emissions de GEH (%) dels equipaments municipals per fonts

energètiques, 2005, 2007 i 2009

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2007 2009

Electricitat Gas Natural Gasoil C Biomassa Propà

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures)

CONSUMS I EMISSIONS VEHICLES

La flota pròpia està formada per 13 vehicles: 8 vehicles de la brigada, 2 vehicles de la policia municipal i 3 vehicles de serveis generals. D’aquests vehicles, 4 tenen una antiguitat superior als 10 anys, 3 tenen entre 5 i 10 anys i 6 tenen una antiguitat de menys de 5 anys.

Pel que fa a la flota externalitzada, es tenen en compte els vehicles del servei de neteja viària, els que realitzen el servei de recollida de residus i els vehicles utilitzats per a les tasques de manteniment de la xarxa d’aigua potable.

El servei de neteja viària el composen tres vehicles, un camió de caixa oberta, un vehicle d’alta pressió i una escombradora, amb una antiguitat d’entre 5 i 10 anys. Per al càlcul de les emissions s’ha tingut en compte el fet que aquest servei es dóna als municipis de Súria i Sant Joan de Vilatorrada, i s’han aproximat les dades al nombre d’habitants.

El servei de recollida de residus de la Mancomunitat Intermunicipal del Cardener que realitza la recollida a Sant Joan de Vilatorrada disposa d’un camió bicompartimentat que realitza la recollida de les fraccions resta, orgànica i envasos, un camió recol·lector i un rentacontenidors. Per al càlcul de les emissions s’ha tingut en compte el fet que es dóna


el servei als municipis de Sant Joan de Vilatorrada, Callús i Súria, i les dades s’han aproximat a partir del número de contenidors de recollida de cada municipi.

Pel que fa als vehicles de manteniment de la xarxa d’aigua potable, cal tenir en compte que aquests vehicles s’utilitzen per al manteniment de la xarxa que abasteix els municipis de Sant Joan de Vilatorrada, Callús i Canet de Fals. A partir de les dades facilitades per l’empresa concessionària del servei, Aigües de Manresa, s’ha obtingut el consum dels vehicles per a Sant Joan de Vilatorrada, assignant a aquest municipi una tercera part del consum total dels vehicles.

Entre els anys 2005 i 2009 el consum de carburant i les emissions han augmentat un 8%. Destaca l’augment de la flota pròpia, que ha duplicat tant el consum de carburant com les emissions. Cal tenir en compte, però, que la flota pròpia de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada també s’ha duplicat en aquest període, passant de 7 vehicles municipals el 2005 als 13 actuals, amb els conseqüents augments de consum de combustible i d’emissions.

Respecte la neteja viària, el consum i les emissions han augmentat un 1,2.

Pel que fa a la recollida de residus, s’observa una disminució en el consum i les emissions del 4,6%. Aquest fet es deu en part al canvi en el sistema de recollida dels residus. La recollida d’envasos a partir de l’abril de 2008, conjuntament amb les fraccions resta i orgànica, en camió bicompartimentat, suposa un estalvi en el consum de carburant, ja que s’aprofita la mateixa ruta.

Els vehicles de manteniment de la xarxa d’aigua potable també han augmentat tant el consum de carburant (7,8%) com les emissions (8%).

Taula 23. Evolució número de vehicles de la flota pròpia, consum energia i emissions vehicles

municipals, 2005, 2007 i 2009 Consums (kWh) Emissions (tones CO2 eq)

2005 2007 2009 Δ % 2005-2009 2005 2007 2009 Δ %

2005-2009 Número vehicles flota pròpia 7 12 13 85,7 Flota pròpia 56.878 96.975 124.146 118,3 14,9 25,2 32,9 121,0 Neteja viària 373.328 375.226 377.765 1,2 99,7 100,2 100,9 1,2 Recollida de residus 280.801 284.390 267.970 -4,6 75,0 75,9 71,5 -4,6 Manteniment xarxa aigua potable 9.887 10.503 10.656 7,8 2,6 2,7 2,8 8,3

TOTAL 720.894 767.094 780.537 8,3 192,1 204,1 208,1 8,3 Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus i Mancomunitat Intermunicipal del Cardener.


CONSUMS I EMISSIONS INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS

El bombament d’aigua potable és l’única infraestructura municipal de Sant Joan de Vilatorrada.

Les emissions associades a aquest bombament són les següents:

Taula 24. Evolució de les emissions de GEH (en tones de CO2 eq) del

bombament d’aigua potable, 2005, 2007 i 2009 2005 2007 2009 Δ % 2005-2009 Bombament aigua potable 0,043 0,039 0,036 -16,4 Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Aigües de Manresa.

Taula 25. Detall del consum energètic i les emissions del bombament d’aigua potable, 2005, 2007 i

2009 2005 2007 2009 Δ % 2005-2009 Consum bombament aigua potable (kWh) 89 89 81 -9,3 Emissions bombament aigua potable (tones) 0,043 0,039 0,036 -16,4 Abastament (m3) 909.580 907.755 789.860 -13,2 Consum energètic/hm3 abastat (kWh/hm3) 98,15 98,15 102,55 4,5 Consum (m3) 619.277 702.587 700.903 13,2 Consum energètic/hm3 consumit (kWh/hm3) 144,16 126,82 115,57 -19,8 Emissions/hm3 consumit 0,069 0,0056 0,0051 -26,2 Consum per habitant (m3/hab/any) 62 67 65 5,7 Emissions/habitant (tones/hab/any) 0,0000043 0,0000038 0,0000034 -19,7

Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Aigües de Manresa.

Entre 2005 i 2009 hi ha hagut una disminució del 9% en el consum del bombament de l’aigua potable, i una disminució del 16% en les emissions.


2.3. PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA INFERIOR A 20 MW

L’any 2005, la generació local d’electricitat a Sant Joan de Vilatorrada s’efectuava a partir de tres instal·lacions hidràuliques i una instal·lació fotovoltaica.

Les dades de generació d’electricitat són estimades (senyalades en gris a la taula) sempre i quan el número d’instal·lacions per a cada tipologia estiguin per sota de tres.

En el cas de les instal·lacions hidràuliques, s’ha aproximat una mitjana de productivitat per a l’any 2007, any per al qual es disposa de dades concretes, i s’ha considerat aquesta mitjana per a la resta d’anys. En el cas de les instal·lacions fotovoltaiques, s’ha estimat la productivitat a partir de la dada de producció mitjana facilitada per Diputació de Barcelona.

Així a Sant Joan de Vilatorrada les instal·lacions d’energia elèctrica local han seguit la següent evolució:

Taula 26. Evolució de la producció local d’energia (núm. instal·lacions, potència i generació electricitat),

2000-2008 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Hidràulica Núm. instal·lacions 3 3 3 3 3 3 3 3 3 Potència instal·lada (kW) 300 300 300 300 300 300 300 300 300 Producció (MWh) 726 726 726 726 726 726 726 726 726 Fotovoltaica Núm. instal·lacions 0 0 0 0 1 1 1 4 8 Potència instal·lada (kW) 0 0 0 0 26,4 26,4 104,9 404,9 667,9 Producció (MWh) 32 32 126 486 801 PRODUCCIÓ TOTAL (MWh) 726 726 726 726 758 758 852 1.212 1.527 Consum total energia municipi (MWh) 163.821 169.512 175.310 182.657 181.989 188.782 190.097 196.678 Autoabastament local 0,44 0,43 0,41 0,40 0,42 0,40 0,45 0,62 Autoabastament renovable 0,44 0,43 0,41 0,40 0,42 0,40 0,45 0,62

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Diputació de Barcelona i de l’Institut Català d’Energia.

L’any 2005, el 0,4% de l’energia consumida a Sant Joan de Vilatorrada era generada a partir de fonts renovables. L’any 2007 la contribució de les energies renovables suposava el 0,62%.

No hi ha cap instal·lació solar anterior a l’any 2004. Entre l’any 2005 i 2007 el número d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaica ha passat de 1 a 4 i la potència instal·lada de 56 kW a 404,9 kW. L’any 2008 el número d’instal·lacions fotovoltaiques ha augmentat ja a 8.


Gràfica 25. Evolució del número d’instal·lacions de generació local d’energia, 2000-2008

0

2

4

6

8

10

12

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Núm

inst

al.

Hidràulica Fotovoltaica

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Diputació de Barcelona.

La generació d’energia de les instal·lacions locals presenta la següent evolució.

Gràfica 26. Evolució de la generació local d’energia (MWh), 2000-2008

0

200400

600

8001.000

1.200

1.4001.600

1.800

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

MW

h

Hidràulica Fotovoltaica

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Diputació de Barcelona.

A nivell privat, l’empresa Vidriera del Cardoner, S.A. disposa d’un parc solar instal·lat al polígon industrial Pla dels Vinyats II. Al polígon industrial Pla dels Vinyats I hi ha una empresa amb instal·lació solar fotovoltaica al sostre.

L’empresa Mafrica va fer una instal·lació innovadora de concentració solar, que actualment no està en funcionament.

A la taula següent es relacionen els titulars que tenen instal·lacions de generació d’electricitat mitjançant instal·lacions solars fotovoltaiques al municipi.

Inventari d’Emissions

48

Taula 27. Potència total (kW) i titulars de les instal·lacions solars

fotovoltaiques privades del municipi, període 2004-2008 Titular 2004 2005 2006 2007 2008 Vidriera del Cardoner, S.A. 26,4 26,4 104,9 104,9 104,9 Vidriera del Cardoner, S.A. 100 100 Ricab, S.A. 100 100 Josep i Ramon Jou, C.B. 100 100 Josep Maria Vila Vila 15 Pro Serrateix, S.L. 100 Cal Pere Promocions 2003, S.L. 100 D'Argimon, S.L. 48 TOTAL 26,4 26,4 104,9 404,9 667,9 Font: Institut Català de l’Energia.

Respecte les instal·lacions municipals d’energies renovables, a la zona esportiva hi ha una caldera de biomassa i una instal·lació solar tèrmica de suport. També es preveu la instal·lació de plaques solars tèrmiques al camp de futbol, i de plaques solars fotovoltaiques al sostre de l’Ajuntament. I des de l’Ajuntament es constata el potencial per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a les teulades de Can Gallifa i del Pavelló.

Al municipi s’ha de construir una nova escola, i l’Ajuntament ha treballat per aconseguir que la climatització es faci mitjançant una caldera de biomassa. Tot i la voluntat de l’Ajuntament de fer-se càrrec de la diferència de cost entre una caldera convencional i la caldera de biomassa proposada, des del Departament d’Educació no s’ha donat el vist-i-plau a aquesta instal·lació.


3. DIAGNOSI

3.1. TAULES RESUM

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Sant Joan de Vilatorrada han tingut la següent evolució entre els anys 2005 i 2007.

Taula 28. Emissions totals i per capita pels tres àmbits d’estudi, 2005 i 2007 GEH (t CO2 eq) GEH (t CO2 eq/hab) 2005 2007 Tendència 2005 2007 Tendència Població 10.064 10.474 ▲ 10.064 10.474 ▲ Emissions municipi Total emissions municipi 59.493 60.501 ▲ 5,91 5,78 ▼ Emissions PAES Energia elèctrica 10.216 11.696 ▲ 1,02 1,12 ▲ Gas natural 8.503 7.781 ▼ 0,84 0,74 ▼ Combustibles líquids 20.319 20.983 ▲ 2,02 2,00 ▼ Serveis 4.905 6.397 ▲ 0,49 0,61 ▲ Transport 19.490 20.228 ▲ 1,94 1,93 ▼ Domèstic 14.789 13.964 ▼ 1,47 1,33 ▼ Residus (tractament i transport) 3.662 3.772 ▲ 0,36 0,36 = Aigua (potabilització i depuració) 245 225 ▼ 0,024 0,021 ▼ Total emissions PAES 43.091 44.586 ▲ 4,28 4,26 ▼ Emissions àmbit Ajuntament Equipaments 587 510 ▼ 0,058 0,049 ▼ Enllumenat públic 413 387 ▼ 0,041 0,037 ▼ Flota de vehicles pròpia i externalitzada 192 204 ▲ 0,019 0,019 ▲ Infraestructures municipals (bombament) 0,043 0,039 ▼ 0,0000043 0,0000038 ▼ Total emissions Ajuntament 1.192 1.101 ▼ 0,12 0,11 ▼ % emissions Ajuntament respecte l'àmbit PAES 2,77 2,47 ▼ 0,027 0,024 ▼

Font: elaboració pròpia.

Les emissions totals al municipi tenen una tendència a l’augment en termes absoluts (1,7%) i a la disminució per càpita (-2,3%).

Les emissions de l’àmbit PAES augmenten en valor absolut (3,5%), mentre que per càpita disminueixen lleugerament (-0,6%).

Les emissions de l’Ajuntament disminueixen tant en valor absolut (-7,7%) com per càpita (-11,3%).

Les emissions del sector transport i dels combustibles líquids segueixen una tendència a l’alça en termes absoluts, mentre que per càpita gairebé s’estabilitzen, amb un lleuger descens (-0,3% el sector transport i -0,8% els combustibles líquids). Tot i així cal matisar que les dades referents a consum energètic en el transport no són pròpies del municipi

Diagnosi 50

sinó que han estat extrapolades a partir de dades provincials atenent al parc de vehicles del municipi.

En el cas de l’electricitat el consum té una tendència a l’augment tant en valors absoluts (14,5%) com per càpita (10%).

El consum domèstic disminueix les emissions mentre que el sector serveis les incrementa, tant en valor absolut com per càpita.

En la gestió dels residus hi ha un augment de les emissions en valor absolut (3%), mentre que disminueixen per càpita (-1%).

Les emissions associades al cicle de l’aigua són les que presenten una reducció més important tant en termes absoluts (-8,4%) com per càpita (-11,9%).

En els equipaments la tendència és la reducció: el 13% en global i el 17% per càpita.

En l’enllumenat públic la tendència és la disminució: 6,5% absolut i 10% per càpita.

Les emissions de la flota de vehicles (pròpia i externalitzada) augmenten, tant en valors absoluts com per càpita.

Respecte la producció local d’energia amb fonts renovables, es presenten a continuació les dades referents a Sant Joan de Vilatorrada.

Taula 29. Producció d’energia renovable i intensitat energètica local (sobre el PIB), 2005 i 2007

kWh/any kWh/hab i any Producció d'energia local

2005 2007 Tendència 2005 2007 Tendència Fonts renovables 757.680 1.211.980 ▲ 75,29 115,71 ▲

Sector privat Altres 0,00 0,00 Fonts renovables 0 0 0,00 0,00

Sector municipal Altres 0 0 0,00 0,00

Total 757.680 1.211.980 ▲ 75,29 115,71 ▲ Intensitat energètica local (sobre el PIB) kWh/€ 2001 kWh/€ 2006 Tendència

Fonts renovables 0,00717391 0,00530766 ▼ Intensitat energètica local

Altres


3.2. PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE LA DIAGNOSI

3.2.1. ESTRUCTURA I TERRITORI

El municipi de Sant Joan de Vilatorrada presenta un urbanisme compacte que afavoreix molt l’eficiència energètica.

3.2.2. MOBILITAT I TRANSPORT

El sector transport14 va generar l’any 2005 el 46% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2005 i 2007 les emissions en el sector transport van augmentar en global un 4% mentre per càpita gairebé es van mantenir, amb una disminució de només el 0,3%.

L’índex de motorització15 a Sant Joan de Vilatorrada l’any 2005 era un 7% més elevat que el de Catalunya i l’any 2007 un 6%, la qual cosa indica una certa dependència del vehicle privat.

El municipi es troba integrat al sistema tarifari integrat de l’Àrea de Barcelona des de l’any 2008.

S’observa una disminució en el número de desplaçaments el 2009. Aquesta disminució es deu, però, a causes alienes al nou sistema integrat.

Hi ha un pla de millora de la mobilitat del Bages elaborat tenint en compte criteris de sostenibilitat que ha augmentat les freqüències de busos a nivell de tota la comarca.

3.2.3. AIGUA (TRACTAMENT I POTABILITZACIÓ)

L’any 2005, les emissions del cicle de l’aigua a Sant Joan de Vilatorrada van suposar el 0,6% de les emissions de l’àmbit PAES.

A Sant Joan de Vilatorrada, l’any 2005, el consum d’aigua potable és inferior a la mitjana catalana en un 21% en el consum total i en un 18% en el consum domèstic.

14 El consum energètic del sector transport s’ha calculat a partir del consum provincial i del parc de vehicles del municipi. 15 Índex de motorització. Número de vehicles per cada 1.000 habitants. L’any 2005, Sant Joan de Vilatorrada tenia un índex de motorització de 698, mentre que a la província de Barcelona era de 654.

Diagnosi 52

Entre els anys 2005 i 2009 hi ha hagut un augment en el consum total d’aigua del 13% en termes absoluts i del 6% per habitant.

Les aigües residuals del municipi són tractades a l’EDAR Manresa, juntament amb les aigües residuals dels municipis de Manresa i Callús.

Entre l’any 2005 i el 2009 hi ha hagut una disminució global en les emissions associades al cicle de l’aigua del 13,5% que per càpita són del 19%.

3.2.4. RESIDUS

L’any 2005, les emissions associades a la gestió dels residus municipals van suposar el 8,6% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2000 i 2009 la generació de residus per càpita es manté amb oscil·lacions, sense una tendència clara, entre 1,22 i 1,29 kg/hab/dia, per sota de les mitjanes comarcal i catalana.

El percentatge de recollida selectiva augmenta considerablement el 2005, quan s’inicia la recollida de la fracció orgànica, situant-se en el 40%. Els dos anys següents aquest percentatge baixa, però a partir de 2008 la tendència és a l’augment, situant-se el 2009 en prop del 49%.

L’any 2005, el percentatge de recollida selectiva a Sant Joan de Vilatorrada (40,01%) estava 9 punts per sobre de la mitjana comarcal (30,7%) i 11 punts per sobre de la mitjana catalana (29,1%)

L’any 2005, el 97% de les emissions de GEH associades a la gestió de residus van ser degudes a les emissions directes de les plantes de tractament de residus.

3.2.5. ENERGIA (DOMÈSTIC I SERVEIS)

SECTOR DOMÈSTIC

L’any 2005, les emissions de GEH degudes al consum energètic en el sector domèstic van suposar el 35% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2005 i 2007 les emissions del sector domèstic van disminuir un 6%, i la reducció de les emissions per càpita va ser d’un 9%.

D’ara fins al 2020 els electrodomèstics i sistemes d’il·luminació es preveu que siguin força més eficients, per la qual cosa la seva renovació natural pot comportar una reducció de consums.


Malgrat aquesta oportunitat també és cert que hi ha una tendència a adquirir més béns de consum i això pot comportar que l’estalvi aconseguit amb la major eficiència no es faci palès.

El consum en l’àmbit domèstic depèn de com són les instal·lacions, però en molta part depèn de la conscienciació ciutadana.

SECTOR SERVEIS

L’any 2005, les emissions de GEH del sector serveis van suposar el 11,5% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2005 i 2007 les emissions totals del sector serveis van augmentar un 29% i l’increment per càpita va ser del 24%.

3.2.6. ÀMBIT AJUNTAMENT

EQUIPAMENTS

L’any 2005, els equipaments van generar el 49% de les emissions de l’Ajuntament.

Entre els anys 2005 i 2009 les emissions dels equipaments van disminuir un 11% i la reducció d’emissions per càpita va ser del 17% .

ENLLUMENAT PÚBLIC

L’any 2005, l’enllumenat públic va generar el 35% de les emissions de l’Ajuntament.

El municipi disposa d’un Pla Pla Director de l’Enllumenat Públic de l’any 2009.

L’any 2005, el consum d’electricitat per habitant en enllumenat públic a Sant Joan de Vilatorrada (85,4 kWh) estava per sota de la mitjana catalana que, segons un informe de l’ICAEN, estava entre 180 i 200 kWh.

Entre els anys 2005 i 2009 les emissions de l’enllumenat públic han disminuït un 21,5% en global i un 27% per càpita.

L’any 2009 el 57% de les làmpades eren de vapor de sodi d’alta pressió (d’alt rendiment energètic) i 18 dels 22 quadres de control de l’enllumenat (el 82%) disposaven de rellotge astronòmic.

El 10% de les òptiques dels semàfors existents al municipi s’han canviat a tecnologia LED.

Diagnosi 54

FLOTA DE VEHICLES

L’any 2005, la flota de vehicles (pròpia i externalitzada) va generar el 16% de les emissions de l’Ajuntament.

Entre els anys 2005 i 2009 les emissions de la flota de vehicles van augmentar un 8%, un 1% per càpita.

L’any 2005 la flota de vehicles propis la formaven 7 vehicles, mentre que l’any 2009 ja n’eren 13. Així, les emissions d’aquests vehicles han augmentat una mica més del doble entre els anys 2005 i 2009, amb un augment important en el consum de gasoil.

Entre els anys 2005 i 2009 les emissions de la flota de vehicles de neteja viària van augmentar un 1,2% en global, mentre que per càpita van disminuir un 5,5%.

Entre els anys 2005 i 2009 les emissions de la flota de vehicles de recollida de residus van disminuir un 4,6% en termes absoluts i un 11% per càpita. Aquesta disminució es deu al canvi en el sistema de recollida de la fracció resta, la incorporació el 2005 de la recollida de la fracció orgànica i el canvi en la recollida dels envasos, que des de l’abril de 2008 es duu a terme conjuntament amb la recollida de la fracció orgànica i la fracció resta amb un camió bicompartimentat.

INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS

El consum del sistema de bombament d’aigua potable ha disminuït un 51% entre l’any 2005 i el 2009, reduint-se les emissions en un 55%.

GESTIÓ ENERGÈTICA

L’Ajuntament disposa d’un sistema de control de la despesa energètica municipal.

L’Ajuntament disposa de 4 auditories energètiques en els equipaments municipals de més consum.


3.3. PROJECCIÓ D’ESCENARIS DE CONSUM D’ENERGIA I D’EMISSIÓ DE GEH FINS AL 2020

3.3.1. CONSUM D’ENERGIA

En els darrers set anys (2000-2007) el consum d’energia per càpita de l’àmbit PAES presenta tendència a l’augment (5,98%). Si la població i les emissions seguissin la mateixa tendència que en aquest període, l’any 2020 el consum hauria augmentat un 10%.

El compromís de reducció del consum és de com a mínim el 20% per a l’any 2020, en base al consum del 2005, és a dir, 30 punts per sota del tendencial.

Gràfica 27. Projecció de l’escenari de consum per càpita àmbit PAES (kWh/hab), 2000-2020

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

12.000,00

14.000,00

16.000,00

18.000,00

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

kWh

Tendencial Pacte d'alcaldes


Diagnosi 56

3.3.2. EMISSIÓ DE GEH

Pel que fa a les emissions de GEH, en els darrers set anys (2000-2007) les emissions per càpita de l’àmbit PAES presenten una tendència a l’augment (2,8%). Si la població i les emissions seguissin la mateixa tendència que en aquest període, l’any 2020 les emissions haurien augmentat un 4,3%.

El compromís de reducció de les emissions és de com a mínim el 20% per a l’any 2020, en base a les emissions del 2005, és a dir, 24,3 punts per sota del tendencial.

Gràfica 28. Projecció de l’escenari d’emissions per càpita àmbit PAES (tones CO2 eq/hab),

2000-2020

0,000,501,001,502,002,503,003,504,004,505,00

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Tone

s/ha

b

Tendencial Pacte d'alcaldes



57

3.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES AL MUNICIPI

Un cop analitzats els diferents equipaments municipals, es considera que el potencial d’instal·lació de plaques solars és el següent:

Taula 30. Potencial d’implantació d’energia solar fotovoltaica als equipaments municipals

Superfície (m2)

Potència (kW)

Generació (kWh)

Estalvi GEH

cost (4 euros per Wp, inclòs IVA) Amortització

Pavelló 1.288 119,26 143.111 63,40 477.037,04 € 11 Can Gallifa 539 49,91 59.889 26,53 199.629,63 € 11 CEIP Ametllers 300 27,78 33.333 14,77 111.111,11 € 11 Ajuntament 162 15,00 18.000 7,97 60.000,00 € 11 Residència Atzavara 120 11,11 13.333 5,91 44.444,44 € 11 TOTAL 2.409,00 223,06 267.666,67 118,58 892.222,22 € Font: elaboració pròpia.

Donat que s’ha de construir una nova escola al municipi caldrà considerar la possibilitat que les característiques de la teulada permetin la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques (inclinada amb orientació sud). També cal tenir en compte la voluntat de l’Ajuntament d’instal·lar una caldera de biomassa per tal de climatitzar aquesta nova escola.

L’Ajuntament també té prevista la instal·lació de plaques solars tèrmiques al camp de futbol i de plaques solars fotovoltaiques al sostre de l’Ajuntament. A part, cal tenir en compte el potencial per a instal·lacions solars dels sostres de Can Gallifa i el Pavelló.

El municipi de Sant Joan de Vilatorrada és un municipi bàsicament agrícola. Segons l’Inventari Forestal de Catalunya, la superfície de bosc era l’any 1998 de 391 hectàrees, el 24% de la superfície del municipi. El mateix inventari dóna una ràtio de productivitat mitjana dels boscos del Bages de 2,4 tones per hectàrea i any. Així el potencial de generació de biomassa del municipi és d’unes 938 tones anuals. Comptant un consum mig a les calderes de gasoil de 1.500 litres anuals, i tenint en compte que la capacitat calorífica de la fusta és la meitat que el gasoil, es podria dir que els boscos de Sant Joan de Vilatorrada podrien cobrir les necessitats d’uns 270 habitatges. Cal considerar també l’oportunitat que suposa aquesta font energètica per als equipaments municipals.

La Federació d’Associacions de Defensa Forestal del Bages, a la que està integrat el municipi de Sant Joan de Vilatorrada (pertany a l’ADF Pla de Bages), està desenvolupant una xarxa de producció, emmagatzematge i distribució de biomassa forestal amb finalitats energètiques; i disposa d’una màquina de producció d’estella.


4. PLA D’ACCIÓ

4.1. INTRODUCCIÓ

En aquest apartat es detallen les accions a desenvolupar a Sant Joan de Vilatorrada per al compliment del compromís del pacte d’alcaldes i alcaldesses. L’objectiu és aconseguir, l’any 2020, una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) del 20,16% sobre les emissions de l’àmbit PAES (tots els sectors excepte el primari i l’industrial) de l’any 2005.

Les accions s’agrupen en 7 grans àmbits, que són els definits a la metodologia SEAP Template de l’oficina del Covenant of Majors.

• Equipaments i serveis (16 accions). Inclou 5 temàtiques:

• Edificis i equipaments municipals (9 accions)

• Infraestructures municipals (bombament i altres...) (0 accions)

• Enllumenat públic i semàfors (4 accions)

• Sector domèstic (2 accions)

• Sector serveis (1 acció)

• Transport (4 accions). Inclou 3 temàtiques:

• Flota municipal (pròpia i externalitzada) (0 accions)

• Transport públic municipal (0 accions)

• Transport privat i comercial (4 accions)

• Producció local d’energia (4 accions). Inclou 2 temàtiques:

• Producció d’energies renovables (4 accions)

• Cogeneració (0 accions)

• Planificació (3 accions). Inclou 3 temàtiques:

• Planejament urbà (2 accions)

• Mobilitat o transport (1 acció)

• Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans (0 accions)

Pla d’acció per l’Energia Sostenible 60

• Adquisició pública de béns i serveis (2 accions). Inclou 2 temàtiques:

• Requisits d’eficiència energètica (1 acció)

• Requisits d’energia renovable (1 acció)

• Participació ciutadana (6 accions). Inclou 4 temàtiques:

• Serveis d’assessorament (1 acció)

• Finançament i ajuts (0 accions)

• Sensibilització i treball amb xarxes locals (2 accions)

• Formació i educació ambiental (3 accions)

• Altres (3 accions). Inclou 3 temàtiques:

• Residus (0 accions)

• Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) (1 acció)

• Altres (2 accions)

Gràfica 29. Àmbits d’actuació del Pla d’Acció del PAES

Equipaments i serveis41%

Transport11%

Producció Local d’Energia

11%

Planificació8%

Adquisició pública de béns i serveis

5%

Participació ciutadana

16%

Altres: Residus i aigua8%



61

4.1.1. CLASSIFICACIÓ DE LES ACCIONS SEGONS LA RESPONSABILITAT

Per a facilitar la consulta i la utilització d’aquest document per part de l’Ajuntament, s’ha classificat les accions en cinc grans apartats:

• Ajuntament: accions directes. Recull les accions que l’Ajuntament ha de dur a terme directament.

• Ajuntament: criteris. Establiment de bonificacions a les ordenances fiscals, compra verda...

• Ajuntament: sensibilització a la resta de sectors. Accions de sensibilització dels ciutadans, empresaris, comunitat educativa...

• Societat. Foment d’accions d’estalvi a dur a terme per algun sector de la societat.

• Activitats econòmiques. Foment d’accions d’estalvi a dur a terme per les activitats econòmiques.

Per a cadascuna de les accions s’indica l’estalvi a nivell energètic (kWh), el cost de l’acció, la inversió realitzada fins l’actualitat i la inversió pendent de realitzar (€) i l’estalvi que suposa en tones de CO2 eq.


Ajuntament: accions directes (1)

Codi Acció Títol Calendari

Estalvi aconseguit

(kWh)

Cost de l'acció proposada (€)

Període d'amortització

(anys)

Estat actuació

Inversió realitzada fins

el moment actual (€)

Inversió pendent de realitzar (€)

Estalvi tones CO2/any

1.1/1

Substitució de les làmpades dels equipaments municipals per altres de més eficients i actuacions per a la millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat

Mig termini 27.250,71 12.318,31 € Entre 1 i 4 anys No feta 12.318,31 € 11,33

1.1/2 Millora de l'aïllament dels tancaments dels equipaments municipals Mig termini 76.895,60 3.000,00 € 3,95 No feta 3.000,00 € 36,18

1.1/3 Millora de la climatització dels equipaments municipals Mig termini 128.517,26 14.973,00 € Entre 2 mesos i

6 anys No feta 14.973,00 € 25,35

1.1/4 Millora de l'eficiència energètica dels equips i aparells dels equipaments municipals Mig termini 28.719,58 900,00 € 2,26 No feta 900,00 € 12,28

1.1/5 Actuacions de millora de l'eficiència energètica dels equipaments municipals amb períodes d'amortització d'entre 6 i 12 anys

Llarg termini 99.358,87 179.034,77 € Entre 6 i 12 anys No feta 179.034,77 € 38,03

1.1/6 Instal·lació de calderes de biomassa per a la calefacció del Pavelló Poliesportiu i de nous projectes

Curt termini 60.667,93 41.000,00 € 4,00 En curs 41.000,00 € 0,00 € 16,20

1.1/7 Instal·lació d'un sistema d'aprofitament solar tèrmic per l'aprovisionament d'aigua calenta sanitària al Pavelló i als vestuaris del camp de futbol municipal

Curt termini 24.793,40 37.400,00 € 8,32 En curs 17.000,00 € 20.400,00 € 5,63

1.1/9 Millora de la qualificació energètica dels equipaments existents Llarg termini DQ16 DQ DQ No feta DQ

16 DQ: Difícilment cuantificable.


Ajuntament: accions directes (2)

1.3/1 Canvi de làmpades de l'enllumenat públic a tecnologies més eficients Curt termini 674.557,80 536.409,30 € 6,00 En curs 181.622,94 € 354.786,36 € 298,83

1.3/2 Canvi de les làmpades incandescents dels semàfors a tecnologia LED Curt termini 1.249,56 1.466,10 € 9,00 En curs 1.466,10 € 0,55

1.3/3 Disminució de la potència contractada pels quadres d'enllumenat públic Mig termini 0,00 0,00 € 0,00 No feta 0,00 € 0,00

1.3/4 Instal·lació de rellotges astronòmics als quadres d'enllumenat Mig termini 7.288,05 600,00 € 1,00 No feta 600,00 € 3,23

3.1/1 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als equipaments municipals Mig termini 0,00 280.995,56 € 11 anys aprox. No feta 55.440,00 € 225.555,56 € 47,12

7.2/1 Execució dels projectes proposats a l’estudi Mesures d’estalvi d’aigua i d’aprofitament d’aigües usades al municipi

Mig termini 15.600,75 175.500,00 € 0,00 No feta 175.500,00 € 7,35

7.3/1 Control del consum energètic de l'Ajuntament per donar compliment al pacte d'alcaldes Curt termini DQ DQ 0,00 No feta DQ

7.3/2 Creació d'una comissió de seguiment de les actuacions del PAES Curt termini 0,00 0,00 € 0,00 No feta 0,00 € 0,00

TOTAL 1.144.899,51 1.283.597,04 € 295.062,94 988.534,10 502,08


Ajuntament: criteris


Estalvi aconseguit

(kWh) Cost de l'acció proposada (€)


(anys) Estat

actuació





1.1/8 Sobrepassar els criteris mínims establerts en el Decret d'Ecoeficiència i en el nou Codi Tècnic de l'Edificació en la construcció de nous equipaments

Curt termini DQ DQ DQ Feta DQ

4.1/1 Inclusió de criteris sostenibles i d'adaptació al canvi climàtic en la redacció del nou planejament urbanístic

Mig termini Difícilment quantificable 0,00 € 0,00 No feta 0,00 € DQ

4.1/2 Bonificacions a les ordenances fiscals per a fomentar l'eficiència energètica als edificis Mig termini Difícilment

quantificable 0,00 € 0,00 No feta 0,00 € DQ

4.2/1 Mesures per la reducció en la utilització del vehicle motoritzat Mig termini 2.621.912,64 250.000,00 € DQ No feta 250.000,00 € 684,76

5.1/1 Incorporació de criteris ambientals en la compra de productes i en els plecs de condicions tècniques Mig termini 145.700,00 0,00 € 0,00 No feta 0,00 € 38,85

5.2/1 Priorització de la compra d'electricitat verda per part de l'Ajuntament Llarg termini 0,00 DQ DQ No feta 399,98

TOTAL 2.767.612,64 250.000,00 € 0,00 250.000,00 1.123,59


Ajuntament: sensibilització a la resta de sectors


Estalvi aconseguit

(kWh)



(anys)

Estat actuació





1.4/1 Foment del canvi de les calderes de gasoil C a gas natural als habitatges privats Llarg termini 1.149.877,03 DQ 0,00 No feta 307,02

1.4/2 Auditories energètiques als habitatges Llarg termini 67.098,59 30.000,00 € 0,00 No feta 30.000,00 € 18,34 1.5/1 Auditories energètiques als establiments comercials Mig termini 281.975,90 12.000,00 € 0,00 No feta 12.000,00 € 103,00 2.3/1 Cursos de conducció eficient per als ciutadans Mig termini 3.745.589,49 0,00 € 0,00 No feta 0,00 € 978,24 2.3/2 Renovació i ambientalització del parc de vehicles Curt termini 7.908.380,02 0,00 € 0,00 No feta 0,00 € 2.065,44 2.3/3 Foment del cotxe compartit Mig termini 187.279,47 DQ DQ No feta 48,91 2.3/4 Foment del vehicle elèctric Llarg termini 331.916,85 DQ DQ No feta 86,69

6.1/1 Creació d'un servei d'informació als ciutadans sobre eficiència energètica i energies renovables Mig termini DQ DQ DQ No feta DQ

6.3/1 Foment dels processos participatius en les instal·lacions de mòduls solars fotovoltaics als equipaments municipals

Llarg termini 0,00 0,00 € 0,00 No feta 0,00 € 0,00

6.3/2 Campanyes de comunicació ciutadana en matèria d'estalvi energètic, estalvi d'aigua i prevenció i recollida selectiva de residus

Curt termini 2.715.815,84 75.000,00 € 0,00 Feta 43.000,00 € 32.000,00 € 1.966,25

6.4/1 Sensibilització dels treballadors de l'Ajuntament sobre ús, reciclatge i consum responsable de béns i serveis

Curt termini 5.687,77 1.200,00 € 0,00 No feta 1.200,00 € 1,49

6.4/2 Creació d'un projecte d'ambientalització energètica escolar Mig termini 15.563,21 DQ 0,00 No feta 8,69

6.4/3 Programa d'ambientalització energètica de les entitats Mig termini DQ 0,00 € 0,00 No feta 0,00 € DQ

TOTAL 16.409.184,17 118.200,00 € 43.000,00 € 75.200,00 € 5.584,07


67

Societat


Estalvi aconseguit

(kWh)



(anys)

Estat actuació





3.1/2 Instal·lació de mòduls fotovoltaics a títol privat Mig termini 0,00 2.510.890,67 € 11 anys aprox. No feta 2.510.890,67 € 362,32 TOTAL 0,00 2.510.890,67 € 0,00 € 2.510.890,67 € 362,32

Activitats econòmiques


Estalvi aconseguit

(kWh)



(anys)

Estat actuació





3.1/3 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als sostres de les naus industrials Mig termini 0,00 6.337.337,03 € 11 anys aprox. Feta 1.852.000,00 € 4.485.337,03 € 914,47

3.1/4 Instal·lació de mòduls fotovoltaics en camps solars en parcel·les industrials lliures Curt termini 0,00 981.750,00 € 11 anys aprox.. Feta 981.750,00 € 0,00 € 128,79

TOTAL 0,00 7.319.087,03 € 2.833.750,00 € 4.485.337,03 € 1.043,26


4.2. FITXES D’ACCIONS

A continuació es presenten les fitxes detallades de cadascuna de les accions a desenvolupar a Sant Joan de Vilatorrada per al compliment del compromís del pacte d’alcaldes i alcaldesses.

El contingut de les fitxes s’estructura de la següent forma:

Codi: es basa en la següent taula d’àmbits d’aplicació del PAES.

Àmbit Temàtica Codi/Codi_acció

Edificis i equipaments municipals 1.1/núm. acció Infraestructures municipals (bombament i altres...) 1.2/núm. acció Enllumenat públic i semàfors 1.3/núm. acció Sector domèstic 1.4/núm. acció

Equipaments i serveis

Sector serveis 1.5/núm. acció Flota municipal (pròpia i externalitzada) 2.1/núm. acció Transport públic municipal 2.2/núm. acció Transport Transport privat i comercial 2.3/núm. acció Producció d’energies renovables 3.1/núm. acció Producció local d’energia Cogeneració 3.2/núm. acció Planejament urbà 4.1/núm. acció Mobilitat o transport 4.2/núm. acció Planificació Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans 4.3/núm. acció

Requisits d’eficiència energètica 5.1/núm. acció Adquisició pública de béns i serveis Requisits d’energia renovable 5.2/núm. acció

Serveis d’assessorament 6.1/núm. acció Finançament i ajuts 6.2/núm. acció Sensibilització i treball amb xarxes locals 6.3/núm. acció Participació ciutadana

Formació i educació ambiental 6.4/núm. acció Residus 7.1/núm. acció Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) 7.2/núm. acció Altres

Altres 7.3/núm. acció

El codi és la numeració específica de cada acció. Així, l’acció 1.2/5 serà:

1.2/5

Àmbit: Edificis...

Acció nº 5 d’aquest tipus

Temàtica: Infraestructures


Títol: nom que identifiqui l’acció proposada.

Expectativa de reducció de CO2 (Tn/any): estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb l’execució de l’acció.

Àmbit: d’acord amb el quadre anterior, es descriuen 7 àmbits d’actuació que són els definits a la metodologia SEAP Template de l’oficina del Covenant of Majors.

Temàtica: caldrà especificar a cada acció quina és la temàtica que li correspon, segons el quadre anterior.

Tipologia:

• CP (gestió dels consums propis i prestació de serveis del municipi): edificis públics, el servei d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració de plecs de condicions per la contractació d’altres serveis, etc. Incloent accions d’ús racional d’energia, millora de l’eficiència de les energies convencionals, canviant a carburants alternatius en el transport, etc. S’inclouran també les accions d’incorporació d’energies renovables en edificis i equipaments municipals per a consums propis, com ara l’energia solar tèrmica, geotèrmia...

• ER (producció i subministrament amb energies renovables connectades a xarxa): ja sigui directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa, solar, minieòlica, hidroelèctrica, etc.) o bé a través de compra d’electricitat verda.

• PDR (planificació, desenvolupament i regulació): a través del planejament, la redacció d’ordenances, mesures fiscals, etc.

• AM (assessorament, motivació i efecte demostració de les accions municipals): la participació i la sensibilització dels ciutadans i del sector serveis a través de campanyes, pactes, accions d’educació ambiental i el paper d’exemplificació del propi ajuntament.

Descripció: desenvolupament del títol de l’acció i definició dels objectius que es persegueixen mitjançant una breu explicació que justifiqui l’actuació. S’inclouen les actuals línies de finançament (cal tenir en compte que en un futur aquestes línies poden haver canviat). S’inclouen alguns enllaços amb pàgines web amb experiències semblants a les proposades a l’acció.

Interrelació amb d’altres accions del PAES: es detalla altres accions del pla amb que tingui relació.

Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobilitat, adequació enllumenat, POUM...

Prioritat: la prioritat de l’acció varia en funció de la reducció de les emissions i de la seva eficiència, i pot ser alta, mitjana o baixa.

Calendari:

• Curt termini: l’acció s’haurà implementat abans del 2012. • Mig termini: l’acció s’haurà implementat abans del 2015. • Llarg termini: l’acció s’haurà implementat abans del 2020.


71

Període d’execució: temps necessari per a la realització de l’acció un cop iniciada. Pot ser:

• Puntual: l’acció té un inici i un final definit (instal·lació de plaques solars). • Continuada: període d’aplicació variable (construcció de carril bici, de

programes de manteniment d’equipaments). • Periòdica: es fa puntualment cada cert temps (campanyes amb periodicitat

anual).

Cost d’inversió: en euros, IVA inclòs. Els costos són estimats en base a una metodologia concreta basada en la situació econòmica actual. Aquests costos poden ser diferents en el moment d’executar l’actuació, tenint en compte els possibles canvis en la situació econòmica, ja siguin canvis a l’alça o a la baixa.

Termini d’amortització: anys

Responsable: especificar el departament, àrea o càrrec tècnic que ha de liderar l’execució de l’acció.

Agents implicats: entitats, administracions i d’altres àrees o departaments de l’ajuntament implicats, malgrat no en siguin els responsables directes.

Indicadors de seguiment: indicadors específics que permetin avaluar la consecució de l’acció.

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats: indicadors clau influenciats en la mesura.

• Consum final d’energia total (Indicador de xarxa n. 14)

• Producció local d’energies renovables (Indicador de xarxa n. 16)

• Intensitat energètica local (Indicador de xarxa n. 15)

• Abastament d’aigua municipal (Indicador de xarxa n. 20)

• Mobilitat de la població (Indicador de xarxa n. 5)

• Consum final d’energia de l’Ajuntament

• Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total d’energia

• Percentatge de recollida selectiva

Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any): estalvi energètic associat a l’acció. Pot donar-se el cas que no n’hi hagi, com en les accions de gestió de residus.

Expectativa de producció energètica local (kWh/any): producció esperada en les mesures de producció energètica local.

Metodologia: base de càlcul sobre la qual s’han realitzat els càlculs de reducció d’emissions de CO2 en base a cada acció concreta.


PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT JOAN DE VILATORRADA

Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq (Tn/any)

1.1 1.1/1


11,33

Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Substitució de làmpades per altres de més eficients. Es proposa la substitució de les bombetes incandescents per fluorescents compactes i la substitució de qualsevol tipus de lluminària a LEDS, sempre i quan tinguin més de 4 hores diàries d'encesa, a part d'actuacions per a la millora de l'eficiència de l'enllumenat, en el cas que les actuacions tinguin períodes d'amortització de menys de 6 anys. En l'actualitat l'adquisició de làmpades més eficients, i sobretot amb tecnologia LED, és encara costosa. Tot i això, cal tenir en compte que d'aquí al 2020 aquesta tecnologia haurà millorat i els preus s'hauran equiparat als d'altres tecnologies, aconseguint així reduir els períodes d'amortització. Atenent a les avaluacions energètiques realitzades a Sant Joan de Vilatorrada i a les auditories energètiques realitzades el setembre de 2010, es proposen els següents canvis, amb períodes d'amortització de menys de 6 anys, per ordre de prioritat tenint en compte l'estalvi obtingut en tones de CO2 eq:

Equipament Actuacions Instal·lació d'un rellotge astronòmic per a la il·luminació exterior Avaluacions

energètiques CEIP Ametllers Sectorialització de la il·luminació de l'entrada i el passadís de la planta baixa en 4 sectors AEE_IL_05 Substitució de l'enllumenat de la Sala Polivalent per tub fluorescent AEE_IL_02 Reducció dels punts de llum de l'ascensor per un sol tub de 18W AEE_IL_06 Zonificació de la línia de finestres de la Biblioteca i de la zona infantil de la Biblioteca AEE_IL_07 Zonificació de la línia de finestres de la zona infantil de la Biblioteca AEE_IL_08 Instal·lació de detectors de presència a l'interior de l'ascensor

Cal Gallifa

AEE.EL.02 Eliminar bateria de condensadors Complex Mas Sant Joan

AE.3 Substitució de làmpades d'incandescència per fluorescents compactes de primera generació AE.3 Substitució de balast convencional per balast electrònic als tubs fluorescents Edifici

Consistorial AE.4 Substitució de làmpades incandescents per fluorescents compactes

Auditories energètiques 2010

Zona esportiva AE.2 Instal·lació de dispositius d'aturada automàtica de l'enllumenat Es recomana que aquests canvis s'efectuin de forma sistemàtica en el moment que es fonguin les làmpades existents i en els equipaments sotmesos a reformes o de nova construcció. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual per a l'adquisició i instal·lació de tecnologies eficients a l'enllumenat interior d'edificis públics i privats existents. Financia el 22% de la inversió i caldrà una reducció de com a mínim un 25% del consum d’energia convencional allà on s’ha produït la renovació. Es pot consultar la fitxa recum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER3_enllumenat_interior.pdf. Relació amb d’altres accions PAES 1.1/4, 1.1/5, 1.1/9, 1.3/1 i 1.3/2

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER3_enllumenat_interior.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER3_enllumenat_interior.pdf


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Auditoria energètica edifici. Edifici Cal Gallifa, Complex Mas Sant Joan, Ajuntament Sant Joan de Vilatorrada, Complex Esportiu de Sant Joan de Vilatorrada. Setembre de 2010

Prioritat Calendari Responsable Alta Mig termini Regidories de Medi Ambient i de Serveis

Període d’execució Puntual Agents implicats Responsable de manteniment Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN 12.318,31 € Termini d’amortització (anys)

Entre 1 i 4 anys

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Consum energètic equipaments municipals respecte la superfície construïda 27.250,71

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

Consum final d'energia de l’ajuntament Metodologia Càlculs obtinguts a partir de les Avaluacions energètiques realitzades al CEIP Ametllers, el CEIP Collbaix, l’Espai Jove, la Policia Local i la Residència Atzavara dins del PAES, i a partir de les Auditories energètiques realitzades el setembre de 2010 al Mas Can Gallifa, al Complex Mas Sant Joan, a l’Edifici Consistorial i a la Zona Esportiva.




1.1 1.1/2 Millora de l'aïllament dels tancaments dels equipaments municipals 36,18


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Millorar l'aïllament dels tancaments als edificis municipals, per tal de millorar l'eficiència energètica. Posteriorment al 2005, a l'edifici Cal Gallifa es va dur a terme la millora dels tancaments amb el canvi dels tancaments de fusta i vidre simple existents per tancaments d'alumini i doble vidre amb una tipologia de vidre de 5-14-6. Aquesta millora ha permès una reducció en el consum elèctric de la climatització de l'edifici, que es veu reflectida en les dades de consum elèctric del contracte amb nom “Escola d’adults màquines”, que segons l'Auditoria energètica de l'edifici Can Gallifa duta a terme el setembre de 2010 porta associat el consum elèctric pel sistema de climatització per tot l’edifici. Entre 2005 i 2009 aquest estalvi en el consum ha sigut de 59.685 kWh, que s'ha assignat a la millora en els tancaments de l'edifici. Atenent a les avaluacions energètiques realitzades a Sant Joan de Vilatorrada, tenint en compte les hores d'utilització dels equipaments no hi ha actuacions de millora de l'aïllament dels tancaments amb períodes d'amortització inferiors a 6 anys. Atenent a les auditories energètiques realitzades el setembre de 2010, es proposa la millora de la doble porta d'accés del recinte del Pavelló (AE.7). L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual que financia el 22% de la inversió i fa referència a la rehabilitació energètica de l'envolupant tèrmica dels edificis existents d'ús diferent al d'habitatge. L’envolupant tèrmica que es rehabiliti haurà de complir amb el document HE1 “Limitación de la demanda energètica” del Codi Tècnic de l’Edificació i les indicades pel Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció dels criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis (DOGC núm. 4574- 16.2.2006). Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER5_rehabilitacio_envolupant.pdf. Relació amb d’altres accions PAES 1.1/3, 1.1/4, 1.1/5, 1.1/6, 1.1/7 i 1.1/9

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Auditoria energètica edifici. Edifici Cal Gallifa, Complex Esportiu de Sant Joan de Vilatorrada. Setembre de 2010

Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Regidories de Medi Ambient i de Serveis


4



http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER5_rehabilitacio_envolupant.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER5_rehabilitacio_envolupant.pdf




1.1 1.1/3 Millora de la climatització dels equipaments municipals 25,35


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Per a millorar la climatització dels equipaments, es proposen un seguit d'actuacions. Atenent a les avaluacions energètiques realitzades a Sant Joan de Vilatorrada, i a les auditories energètiques realitzades el setembre de 2010, es proposen les següents actuacions, amb períodes d'amortització inferiors a 6 anys:

Equipament Actuacions

CEIP Ametllers Instal·lació de vàlvules termoestàtiques als radiadors i instal·lació de termòstats

CEIP Collbaix Instal·lació de vàlvules termoestàtiques als radiadors i instal·lació de termòstats

Avaluacions energètiques

Espai Jove Instal·lació de vàlvules termoestàtiques als radiadors AEE_CL_13 Sonda exterior calderes AEE_CL_09 Termòstat independent zona Biblioteca AEE_CL_10 Bloquejar subquadres CLIMA (mal ús per part del personal de l'edifici) AEE_CL_11 Ventilar sala refredadores obertures superiors i laterals AEE.CL.03 Parar sistema climatització CIO central AEE_CL_08 Regulació circuits calefacció-refrigeració AEE_CL_14 Variador velocitat UTA segons concentració de CO AEE_CL_06 Variador velocitat bomba secundari climatització Grundfos MG90

Cal Gallifa

AEE_CL_07 Variador bombes secundari clima Grundfos MOT MG90 Edifici Consistorial AE.11 Aïllament de les canonades de distribució de refrigerant

AE.6 Control de la calefacció de la zona de pistes del pavelló


Zona Esportiva AE.9 Control de la temperatura de l'ACS dels vestuaris de la piscina amb una vàlvula termoestàtica

L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual que financia el 22% de la inversió i fa referència a la millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques dels edificis existents. Se subvencionaran les despeses de substitució o millora de l'equipament tèrmic d'un edifici existent destinat a calefacció, refrigeració, climatització o generació d'aigua calenta sanitària que no faci servir fonts d'energia renovables. Aquesta actuació ha d'obtenir un estalvi mínim del 20% del consum d'energia de la instal·lació substituïda o modificada. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER4_equipament_termic_edificis.pdf. Relació amb d’altres accions PAES 1.1/2, 1.1/4, 1.1/5, 1.1/6, 1.1/7 i 1.1/9

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Auditoria energètica edifici. Edifici Cal Gallifa, Ajuntament Sant Joan de Vilatorrada, Complex Esportiu de Sant Joan de Vilatorrada. Setembre de 2010


http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER4_equipament_termic_edificis.pdf




Entre 2 mesos i 6 anys








1.1 1.1/4 Millora de l'eficiència energètica dels equips i aparells dels equipaments municipals 12,28


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Les auditories energètiques realitzades el setembre de 2010 als equipaments municipals proposen algunes mesures per a la millora de l'eficiència energètica dels equips i aparells, amb períodes d'amortització inferiors a 6 anys, en concret en dos dels equipaments municipals auditats. Edifici Consistorial: AE.2 Garantir apagada màquines en horari de no activitat. Zona Esportiva: AE.8 Control energia reactiva dels subministraments elèctrics de pavelló, pistes de tennis i camp de futbol.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 1.1/2, 1.1/3, 1.1/5, i 1.1/9

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Auditoria energètica edifici. Edifici Cal Gallifa, Ajuntament Sant Joan de Vilatorrada. Setembre de 2010


Període d’execució Puntual Agents implicats Responsable de manteniment Cost d’inversió (€), IVA inclòs 900,00 € Termini d’amortització (anys)

2,3








1.1 1.1/5

Actuacions de millora de l'eficiència energètica dels equipaments municipals amb períodes d'amortització d'entre 6 i 12 anys

38,03


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Atenent a les avaluacions energètiques realitzades a Sant Joan de Vilatorrada i a les auditories energètiques realitzades el setembre de 2010, es proposen les següents actuacions, amb períodes d'amortització d'entre 6 i 12 anys. A. Actuacions en il·luminació:

Equipament Actuacions CEIP Ametllers Substitució de làmpades per altres de més eficients Avaluacions

energètiques CEIP Collbaix Substitució de làmpades per altres de més eficients AEE_IL_01 Substituir Enllumenat Biblioteca per tub LED AEE_IL_04 Substituir Enllumenat Escola Adult per tub LED Cal Gallifa AEE_IL_03 Substituir Enllumenat CIO per tub LED

Complex Mas Sant Joan

AE.2 Substitució del balast convencional dels tubs fluoscents per balast elcetrònic

Edifici Consistorial AE.5 Instal·lació de dispositius d'aturades automàtica de l'enllumenat


Zona Esportiva AE.1 Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic

B. Actuacions per a la millora dels tancaments:

Equipament Actuacions Complex Mas Sant Joan AE 6. Substitució dels vidres simples per vidres dobles (en curs) Auditories

energètiques 2010 Edifici Consistorial AE.10 Substitució dels vidres simples per vidres dobles (en curs)

C. Actuacions en climatització:

Equipament Actuacions AEE_CL_17 Recuperador energètic UTA AEE_CL_05 Variador bomba Primari refrigeració Grundfos UPS 50-120 AEE.CL.04 Variador velocitat bombes primari calefacció UPS 50 Auditories

energètiques 2010 Cal Gallifa AEE_CL_15 Substituir sistema de clima del CIO per sistema actual resta de l'edifici

Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 1.1/2, 1.1/3, 1.1/4, 1.1/6, 1.1/7 i 1.1/9

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Auditoria energètica edifici. Edifici Cal Gallifa, Complex Mas Sant Joan, Ajuntament Sant Joan de Vilatorrada, Complex Esportiu de Sant Joan de Vilatorrada. Setembre de 2010

Prioritat Calendari Responsable Mitjana Llarg termini Regidories de Medi Ambient i de Serveis



Entre 6 i 12 anys








1.1 1.1/6 Instal·lació de caldera de biomassa per a la calefacció del Pavelló Poliesportiu 16,20


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció El Pavelló Poliesportiu disposa d'una caldera de biomassa en funcionament des de l'octubre de 2009. Es tracta d'una caldera KWB TDS 240 que funciona amb astelles de pi blanc, i des d'octubre de 2009 fins abril de 2010 ha consumit 29,05 tones d'estella G50 i 36,77 tones d'estella G30. Anteriorment tota la climatització del Pavelló es feia amb una caldera de gasoil, que el 2008 va consumir 6.000 litres de gasoil C i el 2009 en va consumir 5.000 (tenint en compte l'entrada en funcionament de la caldera de biomassa). Tenint en compte el consum de gasoil C de 2008, se suposa un estalvi en emissions per la utilització de la caldera de biomassa de 16,20 tones, ja que la biomassa té un factor d'emissió zero. Per al subministrament de combustible, segons l'Inventari Forestal de Catalunya, el municipi de Sant Joan de Vilatorrada té una superfície de bosc de 391 hectàrees que podrien subministrar fusta i llenya per a la generació d'estella donant així sortida comercial a la biomassa generada als boscos i que actualment no es treu per manca de rendiment. La Federació d'ADF del Bages, a la que pertany el municipi de Sant Joan de Vilatorrada, disposa d'una màquina per generar estella a partir de troncs i branques. Es proposa la instal·lació de calderes de biomassa per a la climatització de nous projectes d'equipaments municipals. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual que financia el 22% de la inversió i fa referència a la millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques dels edificis existents. Se subvencionaran les despeses de substitució o millora de l'equipament tèrmic d'un edifici existent destinat a calefacció, refrigeració, climatització o generació d'aigua calenta sanitària que no faci servir fonts d'energia renovables. Aquesta actuació ha d'obtenir un estalvi mínim del 20% del consum d'energia de la instal·lació substituïda o modificada. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER4_equipament_termic_edificis.pdf. També hi ha una línia de crèdit tou de l'ICAEN que pot tenir un període de 4 anys en els que només es paguen interessos (es pot consultar la convocatòria 2010 a http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=fd768a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fd768a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default). El Banc Europeu d'Inversions (BEI) ha aprovat una línia de finançament del projecte d'inversió Energy Efficience and Renewables Barcelona 2009-2012, presentat per la Diputació de Barcelona. L'objectiu d'aquesta línia és posar préstecs a disposició dels Ajuntaments que desenvolupin projectes per a impulsar l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables en els municipis de la província de Barcelona. El projecte té un import màxim de 250 milions d'euros, amb un import addicional de 250 milions d'euros més per part de les caixes Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i Caixa de Catalunya. Es pot consultar informació referent a aquest projecte a http://www.diba.cat/mediambient/pdf/dibabanceuropeu10.pdf. Experiències: instal.lació district heating alimentada per biomassa forestal al municipi d'Avinyó (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=1655396); el municipi de Bellver està duent a terme les obres per instal·lar una caldera de biomassa i la sitja en un punt estratègic situat entre la piscina i el poliesportiu municipal, l’escola, la llar d’infants i el centre cívic per a la climatització d'aquests equipaments (http://www.regio7.cat/comarques/2009/04/28/comarques-bellver-construeix-caldera-biomassa-edificis-publics/27856.html); calderes de biomassa al Lluçanès (revista DEMO de l'ICAEN) (http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Energia%20DEMO/Documents/Arxius/109democat.pdf).



http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=fd768a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fd768a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default



http://www.diba.cat/mediambient/pdf/dibabanceuropeu10.pdf

https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=1655396

http://www.regio7.cat/comarques/2009/04/28/comarques-bellver-construeix-caldera-biomassa-edificis-publics/27856.html

http://www.regio7.cat/comarques/2009/04/28/comarques-bellver-construeix-caldera-biomassa-edificis-publics/27856.html

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Energia%20DEMO/Documents/Arxius/109democat.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Energia%20DEMO/Documents/Arxius/109democat.pdf


Relació amb d’altres accions PAES 1.1/2, 1.1/3, 1.1/4, 1.1/5, 1.1/7 i 1.1/9

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Auditoria energètica edifici. Complex Esportiu de Sant Joan de Vilatorrada. Setembre de 2010

Prioritat Calendari Responsable Baixa Curt termini Regidories de Medi Ambient i de Serveis

Període d’execució Puntual Agents implicats Enginyer municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Federació d'ADFs del Bages 41.000,00 € Propietaris forestals Diputació de Barcelona Termini d’amortització (anys) ICAEN

4


Caldera de biomassa instal·lada 60.667,93


Producció local d'energies renovables Consum final d'energia de l’ajuntament Metodologia Considerant el consum de gasoil C de 2008 al Pavelló municipal, que és de 6.000 litres, s’obté un consum de 60.667,93 kWh, que amb el corresponent factor d’emissió del gasoil C (0,000267), correspon a 16,20 tones de CO2 eq. Es considera que la biomassa té un factor d’emissió zero, de manera que les emissions del consum de gasoil C a l’equipament corresponen a l’estalvi aconseguit.




1.1 1.1/7

Instal·lació d'un sistema d'aprofitament solar tèrmic per l'aprovisionament d'aigua calenta sanitària al Pavelló i als vestuaris del camp de futbol municipal

3,07


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Actualment el Pavelló disposa d'un sistema d'aprofitament solar tèrmic per l'aprovisionament d'aigua calenta sanitària, el qual dóna suport a la caldera de biomassa instal·lada i en funcionament des d'octubre de 2009. Per a cobrir la demanda d'aigua calenta sanitària (ACS) dels vestuaris del camp de futbol es compta actualment amb una sola caldera que funciona amb propà. Es proposa dur a terme la instal·lació proposada a la Memòria tècnica per a la instal·lació d'un sistema d'aprofitament solar tèrmic per l'aprovisionament d'aigua calenta sanitària als vestuaris del camp de futbol municipal, de juliol de 2009. La memòria tècnica proposa la instal·lació d'un camp de col·lectors solars tèrmics format per 12 unitats, amb una superfície total de captació igual a 24 m2. El sistema estaria dissenyat per a cobrir el 50% de la demanda actual, tot i que els càlculs mostren una cobertura solar total anual d'ACS del 62,45%. El Banc Europeu d'Inversions (BEI) ha aprovat una línia de finançament del projecte d'inversió Energy Efficience and Renewables Barcelona 2009-2012, presentat per la Diputació de Barcelona. L'objectiu d'aquesta línia és posar préstecs a disposició dels Ajuntaments que desenvolupin projectes per a impulsar l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables en els municipis de la província de Barcelona. El projecte té un import màxim de 250 milions d'euros, amb un import addicional de 250 milions d'euros més per part de les caixes Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i Caixa de Catalunya. Es pot consultar informació referent a aquest projecte a http://www.diba.cat/mediambient/pdf/dibabanceuropeu10.pdf. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual que financia el 22% de la inversió i fa referència a la millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques dels edificis existents. Se subvencionaran les despeses de substitució o millora de l'equipament tèrmic d'un edifici existent destinat a calefacció, refrigeració, climatització o generació d'aigua calenta sanitària que no faci servir fonts d'energia renovables. Aquesta actuació ha d'obtenir un estalvi mínim del 20% del consum d'energia de la instal·lació substituïda o modificada. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER4_equipament_termic_edificis.pdf. Experiències: instal·lació d'energia solar tèrmica en una piscina municipal a Terrassa (revista DEMO de l'ICAEN) (http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Energia%20DEMO/Documents/Energia%20Demo%201_99%20PDFs/energiaDEMO%201-99%20Pdfs/demo_60_cat.pdf). Relació amb d’altres accions PAES 1.1/2, 1.1/3, 1.1/4, 1.1/5, 1.1/6 i 1.1/9

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Memòria tècnica per l'instal·lació d'un sistema d'aprofitament solar tèrmic per l'aprovisionament d'aigua calenta sanitària als vestuaris del camp de futbol de Sant Joan de Vilatorrada. Juliol de 2009

Prioritat Calendari Responsable Mitjana Curt termini Regidories de Medi Ambient i de Serveis

Període d’execució Puntual Agents implicats




http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Energia%20DEMO/Documents/Energia%20Demo%201_99%20PDFs/energiaDEMO%201-99%20Pdfs/demo_60_cat.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Energia%20DEMO/Documents/Energia%20Demo%201_99%20PDFs/energiaDEMO%201-99%20Pdfs/demo_60_cat.pdf


Cost d’inversió (€), IVA inclòs 20.400,00 € Termini d’amortització (anys)

8,3


Sistema solar tèrmic instal·lat 13.523,67


Producció local d'energies renovables Consum final d'energia de l’ajuntament Metodologia El consum de gas propà el 2009 als vestuaris del camp de futbol per a l’obtenció d’aigua calenta sanitària és de 21.655,20 kWh. Per al càlcul de l’estalvi energètic i en emissions es té en compte el fet que la Memòria tècnica del projecte fixa la cobertura del 62,45% de la demanda d’aigua calenta sanitària amb els col·lectors tèrmics.




1.1 1.1/8

Sobrepassar els criteris mínims establerts en el Decret d'Ecoeficiència i en el nou Codi Tècnic de l'Edificació en la construcció de nous equipaments

Difícilment quantificable


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals PDR Descripció En la construcció de nous equipaments, incorporar criteris d'urbanisme bioclimàtic, eficiència en la climatització i la il·luminació, instal·lacions d'energies renovables (energia solar fotovoltaica a la coberta, calderes de biomassa, etc.), sistemes passius de protecció de la radiació solar,... més enllà de les determinacions del Decret d'Ecoeficiència i del nou Codi Tècnic de l'Edificació, en el sentit de construir equipaments amb certificació A en eficiència energètica o amb zero emissions. El Parlament Europeu ha aprovat una directiva que té com a objectiu promoure l'estalvi energètic dels edificis. D'acord amb la nova normativa, tots els edificis construïts a partir del 2020 tindran un consum energètic proper a zero, i els immobles existents cumpliran uns estàndards més elevats d'eficiència energètica. Aquesta directiva forma part d'un paquet legislatiu d'eficiència energètica. Es pot consultar informació a la pàgina web de l'ICAEN (http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.92f39315c7cce99ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=d147d1544a3d8210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD) i a Ecoticias.com (http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/26878/Nueva-etiqueta-para-ahorrar-energia-en-electrodomesticos). L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions per a la construcció de nous edificis amb alta qualificació energètica. La quantia màxima de la subvenció serà, per a edificis d'altres usos que no siguin l'habitatge, un màxim de 15 euros/m2 si aconsegueixen una qualificació energètica B i un màxim de 30 euros/m2 si aconsegueixen una qualificació energètica A. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER6_construccio_edificis_alta_qualificacio.pdf. Experiències: construcció de l'Escola Bressol La Font del Rieral, a Santa Eulàlia de Ronçana, amb criteris bioclimàtics, de reutilització de recursos i d'ús d'elements naturals (http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=445047). Relació amb d’altres accions PAES

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...

Prioritat Calendari Responsable

Alta Curt termini Regidories de Medi Ambient, Urbanisme, Obres, Serveis i Manteniment

Període d’execució Contínua Agents implicats Arquitecte municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Diputació de Barcelona 0,0 € ICAEN

http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.92f39315c7cce99ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=d147d1544a3d8210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD



http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/26878/Nueva-etiqueta-para-ahorrar-energia-en-electrodomesticos

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER6_construccio_edificis_alta_qualificacio.pdf


http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=445047



Termini d’amortització (anys)



Número d'equipaments d'alta eficiència energètica 0,0


Consum final d'energia de l’ajuntament




1.1 1.1/9 Millora de la qualificació energètica dels equipaments existents Difícilment quantificable


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals AM Descripció Qualificar energèticament els equipaments municipals existents i actuar en el sentit de millorar-ne l'eficiència energètica i augmentar-la progressivament, instal·lant il·luminació eficient, calderes més eficients, millorant l'aïllament dels tancaments, instal·lant energies renovables, fent més eficient la climatització. Es proposa que per al 2020 tots els equipaments comptin amb Certificació energètica i exhibeixin l'etiqueta obtinguda en un espai visible per als usuaris de l'equipament. En aquest sentit, el Parlament Europeu ha aprovat una directiva que té com a objectiu promoure l'estalvi energètic dels edificis. D'acord amb la nova normativa, tots els edificis construïts a partir del 2020 tindran un consum energètic proper a zero, i els immobles existents cumpliran uns estàndards més elevats d'eficiència energètica. Aquesta directiva forma part d'un paquet legislatiu d'eficiència energètica. Es pot consultar informació a la pàgina web de l'ICAEN (http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.92f39315c7cce99ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=d147d1544a3d8210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD) i a Ecoticias.com (http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/26878/Nueva-etiqueta-para-ahorrar-energia-en-electrodomesticos). A part de les línies de subvencions per a la millora de l'enllumenat, de les instal·lacions tèrmiques i de l'envolupant tèrmica, l'ICAEN disposa d'una línia de subvencions per a la qualificació d'eficiència energètica d'edificis de nova construcció i rehabilitacions importants, que subvenciona un màxim del 75% de l'estudi. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER2_estudis_edificis.pdf. Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 1.1/2, 1.1/3, 1.1/4, 1.1/5, 1.1/6 i 1.1/7



Baixa Llarg termini Regidories de Medi Ambient, Urbanisme, Obres, Serveis i Manteniment, i Participació Ciutadana

Període d’execució Periòdica Agents implicats ICAEN Cost d’inversió (€), IVA inclòs 0,0 € Termini d’amortització (anys)



% equipaments classificats com a A respecte el total 0,0





http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER2_estudis_edificis.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER2_estudis_edificis.pdf




1.3 1.3/1 Canvi de làmpades de l'enllumenat públic a tecnologies més eficients 298,83


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció Segons les dades del Pla Director de l'enllumenat públic de Sant Joan de Vilatorrada, elaborat el març de 2009, el 38,4% de les làmpades de l'enllumenat públic de vapor de mercuri (d'eficiència molt baixa), mentre que el 56,8% són de vapor de sodi d'alta pressió. Actualment s'està duent a terme el canvi d'aquestes làmpades de vapor de mercuri a làmpades de vapor de sodi a tot el municipi. Es proposa canviar les làmpades actuals per làmpades de solucions tecnològiques que permetin un estalvi important en el consum, com ara la tecnologia LED, amb una vida útil de les làmpades de més de 50.000 hores i un consum de l'ordre del 20% respecte les làmpades de VSAP. El canvi de làmpada a tecnologia LED és fàcil i el manteniment és inferior. En les instal·lacions noves que s'hagin de realitzar emprar directament aquesta tecnologia més eficient. En fer aquest canvi disminuir la potència contractada amb la companyia subministradora. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual per a l'adquisició i instal·lació de tecnologies eficients a l'enllumenat exterior existent i de façanes d'edificis, que financia el 40% de la inversió. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/PR1_enllumenat_exterior.pdf. Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 1.1/5, 1.3/2, 1.3/3 i 1.3/4

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla director de l'enllumenat públic de Sant Joan de Vilatorrada. Memòria tècnica. Març 2009


Alta Curt termini Regidories de Medi Ambient i d'Obres, Serveis i Manteniment

Període d’execució Puntual Agents implicats Enginyer municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Diputació de Barcelona 536.409,30 € ICAEN Termini d’amortització (anys)

6


% làmpades tecnologia més eficient respecte total 674.557,80


Consum final d'energia de l’ajuntament Intensitat energètica local

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/PR1_enllumenat_exterior.pdf



Metodologia Per al càlcul de l’estalvi energètic i en emissions s’han utilitzat les dades contingudes al Pla Director de l’enllumenat públic sobre número de punts de llum, tipologia i potència, considerant el canvi d’aquestes lluminàries a tecnologia més eficient, amb el conseqüent estalvi energètic pel canvi de cada lluminària a potència inferior i estalvi econòmic per la reducció del cost en reposicions.




1.3 1.3/2 Canvi de les làmpades incandescents dels semàfors a tecnologia LED 0,55


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció Fins el 2009 s'ha dut a terme el canvi de les làmpades dels semàfors a tecnologia LED en aproximadament un 10% de les làmpades existents. Es proposa canviar la resta de làmpades incandescents dels semàfors a làmpades de tipus LED. Aquest canvi suposa un estalvi energètic important amb una millora de la qualitat en la visualització dels senyals i una disminució en el manteniment. Es calcula per a les òptiques convencionals un consum mitjà de 59,9 kWh, mentre que en el cas de les òptiques tipus LED el consum mitjà és de 13,6 kWh, de manera que suposa un estalvi proper al 23%. En cas que calgui instal·lar nous semàfors al municipi, aquests ja han de disposar de làmpades de tipus LED.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 1.1/5, 1.3/1, 1.3/3 i 1.3/4



Mitjana Curt termini Regidories de Medi Ambient i d'Obres, Serveis i Manteniment

Període d’execució Puntual Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs 1.466,10 € Termini d’amortització (anys)

9


% làmpades LED respecte total 1.249,56


Consum final d'energia de l’ajuntament Intensitat energètica local Metodologia Per al càlcul de l’estalvi s’ha considerat un consum mitjà en el cas d’òptiques convencionals de 59,88 kWh/òptica, mentre que en el cas de les òptiques amb tecnologia LED s’ha considerat un consum mitjà de 13,60 kWh/òptica.




1.3 1.3/3 Disminució de la potència contractada pels quadres d'enllumenat públic 0,00


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció Actualment, la potència contractada en enllumenat públic és superior a la necessària. Caldria coneixer la potència instal·lada per cada quadre elèctric i així poder fer el canvi de potència contractada ajustada a la realitat. Segons dades del Pla Director de l'enllumenat públic de municipi, actualment la potència contractada és de l'ordre del 20% superior a la necessària. Cal revisar la potència a contractar i reduir-la sempre que es realitzi un canvi en l'enllumenat. S'ha calculat que l'estalvi anual adequant la potència contractada a la necessària seria de l'ordre de 1.200 €.

Relació amb d’altres accions PAES 1.3/1, 1.3/2 i 1.3/4


Prioritat Calendari Responsable Alta Mig termini Regidoria d'Obres, Serveis i Manteniment

Període d’execució Puntual Agents implicats Companyia subministradora electricitat Cost d’inversió (€), IVA inclòs Enginyer municipal 0,0 € Responsable enllumenat Termini d’amortització (anys)

0,0


% de quadres amb potència contractada ajustada a la potència instal·lada respecte total quadres enllumenat 0,0






1.3 1.3/4 Instal·lació de rellotges astronòmics als quadres d'enllumenat 3,23


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció Segons el Pla Director de l'enllumenat públic de Sant Joan de Vilatorrada, dels 22 quadres de control existents al municipi, 18 (el 82%) disposen de rellotge astronòmic, que és l'opció més òptima degut a la seva precisió, baix cost en manteniment i facilitat de programació. Es proposa canviar el sistema d'encesa de la resta de quadres (4 en total) amb rellotges astronòmics per a optimitzar els períodes de funcionament de les làmpades. En els quadres nous optar directament per aquest sistema de control. Emmarcar les actuacions dins del Pla director de l'enllumenat que inclogui el compliment del que disposa el Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió («BOE» 224, de 18-9-2002.) http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2002/10/01/pdfs/A02526-02720.pdf. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual per a l'adquisició i instal·lació de tecnologies eficients a l'enllumenat exterior existent i de façanes d'edificis, que financia el 40% de la inversió. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/PR1_enllumenat_exterior.pdf. Relació amb d’altres accions PAES 1.3/1, 1.3/2 i 1.3/3


Prioritat Calendari Responsable Alta Mig termini Regidoria d'Obres, Serveis i Manteniment

Període d’execució Puntual Agents implicats Companyia subministradora electricitat Cost d’inversió (€), IVA inclòs Enginyer municipal 600,00 € Responsable enllumenat Termini d’amortització (anys)

1


% de quadres amb rellotge astronòmic 7.288,05


Consum final d'energia de l’ajuntament Metodologia Per al càlcul de l’estalvi es considera el percentatge de quadres d’enllumenat que no disposen encara de rellotge astronòmic (el 18%, segons dades del Pla Director de l’enllumenat públic) i el fet que el pas a rellotge astronòmic suposarà la reducció d’un 4% de les hores d’obertura de l’enllumenat corresponent.

http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2002/10/01/pdfs/A02526-02720.pdf






1.4 1.4/1 Foment del canvi de les calderes de gasoil C a gas natural als habitatges privats 307,02


Equipaments i serveis Sector domèstic AM Descripció Es proposa fomentar que els habitatges que encara disposin de calderes de gasoil C facin el canvi a gas natural per a cobrir les necessitats de climatització. El càlcul de l'estalvi d'emissions i d'energia s'ha fet comptant que un 70% del consum de les calderes de gasoil C de 2005 passa a ser consum de gas natural. L'ICAEN ha ampliat el Pla Renova't d'electrodomèstics, calderes i aparells condicionats 2010, amb l'ampliació del pressupost de 1.000.000 d'euros. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de desembre o quan s'exhaureixi el pressupost ampliat. Es pot consultar més informació a http://www.plarenovat2010.cat/electrodomestics.

Relació amb d’altres accions PAES 1.4/2 i 6.1/1



Mitjana Llarg termini Regidories de Medi Ambient i de Promoció Econòmica

Període d’execució Periòdica Agents implicats Ciutadans Cost d’inversió (€), IVA inclòs 0,0 € Termini d’amortització (anys)

0,0


% d'habitatges amb calderes de gas natural 1.149.877,03


Consum final d'energia total Metodologia Tenint en compte l’evolució del consum de gasoil C a Sant Joan de Vilatorrada entre 2000 i 2007 i el fet que el consum de gas natural s’ha d’anar generalitzant a tot el municipi, es calcula una reducció del 70% del consum i de les emissions per al 2020.

http://www.plarenovat2010.cat/electrodomestics




1.4 1.4/2 Auditories energètiques als habitatges 18,34 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Sector domèstic AM Descripció Realització de 5 auditories energètiques anuals a domicilis. Es tracta de visitar els domicilis per assessorar de forma personalitzada amb l'ajuda de comptadors intel·ligents de consum d'electricitat. L'objectiu és avaluar els consums energètics i també els consums d'aigua i la gestió de residus amb l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Cada auditoria inclourà tres visites del tècnic: una per a instal·lar el comptador i deixar un qüestionari sobre els consums, passats 6 mesos es farà una segona visita per analitzar els consums i informar de les possibles mesures que es poden dur a terme. La tercera visita es farà per veure els resultats de les mesures aplicades passats entre 6 i 12 mesos. Actualment existeix la iniciativa "Cero CO2" (http://www.ceroco2.org/) per calcular emissions de les vivendes i també per reduir-les i compensar-les. L'11 d'abril de 2010 va finalitzar el Pla Renova't de finestres, obertures i proteccions solars (http://www.plarenovat2010.cat/finestres), al qual s'han pogut acollir tant habitatges particulars com actuacions integrals en edificis plurifamiliars, o edificis del sector terciari. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anuals per a la realització d'auditories energètiques d'edificis, d'enllumenat exterior i serveis no industrials existents. Seran subvencionables les auditories que examinin i proposin millores en la relació entre les fonts energètiques, els usos energètics i els productes o serveis generats. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER1_auditories_edificis.pdf Experiències: Barnamil, veïns i veïnes amb l'energia neta (http://www.energianeta.net/), pàgina que ofereix la possibilitat de complimentar una ecoauditoria de la llar on-line; "Llars verdes", programa de participació ciutadana i d'aprenentatge col·lectiu per un procés de canvi cap a una gestió més responsable dels recursos energètics i d'aigua, del consum de productes i la neteja a les llars (http://llarsverdes.blogspot.com/); l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat torna a fer auditories energètiques a les llars per promoure la reducció del consum d’energia (http://www.santboi.cat:8080/NPremsaW.nsf/ca-WebNPremsa-BASE/C12570A40043BB01C12577930021AEF9?OpenDocument&Clau=tnoticies&Idioma=ca). Relació amb d’altres accions PAES 1.4/1, 1.5/1, 3.1/2 i 6.1/1



Mitjana Llarg termini Regidories de Medi Ambient i Participació Ciutadana

Període d’execució Periòdica Agents implicats Ciutadans Cost d’inversió (€), IVA inclòs 30.000,00 € Termini d’amortització (anys)

0,0

http://www.ceroco2.org/

http://www.plarenovat2010.cat/finestres

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER1_auditories_edificis.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER1_auditories_edificis.pdf

http://www.energianeta.net/

http://llarsverdes.blogspot.com/

http://www.santboi.cat:8080/NPremsaW.nsf/ca-WebNPremsa-BASE/C12570A40043BB01C12577930021AEF9?OpenDocument&Clau=tnoticies&Idioma=ca

http://www.santboi.cat:8080/NPremsaW.nsf/ca-WebNPremsa-BASE/C12570A40043BB01C12577930021AEF9?OpenDocument&Clau=tnoticies&Idioma=ca



Número d'auditories realitzades 67.098,59


Consum final d'energia total Intensitat energètica local Metodologia Es calcula que els 50 habitatges en què es durà a terme una auditoria energètica reduiran un 10% el consum energètic i les emissions.




1.5 1.5/1 Auditories energètiques als establiments comercials 103,00


Equipaments i serveis Sector serveis AM Descripció Els establiments comercials i els serveis tenen un potencial de reducció del consum energètic important que necessàriament implica una reducció de costos i un augment de la competitivitat. A principis de febrer de 2010 Endesa va iniciar el "Pla Il·lumina" (http://www.planiluminaendesa.com/cat_index.html) per a establiments comercials i serveis de cara a assessorar-los en l'estalvi d'electricitat. El termini per a la presentació de sol·licituds per al Pla Renova't d'enllumenat per a comerços de l'ICAEN va finalitzar el 26 de maig de 2010 (http://www.plarenovat2010.cat/llums). A part de les actuacions en il·luminació, es proposa que els establiments comercials realitzin altres actuacions encaminades a l'estalvi energètic, com la instal·lació de calderes de biomassa, la millora en els tancaments (portes i finestres), la millora del tancament de neveres que estiguin a l'abast del públic... L'actuació que es proposa és la de promocionar els plans existents en matèria d'estalvi energètic a comerços i serveis a través del butlletí municipal.




Baixa Mig termini Regidories de Medi Ambient i Participació Ciutadana, i Activitats Econòmiques

Període d’execució Periòdica Agents implicats Establiments comercials Cost d’inversió (€), IVA inclòs 12.000,00 € Termini d’amortització (anys)

0,0


Consum d'energia sector serveis per càpita 281.975,90


Consum final d'energia total Intensitat energètica local Metodologia Per la realització de les auditories energètiques es considera que hi haurà una reducció del 2% en el consum i en les emissions del sector serveis.

http://www.planiluminaendesa.com/cat_index.html

http://www.plarenovat2010.cat/llums




2.3 2.3/1 Cursos de conducció eficient per als ciutadans 978,24


Transport Transport privat i comercial AM Descripció Els ciutadans poden realitzar cursos de conducció eficient a qualsevol autoescola que n'ofereixi, demanant data i hora de realització del curs. Es proposa que l'Ajuntament organitzi grups de ciutadans que vulguin dur a terme els cursos i es posi en contacte amb les autoescoles per a oferir els cursos a aquests grups. L'Ajuntament s'hauria d'encarregar de la difusió pública i de l'organització local dels cursos, i posar-se en contacte amb les autoescoles properes al municipi que els puguin realitzar. L'ICAEN ofereix a través d'internet un simulador de conducció eficient (http://www.gencat.cat/icaen/aplicacions/simulador_conduccio/). L'ICAEN organitza cursos gratuïts per aprendre a conduir de manera eficient i reduir el consum energètic del vehicle. Per rebre un d'aquests cursos, cal posar-se en contacte directament amb una de les autoescoles que imparteixen la formació en conducció eficient, i el centre li oferirà una data i un lloc on rebre el curs. El cost del curs és de 80 €, però està íntegrament subvencionat. Es pot consultar més informació sobre els cursos de conducció eficient 2010 a http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default. Relació amb d’altres accions PAES 2.3/2, 2.3/3 i 2.3/4



Mitjana Mig termini Regidories de Medi Ambient, d'Educació i de Participació Ciutadana

Període d’execució Periòdica Agents implicats

Ciutadans majors d'edat que disposin de carnet de conduir

Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN 0,0 € Termini d’amortització (anys)

0,0


Número de persones que participen als cursos per any 3.745.589,49


Consum final d'energia total Intensitat energètica local

http://www.gencat.cat/icaen/aplicacions/simulador_conduccio/

http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default




Metodologia Es calcula un estalvi sobre el consum i les emissions del sector transport del 5% en global, tenint en compte que d’aquí al 2020 hi haurà encara conductors que no s’hauran inscrit a cap curs.




2.3 2.3/2 Renovació i ambientalització del parc de vehicles 2.065,44


Transport Transport privat i comercial PDR Descripció Donats els canvis que es preveuen en el sector de l'automoció, en l'horitzó 2020 el parc de vehicles haurà sofert una renovació important. Mitjançant l'eina AMBIMOB-U, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, es calcula que aquesta renovació implicarà una reducció en les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'un 11%. Es proposa potenciar la renovació del parc de vehicles amb vehicles menys contaminants (híbrids o elèctrics) i incentivar-ne la compra amb una reducció de la taxa de l'Impost de Circulació de Vehicles de Tracció Mecànica. Així s'establiria l'exempció del pagament als vehicles que acreditin emissions de CO2 entre 0 i 120 g/km, i es facilitarien els tràmits. L'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada ha inclòs a l'ordenança fiscal número 3, Impost sobre vehicles de tracció mecànica, en el seu article 5 (Beneficis fiscals de concessió potestativa i quantia variable), una bonificació del 30 per cent de la quota de l’impost a favor dels titulars de vehicles que les seves emissions de CO2 siguin iguals o inferiors a 120 gr/km. També es proposa afavorir la instal·lació de gasolineres adaptades als nous vehicles, que ofereixin Biodièsel, comptin amb dipòsits de gas natural o amb punts per a la recàrrega dels vehicles elèctrics, etc. A la pàgina web de l'IDAE http://www.idae.es/coches/ es poden consultar els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous. Experiències: Rubí (http://www.ajrubi.cat/perfil/rubi/recursos/recursos/5._ordenan_a_fiscal_n_m._5__ivtm__mod.pdf); San Sebastián (http://www.donostia.org/ordenanzas.nsf/727a28c39ce1aeb5412566650033998c/5e5ca990586fc65dc12574ea00293a50?OpenDocument). Relació amb d’altres accions PAES 2.3/1, 2.3/3 i 2.3/4


Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Regidories d'Hisenda i Participació Ciutadana

Període d’execució Contínua Agents implicats

Ciutadans majors d'edat que disposin de vehicle propi

Cost d’inversió (€), IVA inclòs 0,0 € Termini d’amortització (anys)

0,0


% de vehicles que obtenen una reducció de la taxa per baixes emissions de CO2 7.908.380,02

http://www.idae.es/coches/

http://www.ajrubi.cat/perfil/rubi/recursos/recursos/5._ordenan_a_fiscal_n_m._5__ivtm__mod.pdf

http://www.donostia.org/ordenanzas.nsf/727a28c39ce1aeb5412566650033998c/5e5ca990586fc65dc12574ea00293a50?OpenDocument

http://www.donostia.org/ordenanzas.nsf/727a28c39ce1aeb5412566650033998c/5e5ca990586fc65dc12574ea00293a50?OpenDocument



Consum final d'energia total Intensitat energètica local Metodologia L'eina AMBIMOB-U, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya considera que la renovació dels vehicles per altres de més eficients implicarà una reducció en les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'un 11%. D’aquest percentatge cal restar el percentatge corresponent al vehicle elèctric, l’impuls del qual suposarà una reducció del 0,44% en les emissions de gasos d’efecte hivernacle.




2.3 2.3/3 Foment del cotxe compartit 48,91 Àmbit Temàtica Tipologia

Transport Transport privat i comercial AM Descripció Amb l'objectiu de fomentar un ús més racional del cotxe privat, es proposa que l'Ajuntament fomenti, a través de la seva pàgina web, l'ús del cotxe compartit. Es considera que la implementació de l'ús del cotxe compartit suposa un estalvi aproximat d'un 0,25% en el consum i les emissions del sector transport. Amb aquesta finalitat, es proposa que l'Ajuntament posi a la pàgina inicial de la seva pàgina web un enllaç amb la pàgina web Compartir Cotxe, del Consell Comarcal del Bages (http://bages.compartir.org/). També es pot consultar aquest servei a la pàgina web de la Xarxa de municipis, empreses i organismes que fomenten el servei de compartir cotxe, Compartir coche (http://www.compartir.org/).



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Regidoria de Participació Ciutadana


Responsable de comunicació amb els ciutadans de l'Ajuntament

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Consell Comarcal del Bages

0,0 € Xarxa de municipis, empreses i organismes que fomenten el servei de compartir cotxe

Responsable de l'actualització de la pàgina web de l'Ajuntament




Número de visites a l'apartat Compartir Cotxe de la pàgina web 187.279,47


Consum final d'energia total Intensitat energètica local Mobilitat de la població Metodologia Es considera un estalvi del 0,25% en el consum i les emissions del sector transport.

http://bages.compartir.org/

http://www.compartir.org/




2.3 2.3/4 Foment del vehicle elèctric 86,69 Àmbit Temàtica Tipologia

Transport Transport privat i comercial AM Descripció Es proposa fomentar el vehicle elèctric en dos nivells: - Redacció d'una ordenança municipal que obligui els edificis de nova construcció a disposar d'endolls per a vehicles elèctrics als aparcaments. Aquesta ordenança s'aplicaria als edificis plurifamiliars, tenint en compte la tipologia constructiva del municipi, en què prop del 50% dels edificis compta amb 3 o més habitatges (segons dades de l'IDESCAT). Es proposa que l'ordenança s'apliqui a edificis que comptin amb un nombre de places d'aparcament igual o superior a 4, que en qualsevol d'elles es pugui recarregar un vehicle elèctric, i que es garanteixi que un mínim del 25% de vehicles puguin recarregar alhora. - Foment de la instal·lació d'estacions de recàrrega d'energia elèctrica obertes al públic. L'Ajuntament hauria de facilitar els tràmits per a instal·lar aquest tipus d'estacions. En l'Estratègia d'impuls del vehicle elèctric a Catalunya (IVECAT) 2010-2015 es recull l'anàlisi desenvolupada en la Prospectiva Energètica de Catalunya a l’horitzó de l’any 2030 (PROENCAT-2030), en la qual les previsions de l’escenari aposta indiquen que en l’horitzó de l’any 2015 Catalunya disposarà de 76.000 vehicles elèctrics, que representaran l’1,2% de tot el parc automobilístic (el conjunt de vehicles elèctrics es troba format per turismes, motocicletes i ciclomotors, furgonetes, autobusos i camions). L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions per a la construcció i posada en funcionament d’estacions de servei o punts de recàrrega d’energia elèctrica per a vehicles. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/TC4_recarrega_electrica.pdf. Experiències: Sant Joan Despí ha aprovat una ordenança per a l'obligació d'instal·lar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics als edificis plurifamiliars de nova construcció (http://www.sjdespi.com/sjd/seccio_de_premsa/despi_noticies/medi_ambient/endolls); Barcelona vol modificar la normativa per tal que els promotors d'obra nova incorporin places d'aparcament adaptades a vehicles elèctrics (http://www.monsostenible.net/catala/noticies/lajuntament-de-barcelona-vol-que-els-aparcaments-dedificis-nous-estiguin-preparats-per-als-vehicles-electrics/). Relació amb d’altres accions PAES 2.3/1, 2.3/2 i 2.3/3



Mitjana Llarg termini Regidories de Medi ambient, Urbanisme i Participació Ciutadana

Període d’execució Contínua Agents implicats Arquitectes i constructors Cost d’inversió (€), IVA inclòs Promotors

0,0 € Instal·ladors d'estacions de recàrrega per a vehicles elèctrics

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/TC4_recarrega_electrica.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/TC4_recarrega_electrica.pdf

http://www.sjdespi.com/sjd/seccio_de_premsa/despi_noticies/medi_ambient/endolls

http://www.monsostenible.net/catala/noticies/lajuntament-de-barcelona-vol-que-els-aparcaments-dedificis-nous-estiguin-preparats-per-als-vehicles-electrics/

http://www.monsostenible.net/catala/noticies/lajuntament-de-barcelona-vol-que-els-aparcaments-dedificis-nous-estiguin-preparats-per-als-vehicles-electrics/


Ciutadans majors d'edat que disposin de carnet de conduir i siguin propietaris d'un vehicle elèctric

Termini d’amortització (anys) ICAEN



Número d'estacions de recàrrega de vehicles elèctrics instal·lades 331.916,85


Consum final d'energia total Mobilitat de la població Metodologia Per al càlcul de la reducció de les emissions pel foment del vehicle elèctric, es parteix de les previsions contingudes a l’IVECAT per a l’horitzó 2015 de 76.000 vehicles elèctrics en el conjunt del parc automobilístic, el que suposa el 1,2% del total. Es prenen com a dades de consum les contingudes al Reglament (CE) 443/2009, pel que s’estableixen les normes de comportament en matèria d’emissions dels turismes nous i es fixa una mitjana d’emissions de 130 g CO2/km, i les previsions de l’IVECAT de 82 g CO2/km emesos pels vehicles elèctrics. S’obté per als 76.000 vehicles elèctrics previstos per al 2015 una mitjana d’estalvi en les emissions propera al 37%, que per al conjunt de vehicles suposa un 0,44% d’estalvi de les emissions.




3.1 3.1/1 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als equipaments municipals 47,12


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció Atenent a les avaluacions realitzades i a les Auditories energètiques de setembre de 2010, es proposa la instal·lació de 810 m2 de mòduls solars fotovoltaics en equipaments municipals, distribuïts en 4 dependències municipals, que significaran la instal·lació de 75 kW, amb una producció de 97.967 kWh. L'ordre de prioritat serà el que es relaciona a continuació:

Equipament m2 instal·lats kW instal·lats kWh produïts Cost aproximat (€) Avaluacions energètiques CEIP Ametllers 300 m2 28 33.333 111.111,11 €

Zona Esportiva 228 m2 21 29.300 70.000,00 € Auditories energètiques 2010

Edifici Consistorial 160 m2 15 22.000 55.440,00 €

Avaluacions energètiques

Residència Atzavara 120 m2 11 13.333 44.444,44 €

TOTAL 819 m2 76 97.967 280.995,56 € El Banc Europeu d'Inversions (BEI) ha aprovat una línia de finançament del projecte d'inversió Energy Efficience and Renewables Barcelona 2009-2012, presentat per la Diputació de Barcelona. L'objectiu d'aquesta línia és posar préstecs a disposició dels Ajuntaments que desenvolupin projectes per a impulsar l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables en els municipis de la província de Barcelona. El projecte té un import màxim de 250 milions d'euros, amb un import addicional de 250 milions d'euros més per part de les caixes Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i Caixa de Catalunya. Es pot consultar informació referent a aquest projecte a http://www.diba.cat/mediambient/pdf/dibabanceuropeu10.pdf. Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 3.1/2, 3.1/3, 3.1/4 i 6.3/1

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Auditoria energètica edifici. Ajuntament Sant Joan de Vilatorrada, Complex Esportiu de Sant Joan de Vilatorrada. Setembre de 2010

Prioritat Calendari Responsable Alta Mig termini Regidories d'Urbanisme, Obres i Serveis

Període d’execució Puntual Agents implicats Responsables dels equipaments Cost d’inversió (€), IVA inclòs Arquitectes i constructors 280.995,56 € Diputació de Barcelona Termini d’amortització (anys)

11


Número d'instal·lacions FV, potència instal·lada i generació d'electricitat en equipaments municipals


Producció local d'energies renovables 97.966,67



Metodologia Càlculs obtinguts a partir de les Avaluacions energètiques realitzades al CEIP Ametllers, el CEIP Collbaix, l’Espai Jove, la Policia Local i la Residència Atzavara dins del PAES, i a partir de les Auditories energètiques realitzades el setembre de 2010 al Mas Can Gallifa, al Complex Mas Sant Joan, a l’Edifici Consistorial i a la Zona Esportiva.




3.1 3.1/2 Instal·lació de mòduls fotovoltaics a títol privat 362,32


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció Fomentar l'ús de les teulades dels habitatges privats per a situar-hi instal·lacions fotovoltaiques per a la producció d'electricitat, així com l'ús de terrenys no urbanitzats. Per tal de poder aprofitar al màxim totes les cobertes i teulades i els terrenys, cal estudiar quins són els mòduls més adients en funció del tipus de coberta i de l'orientació del terreny (panells fotovoltaics amb seguidor d'un eix adequats per a la seva instal·lació en teulades i terrats, mòduls mono o poli cristalins, mòduls de silici amorf). Es proposa situar instal·lacions fotovoltaiques a títol privat a Sant Joan de Vilatorrada amb instal·lacions en cobertes d'habitatges privats amb una mitjana d'uns 2 m2 de coberta fotovoltaica per habitatge (tenint en compte el fet que prop del 50% dels edificis compten amb més de 3 habitatges, segons dades de l'IDESCAT de l'any 2001). Es proposa aplicar una bonificació de l'impost sobre construcció per a instal·lar energies renovables en edificis existents en aquells casos en què no hi estiguin obligats per la normativa vigent, sempre i quant se n'acrediti la instal·lació i el bon funcionament. Experiències: Sabadell, bonificació del 95% per obres d'implantació d'energia solar (tèrmica i/o fotovoltaica) sempre que la seva implantació no sigui d'obligat compliment (http://www.sabadell.cat/Fitxes/Tramits/documents/of%202.4.2009.pdf); Cambrils, bonificació del 50% per a l'any 2009 a favor d'instal·lacions o obres que incorporin sistemes d'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia solar en edificis ja construïts, que no siguin d'obligatòria incorporació per la normativa vigent (http://www.cambrils.org/oaccontinguts/detall/40000/429/bonificacio-de-l-impost-de-construccions-installacions-i-obres-per-incorporacio-de-sistemes-d-energia-solar). Relació amb d’altres accions PAES 1.4/2, 3.1/1, 3.1/3, 3.1/4 i 6.1/1



Mitjana Mig termini Regidories de Medi Ambient, d'Urbanisme, Obres i Serveis

Període d’execució Contínua Agents implicats Arquitectes i constructors Cost d’inversió (€), IVA inclòs Promotors 2.510.890,67 € Arquitecte municipal Ciutadans Termini d’amortització (anys)

11


Número d'instal·lacions FV, potència instal·lada i generació d'electricitat a títol privat


Producció local d'energies renovables 753.267,20

http://www.sabadell.cat/Fitxes/Tramits/documents/of%202.4.2009.pdf

http://www.cambrils.org/oaccontinguts/detall/40000/429/bonificacio-de-l-impost-de-construccions-installacions-i-obres-per-incorporacio-de-sistemes-d-energia-solar



Metodologia Els càlculs per a l’estalvi en emissions de gasos d’efecte hivernacle i de producció energètica local s’han realitzat partint del supòpsit que se situen instal·lacions fotovoltaiques en cobertes d’habitatges privats en superfície igual a 2 m2 per habitatge, tenint en compte la tipologia edificatòria del municipi (el 50% dels edificis compten amb més de 3 habitatges).




3.1 3.1/3 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als sostres de les naus industrials 914,47


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció Fomentar l'ús dels sostres de les naus industrials per a situar-hi instal·lacions fotovoltaiques per a la producció d'electricitat. Per al càlcul s'ha tingut en compte el fet que entre 2007 i 2008 s'han instal·lat al municipi 463 kW de potència en sostres de naus industrials. A l'hora de calcular el potencial fotovoltaic del sostre industrial s'ha tingut en compte l'orientació de les cobertes de les naus industrials dels polígons Pla dels Vinyats I i II, fent un càlcul aproximat de la superfície mitjançant una imatge georeferenciada obtinguda amb el programa GoogleEarth, considerant la instal·lació de fotovoltaica al 50% de la superfície disponible en sostre industrial. Es proposa aplicar una bonificació de l'impost sobre construcció aplicat en demanar la llicència d'obres per a instal·lar energies renovables en naus industrials existents en aquells casos en què no hi estiguin obligades per la normativa vigent, sempre i quant se n'acrediti la instal·lació i el bon funcionament. El municipi disposa d'una zona industrial pendent de desenvolupar, el polígon Mas Mollet. Es proposa potenciar la construcció de naus industrials amb sostres plans en aquest sector i a les parcel·les lliures situades al polígon industrial Pla dels Vinyats II, per tal de poder-hi situar instal·lacions fotovoltaiques, amb bonificacions a l'impost sobre construcció en cas que es faci la instal·lació i se n'acrediti el bon funcionament. En alguns casos la coberta de la nau industrial es lloga a una empresa especialitzada en la instal·lació d'energies renovables per al seu aprofitament, obtenint ambdues parts un benefici econòmic, ja sigui amb el lloguer o amb la venda de l'electricitat que produeix la instal·lació. Experiències: Sabadell, bonificació del 95% per obres d'implantació d'energia solar (tèrmica i/o fotovoltaica) sempre que la sema implantació no sigui d'obligat compliment (http://www.sabadell.cat/Fitxes/Tramits/documents/of%202.4.2009.pdf); Cambrils, bonificació del 50% per a l'any 2009 a favor d'instal·lacions o obres que incorporin sistemes d'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia solar en edificis ja construïts, que no siguin d'obligatòria incorporació per la normativa vigent (http://www.cambrils.org/oaccontinguts/detall/40000/429/bonificacio-de-l-impost-de-construccions-installacions-i-obres-per-incorporacio-de-sistemes-d-energia-solar). Relació amb d’altres accions PAES 1.5/1, 3.1/1, 3.1/2 i 3.1/4


Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Regidories de Medi Ambient i d'Urbanisme

Període d’execució Contínua Agents implicats Arquitectes i constructors Cost d’inversió (€), IVA inclòs Propietaris de naus industrials

6.337.337,03 € Empreses especialitzades en lloguer de sostres per a la instal·lació d'energies renovables


11






Número d'instal·lacions FV, potència instal·lada i generació d'electricitat en sostres de naus industrials


Producció local d'energies renovables 1.901.201,11 Metodologia Els càlculs per a l’estalvi en emissions de gasos d’efecte hivernacle i de producció energètica local s’han realitzat partint de les instal·lacions ja existents en sostres de naus industrials, que suposen una potència instal·lada de 463 kW, dels càlculs de la superfície disponible aproximada mitjançant una imatge georeferenciada obtinguda amb el programa GoogleEarth, considerant la instal·lació de fotovoltaica al 50% de la superfície disponible en sostre industrial, i de la potencialitat d’instal·lació de noves naus industrials al polígon Mas Mollet, per desenvolupar, i en parcel·les industrials lliures del polígon industrial Pla dels Vinyats II.




3.1 3.1/4 Instal·lació de mòduls fotovoltaics en camps solars en parcel·les industrials lliures 128,79


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció Es proposa fomentar la instal·lació de camps solars fotovoltaics en parcel·les industrials lliures per a la producció d'electricitat. En aquest sentit, destaca la instal·lació d'un camp solar fotovoltaic al polígon industrial Pla dels Vinyats, propietat de l'empresa Vidriera del Cardoner, S.A. Aquesta instal·lació va iniciar el seu funcionament el 2004, amb una potència de 26,4 kW instal·lats, i actualment disposa d'una potència de 204,9 kW instal·lats. Es proposa aplicar una bonificació de l'impost sobre construcció aplicat en demanar la llicència d'obres per a instal·lar energies renovables en aquells casos en què no hi estiguin obligats per la normativa vigent, sempre i quant se n'acrediti la instal·lació i el bon funcionament. Es pot estudiar la possibilitat de llogar la parcel·la lliure a una empresa especialitzada en la instal·lació d'energies renovables per al seu aprofitament, tal com es fa en alguns casos amb la coberta de naus industrials, obtenint ambdues parts un benefici econòmic, ja sigui amb el lloguer o amb la venda de l'electricitat que produeix la instal·lació. Experiències: instal·lació solar fotovoltaica de 2 MW al Camp de Tarragona, en una parcel·la industrial lliure (http://cde05.etse.urv.es/pub/pdf/1344pub.pdf); Sabadell, bonificació del 95% per obres d'implantació d'energia solar (tèrmica i/o fotovoltaica) sempre que la seva implantació no sigui d'obligat compliment (http://www.sabadell.cat/Fitxes/Tramits/documents/of%202.4.2009.pdf). Relació amb d’altres accions PAES 1.5/1, 3.1/1, 3.1/2 i 3.1/3


Prioritat Calendari Responsable Mitjana Curt termini Regidories d'Urbanisme, Obres i Serveis

Període d’execució Contínua Agents implicats Arquitectes i constructors Cost d’inversió (€), IVA inclòs Propietaris de parcel·les industrials lliures

981.750,00 € Empreses especialitzades en lloguer d'espais per a la instal·lació d'energies renovables


11




Producció local d'energies renovables 267.750,00 Metodologia Els càlculs per a l’estalvi en emissions de gasos d’efecte hivernacle i de producció energètica local s’han realitzat partint de les instal·lacions ja existents en parcel·les industrials.

http://cde05.etse.urv.es/pub/pdf/1344pub.pdf





4.1 4.1/1

Inclusió de criteris sostenibles i d'adaptació al canvi climàtic en la redacció del nou planejament urbanístic



Planificació Planejament urbà PDR Descripció El municipi disposa de POUM de 2003, amb 10 modificacions puntuals, 3 plans parcials i 1 pla especial (pla especial per a la creació d'un equipament penitenciari al camp de Lledoners). En el moment en què es redacti el nou POUM es proposa prioritzar la incorporació de criteris de reducció de les emissions de GEH en l'avaluació ambiental del mateix: prioritzar l'estructura compacta i les tipologies urbanístiques i arquitectòniques que generen menys consum de sòl i de recursos, delimitar adequadament les àrees edificables per a facilitar la incorporació d'energies renovables, sobretot instal·lacions per a la producció energètica amb energies solars (fotovoltaica i tèrmica), així com estudiar la possibilitat d'utilitzar altres energies renovables, com ara sistemes de calefacció central, biomassa, geotèrmica..., dissenyar el sistema viari en el sentit de millorar la mobilitat i connectar adequadament les zones edificades i els sistemes d'espais lliures i d'equipaments comunitaris. Experiències: POUM Terrassa (http://gmut.terrassa.org/index.asp?idgrupo=7&idmenu=0&idmenuit=0&idsubmenuit=0&pagina=docpoum.htm); barri ecològic de la Vall d'Uixó (http://www.elmundo.es/1999/02/17/sociedad/17N0088.html); construcció d'un barri ecològic a Sant Cugat del Vallès (http://www.3cat24.cat/noticia/341931/vallesoriental/Sant-Cugat-tindra-la-primera-zona-residencial-lliure-demissions-contaminants-de-tot-Espanya); Ordenances de l'Edificació Sostenible de Tiana (http://www.tiana.cat/Ajuntament/Taulell_danuncis.htm?id=88&pl=112). Relació amb d’altres accions PAES 4.1/2



Període d’execució Puntual Agents implicats Arquitecte municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Equip redactor del POUM 0,0 € Termini d’amortització (anys)

0,0


Número de temes relacionats amb el canvi climàtic inclosos en el planejament 0,0


Consum final d'energia total

http://gmut.terrassa.org/index.asp?idgrupo=7&idmenu=0&idmenuit=0&idsubmenuit=0&pagina=docpoum.htm

http://www.elmundo.es/1999/02/17/sociedad/17N0088.html

http://www.3cat24.cat/noticia/341931/vallesoriental/Sant-Cugat-tindra-la-primera-zona-residencial-lliure-demissions-contaminants-de-tot-Espanya

http://www.3cat24.cat/noticia/341931/vallesoriental/Sant-Cugat-tindra-la-primera-zona-residencial-lliure-demissions-contaminants-de-tot-Espanya

http://www.tiana.cat/Ajuntament/Taulell_danuncis.htm?id=88&pl=112




4.1 4.1/2 Bonificacions a les ordenances fiscals per a fomentar l'eficiència energètica als edificis Difícilment quantificable


Planificació Planejament urbà PDR Descripció Es proposa incloure bonificacions a les ordenances fiscals per a la incorporació de criteris d’urbanisme bioclimàtic, eficiència energètica i eficiència en la climatització, en la construcció de nous edificis i equipaments municipals (més enllà del nou Codi Tècnic de l'Edificació). En el cas de noves construccions es proposa l'aplicació de bonificacions de l'impost sobre construccions en cas d'acreditar l'obtenció de la certificació A en eficiència energètica o ser un edifici amb zero emissions. En el cas d’edificis existents, es proposa aplicar una bonificació de l'impost sobre construcció aplicat en demanar la llicència d'obres per a instal·lar energies renovables o qualsevol sistema que permeti augmentar l'eficiència energètica de l'edifici, sempre i quant se n'acrediti la instal·lació i el bon funcionament. Si es tracta d’equipaments municipals, cal actuar en el sentit de millorar l’eficiència energètica i augmentar-la progressivament. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions per a la construcció de nous edificis amb alta qualificació energètica. La quantia màxima de la subvenció serà, per a edificis d'altres usos que no siguin l'habitatge, un màxim de 15 euros/m2 si aconsegueixen una qualificació energètica B i un màxim de 30 euros/m2 si aconsegueixen una qualificació energètica A. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER6_construccio_edificis_alta_qualificacio.pdf. Experiències: San Sebastián, ordenança que incorpora les especificacions del nou Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) (http://www.donostia.org/secretaria/NorMunicipal.nsf/vListadoId/558B58498F54B932C12575DD003F7534/$file/Ord.EficienciaEnergeticaCalidadAmbientalEdificios.pdf); Sabadell, ordenança fiscal que regula l'impost sobre construccions, en la qual es bonifica la instal·lació d'energies renovables i de mesures que augmentin la sostenibilitat (http://www.sabadell.cat/Fitxes/Tramits/documents/of%202.4.2009.pdf); Ordenances de l'Edificació Sostenible de Tiana (http://www.tiana.cat/Ajuntament/Taulell_danuncis.htm?id=88&pl=112). Relació amb d’altres accions PAES 4.1/1 i 6.1/1



Període d’execució Puntual Agents implicats Arquitectes i constructors Cost d’inversió (€), IVA inclòs Promotors 0,0 € ICAEN Termini d’amortització (anys)

0,0


Número de bonificacions 0,0



http://www.donostia.org/secretaria/NorMunicipal.nsf/vListadoId/558B58498F54B932C12575DD003F7534/$file/Ord.EficienciaEnergeticaCalidadAmbientalEdificios.pdf

http://www.donostia.org/secretaria/NorMunicipal.nsf/vListadoId/558B58498F54B932C12575DD003F7534/$file/Ord.EficienciaEnergeticaCalidadAmbientalEdificios.pdf


http://www.tiana.cat/Ajuntament/Taulell_danuncis.htm?id=88&pl=112



Consum final d'energia total Intensitat energètica local




4.2 4.2/1 Mesures per la reducció en la utilització del vehicle motoritzat 684,76


Planificació Plans de mobilitat o transport AM Descripció Es proposa redactar un Pla de Mobilitat Urbana per al municipi de Sant Joan, per tal de planificar la mobilitat al municipi i fer-la més sostenible. Aquest pla haurà d'adequar-se a les determinacions de l'Informe tècnic per la definició de la xarxa pedalable. L'Informe tècnic per la definició de la xarxa pedalable a Sant Joan de Vilatorrada defineix l'esquema del traçat de la xarxa ciclable del municipi, i es fixa com a objectiu proposar una xarxa bàsica d'itineraris municipals, tenint en compte criteris com el disseny de nous eixos amb carril bici, facilitar els itineraris aconsellats per a bicicletes i dotar-los de continuïtat, fomentar la seguretat... Es calcula que la utilització de la bicicleta suposarà un 0,5% d'estalvi en el consum i en les emissions del sector transport. L'Informe estableix que les mesures recollides han d'estar emmarcades per una política global de la bicicleta, que tingui en compte no només les infraestructures que cal construir i la normativa que cal aplicar, sinó també la participació ciutadana en el procés i campanyes de comunicació, sensibilització i foment de l'ús de la bicicleta. En els trajectes curts la bicicleta és un dels mitjans de transport més recomanables, ja que es redueix la contaminació i el nivell de soroll. Es proposa dur a terme les obres especificades a les propostes de xarxa d'itineraris i d'aparcaments de l'Informe. Es proposen dues alternatives, cadascuna de les quals es duria a terme en dues fases. Per al càlcul de l'acció es proposa aplicar l'alternativa 2 de l'Informe. Així mateix, es proposa potenciar l'ús de la bicicleta i del carril bici (un cop construït), a través de la pàgina web de l'Ajuntament. Igualment, es proposa aplicar les determinacions del Pla Director de Mobilitat de les Comarques Centrals (PDMCC), actualment en elaboració, per tal de fer efectiva la millora de la mobilitat. El Pla Director de Mobilitat té per objecte planificar la mobilitat de la regió tot tenint presents tots els modes de transport, tant de les persones com de les mercaderies. Experiències: la ciutat de Barcelona compta, el 2009, amb 156 km de carril bici i una mitjana de 90.000 desplaçaments diaris en bici, el 50% en Bicing (http://w3.bcn.cat/bicicleta/0,4022,621827370_656584026_1,00.html); Mou-te en bici, plataforma cívica per l'ús de la bicicleta i per la mobilitat sostenible, de Girona (http://www.moutenbici.org/); bacc, Bicicleta club de Catalunya, entitat sense ànim de lucre formada per usuaris de la bicicleta, amb seus a Barcelona, Sabadell, Terrassa, Sant Cugat, Mataró i Lleida, que vol introduir la bicicleta a la mobilitat urbana pel transport i el lleure (http://www.bacc.info/). Relació amb d’altres accions PAES

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Auditoria Ambiental Municipal de Sant Joan de Vilatorrada. Febrer de 2001 Informe tècnic per la definició de la xarxa pedalable a Sant Joan de Vilatorrada. Març 2010


Mitjana Mig termini Regidories de Medi Ambient, Urbanisme, Obres i Serveis i Participació Ciutadana

Període d’execució Contínua Agents implicats Arquitecte municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Usuaris de la bicicleta

250.000,00 € Responsable de comunicació amb els ciutadans de l'Ajuntament

ATM Comarques Centrals

http://w3.bcn.cat/bicicleta/0,4022,621827370_656584026_1,00.html

http://www.moutenbici.org/

http://www.bacc.info/





Número de propostes d'actuació aplicades al municipi 2.621.912,64


Metodologia: Es considera un estalvi del 3,5% en el consum i les emissions del sector transport per l’aplicació de les mesures.




5.1 5.1/1

Incorporació de criteris ambientals en la compra de productes i en els plecs de condicions tècniques

38,85


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'eficiència energètica AM

Descripció Establir una línia estratègica en matèria de compres i contractes de l'Ajuntament per a augmentar el pes dels productes i les prestacions de serveis que es generen amb el mínim cost ambiental, incorporant una política de compra verda i de consum responsable en tots els àmbits municipals. Alhora, incorporar als plecs de condicions tècniques criteris ambientals en les diverses fases del procés de la compra o l'adjudicació del servei, i donar preferència sempre que sigui possible a productes que comptin amb una ecoetiqueta. Es pot consultar informació a: Eines per a la compra verda municipal, Base de dades d’ecoproductes municipals (Xarxa de Ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat) (http://www.diba.es/Xarxasost/cat/compra_verda.pdf); Guia CARPE de compra responsable, d'Eurocities a http://www.cqgp.sp.gov.br/gt_licitacoes/publicacoes/CARPE_guia_de_compra_responsable.pdf; Guia de compres públiques ambientalment correctes, del Departament de Medi Ambient i Habitatge a http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/ccr/guia_cpac.pdf; Manual Procura +, de l'ICLEI a http://www.iclei-europe.org/index.php?id=4927. El Parlament Europeu ha aprovat una directiva sobre l'etiquetatge que indica l'eficiència energètica dels electrodomèstics, que manté la classificació actual (basada en una escala de set colors i lletres de la A més eficient a la G menys eficient) i afegeix tres nous nivells de màxima eficiència per als productes nous (A+, A++ i A+++). Aquesta directiva també indica que els responsables de la contractació pública procuraran adquirir productes de la classe energètica més elevada. Els Estats membres disposaran d'un termini d'un any per aplicar la directiva. Es pot trobar més informació a la pàgina web de l'ICAEN (http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.92f39315c7cce99ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=d147d1544a3d8210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD) i a Ecoticias.com (http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/26878/Nueva-etiqueta-para-ahorrar-energia-en-electrodomesticos). Ambientalització de la flota municipal de vehicles: Amb l'objectiu d'ambientalitzar la flota municipal de vehicles, a l'hora d'adquirir un nou vehicle municipal optar per l'adquisició de vehicles més eficients: mínim consum de carburant, possibilitat d'utilitzar biodiesel 100%; i en funció de les possibilitats de la zona: vehicles elèctrics (cal disposar de punts de recàrrega de les bateries connectats a la xarxa elèctrica); vehicles híbrids (amb dos motors, les bateries es recarreguen amb el funcionament del vehicle); vehicles bifuel o trifuel (amb un dels combustibles que sigui gas natural o GLP, de manera que cal comptar amb punts de recàrrega del combustible). Donats els canvis que es preveuen en el sector de l'automoció, en l'horitzó 2020 el parc de vehicles haurà sofert una renovació important. Mitjançant l'eina AMBIMOB-U, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, es calcula que aquesta renovació implicarà una reducció en les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'un 11%. La flota municipal de vehicles ha tingut un augment considerable els últims anys, passant de 7 vehicles el 2005 a 13 vehicles el 2009, 4 dels quals tenen una antiguitat de més de 10 anys, 3 més tenen entre 5 i 10 anys d'antiguitat, i la resta són vehicles de menys de 5 anys d'antiguitat. La substitució d'aquests vehicles, d'aquí al 2020, per vehicles equivalents nous més eficients suposarà un estalvi en el consum anual de combustible i en les emissions de CO2. A la pàgina web de l'IDAE http://www.idae.es/coches/ es poden consultar els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous.

http://www.diba.es/Xarxasost/cat/compra_verda.pdf

http://www.cqgp.sp.gov.br/gt_licitacoes/publicacoes/CARPE_guia_de_compra_responsable.pdf

http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/ccr/guia_cpac.pdf

http://www.iclei-europe.org/index.php?id=4927






L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions per a la renovació del parc de vehicles tipus turisme, en què la quantia de les ajudes va en funció del tipus de vehicle nou que s'adquireixi, essent més elevades en el cas de vehicles elèctrics o híbrids endollables. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/TR-1%20RenovacioVehiclesTurisme.pdf. Ambientalització dels plecs de clàusules dels serveis externalitzats: Incloure al plec de clàusules dels serveis concessionats de la recollida de residus (la recollida de la fracció resta, la fracció orgànica i els envasos és gestionada per la Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, mentre que la recollida de la resta de fraccions és gestionada pel Consorci del Bages per a la Gestió de Residus), de la neteja viària (gestionada per la Mancomunitat Intermunicipal del Cardener) i del manteniment de la xarxa d'aigua potable (gestionada per Aigües de Manresa), aspectes de reducció del consum energètic: augment de l'eficiència dels vehicles, optimització de rutes i realització de cursos de conducció eficient per als treballadors. Les prescripcions tècniques inclouran que tots els vehicles de motor que funcionin amb motor diesel estiguin garantits per a l'ús de biodiesel; que tots els vehicles de la flota compleixin com a mínim la norma EURO 5 (i posteriors); que la flota incorpori vehicles que funcionin amb gas natural comprimit si es compta amb estacions a prop; que els vehicles nous que s'adquireixin siguin, en la mesura del possible, vehicles híbrids o d'altres opcions que apareguin al mercat i que siguin energèticament més eficients i econòmicament abastables. Referent als cursos de conducció eficient, cal que l'empresa concessionària acrediti la realització del curs de conducció eficient per part de tots els conductors. En la formació es proposa incloure criteris d'optimització de les rutes que es realitzen amb els vehicles de serveis. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions per a la incorporació de tecnologies de gestió energètica en flotes de transport per carretera, ja siguin de viatgers o de mercaderies, que financia el 40% de la inversió. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/2010_subvencions_TC7.pdf. L'ICAEN subvenciona cursos per a conductors professionals de vehicles pesants. Per a realitzar el curs cal posar-se en contacte directament amb alguna de les autoescoles o centres de formació subvencionats i acordar el dia i el lloc de la formació. El curs costa 300 €, però és gratuït per als conductors d'un transport públic o d'una concessió de transport públic, i subvencionat en un 80% del cost per a conductors d'empreses privades. Es pot consultar més informació sobre els cursos de conducció eficient 2010 a http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default. Experiències: compra verda a la UAB (http://antalya.uab.es/sepma/oshacat/compraverda/framecompraverda.html); contractació i compra verda a l'Ajuntament de Barcelona (http://www.bcn.es/agenda21/ajuntamentsostenible/contractacio.htm); compra verda i consum responsable a l'Ajuntament de Badalona (http://www.badalona.cat/aj-badalona/medi-ambient/ca/ciutat/compra-verda.html); Sabadell, primer municipi a comptar amb vehicles totalment elèctrics a la flota municipal, i amb dos punts de recàrrega instal·lats a la ciutat (http://www.sabadell.cat/fitxes/noticies/2009/2009051502_cat.htm); Torredembarra adquireix un tercer vehicle elèctric per a la seva flota municipal, a part dels dos vehicles híbrids amb què compta la policia local (http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/199488-lajuntament-adquireix-un-tercer-vehicle-electric-pel-seu-bon-rendiment.html); incorporació progressiva, des de finals de 2009, de 380 vehicles elèctrics nous a la flota municipal de serveis de la ciutat de Barcelona, començant pels vehicles de neteja (http://w3.bcn.cat/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1800_1_838425296,00.html?accio=detall).

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/TR-1%20RenovacioVehiclesTurisme.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/TR-1%20RenovacioVehiclesTurisme.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/2010_subvencions_TC7.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/2010_subvencions_TC7.pdf




http://antalya.uab.es/sepma/oshacat/compraverda/framecompraverda.html

http://www.bcn.es/agenda21/ajuntamentsostenible/contractacio.htm

http://www.badalona.cat/aj-badalona/medi-ambient/ca/ciutat/compra-verda.html

http://www.badalona.cat/aj-badalona/medi-ambient/ca/ciutat/compra-verda.html

http://www.sabadell.cat/fitxes/noticies/2009/2009051502_cat.htm

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/199488-lajuntament-adquireix-un-tercer-vehicle-electric-pel-seu-bon-rendiment.html

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/199488-lajuntament-adquireix-un-tercer-vehicle-electric-pel-seu-bon-rendiment.html

http://w3.bcn.cat/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1800_1_838425296,00.html?accio=detall

http://w3.bcn.cat/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1800_1_838425296,00.html?accio=detall





Baixa Mig termini Alcaldia, Regidoria de Medi Ambient i Àrea de compres

Període d’execució Contínua Agents implicats Encarregat de compres de l'Ajuntament Cost d’inversió (€), IVA inclòs Proveïdors de productes i serveis

0,0 € Conductors dels vehicles dels serveis externalitzats

Concessionaris de vehicles Termini d’amortització (anys)

0,0


% de productes i % de plecs de condicions que s'han incorporat amb criteris de compra verda 145.700,00


Metodologia: L'eina AMBIMOB-U, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya considera que la renovació dels vehicles per altres de més eficients implicarà una reducció en les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'un 11%. En el cas dels cursos de conducció eficient, es considera una reducció en el consum i en les emissions del 10%.




5.2 5.2/1 Priorització de la compra d'electricitat verda per part de l'Ajuntament 399,98


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'energia renovable ER

Descripció El nou marc regulatori que va entrar en vigor el juliol de 2009 permet que els clients particulars i les empreses puguin escollir una companyia productora d'electricitat verda, amb la qual cosa el consum elèctric d'energia no incrementa les emissions de GEH. El concepte d'electricitat verda es basa en els anomenats certificats d'origen de l'energia que estan regulats per una directiva europea adaptada per l'Ordre Ministerial 1522/207 de 24 de maig (BOE, 131 de 1 juny 2007), és a dir, electricitat generada amb energies renovables: solar, eòlica, hidràulica, energia de les ones, geotèrmica i biomassa. La garantia d'origen assegura que el nombre de kWh d'energia elèctrica de la comercialitzadora es corresponen amb energia elèctrica que ha adquirit de fonts d'energia renovable. L'Organisme responsable de la seva certificació és la Comissió Nacional de l'Energia i la garantia de cada empresa s'emetrà abans del 28 de febrer de l'any posterior a l'emissió del certificat. En l'actualitat la compra d'electricitat verda és encara complicada, ja que el sistema posa molt difícil que les empreses comercialitzadores d'aquest servei puguin ser viables, estant el preu de compra de l’electricitat al mercat majorista sovint per sobre de la tarifa regulada. Els canvis en el marc regulatori poden facilitar la contractació d'electricitat renovable. El manual Procura+, de l'ICLEI, fixa en el capítol VI els següents criteris per al contracte de subministrament d’electricitat verda per a edificis públics: a. Com a mínim un 50% de l'electricitat subministrada ha de procedir de fonts d’energia renovables, tal com les defineix la Directiva 2001/77/CE, amb la corresponent garantia d'un tercer independent que certifiqui l'origen de l'electricitat i que no s’ha venut a altres agents compradors. b. Un 30% de l’electricitat procedent de fonts renovables ha de correspondre a plantes noves, considerant com a planta nova aquella que ha començat a funcionar menys de set anys abans de la convocatòria de concurs. El manual indica també la preferència de fonts d’energia renovables no hidroelèctriques, tenint en compte les preocupacions ambientals entorn als plans hidroelèctrics i la quantitat de grans centrals hidroelèctriques existents, fomentant així altres fonts d'energia renovables. Es pot trobar més informació a http://www.procuraplus.org/fileadmin/template/projects/procuraplus/New_website/Printed_Manual/Printed_Manual_catalan/Manual_Procura_capitol_6_c.pdf. Per altra banda, la fitxa de producte per a l’ambientalització de la contractació pública (ACP) de l'electricitat, que forma part del joc d’eines de la Comissió Europea per a la formació en ACP (http://ec.europa.eu/environment/gpp/toolkit_en.htm), recull un seguit de recomanacions a aplicar en l'adquisició d'electricitat. Aquesta fitxa fixa com a criteri bàsic de la ACP aplicable a l'electricitat l'adquisició d’un 50% d’electricitat generada a partir de fonts d’energia renovable (E-FER) i/o cogeneració d’alt rendiment, tal com es defineix en la Directiva 2001/77/CE1 i en la Directiva 2004/8/CE, respectivament. Com a sistema de verificació fixa sistemes de garantia d'origen o proves equivalents, fixats a les mateixes directives. Aquesta fitxa va més enllà, i fixa com a criteris generals de la ACP aplicables a l'electricitat l'adquisició d'electricitat procedent en un 100% de fonts d’energia renovable (E-FER), tal com es defineix en la Directiva 2001/77/CE. Es pot trobar més informació sobre aquesta fitxa a http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_41159763_1.pdf. En base a aquests criteris, es proposa que l'Ajuntament inclogui al contracte del servei de subministrament d'electricitat municipal que com a mínim el 50% del total d'electricitat subministrada sigui electricitat verda, exigint la corresponent garantia per part d'un tercer independent que certifiqui l'origen de l'electricitat. Experiències: la Generalitat de Catalunya ha inclòs al Plec de clàusules administratives particulars que regula l’acord marc del subministrament d’energia elèctrica que un mínim d'un 15% de l'energia elèctrica subministrada tingui garantia d'origen d'energia renovable o de cogeneració d'alta eficiència, amb acreditació sol·licitada per l'empresa comercialitzadora a la Comisión Nacional de Energía (http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_86590820_1.pdf); Som energia, primera cooperativa de producció i consum d'energia verda de Catalunya (http://www.somenergia.cat/).

http://www.procuraplus.org/fileadmin/template/projects/procuraplus/New_website/Printed_Manual/Printed_Manual_catalan/Manual_Procura_capitol_6_c.pdf

http://www.procuraplus.org/fileadmin/template/projects/procuraplus/New_website/Printed_Manual/Printed_Manual_catalan/Manual_Procura_capitol_6_c.pdf

http://ec.europa.eu/environment/gpp/toolkit_en.htm

http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_41159763_1.pdf

http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_86590820_1.pdf

http://www.somenergia.cat/





Mitjana Llarg termini Regidoria d'Obres, Serveis i Manteniment i Hisenda

Període d’execució Puntual Agents implicats Encarregat de compres de l'Ajuntament Cost d’inversió (€), IVA inclòs Companyia subministradora electricitat 0,0 € Termini d’amortització (anys)



% d'electricitat comprada provinent d'energies renovables 0,0


Consum final d'energia de l’ajuntament Metodologia L’estalvi en consum i en emissions prové del fet que el 50% de l’electricitat consumida per l’Ajuntament serà electricitat verda (provinent de fonts d’energia renovables) i, per tant, lliure d’emissions.




6.1 6.1/1

Creació d'un servei d'informació als ciutadans sobre eficiència energètica i energies renovables



Participació ciutadana Serveis d'assessorament AM Descripció Crear un servei d'informació als ciutadans sobre temes energètics a través de rètols informatius als equipaments municipals, el butlletí municipal, els plafons d'informació municipal, la pàgina web... Aquest servei informarà els ciutadans sobre les subvencions disponibles en matèria d'instal·lacions fotovoltaiques i tèrmiques, plans renove d'electrodomèstics, substitució de calderes per altres de més eficients, mesures a aplicar per a augmentar l'eficiència energètica a la llar i instal·ladors disponibles a la zona; i en el cas de les petites i mitjanes empreses (PIMEs), sobre les subvencions i ajuts que poden demanar per a millorar la seva eficiència energètica. Aquest servei informarà també els ciutadans sobre les actuacions que està duent a terme l'Ajuntament.

Relació amb d’altres accions PAES 1.4/1, 1.4/2, 1.5/1, 3.1/2, 4.1/2 i 6.3/2



Alta Mig termini Regidories de Medi Ambient, Participació Ciutadana i Atenció als Consumidors

Període d’execució Contínua Agents implicats Ciutadans Cost d’inversió (€), IVA inclòs Petites i mitjanes empreses 0,0 € Empreses instal·ladores Termini d’amortització (anys)



Número d'informacions publicades sobre temes energètics 0,0





6.3 6.3/1

Foment dels processos participatius en les instal·lacions de mòduls solars fotovoltaics als equipaments municipals

0,00


Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM Descripció Amb l'objectiu d'involucrar els ciutadans en els projectes municipals de generació d'electricitat mitjançant fonts renovables, es proposa fomentar processos participatius per a les instal·lacions solars destinades als equipaments municipals. Els ciutadans poden participar en el procés mitjançant una inversió mínima, a determinar en funció del projecte, que aniran recuperant amb la venda de l'electricitat generada, alhora que obtenen una oportunitat d'equilibrar i compensar les seves emissions. Experiències: central solar fotovoltaica del Mercat del Carmel, a Barcelona (http://www.ecoterra.org/articulos65cat.html); hort solar de Milagro, Navarra (http://www.elpais.com/articulo/ultima/mayor/huerta/solar/mundo/elpepusoc/20070319elpepiult_1/Tes). Relació amb d’altres accions PAES 3.1/1



Mitjana Llarg termini Regidories d'Urbanisme, Obres i Serveis, Participació Ciutadana i Atenció als Consumidors

Període d’execució Contínua Agents implicats Ciutadans Cost d’inversió (€), IVA inclòs 0,0 € Termini d’amortització (anys)

0,0


Número d'instal·lacions FV en règim de copropietat participada 0,0


Producció local d'energies renovables

http://www.ecoterra.org/articulos65cat.html

http://www.elpais.com/articulo/ultima/mayor/huerta/solar/mundo/elpepusoc/20070319elpepiult_1/Tes




6.3 6.3/2

Campanyes de comunicació ciutadana en matèria d'estalvi energètic, estalvi d'aigua i prevenció i recollida selectiva de residus

1.966,25


Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM Descripció Realitzar campanyes periòdiques de comunicació ciutadana en matèria d'estalvi energètic, estalvi d'aigua i prevenció i recollida selectiva de residus. Poden incloure: - xerrades - exposicions - punts informatius - generació de material divulgatiu - espai permanent al butlletí municipal - pàgines web específiques a la web municipal, etc. L'estalvi en tones de CO2 per a cadascun d'aquests àmbits es calcula en el següent: - Campanyes de comunicació ciutadana en matèria de: - estalvi energètic: es calcula un estalvi del 5% de les emissions del sector domèstic (739,47 tones) - estalvi d'aigua: es calcula un estalvi del 2% respecte els consums de 2005 (4,9 tones) - prevenció de residus i foment de la recollida selectiva: es calcula un percentatge de recollida del 65% i l'estabilització de la generació de residus a 1,25 kg/hab/dia (1.221,88 tones) L'Agència de Residus de Catalunya disposa d'una línia de subvencions per a projectes de prevenció de residus municipals amb la subvenció del 75% del total del pressupost del projecte; es pot consultar la convocatòria 2010 a http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/agencia/subvencions/convocatories_10/mah_3380_09_dogc.pdf. El Departament de Medi Ambient i Habitatge té una lína d'ajuts dins la línia de subvencions per promoure accions de sostenibilitat local. Es pot consultar la convocatòria 2010 a http://www.gencat.cat/diari/5589/10056127.htm. Relació amb d’altres accions PAES 6.1/1, 6.4/2 i 7.2/1

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Mesures d'estalvi d'aigua i aprofitament d'aigües usades al municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Novembre 2009. Projecte 6: Campanya de difusió i comunicació


Alta Curt termini Regidories de Medi Ambient, Serveis i Manteniment i Participació Ciutadana

Període d’execució Periòdica Agents implicats Ciutadans Cost d’inversió (€), IVA inclòs Comerços 75.000,00 € Entitats Centres educatius Termini d’amortització (anys)

0,0


Número de campanyes desenvolupades 2.715.815,84

http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/agencia/subvencions/convocatories_10/mah_3380_09_dogc.pdf

http://www.gencat.cat/diari/5589/10056127.htm



Consum final d'energia total Abastament d'aigua municipal Percentatge de recollida selectiva Metodologia Campanyes per al foment de l’estalvi i l’eficiència energètica: es calcula un estalvi del 5% del consum energètic i les emissions del sector domèstic. Campanyes per al foment de l’estalvi d’aigua: es calcula un estalvi del 2% del consum energètic i les emissions. Campanyes per a la prevenció de la generació de residus i el foment de la recollida selectiva: es calcula un percentatge de recollida del 65% i l'estabilització de la generació de residus a 1,25 kg/hab/dia. El PROGREMIC fixa per al 2012 l’objectiu del 48% de valorització material total.




6.4 6.4/1

Sensibilització dels treballadors de l'Ajuntament sobre ús, reciclatge i consum responsable de béns i serveis

1,49


Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM Descripció Incorporar pautes de consum respectuós amb el medi ambient, estalvi d'aigua, correcte ús de l'energia, promoció de la compra verda i separació correcta dels residus a les tasques que desenvolupen els treballadors municipals, mitjançant sessions informatives i formatives als treballadors i la disposició de cartells informatius per a fomentar la correcta utilització dels recursos materials i dels serveis de què disposen. Es pot consultar informació a: Guia CARPE de compra responsable, d'Eurocities a http://www.cqgp.sp.gov.br/gt_licitacoes/publicacoes/CARPE_guia_de_compra_responsable.pdf; Guia de compres públiques ambientalment correctes, del Departament de Medi Ambient i Habitatge a http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/ccr/guia_cpac.pdf; Manual Procura +, de l'ICLEI a http://www.iclei-europe.org/index.php?id=4927. Es proposa que els treballadors que habitualment facin servir algun dels vehicles municipals realitzin un curs de conducció eficient. Inicialment, tots els usuaris d'aquests vehicles, ja siguin habituals o puntuals, hauran de fer el curs. Posteriorment, es proposa una periodicitat anual per als usuaris habituals, mentre que els usuaris puntuals poden fer el curs amb una periodicitat bianual. L'ICAEN organitza cursos gratuïts per aprendre a conduir de manera eficient i reduir el consum energètic del vehicle. Per rebre un d'aquests cursos, el ciutadà s'ha de posar en contacte directament amb un dels centres que imparteixen la formació en conducció eficient, i el centre li oferirà una data i un lloc on rebre el curs. El cost del curs és de 80 €, però està íntegrament subvencionat. Es pot consultar més informació sobre els cursos de conducció eficient 2010 a http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default. L'acció exemplificadora de l'Ajuntament s'ha de promoure a la resta d'agents. Relació amb d’altres accions PAES 5.1/1 i 5.2/1

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Mesures d'estalvi d'aigua i aprofitament d'aigües usades al municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Novembre 2009. Projecte 3: Estalvi d'aigua en organismes i centres públics

Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Regidoria de Medi Ambient

Període d’execució Periòdica Agents implicats Personal de l'Ajuntament

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Treballadors que disposin de carnet de conduir i utiiltzin els vehicles municipals

1.200,00 €

http://www.cqgp.sp.gov.br/gt_licitacoes/publicacoes/CARPE_guia_de_compra_responsable.pdf

http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/ccr/guia_cpac.pdf

http://www.iclei-europe.org/index.php?id=4927






0,0


Hores de formació anuals 5.687,77


Metodologia: En el cas dels cursos de conducció eficient, es considera una reducció en el consum i en les emissions del 10%.




6.4 6.4/2 Creació d'un projecte d'ambientalització energètica escolar 8,69


Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM Descripció Es proposa la realització d'un Projecte escolar relacionat específicament amb l’estalvi i l’eficiència energètica als centres educatius del municipi. Aquest Projecte es pot emmarcar dins la Setmana de l’Energia o la Setmana del Medi Ambient, i treballar de manera transversal les diferents matèries del currículum escolar. L’objectiu és que tots els estaments de la comunitat educativa i concretament, cada grup classe prengui un compromís que condueixi cap a la millora energètica del centre educatiu. Actualment s’ha iniciat el Projecte europeu d’estalvi d’energia a les escoles, EURONET 50-50 (més informació a http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=443904 ), on hi participen 13 escoles de la província de Barcelona. La base del 50-50 és que el 50% de l'estalvi econòmic aconseguit fruit de les mesures d'eficiència energètica empreses pels alumnes sigui retornat a les escoles en forma de transferència econòmica. L'altre 50% serà un estalvi net de les factures que paga l'Ajuntament. El resultat, doncs, és que tothom hi surt guanyant: l'escola en majors possibilitats d'actuació i l'Ajuntament en forma de menors despeses en energia. Es proposa implementar aquesta metodologia als centres educatius del municipi, per incentivar així l'estalvi energètic a les seves instal·lacions.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Mesures d'estalvi d'aigua i aprofitament d'aigües usades al municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Novembre 2009. Projecte 5: Educació ambiental als centres d'ensenyament

Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Regidoria d'Educació

Període d’execució Contínua Agents implicats Personal del centre (docent i no docent) Cost d’inversió (€), IVA inclòs Escolars 0,0 € Associació de mares i pares d'alumnes Diputació de Barcelona Termini d’amortització (anys)

0,0


Consum energètic escola 15.563,21


Consum final d'energia de l’ajuntament Metodologia Es calcula un estalvi del 5% sobre el consum i les emissions dels centres educatius Col·legi del Carme, CEIP Joncadella i Escola Collbaix duent a terme el Projecte escolar relacionat específicament amb l’estalvi i l’eficiència energètica.





6.4 6.4/3 Programa d'ambientalització energètica de les entitats Difícilment quantificable


Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM Descripció Crear un Programa municipal per tal d'implicar el teixit associatiu de Sant Joan de Vilatorrada en els compromisos municipals de reducció d’emissions de GEH. Es proposa que a partir de xerrades informatives i d’assessoraments específics sobre la problemàtica del canvi climàtic i les estratègies locals, els responsables i les juntes directives puguin prendre compromisos de reducció en els seus àmbits d’actuació. Els camps en els quals poden incidir les entitats del municipi són: la realització d’auditories energètiques i la millora de la gestió ambiental de les entitats; la compra ambientalment correcta; l’ambientalització de les festes i els esdeveniments populars, i altres iniciatives com ara la iniciativa "CeroCO2" per tal de compensar les emissions que generin les activitats, obtenint així el segell que ho acredita. Per més informació sobre Cero CO2 veure l’enllaç: http://www.ceroco2.org/.

Relació amb d’altres accions PAES 6.4/2



Mitjana Mig termini Regidories de Festes, Activitats Econòmiques i Turisme

Període d’execució Contínua Agents implicats Entitats Cost d’inversió (€), IVA inclòs 0,0 € Termini d’amortització (anys)

0,0


Número d'accions desenvolupades per les entitats per reduir emissions 0,0



http://www.ceroco2.org/




7.2 7.2/1

Execució dels projectes proposats a l’estudi Mesures d’estalvi d’aigua i d’aprofitament d’aigües usades al municipi

7,35


Altres Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) PDR

Descripció El municipi disposa de l'estudi Mesures d'estalvi d'aigua i d'aprofitament d'aigües usades al municipi, de novembre de 2009. Es proposa l'execució dels projectes proposats: Projecte 1: Reducció de pèrdues i fuites. Inclou la redacció del Pla Director d'Abastament municipal Projecte 2: Estalvi d'aigua en jardineria i arbrat viari Projecte 3: Estalvi d'aigua en organismes i centres públics Projecte 4: Ordenança municipal d'estalvi d'aigua. Proposa la redacció d'una ordenança seguint el model tipus de la Diputació de Barcelona Projecte 5: Educació ambiental. Inclou activitats als centres educatius del municipi (CEIP Joncadella, CEIP Collbaix, CEIP Ametllers i IES Quercus) Projecte 6: Campanya de comunicació i difusió Projecte 7: Sector residencial. Distribució i instal·lació de kits d'estalvi d'aigua per part de l'Ajuntament Projecte 8: Sector industrial. Auditoria al sector La reducció en el consum d'aigua i, per tant, d'energia i en emissions de GEH, derivat de l'execució de les mesures proposades es condidera que en global suposarà un estalvi d'un 5% respecte els consums del 2005, estalvi que s'assolirà amb les campanyes de comunicació (2%) i amb la resta de mesures proposades (3% restant). Relació amb d’altres accions PAES 6.3/2 i 6.4/2

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Mesures d'estalvi d'aigua i aprofitament d'aigües usades al municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Novembre 2009


Alta Mig termini Regidories de Medi Ambient, Obres i Serveis, Participació Ciutadana i Educació

Període d’execució Puntual Agents implicats Arquitectes i promotors Cost d’inversió (€), IVA inclòs Constructors 175.500,00 € Jardiners Ciutadania Termini d’amortització (anys) Empresa concessionària

0,0


% de projectes duts a terme 15.600,75


Abastament d'aigua municipal


Metodologia Es calcula en total un 5% d’estalvi en el consum i les emissions del cicle de l’aigua, tenint en compte que les campanyes de comunicació sobre l’estalvi d’aigua assoliran ja un 2% de reducció, mentre que el 3% restant s’assolirà duent a terme els projectes proposats a l’estudi Mesures d’estalvi d’aigua i d’aprofitament d’aigües usades al municipi.




7.3 7.3/1

Control del consum energètic de l'Ajuntament per donar compliment al pacte d'alcaldes



Altres Altres PDR Descripció El compromís del pacte d'alcaldes implica anar executant les accions previstes en el present document i d'altres que puguin sorgir entre la redacció d'aquest pla i l'any 2020. Bianualment caldrà presentar un informe de resultats a l’Oficina del Covenant of Majors. Per tal de desenvolupar el PAES cal que anualment o bianualment s'acordin i es programin les accions que es desenvoluparan. Per al correcte seguiment de l'execució de les accions s'ha de designar un tècnic responsable. El control dels consums municipals és una eina bàsica per conèixer l'estat d'aplicació de les accions. En el cas de Sant Joan de Vilatorrada, aquest control es duu a terme mitjançant un full de càlcul Excel, des del qual es gestionen i controlen la despesa energètica i els costos que generen les diferents instal·lacions (dependències municipals i equipaments, quadres d'enllumenat...). El tècnic municipal encarregat d'aquest control pot ser també el tècnic responsable designat per al correcte seguiment de l'execució de les accions del PAES. A més del control sobre equipaments i enllumenat públic també caldria establir un sistema per controlar els consums de carburant de vehicles (propis i externalitzats) i consums associats al cicle de l'aigua. Un altre aspecte a considerar és establir un registre de les instal·lacions d'energies renovables d'autoconsum del municipi: solars tèrmiques, calderes de biomassa, geotèrmica,...

Relació amb d’altres accions PAES Totes


Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Alcaldia i totes les regidories


Tècnic municipal encarregat del control dels consums i costos energètics

Cost d’inversió (€), IVA inclòs 0,0 € Termini d’amortització (anys)

0,0


Hores de dedicació de tècnic municipal en matèria de gestió del PAES 0,0



Pla d’acció per l’Energia Sostenible

134



7.3 7.3/2 Creació d'una comissió de seguiment de les actuacions del PAES 0,00


Altres Altres PDR Descripció Crear una comissió que realitzarà el seguiment de les actuacions del PAES i el seu compliment. Aquesta comissió comptarà amb representació de tots els sectors del municipi: Ajuntament, àmbit escolar, ciutadans, entitats, botiguers, industrials… El municipi compta amb el Consell de la Vila, òrgan de participació ciutadana format per una quarantena de persones d’àmbits tan diversos com l’assistencial, el polític, l’econòmic, l’educatiu, el cultural, l’associatiu o el sindical, entre d’altres, i té per objecte debatre sobre aquells temes d’especial rellevància per al municipi. Es proposa aprofitar l'estructura del Consell de la Vila per a la comissió de seguiment del PAES.

Relació amb d’altres accions PAES Totes



Alta Curt termini Tots els representants polítics i Tècnics municipals


Representants dels diferents sectors econòmics del municipi

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadans 0,0 € Termini d’amortització (anys)

0,0


Número de reunions de la comissió de seguiment 0,0



4.3. TAULA RESUM DE LES ACCIONS I REDUCCIONS DEL PLA D’ACCIÓ PER ÀMBITS

Taula 31. Taula resum de les accions i reduccions del Pla d’Acció per àmbits

Nombre d’accions

% d’accions respecte del total

Reducció de CO2 en tones el 2020 Cost estimat (€)

Equipaments i serveis 16 42,11% 875,97 869.101,48 € Transport 4 10,53% 3.179,28 0,00 € Producció Local d’Energia 4 10,53% 1.452,70 10.110.973,26 € Planificació 3 7,89% 684,76 250.000,00 € Adquisició pública de béns i serveis 2 5,26% 438,83 0,00 € Participació ciutadana 6 15,79% 1.976,43 76.200,00 € Altres: Residus i aigua 3 7,89% 7,35 175.500,00 €

Total 38 100,00% 8.615,32 11.481.774,74 €


4.4. TAULA TÈCNICA DEL PLA D’ACCIÓ

BALANÇ ENERGÈTIC kWh O kWhANY BALANÇ ECONÒMIC € o €/ANY EMISSIONS DE CO2EQ

CODI

CODI ACCIÓ TÍTOL TEMÀTICA TIPO-

LOGIA CALEN-DARI

CONSUM ACTUAL

CONSUM DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

ESTALVI ACONSE-

GUIT COST

ACTUAL COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

ESTALVI ACONSE

GUIT

PERÍODE D'AMORTITZA

CIÓ (ANYS)

FACTOR D'EMIS-

SIÓ EMPRAT

ESTALVI TCO2/ANY

1.1 1.1/1


Edificis I equipaments municipals

CP Mig termini 1.772.759,78 1.745.509,07 27.250,71 12.318,31 € Entre 1 i 4 anys 0,000481 11,33

1.1 1.1/2 Millora de l'aïllament dels tancaments dels equipaments municipals


CP Mig termini 1.772.759,78 1.695.864,18 76.895,60 3.000,00 € 4 0,000481 36,18

1.1 1.1/3 Millora de la climatització dels equipaments municipals


CP Mig termini 1.772.759,78 1.644.242,52 128.517,26 14.973,00 € Entre 2 mesos i

6 anys 0,000267 25,35

1.1 1.1/4 Millora de l'eficiència energètica dels equips i aparells dels equipaments municipals


CP Mig termini 1.772.759,78 1.744.040,20 28.719,58 900,00 € 2 0,000481 12,28

1.1 1.1/5



CP Llarg termini 1.772.759,78 1.673.400,91 99.358,87 179.034,77 € Entre 6 i 12

anys 0,000481 0,000267 38,03

1.1 1.1/6 Instal·lació de calderes de biomassa per a la calefacció del Pavelló Poliesportiu


CP Curt termini 60.667,93 0,00 60.667,93 41.000,00 € 4 0,000267 16,20

1.1 1.1/7



CP Curt termini 39.701,20 14.907,80 24.793,40 37.400,00 € 8 0,000227

0,000267 5,63

1.1 1.1/8



PDR Curt termini DQ 17 DQ DQ DQ

1.1 1.1/9 Millora de la qualificació energètica dels equipaments existents


AM Llarg termini DQ DQ DQ DQ

17 DQ: Difícilment quantificable.



CODI


LOGIA CALEN-DARI

CONSUM ACTUAL

CONSUM DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

ESTALVI ACONSE-

GUIT COST


PROPOSADA

ESTALVI ACONSE

GUIT


CIÓ (ANYS)

FACTOR D'EMIS-

SIÓ EMPRAT

ESTALVI TCO2/ANY

1.3 1.3/1 Canvi de làmpades de l'enllumenat públic a tecnologies més eficients

Enllumenat públic i semàfors

CP Curt termini 859.041,00 184.483,20 674.557,80 536.409,30 € 6 0,000481 298,83

1.3 1.3/2 Canvi de les làmpades incandescents dels semàfors a tecnologia LED


CP Curt termini 859.041,00 857.791,44 1.249,56 1.466,10 € 9 0,000481 0,55

1.3 1.3/3 Disminució de la potència contractada pels quadres d'enllumenat públic


CP Mig termini 0,00 0,00 € 0 0,00

1.3 1.3/4 Instal·lació de rellotges astronòmics als quadres d'enllumenat


CP Mig termini 859.041,00 851.752,95 7.288,05 600,00 € 1 0,000481 3,23

1.4 1.4/1 Foment del canvi de les calderes de gasoil C a gas natural als habitatges privats

Sector domèstic AM Llarg

termini 54.108.307 52.958.429,69 1.149.877,03 DQ 0 0,000202 0,000267 307,02

1.4 1.4/2 Auditories energètiques als habitatges

Sector domèstic AM Llarg

termini 54.108.307 54.041.208,13 67.098,59 30.000,00 € 0

0,000481 0,000202 0,000227 0,000267

18,34

1.5 1.5/1 Auditories energètiques als establiments comercials

Sector serveis AM Mig

termini 14.098.795,05 13.816.819,15 281.975,90 12.000,00 € 0

0,000481 0,000202 0,000227 0,000267 0,000279

103,00

2.3 2.3/1 Cursos de conducció eficient per als ciutadans

Transport privat i comercial

AM Mig termini 74.911.789,77 71.166.200,28 3.745.589,49 0,00 € 0 0,000267

0,000249 978,24

2.3 2.3/2 Renovació i ambientalització del parc de vehicles

Transport privat i comercial

PDR Curt termini 74.911.789,77 67.003.409,75 7.908.380,02 0,00 € 0 0,000267

0,000249 2.065,44

2.3 2.3/3 Foment del cotxe compartit Transport privat i comercial

AM Mig termini 74.911.789,77 74.724.510,30 187.279,47 DQ DQ 0,000267

0,000249 48,91

2.3 2.3/4 Foment del vehicle elèctric Transport privat i comercial

AM Llarg termini 74.911.789,77 74.579.872,92 331.916,85 DQ DQ 0,000481 86,69

3.1 3.1/1 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als equipaments municipals

Fonts d'energia renovables

ER Mig termini 0,00 280.995,56 € 11 anys aprox. 0,000481 47,12

3.1 3.1/2 Instal·lació de mòduls fotovoltaics a títol privat


ER Mig termini 0,00 2.510.890,67 € 11 anys aprox. 0,000481 362,32

3.1 3.1/3 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als sostres de les naus industrials


ER Mig termini 0,00 6.337.337,03 € 11 anys aprox. 0,000481 914,47

3.1 3.1/4 Instal·lació de mòduls fotovoltaics en camps solars en parcel·les industrials lliures


ER Curt termini 0,00 981.750,00 € 11 anys aprox. 0,000481 128,79



CODI


LOGIA CALEN-DARI

CONSUM ACTUAL

CONSUM DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

ESTALVI ACONSE-

GUIT COST


PROPOSADA

ESTALVI ACONSE

GUIT


CIÓ (ANYS)

FACTOR D'EMIS-

SIÓ EMPRAT

ESTALVI TCO2/ANY

4.1 4.1/1

Inclusió de criteris sostenibles i d'adaptació al canvi climàtic en la redacció del nou planejament urbanístic

Planejament urbà PDR Mig

termini DQ 0,00 € 0 DQ

4.1 4.1/2 Bonificacions a les ordenances fiscals per a fomentar l'eficiència energètica als edificis

Planejament urbà PDR Mig

termini DQ 0,00 € 0 DQ

4.2 4.2/1 Mesures per la reducció en la utilització del vehicle motoritzat

Plans de mobilitat o transport

AM Mig termini 74.911.789,77 72.289.877,13 2.621.912,64 250.000,00 € Difícilment

quantificable 0,000267 0,000249 684,76

5.1 5.1/1 Incorporació de criteris ambientals en la compra de productes i en els plecs de condicions tècniques

Requisits d'eficiència energètica

AM Mig termini 74.911.789,77 74.766.089,77 145.700,00 0,00 € 0 0,000267

0,000249 38,85

5.2 5.2/1 Priorització de la compra d'electricitat verda per part de l'Ajuntament

Requisits d'energia renovable

ER Llarg termini 1.663.112,00 1.663.112,00 0,00 DQ DQ 0,000481 399,98

6.1 6.1/1 Creació d'un servei d'informació als ciutadans sobre eficiència energètica i energies renovables

Serveis d'assessorament

AM Mig termini DQ DQ DQ DQ

6.3 6.3/1

Foment dels processos participatius en les instal·lacions de mòduls solars fotovoltaics als equipaments municipals

Sensibilització i treball amb xarxes locals

AM Llarg termini 0,00 0,00 € 0 0,00

6.3 6.3/2


Sensibilització i treball amb xarxes locals

AM Curt termini 54.108.307 51.392.490,88 2.715.815,84 75.000,00 € 0

0,000481 0,000267 0,000227 1.241 320 -267,70 -667,69 -2.102,66 -1.236,22 -1.201,38 7,82 -615,72

1.966,25

6.4 6.4/1

Sensibilització dels treballadors de l'Ajuntament sobre ús, reciclatge i consum responsable de béns i serveis

Formació i educació ambiental

AM Curt termini 74.911.790 74.906.102,00 5.687,77 1.200,00 € 0 0,000267

0,000249 1,49

6.4 6.4/2 Creació d'un projecte d'ambientalització energètica escolar


AM Mig termini 20.509,00 4.945,79 15.563,21 DQ 0 0,000481

0,000202 8,69

6.4 6.4/3 Programa d'ambientalització energètica de les entitats


AM Mig termini DQ 0,00 € 0 DQ


140


CODI


LOGIA CALEN-DARI

CONSUM ACTUAL

CONSUM DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

ESTALVI ACONSE-

GUIT COST


PROPOSADA

ESTALVI ACONSE

GUIT


CIÓ (ANYS)

FACTOR D'EMIS-

SIÓ EMPRAT

ESTALVI TCO2/ANY

7.2 7.2/1


Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració)

PDR Mig termini 520.024,97 504.424,22 15.600,75 175.500,00 € 0

0,000267 0,000249 0,000481

7,35

7.3 7.3/1 Control del consum energètic de l'Ajuntament per donar compliment al pacte d'alcaldes

Altres PDR Curt termini DQ DQ 0 DQ

7.3 7.3/2 Creació d'una comissió de seguiment de les actuacions del PAES

Altres PDR Curt termini 0,00 0,00 € 0 0,00


4.5. FONTS DE FINANÇAMENT

L’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada disposa de subvencions i ajuts convocats pels ens públics, Aixa com de recursos de finançament, que poden ser d’aplicació per a l’execució de les accions del PAES.

A continuació es resumeixen en forma de taula les principals fonts de finançament per a cadascuna de les accions del PAES.

EQUIPAMENTS I SERVEIS Codi acció Títol DIBA DMAH ICAEN ARC ACA BEI

1.1/1


1.1/2 Millora de l'aïllament dels tancaments dels equipaments municipals

1.1/3 Millora de la climatització dels equipaments municipals

1.1/4 Millora de l'eficiència energètica dels equips i aparells dels equipaments municipals

1.1/5 Actuacions de millora de l'eficiència energètica dels equipaments municipals amb períodes d'amortització d'entre 6 i 12 anys

1.1/6 Instal·lació de caldera de biomassa per a la calefacció del Pavelló Poliesportiu

1.1/7 Instal·lació d'un sistema d'aprofitament solar tèrmic per l'aprovisionament d'aigua calenta sanitària al Pavelló i als vestuaris del camp de futbol municipal

1.1/8 Sobrepassar els criteris mínims establerts en el Decret d'Ecoeficiència i en el nou Codi Tècnic de l'Edificació en la construcció de nous equipaments

1.1/9 Millora de la qualificació energètica dels equipaments existents

1.3/1 Canvi de làmpades de l'enllumenat públic a tecnologies més eficients

1.3/2 Canvi de les làmpades incandescents dels semàfors a tecnologia LED

1.3/3 Disminució de la potència contractada pels quadres d'enllumenat públic

1.3/4 Instal·lació de rellotges astronòmics als quadres d'enllumenat

1.4/1 Foment del canvi de les calderes de gasoil C a gas natural als habitatges privats

1.4/2 Auditories energètiques als habitatges

1.5/1 Auditories energètiques als establiments comercials


TRANSPORT Codi acció Títol DIBA DMAH ICAEN ARC ACA BEI

2.3/1 Cursos de conducció eficient per als ciutadans

2.3/2 Renovació i ambientalització del parc de vehicles

2.3/3 Foment del cotxe compartit

2.3/4 Foment del vehicle elèctric

PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA Codi acció Títol DIBA DMAH ICAEN ARC ACA BEI

3.1/1 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als equipaments municipals

3.1/2 Instal·lació de mòduls fotovoltaics a títol privat

3.1/3 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als sostres de les naus industrials

3.1/4 Instal·lació de mòduls fotovoltaics en camps solars en parcel·les industrials lliures

PLANIFICACIÓ Codi acció Títol DIBA DMAH ICAEN ARC ACA DPTOP


4.1/2 Bonificacions a les ordenances fiscals per a fomentar l'eficiència energètica als edificis

4.2/1 Mesures per la reducció en la utilització del vehicle motoritzat

ADQUISICIÓ PÚBLICA DE BÉNS I SERVEIS Codi acció Títol DIBA DMAH ICAEN ARC ACA BEI

5.1/1 Incorporació de criteris ambientals en la compra de productes i en els plecs de condicions tècniques

5.2/1 Priorització de la compra d'electricitat verda per part de l'Ajuntament


143

PARTICIPACIÓ CIUTADANA Codi acció Títol DIBA DMAH ICAEN ARC ACA BEI

6.1/1 Creació d'un servei d'informació als ciutadans sobre eficiència energètica i energies renovables


6.3/2 Campanyes de comunicació ciutadana en matèria d'estalvi energètic, estalvi d'aigua i prevenció i recollida selectiva de residus


6.4/2 Creació d'un projecte d'ambientalització energètica escolar

6.4/3 Programa d'ambientalització energètica de les entitats

ALTRES Codi acció Títol DIBA DMAH ICAEN ARC ACA BEI

7.2/1 Execució dels projectes proposats a l’estudi Mesures d’estalvi d’aigua i d’aprofitament d’aigües usades al municipi

7.3/1 Control del consum energètic de l’Ajuntament per donar compliment al pacte d'alcaldes

7.3/2 Creació d'una comissió de seguiment de les actuacions del PAES


145

4.6. DETALL DE LES ACCIONS A DESENVOLUPAR ALS EQUIPAMENTS MUNICIPALS

S’han realitzat avaluacions energètiques a 5 dels equipaments del municipi: CEIP Ametllers, CEIP Collbaix, Espai Jove, Policia Local i Residència d’avis L’Atzavara. A partir de avaluacions s’han definit un seguit d’accions a desenvolupar.

A part d’aquestes avaluacions, el municipi compta amb auditories energètiques dutes a terme el setembre de 2010 a 4 equipaments més: Cal Gallifa, Complex Mas Sant Joan, Edifici Consistorial i Zona Esportiva.

A continuació es presenta, en forma de taula, el resum de les accions proposades per a cadascun dels equipaments que disposen d’auditoria energètica de setembre de 2010, o als quals s’ha fet avaluació energètica..

En el cas de les avaluacions energètiques realitzades en el marc del PAES, per a cadascun dels equipaments s’indiquen les accions segons l’ordre de prioritat que se’ls ha assignat, determinat per la factibilitat de l’actuació, el període de retorn i l’estalvi obtingut (en €, energia i tones de GEH).

* Aquestes actuacions no inclouen la mà d’obra.

En el cas de les auditories energètiques realitzades el setembre de 2010, es llisten les actuacions proposades segons la temàtica i l’ordre de prioritat assignat a l’auditoria.


4.6.1. AVALUACIONS ENERGÈTIQUES REALITZADES DINS L’ÀMBIT PAES

Equipament Ordre de prioritat Descripció de l’actuació Cost aproximat

(€) Estalvi energètic aproximat (kWh)

Estalvi econòmic aproximat (€)

Període de retorn / amortització

Tn de CO2 estalviades

1* Instal·lació de termòstats 120,00 8.505,48 336,41 0,36 1,72

2* Instal·lació de vàlvules termostàtiques als radiadors 1.287,00 17.010,95 670,83 1,92 3,44

3* Sectorialització il·luminació entrada i passadís PB en 4 sectors 100,00 832,42 38,77 2,58 0,02

4* Rellotge astronòmic il·luminació exterior 125,00 861,12 40,11 3,12 0,02

5* Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led) 14.509,66 14.625,79 1.970,72 7,36 6,48

6 Instal·lació solar fotovoltaica 111.111,11 33.333,33 3.750,00 11,00 14,77

7 Millorar els hàbits energètics de la comunitat educativa i treballadors neteja A determinar A determinar A determinar A determinar A determinar

CEIP Ametllers

127.252,77 75.169,09 6.806,84 26,45







1* Instal·lació de termòstats a cada planta (edifici principal) 120,00 17.734,93 699,38 0,17 3,58

2* Instal·lació de vàlvules termostàtiques als radiadors (edifici principal) 2.145,00 35.469,85 1.398,75 1,53 7,16

3* Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led)18 29,501,31 19.868,64 2.897,89 10,18 8,80

4 Millorar els hàbits energètics de la comunitat educativa, servei de cuina-menjador i neteja A determinar A determinar A determinar A determinar A determinar

CEIP Collbaix

2.265,00 73.073,42 4.996,02 19,54

1* Instal·lació de vàlvules termostàtiques als radiadors 121,00 1.234,21 48,67 2,49 0,25

2* Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led) 4.578,50 1.302,58 194,04 23,60 0,58

3 Millorar els hàbits energètics dels treballadors i dels usuaris A determinar A determinar A determinar A determinar A determinar

Espai Jove

4.699,50 2.536,79 242,71 0,83

18 El càlcul de l’actuació només inclou la substitució de la il·luminació de l’edifici principal, descartant la dels mòduls prefabricats, degut a la seva provisionalitat.







1* Telegestió de la climatització 9.350,00

2* Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led) 9.935,46


Policia Local 19

19.285,46

1 Muntatge i instal·lació de vàlvules termostàtiques als radiadors 1.156,00

2 Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led) 31.003,29

3 Adhesiu exterior al finestral de la 2a planta de la part nova 814,50

4 Instal·lació solar fotovoltaica 44.444,44 13.333,33 1.500,00 11,00 5,91


Residència d’avis L’Atzavara

77.418,23 13.333,33 1.500,00 5,91

19 Excepte el cost, no s’ha pogut calcular ni els estalvis ni els períodes d’amortització, doncs no s’ha pogut disposar de la facturació energètica de l’edifici.


4.6.2. AUDITORIES ENERGÈTIQUES REALITZADES EL SETEMBRE DE 2010

Equipament: Cal Gallifa Prioritat Estalvi energètic (kWh/any)

Estalvi econòmic (€/any) Cost Amortit-

zació Tn CO2

estalviades Actuacions il·luminació AEE_IL_08 Instal·lar detector de presència interior Ascensor, 0 378 68,00 € 80,00 € 1,18 0,17 AEE_IL_07 Zonificació línea de Finestres Biblioteca zona Infantil 0 518 93,00 € 180,00 € 1,93 0,23 AEE.EL.02 Reactiva Eliminar. Bateria de condensadors. 1 0 1.151,00 € 3.200,00 € 2,78 0,00 AEE_IL_06 Zonificació línea de Finestres Biblioteca 1 1.347 242,00 € 180,00 € 1,85 0,60 AEE_IL_02 Reduir punts de llum ascensor per un sol tub de 18W en lloc de 2 de 58W 1 1.524 274,00 € 5,00 € 0,00 0,68 AEE_IL_05 Substituir Enllumenat Sala Polivalent per tub Fluorescent 2 7.600 1.462,00 € 3.540,00 € 2,42 3,37 AEE_IL_03 Substituir Enllumenat CIO per tub LED 4 10.270 1.848,00 € 19.646,00 € 10,63 4,55 AEE_IL_04 Substituir Enllumenat Escola Adult per tub LED 4 10.370 1.866,00 € 19.646,00 € 9,42 4,59 AEE_IL_01 Substituir Enllumenat Biblioteca per tub LED 4 16.744 3.014,00 € 32.994,00 € 10,94 7,42 TOTAL 48.751,00 10.018,00 79.471,00 21,60 Actuacions climatització AEE_CL_12 Consigna fred per a la refrigeració de 10 a 7ºC 1 0 0,00 € 0,00 € 0,00 0,00 AEE_CL_18 Reparar fan coil Biblioteca 1 0 0,00 € 0,00 € 0,00 0,00 AEE_CL_06 Variador Velocitat Bomba Secundari Climatització Grundfos MG90 AEE_CL_07 Variador bombes secundari clima Grundfos MOT MG90

1 739 319,00 € 1.330,00 € 4,00 0,15

AEE_CL_08 Regulació circuits calefacció-refrigeració 1 1.411 254,00 € 200,00 € 0,78 0,29 AEE_CL_11. Ventilar sala refredadores obertures superiors i laterals 1 3.537 636,00 € 2.500,00 € 3,93 0,71 AEE_CL_10. Bloquejar subquadres CLIMA. Mal us per part personal edifici. 1 5.616 1.010,00 € 1.200,00 € 1,18 1,13 AEE_CL_09. Termòstat independent zona Biblioteca. 1 8.683 1.563,00 € 800,00 € 0,49 1,75 AEE.CL.02 Reparació i Regulació sondes temperatura retorn aigua 2 0 0,00 € 600,00 € 0,00 0,00 AEE.CL.03 Parar sistema climatització CIO central 2 675 121,50 € 100,00 € 0,83 0,30 AEE_CL_13 Sonda exterior calderes 2 8.850 362,00 € 750,00 € 2,07 1,79


Equipament: Cal Gallifa Prioritat Estalvi energètic

(kWh/any) Estalvi econòmic

(€/any) Cost Amortit-zació

Tn CO2 estalviades

Actuacions climatització (continuació) AEE_CL_16 Substituir gas natural per biomassa 2 177.044,00 5.157,00 € 43.800,00 € 8,49 35,76 AEE.CL.04 Variador velocitat bombes primari calefacció UPS 50 3 242 44,00 € 450,00 € 10,22 0,05 AEE_CL_05 Variador bomba Primari refrigeració Grundfos UPS 50-120 3 370 66,00 € 650,00 € 9,27 0,07 AEE_CL_14 Variador Velocitat UTA segons concentració de CO 3 1.312 237,00 € 1.400,00 € 5,90 0,27 AEE_CL_17 Recuperador energètic UTA 4 1.728 312,00 € 4.300,00 € 11,53 0,35 AEE_CL_15 Substituir sistema de clima del CIO per sistema actual resta de l'edifici 5 4.675,00 € 42.500,00 € 9,09 0,00 AEE.CL.01 Obertures zona escala part superior vidre 5 0 0,00 € 3.000,00 € 0,00 0,00 TOTAL 210.207,00 14.756,50 103.580,00 67,78 42,62 Altres actuacions AL_01 Vestíbul sala de calderes 3 0 0,00 € 0,00 € 0,00 0,00 AEE.EL.01 Canvi de tarifa a discriminació horària sala polivalent 5 0 0,00 € 0,00 € 0,00 0,00 TOTAL 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00


Equipament: Complex Mas Sant Joan Prioritat Estalvi energètic



Tn CO2 estalviades

Actuacions il·luminació AE.2 Substitució del balast convencional dels tubs fluoscents per balast elcetrònic 2 1.140,36 179,30 € 1.734,00 € 9,67 0,50 AE.3 Substitució de làmpades d'incandescència per fluorescents compactes de primera generació 2 1.234,09 188,69 € 407,00 € 2,16 0,54

AE.4 Instal·lació de dispositius d'aturades automàtica de l'enllumenat 3 95,92 14,67 € 320,00 € 21,81 0,04 TOTAL 2.470,37 382,66 2.461,00 1,08 Actuacions tancaments AE 6. Substitució dels vidres simples per vidres dobles 1 7.090,66 376,73 € 3.564,00 € 9,46 1,43 TOTAL 7.090,66 376,73 3.564,00 1,43 Actuacions climatització AE.1 Substitució de les calderes existents per una caldera de biomassa 2 64.430,58 2.620,47 € 40.000,00 € 11,91 13,02 TOTAL 64.430,58 2.620,47 40.000,00 13,02 Altres actuacions AE.5 Contractació d'un servei de manteniment 1 0,00 0,00 € 1.800,00 € 0,00 0,00 TOTAL 0,00 0,00 1.800,00 0,00


Equipament: Casa Consistorial Prioritat Estalvi energètic



Tn CO2 estalviades

Actuacions il·luminació AE.5 Instal·lació de dispositius d'aturades automàtica de l'enllumenat 2 509,28 74,46 € 560,00 € 7,50 0,23 AE.4 Subatitució de làmpades d'incandescència per fluorescents compactes de primera generació 2 5.474,08 800,31 € 800,31 € 1,00 2,43

AE.3 Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic 2 6.383,00 958,84 € 2.861,00 € 2,98 2,83 TOTAL 12.366,36 1.833,61 4.221,31 5,48 Actuacions tancaments AE 7. Millora constructiva en l'aïllament tèrmic de la coberta 1 8.560,36 685,01 € 9.600,00 € 14,01 2,33 AE.10 Substitució dels vidres simples per vidres dobles 2 15.307,64 813,34 € 7.534,80 € 9,26 3,09 TOTAL 23.868,00 1.498,35 17.134,80 5,42 Actuacions climatització AE.11 Aïllament de les canonades de distribució de refrigerant 1 2.072,00 309,93 € 400,00 € 1,32 0,91 AE.1 Substitució de la caldera existent per una caldera de biomassa 2 126.816,48 4.578,10 € 32.760,00 € 7,60 25,61 TOTAL 128.888,48 4.888,03 33.160,00 26,52 Actuacions millora eficiència energètica AE.2 Garantir apagada màquines en horari de no activitat 1 17.231,65 2.518,50 € 0,00 € 0,00 7,30 TOTAL 17.231,65 2.518,50 0,00 7,30 Actuacions instal·lació energies renovables AE.6 Generació elèctrica mitjançant tecnologia fotovoltaica 1 22.000,00 55.440,00 € 10,00 9,75 TOTAL 22.000,00 0,00 55.440,00 9,75 Altres actuacions AE 8. Contractació d'un servei de manteniment 1 0,00 0,00 € 4.000,00 € 0,00 0,00 AE 9. Adequació de la senyalització i identificacions de la maquinària i la documentació tècnica associada 2 0,00 0,00 € 7.200,00 € 0,00 0,00

TOTAL 0,00 0,00 11.200,00 0,00


154

Equipament: Zona esportiva Prioritat Estalvi energètic



Tn CO2 estalviades

Actuacions il·luminació AE.2 Instal·lació de dispositius d'aturades automàtica de l'enllumenat 2 1.099,00 194,10 € 840,00 € 4,33 0,47 AE.1 Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic 2 1.092,50 218,70 € 1.445,00 € 6,61 0,47 TOTAL 2.191,50 412,80 2.285,00 0,94 Actuacions tancaments AE.4 Millora constructiva en l'aïllament tèrmic de la coberta 1 5.079,00 232,55 € 26.000,00 € 50,00 1,03 AE.5 Substitució dels vidres simples per vidres dobles 2 13.768,50 609,50 € 44.560,00 € 50,00 0,64 AE.7 Millora de la doble porta d'accés del recinte pavelló 17.210,60 759,80 € 3.000,00 € 3,95 7,47 TOTAL 36.058,10 1.601,85 73.560,00 9,14 Actuacions climatització AE.6 Control de la calefacció de la zona de pistes del pavelló 1 11.473,75 506,35 € 2.000,00 € 3,95 0,95 AE.9 Control de la temperatura de l'ACS dels vestuaris de la piscina amb una vàlvula termostàtica 1 4.193,10 114,72 € 500,00 € 4,36 0,95

TOTAL 15.666,85 621,07 2.500,00 1,90 Actuacions millora eficiència energètica AE.8 Control energia reactiva dels subministraments elèctrics de pavelló, pistes de tennis i camp de futbol 11.487,93 398,90 € 900,00 € 2,26 4,98

TOTAL 11.487,93 398,90 900,00 4,98 Actuacions instal·lació energies renovables AE.3 Generació elèctrica mitjançant tecnologia fotovoltaica 1 29.300,00 70.000,00 € 10,00 12,72 TOTAL 29.300,00 0,00 70.000,00 12,72


5. PLA DE SEGUIMENT DEL PAES DE SANT JOAN DE VILATORRADA

El Pla de Seguiment del PAES de Sant Joan de Vilatorrada inclou la descripció dels informes de seguiment i el protocol per a la recopilació de dades, valoració i redacció dels informes, complint tres objectius:

• Avaluar el grau de compliment del compromís adquirit per l’Ajuntament en l’adhesió al pacte d’alcaldes i alcaldesses mitjançant els Indicadors de Seguiment del PAES

• Avaluar l’estat d’execució del PAES

• Ser l’eina per elaborar l’informe de compliment del PAES a la DGTREN (Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea), que s’ha de lliurar bianualment.

5.1. INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES

Per a avaluar el compliment dels compromisos adquirits de reducció de les emissions, es presenten a continuació els següents indicadors:

• Indicadors de seguiment del PAES

• Indicadors/objectius xarxa influenciats

• Indicadors de seguiment del Pla d’acció del PAES


157

5.1.1. TAULA RESUM INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES

Indicadors de seguiment del PAES Indicador 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2020 Ind.1.1 Emissions de GEH totals (tn CO2eq/any) 52.717,65 52.953,16 56.970,65 56.333,00 56.071,22 59.857,88 58.366,66 61.038,38 Ind.1.2 Emissions de GEH per habitant (tn CO2eq/hab/any) 5,76 5,65 6,07 5,81 5,69 5,95 5,63 5,83

Ind.2.1 Emissions de GEH àmbit PAES totals (tn CO2eq/any) 37.417,65 37.501,11 39.300,71 40.207,29 41.735,23 42.727,02 41.880,07 44.049,40 34.111,70

Ind.2.2 Emissions de GEH àmbit PAES per habitant (tn CO2eq/hab/any) 4,09 4,00 4,19 4,15 4,24 4,25 4,04 4,21 3,39

Ind.3 Emissions de GEH de l'Ajuntament (tn CO2eq/any) 1.189,69 1.097,97 1.053,49 697,52

Ind.4 Emissions de GEH del sector domèstic (tn CO2eq/any) 11.792,96 11.264,56 12.132,01 12.402,41 13.394,17 14.789,49 13.366,67 13.964,00 14.101,81

Ind.5 Emissions de GEH del sector terciari (tn CO2eq/any) 4.003,03 3.835,00 4.163,58 3.927,94 4.291,96 4.902,56 4.880,30 6.394,60 3.758,87

Ind.6 Emissions de GEH del sector transport (tn CO2eq/any) 16.935,63 17.672,72 18.130,25 19.261,97 19.878,25 19.564,77 20.207,83 20.303,88 16.385,49

Ind.7 Emissions de GEH gestió residus (tn CO2eq/any) 5.099,44 5.101,60 5.295,05 4.985,10 4.559,92 3.661,96 3.870,93 3.772,40 2.440,08 Ind.8 Emissions de GEH cicle de l'aigua (tn CO2eq/any) 247,66 227,35 213,16 232,45

Pla de Seguiment

158

Indicador 1.1: Emissions de GEH totals (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH del conjunt del municipi, en global, expressades en tones de CO2eq per any.

Responsable de facilitar les dades:

Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona), Agència de Residus de Catalunya

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia de cada sector: primari, indústria, serveis, transport, domèstic i tractament de residus, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de cada sector, i la suma d’emissions permet conèixer les emissions globals del municipi.

RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA:

48.000,00

50.000,00

52.000,00

54.000,00

56.000,00

58.000,00

60.000,00

62.000,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.1.1 52.717,65 52.953,16 56.970,65 56.333,00 56.071,22 59.857,88 58.366,66 61.038,38

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH del municipi Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020:


159

Indicador 1.2: Emissions de GEH totals, per habitant (tn CO2eq/hab.any)

Descripció:

Emissions de GEH del conjunt del municipi, en global, expressades en tones de CO2eq per habitant i any.



Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia de cada sector: primari, indústria, serveis, transport, domèstic i tractament de residus, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de cada sector, i la suma d’emissions permet conèixer les emissions globals del municipi en relació al nombre d’habitants.

RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA:

5,40

5,50

5,60

5,70

5,80

5,90

6,00

6,10

tn C

O2e

q/ha

b/an

y

Ind.1.2 5,76 5,65 6,07 5,81 5,69 5,95 5,63 5,83

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH del municipi per habitant Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/hab/any 2020:

Pla de Seguiment

160

Indicador 2.1: Emissions de GEH àmbit PAES totals (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH dels àmbits inclosos al PAES: ajuntament, domèstic, terciari, transport i residus, expressades en tones de CO2eq per any.



Mètode de càlcul:

Els àmbits de compromís del PAES són: ajuntament, domèstic, terciari, transport i residus. A partir de les dades de consum d’energia de cadascun d’aquests sectors, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de cada sector.

RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

30.000,00

35.000,00

40.000,00

45.000,00

50.000,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.2.1 37.417,65 37.501,11 39.300,7140.207,29 41.735,23 42.727,02 41.880,07 44.049,40 34.111,70

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH dels àmbits amb compromís PAES Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 34.111,70 tnCO2eq


161

Indicador 2.2: Emissions de GEH àmbit PAES totals per habitant (tn CO2eq/hab.any)

Descripció:

Emissions de GEH dels àmbits inclosos al PAES: ajuntament, domèstic, terciari, transport i residus, expressades en tones de CO2eq per habitant i any.



Mètode de càlcul:

Els àmbits de compromís del PAES són: ajuntament, domèstic, terciari, transport i residus. A partir de les dades de consum d’energia de cadascun d’aquests sectors, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de cada sector.


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

4,50

tn C

O2e

q/ha

b/an

y

Ind. 2.2 4,09 4,00 4,19 4,15 4,24 4,25 4,04 4,21 3,39

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions de GEH per habitant dels àmbits amb compromís PAES Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/hab/any 2020: 3,39 tnCO2eq/hab

Pla de Seguiment

162

Indicador 3: Emissions de GEH de l’Ajuntament (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions municipals de GEH, amb compromís del PAES.


Alcaldia, Regidoria de Medi Ambient

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia de l’Ajuntament corresponents als equipaments, l’enllumenat públic, els semàfors, la flota de vehicles municipals i els vehicles dels serveis externalitzats i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de l’Ajuntament.


0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

1.200,00

1.400,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.3 1.192,25 1.100,71 1.056,27 697,52

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit municipal Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 697,52 tn CO2eq


163

Indicador 4: Emissions de GEH del sector domèstic (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH de l’àmbit domèstic, amb compromís del PAES.


Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona)

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia del sector domèstic, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH d’aquest sector. A aquesta xifra cal restar les emissions estalviades per generació d’electricitat a partir de fonts renovables instal·lades en habitatges.


0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

12.000,00

14.000,00

16.000,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.4 11.792,96 11.264,56 12.132,01 12.402,41 13.394,17 14.789,49 13.366,67 13.964,00 14.101,81

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit domèstic Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 14.101,81 tn CO2eq

Pla de Seguiment

164

Indicador 5: Emissions de GEH del sector terciari (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH del sector terciari, amb compromís del PAES.



Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia del sector terciari, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH d’aquest sector. A aquesta xifra cal restar les emissions estalviades per generació d’electricitat a partir de fonts renovables instal·lades en sostres industrials.


0,00

1.000,00

2.000,00

3.000,00

4.000,00

5.000,00

6.000,00

7.000,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.5 4.003,03 3.835,00 4.163,58 3.927,94 4.291,96 4.905,13 4.880,30 6.397,33 3.758,87

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit terciari Periodicitat: anual



165

Indicador 6: Emissions de GEH del sector transport (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH del sector transport, amb compromís del PAES.



Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia del sector transport, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH d’aquest sector. En les dades de transport s’hi inclou el consum d’energia corresponent als vehicles municipals, tant els propis de l’Ajuntament (brigada i policia local) com els vehicles de serveis (recollida de residus i recollida selectiva).


0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.6 16.935,63 17.672,72 18.130,25 19.261,97 19.878,25 19.564,77 20.207,83 20.303,88 16.385,49

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit del transport Periodicitat: anual


Pla de Seguiment

166

Indicador 7: Emissions de GEH gestió residus (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH del sector residus, amb compromís del PAES.


Agència de Residus de Catalunya, Ecoembes i Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona)

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de generació de residus, de les caracteritzacions dels envasos i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions directes de GEH del tractament de la fracció resta, la FORM i la recollida selectiva.


0,00

1.000,00

2.000,00

3.000,00

4.000,00

5.000,00

6.000,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.7 5.099,44 5.101,60 5.295,05 4.985,10 4.559,92 3.661,96 3.870,93 3.772,40 2.440,08

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit dels residus degut a l’augment en el percentatge de recollida selectiva Periodicitat: anual



167

Indicador 8: Emissions de GEH cicle de l’aigua (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH del cicle de l’aigua, amb compromís del PAES.


Empresa concessionària de la gestió de l‘aigua i Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona)

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consums energètics del cicle de l’aigua (bombament, potabilització i depuració), i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH.


0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

300,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.8 245,09 224,62 210,38 232,45

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit del cicle de l’aigua Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 232,45 tn CO2eq


169

5.1.2. TAULA RESUM INDICADOR/OBJECTIU XARXA INFLUENCIATS

Indicador / objectiu xarxa influenciat

Indicador/objectiu xarxa influenciat 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2020 Ind.9 Consum final d'energia total (kWh/hab/any) 17.913,74 18.079,35 18.669,91 18.853,90 18.468,54 18.758,16 18.345,60 18.777,78 Ind.10 Producció local d'energies renovables (MWh/any) 726,00 726,00 726,00 726,00 757,68 757,68 851,88 1.211,98 28.623,78 Ind.11 Intensitat energètica local (kWh/milers €) 1.618,79 1.184,41 Ind.12 Abastament d'aigua municipal (litres/habitant/dia) 168,59 183,78 178,15 151,73 Ind.13 Mobilitat de la població (%) 51,68% Ind.14 Consum final d'energia de l'Ajuntament (MWh/any) 3.342,90 3.350,12 3.450,33 1.961,53 Ind.15 Grau d'autoabastament amb energies renovables (%) 0,44% 0,43% 0,41% 0,40% 0,42% 0,40% 0,45% 0,62% 20,00% Ind.16 Percentatge de recollida selectiva (%) 3,11% 4,64% 5,69% 7,80% 18,06% 40,01% 35,66% 38,89% 44,61% 48,82% 65,00%

Pla de Seguiment

170

Indicador 9: Consum final d'energia total (kWh/hab/any)

Descripció:

Consum final d’energia del municipi, X14.



Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia dels diferents sectors del municipi (primari, indústria, serveis, transport i domèstic) s’obté el consum final d’energia total del municipi. Aquest indicador mesura el consum final d’energia considerant els diferents tipus d’energia consumits al municipi: energia elèctrica (EE), gas natural (GN), gasos liquats del petroli (GLP), combustibles líquids (CL) i energies de producció local (EPL). Per al càlcul de les energies de producció local només es considera l’energia solar que no s’incorpora a la xarxa elèctrica.


17.400,00

17.600,00

17.800,00

18.000,00

18.200,00

18.400,00

18.600,00

18.800,00

19.000,00

kWh/

hab/

any

Ind.9 17.913,74 18.079,35 18.669,91 18.853,90 18.468,54 18.758,16 18.345,60 18.777,78

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tendència desitjada: disminució del consum total d’energia del municipi Periodicitat: anual

Unitats: kWh/hab/any 2020:


171

Indicador 10: Producció local d'energies renovables (MWh/any)

Descripció:

Quantitat d’energia produïda al municipi amb energies renovables, X16.


Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona) i Regidories d’Urbanisme i Medi Ambient

Mètode de càlcul:

La producció local d’energies renovables inclou tota la producció d’energia amb fonts renovables al municipi: solar, minihidràulica, biomassa, geotèrmica,... tant a nivell d’instal·lacions domèstiques, com industrials, com a nivell de l’Ajuntament. Per aquelles instal·lacions que generen electricitat la xifra la pot facilitar la Diputació de Barcelona. Per a les instal·lacions d’autoconsum (solar tèrmica, biomassa, geotèrmica,...) cal que l’Ajuntament disposi d’un registre i faci un càlcul de la generació d’energia que caldrà afegir també al consum d’energia del municipi.


0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

30.000,00

35.000,00

MW

h/an

y

Ind.10 726,00 726,00 726,00 726,00 757,68 757,68 851,88 1.211,98 28.623,78

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: augment de la producció d’energies renovables Periodicitat: anual

Unitats: MWh/any 2020: 28.623,78 MWh

Pla de Seguiment

172

Indicador 11: Intensitat energètica local (kWh/miler €)

Descripció:

Eficiència energètica local, X15.


Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona) i Institut Català d’Estadística

Mètode de càlcul:

Aproximació a l’eficiència energètica de l’economia local, a partir de determinar el consum total d’energia amb relació al producte interior brut (PIB). En tractar-se d’un municipi de menys de 5.000 habitants no es disposa de dades pròpies del PIB pel que s’ha utilitzat el PIB comarcal ponderat pel número d’habitants.


0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

1.200,00

1.400,00

1.600,00

1.800,00

kWh/

mile

r €

Ind.11 1.618,79 1.184,41

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Tendència desitjada: disminució de la intensitat energètica local Periodicitat: anual

Unitats: kWh/miler € 2020:


173

Indicador 12: Abastament d’aigua municipal (litres/hab/dia)

Descripció:

Consum d’aigua provinent de la xarxa de subministrament municipal, X20.


Empresa concessionària servei aigües

Mètode de càlcul:

Avaluació del consum d’aigua a partir de les dades d’abastament d’aigua potable.


0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

120,00

140,00

160,00

180,00

200,00

litres

/hab

/dia

Ind.12 168,59 183,78 178,15 151,73

2005 2006 2007 2008 2009

Tendència desitjada: disminució del consum d’aigua potable Periodicitat: anual

Unitats: litres/hab/dia 2020: 151,73 litres/hab/dia

Pla de Seguiment

174

Indicador 13: Mobilitat de la població (%)

Descripció:

Permet conèixer el tipus i l’estructura de la mobilitat interna i externa del municipi i avaluar el pes específic dels desplaçaments en vehicle privat, X5.


Institut Català d’Estadística

Mètode de càlcul:

Les dades de mobilitat s’obtenen a partir de les enquestes de mobilitat obligada (EMO) de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Es relaciona el número de desplaçaments en vehicle privat amb el número total de desplaçaments per tal de determinar quin percentatge de desplaçaments es realitza en vehicle privat.


0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

Ind.13 51,68%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Tendència desitjada: disminució del número de desplaçaments, sobretot en vehicle privat Periodicitat: anual

Unitats: % 2020:


175

Indicador 14: Consum final d'energia de l'Ajuntament (MWh/any)

Descripció:

Consum final municipal d’energia.


Regidoria d’Obres, Serveis i Manteniment

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia de l’Ajuntament corresponents als equipaments, l’enllumenat públic, els semàfors i consum vehicles (flota pròpia i vehicles de serveis externalitzats), s’obté el consum final municipal d’energia. Per agilitzar l’obtenció de dades cal implantar un sistema de comptabilitat energètica municipal.


0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

3.000,00

3.500,00

4.000,00

MW

h/an

y

Ind.14 3.352,78 3.360,62 3.460,98 1.961,53

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució del consum total d’energia de l’Ajuntament Periodicitat: anual

Unitats: MWh/any 2020: 1.961,53 MWh

Pla de Seguiment

176

Indicador 15: Grau d’autoabastament amb energies renovables (%)

Descripció:

Determina el consum local d’energies renovables respecte el consum total d’energia del municipi.


Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona) i Regidories d’Urbanisme i Medi Ambient

Mètode de càlcul:

Per a l’obtenció del grau d’autoabastament amb energies renovables es relaciona la producció local d’energies renovables amb el consum final d’energia total del municipi.


0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

Ind.15 0,44% 0,43% 0,41% 0,40% 0,42% 0,40% 0,45% 0,62% 20,00%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: augment del grau d’autoabastament amb energies renovables Periodicitat: anual

Unitats: % 2020: 20,00%


177

Indicador 16: Percentatge de recollida selectiva (%)

Descripció:

Percentatge de residus recollits selectivament.


Agència de Residus de Catalunya (ARC)

Mètode de càlcul:

Es consideren les quantitats totals de residus recollits selectivament, ja sigui mitjançant contenidors situats al carrer (fracció orgànica, paper i cartró, vidre i envasos) o a la deixalleria, en la recollida de voluminosos, o en altres (medicaments...). Aquestes quantitats es relacionen amb la quantitat total de residus generats per tal d’obtenir el percentatge d’aquests que s’ha recollit selectivament.


0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

Ind.16 3,11% 4,64% 5,69% 7,80% 18,06% 40,01% 35,66% 38,89% 44,61% 48,82% 65,00%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: augment del percentatge de recollida selectiva Periodicitat: anual

Unitats: % 2020: 65,00%


5.1.3. TAULA RESUM INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PLA D’ACCIÓ DEL PAES

Per a cadascuna de les accions que formen part del Pla d’Acció del PAES es proposa un indicador de seguiment, tal com es relaciona a la taula següent.

Codi acció Títol acció Indicador de seguiment Valor esperat Valor real

1.1/1


Consum energètic equipaments municipals respecte la superfície construïda

43,55 kWh/m2

1.1/2 Millora de l'aïllament dels tancaments dels equipaments municipals


43,55 kWh/m2

1.1/3 Millora de la climatització dels equipaments municipals


43,55 kWh/m2

1.1/4 Millora de l'eficiència energètica dels equips i aparells dels equipaments municipals


43,55 kWh/m2

1.1/5



43,55 kWh/m2

1.1/6 Instal·lació de caldera de biomassa per a la calefacció del Pavelló Poliesportiu

Caldera de biomassa instal·lada

1.1/7


Sistema solar tèrmic instal·lat

1.1/8


Número d'equipaments d'alta eficiència energètica

100%

1.1/9 Millora de la qualificació energètica dels equipaments existents

% equipaments classificats com a A respecte el total

1.3/1 Canvi de làmpades de l'enllumenat públic a tecnologies més eficients

% làmpades tecnologia més eficient respecte total

100%

1.3/2 Canvi de les làmpades incandescents dels semàfors a tecnologia LED

% làmpades LED respecte total 100% 10%

1.3/3 Disminució de la potència contractada pels quadres d'enllumenat públic

% de quadres amb potència contractada ajustada a la potència instal·lada respecte total quadres enllumenat

100%

1.3/4 Instal·lació de rellotges astronòmics als quadres d'enllumenat

% de quadres amb rellotge astronòmic 100% 82%



1.4/1 Foment del canvi de les calderes de gasoil C a gas natural als habitatges privats

% d'habitatges amb calderes de gas natural 70%

1.4/2 Auditories energètiques als habitatges Número d'auditories realitzades 50

1.5/1 Auditories energètiques als establiments comercials

Consum d'energia sector serveis per càpita 1.372,90 kWh/càpita 1.400,91 kWh/càpita

2.3/1 Cursos de conducció eficient per als ciutadans

Número de persones que participen als cursos per any

2.3/2 Renovació i ambientalització del parc de vehicles

% de vehicles que obtenen una reducció de la taxa per baixes emissions de CO2

25%

2.3/3 Foment del cotxe compartit Número de visites a l'apartat Compartir Cotxe de la pàgina web

2.3/4 Foment del vehicle elèctric Número d'estacions de recàrrega de vehicles elèctrics instal·lades

3.1/1 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als equipaments municipals

Número d'instal·lacions FV, potència instal·lada i generació d'electricitat en equipaments municipals

- 810 m2 inst. - 75 kW pot. inst. - 97.967 kWh EE produïda

3.1/2 Instal·lació de mòduls fotovoltaics a títol privat

Número d'instal·lacions FV, potència instal·lada i generació d'electricitat a títol privat

- 17.989 m2 inst. - 1.666 kW pot. inst. - 1.998.757 kWh EE produïda

3.1/3 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als sostres de les naus industrials


- 6.802 m2 instal·lats - 546 kW potència instal·lada - 655.711 kWh electricitat produïda

- 5.000 m2 inst. - 463 kW pot. inst. - 555.600 kWh EE produïda

3.1/4 Instal·lació de mòduls fotovoltaics en camps solars en parcel·les industrials lliures


- 1.928 m2 instal·lats - 178 kW pot. inst. - 214.200 kWh EE produïda

- 1.928 m2 instal·lats- 178 kW pot. inst. - 214.200 kWh EE produïda


Número de temes relacionats amb el canvi climàtic inclosos en el planejament

4.1/2 Bonificacions a les ordenances fiscals per a fomentar l'eficiència energètica als edificis

Número de bonificacions

4.2/1 Mesures per la reducció en la utilització del vehicle motoritzat

Número de propostes d'actuació aplicades al municipi

100%



5.1/1 Incorporació de criteris ambientals en la compra de productes i en els plecs de condicions tècniques

% de productes i % de plecs de condicions que s'han incorporat amb criteris de compra verda

100%

5.2/1 Priorització de la compra d'electricitat verda per part de l'Ajuntament

% d'electricitat comprada provinent d'energies renovables

50%

6.1/1 Creació d'un servei d'informació als ciutadans sobre eficiència energètica i energies renovables

Número d'informacions publicades sobre temes energètics


Número d'instal·lacions FV en règim de copropietat participada

6.3/2


Número de campanyes desenvolupades


Hores de formació anuals

6.4/2 Creació d'un projecte d'ambientalització energètica escolar Consum energètic escola 295.700,93 kWh 311.264,14 kWh

6.4/3 Programa d'ambientalització energètica de les entitats

Número d'accions desenvolupades per les entitats per reduir emissions

7.2/1


% de projectes duts a terme 100%

7.3/1 Control del consum energètic de l'Ajuntament per donar compliment al pacte d'alcaldes

Hores de dedicació de tècnic municipal en matèria de gestió del PAES

7.3/2 Creació d'una comissió de seguiment de les actuacions del PAES

Número de reunions de la comissió de seguiment


182

5.2. AVALUACIÓ DE L’ESTAT D’EXECUCIÓ DEL PAES

Per a l’avaluació de l’estat d’execució del PAES es presenten els següents indicadors.

Taula 32. Valoració de l’estat d’execució del PAES 2009 Percentatge d’accions fetes respecte del total 10,53 % Percentatge d’accions no fetes respecte del total 78,95 % Cost accions (milers €) 3.171,81 €

Gràfica 24. Evolució de l’estat de les accions

02468

101214161820222426283032343638

Nº a

ccio

ns

0,00 €

1.000,00 €

2.000,00 €

3.000,00 €

4.000,00 €

5.000,00 €

6.000,00 €

7.000,00 €

8.000,00 €

9.000,00 €

10.000,00 €

mile

rs €

Accions no desenvolupades 30

Accions en curs 4

Accions desenvolupades 4

Inversió anual (milers €) 3.171,81 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020


Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipi...un augment de la temperatura mitjana del...

Documents

Transcript of Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipi...un augment de la temperatura mitjana del...