Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipiL’efecte d’hivernacle té uns efectes...

Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipi de Callús

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i seguint la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

Equip Redactor:

GAIA - Serveis Ambientals, Empresa consultora

• Pilar Clapers. Llicenciada en Biologia / Coordinadora

• Cristina Forcada. Llicenciada en Ciències Ambientals

• Anna Baró. Llicenciada en Geografia

• Marta Puigdomènech. Llicenciada en Ciències Ambientals Ajuntament de Callús: Responsables seguiment PAES

• Sergi Pérez. Alcalde

• Toni Montiel. Enginyer municipal

• Marta Trujillo. Aparelladora municipal

• Montserrat Casas. Secretària

• Núria Vilalta. Responsable d’Administració

Diputació de Barcelona: Direcció del treball

• Albert Vendrell. Tècnic de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Callús I

ÍNDEX

1. I TRODUCCIÓ________________________________________________________________________________1 N

1.1. MARC GENERAL _________________________________________________________________________1 1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI ________________________________________________________5

2. I VENTARI D’EMISSIONS_______________________________________________________________________7 N2.1. METODOLOGIA __________________________________________________________________________7 2.2. CONSUMS I EMISSIONS _________________________________________________________________10

2.2.1. EMISSIONS GEH DE CALLÚS_________________________________________________________10 2.2.2 CONSUM I EMISSIONS DE TOT EL MUNICIPI____________________________________________11 .

RESUM EMISSIONS DE TOT EL MUNICIPI ______________________________________________11 CONSUM FINAL ENERGIA TOT EL MUNICIPI ____________________________________________12 CONSUM I EMISSIONS PER SECTORS_________________________________________________14 CONSUM I EMISSIONS PER FONTS ENERGÈTIQUES ____________________________________17 EMISSIONS ASSOCIADES AL CICLE DE L’AIGUA ________________________________________21 EMISSIONS ASSOCIADES A LA GESTIÓ DELS RESIDUS __________________________________23

2.2.3. EMISSIONS DE L’ÀMBIT PAES________________________________________________________26 2.2.4 EMISSIONS DE L’AJUNTAMENT ______________________________________________________29 .

GESTIÓ ENERGÈTICA DE L’AJUNTAMENT _____________________________________________29 CONSUMS I EMISSIONS DE L’AJUNTAMENT PER SECTORS ______________________________29 CONSUMS I EMISSIONS DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC_____________________________________31 CONSUMS I EMISSIONS DELS EQUIPAMENTS __________________________________________33 CONSUMS I EMISSIONS VEHICLES ___________________________________________________36 CONSUMS I EMISSIONS INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS ______________________________37

2.3. PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA INFERIOR A 20 MW _________________________________________38 3. DIAGNOSI___________________________________________________________________________________41

3.1. TAULES RESUM ________________________________________________________________________41 3.2. PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE LA DIAGNOSI ___________________________________________43

3.2.1. ESTRUCTURA I TERRITORI __________________________________________________________43 3.2.2. MOBILITAT I TRANSPORT ___________________________________________________________43 3.2.3. AIGUA (TRACTAMENT I POTABILITZACIÓ)______________________________________________43 3.2.4. RESIDUS _________________________________________________________________________44 3.2.5 ENERGIA (DOMÈSTIC I SERVEIS) _____________________________________________________45 .

SECTOR DOMÈSTIC ________________________________________________________________45 SECTOR SERVEIS__________________________________________________________________45

3.2.6 ÀMBIT AJUNTAMENT _______________________________________________________________45 . EQUIPAMENTS ____________________________________________________________________45 ENLLUMENAT PÚBLIC ______________________________________________________________46 FLOTA DE VEHICLES _______________________________________________________________46 INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS ___________________________________________________46 GESTIÓ ENERGÈTICA ______________________________________________________________47

3.3. PROJECCIÓ D’ESCENARIS DE CONSUM D’ENERGIA I D’EMISSIÓ DE GEH FINS AL 2020 ___________48 3.3.1. CONSUM D’ENERGIA _______________________________________________________________48 3 3.2. EMISSIÓ DE GEH___________________________________________________________________49 .

3.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES AL MUNICIPI_______________50 4. PLA D’ACCIÓ ________________________________________________________________________________51

4.1. INTRODUCCIÓ _________________________________________________________________________51 4.2. FITXES D’ACCIONS _____________________________________________________________________53 4.3. TAULA RESUM DE LES ACCIONS I REDUCCIONS DEL PLA D’ACCIÓ PER ÀMBITS ________________123 4.4. TAULA TÈCNICA DEL PLA D’ACCIÓ _______________________________________________________125 4.5. FONTS DE FINANÇAMENT_______________________________________________________________129 4.6. DETALL DE LES ACCIONS A DESENVOLUPAR ALS EQUIPAMENTS MUNICIPALS_________________133

4.6.1. AVALUACIONS ENERGÈTIQUES REALITZADES DINS L’ÀMBIT PAES_______________________135 4.6.2. AUDITORIES ENERGÈTIQUES REALITZADES EL JULIOL DE 2010 _________________________137

5. PLA DE SEGUIMENT DEL PAES DE CALLÚS _____________________________________________________145 5.1. INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES __________________________________________________145

5.1.1. TAULA RESUM INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES ________________________________147 5.1.2. TAULA RESUM INDICADOR/OBJECTIU XARXA INFLUENCIATS____________________________159 5 1.3. TAULA RESUM INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PLA D’ACCIÓ DEL PAES_________________169 .

5.2. AVALUACIÓ DE L’ESTAT D’EXECUCIÓ DEL PAES ___________________________________________172

Índex II

ÍNDEX TAULES

Taula 1. Evolució de les emissions de GEH a tot el municipi (tones de CO2 eq), 2000-2007 _____________________11 Taula 2. Evolució del consum d’energia i la intensitat energètica a Callús, la XCPS, Catalunya, Espanya i l’Europa-27,

2000-2007______________________________________________________________________________12 Taula 3. Evolució del consum d’energia (kWh), 2000-2007 _______________________________________________14 Taula 4. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tones de CO2 eq), 2000-2007_________________________15 Taula 5. Evolució dels consums energètics per fonts energètiques (kWh), 2000-2007__________________________17 Taula 6. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tones de CO2 eq), 2000-2007________________18 Taula 7. Evolució del consum d’aigua (m3), 2005-2009 __________________________________________________21 Taula 8. Comparativa consum aigua per càpita a Callús i Catalunya (litres/habitant i dia), 2005 __________________21 Taula 9. Consums (kWh) i emissions (tones CO2 eq) associats al cicle de l’aigua (aigua potable i aigua residual), 2005,

2007 i 2009 _____________________________________________________________________________22 Taula 10. Evolució de la gestió dels residus municipals (tones), 2000-2009 ___________________________________23 Taula 11. Evolució de les emissions de GEH associades a la gestió dels residus municipals (tones de CO2 eq), 2000-

2009 __________________________________________________________________________________25 Taula 12. Evolució emissions àmbit PAES (tones de CO2 eq), 2000-2007____________________________________27 Taula 13. Emissions de l’Ajuntament en relació a les emissions del municipi __________________________________29 Taula 14. Consum energia i emissions per àmbits de l’Ajuntament, 2005, 2007 i 2009 __________________________30 Taula 15. Situació de l’enllumenat públic: quadres, punts de llum, consums, costos i emissions, 2005, 2007 i 2009 ___32 Taula 16. Estalvi energètic i en emissions de gasos d’efecte hivernacle. Projecte de canvi de làmpades a tecnología LED

i telegestió mitjançant fibra òptica____________________________________________________________33 Taula 17. Evolució consum energia (kWh) i costos (€) dels equipaments municipals, 2005, 2007 i 2009 ____________33 Taula 18. Evolució consum energia dels equipaments municipals per fonts energètiques (kWh), 2005, 2007 i 2009 ___34 Taula 19. Evolució emissió GEH dels equipaments municipals (tones de CO2 eq), 2005, 2007 i 2009 ______________34 Taula 20. Evolució consum energia i emissions vehicles municipals, 2005 i 2007 ______________________________37 Taula 21. Evolució de les emissions de GEH (en tones de CO2 eq) del bombament d’aigua potable i d’aigua del riu als

horts, 2005, 2007 i 2009 ___________________________________________________________________37 Taula 22. Evolució de la producció local d’energia (núm. instal·lacions, potència i generació d’electricitat), 2000-2007 _38 Taula 23. Titulars de les instal·lacions fotovoltaiques del municipi i potència instal·lada (kW), 2008 ________________39 Taula 24. Emissions totals i per capita pels tres àmbits d’estudi, 2005 i 2007__________________________________41 Taula 25. Producció d’energia renovable i intensitat energètica local (sobre el PIB), 2005 i 2007 __________________42 Taula 26. Potencial d’implantació d’energia solar fotovoltaica als equipaments municipals _______________________50 Taula 27. Taula resum de les accions i reduccions del Pla d’Acció per àmbits ________________________________123 Taula 28. Taula resum de les reduccions de CO2 del Pla d’Acció: reduccions en l’àmbit PAES (percentatge i tones per

habitant) i percentatge reduccions en l’àmbit Ajuntament ________________________________________123 Taula 29. Valoració de l’estat d’execució del PAES _____________________________________________________172

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Callús

III

ÍNDEX GRÀFIQUES

Gràfica 1. Evolució de la població, 2000-2009.___________________________________________________________6 Gràfica 2. Evolució de les emissions de GEH a tot el municipi totals i per càpita (tones de CO2 eq), 2000-2007 _______12 Gràfica 3. Evolució del consum final d’energia a Callús, la XCPS, Catalunya, Espanya i l’Europa-27 (MWh/hab), 2000-

2007 __________________________________________________________________________________13 Gràfica 4. Evolució de la intensitat energètica a Callús, Catalunya, Espanya i l’Europa-27 (MWh/M€), 2000-2007 _____14 Gràfica 5. Evolució del consum d’energia (kWh), 2000-2007 _______________________________________________15 Gràfica 6. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tones de CO2 eq), 2000-2007_________________________16 Gràfica 7. Distribució de consum energètic i emissions per sectors –sense els residus- (%), 2005 i 2007 ____________16 Gràfica 8. Distribució de les emissions per sectors (%), 2005 i 2007 _________________________________________17 Gràfica 9. Detall del consum de combustibles líquids (gasoil, fueloil i benzina) per sectors i anys, període 2000 a 2007_18 Gràfica 10. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tones de CO2 eq), 2000-2007________________19 Gràfica 11. Evolució consums energètics i emissions, 2000-2007 ____________________________________________19 Gràfica 12. Distribució de consum energètic i emissions per fonts energètiques (%), 2005 i 2007 ___________________20 Gràfica 13. Contribució de les diferents fonts energètiques en les emissions dels diferents sectors (tones de CO2 eq), 2005

______________________________________________________________________________________20 Gràfica 14. Evolució del consum d’aigua (m3), 2005-2009__________________________________________________21 Gràfica 15. Evolució de la gestió dels residus municipals (tones i kg/hab i dia), 2000-2009 ________________________24 Gràfica 16. Comparativa generació residus municipals per càpita i recollida selectiva a Callús, el Bages i Catalunya

(kg/hab i dia i %), 2000-2009 _______________________________________________________________25 Gràfica 17. Evolució de la recollida selectiva i les emissions associada a la gestió dels residus municipals (% i tones de

CO2 eq), 2000-2008 ______________________________________________________________________26 Gràfica 18. Evolució emissions àmbit PAES (tones de CO2 eq), 2000-2007____________________________________27 Gràfica 19. Evolució emissions àmbit PAES total i per càpita (tones de CO2 eq) amb energies renovables, 2000-2007 __28 Gràfica 20. Distribució per sectors de les emissions de l’àmbit PAES (%), 2005 i 2007 ___________________________28 Gràfica 21. Distribució de les emissions de l’àmbit PAES per fonts energètiques (%), 2005________________________29 Gràfica 22. Evolució consum i emissions Ajuntament (tones de CO2 eq), 2005 i 2007 ____________________________30 Gràfica 23. Distribució de consum energètic i emissions de l’Ajuntament per àmbits (%), 2005 i 2007________________31 Gràfica 24. Evolució de les emissions de GEH (tones de CO2 eq) dels equipaments municipals, 2005, 2007 i 2009_____35 Gràfica 25. Evolució de les emissions de GEH (%) dels equipaments municipals per fonts energètiques, 2005, 2007 i 2009

______________________________________________________________________________________36 Gràfica 26. Evolució de la generació local d’energia (MWh), 2000-2007 _______________________________________39 Gràfica 27. Projecció de l’escenari de consum per càpita àmbit PAES (kWh/hab), 2000-2020 ______________________48 Gràfica 28. Projecció de l’escenari d’emissions per càpita àmbit PAES (tones CO2 eq/hab), 2000-2020______________49 Gràfica 29. Àmbits d’actuació del Pla d’Acció del PAES____________________________________________________52

ÍNDEX FIGURES

Figura 1. Localització del municipi de Callús dins de la Comarca del Bages i Catalunya__________________________5 Figura 2. Emissions de GEH municipals, de l’àmbit PAES i de l’Ajuntament (tones CO2 eq), 2005 ________________10

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Callús 1

1. INTRODUCCIÓ

1.1. MARC GENERAL

El clima de la Terra està sotmès a una evolució i a unes dinàmiques naturals que són complexes i que es deuen a la interacció entre una multiplicitat de variables i factors. La humanitat forma part de la biosfera i compartim el Planeta amb la resta de les espècies, però la nostra manera de viure té uns impactes que en l’actualitat es considera que són els principals pertorbadors del sistema climàtic (segons Conferència de Río, 1992). Efectivament, el sistema climàtic canvia si s’altera el balanç energètic de la Terra. L’efecte d’hivernacle té uns efectes positius per mantenir la Terra a una temperatura d’equilibri propera a 15ºC. L’augment de la concentració dels gasos d’efecte hivernacle1 deguts a l’activitat humana i al model de desenvolupament actual, modifica la composició de l’atmosfera i provoca un desequilibri que desencadena, entre d’altres conseqüències, un augment de la temperatura mitjana del planeta.

En les últimes dècades s’ha manifestat un canvi global i regional del sistema climàtic, produït per l’augment de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. “L’escalfament del sistema climàtic és inequívoc i aquest és atribuïble, amb més d’un 90% de certesa, a l’activitat humana” (informe publicat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic l’any 2007). Aquest escalfament s’ha produït de manera accelerada des de l’inici de l’era industrial. L’informe publicat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic l’any 2007 conclou que “ Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle han augmentat un 70% entre els anys 1970 i 2004”. Aquest informe estima que “al final del segle XXI, si no hi ha cap canvi de tendència, es produirà un escalfament superficial mitjà a la Terra d’entre 1,8° i 4° C, i un increment del nivell del mar d’entre 18 i 59 cm”.

És per això que cal replantejar el model de creixement. Fins ara s’ha dut a terme un model insostenible, basat en els combustibles fòssils. “Malgrat que les emissions han estat i segueixen estant impulsades pel creixement econòmic, l’estabilització de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera no només és viable sinó compatible amb un creixement continuat” (Informe Stern). La transició a un model amb baixes emissions de gasos hivernacles exigeix un increment de l’eficiència energètica i un major ús d’energies renovables. Aquesta “transició portarà reptes de competències i oportunitats de creixement” (Informe Stern).

Europa es pretén adaptar a la nova realitat i la COM (2008) 30 final és una de les eines per fer-ho. Es plantegen objectius molt clars com ara: reduir com a mínim un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’aquí al 2020 i aconseguir que les energies renovables representin el 20% del consum energètic de la UE al 2020. De la mateixa manera, Espanya també planteja mesures per “consensuar consums energètics compatibles amb el desenvolupament sostenible (Estrategia Española de Cambio Climàtico y Energia Limpia), sempre tenint presents els programes adoptats per Europa i per les diferents comunitats autònomes.

Davant d’aquesta situació i de la incapacitat de satisfer una demanda mundial cada vegada més gran, Catalunya ha publicat el Pla d’Energia de Catalunya (2006-2015). En

1 (CO2, CH4, N2O, HFC, PFC, SF6, ozó..)

Inventari d’emissions 2

aquest document es manifesta que “Catalunya ha d’actuar de forma pro-activa en el màxim desenvolupament possible del seu potencial d’energies renovables i des de la vessant de la demanda, apostant per l’estalvi i l’eficiència energètica com a eina estratègica clau de la seva política energètica”. Més tard, el 2008 es realitzà un nou pla anomenat el Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya, el qual tracta el canvi climàtic d’una manera més coordinada i integrada dins del conjunt de l’acció de govern de la Generalitat de Catalunya.

És plausible doncs, l’interès de les administracions per aconseguir una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, fonamentada en una major eficiència energètica i en el pes creixent de les energies alternatives.

Aquestes mesures han d’afectar també a les emissions difuses, que no només són les majoritàries, sinó que també són les que han augmentat més ràpidament. Les emissions difuses es generen bàsicament en el sector del transport i mobilitat, residencial i de serveis, residus i agricultura. Són sectors amb una clara incidència dels governs locals: “Estem de nou davant una situació en què les lleis i directives que emanen de nivells supramunicipals s’han de recolzar en el compromís decidit dels ajuntaments per tal d’assolir els objectius plantejats, com ja ha succeït en el passat en temes com la gestió de residus o de l’aigua” (Mitigació i adequació local al canvi climàtic).

Per reduir aquest tipus d’emissions cal una major corresponsabilització dels compromisos personals i col·lectius que suposin canvis en l’estil de vida i en els patrons de comportament. També són importants l’adequació de la planificació territorial i urbanística, acompanyades de la gestió eficient del transport i de la mobilitat, sense oblidar l’educació i la formació. Segons el Pla d’Acció 2008-2012, “en relació a l’esforç sectorial, destaquen els serveis públics, fonamentalment amb mesures d’estalvi energètic <...>,per altra banda en el sector de l’edificació cal un esforç molt important en relació als recursos públics dedicats al sector o del fort volum d’inversions a mobilitzar”. És per aquest motiu que des d’Europa s’ha publicat la Carta de Leipzing sobre Ciutats Europees Sostenibles, on es manifesta que “cada nivell de govern (local, regional, nacional i europeu) té la seva pròpia responsabilitat en el futur de les nostres ciutats”.

El desembre de 2009 va tenir lloc a Copenhaguen la Conferència de les Parts (COP15), sobre el canvi climàtic. El full de ruta de Bali, aprovat el 2007, indicava que Copenhaguen havia de ser un punt culminant i d’inflexió cap a una nova orientació del desenvolupament ambiental, social, econòmic, ètic i de seguretat. Però, tot i la presència de la majoria dels caps d’estat mundials, això no va poder ser. Copenhaguen es va tancar amb un acord de mínims, que en el seu primer article recull que “per a assolir l’objectiu final de la Convenció per a estabilitzar la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera a nivells que puguin preveure una interferència antropogènica perillosa amb el sistema climàtic, haurem de, reconeixent el punt de vista científic que diu que l’increment global de temperatura ha d’estar per sota dels 2ºC, sota la base de l’equitat i en el context de desenvolupament sostenible, millorar les accions de cooperació a llarg termini per combatre el canvi climàtic”.

El COP16, que s’ha de celebrar a Cancún entre el 29 de novembre i el 10 de desembre de 2010, no comença amb gaires perspectives respecte l’assoliment d’acords, ja que d’entrada es preveu que no hi haurà cap acord vinculant. L’experiència de Copenhaguen passarà factura, doncs, a aquesta cimera.

El fracàs de Copenhaguen radica en la poca voluntat dels països més desenvolupats per a assumir un canvi en els models energètic i econòmic, mentre que un dels èxits de la Conferència ha estat la mobilització de les ciutats com a impulsores dels canvis que han d’ajudar a complir l’objectiu de l’Acord de Copenhaguen: que l’augment de temperatura


no superi els 2ºC, retornant als nivells de concentració de CO2 a l’atmosfera de l’any 1990, 350 ppm. En aquest sentit, neix la iniciativa 350.org, una campanya internacional que treballa en el sentit de crear una unió mundial per a buscar solucions científiques a la crisi climàtica.

En un nou informe dirigit pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) es recull l’oportunitat de les nacions d’assumir gairebé el 60% de les reduccions d’emissions necessàries per a mantenir la temperatura global per sota de 2ºC durant aquest segle, situació que es donarà en cas que les promeses de Copenhaguen es compleixin totalment. Això suposa la necessitat de reduir 5 gigatonelades de CO2 equivalent d’aquí al 2020, quantitat equivalent a les emissions del transport mundial de cotxes, autobusos i camions.

A rel del pes dels governs locals i del gran nombre de comunitats sorgeix, el 2007, a la Unió europea, el Pacte d’alcaldes/esses. En aquest document els alcaldes/esses es comprometen a complir “els objectius per la UE per al 2020, i reduir les emissions de CO2 als nostres territoris respectius com a mínim el 20%”.

La província de Barcelona està formada per 311 municipis, amb una població de més de 5,3 milions d’habitants i el balanç energètic de la província demostra una elevada dependència energètica (un 98% de l’energia prové de l’exterior). L’any 2007 es van emetre uns 25 milions de tones de CO2 a l’atmosfera en el conjunt de la província, mentre que el sector del transport i domèstic suposen més del 50% de les emissions globals.

La Diputació de Barcelona s’ha compromès a realitzar el Pla d’Acció d’Energia Sostenible als municipis adherits al Pacte d’alcaldes/esses. També donarà suport per fer el seguiment i avaluació del Pla d’Acció i l’organització de campanyes de sensibilització en el context del Dia de l’energia que el Pacte estableix. Per fer-ho, ha destinat 1,5 milions d’euros (2008-09). Aquest procés es va iniciar al mes de juliol de l’any 2008 i en aquests moment hi ha adherits 138 municipis.

Del 16 al 20 de novembre de 2010 s’ha dut a terme a Ciutat de Mèxic la Cimera Climàtica Mundial d’Alcaldes (CCLIMA). Com a resultat de la cimera s’ha elaborat el Pacte Climàtic Global de Ciutats, conegut com a Pacte de la Ciutat de Mèxic, en el qual els alcaldes i autoritats locals signants es comprometen, entre altres, a registrar les seves emissions al Registre Climàtic de les Ciutats carbonn,, en funcionament des del dia 21 de novembre de 2010.

En signar el Pacte, els firmants acorden registrar les seves accions climàtiques en aquest registre, entregar la documentació oficial com a part d’un sistema d’aportació regular dels seus compromisos de reducció de gasos d’efecte hivernacle, de les seves emissions i de les accions de mitigació i adaptació que duran a terme. El Registre Climàtic disposa de la secció número 1, per a les ciutats que volen implementar mesures d’adaptació i mitigació a rel de la signatura del Pacte, i la secció número 2, per a aquelles ciutats amb accions ja implementades i que volen que aquestes accions siguin quantificables, reportables i verificables (CRV).

Joan Antoni Baron ha signat el Pacte de la Ciutat de Mèxic en representació de la Diputació de Barcelona, Pacte al qual s’han adherit 138 governs locals de 43 països d’arreu del món.

La lluita contra el canvi climàtic és doncs un gran repte pel segle XXI en el que la contribució dels governs locals serà fonamental ja que moltes de les seves polítiques tenen capacitat d’incidir en els processos que alteren la composició de l’atmosfera.

Inventari d’emissions 4

Cal desafiar la crisi climàtica i això només es pot abordar mitjançant un plantejament global, integrat, a llarg termini i, sobretot, basat en la participació i complicitat dels ciutadans.

L’Ajuntament de Callús ja fa temps que treballa per l’eficiència energètica. Quatre dels equipaments del municipi (Edifici Consistorial, Casal del Poble, Escoles Velles i CEIP Joventut) compten amb auditoria energètica amb data juliol de 2010.

El municipi ha estat un dels pioners a l’Estat Espanyol en comptar amb xarxa de fibra òptica municipal, a través de la qual abasteix els ciutadans amb un servei d’internet de banda ampla, a part de serveis de teleassistència i altres serveis dins l’àmbit de la comunicació. En l’estudi d’Implantació d'un sistema de telegestió de l’enllumenat municipal a través d’ones portadores punt a punt i amb tecnologia LED, comunicat a través de la xarxa municipal de fibra òptica, de juny de 2010, es proposa utilitzar la fibra òptica per a telegestionar l’enllumenat públic d’un sector del municipi, equivalent aproximadament a una tercera part de la superfície urbanitzada, a part del canvi de les làmpades existents, majoritàriament de VSAP, per làmpades de tecnologia LED.

Callús disposa també d’un Estudi de Mobilitat, de novembre de 2009, i d’un Pla d’Accessibilitat, de 2010.


1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI

El municipi de Callús, situat al nord-oest del Bages, a l’esquerra de la vall mitjana del riu Cardener, que travessa el terme municipal de nord a sud.

Figura 1. Localització del municipi de Callús dins de la Comarca del Bages i Catalunya

El poble actual es troba situat al peu de l’antic castell de Callús, anomenat castell Gotmar.

Fins a finals del segle XIX la vila era formada per un grup de cases al voltant de l’antiga parròquia de Sant Sadurní i alguns masos disseminats per tot el terme. Amb l’arribada de la industrialització la població s’amplia a banda i banda del riu Cardener, configurant un nou nucli de població.

La indústria tèxtil va tenir una gran tradició al municipi, i les filatures de cotó atreien treballadors d’altres municipis fins que va entrar en crisi. El riu Cardener era la font energètica de les fàbriques i les seves colònies. El tancament de gairebé totes les fàbriques origina un descens de la població.

La diversificació en el món de la ramaderia, l’agricultura, la construcció..., ha proporcionat estabilitat al municipi, la població del qual ha anat augmentant els últims anys.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4a/Localitzaci%C3%B3_de_Call%C3%BAs_respecte_del_Bages.svg�

Inventari d’emissions

6

Gràfica 1. Evolució de la població, 2000-2009.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Hab

itant

s

Font: IDESCAT.

Respecte el transport públic, a Callús hi ha autobusos que porten cap a Manresa amb una bona freqüència de pas, mentre que la connexió per autobús amb Barcelona presenta més mancances en el servei.


2. INVENTARI D’EMISSIONS

2.1. METODOLOGIA

La metodologia emprada ha estat la que ha elaborat la Diputació de Barcelona.

L’abast territorial d’aquest estudi és el municipi de Callús.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’analitzen per tot el municipi, per l’àmbit PAES (exclou els sectors primari i industrial) i per l’Ajuntament.

Les dades per als càlculs de l’inventari d’emissions s’han obtingut a partir de les següents fonts:

• Consums final d’energia a nivell municipal. Dades facilitades per Diputació de Barcelona a partir de dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). L’origen de les dades varia segons la font energètica:

• Combustibles líquids (en endavant, CL). En no disposar de consums a nivell municipal s’han extrapolat les dades a nivell provincial per al consum del gasoil A i B i el fuel:

• Sector primari: s’ha atribuït tot el consum de gasoil B extrapolant les dades provincials a partir del parc de vehicles.

• Sector industrial: s’ha atribuït el 97% del consum de fuel extrapolant dades provincials a partir de la població.

• Sector serveis: s’ha atribuït el 3% del consum de fuel extrapolant les dades provincials a partir de la població.

• Sector transport: s’ha atribuït tot el consum de gasoil A i de benzina extrapolant les dades provincials a partir del parc de vehicles.

Per al consum de gasoil C l’extrapolació provincial dóna uns resultats que no s’aproximen a la realitat ja que a la província l’ús de gasoil de calderes disminueix cada any degut a l’augment d’ús de gas natural. Callús disposa de xarxa de gas natural des de finals de l’any 2006. El càlcul de consums de gasoil C a Callús s’ha efectuat a partir del número d’habitatges principals, considerant que el 60% disposen de caldera de gasoil i que el consum mig és de 1.500 litres anuals. Per al 2007 s’ha restat del consum de gasoil C el consum de gas natural domèstic, considerant que és el consum dels habitatges que han passat a consumir gas natural.

Per al sector serveis s’ha fet un càlcul aproximant el consum dels serveis del municipi per a l’any 2007. A aquest consum se li ha sumat el consum dels serveis de l’Ajuntament per tal que inclogui tots els serveis del municipi, i en el cas de l’any 2007 se li ha restat el consum de gas natural del sector, considerant que és el consum dels serveis que han passat a consumir gas natural. Per a la resta d’anys s’ha extrapolat en funció de la població, sumant-hi el consum dels serveis de l’Ajuntament.

Inventari d’Emissions 8

• Electricitat (en endavant, EE). Dades reals facilitades per la companyia elèctrica.

• Gasos liquats del petroli (en endavant, GLP). En no disposar de dades municipals s’han extrapolat les dades provincials a partir de la població i s’han distribuït per sectors segons el consum a nivell català publicat en el Pla de l’Energia de Catalunya per a l’any 2003.

• Sector primari: 5%

• Sector industrial: 11%

• Sector serveis: 23%

Respecte el consum domèstic, uns 100 habitatges disposaven de gas propà fins l’any 2006, quan es va començar a instal·lar el gas natural. Per al càlcul s’ha utilitzat una mitjana de consum de gas natural en un habitatge de 4 persones de 636 kg anuals2, aproximant aquesta dada a la mitjana d’ocupació dels habitatges de Callús l’any 2005. Un cop obtingut el consum mitjà per habitatge, s’ha extrapolat a la resta d’anys, tenint en compte que 100 habitatges utilitzaven gas propà entre 2000 i 2006.

Pel que fa al gas butà, el consum per al sector domèstic s’ha calculat per a l’any 2005 a partir del número total d’habitatges i considerant un consum mig de quatre bombones de butà de 12,5 kg anuals.

• Gas natural. El municipi disposa de gas natural des de finals de l’any 2006. Per a assignar a cada sector (domèstic i comercial) un valor de consum de gas natural s’ha considerat la relació existent entre aquests dos sectors a nivell català l’any 20073.

• Gestió de residus4. Les quantitats de residus de les diferents fraccions generades pel municipi de Callús s’han obtingut a partir de les estadístiques de l’Agència de Residus de Catalunya. Les dades del consum energètic dels vehicles han estat facilitades per la Mancomunitat Intermunicipal del Cardener i el Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus. Per al càlcul del consum energètic i les emissions de la recollida selectiva del vidre, el paper i cartró i els envasos, s’han utilitzat les dades corresponents al 2008 facilitades pel Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, extrapolant les dades segons el número de contenidors. Per als consums energètics del dipòsit controlat i la planta de compostatge s’han utilitzat les xifres proporcionades pel DESGEL5.

• Cicle de l’aigua. Dades d’abastament facilitades per l’empresa concessionària del servei (SOREA). Dades de depuració facilitades per Aigües de Manresa.

2 Segons dades de l’Agenda 21 de Barcelona, el consum mitjà de gas natural en un habitatge de 4 persones és de 636 kg anuals (http://www.bcn.cat/agenda21/Models/energia/gas/in_gas.htm). 3 Balanç energètic de Catalunya. Principals resultats. Any 2007. ICAEN. 4 Els residus municipals generen emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) degudes a l’emissió de metà a les plantes de tractament (dipòsit controlat i planta de compostatge) mentre que el reciclatge de la resta de fraccions genera estalvi energètic que es tradueix en estalvi d’emissions de GEH. 5 DESGEL: Diagnòstic Energètic i Simulació de Gasos d’Efecte Hivernacle Local. Programa elaborat pel grup d’Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Diputació de Barcelona.


• Consum final d’energia de l’Ajuntament.

• Equipaments, enllumenat i flota de vehicles propis. Dades facilitades per l’Ajuntament.

Els factors d’emissió emprats han estat els facilitats per la Diputació de Barcelona:

• Emissions de les diferents fonts energètiques.

• Emissions associades al consum elèctric. Les emissions varien segons el mix elèctric estatal. Metodologia DESGEL.

• Emissions associades al consum de combustibles. Metodologia Unió Europea (Plans d’Acció per l’Energia Sostenible).

• Emissions associades al tractament dels residus municipals.

• Emissions associades als dipòsits controlats. Emissions causades pel metà emès pels dipòsits controlats. Varia segons hi hagi o no recuperació de biogàs a la instal·lació. Metodologia DESGEL.

• Emissions associades a les plantes de compostatge. Metodologia DESGEL.

• Emissions estalviades recollida selectiva. La recollida selectiva de paper i cartró, vidre i envasos estalvia emissions de GEH. Metodologia ECOINVENT . 6

6 ECOINVENT. Base de dades molt prestigiosa a Europa. www.ecoinvent.ch


2.2. CONSUMS I EMISSIONS

2.2.1. EMISSIONS GEH DE CALLÚS

S’han fet els inventaris d’emissions de diferents anys, però es destaquen les dades relatives al 2005 donat que és l’any base, a partir del qual es preveu fer la reducció d’emissions.

Figura 2. Emissions de GEH municipals, de l’àmbit PAES i de l’Ajuntament (tones CO2 eq),

2005

L’any 2005, les emissions totals del municipi van ser de 11.237 tones de CO2 equivalent, és a dir, 7,61 tones per habitant. Restant les emissions estalviades per la generació local


d’electricitat amb fonts renovables, les emissions totals són 10.414 tones de CO2 equivalent, és a dir, 7,05 tones per habitant.

Si no es comptabilitzen les emissions dels sectors primari i industrial (sobre els que l’Ajuntament no hi pot incidir de forma tan directa), les emissions de l’àmbit PAES van ser 7.672 tones de CO2 en total i 5,19 tones per habitant. Restant les emissions estalviades per la generació local d’electricitat amb fonts renovables, les emissions totals són 6.848 tones de CO2 equivalent, és a dir, 4,64 tones per habitant.

El mateix any, les emissions directes de l’Ajuntament van ser 271,72 tones en total i 0,18 tones per càpita.

El compromís del pacte d’alcaldes és arribar a una reducció, l’any 2020, de les emissions de l’àmbit PAES de com a mínim el 20% respecte l’any 2005. Així la quantitat de tones a reduir, com a mínim, hauria de ser de 1.370 en total i 0,93 per habitant. El compromís que adquireix l’Ajuntament és una reducció de 1,20 tones per càpita, és a dir, el 25,94% de les emissions de l’any 2005.

2.2.2. CONSUM I EMISSIONS DE TOT EL MUNICIPI

RESUM EMISSIONS DE TOT EL MUNICIPI

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Callús l’any 2005 van ser de 11.237 tones de CO2 equivalent en total i 7,61 tones per càpita. Descomptant l’estalvi per energies renovables, van ser de 10.414 tones i de 7,05 tones per càpita.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle de tot el municipi han sofert la següent evolució:

Taula 1. Evolució de les emissions de GEH a tot el municipi (tones de CO2 eq), 2000-2007 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Δ %

2000-2007 Δ %

2005-2007 Emissions totals 9.727 9.181 10.099 9.792 9.976 11.237 10.580 10.918 12 -3 Estalvi Energies renovables 590 751 615 1.011 1.558 823 401 486 -18 -41 Emissions municipi 9.137 8.430 9.484 8.781 8.418 10.414 10.179 10.431 14 0 Emissions/hab 6,9 6,4 6,9 6,2 5,9 7,1 6,5 6,5 -6 -8

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, Ecoembes i Ecoinvent.

A les emissions causades pel consum energètic se’ls han sumat les emissions directes de les plantes de tractament de residus i se’ls ha restat l’estalvi d’emissions de la generació d’electricitat amb fonts renovables locals, que al municipi de Callús és de 823 tones CO2 eq l’any 2005.

En el període 2000-2007 les emissions han augmentat un 14%, mentre que la població ha augmentat un 21%.


Gràfica 2. Evolució de les emissions de GEH a tot el municipi totals i per càpita (tones de CO2

eq), 2000-2007

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tone

s

0,0

1,0

2,0

3,04,0

5,0

6,0

7,0

8,0

Tone

s/ha

b

Total Per càpita

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Ecoembes i Ecoinvent.

Tant les emissions del municipi absolutes com les relatives a la població mostren una tendència a l’estabilització a partir de 2005.

CONSUM FINAL ENERGIA TOT EL MUNICIPI

Totes les emissions de GEH del municipi, exceptuant les generades per les plantes de tractament de residus municipals, tenen el seu origen en el consum final d’energia.

Taula 2. Evolució del consum d’energia i la intensitat energètica a Callús, la XCPS, Catalunya, Espanya i

l’Europa-27, 2000-2007 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Callús Consum final E (GWh) 28,63 28,63 30,35 31,09 31,16 32,78 32,64 33,05 Habitants 1.329 1.366 1.417 1.427 1.477 1.577 1.610 1.675

MWh/hab 21,54 20,96 21,42 21,78 21,10 20,78 20,28 19,73

PIB (M€) 25,78 38,52 Intensitat energètica (MWh/M€) 1.110,48 847,46 XCPS (68 municipis)

MWh/hab 16,40 17,21 16,75 16,86 16,98 17,56 16,28 0,00

Catalunya Consum final E (GWh) 158.524 164.434 169.677 174.747 180.294 183.725 182.723 187.625

Habitants 6.262.000 6.361.000 6.506.000 6.704.000 6.813.000 6.995.000 7.135.000 7.211.000

MWh/hab 25,32 25,85 26,08 26,07 26,46 26,27 25,61 26,02

PIB 119.124 128.643 137.308 147.282 158.191 169.995 183.906 196.537 Intensitat energètica (MWh/M€)

1.330,75 1.278,22 1.235,74 1.186,48 1.139,72 1.080,77 993,57 954,66


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Espanya Consum final E (GWh) 923.782 968.805 993.295 1.051.775 1.096.555 1.130.557 1.115.626 1.145.046

Habitants 40.499.791 41.116.842 41.837.894 42.717.064 43.197.684 44.108.530 44.708.964 45.200.737

MWh/hab 22,81 23,56 23,74 24,62 25,38 25,63 24,95 25,33

PIB 630.263 680.678 729.206 782.929 841.042 908.792 982.303 1.050.595 Intensitat energètica (MWh/M€)

1.465,71 1.423,29 1.362,16 1.343,38 1.303,80 1.244,02 1.135,73 1.089,90

Europa-27 Consum final E (GWh) 12.927.610 13.228.770 13.071.995 13.453.677 13.607.726 13.599.014 13.637.517 13.429.571

Habitants 482.188.400 482.958.000 484.540.800 486.520.300 488.631.800 490.898.300 492.965.000 497.481.700

MWh/hab 26,81 27,39 26,98 27,65 27,85 27,70 27,66 27,00

PIB 9.201.967 9.579.757 9.941.653 10.108.232 10.602.783 11.063.086 11.676.757 12.352.994 Intensitat energètica (MWh/M€)

1.404,87 1.380,91 1.314,87 1.330,96 1.283,41 1.229,22 1.167,92 1.087,15

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat i Eurostat.

El consum final d’energia per càpita (MWh/hab) a Callús està per sobre del consum dels municipis de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (XCPS)7, mentre que està per sota del consum a Catalunya, Espanya i Europa-27.

Gràfica 3. Evolució del consum final d’energia a Callús, la XCPS, Catalunya, Espanya i

l’Europa-27 (MWh/hab), 2000-2007

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

MW

h/ha

b

Callús XCPS Catalunya Espanya Europa-27


Quant al consum d’energia final necessari per produir una unitat de PIB, indicador anomenat intensitat energètica (consum energètic/PIB8), amb les dades publicades del

7 XCPS. Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat: inclou 68 municipis, molts d’ells de gran població. www.diba.es/xarxasost 8 PIB. Producte interior brut.

http://www.diba.es/xarxasost


PIB comarcal9 per als anys 2001 i 2006, Callús se situa per sota de la xifra de Catalunya, Espanya i Europa-27.

Gràfica 4. Evolució de la intensitat energètica a Callús, Catalunya, Espanya i l’Europa-27

(MWh/M€), 2000-2007

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

1.200,00

1.400,00

1.600,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

MW

h/M

€

Callús Catalunya Espanya Europa-27


CONSUM I EMISSIONS PER SECTORS

El consum energètic a Callús ha augmentat els darrers anys degut bàsicament a un important augment en els sectors serveis i primari. Així entre els anys 2000 i 2007 l’augment ha estat del 15% en total i del 54 i el 53% als sectors serveis i primari respectivament.

Entre els anys 2005 i 2007 l’augment global ha estat del 1%.

Taula 3. Evolució del consum d’energia (kWh), 2000-2007

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Δ %

2000-2007

Δ % 2005-2007

Primari 1.614.909 2.157.086 2.526.626 3.174.911 3.322.114 3.040.009 2.574.959 2.468.493 53 -19

Indústria 7.510.864 6.435.348 7.294.613 6.077.098 5.256.207 6.410.635 5.911.311 5.739.044 -24 -10

Serveis 1.506.212 1.547.365 1.602.128 1.736.694 1.796.809 2.034.513 1.923.268 2.317.464 54 14

Domèstic 7.741.477 7.728.490 7.983.767 8.555.310 8.664.836 9.224.567 9.624.083 9.884.588 28 7

Transport 10.252.202 10.762.569 10.942.689 11.541.783 12.118.415 12.066.042 12.611.378 12.637.395 23 5

TOTAL 28.625.664 28.630.858 30.349.822 31.085.797 31.158.380 32.775.766 32.644.999 33.046.983 15 1

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN i Idescat.

9 En tractar-se d’un municipi de menys de 5.000 habitants no es disposa de dades del PIB de Callús. Per al càlcul s’ha utilitzat el PIB comarcal, aproximant-lo segons el nombre d’habitants.


Gràfica 5. Evolució del consum d’energia (kWh), 2000-2007

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Primari Indústria Serveis Domèstic Transport


En el període 2000-2007, les emissions han augmentat un 12%, amb augments importants en els sectors serveis (57%) i primari (51%). Al sector domèstic s’observa un augment del 28%, mentre que al sector transport l’augment és del 25%. Només s’observa disminució als sectors residus (-24%) i industrial (-19%).

Entre els anys 2005 i 2007 s’observa una disminució en les emissions dels sectors residus (21%), primari (19%) i industrial (12%). En la resta de sectors s’observen augments en les emissions, la més destacable al sector serveis (8%), mentre que el sector transport augmenta un 5% i el sector domèstic un 2%. La població augmenta un 9% en aquest període, mentre que les emissions disminueixen el 3%.

Taula 4. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tones de CO2 eq), 2000-2007 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Δ %

2000-2007 Δ %

2005-2007 Primari 442 580 691 851 906 825 696 669 51 -19 Indústria 2.973 2.286 2.815 2.160 2.024 2.740 2.435 2.417 -19 -12 Serveis 582 547 627 615 658 847 728 912 57 8 Domèstic 2.464 2.335 2.555 2.609 2.686 3.090 3.052 3.147 28 2 Transport 2.655 2.793 2.844 3.005 3.161 3.151 3.299 3.310 25 5 Residus 611 641 567 551 540 583 370 463 -24 -21 TOTAL 9.727 9.181 10.099 9.792 9.976 11.237 10.580 10.918 12 -3

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat i Agència de Residus de Catalunya.


Gràfica 6. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tones de CO2 eq), 2000-2007

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tone

s

Primari Indústria Serveis Domèstic Transport Residus


L’anàlisi del consum energètic i emissions de GEH per sectors (tant per l’any 2005 com pel 2007) mostra que el sector transport és el principal consumidor d’energia i el principal emissor, seguit pel sector domèstic i el sector industrial.

Gràfica 7. Distribució de consum energètic i emissions per sectors –sense els residus- (%), 2005 i 2007

2005

Primari9,3%

Indústria19,6%

Serveis6,2%

Domèstic28,1%

Transport36,8%

Primari7,7%

Indústria25,7%

Serveis8,0%Domèstic

29,0%

Transport29,6%

2007

Primari7,5% Indústria

17,4%

Serveis7,0%

Domèstic29,9%

Transport38,2%

Primari6,4%

Indústria23,1%


30,1%

Transport31,7%

Consum energia Emissions GEH



Si s’inclouen les emissions generades per la gestió dels residus municipals, la distribució de les emissions per sectors queda de la següent forma:

Gràfica 8. Distribució de les emissions per sectors (%), 2005 i 2007

2005 2007

Primari7,3%

Indústria24,4%


27,5%

Transport28,0%

Residus5,2%

Primari6,1%

Indústria22,1%

Serveis8,4%

Domèstic28,8%

Transport30,3%

Residus4,2%


CONSUM I EMISSIONS PER FONTS ENERGÈTIQUES

Els gasos liquats del petroli són l’única font energètica que ha disminuït el consum entre 2000 i 2007, mentre que en la resta de casos el consum ha augmentat. En el període 2005-2007 s’observa una disminució en el consum tant de gasos liquats del petroli com de combustibles líquids.

L’entrada al municipi del gas natural fa que els consums de gasos liquats del petroli i de gasoil C per a la calefacció disminueixin, en passar a gas natural algunes de les llars del municipi. En aquest sentit, cal tenir en compte les 100 vivendes que fins l’any 2005 utilitzaven gas propà, i que a partir de 2006 comencen a utilitzar gas natural.

Taula 5. Evolució dels consums energètics per fonts energètiques (kWh), 2000-2007

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Δ %

2000-2007

Δ % 2005-2007

EE 8.001.440 7.138.318 7.626.024 7.720.894 8.205.741 9.392.007 9.614.436 10.079.305 26 7

GN 0 0 0 0 0 0 0 839.515 - -

GLP 1.084.900 1.084.531 1.096.698 1.113.331 1.119.367 1.138.038 1.169.570 682.299 -37 -40

CL 19.539.325 20.408.009 21.627.100 22.251.572 21.833.272 22.245.721 21.860.993 21.445.864 10 -4

TOTAL 28.625.664 28.630.858 30.349.822 31.085.797 31.158.380 32.775.766 32.644.999 33.046.983 15 1


Entre els anys 2000 i 2007 només els gasos liquats del petroli presenten una disminució, del 37%, mentre que l’energia elèctrica i els combustibles líquids experimenten augments del 26% i del 10% respectivament.

Es presenta a continuació el detall per als combustibles líquids: gasoil, fueloil i benzina, per sectors. En tots els sectors, el consum més significatiu és el de gasoil, mentre que s’observa que només la indústria té un consum significatiu de fueloil, i només en el transport es veu un consum significatiu de benzina.


Gràfica 9. Detall del consum de combustibles líquids (gasoil, fueloil i benzina) per sectors i

anys, període 2000 a 2007

PrimariPrimariPrimariPrimariPrimariPrimariPrimariPrimari

IndústriaIndústriaIndústriaIndústriaIndústriaIndústriaIndústria

IndústriaServeisServeis

ServeisServeisServeisServeis

ServeisServeis DomèsticDomèstic

DomèsticDomèsticDomèsticDomèsticDomèsticDomèstic

TransportTransportTransportTransportTransportTransportTransportTransport

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Primari-Gasoil Primari-Fueloil Primari-Benzina Indústria-Gasoil Indústria-Fueloil

Indústria-Benzina Serveis-Gasoil Serveis-Fueloil Serveis-Benzina Domèstic-Gasoil

Domèstic-Fueloil Domèstic-Benzina Transport-Gasoil Transport-Fueloil Transport-Benzina


En el període 2005-2007 s’observa una disminució de les emissions en totes les fonts energètiques, la més important en els combustibles líquids (40%).

Taula 6. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tones de CO2 eq), 2000-2007 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Δ %

2000-2007 Δ %

2005-2007 EE 3.721 2.912 3.569 3.112 3.422 4.518 4.173 4.465 20 -1 GN 0 0 0 0 0 0 0 170 - - GLP 246 246 249 253 254 258 265 155 -37 -40 CL 5.149 5.382 5.714 5.877 5.760 5.878 5.773 5.665 10 -4 TOTAL 9.116 8.540 9.532 9.241 9.436 10.654 10.211 10.454 15 -2



Gràfica 10. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tones de CO2 eq),

2000-2007

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

tone

s

EE GN GLP CL


Gràfica 11. Evolució consums energètics i emissions, 2000-2007

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

kWh

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

Tone

s

Consum E Emissions GEH


Tant per l’any 2005 com pel 2007 els combustibles líquids són la principal font energètica i el principal emissor de GEH, seguits per l’electricitat.


Gràfica 12. Distribució de consum energètic i emissions per fonts energètiques (%), 2005 i 2007

2005

GLP3,5%CL

67,9%

EE28,7%

EE42,4%

CL55,2%

GLP2,4%

2007

CL64,9%

GN2,5%

GLP2,1%

EE30,5%

EE42,7%

CL54,2%

GLP1,5%

GN1,6%



Els combustibles líquids són els principals emissors de GEH en el sector transport, mentre que l’electricitat ho és a la indústria i els serveis. Al sector domèstic els combustibles líquids i l’electricitat presenten percentatges semblants.

Gràfica 13. Contribució de les diferents fonts energètiques en les emissions dels diferents sectors (tones de CO2 eq), 2005

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

Primari Indústria Serveis Domèstic Transport

Tone

s

EE GLP CL



EMISSIONS ASSOCIADES AL CICLE DE L’AIGUA

L’abastament d’aigua potable al municipi es realitzava, fins el 2006, amb l’aigua provinent de dos pous situats al municipi i del riu Llobregat. A partir de 2007, però, l’aigua que es subministra prové de Súria i de Manresa. L’aigua arriba al municipi pel costat del riu, i és bombada fins els dipòsits situats a la part superior del poble.

A Callús el consum d’aigua ha tingut la següent evolució.

Taula 7. Evolució del consum d’aigua (m3),

2005-2009 TOTAL

2005 80.360 2006 107.110 2007 77.923 2008 80.512 2009 88.788

Font: SOREA.

Gràfica 14. Evolució del consum d’aigua (m3), 2005-2009

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

2005 2006 2007 2008 2009

Font: SOREA.

Si es compara el consum d’aigua per càpita de Callús de l’any 2005 amb el de Catalunya es pot veure que Callús presenta un consum el 30% inferior.

Taula 8. Comparativa consum aigua per càpita a

Callús i Catalunya (litres/habitant i dia), 2005 Consum totalCallús 149,1Catalunya 212,0Diferència (%) -29,7 Font: SOREA i Idescat.


L’aigua potable té associat un consum energètic pel bombament i, per tant, té emissions de GEH associades. En el període 2005-2009 les emissions associades al cicle de l’aigua potable han augmentat gairebé un 8%.

Respecte la depuració, les aigües residuals del municipi tenen com a destí l’EDAR Manresa, la qual tracta les aigües residuals dels municipis de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada i Callús. En el període 2005-2009, les emissions associades a l’aigua residual han disminuït un 14%.

En global, les emissions associades al cicle de l’aigua han disminuït un 28% entre 2005 i 2009, mentre que per càpita la disminució és encara més important, del 39%.

El bombament d’aigua potable té associat un consum energètic i, per tant, també té emissions de GEH associades.

En el cas de Callús, fins el 2006 l’abastament d’aigua tenia associat un consum elèctric corresponent a les bombes de bombeig de l’aigua dels pous d’abastament del municipi. Actualment l’extracció d’aigua d’aquests pous s’ha parat, i l’abastament d’aigua potable té associat un consum elèctric que correspon a una vàlvula motoritzada que controla l’aigua de Súria que arriba per gravetat i a un grup de pressió que dóna subministrament al sector de “Cal Magre”.

S’observa a la taula una disminució important de les emissions entre 2005 i 2007, degut a aquest canvi en el subministrament.

En el cas de les emissions de la depuració de les aigües residuals també hi ha una disminució, però més moderada, del 5%.

Taula 9. Consums (kWh) i emissions (tones CO2 eq) associats al cicle de l’aigua (aigua potable i

aigua residual), 2005, 2007 i 2009 EMISSIONS CICLE DE L'AIGUA 2005 2007 2009 Δ % 2005-2009 AIGUA POTABLE Consum bombament aigua potable (kWh) 32.068 7.689 6.229 -80,6 Emissions bombament aigua potable (tones CO2eq) 15,4 3,4 2,8 -82,1 AIGUA RESIDUAL Consum EDAR (kWh) 76.306,1 79.068,6 78.859,0 3,3 Emissions EDAR (tones CO2eq) 36,0 34,5 34,3 -4,6 Total consum cicle de l'aigua 108.374,1 86.757,6 85.088,0 -21,5 Total emissions cicle de l'aigua 51,4 37,9 37,1 -27,8 Consum (m3) 80.360 77.923 88.788 10,5 Emissions/litre consumit 0,64 0,49 0,42 -34,7 Emissions/habitant 0,03 0,02 0,02 -39,4

Font: elaboració pròpia a partir de dades de SOREA i Aigües de Manresa.


EMISSIONS ASSOCIADES A LA GESTIÓ DELS RESIDUS

La gestió de residus a Callús es fa en sistema de contenidors per a totes les fraccions.

El Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus gestionava la recollida dels envasos fins el 2008, i en l’actualitat gestiona la recollida del paper i cartró i del vidre.

La Mancomunitat Intermunicipal del Cardener gestiona la recollida de la fracció resta, la fracció orgànica (des de l’any 2005) i la fracció envasos (des de l’abril de 2008). La recollida es duu a terme en camió bicompartimentat.

Els darrers 10 anys la gestió de residus municipals a Callús ha seguit la següent evolució.

Taula 10. Evolució de la gestió dels residus municipals (tones), 2000-2009 Fraccions 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 10 2007 2008 2009 11 Resta 494,80 521,00 470,37 465,26 463,38 487,03 327,74 387,76 376,34 495,69 FORM 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 14,12 72,70 118,23 126,87 P/C 23,85 28,27 43,88 58,78 63,99 50,63 57,40 64,31 60,52 52,09 Vidre 18,70 19,90 23,07 26,64 25,35 22,58 35,23 34,50 32,29 32,47 Envasos 3,30 5,54 10,15 14,46 22,57 14,71 21,53 23,20 61,56 40,35 Deixalleria 0,00 0,00 25,10 17,05 16,46 7,39 0,00 0,00 0,00 0,00 Voluminosos 0,00 0,00 11,55 9,36 9,09 11,79 15,32 0,00 0,00 0,00 Altres 0,06 0,05 2,60 1,28 1,90 0,87 0,51 0,48 0,18 0,53 TOTAL selectiva 45,91 53,76 116,35 127,57 139,36 107,97 144,11 195,19 272,78 252,31 TOTAL 540,71 574,76 586,72 592,83 602,74 595,00 471,85 582,95 649,12 748,00 Habitants 1.329 1.327 1.366 1.417 1.427 1.477 1.577 1.610 1.675 1.759 kg/habitant/dia Callús 1,11 1,19 1,18 1,15 1,16 1,10 0,82 0,99 1,06 1,17

% RS Callús 8,49% 9,35% 19,83% 21,52% 23,12% 18,15% 30,54% 33,48% 42,02% 33,73% Bages kg/habitant/dia Bages 1,44 1,42 1,45 1,4 1,48 1,47 1,46 1,47 1,40 1,38

% rs Bages 4,74% 8,14% 11,94% 15,39% 20,58% 30,75% 33,29% 34,27% 38,68% 39,46% Catalunya kg/habitant/dia Catalunya 1,56 1,61 1,61 1,61 1,66 1,64 1,64 1,64 1,59 1,54

% rs Catalunya 13,96% 16,85% 19,77% 22,64% 25,42% 29,08% 31,95% 33,69% 34,43% 37,53%

Font: Agència de Residus de Catalunya.

10 S’observa per a l’any 2006 una disminució important de la quantitat de fracció resta recollida al municipi, reducció que es manté els anys 2007 i 2008. Veient l’evolució de la recollida d’aquesta fracció els anys anteriors, sembla que hi ha algun error a les dades. 11 Segons s’indica des de la Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, l’increment en la quantitat de residus registrat el 2009 es pot deure a dos factors. En primer lloc, a l’ocupació de pisos nous, tenint en compte que les dades de població es refereixen a 2008, però els quilos recollits són reals i pertanyen a 2009. En segon lloc, també pot tractar-se de l’extrapolació de pesatges. Per a estimar els quilos totals a imputar a cada ajuntament, dues vegades a l’any es fan pesatges individualitzats, i la mitjana resultant és la que s’aplica a tot l’any. La Mancomunitat constata la possibilitat que un dels pesatges hagués donat més quilos a Callús, tot i que el fet que es mantinguin els nivells de 2009 en les dades de 2010 fa dubtar d’aquesta possibilitat.


La generació de residus per càpita disminueix a partir de 2001, arribant al mínim el 2006 (0,82 kg/hab/dia), any a partir del qual torna a augmentar fins a situar-se en 1,17 kg/hab/dia.

El percentatge de recollida selectiva augmenta fins el 2005, any en què disminueix considerablement, passant del 23% el 2004 al 18%.

El 2006 s’inicia al municipi la recollida selectiva de la fracció orgànica, fet que es reflecteix en un nou augment del percentatge de recollida selectiva, que se situa per sobre del 30%. El 2008 s’assoleix el percentatge més elevat de tot el període, del 42%.

Gràfica 15. Evolució de la gestió dels residus municipals (tones i kg/hab i dia), 2000-2009

0,00

100,00

200,00

300,00

400,00

500,00

600,00

700,00

800,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Tone

s

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

1,10

1,20

1,30

kg/h

ab/d

ia

Resta FORM P/CVidre Envasos DeixalleriaVoluminosos Altres kg/habitant/dia Callús

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya.

Si es comparen les dades amb la comarca i Catalunya s’observa que Callús té una generació de residus per càpita inferior a les mitjanes comarcal i catalana.


Gràfica 16. Comparativa generació residus municipals per càpita i recollida selectiva a Callús,

el Bages i Catalunya (kg/hab i dia i %), 2000-2009

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

%

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

kg/h

ab/d

ia

% RS Callús % rs Bages % rs Catalunya

kg/habitant/dia Callús kg/habitant/dia Bages kg/habitant/dia Catalunya

Font: Agència de Residus de Catalunya.

Les emissions associades a la gestió dels residus municipals són causades pels vehicles de recollida de les diferents fraccions (incloses en aquest treball també en el sector transport), el consum energètic de les plantes de tractament –dipòsit controlat- situades fora del municipi (i per tant no comptabilitzades en els consums energètics per sectors), les emissions directes de gasos d’efecte hivernacle (especialment metà) del dipòsit controlat i l’estalvi d’emissions pel reciclatge del paper i cartró, vidre i envasos.

Taula 11. Evolució de les emissions de GEH associades a la gestió dels residus municipals (tones de

CO2 eq), 2000-2009 EMISSIONS (Tones CO2 eq) 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Recollida fracció resta 8,3 8,7 7,9 7,8 7,8 8,2 Recollida fracció resta i orgànica 14,6 14,6 Recollida fracció resta, orgànica i envasos 14,6 14,6 Recollida paper/cartró, vidre i envasos 2,7 3,0 3,4 3,6 3,6 3,6 4,2 4,2 Recollida paper/cartró i vidre 3,1 3,1 Consum energètic dipòsit 17,8 18,8 17,0 16,8 16,7 17,6 11,8 14,0 13,6 17,9 Consum energètic planta compostatge 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,2 1,1 1,8 2,0 Emissions directes dipòsit 614,0 646,6 583,7 577,4 575,1 604,4 406,7 481,2 467,0 615,2 Emissions directes planta compostatge 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 4,5 23,3 37,8 40,6 Estalvi emissions recollida selectiva -21,2 -24,7 -34,2 -43,5 -51,6 -38,8 -53,8 -56,3 -72,8 -58,3 TOTAL 621,7 652,4 577,8 562,0 551,6 594,9 388,3 482,1 465,2 635,1 TOTAL SENSE VEHICLES 610,7 640,7 566,5 550,6 540,2 583,2 369,5 463,3 447,5 617,3 TRANSPORT RESIDUS 11,0 11,7 11,3 11,4 11,4 11,8 18,8 18,8 17,7 17,7 Emissions/tona residus 1,1 1,1 1,0 0,9 0,9 1,0 0,8 0,8 0,7 0,8

Emissions/habitant 0,5 0,5 0,4 0,4 0,4 0,4 0,2 0,3 0,3 0,4

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, DESGEL, Ecoembes i Ecoinvent.


La principal font d’emissions en la gestió dels residus és el tractament dels mateixos i molt especialment les emissions de metà del dipòsit controlat. La recollida selectiva de paper i cartró, vidre i envasos fa reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El carburant de la recollida i el transport de residus provoca una part molt petita de les emissions totals associades a la gestió dels residus.

Gràfica 17. Evolució de la recollida selectiva i les emissions associada a la gestió dels residus

municipals (% i tones de CO2 eq), 2000-2008

0%

5%10%

15%

20%25%

30%

35%40%

45%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

%

0

100

200

300

400

500

600

700

tone

s

% recollida selectiva Emissions GEH

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, DESGEL, Ecoembes i Ecoinvent.

Els anys que augmenta la recollida selectiva s’observa que les emissions de GEH disminueixen (per exemple, entre 2005 i 2006).

2.2.3. EMISSIONS DE L’ÀMBIT PAES

L’àmbit PAES d’emissions exclou els sectors primari i industrial i és l’àmbit on l’Ajuntament pren el compromís de reducció.

Per al càlcul de les emissions se sumen les emissions dels diferents sectors i es resten les emissions que estalvien les instal·lacions d’energies renovables que generen electricitat ubicades al municipi. En el cas de Callús hi ha centrals minihidràuliques i la generació d’electricitat varia en funció del règim de pluges anual

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle de l’àmbit PAES a Callús l’any 2005 van ser de 7.672 tones de CO2 equivalent en total i de 5,19 tones per càpita. Descomptant l’estalvi per la generació local d’electricitat amb fonts renovables, les emissions per al 2005 van ser de 6.848 tones de CO2 equivalent en total i de 4,34 tones per càpita.


Taula 12. Evolució emissions àmbit PAES (tones de CO2 eq), 2000-2007 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Δ %

2000-2007 Δ %

2005-2007 Serveis 582 547 627 615 658 796 728 874 50,2 9,8 Domèstic 2.464 2.335 2.555 2.609 2.686 3.090 3.052 3.147 27,7 1,8 Transport 2.644 2.781 2.833 2.994 3.149 3.140 3.280 3.291 24,4 4,8 Gestió residus 622 652 578 562 552 595 388 482 -22,5 -19,0 Cicle de l'aigua 51 38 -26,2 TOTAL 6.312 6.315 6.592 6.781 7.046 7.672 7.449 7.831 24,1 2,1 Estalvi per ER 590 751 615 1.011 1.558 823 401 486 -17,6 -40,9 TOTAL amb ER 5.722 5.564 5.978 5.770 5.487 6.848 7.048 7.345 28,4 7,3 Emissions / hab 4,31 4,19 4,38 4,07 3,85 4,64 4,47 4,56 6,0 -1,6

Em/hab sense ER 4,75 4,76 4,83 4,79 4,94 5,19 4,72 4,86 2,4 -6,4

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, Ecoembes, Ecoinvent, Aigües de Manresa i SOREA.

Entre els anys 2005 i 2007 les emissions de l’àmbit PAES, tenint en compte l’estalvi per la generació local d’electricitat amb fonts renovables, van augmentar un 7,3% en valor absolut, mentre per càpita van disminuir un 1,6%. Per sectors l’augment més gran correspon al sector serveis (9,8%), seguit del sector transport (4,8%) i del sector domèstic (1,8%). En la resta de sectors s’observen disminucions: un 26,2% en el cicle de l’aigua i un 19% en la gestió dels residus.

Gràfica 18. Evolució emissions àmbit PAES (tones de CO2 eq), 2000-2007

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tone

s

Serveis Domèstic Transport Gestió residus Cicle de l'aigua

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, Ecoembes, Ecoinvent, Aigües de Manresa i SOREA.


Tenint en compte l’estalvi per la generació local d’electricitat a partir de fonts renovables, tant les emissions absolutes com per càpita presenten una certa tendència a l’augment entre 2000 i 2007.

Destaca la baixada en les emissions per càpita el 2004, que també s’observa en les emissions absolutes, seguint la tendència iniciada el 2003, mentre que el 2005 les emissions tornen a augmentar, tant per càpita com en valors absoluts. Cal tenir en compte el fet que l’any 2004 la generació d’electricitat a partir de renovables presenta un augment considerable respecte 2003, alhora que la població augmenta molt lleugerament entre 2003 i 2004.

Gràfica 19. Evolució emissions àmbit PAES total i per càpita (tones de CO2 eq) amb energies

renovables, 2000-2007

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tone

s

0,000,501,001,502,002,503,003,504,004,505,00

Tone

s/ha

b

Emissions totals Emissions per càpita

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Ecoembes, Ecoinvent i Aigües de Manresa.

El transport és el principal emissor de GEH de l’àmbit PAES, amb una contribució del 41-42%, el segueix el sector domèstic amb un 40%, els serveis amb un 10-11%, la gestió dels residus municipals amb un 6-7%, i les emissions del cicle de l’aigua amb un 0,5-0,7%.

Gràfica 20. Distribució per sectors de les emissions de l’àmbit PAES (%), 2005 i 2007

2005 2007

Transport40,9%

Domèstic40,3%

Serveis10,4%

Cicle de l'aigua0,7%

Gestió residus7,8%

Gestió residus6,2%

Cicle de l'aigua0,5% Serveis

11,2%

Domèstic40,2%

Transport42,0%

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Ecoembes i Ecoinvent.


Per fonts energètiques (queden excloses les emissions de la gestió dels residus) el principal emissor són els combustibles líquids, amb un 70%, mentre l’electricitat suposa el 28%. L’aportació dels gasos liquats del petroli és de l’ordre del 2,5%.

Gràfica 21. Distribució de les emissions de l’àmbit PAES per fonts energètiques (%), 2005

2005 2007

GLP3,5%

CL65,7%

EE30,9%

CL65,7%

GN2%

GLP1,9%

EE30,1%

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat.

2.2.4. EMISSIONS DE L’AJUNTAMENT

GESTIÓ ENERGÈTICA DE L’AJUNTAMENT

L’Ajuntament de Callús no disposa d’un sistema de gestió energètica informatitzat. Les factures dels consums energètics es comptabilitzen segons l’import i el consum energètic, almenys des de 2007.

Els responsables municipals tenen un gran interès en avançar cap un municipi més sostenible i ja han desenvolupat un seguit d’actuacions. Entre elles, destaca el fet que el municipi disposa d’una xarxa de fibra òptica a la llar, que ofereix als ciutadans internet de banda ampla, serveis de teleassistència a la gent gran i altres serveis audiovisuals. Aquesta xarxa connecta també els equipaments del municipi.

CONSUMS I EMISSIONS DE L’AJUNTAMENT PER SECTORS

L’any 2005 l’activitat de l’Ajuntament va emetre 307,68 tones de gasos d’efecte hivernacle, (0,21 tones per habitant), que representen 4,5% de les emissions de l’àmbit PAES.

Taula 13. Emissions de l’Ajuntament en relació a les

emissions del municipi 2005Emissions municipi 10.414Emissions àmbit PAES 6.848Emissions Ajuntament 271,72% Ajuntament respecte municipi 2,6% Ajuntament respecte àmbit PAES 4,0Font: elaboració pròpia


Entre els anys 2005 i 2009, el consum energètic de l’Ajuntament i les emissions que se’n deriven han seguit una tendència a l’augment. El consum energètic ha augmentat en un 22% en termes absoluts i un 2% per càpita. Pel que fa a les emissions, han augmentat un 13% en global, mentre que per càpita han disminuït un 5%. La diferència d’augment entre consum energètic i emissions és deguda a la disminució de les emissions de GEH del mix elèctric a mesura que les energies renovables van prenent més protagonisme.

La flota de vehicles pròpia i externalitzada presenta un augment en les emissions del 46%, seguida de l’enllumenat públic, que ha augmentat un 16% les emissions i dels equipaments, amb un 18% d’augment. Només la gestió de l’aigua presenta una disminució del 66%.

Taula 14. Consum energia i emissions per àmbits de l’Ajuntament, 2005, 2007 i 2009 Consum (kWh) Emissions (t CO2 eq)

2005 2007 2009 Δ % 2005-2009 2005 2007 2009 Δ %

2005-2009 Equipaments 381.262 383.600 477.065 25,1 132,8 127,2 156,8 18,1 Enllumenat públic 221.068 176.558 278.886 26,2 106,3 76,6 123,5 16,2 Flota vehicles 49.355 74.744 72.197 46,3 13,2 20,0 19,3 46,3 Infraestructures (bomb.aigua) 40.255 14.357 14.945 -62,9 19,4 6,4 6,6 -65,8 TOTAL 691.941 649.259 843.093 21,8 271,7 230,1 306,3 12,7 Per càpita 468,5 403,3 479,3 2,3 0,18 0,14 0,17 -5,3

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures), Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, Aigües de Manresa i SOREA.

Gràfica 22. Evolució consum i emissions Ajuntament (tones de CO2 eq), 2005 i 2007

0

100000

200000

300000

400000

500000

600000

700000

800000

900000

2005 2007 2009

kWh

0,0

50,0

100,0

150,0

200,0

250,0

300,0

350,0

Tone

s

Equipaments Enllumenat públic

Flota vehicles Infraestructures (bomb.aigua)

Emissions



Els equipaments són els principals consumidors d’energia de l’Ajuntament (55% l’any 2005 i 59% l’any 2007) i també són els principals emissors de GEH (49% l’any 2005 i 55% l’any 2007). Els segueixen l’enllumenat públic, les infraestructures (bombament d’aigua potable i d’aigua als horts) i la flota de vehicles pròpia i externalitzada.

Gràfica 23. Distribució de consum energètic i emissions de l’Ajuntament per àmbits (%), 2005 i 2007

2005

Enllumenat públic31,9%

Equipaments55,1%

Flota vehicles7,1%

Infraestructu-res

15,3%


Equipaments48,9%

Flota vehicles4,8%

Infraestructu-res

18,0%

2007

Infraestructu-res

12,9%Flota vehicles

11,5%

Equipaments59,1%


Flota vehicles8,7%

Infraestructu-res

15,4%

Equipaments55,3%




CONSUMS I EMISSIONS DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

El municipi de Callús compta des de l’any 2008 amb un Pla d’Adequació de l’Enllumenat (PAE) redactat pel Consell Comarcal del Bages. També compta amb un Projecte Executiu per a l’estalvi energètic en l’enllumenat exterior mitjançant la Implantació d’un sistema de telegestió de l’enllumenat municipal a través d’ones portadores punt a punt i amb tecnologia LED, comunicat a través de la xarxa municipal de fibra òptica, de juny de 2010.

Segons el PAE, al municipi hi ha 11 quadres d’enllumenat públic el 2008, i segons dades de l’Ajuntament, el 2009 augmenta a 12 quadres d’enllumenat públic.


Taula 15. Situació de l’enllumenat públic: quadres, punts de llum, consums, costos i

emissions, 2005, 2007 i 2009 2005 2007 2009 Δ %

2005-2007 Δ %

2005-2009 Núm. quadres control 10 10 12 0,0 20,0 Núm. punts llum nd nd 485 Tipus làmpada majoritària nd nd VSAP % làmpada majoriatària nd nd 84,74% Consum total (kWh) 221.068 176.558 278.886 26,2 Cost (€) 20.130,93 € 23.271,68 € 31.840,88 € 58,2 Consum / hab 149,7 109,7 158,5 5,9 Consum/ punt de llum nd nd 575,0 Emissions GEH 106,3 76,6 123,5 16,2 Emissions GEH / hab 0,072 0,048 0,070 -2,4

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures) i del Pla d’Adequació de l’Enllumenat.

L’any 2008, dels 11 quadres de control de l’enllumenat públic, 8 disposaven de rellotge astronòmic, i 3 de cèl·lula fotoelèctrica.

Cal tenir en compte que el quadre G4 del PAE, que controla l’enllumenat públic al voltant del carrer Joaquim Blume, es troba compartir amb un equipament, les Pistes. Per a estimar el consum de l’enllumenat, s’ha estimat un consum per al 2005 en funció de les dades del PAE, i s’ha considerat que aquest consum és el mateix per al 2007 i el 2009.

Entre els anys 2005 i 2009 hi ha hagut un augment global de les emissions de l’enllumenat públic del 16,2% mentre les emissions per habitant han disminuït un 2,4%. En el mateix període el consum d’electricitat ha augmentat el 26,2% en global i un 5,9% per càpita. Cal tenir en compte el fet que l’any 2009 hi ha un augment en el número de quadres d’enllumenat, que passen a ser 12, així com un augment en el número de punts de llum en algun quadre ja existent.

L’any 2005 el consum d’electricitat per càpita en enllumenat públic va ser de 149,7 kWh. Segons fonts de l’ICAEN la mitjana catalana per aquest mateix any estava entre els 180 i els 200 kWh per habitant.

El municipi disposa d’un projecte per a la Implantació d’un sistema de telegestió de l’enllumenat municipal a través d’ones portadores punt a punt i amb tecnologia "led", comunicat a través de la xarxa municipal de fibra òptica, de juny de 2010.

El projecte implica el quadre d’enllumenat públic G2, amb tres línies trifàsiques, activat a través de cèl·lula sense reducció de flux, i 73 punts de llum. La zona d’estudi inclou un total de dotze carrers situats al sud-oest del municipi, amb una superfície afectada equivalent aproximadament a una tercera part de la zona urbanitzada del municipi.

El projecte contempla el canvi de les làmpades actuals per làmpades de tecnologia LED, a més d’un nou sistema de telegestió de l’enllumenat públic de la zona aprofitant la xarxa de fibra òptica instal·lada al municipi.

Els càlculs d’estalvi energètic i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle obtinguts al projecte es presenten a continuació en forma de taula.


Taula 16. Estalvi energètic i en emissions de gasos d’efecte hivernacle. Projecte de canvi de

làmpades a tecnología LED i telegestió mitjançant fibra òptica

Potència act. (W)

hores func.

Potència LED (W)

hores func.

energia actual (Kwh/any)

energia LED (Kwh/any)

Línia 1 735 4200 367 1200 3.683,40 1.091,70 Línia 2 3560 4200 1561 1200 18.631,20 4.617,90 Línia 3 3260 4200 2026 1200 15.771,00 5.886,00 TOTAL consum actual (kWh/any) 38.065,80 TOTAL consum LED (kWh/any) 11.595,60 Estalvi energètic 26.490,00 Estalvi tones CO2 12 17,88 Font: Implantació d’un sistema de telegestió de l’enllumenat municipal a través d’ones portadores punt a punt i amb tecnologia "led", comunicat a través de la xarxa municipal de fibra òptica, de juny de 2010.

L’estalvi d’emissions obtingut en fer el canvi es calcula, doncs, en 17,88 tones de CO2.

CONSUMS I EMISSIONS DELS EQUIPAMENTS

El consum energètic dels equipaments municipals entre els anys 2005 i 2009 ha augmentat en un 25% en total i un 5% per càpita.

Taula 17. Evolució consum energia (kWh) i costos (€) dels equipaments municipals, 2005, 2007 i 2009

Consum (kWh) Cost (€)

2005 2007 2009 Δ % 2005-2009 2005 2007 2009 Δ %

2005-2009 Casal 40.515 38.185 40.170 -0,9 2.974,80 € 3.024,22 € 3.696,39 € 24,3 C. Arrabal Manxons Fàbrica s/n 0 374 0 103,75 € 163,90 € 124,24 € 19,7

Escola Joventut 205.732 203.969 206.222 0,2 13.509,99 € 15.525,75 € 17.620,90 € 30,4 Escoles Velles 13 36.954 38.592 77.107 108,7 2.163,80 € 2.563,21 € 5.016,32 € 131,8 Piscina 35.427 40.656 43.955 24,1 4.033,93 € 5.656,69 € 7.412,91 € 83,8 Futbol 4.511 2.484 7.602 68,5 545,66 € 356,49 € 1.341,96 € 145,9 Ajuntament 50.558 48.893 56.086 10,9 6.609,03 € 8.716,51 € 9.412,73 € 42,4 Fundació Aplicació 0 0 33.337 0,00 € 0,00 € 5.888,74 € Pistes 7.565 10.447 12.586 66,4 661,02 € 1.534,01 € 1.418,59 € 114,6 TOTAL 381.262 383.600 477.065 25,1 30.602 € 37.541 € 51.933 € 69,7

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures).

Respecte les Pistes, cal tenir en compte que comparteixen el quadre elèctric G4 del PAE amb l’enllumenat públic de la zona. Així, s’ha fet una estimació del consum d’aquest equipament en funció del consum estimat per a l’enllumenat, calculat a partir de les dades contingudes al PAE.

Pel que fa al camp de futbol, el quadre elèctric controla també una bomba situada en un dipòsit, al costat del camp, que bombeja aigua del riu Cardener per a abastir els horts

12 Càlcul obtingut al Projecte a partir de la següent equivalència: 1 Kwh = 0,000675 tones CO2. 13 Des de 2008 funciona com a Escola de Música.


situats a prop del riu. Per a discriminar els consums l’Ajuntament ha situat una pinça de control.

A la taula s’observa que mentre els consums dels equipaments han tingut un augment global entre 2005 i 2009 del 25%, els costos han augmentat prop d’un 70% el mateix període.

Si es fa l’anàlisi per font energètica es pot veure que el consum d’electricitat va augmentar més d’un 50% el 2009 respecte 2005, mentre que el consum de gasoil va disminuir en prop d’un 57% en el mateix període. Cal tenir en compte l’entrada del gas natural, a finals de 2006, amb un consum prop de 6 vegades superior el 2009 respecte el 2007, fet que mostra una progressiva instal·lació d’aquest combustible als equipaments municipals.

Taula 18. Evolució consum energia dels equipaments municipals per fonts energètiques (kWh),

2005, 2007 i 2009 Electricitat (kWh) Gas Natural (kWh) Gasoil C (kWh)

Equipament 2005 2007 2009 2005 2007 2009 2005 2007 2009

Casal 10.199 7.038 10.850 30.316 31.147 29.320 C. Arrabal Manxons Fàbrica s/n 0 374 0 Escola Joventut 33.291 36.093 53.951 0 26.211 152.271 172.441 141.665 0 Escoles Velles 3.541 4.397 5.317 33.413 34.195 71.790 Piscina 35.427 40.656 43.955 Futbol 4.511 2.484 7.602 Ajuntament 50.558 48.893 56.086 Fundació Aplicació 0 0 33.337 Pistes 7.565 10.447 12.586 TOTAL 145.092 150.382 223.684 0 26.211 152.271 236.170 207.007 101.110


Les emissions de GEH entre els anys 2005 i 2009 han augmentat un 18% en total, mentre que per càpita gairebé s’han mantingut, amb una reducció del 0,9%.

Taula 19. Evolució emissió GEH dels equipaments municipals (tones de CO2 eq), 2005,

2007 i 2009

Equipament 2005 2007 2009 Δ % 2005-2009

Casal 13,0 11,4 12,6 -2,8 C. Arrabal Manxons Fàbrica s/n 0,0 0,2 0,0 Escola Joventut 62,1 59,1 54,7 -11,9 Escoles Velles 10,6 11,1 21,5 102,6 Piscina 17,0 18,0 19,5 14,3 Futbol 2,2 1,1 3,4 55,2 Ajuntament 24,3 21,7 24,8 2,2 Fundació Aplicació 0,0 0,0 14,8 Pistes 3,6 4,6 5,6 53,2 TOTAL 132,85 127,18 156,85 18,1 Per càpita 0,090 0,079 0,089 -0,9



Gràfica 24. Evolució de les emissions de GEH (tones de CO2 eq) dels equipaments

municipals, 2005, 2007 i 2009

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

2005 2007 2009

Tone

s

Casal C. Arrabal Manxons Fàbrica s/n Escola Joventut

Escoles Velles Piscina Futbol

Ajuntament Fundació Aplicació Pistes

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures)

Per fonts energètiques el principal emissor és l’electricitat, amb un 52,5%, un 52,4% i un 63,2% els anys 2005, 2007 i 2009 respectivament.


Gràfica 25. Evolució de les emissions de GEH (%) dels equipaments municipals per fonts

energètiques, 2005, 2007 i 2009 2005 2007

Electricitat52,5%

Gasoil C47,5%

Electricitat52,4%

Gas Natural4,2%

Gasoil C43,5%

2009

Electricitat63,2%

Gas Natural19,6%

Gasoil C17,2%

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures)

La progressiva entrada del gas natural fa que, mentre el 2005 el gasoil C suposava el 47,5% respecte el total, el 2009 aquest percentatge disminueixi fins a situar-se en el 17,2%, mentre que el gas natural suposa el 19,6%.

Respecte el 2009, cal tenir en compte que aquest any s’instal·la un comptador a la sala de servidors a la Fundació Aplicació, que suposa prop del 15% del consum total de l’any. Aquest consum fa que aquest any en concret el percentatge d’emissions de l’electricitat augmenti.

CONSUMS I EMISSIONS VEHICLES

La flota pròpia està formada per un vehicle, una furgoneta C-15 de 13 anys d’antiguitat, i dos vehicles nous, un Ausa polivalent de gasoil i una furgoneta Nissan Navara pick up compartida amb els ADF. L’Ajuntament constata que el vehicle polivalent Ausa està preparat per la conversió a elèctric.

Entre els anys 2005 i 2009 el consum dels vehicles municipals ha augmentat en global un 46%. Cal tenir en compte que el consum del vehicle de la flota pròpia ha augmentat en aquest període un 10%.


Respecte les emissions, en el període 2005-2009 han augmentat un 51%, amb un augment important en la recollida de residus. Cal tenir en compte el fet que el 2006 s’inicia al municipi la recollida selectiva de la fracció orgànica.

Taula 20. Evolució consum energia i emissions vehicles municipals, 2005 i 2007 Consums (kWh) Emissions (tones CO2eq) 2005 2007 2009 Δ % 2005-2009 2005 2007 2009 Δ % 2005-2009 Flota pròpia 5.273 4.281 5.797 9,9 1,4 1,1 1,5 9,9 Recollida de residus 44.082 70.463 66.400 50,6 11,8 18,8 17,7 50,6 TOTAL 49.355 74.744 72.197 46,3 13,2 20,0 19,3 46,3

Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus i Mancomunitat Intermunicipal del Cardener.

CONSUMS I EMISSIONS INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS

Respecte les infraestructures de Callús, el municipi disposava de bombes per al bombament de l’aigua potable fins el 2006, que extreien aigua de dos pous situats al municipi, i també d’una bomba que bombeja aigua del riu Cardener a un dipòsit situat al costat del camp de futbol, i d’aquí als horts situats al costat del riu, a continuació de la zona esportiva. El consum d’aquesta bomba es controla mitjançant l’ús d’una pinça de control.

El quadre elèctric del camp de futbol comparteix el consum d’aquest equipament i el consum d’una bomba que bombeja aigua del riu Cardener per a abastir els horts situats a prop del riu. Es tracta de 79 horts gestionats per l’Ajuntament.

Per tal de discriminar aquests consums, l’Ajuntament ha instal·lat una pinça de control de consum per a determinar el consum de la bomba.

Les emissions associades a aquests bombaments són les següents:

Taula 21. Evolució de les emissions de GEH (en tones de CO2 eq) del bombament

d’aigua potable i d’aigua del riu als horts, 2005, 2007 i 2009 2005 2007 2009 Δ % 2005-2007 Δ % 2005-2009 Bombament aigua potable 15,4 3,4 2,8 -77,9 -82,1

Bombament aigua riu als horts 3,9 3,0 3,9 -25,0 -1,9

Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament i per SOREA.


2.3. PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA INFERIOR A 20 MW

L’any 2005, la generació local d’electricitat a Callús s’efectuava a partir de 4 instal·lacions hidràuliques.

A partir de 2008 entra en funcionament el parc solar de La Portella, amb una superfície total de 6.000 m2 i un camp generador de 88.200 Wp.

Així a Callús les instal·lacions d’energia elèctrica local han seguit la següent evolució:

Taula 22. Evolució de la producció local d’energia (núm. instal·lacions, potència i generació

d’electricitat), 2000-2007 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Hidràulica Núm. instal·lacions 3 3 3 4 4 4 4 4 4 Potència instal·lada (kW) 689 689 689 839 839 839 839 839 839 Producció (MWh) 1.269 1.841 1.314 2.508 3.737 1.712 924,1 1.098 966 Cogeneració i grups electrògens Núm. instal·lacions 1 1 1 0 Potència instal·lada (kW) 1.768 1.768 1.768 1.768 Producció (MWh) 3.590 1.306 1.149 28 Fotovoltaica Núm. instal·lacions 4 Potència instal·lada (kW) 380 Producció (MWh) 153 PRODUCCIÓ TOTAL (MWh) 4.859 3.147 2.463 2.536 3.737 1.712 924 1.098 1.119 Consum total energia municipi (MWh) 28.626 28.631 30.350 31.086 31.158 32.776 32.645 33.047 Autoabastament local 16,97 10,99 8,11 8,16 11,99 5,22 2,83 3,32 Autoabastament renovable 4,43 6,43 4,33 8,07 11,99 5,22 2,83 3,32

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ICAEN.

L’any 2005, el 5,22% de l’energia consumida a Callús era generada a partir de fonts locals renovables. L’any 2007 la contribució de les energies renovables suposava el 3,32%. La generació elèctrica de les 4 centrals hidràuliques depèn del règim de pluges de cada any.

L’any 2008 s’instal·la i es connecta a la xarxa el camp solar de La Portella, amb una producció estimada de 106 MWh.

La generació d’energia de les instal·lacions locals presenta la següent evolució:


39

Gràfica 26. Evolució de la generació local d’energia (MWh), 2000-2007

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

MW

h

Hidràulica Cogeneració i grups electrògens Fotovoltaica

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Diputació de Barcelona.

Les instal·lacions solars fotovoltaiques de què disposa el municipi s’instal·len el 2008 (no hi ha cap instal·lació anterior a aquest any). A la taula següent es relacionen els titulars que tenen instal·lacions de generació d’electricitat mitjançant instal·lacions solars fotovoltaiques al municipi.

Taula 23. Titulars de les instal·lacions fotovoltaiques del

municipi i potència instal·lada (kW), 2008 Titular Potència instal·lada Inversions Callús, S.L. 100 Inversions Callús, S.L. 80 Eco Aquatre Inversions, S.L. 100 Provilars, S.L. 100 TOTAL 380


3. DIAGNOSI

3.1. TAULES RESUM

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Callús han tingut la següent evolució entre els anys 2005 i 2007.

Taula 24. Emissions totals i per capita pels tres àmbits d’estudi, 2005 i 2007 GEH (t CO2 eq) GEH (t CO2 eq/hab) 2005 2007 Tendència 2005 2007 Tendència Població 1.477 1.610 ▲ 1.477 1.610 ▲ Emissions municipi Total emissions municipi 10.414 10.431 ▲ 7,05 6,48 ▼ Emissions PAES Energia elèctrica 2.189 2.215 ▲ 1,48 1,38 ▼ Gas natural 0 170 ▲ 0,00 0,11 ▲ Combustibles líquids 4.655 4.840 ▲ 3,15 3,01 ▼ Serveis 796 874 ▲ 0,54 0,54 = Transport 3.140 3.291 ▲ 2,13 2,04 ▼ Domèstic 3.090 3.147 ▲ 2,09 1,95 ▼ Residus (tractament i transport) 595 482 ▼ 0,40 0,30 ▼ Aigua (potabilització i depuració) 51 38 ▼ 0,03 0,02 ▼ Total emissions PAES 7.672 7.831 ▲ 5,19 4,86 ▼ Emissions àmbit Ajuntament Equipaments 133 127 ▼ 0,09 0,08 ▼ Enllumenat públic 106 77 ▼ 0,07 0,05 ▼ Flota de vehicles pròpia i externalitzada 13 20 ▲ 0,01 0,01 ▲ Infraestructures municipals (bombament i depuració) 55 38 ▼ 0,04 0,02 ▼

Total emissions Ajuntament 308 265 ▼ 0,21 0,16 ▼ % emissions Ajuntament respecte l'àmbit PAES 4,01 3,38 ▼

Les emissions totals al municipi tenen una lleugera tendència a l’augment en termes absoluts (0,2%), però amb un descens per càpita (-8,1%).

Les emissions de l’àmbit PAES augmenten en valor absolut (2,1%), mentre que disminueixen per càpita (-6,4%)

Les emissions de l’Ajuntament disminueixen tant en valor absolut (-14%) com per càpita (-21,1%).

Les emissions del sector transport i dels combustibles líquids segueixen una tendència a l’alça en termes absoluts, mentre que per càpita la tendència és a la reducció. Tot i així cal matisar que les dades referents a consum energètic en el transport no són pròpies del municipi sinó que han estat extrapolades a partir de dades provincials atenent al parc de vehicles del municipi.

Diagnosi 42

En el cas de l’electricitat el consum té una tendència a l’augment en valors absoluts (1,2%), mentre que per càpita tendeix a la disminució (-7,2%).

El consum domèstic augmenta les emissions en valor absolut, igual que el sector serveis, mentre que les emissions del sector domèstic per càpita disminueixen (-6,6) i el sector serveis presenta una tendència a l’estabilització de les emissions per càpita, amb un lleuger ascens (0,7%).

En la gestió dels residus hi ha una disminució de les emissions, tant en valor absolut com per càpita.

Les emissions associades al cicle de l’aigua són les que presenten una reducció més important tant en termes absoluts (-26%) com per càpita (-32%).

En els equipaments la tendència és a la reducció: el 4% en global i el 12% per càpita.

En l’enllumenat públic la tendència és novament a la reducció: 28% absolut i 34% per càpita. La posada en marxa del nou sistema d’enllumenat amb tecnologia LED telegestionat a través de la xarxa de fibra òptica del municipi proposada a l’estudi d’”Implantació d’un sistema de telegestió de l’enllumenat municipal a través d’ones portadores punt a punt i amb tecnologia "led", comunicat a través de la xarxa municipal de fibra òptica” hauria de reduir encara més les emissions de l’enllumenat públic.

Les emissions de la flota de vehicles (pròpia i externalitzada) augmenten, tant en valor absolut com per càpita.

Respecte la producció local d’energia amb fonts renovables, a Callús hi ha 4 instal·lacions hidràuliques el 2007, i l’any 2008 s’instal·la i es connecta a la xarxa el camp solar de La Portella, amb una producció estimada de 106 MWh, a part de 3 instal·lacions més. Es presenten a continuació les dades referents a Callús en forma de taula.

Taula 25. Producció d’energia renovable i intensitat energètica local (sobre el PIB), 2005 i 2007

kWh/any kWh/hab i any Producció d'energia local

2005 2007 Tendència 2005 2007 Tendència Fonts renovables 1.711.700 1.097.600 ▼ 1158,90 681,74 ▼

Sector privat Altres 0,00 0,00 Fonts renovables 0 0 0,00 0,00

Sector municipal Altres 0 0 0,00 0,00

Total 1.711.700 1.097.600 ▼ 1.158,90 681,74 ▼ Intensitat energètica local (sobre el PIB) kWh/€ 2001 kWh/€ 2006 Tendència

Fonts renovables 0,39164563 0,02398688 ▼ Intensitat energètica local Altres


3.2. PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE LA DIAGNOSI

3.2.1. ESTRUCTURA I TERRITORI

El municipi de Callús presenta un urbanisme compacte que afavoreix molt l’eficiència energètica.

Les ràtios de consum d’aigua i generació de residus no estan per sobre de les mitjanes catalanes.

3.2.2. MOBILITAT I TRANSPORT

El sector transport14 va generar l’any 2005 el 46% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2005 i 2007 les emissions en el sector transport van augmentar en global un 5% mentre per càpita van disminuir un 4%.

L’índex de motorització15 a Callús l’any 2005 era un 17% més elevat que el de la Catalunya i l’any 2007 un 13%, fet que indica un grau de dependència del vehicle privat.

Les línies d’autobusos que passen per Callús i el comuniquen amb Manresa tenen una bona freqüència de pas, mentre que la connexió amb Barcelona presenta més mancances en el servei.

3.2.3. AIGUA (TRACTAMENT I POTABILITZACIÓ)

L’any 2005, les emissions del cicle de l’aigua a Callús van suposar el 0,7% de les emissions de l’àmbit PAES.

L’any 2005, les emissions del cicle de l’aigua van ser degudes al bombament d’aigua i a la depuració de les aigües residuals.

A Callús, l’any 2005, el consum d’aigua potable va ser inferior a la mitjana catalana en un 30% en el consum total.

14 El consum energètic del sector transport s’ha calculat a partir del consum provincial i del parc de vehicles del municipi. 15 Índex de motorització. Número de vehicles per cada 1.000 habitants. L’any 2005, Callús tenia un índex de motorització de 763, mentre que a la província de Barcelona era de 654.

Diagnosi 44

Entre els anys 2005 i 2009 hi ha hagut una disminució en el consum total d’aigua per habitant i dia del 7%.

La depuració de les aigües residuals del municipi es realitza a l’EDAR Manresa.

Entre l’any 2005 i el 2009 hi ha hagut una disminució global en les emissions associades al cicle de l’aigua del 28%, que per càpita són del 39%.

El canvi en el subministrament d’aigua potable al municipi, passant del bombament de dos pous propis el 2006 a l’abastament a partir d’aigua de Súria i de Manresa que es fa actualment, ha fet que tant el consum energètic com les emissions degudes a l’aigua potable hagin disminuït molt entre 2005 i 2009 (un 81% i un 82% respectivament).

3.2.4. RESIDUS

L’any 2005, les emissions associades a la gestió dels residus municipals van suposar el 8,7% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2000 i 2004 la generació de residus per càpita es manté amb oscil·lacions, mentre que entre 2005 i 2006 disminueix considerablement, per tornar a augmentar a partir de 2007, situant-se en 1,17 kg/hab/dia el 2009.

El percentatge de recollida selectiva no té una tendència clara. L’any 2000 suposava 8,5%, l’any 2005 el 18,2% i l’any 2009 el 33,7%, però en els períodes entremitjos presenta grans oscil·lacions.

Callús té una generació de residus per càpita inferior a les mitjanes comarcal i catalana en el període 2000-2009.

L’any 2005, el percentatge de recollida selectiva a Callús (18,15%) estava 13 punts per sota de la mitjana comarcal (30,7%) i 11 punts per sota de la mitjana catalana (29,1%)

La recollida selectiva de la fracció orgànica es va iniciar l’octubre de 2006.

L’any 2005, el 98% de les emissions de GEH associades a la gestió de residus van ser degudes a les emissions directes de les plantes de tractament de residus.


3.2.5. ENERGIA (DOMÈSTIC I SERVEIS)

SECTOR DOMÈSTIC

L’any 2005, les emissions de GEH degudes al consum energètic en el sector domèstic van suposar el 45% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2005 i 2007 les emissions del sector domèstic van augmentar un 2%, mentre que les emissions per càpita van disminuir un 7%.

D’ara fins al 2020 els electrodomèstics i sistemes d’il·luminació es preveu que siguin força més eficients, per la qual cosa la seva renovació natural pot comportar una reducció de consums.

Malgrat aquesta oportunitat també és cert que hi ha una tendència a adquirir més béns de consum i això pot comportar que l’estalvi aconseguit amb la major eficiència no es faci palès.

El consum en l’àmbit domèstic depèn de com són les instal·lacions, però en molta part depèn de la conscienciació ciutadana.

SECTOR SERVEIS

L’any 2005, les emissions de GEH del sector serveis van suposar el 12% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2005 i 2007 les emissions totals del sector serveis van augmentar un 10%, mentre que per càpita gairebé es van mantenir, augmentant un 0,7%.

3.2.6. ÀMBIT AJUNTAMENT

EQUIPAMENTS

L’any 2005, els equipaments van generar el 49% de les emissions de l’Ajuntament.

Entre els anys 2005 i 2009 les emissions dels equipaments van augmentar un 18%, mentre que les emissions per càpita gairebé es van mantenir, amb una lleugera disminució del 0,9%.

Diagnosi 46

ENLLUMENAT PÚBLIC

L’any 2005, l’enllumenat públic va generar el 39% de les emissions de l’Ajuntament.

El municipi disposa d’un Pla d’Adequació de l’Enllumenat de l’any 2008.

L’any 2005, el consum d’electricitat per habitant en enllumenat públic a Callús (149,7 kWh) estava per sota de la mitjana catalana que, segons un informe de l’ICAEN, estava entre 180 i 200 kWh.

Entre els anys 2005 i 2009 les emissions de l’enllumenat públic van augmentar un 16% en global, mentre que les emissions per càpita van disminuir un 2,4%.

El municipi disposa d’un projecte d’Implantació d’un sistema de telegestió de l’enllumenat municipal a través d’ones portadores punt a punt i amb tecnologia "led", comunicat a través de la xarxa municipal de fibra òptica, de juny de 2010.

L’any 2008, el 85% de les làmpades de l’enllumenat públic eren de vapor de sodi d’alta pressió (d’alt rendiment energètic) i el 73% dels quadres de control de l’enllumenat disposaven de rellotge astronòmic.

FLOTA DE VEHICLES

L’any 2005, la flota de vehicles (pròpia i externalitzada) va generar el 5% de les emissions de l’Ajuntament.

Entre els anys 2005 i 2009 les emissions de la flota de vehicles van augmentar un 46%, un 23% per càpita.

Entre els anys 2005 i 2009 les emissions de la flota de vehicles propis van augmentar un 9,9%.

Entre els anys 2005 i 2009 les emissions de la flota de vehicles de recollida de residus van augmentar un 51% en termes absoluts i un 27% per càpita.

INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS

Entre 2005 i 2009 el consum energètic del bombament d’aigua potable ha disminuït un 81%, mentre que les emissions han disminuït un 82%. Fins el 2006 l’aigua abastada es bombava de dos pous situats al municipi, mentre que a partir de 2007 l’aigua prové de Súria i Manresa i és bombada fins els dipòsits situats a la part alta del municipi.

Els horts situats a la llera del riu Cardener són alimentats per una bomba que bombeja l’aigua del riu fins a un dipòsit, des d’on es distribueix als horts.

Entre 2005 i 2009 el consum energètic de la bomba dels horts municipals ha augmentat un 6,5%, mentre que les emissions han disminuït un 2%.


GESTIÓ ENERGÈTICA

L’Ajuntament no té un sistema informàtic de control de la despesa energètica municipal ni té assignada la responsabilitat a cap tècnic.

El municipi disposa d’una xarxa de fibra òptica que connecta els domicilis del municipi i els equipaments municipals i els ofereix internet de banda ampla i altres serveis de comunicació.

Diagnosi 48

3.3. PROJECCIÓ D’ESCENARIS DE CONSUM D’ENERGIA I D’EMISSIÓ DE GEH FINS AL 2020

3.3.1. CONSUM D’ENERGIA

En els darrers set anys (2000-2007) el consum d’energia per càpita de l’àmbit PAES presenta una lleugera tendència a l’augment (5,1%). Si la població i les emissions seguissin la mateixa tendència que en aquest període, l’any 2020 el consum hauria augmentat un 7,5%.

El compromís de reducció del consum és de com a mínim el 20% per a l’any 2020, en base al consum del 2005, és a dir, 27,5 punts per sota del tendencial.

Gràfica 27. Projecció de l’escenari de consum per càpita àmbit PAES (kWh/hab), 2000-2020

0,002.000,004.000,006.000,008.000,00

10.000,0012.000,0014.000,0016.000,0018.000,00

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

kWh/

hab

Tendencial Pacte d'alcaldes

Font: elaboració pròpia.


3.3.2. EMISSIÓ DE GEH

Pel que fa a les emissions de GEH, en els darrers set anys (2000-2007) les emissions per càpita de l’àmbit PAES presenten una lleugera tendència a l’augment (4,1%). Si la població i les emissions seguissin la mateixa tendència que en aquest període, l’any 2020 les emissions haurien augmentat un 4,5%.

El compromís de reducció de les emissions és de com a mínim el 20% per a l’any 2020, en base a les emissions del 2005, és a dir, 24,5 punts per sota del tendencial.

Gràfica 28. Projecció de l’escenari d’emissions per càpita àmbit PAES (tones CO2 eq/hab),

2000-2020

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Tone

s/ha

b

Tendencial Pacte d'alcaldes


Diagnosi

50

3.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES AL MUNICIPI

Un cop analitzats els diferents equipaments municipals, es considera que el potencial d’instal·lació de plaques solars és el següent:

Taula 26. Potencial d’implantació d’energia solar fotovoltaica als equipaments municipals

Superfície (m2)

Potència (kW)

Generació (kWh)

Estalvi GEH (tones)

cost (4 euros per Wp, inclòs IVA) Amortització

CEIP Joventut 92216 85 102.444 45,38 341.481,48 € 11 Vestidors camp de futbol 200 19 22.222 9,84 74.074,07 € 11

Vestidors pista poliesportiva 140 13 15.556 6,89 51.851,85 € 11

Edifici Consistorial 17 540 50 60.000 26,58 200.000,00 € 11

TOTAL 1.802 167 200.222,22 88,70 667.407,41 € Font: elaboració pròpia.

L’Ajuntament disposa d’un projecte d’instal·lació fotovoltaica per a l’Edifici Consistorial i la marquesina exterior. Es tracta d’una instal·lació d’uns 50 kW que s’utilitzaria per a autoconsum de l’edifici i per a 6 punts de recàrrega per a vehicle elèctric (3 punts de recàrrega amb doble endoll) a l’aparcament exterior.

Segons l’Inventari Forestal de Catalunya, la superfície de bosc del municipi de Callús era l’any 1998 de 431 hectàrees. El mateix inventari dóna una ràtio de productivitat mitjana dels boscos del Bages de 2,4 tones per hectàrea i any. Així el potencial de generació de biomassa del municipi és d’unes 1.035 tones anuals. Comptant un consum mig a les calderes de gasoil de 1500 litres anuals, i tenint en compte que la capacitat calorífica de la fusta és la meitat que el gasoil, és podria dir, en que els boscos de Callús podrien cobrir les necessitats d’uns 345 habitatges. Segons el càlcul realitzat per al nombre d’habitatges del municipi 18, el 2005 el municipi té 548 habitatges principals, de manera que la biomassa forestal extreta dels boscos podria abastir prop del 63% dels habitatges principals del municipi.

La Federació d’Associacions de Defensa Forestal del Bages, a la que està integrat el municipi de Callús a través de l’ADF Defensors del Bosc, està desenvolupant una xarxa de producció, emmagatzematge i distribució de biomassa forestal amb finalitats energètiques; i disposa d’una màquina de producció d’estella que podria ser utilitzada al municipi de Callús.

16 Xifra obtinguda amb imatges de Google Earth. 17 Segons dades facilitades per l’Ajuntament, en base al projecte d’instal·lació fotovoltaica per a l’Edifici Consistorial. 18 El nombre d’habitatges del municipi s’ha calculat a partir de les dades de 2001, de l’IDESCAT, i de 2008, de l’Estudi de Mobilitat, fent una progressió lineal.


4. PLA D’ACCIÓ

4.1. INTRODUCCIÓ

En aquest apartat es detallen les accions a desenvolupar a Callús per al compliment del compromís del pacte d’alcaldes i alcaldesses. L’objectiu és aconseguir, l’any 2020, una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) del 25,94% sobre les emissions de l’àmbit PAES (tots els sectors excepte el primari i l’industrial) de l’any 2005.

Les accions s’agrupen en 7 grans àmbits, que són els definits a la metodologia SEAP Template de l’oficina del Covenant of Majors.

• Equipaments i serveis (16 accions). Inclou 5 temàtiques:

• Edificis i equipaments municipals (7 accions)

• Infraestructures municipals (bombament i altres...) (2 accions)

• Enllumenat públic i semàfors (4 accions)

• Sector domèstic (2 accions)

• Sector serveis (1 acció)

• Transport (6 accions). Inclou 3 temàtiques:

• Flota municipal (pròpia i externalitzada) (2 accions)

• Transport públic municipal (0 accions)

• Transport privat i comercial (4 accions)

• Producció local d’energia (4 accions). Inclou 2 temàtiques:

• Producció d’energies renovables (4 accions)

• Cogeneració (0 accions)

• Planificació (3 accions). Inclou 3 temàtiques:

• Planejament urbà (2 accions)

• Mobilitat o transport (1 acció)

• Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans (0 accions)

Pla d’acció per l’Energia Sostenible 52

• Adquisició pública de béns i serveis (2 accions). Inclou 2 temàtiques:

• Requisits d’eficiència energètica (1 acció)

• Requisits d’energia renovable (1 acció)

• Participació ciutadana (6 accions). Inclou 4 temàtiques:

• Serveis d’assessorament (1 acció)

• Finançament i ajuts (0 accions)

• Sensibilització i treball amb xarxes locals (2 accions)

• Formació i educació ambiental (3 accions)

• Altres (2 accions). Inclou 3 temàtiques:

• Residus (1 acció)

• Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) (0 accions)

• Altres (1 acció)

Gràfica 29. Àmbits d’actuació del Pla d’Acció del PAES

Altres: Residus i aigua5%

Participació ciutadana15%

Adquisició pública de béns i serveis

5%

Planificació8%

Producció Local d’Energia

10% Transport15%

Equipaments i serveis42%



4.2. FITXES D’ACCIONS

A continuació es presenten les fitxes detallades de cadascuna de les accions a desenvolupar a Callús per al compliment del compromís del pacte d’alcaldes i alcaldesses.

El contingut de les fitxes s’estructura de la següent forma:

Codi: es basa en la següent taula d’àmbits d’aplicació del PAES.

Àmbit Temàtica Codi/Codi_acció

Edificis i equipaments municipals 1.1/núm. acció Infraestructures municipals (bombament i altres...) 1.2/núm. acció Enllumenat públic i semàfors 1.3/núm. acció Sector domèstic 1.4/núm. acció

Equipaments i serveis

Sector serveis 1.5/núm. acció Flota municipal (pròpia i externalitzada) 2.1/núm. acció Transport públic municipal 2.2/núm. acció Transport Transport privat i comercial 2.3/núm. acció Producció d’energies renovables 3.1/núm. acció Producció local d’energia Cogeneració 3.2/núm. acció Planejament urbà 4.1/núm. acció Mobilitat o transport 4.2/núm. acció Planificació Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans 4.3/núm. acció

Requisits d’eficiència energètica 5.1/núm. acció Adquisició pública de béns i serveis Requisits d’energia renovable 5.2/núm. acció

Serveis d’assessorament 6.1/núm. acció Finançament i ajuts 6.2/núm. acció Sensibilització i treball amb xarxes locals 6.3/núm. acció Participació ciutadana

Formació i educació ambiental 6.4/núm. acció Residus 7.1/núm. acció Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) 7.2/núm. acció Altres

Altres 7.3/núm. acció

El codi és la numeració específica de cada acció. Així, l’acció 1.2/5 serà:

1.2/5

Àmbit: Edificis...

Acció nº 5 d’aquest tipus

Temàtica: Infraestructures


Títol: nom que identifiqui l’acció proposada.

Expectativa de reducció de CO2 (Tn/any): estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb l’execució de l’acció.

Àmbit: d’acord amb el quadre anterior, es descriuen 7 àmbits d’actuació que són els definits a la metodologia SEAP Template de l’oficina del Covenant of Majors.

Temàtica: caldrà especificar a cada acció quina és la temàtica que li correspon, segons el quadre anterior.

Tipologia:

• CP (gestió dels consums propis i prestació de serveis del municipi): edificis públics, el servei d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració de plecs de condicions per la contractació d’altres serveis, etc. Incloent accions d’ús racional d’energia, millora de l’eficiència de les energies convencionals, canviant a carburants alternatius en el transport, etc. S’inclouran també les accions d’incorporació d’energies renovables en edificis i equipaments municipals per a consums propis, com ara l’energia solar tèrmica, geotèrmia...

• ER (producció i subministrament amb energies renovables connectades a xarxa): ja sigui directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa, solar, minieòlica, hidroelèctrica, etc.) o bé a través de compra d’electricitat verda.

• PDR (planificació, desenvolupament i regulació): a través del planejament, la redacció d’ordenances, mesures fiscals, etc.

• AM (assessorament, motivació i efecte demostració de les accions municipals): la participació i la sensibilització dels ciutadans i del sector serveis a través de campanyes, pactes, accions d’educació ambiental i el paper d’exemplificació del propi ajuntament.

Descripció: desenvolupament del títol de l’acció i definició dels objectius que es persegueixen mitjançant una breu explicació que justifiqui l’actuació.

Interrelació amb d’altres accions del PAES: es detalla altres accions del pla amb que tingui relació.

Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobilitat, adequació enllumenat, POUM...

Prioritat: la prioritat de l’acció varia en funció de la reducció de les emissions i de la seva eficiència, i pot ser alta, mitjana o baixa.

Calendari:

• Curt termini: l’acció s’haurà implementat abans del 2012. • Mig termini: l’acció s’haurà implementat abans del 2015. • Llarg termini: l’acció s’haurà implementat abans del 2020.


55

Període d’execució: temps necessari per a la realització de l’acció un cop iniciada. Pot ser:

• Puntual: l’acció té un inici i un final definit (instal·lació de plaques solars). • Continuada: període d’aplicació variable (construcció de carril bici, de

programes de manteniment d’equipaments). • Periòdica: es fa puntualment cada cert temps (campanyes amb periodicitat

anual).

Cost d’inversió: en euros, IVA inclòs

Termini d’amortització: anys

Responsable: especificar el departament, àrea o càrrec tècnic que ha de liderar l’execució de l’acció.

Agents implicats: entitats, administracions i d’altres àrees o departaments de l’ajuntament implicats, malgrat no en siguin els responsables directes.

Indicadors de seguiment: indicadors específics que permetin avaluar la consecució de l’acció.

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats: indicadors clau influenciats en la mesura.

• Consum final d’energia total (Indicador de xarxa n. 14)

• Producció local d’energies renovables (Indicador de xarxa n. 16)

• Intensitat energètica local (Indicador de xarxa n. 15)

• Abastament d’aigua municipal (Indicador de xarxa n. 20)

• Mobilitat de la població (Indicador de xarxa n. 5)

• Consum final d’energia de l’Ajuntament

• Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total d’energia

• Percentatge de recollida selectiva

Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any): estalvi energètic associat a l’acció. Pot donar-se el cas que no n’hi hagi, com en les accions de gestió de residus.

Expectativa de producció energètica local (kWh/any): producció esperada en les mesures de producció energètica local.

Metodologia: base de càlcul sobre la qual s’han realitzat els càlculs de reducció d’emissions de CO2 en base a cada acció concreta.


PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE CALLÚS

Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq (Tn/any)

1.1 1.1/1

Actuacions de millora de l'eficiència energètica dels equipaments municipals recollides a les Avaluacions energètiques dins del PAES i a les Auditories energètiques de juliol de 2010 (amb inversió nul·la o petita, o moderada)

58,58

Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Dins del PAES s'han dut a terme avaluacions energètiques a quatre equipaments del municipi: Camp de futbol municipal; Fundació Aplicació; Piscina, poliesesportiu i magatzem; i Pistes de vòlei, bàsquet i tennis. Totes les actuacions proposades tenen períodes d'amortització molt alts. El juliol de 2010 es van dur a terme auditories energètiques als equipaments municipals de Callús: Casal del Poble, Edifici Consistorial, Escoles Velles (actualment acullen l'Escola de Música) i CEIP Joventut. En aquestes auditories es proposen accions de millora de l'eficiència energètica amb inversions nul·les o petites, o bé amb inversions moderades, que es recullen a continuació, agrupades en funció de la temàtica.

Substitució de les làmpades dels equipaments municipals per altres de més eficients i actuacions per a la millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat

Equipament nº actuacions Cost aproximat Estalvi energètic aproximat

Tn CO2 estalviades

4 Inversió nul·la o petita 655 0,29 Casal del Poble 1 Inversió moderada 546 0,24 3 Inversió nul·la o petita 8.303 3,68 Edifici Consistorial 4 Inversió moderada 8.304 3,68 4 Inversió nul·la o petita 23 0,01 Escoles Velles 2 Inversió moderada 46 0,02 2 Inversió nul·la o petita 0 0,00 CEIP Joventut 3 Inversió moderada 8.867 3,93

TOTAL 26.744 11,85 L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual per a l'adquisició i instal·lació de tecnologies eficients a l'enllumenat interior d'edificis públics i privats existents. Financia el 22% de la inversió i caldrà una reducció de com a mínim un 25% del consum d’energia convencional allà on s’ha produït la renovació. Es pot consultar la fitxa recum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER3_enllumenat_interior.pdf

Millora de l'aïllament dels tancaments dels equipaments municipals


Tn CO2 estalviades

1 Inversió nul·la o petita 554 0,25 Edifici Consistorial 2 Inversió moderada 13.838 6,13 1 Inversió nul·la o petita 0 0,00 Escoles Velles 1 Inversió moderada 8.370 3,71 1 Inversió nul·la o petita 1.771 0,78 CEIP Joventut 2 Inversió moderada 28.334 12,56

TOTAL 52.867 23,42 L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual que financia el 22% de la inversió i fa referència a la rehabilitació energètica de l'envolupant tèrmica dels edificis existents d'ús diferent al d'habitatge. L’envolupant tèrmica que es rehabiliti haurà de complir amb el document HE1 “Limitación de la demanda energètica” del Codi Tècnic de l’Edificació i les indicades pel Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció dels criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis (DOGC núm. 4574- 16.2.2006). Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER5_rehabilitacio_envolupant.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER3_enllumenat_interior.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER3_enllumenat_interior.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER5_rehabilitacio_envolupant.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER5_rehabilitacio_envolupant.pdf


Millora de la climatització dels equipaments municipals


Tn CO2 estalviades

2 Inversió nul·la o petita 11.362 5,03 Casal del Poble 1 Inversió moderada 0 0,00 2 Inversió nul·la o petita 5.536 2,46 Edifici Consistorial 2 Inversió moderada 11.070 4,90 1 Inversió nul·la o petita 0 0,00 Escoles Velles 1 Inversió moderada 1.674 0,74 3 Inversió nul·la o petita 5.921 2,62 CEIP Joventut 1 Inversió moderada 0 0,00

TOTAL 35.563 15,75 L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual que financia el 22% de la inversió i fa referència a la millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques dels edificis existents. Se subvencionaran les despeses de substitució o millora de l'equipament tèrmic d'un edifici existent destinat a calefacció, refrigeració, climatització o generació d'aigua calenta sanitària que no faci servir fonts d'energia renovables. Aquesta actuació ha d'obtenir un estalvi mínim del 20% del consum d'energia de la instal·lació substituïda o modificada. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER4_equipament_termic_edificis.pdf

Millora de l'eficiència energètica dels equips i aparells dels equipaments municipals


Tn CO2 estalviades

Casal del Poble 5 Inversió nul·la o petita 328 0,15 5 Inversió nul·la o petita 8.303 3,67 Edifici Consistorial 1 Inversió moderada 554 0,25

Escoles Velles 5 Inversió nul·la o petita 331 0,15 5 Inversió nul·la o petita 7.185 3,18 CEIP Joventut 1 Inversió moderada 359 0,16

TOTAL 17.060 7,56

Millora de la gestió de l'aigua als equipaments municipals


Tn CO2 estalviades

Casal del Poble 4 Inversió nul·la o petita 0 0,00 Edifici Consistorial 4 Inversió nul·la o petita 0 0,00 Escoles Velles 3 Inversió petita o nul·la 0 0,00 1 Inversió moderada 0 0,00 CEIP Joventut 3 Inversió petita o nul·la 0 0,00 1 Inversió moderada 0 0,00 TOTAL 0 0,00

El detall de les diferents actuacions proposades per a cadascun dels equipaments auditorats es pot consultar a l'apartat 4.6 Detall de les actuacions a desenvolupar als equipaments municipals. El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.9 accions destinades a l'estalvi energètic consistents en l'elaboració d'auditories energètiques (ja realitzades) en els edificis municipals (acció 2.9.1) i en la millora energètica en edificis amb l'aplicació de noves tecnologies per a l'eficiència energètica (acció 2.9.2). Relació amb d’altres accions PAES 1.1/2, 1.1/5, 1.1/6, 1.1/7, 1.3/1 i 1.3/2

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER4_equipament_termic_edificis.pdf



Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Auditoria energètica en edifici. Casal del Poble, CEIP Joventut, Escoles Velles, Edifici Consistorial. Juliol de 2010 Pla Director estratègic per al desenvolupament sostenible. Octubre de 2010. Programa 2.9 Estalvi energètic. Accions 2.9.1 Auditories energètiques en edificis municipals; 2.9.2 Millora energètica en edificis

Prioritat Calendari Responsable Alta Mig termini Alcaldia i Regidoria de Medi Ambient

Període d’execució Puntual Agents implicats ICAEN Cost d’inversió (€), IVA inclòs Inversió nul·la o petita o Inversió moderada € Termini d’amortització (anys)

Difícilment quantificable

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Consum energètic equipaments municipals respecte la superfície construïda 132.234,00

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

Consum final d'energia de l’ajuntament Metodologia Càlculs obtinguts a partir de les Avaluacions energètiques realitzades dins del PAES al Camp de futbol municipal, Fundació Aplicació, Piscina, poliesportiu i magatzem i Pistes, i de les Auditories energètiques realitzades el juliol de 2010 als equipaments municipals Casal del Poble, Edifici Consistorial, Escoles Velles i CEIP Joventut.




1.1 1.1/2

Actuacions de millora de l'eficiència energètica dels equipaments municipals recollides a les Avaluacions energètiques dins del PAES i a les Auditories energètiques de juliol de 2010 (amb inversió important)

0


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Dins del PAES s'han dut a terme avaluacions energètiques a quatre equipaments del municipi: Camp de futbol municipal; Fundació Aplicació; Piscina, poliesesportiu i magatzem; i Pistes de vòlei, bàsquet i tennis. Totes les actuacions proposades tenen períodes d'amortització molt alts, i es recullen a continuació.

Equipament nº actuacions Estalvi energètic aproximat Tn CO2 estalviades Camp de futbol municipal 3 28.347,08 12,55 Fundació Aplicació 3 6.189,12 2,74 Piscina, poliesportiu i magatzem 3 19.296,22 8,55 Pistes de vòlei, bàsquet i tennis 2 10.535,04 4,67 TOTAL 64.367,46 28,51

El juliol de 2010 es van dur a terme auditories energètiques als equipaments municipals de Callús: Casal del Poble, Edifici Consistorial, Escoles Velles (actualment acullen l'Escola de Música) i CEIP Joventut. En aquestes auditories es proposen accions de millora de l'eficiència energètica amb inversions importants, que es recullen a continuació. Aquestes actuacions no es tenen en compte en el còmput total del PAES, en considerar-se les inversions massa elevades.

Equipament nº actuacions Estalvi energètic aproximat Tn CO2 estalviades Casal del Poble 1 1.093 0,48 Edifici Consistorial 6 11.625 5,15 Escoles Velles 6 13.623 6,03 CEIP Joventut 7 25.021 11,08 TOTAL 72.331 32,04

El detall de les diferents actuacions proposades per a cadascun dels equipaments auditorats es pot consultar a l'apartat 4.6 Detall de les actuacions a desenvolupar als equipaments municipals El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.9 accions destinades a l'estalvi energètic consistents en l'elaboració d'auditories energètiques (ja realitzades) en els edificis municipals (acció 2.9.1) i en la millora energètica en edificis amb l'aplicació de noves tecnologies per a l'eficiència energètica (acció 2.9.2). Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 1.1/5, 1.1/6, 1.1/7, 1.3/1 i 1.3/2

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Auditoria energètica en edifici. Casal del Poble, CEIP Joventut, Escoles Velles, Edifici Consistorial. Juliol de 2010 Pla Director estratègic per al desenvolupament sostenible. Octubre de 2010. Programa 2.9 Estalvi energètic. Accions 2.9.1 Auditories energètiques en edificis municipals; 2.9.2 Millora energètica en edificis


Prioritat Calendari Responsable Mitjana Llarg termini Alcaldia i Regidoria de Medi Ambient

Període d’execució Puntual Agents implicats ICAEN Cost d’inversió (€), IVA inclòs Inversió important € Termini d’amortització (anys)



Consum energètic equipaments municipals respecte la superfície construïda 0,0


Consum final d'energia de l’ajuntament Metodologia Càlculs obtinguts a partir de les Avaluacions energètiques realitzades dins del PAES al Camp de futbol municipal, Fundació Aplicació, Piscina, poliesportiu i magatzem i Pistes, i de les Auditories energètiques realitzades el juliol de 2010 als equipaments municipals Casal del Poble, Edifici Consistorial, Escoles Velles i CEIP Joventut.




1.1 1.1/3

Instal·lació de caldera de gas natural al CEIP Joventut i instal·lació de calderes de biomassa per a la calefacció al Casal del Poble i Escoles Velles

19,19


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Per a la climatització del CEIP Joventut s'utilitzava, fins a finals de 2007, una caldera de gasoil convencional. A partir d'aquest any, es va dur a terme un canvi d'aquesta caldera per una caldera de gas natural, amb el conseqüent augment de l'eficiència i estalvi en emissions de gasos d'efecte hivernacle. El càlcul d'estalvi d'emissions s'ha realitzat a partir de les dades de 2009, considerant aquest consum sense tenir en compte les variacions climàtiques que puguin augmentar o disminuir les necessitats de combustible per a la climatització de l'equipament. Per a la climatització del Casal del Poble i de les Escoles Velles s'utilitza com a combustible gasoil C. Es proposa instal·lar en aquests dos equipaments calderes de biomassa, així com en nous projectes d'equipaments, per tal d'augmentar l'eficiència en la climatització i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Les auditories energètiques realitzades al Casal del Poble i a les Escoles Velles recullen com a actuació el canvi dels sistemes de climatització existents: - Casal del Poble: M-102.2.2. Substitució de la caldera per una de nova (preferentment de biomasssa), l’elecció d’aquesta haurà de portar incorporada dispositius LONWORKS compatibles amb la telegestió proposada. - Escoles Velles: M-104.2.1. Substitució del grup tèrmic actual per un altre més eficient, preferentment d’origen renovable i amb mòdul de comunicació LONWORKS incorporat. Per al subministrament de combustible, segons l'Inventari Forestal de Catalunya, el municipi de Callús té una superfície de bosc de 431 hectàrees que podrien subministrar fusta i llenya per a la generació d'estella donant així sortida comercial a la biomassa generada als boscos i que actualment no es treu per manca de rendiment. La Federació d'ADF del Bages, a la que pertany el municipi de Callús, disposa d'una màquina per generar estella a partir de troncs i branques. El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.9 accions destinades a l'estalvi energètic, entre les quals, accions destinades la millora energètica en edificis amb l'aplicació de noves tecnologies per a l'eficiència energètica (acció 2.9.2). L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual que financia el 22% de la inversió i fa referència a la millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques dels edificis existents. Se subvencionaran les despeses de substitució o millora de l'equipament tèrmic d'un edifici existent destinat a calefacció, refrigeració, climatització o generació d'aigua calenta sanitària que no faci servir fonts d'energia renovables. Aquesta actuació ha d'obtenir un estalvi mínim del 20% del consum d'energia de la instal·lació substituïda o modificada. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER4_equipament_termic_edificis.pdf. També hi ha una línia de crèdit tou de l'ICAEN que pot tenir un període de 4 anys en els que només es paguen interessos (es pot consultar la convocatòria 2010 a http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=fd768a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fd768a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default). El Banc Europeu d'Inversions (BEI) ha aprovat una línia de finançament del projecte d'inversió Energy Efficience and Renewables Barcelona 2009-2012, presentat per la Diputació de Barcelona. L'objectiu d'aquesta línia és posar préstecs a disposició dels Ajuntaments que desenvolupin projectes per a impulsar l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables en els municipis de la província de Barcelona. El projecte té un import màxim de 250 milions d'euros, amb un import addicional de 250 milions d'euros més per part de les caixes Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i Caixa de Catalunya. En aquest sentit, l'Àrea de Medi Ambient de Diputació de Barcelona ha sol·licitat i obtingut una subvenció, en el marc del programa ELENA (European Local Energy Assistance), per dotar-se de l'assistència tècnica necessària que faciliti i impulsi la realització d'inversions en energies renovables i eficiència energètica. Es pot consultar informació referent a aquest projecte a http://www.diba.cat/mediambient/pdf/dibabanceuropeu10.pdf.



http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=fd768a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fd768a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default



http://www.diba.cat/mediambient/pdf/dibabanceuropeu10.pdf


Experiències: instal.lació district heating alimentada per biomassa forestal al municipi d'Avinyó (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=1655396); el municipi de Bellver està duent a terme les obres per instal·lar una caldera de biomassa i la sitja en un punt estratègic situat entre la piscina i el poliesportiu municipal, l’escola, la llar d’infants i el centre cívic per a la climatització d'aquests equipaments (http://www.regio7.cat/comarques/2009/04/28/comarques-bellver-construeix-caldera-biomassa-edificis-publics/27856.html); biomassa al Lluçanès, experiència en gestió dels boscos per a la revalorització de la biomassa (http://www.ruralcat.net/c/document_library/get_file?uuid=e8f59c48-d66f-4a6c-b5f5-5384d560c7eb&groupId=10136).

Relació amb d’altres accions PAES 1.1/4, 1.1/5, 1.1/6 i 1.1/7

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Auditoria energètica en edifici. Casal del Poble, CEIP Joventut, Escoles Velles, Edifici Consistorial. Juliol de 2010 Pla Director estratègic per al desenvolupament sostenible. Octubre de 2010. Programa 2.9 Estalvi energètic. Acció 2.9.2 Millora energètica en edificis

Prioritat Calendari Responsable Alta Mig termini Alcaldia i Regidoria de Medi Ambient

Període d’execució Puntual Agents implicats Enginyer municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Federació d'ADFs del Bages Inversió important € Propietaris forestals Diputació de Barcelona Termini d’amortització (anys) ICAEN



Caldera de biomassa instal·lada 20.969,00


Producció local d'energies renovables Consum final d'energia de l’ajuntament Metodologia Càlculs obtinguts a partir de les Auditories energètiques realitzades el juliol de 2010 als equipaments municipals Casal del Poble i Escoles Velles. En el cas del CEIP Joventut, càlculs realitzats a partir de dades facilitades per l’Ajuntament.

https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=1655396

http://www.regio7.cat/comarques/2009/04/28/comarques-bellver-construeix-caldera-biomassa-edificis-publics/27856.html

http://www.regio7.cat/comarques/2009/04/28/comarques-bellver-construeix-caldera-biomassa-edificis-publics/27856.html

http://www.ruralcat.net/c/document_library/get_file?uuid=e8f59c48-d66f-4a6c-b5f5-5384d560c7eb&groupId=10136




1.1 1.1/4

Sobrepassar els criteris mínims establerts en el Decret d'Ecoeficiència i en el nou Codi Tècnic de l'Edificació en la construcció de nous equipaments



Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals PDR Descripció En la construcció de nous equipaments, incorporar criteris d'urbanisme bioclimàtic, eficiència en la climatització i la il·luminació, instal·lacions d'energies renovables (energia solar fotovoltaica a la coberta, calderes de biomassa, etc.), sistemes passius de protecció de la radiació solar,... més enllà de les determinacions del Decret d'Ecoeficiència i del nou Codi Tècnic de l'Edificació, en el sentit de construir equipaments amb certificació A en eficiència energètica o amb zero emissions. El Parlament Europeu ha aprovat una directiva que té com a objectiu promoure l'estalvi energètic dels edificis. D'acord amb la nova normativa, tots els edificis construïts a partir del 2020 tindran un consum energètic proper a zero, i els immobles existents cumpliran uns estàndards més elevats d'eficiència energètica. Aquesta directiva forma part d'un paquet legislatiu d'eficiència energètica. Es pot consultar informació a la pàgina web de l'ICAEN (http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.92f39315c7cce99ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=d147d1544a3d8210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD) i a Ecoticias.com (http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/26878/Nueva-etiqueta-para-ahorrar-energia-en-electrodomesticos). El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.9 accions destinades a l'estalvi energètic, entre les quals, accions destinades la millora energètica en edificis amb l'aplicació de noves tecnologies per a l'eficiència energètica (acció 2.9.2), i en el programa 2.13 l'elaboració d'ordenances sobre sostenibilitat que desenvolupin normes tècniques que fixin criteris per a un disseny sostenible de l'edificació i una arquitectura bioclimàtica (bioblimatització, il·luminació natural...). L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions per a la construcció de nous edificis amb alta qualificació energètica. La quantia màxima de la subvenció serà, per a edificis d'altres usos que no siguin l'habitatge, un màxim de 15 euros/m2 si aconsegueixen una qualificació energètica B i un màxim de 30 euros/m2 si aconsegueixen una qualificació energètica A. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER6_construccio_edificis_alta_qualificacio.pdf. Experiències: construcció de l'Escola Bressol La Font del Rieral, a Santa Eulàlia de Ronçana, amb criteris bioclimàtics, de reutilització de recursos i d'ús d'elements naturals (http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=445047). Relació amb d’altres accions PAES 1.1/3, 1.1/6 i 1.1/7

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla Director estratègic per al desenvolupament sostenible. Octubre de 2010. Programa 2.9 Estalvi energètic. Acció 2.9.2 Millora energètica en edificis. Programa 2.13 Ordenances sobre sostenibilitat. Acció 2.13.1 Ordenances sobre sostenibilitat

http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.92f39315c7cce99ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=d147d1544a3d8210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD



http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/26878/Nueva-etiqueta-para-ahorrar-energia-en-electrodomesticos

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER6_construccio_edificis_alta_qualificacio.pdf


http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=445047



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Alcaldia, Regidories de Medi Ambient i Urbanisme

Període d’execució Contínua Agents implicats Arquitecte municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Diputació de Barcelona Difícilment quantificable € ICAEN Termini d’amortització (anys)



Número d'equipaments d'alta eficiència energètica Difícilment quantificable


Consum final d'energia de l’ajuntament




1.1 1.1/5 Millora de la qualificació energètica dels equipaments existents Difícilment quantificable


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals AM Descripció Qualificar energèticament els equipaments municipals existents i actuar en el sentit de millorar-ne l'eficiència energètica i augmentar-la progressivament, instal·lant il·luminació eficient, calderes més eficients, millorant l'aïllament dels tancaments, instal·lant energies renovables, fent més eficient la climatització. Es proposa que per al 2020 tots els equipaments comptin amb Certificació energètica i exhibeixin l'etiqueta obtinguda en un espai visible per als usuaris de l'equipament. El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.9 accions destinades a l'estalvi energètic, entre les quals, accions destinades la millora energètica en edificis amb l'aplicació de noves tecnologies per a l'eficiència energètica (acció 2.9.2). En aquest sentit, el Parlament Europeu ha aprovat una directiva que té com a objectiu promoure l'estalvi energètic dels edificis. D'acord amb la nova normativa, tots els edificis construïts a partir del 2020 tindran un consum energètic proper a zero, i els immobles existents cumpliran uns estàndards més elevats d'eficiència energètica. Aquesta directiva forma part d'un paquet legislatiu d'eficiència energètica. Es pot consultar informació a la pàgina web de l'ICAEN (http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.92f39315c7cce99ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=d147d1544a3d8210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD) i a Ecoticias.com (http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/26878/Nueva-etiqueta-para-ahorrar-energia-en-electrodomesticos). A part de les línies de subvencions per a la millora de l'enllumenat, de les instal·lacions tèrmiques i de l'envolupant tèrmica, l'ICAEN disposa d'una línia de subvencions per a la qualificació d'eficiència energètica d'edificis de nova construcció i rehabilitacions importants, que subvenciona un màxim del 75% de l'estudi. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER2_estudis_edificis.pdf. Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 1.1/2, 1.1/3 i 1.1/6

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla Director estratègic per al desenvolupament sostenible. Octubre de 2010. Programa 2.9 Estalvi energètic. Acció 2.9.2 Millora energètica en edificis

Prioritat Calendari Responsable

Baixa Llarg termini Alcaldia, Regidories de Medi Ambient, Urbanisme, Serveis i Participació Ciutadana

Període d’execució Periòdica Agents implicats ICAEN Cost d’inversió (€), IVA inclòs Difícilment quantificable € Termini d’amortització (anys)






http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER2_estudis_edificis.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER2_estudis_edificis.pdf



% equipaments classificats com a A respecte el total Difícilment quantificable






1.1 1.1/6 Telegestió dels equipaments municipals aprofitant la xarxa de fibra òptica municipal 23,37


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Es proposa telegestionar la totalitat dels equipaments municipals aprofitant la xarxa de fibra òptica municipal, seguint el model que es proposa en el cas de l'enllumenat exterior al Projecte executiu d'estalvi energètic en l'enllumenat exterior, de juny de 2010. El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.9 accions destinades a l'estalvi energètic, entre les quals, la creació i el manteniment d'una plataforma per a la telegestió de l'enllumenat públic i les instal·lacions municipals (acció 2.9.4). Experiències: tal com s'ha observat en les Actuacions sobre la gestió i ús eficient de l'edifici de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), dutes a terme el 2007, la millora en la telegestió pot comportar reduccions en el consum de combustible per a la climatització de l'ordre del 26%, i del consum d'electricitat de l'ordre del 10%, resultant un estalvi en el consum proper al 36%..

Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 1.1/2, 1.1/3, 1.1/5 i 1.1/7

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla Director estratègic per al desenvolupament sostenible. Octubre de 2010. Programa 2.9 Estalvi energètic. Acció 2.9.4 Creació d'una xarxa integral de telegestió de l'enllumenat públic i instal·lacions municipals

Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Alcaldia, Regidories de Medi Ambient i Serveis

Període d’execució Periòdica Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs Difícilment quantificable € Termini d’amortització (anys)



% equipaments amb telegestió 75.913,45


Consum final d'energia de l’ajuntament Metodologia Aplicació d’un 26% de reducció en el consum per a climatització i del 10% en el consum elèctric dels equipaments municipals, segons els resultats observats en les Actuacions sobre la gestió i ús eficient de l'edifici de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), dutes a terme el 2007.




1.1 1.1/7

Sensibilització dels usuaris dels equipaments sobre bon ús de les instal·lacions i bones pràctiques

0,96


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals AM Descripció Elaboració de manuals de bones pràctiques i difusió, així com elaboració de plafons informatius a la vista dels usuaris dels equipaments sobre bones pràctiques i amb informació sobre l'evolució del consum i l'eficiència energètica a l'equipament concret. A les auditories energètiques realitzades el juliol de 2010 es proposen actuacions en el sentit d'informar i sensibilitzar els usuaris dels equipaments, totes amb inversions nul·les o petites. Aquestes actuacions es relacionen a continuació per a cadascun dels equipaments que disposen d'auditoria energètica.

Equipament Actuació M-102.1.1 Elaboració d'una sèrie de retolacions i indicadors repartits en punts estratègics amb normes (o eslògans) sobre l'ús i hàbits en els aparells consumidors energètics Casal del Poble M-102.1.2 Informació i conscienciació a l'usuari de la necessitat de fer petits canvis en hàbits envers les instal·lacions d'ús col·lectiu (futlletons explicatius, díptics, carles, etc.) M-101.1.1 Elaboració d'un manual d'ús i bones pràctiques específic per l'edifici consistorial M-101.1.2 Presentació i difusió del contingut del manual als usuaris habituals de l'Ajuntament Edifici

Consistorial M-101.1.3 Seguiment i actualització anual del manual

Escoles Velles M-104.1.1 Elaboració d'una sèrie de rètols i indicadors distribuïts en diferents punts estratègics. El contingut dels quals serien les normes (o eslògans) sobre l'ús i els hàbits dels aparells consumidors d'energia M-103.1.1 Proposta d'elaboració d'un crèdit d'ús i bones pràctiques propi M-103.1.2 Difusió del crèdit dins el curs escolar CEIP Joventut M-103.1.3 Actualització anual


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...


Alta Mig termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i de Comunicació i Participació Ciutadana

Període d’execució Contínua Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs 15.000,00 € Termini d’amortització (anys)



Material elaborat i plafons instal·lats als equipaments 2.169,00



Consum final d'energia de l’ajuntament Metodologia Càlculs obtinguts a partir de les Auditories energètiques realitzades el juliol de 2010 als equipaments municipals Casal del Poble, Edifici Consistorial, Escoles Velles i CEIP Joventut.




1.2 1.2/1 Control del consum de l'aigua dels horts per a promocionar l'ús eficient de l'aigua 1,18


Equipaments i serveis Infraestructures (bombament, ...) CP Descripció Es proposa instal·lar comptadors d'aigua a les parcel·les que conformen els 79 horts municipals del municipi per tal de conèixer el consum de cada hort i promocionar l'ús eficient de l'aigua potenciant la instal·lació de reg gota a gota a les parcel·les. Els sistemes de degoteig permeten estalviar d´un 30% a un 70% d´aigua respecte al reg per inundació. Un ús més eficient de l'aigua permetrà reduir el consum d'aigua als horts i, per tant, el consum energètic de les bombes, en reduir-se la quantitat d'aigua que cal bombejar fins el dipòsit. Per al càlcul, se suposa un estalvi del 30% del consum de la bomba, tenint en compte la instal·lació progressiva del reg gota a gota als horts.

Relació amb d’altres accions PAES 1.2/2 i 3.1/2


Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i Serveis

Període d’execució Contínua Agents implicats

Hortelans que disposin d'un hort a la zona d'horts municipals

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Difícilment quantificable € Termini d’amortització (anys)



Número de comptadors instal·lats als horts 2.456,10


Consum final d'energia de l’ajuntament Metodologia Estalvi del 30% en el consum elèctric de la bomba.




1.2 1.2/2 Elaboració d'un Pla Director del servei municipal d'abastament d'aigua 13,23


Equipaments i serveis Infraestructures (bombament, ...) PDR Descripció La redacció d'un Pla Director del servei municipal d'abastament d'aigua permetrà conèixer quines són les principals deficiències del sistema d'abastament d'aigua a la població i poder valorar quines són les millors alternatives per a subsanar-les. El Pla Director haurà de contemplar també mesures d'adaptació a períodes de sequera. Cal tenir en compte que a partir de 2009 les convocatòries d'ajuts per a actuacions sobre abastaments d'aigua municipals hauran d'incloure obligatòriament un pla director del servei d'abastament (segons s'indica a la Resolució MAH/3093/2007, d'1 d'octubre, per la qual es fa pública la convocatòria de subvencions adreçades als ens locals per sufragar les despeses derivades de la redacció de plans directors del servei municipal d’abastament d’aigua). Amb l'execució de les mesures previstes al Pla es compta que augmentarà l'eficiència de la xarxa fins al 85%. Per al càlcul de l'acció es considera que la xifra de cabal abastat disminueix, degut a la millora del rendiment de la xarxa i a la reducció en el consum total d'aigua en un 10% respecte els nivells de 2005.



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i Serveis

Període d’execució Puntual Agents implicats SOREA Cost d’inversió (€), IVA inclòs A determinar € Termini d’amortització (anys)



Redacció del Pla Director 27.500,70


Abastament d'aigua municipal Metodologia Estalvi d’un 10% en el consum total d’aigua i millora del rendiment de la xarxa d’abastament d’aigua potable a la població, arribant al 85%, acceptat com a rendiment òptim a l’Informe sobre les pèrdues a les xarxes d’abastament a Catalunya, de setembre de 2005.




1.3 1.3/1

Canvi de les làmpades de l'enllumenat públic a tecnologia LED i telegestió de l'enllumenat públic

83,17


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció El municipi disposa d'un Projecte executiu per a l'estalvi energètic en l'enllumenat exterior, amb la Implantació d'un sistema de telegestió de l'enllumenat municipal a través d'ones portadores punt a punt i amb tecnologia LED, comunicat a través de la xarxa municipal de fibra òptica. En la Fase I, el projecte proposa la telegestió i la substitució de les làmpades existents per làmpades LED en 73 punts de llum del municipi situats en 12 carrers, amb un total de 3 línies elèctriques i els corresponents quadres elèctrics. En el projecte, el 21,5% de l'estalvi aconseguit prové de la telegestió de l'enllumenat públic, mentre que el 78,5% restant prové del canvi de les làmpades actuals per làmpades de tecnologia LED. Les làmpades que utilitzen tecnologia LED tenen una vida útil de 50.000 hores i un consum de l'ordre del 20% respecte les làmpades de VSAP. El canvi de làmpada a tecnologia LED és fàcil i el manteniment és inferior. En total, el canvi a LED i la telegestió suposaran un estalvi del 11,7% en el consum i les emissions de GEH respecte la situació actual. Es proposa dur a terme aquest projecte, i estendre la telegestió i el canvi de l'enllumenat a tecnologia LED a la resta del municipi, així com utilitzar aquesta tecnologia en les instal·lacions noves que s'hagin de realitzar. En fer aquest canvi disminuir la potència contractada amb la companyia subministradora. El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.9 accions destinades a l'estalvi energètic, entre les quals, l'aplicació de noves tecnologies per l'eficiència energètica de l'enllumenat públic (acció 2.9.3) i la creació i el manteniment d'una plataforma per a la telegestió de l'enllumenat públic i les instal·lacions municipals (acció 2.9.4). L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual per a l'adquisició i instal·lació de tecnologies eficients a l'enllumenat exterior existent i de façanes d'edificis, que financia el 40% de la inversió. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/PR1_enllumenat_exterior.pdf. Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 1.1/2, 1.3/2 i 1.3/3

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Projecte executiu per a l'estalvi energètic en l'enllumenat exterior. Implantació d'un sistema de telegestió de l'enllumenat municipal a través d'ones portadores punt a punt i amb tecnologia LED, comunicat a través de la xarxa municipal de fibra òptica. Fase I. Juny de 2010 Pla d'adequació de l'enllumenat públic. Març 2008 Pla Director estratègic per al desenvolupament sostenible. Octubre de 2010. Programa 2.9 Estalvi energètic. Accions 2.9.3 Substitució de l'enllumenat públic; 2.9.4 Creació d'una xarxa integral de telegestió de l'enllumenat públic i instal·lacions municipals Prioritat Calendari Responsable Alta Mig termini Alcaldia i Regidoria de Medi Ambient

Període d’execució Puntual Agents implicats Diputació de Barcelona Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN 143.792,63 €

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/PR1_enllumenat_exterior.pdf



Termini d’amortització (anys)

6


% làmpades LED respecte total i % de punts telegestionats 187.744,77


Consum final d'energia de l’ajuntament Intensitat energètica local Metodologia Per al càlcul s’han utilitzat com a base els càlculs realitzats al Projecte executiu per a l'estalvi energètic en l'enllumenat exterior. Implantació d'un sistema de telegestió de l'enllumenat municipal a través d'ones portadores punt a punt i amb tecnologia LED, comunicat a través de la xarxa municipal de fibra òptica. A partir d’aquestes dades s’ha obtingut que el 78,5% de l’estalvi s’aconsegueix amb el canvi a tecnologia LED, mentre que el 21,5% restant s’assoleix amb la telegestió de l’enllumenat públic mitjançant la fibra òptica. Les dades s’han extrapolat a la totalitat de l’enllumenat públic del municipi. L’estalvi global pel canvi a LED i la telegestió serà del 11,7% en el consum i en les emissions de GEH.




1.3 1.3/2 Disminució de la potència contractada pels quadres d'enllumenat públic 0


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció Actualment, la potència contractada en enllumenat públic és molt superior a la necessària. Caldria coneixer la potència instal·lada per cada quadre elèctric i així poder fer el canvi de potència contractada ajustada a la realitat. Tenint en compte el fet que part de l'enllumenat públic compta ja amb làmpades de tecnologia LED, cal revisar la potència a contractar i canviar la potència sempre que el cost de la factura de la llum tingui un cost associat a la potència contractada. S'ha calculat que l'estalvi anual seria de l'ordre de 700 €.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d'adequació de l'enllumenat públic. Març 2008

Prioritat Calendari Responsable Alta Mig termini Regidoria de Medi Ambient

Període d’execució Puntual Agents implicats Companyia subministradora electricitat Cost d’inversió (€), IVA inclòs Enginyer municipal 0,0 € Responsable enllumenat Termini d’amortització (anys)

0,0


% de quadres amb potència contractada ajustada a la potència instal·lada respecte total quadres enllumenat 0,0






1.3 1.3/3 Instal·lació de rellotges astronòmics als quadres d'enllumenat 1,03


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció Segons el Pla d'adequació de l'enllumenat públic de Callús, dels 11 quadres de control existents al municipi, 8 (el 73%) disposen de rellotge astronòmic, que és l'opció més òptima degut a la seva precisió, baix cost en manteniment i facilitat de programació. Es proposa canviar el sistema d'encesa de la resta de quadres (3 en total) amb rellotges astronòmics per a optimitzar els períodes de funcionament de les làmpades. En els quadres nous optar directament per aquest sistema de control. Emmarcar les actuacions dins del Pla director de l'enllumenat que inclogui el compliment del que disposa el Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió («BOE» 224, de 18-9-2002.) http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2002/10/01/pdfs/A02526-02720.pdf. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual per a l'adquisició i instal·lació de tecnologies eficients a l'enllumenat exterior existent i de façanes d'edificis, que financia el 40% de la inversió. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/PR1_enllumenat_exterior.pdf. Relació amb d’altres accions PAES 1.3/1 i 1.3/2


Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Regidoria de Medi Ambient

Període d’execució Puntual Agents implicats Companyia subministradora electricitat Cost d’inversió (€), IVA inclòs Enginyer municipal 450,00 € Responsable enllumenat Termini d’amortització (anys)

0,5


% de quadres amb rellotge astronòmic 2.319,59



http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2002/10/01/pdfs/A02526-02720.pdf




Metodologia Per al càlcul de l’estalvi es considera el percentatge de quadres d’enllumenat que no disposen encara de rellotge astronòmic (el 27% segons el Pla d’adequació de l’enllumenat públic, de 2008) i el fet que el pas a rellotge astronòmic suposarà la reducció d’un 4% de les hores d’obertura de l’enllumenat corresponent.




1.3 1.3/4 Col·locació d'una pinça per al control del consum elèctric de les pistes 0


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció Les pistes no disposen de comptador separat, de manera que la seva il·luminació es troba dins del quadre elèctric G4 (segons dades del Pla d'adequació de l'enllumenat). La utilització d'una pinça de control permetrà discernir el consum de les pistes del de l'enllumenat públic.

Relació amb d’altres accions PAES


Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Regidoria de Medi Ambient

Període d’execució Puntual Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs 600,00 € Termini d’amortització (anys)



Col·locació de la pinça de control 0,0






1.4 1.4/1 Foment de la instal·lació de calderes més eficients als habitatges privats 240,89


Equipaments i serveis Sector domèstic AM Descripció Fomentar la instal·lació de calderes més eficients als habitatges privats per a cobrir les necessitats de climatització, ja sigui canviant les actuals calderes de gasoil C per calderes més eficients de gas natural, o bé per calderes de biomassa. Per al subministrament de biomassa, segons l'Inventari Forestal de Catalunya, el municipi de Callús té una superfície de bosc de 431 hectàrees amb una productivitat anual d'unes 1.035 tones que es podrien destinar en part a la generació d'estella donant així sortida comercial a la biomassa generada als boscos i que actualment no es treu per manca de rendiment. La Federació d'ADF del Bages, a la que pertany el municipi de Callús (ADF Defensors del Bosc), disposa d'una màquina per generar estella a partir de troncs i branques. El càlcul de l'estalvi d'emissions i d'energia s'ha fet comptant que un 10% de les calderes actuals de gasoil C es canviïn per calderes més eficients de gas natural, mentre que un altre 10% es canviïn per calderes de biomassa. El consum d'estella es calcula que seria de l'ordre d'unes 100 tones anuals. Es proposa aplicar una bonificació de l'impost sobre construcció per a instal·lar calderes més eficients, sempre i quant se n'acrediti la instal·lació i el bon funcionament. L'ICAEN ha ampliat el Pla Renova't d'electrodomèstics, calderes i aparells condicionats 2010, amb l'ampliació del pressupost de 1.000.000 d'euros. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de desembre o quan s'exhaureixi el pressupost ampliat. Es pot consultar més informació a http://www.plarenovat2010.cat/electrodomestics. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual que financia el 22% de la inversió i fa referència a la millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques dels edificis existents. Se subvencionaran les despeses de substitució o millora de l'equipament tèrmic d'un edifici existent destinat a calefacció, refrigeració, climatització o generació d'aigua calenta sanitària que no faci servir fonts d'energia renovables. Aquesta actuació ha d'obtenir un estalvi mínim del 20% del consum d'energia de la instal·lació substituïda o modificada. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER4_equipament_termic_edificis.pdf. Experiències: la central de generació d'aigua calenta a partir de biomassa al sector residencial La Granja, a Molins de Rei, subministra calefacció i aigua calenta sanitària a 250 habitatges del sector (http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Energia%20DEMO/Documents/Energia%20Demo%201_99%20PDFs/energiaDEMO%201-99%20Pdfs/demo_77_cat.pdf); calefacció central amb calderes de biomassa a diverses comunitats de veïns de la Comunitat de Madrid, que climatitza prop de 1.000 vivendes (http://www.fenercom.com/pages/informacion/proyecto.php?id=25). Relació amb d’altres accions PAES 1.4/2 i 6.1/1



Mitjana Llarg termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i Participació Ciutadana

http://www.plarenovat2010.cat/electrodomestics



http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Energia%20DEMO/Documents/Energia%20Demo%201_99%20PDFs/energiaDEMO%201-99%20Pdfs/demo_77_cat.pdf


http://www.fenercom.com/pages/informacion/proyecto.php?id=25


Període d’execució Periòdica Agents implicats Ciutadans Cost d’inversió (€), IVA inclòs Federació d'ADFs del Bages Difícilment quantificable € Propietaris forestals Diputació de Barcelona Termini d’amortització (anys) ICAEN



% d'habitatges amb calderes més eficients (gas natural o biomassa) 1.027.273,62


Consum final d'energia total Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia Metodologia Reducció d’un 10% del consum de gasoil C pel canvi a calderes de biomassa, i reducció d’un 10% pel canvi a calderes de gas natural (més eficients). En total, doncs, reducció d’un 20% en el consum de gasoil C per a la climatització dels habitatges.




1.4 1.4/2 Auditories energètiques als habitatges 20,67 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Sector domèstic AM Descripció Realització de 5 auditories energètiques anuals a domicilis. Es tracta de visitar els domicilis per assessorar de forma personalitzada amb l'ajuda de comptadors intel·ligents de consum d'electricitat. L'objectiu és avaluar els consums energètics i també els consums d'aigua i la gestió de residus amb l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Cada auditoria inclourà tres visites del tècnic: una per a instal·lar el comptador i deixar un qüestionari sobre els consums, passats 6 mesos es farà una segona visita per analitzar els consums i informar de les possibles mesures que es poden dur a terme. La tercera visita es farà per veure els resultats de les mesures aplicades passats entre 6 i 12 mesos. Cal tenir en compte els beneficis que en aquest sentit pot comportar la xarxa de fibra òptica de què disposa el municipi, mitjançant la qual es poden telegestionar els habitatges per tal d'aconseguir una regulació tèrmica, el control del consum elèctric..., a part dels serveis que actualment ja reben alguns habitatges, com són la connexió a internet amb banda ampla o el teleservei d'assistència mèdica que reben algunes persones grans. Aquesta xarxa s'estén a tot el municipi, i només cal fer-la arribar als habitatges. Actualment existeix la iniciativa "Cero CO2" (http://www.ceroco2.org/) per calcular emissions de les vivendes i també per reduir-les i compensar-les. L'11 d'abril de 2010 va finalitzar el Pla Renova't de finestres, obertures i proteccions solars (http://www.plarenovat2010.cat/finestres), al qual s'han pogut acollir tant habitatges particulars com actuacions integrals en edificis plurifamiliars, o edificis del sector terciari. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anuals per a la realització d'auditories energètiques d'edificis, d'enllumenat exterior i serveis no industrials existents. Seran subvencionables les auditories que examinin i proposin millores en la relació entre les fonts energètiques, els usos energètics i els productes o serveis generats. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER1_auditories_edificis.pdf. Experiències: Barnamil, veïns i veïnes amb l'energia neta (http://www.energianeta.net/), pàgina que ofereix la possibilitat de complimentar una ecoauditoria de la llar on-line; "Llars verdes", programa de participació ciutadana i d'aprenentatge col·lectiu per un procés de canvi cap a una gestió més responsable dels recursos energètics i d'aigua, del consum de productes i la neteja a les llars (http://llarsverdes.blogspot.com/). Relació amb d’altres accions PAES 1.4/1, 1.5/1, 3.1/3 i 6.1/1



Mitjana Llarg termini Regidories de Medi Ambient i de Participació Ciutadana

http://www.ceroco2.org/

http://www.plarenovat2010.cat/finestres

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER1_auditories_edificis.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER1_auditories_edificis.pdf

http://www.energianeta.net/

http://llarsverdes.blogspot.com/


Període d’execució Periòdica Agents implicats Ciutadans Cost d’inversió (€), IVA inclòs 30.000,00 € Termini d’amortització (anys)

0,0


Número d'auditories realitzades 61.696,90


Consum final d'energia total Intensitat energètica local Metodologia Es calcula que els 50 habitatges en què es durà a terme una auditoria energètica reduiran un 10% el consum energètic i les emissions.




1.5 1.5/1 Auditories energètiques als establiments comercials 16,95


Equipaments i serveis Sector serveis AM Descripció Els establiments comercials i els serveis tenen un potencial de reducció del consum energètic important que necessàriament implica una reducció de costos i un augment de la competitivitat. A principis de febrer de 2010 Endesa va iniciar el "Pla Il·lumina" (http://www.planiluminaendesa.com/cat_index.html) per a establiments comercials i serveis de cara a assessorar-los en l'estalvi d'electricitat. El termini per a la presentació de sol·licituds per al Pla Renova't d'enllumenat per a comerços de l'ICAEN va finalitzar el 26 de maig (http://www.plarenovat2010.cat/llums). A part de les actuacions en il·luminació, es proposa que els establiments comercials realitzin altres actuacions encaminades a l'estalvi energètic, com la instal·lació de calderes de biomassa, la millora en els tancaments (portes i finestres), la millora del tancament de neveres que estiguin a l'abast del públic... En el cas dels establiments comercials també és interessant la utilització de la xarxa de fibra òptica de què disposa el municipi, mitjançant la qual es poden telegestionar els establiments per tal d'aconseguir una regulació tèrmica, el control del consum elèctric... Es proposa també la promoció dels plans existents en matèria d'estalvi energètic a comerços i serveis a través del butlletí municipal. Relació amb d’altres accions PAES 1.4/2, 3.1/4 i 6.1/1



Baixa Mig termini Regidories de Medi Ambient i de Participació Ciutadana

Període d’execució Periòdica Agents implicats Establiments comercials Cost d’inversió (€), IVA inclòs 12.000,00 € Termini d’amortització (anys)

0,0


Consum d'energia sector serveis per càpita 40.690,25


Consum final d'energia total Intensitat energètica local Metodologia Per la realització de les auditories energètiques es considera que hi haurà una reducció del 2% en el consum i en les emissions del sector serveis.

http://www.planiluminaendesa.com/cat_index.html

http://www.plarenovat2010.cat/llums




2.1 2.1/1 Ambientalització de la compra i l'ús de la flota municipal de vehicles 0,29


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) CP

Descripció Amb l'objectiu d'ambientalitzar la flota municipal de vehicles, a l'hora d'adquirir un nou vehicle municipal optar per l'adquisició de vehicles més eficients: mínim consum de carburant, possibilitat d'utilitzar biodiesel 100%; i en funció de les possibilitats de la zona: vehicles elèctrics (cal disposar de punts de recàrrega de les bateries connectats a la xarxa elèctrica); vehicles híbrids (amb dos motors, les bateries es recarreguen amb el funcionament del vehicle); vehicles bifuel o trifuel (amb un dels combustibles que sigui gas natural o GLP, de manera que cal comptar amb punts de recàrrega del combustible). Actualment la flota municipal de vehicles la composa una furgoneta C15 i un vehicle AUSA polivalent, a part d'un vehicle Nissan Navara pick up que comparteixen amb els ADF, ambdós en funcionament des de 2010. La substitució d'aquests vehicles, d'aquí al 2020, per vehicles equivalents nous més eficients suposarà un estalvi en el consum anual de combustible i en les emissions de CO2. Es proposa que els treballadors que habitualment facin servir algun dels vehicles municipals realitzin un curs de conducció eficient. A la pàgina web de l'IDAE http://www.idae.es/coches/ es poden consultar els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions per a la renovació del parc de vehicles tipus turisme, en què la quantia de les ajudes va en funció del tipus de vehicle nou que s'adquireixi, essent més elevades en el cas de vehicles elèctrics o híbrids endollables. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/TR-1%20RenovacioVehiclesTurisme.pdf. L'ICAEN organitza cursos gratuïts per aprendre a conduir de manera eficient i reduir el consum energètic del vehicle. Per rebre un d'aquests cursos, el ciutadà s'ha de posar en contacte directament amb un dels centres que imparteixen la formació en conducció eficient, i el centre li oferirà una data i un lloc on rebre el curs. El cost del curs és de 80 €, però està íntegrament subvencionat. Es pot consultar més informació sobre els cursos de conducció eficient 2010 a http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default. Experiències: Sabadell, primer municipi a comptar amb vehicles totalment elèctrics a la flota municipal, i amb dos punts de recàrrega instal·lats a la ciutat (http://www.sabadell.cat/fitxes/noticies/2009/2009051502_cat.htm); Torredembarra adquireix un tercer vehicle elèctric per a la seva flota municipal, a part dels dos vehicles híbrids amb què compta la policia local (http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/199488-lajuntament-adquireix-un-tercer-vehicle-electric-pel-seu-bon-rendiment.html); incorporació progressiva, des de finals de 2009, de 380 vehicles elèctrics nous a la flota municipal de serveis de la ciutat de Barcelona, començant pels vehicles de neteja (http://w3.bcn.cat/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1800_1_838425296,00.html?accio=detall). Relació amb d’altres accions PAES 2.1/2 i 2.3/2


http://www.idae.es/coches/

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/TR-1%20RenovacioVehiclesTurisme.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/TR-1%20RenovacioVehiclesTurisme.pdf

http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default



http://www.sabadell.cat/fitxes/noticies/2009/2009051502_cat.htm

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/199488-lajuntament-adquireix-un-tercer-vehicle-electric-pel-seu-bon-rendiment.html


http://w3.bcn.cat/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1800_1_838425296,00.html?accio=detall



Prioritat Calendari Responsable Baixa Llarg termini Alcaldia i Regidoria de Medi Ambient

Període d’execució Contínua Agents implicats Concessionaris de vehicles Cost d’inversió (€), IVA inclòs 0,0 € (reposició vehicles vells) Termini d’amortització (anys)

0,0


Número de vehicles nous adquirits més eficients 1.107,35


Consum final d'energia de l’ajuntament Metodologia L’eina AMBIMOB-U, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya considera que la renovació dels vehicles per altres de més eficients implicarà una reducció en les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’un 11%. En el cas dels cursos de conducció eficient, es considera una reducció en el consum i en les emissions del 10%.




2.1 2.1/2

Ambientalització dels plecs de clàusules dels serveis de recollida de residus: eficiència dels vehicles

2,47


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) AM

Descripció Incloure al plec de clàusules dels serveis concessionats de la recollida de residus (la recollida de la fracció resta, orgànica i envasos la gestiona el Consorci Intermunicipal del Cardener, mentre que la recollida de paper i cartró i vidre és gestionada pel Consorci del Bages per a la Gestió de Residus), aspectes de reducció del consum energètic: augment de l'eficiència dels vehicles, optimització de rutes i realització de cursos de conducció eficient per als treballadors. Les prescripcions tècniques inclouran que tots els vehicles de motor que funcionin amb motor diesel estiguin garantits per a l'ús de biodiesel; que tots els vehicles de la flota compleixin com a mínim la norma EURO 5 i posteriors (com per exemple la norma EURO 6, que entrarà en vigor l'1 de setembre de 2014); que la flota incorpori vehicles que funcionen amb gas natural comprimit si es compta amb estacions a prop; que els vehicles nous que s'adquireixin siguin, en la mesura del possible, vehicles híbrids o d'altres opcions que apareguin al mercat i que siguin energèticament més eficients i econòmicament abastables. Referent als cursos de conducció eficient, cal que l'empresa concessionària acrediti la realització del curs de conducció eficient per part de tots els conductors. En la formació es proposa incloure criteris d'optimització de les rutes que es realitzen amb els vehicles de serveis. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions per a la incorporació de tecnologies de gestió energètica en flotes de transport per carretera, ja siguin de viatgers o de mercaderies, que financia el 40% de la inversió. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/2010_subvencions_TC7.pdf. L'ICAEN subvenciona cursos per a conductors professionals de vehicles pesants. Per a realitzar el curs cal posar-se en contacte directament amb alguna de les autoescoles o centres de formació subvencionats i acordar el dia i el lloc de la formació. El curs costa 300 €, però és gratuït per als conductors d'un transport públic o d'una concessió de transport públic, i subvencionat en un 80% del cost per a conductors d'empreses privades. Es pot consultar més informació sobre els cursos de conducció eficient 2010 a http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default. Experiències: Sabadell, primer municipi a comptar amb vehicles totalment elèctrics a la flota municipal, i amb dos punts de recàrrega instal·lats a la ciutat (http://www.sabadell.cat/fitxes/noticies/2009/2009051502_cat.htm); Torredembarra adquireix un tercer vehicle elèctric per a la seva flota municipal, a part dels dos vehicles híbrids amb què compta la policia local (http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/199488-lajuntament-adquireix-un-tercer-vehicle-electric-pel-seu-bon-rendiment.html); incorporació progressiva, des de finals de 2009, de 380 vehicles elèctrics nous a la flota municipal de serveis de la ciutat de Barcelona, començant pels vehicles de neteja (http://w3.bcn.cat/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1800_1_838425296,00.html?accio=detall). Relació amb d’altres accions PAES 2.1/1 i 2.3/2

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/2010_subvencions_TC7.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/2010_subvencions_TC7.pdf




http://www.sabadell.cat/fitxes/noticies/2009/2009051502_cat.htm







Prioritat Calendari Responsable Alta Mig termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i Serveis

Període d’execució Puntual Agents implicats Consorci Intermunicipal del Cardener Cost d’inversió (€), IVA inclòs Consorci del Bages per a la gestió dels residus

0,0 € Conductors dels vehicles dels serveis de recollida de residus i neteja viària

Empreses concessionàries del servei de recollida de residus


0,0


Consum combustible flota externalitzada per càpita 9.257,31


Consum final d'energia total Metodologia L’eina AMBIMOB-U, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya considera que la renovació dels vehicles per altres de més eficients implicarà una reducció en les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’un 11%. En el cas dels cursos de conducció eficient, es considera una reducció en el consum i en les emissions del 10%.




2.3 2.3/1 Cursos de conducció eficient per als ciutadans 157,56


Transport Transport privat i comercial AM Descripció Els ciutadans poden realitzar cursos de conducció eficient a qualsevol autoescola que n'ofereixi, demanant data i hora de realització del curs. Es proposa que l'Ajuntament organitzi grups de ciutadans que vulguin dur a terme els cursos i es posi en contacte amb les autoescoles per a oferir els cursos a aquests grups. L'Ajuntament s'hauria d'encarregar de la difusió pública i de l'organització local dels cursos, i posar-se en contacte amb les autoescoles properes al municipi que els puguin realitzar. L'ICAEN ofereix a través d'internet un simulador de conducció eficient (http://www.gencat.cat/icaen/aplicacions/simulador_conduccio/). L'ICAEN organitza cursos gratuïts per aprendre a conduir de manera eficient i reduir el consum energètic del vehicle. Per rebre un d'aquests cursos, cal posar-se en contacte directament amb una de les autoescoles que imparteixen la formació en conducció eficient, i el centre li oferirà una data i un lloc on rebre el curs. El cost del curs és de 80 €, però està íntegrament subvencionat. Es pot consultar més informació sobre els cursos de conducció eficient 2010 a http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=36f7d245a148f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default. Relació amb d’altres accions PAES 2.3/2, 2.3/3 i 2.3/4



Mitjana Mig termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient, Joventut, Educació i Participació Ciutadana

Període d’execució Periòdica Agents implicats

Ciutadans majors d'edat que disposin de carnet de conduir

Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN

0,0 € Autoescoles que organitzin cursos de conducció eficient


0,0


Número de persones que participen als cursos per any 603.302,12


Consum final d'energia total Intensitat energètica local

http://www.gencat.cat/icaen/aplicacions/simulador_conduccio/





Metodologia Es calcula un estalvi sobre el consum i les emissions del sector transport de 5% en global, tenint en compte que d’aquí al 2020 hi haurà encara conductors que no hauran assistit a cap curs.




2.3 2.3/2 Renovació i ambientalització del parc de vehicles 330,89


Transport Transport privat i comercial PDR Descripció Donats els canvis que es preveuen en el sector de l'automoció, en l'horitzó 2020 el parc de vehicles haurà sofert una renovació important. Mitjançant l'eina AMBIMOB-U, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, es calcula que aquesta renovació implicarà una reducció en les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'un 11%. Es proposa potenciar la renovació del parc de vehicles amb vehicles menys contaminants i incentivar-ne la compra amb una reducció de la taxa de l'Impost de Circulació de Vehicles de Tracció Mecànica. Així s'establiria l'exempció del pagament als vehicles que acreditin emissions de CO2 entre 0 i 120 g/km, i es facilitarien els tràmits. També es proposa afavorir la instal·lació de gasolineres adaptades als nous vehicles, que ofereixin Biodièsel, comptin amb dipòsits de gas natural o amb punts per a la recàrrega dels vehicles elèctrics, etc. L'Ajuntament de Callús ha adoptat el model tipus d'Ordenança fiscal de l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica de la Diputació de Barcelona. Es proposa incloure bonificacions per als vehicles menys contaminants en base a l'article 5è de l'ordenança tipus, Beneficis fiscals de concessió potestativa i quantia variable, article optatiu que permet establir un percentatge de bonificació a favor dels titulars de vehicles que, per la classe de carburant utilitzat, o per les característiques dels seus motors, es considera que produeixen menor impacte ambiental. A la pàgina web de l'IDAE http://www.idae.es/coches/ es poden consultar els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous. Experiències: Rubí (http://www.ajrubi.cat/perfil/rubi/recursos/recursos/5._ordenan_a_fiscal_n_m._5__ivtm__mod.pdf); San Sebastián (http://www.donostia.org/ordenanzas.nsf/727a28c39ce1aeb5412566650033998c/5e5ca990586fc65dc12574ea00293a50?OpenDocument). Relació amb d’altres accions PAES 2.3/1, 2.3/3 i 2.3/4


Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Alcaldia i Regidoria de Medi Ambient


Ciutadans majors d'edat que disposin de vehicle propi

Cost d’inversió (€), IVA inclòs 0,0 € Termini d’amortització (anys)

0,0


% de vehicles que obtenen una reducció de la taxa per baixes emissions de CO2 1.266.934,45

http://www.idae.es/coches/

http://www.ajrubi.cat/perfil/rubi/recursos/recursos/5._ordenan_a_fiscal_n_m._5__ivtm__mod.pdf

http://www.donostia.org/ordenanzas.nsf/727a28c39ce1aeb5412566650033998c/5e5ca990586fc65dc12574ea00293a50?OpenDocument

http://www.donostia.org/ordenanzas.nsf/727a28c39ce1aeb5412566650033998c/5e5ca990586fc65dc12574ea00293a50?OpenDocument



Consum final d'energia total Intensitat energètica local Metodologia L’eina AMBIMOB-U, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya considera que la renovació dels vehicles per altres de més eficients implicarà una reducció en les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’un 11%. D’aquest percentatge cal restar el percentatge corresponent al vehicle elèctric, l’impuls del qual suposarà una reducció propera al 0,5% en les emissions de gasos d’efecte hivernacle.




2.3 2.3/3 Foment del cotxe compartit 31,51 Àmbit Temàtica Tipologia

Transport Transport privat i comercial AM Descripció Amb l'objectiu de fomentar un ús més racional del cotxe privat, es proposa que l'Ajuntament fomenti, a través de la seva pàgina web, l'ús del cotxe compartit. Es considera que la implementació de l'ús del cotxe compartit suposa un estalvi aproximat d'un 1% en el consum i les emissions del sector transport. Amb aquesta finalitat, es proposa que l'Ajuntament posi a la pàgina inicial de la seva pàgina web un enllaç amb la pàgina web Compartir Cotxe, del Consell Comarcal del Bages (http://bages.compartir.org/). També es pot consultar aquest servei a la pàgina web de la Xarxa de municipis, empreses i organismes que fomenten el servei de compartir cotxe, Compartir coche (http://www.compartir.org/).

Relació amb d’altres accions PAES 2.3/1, 2.3/2 i 2.3/4



Mitjana Mig termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i Participació Ciutadana


Responsable de comunicació amb els ciutadans de l'Ajuntament

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Consell Comarcal del Bages 0,0 € ATM Comarques Centrals DPTOP Termini d’amortització (anys)

0,0


Número de visites a l'apartat Compartir Cotxe de la pàgina web 120.660,42


Consum final d'energia total Intensitat energètica local Mobilitat de la població Metodologia Es considera un estalvi del 1% en el consum i les emissions del sector transport.

http://bages.compartir.org/

http://www.compartir.org/




2.3 2.3/4 Foment del vehicle elèctric 15,76 Àmbit Temàtica Tipologia

Transport Transport privat i comercial AM Descripció Es proposa fomentar el vehicle elèctric en dos nivells: - Redacció d'una ordenança municipal que obligui els edificis de nova construcció a disposar d'endolls per a vehicles elèctrics als aparcaments. Aquesta ordenança s'aplicaria als edificis plurifamiliars, tenint en compte la tipologia constructiva del municipi, en què prop del 50% dels edificis compta amb 3 o més habitatges (segons dades de l'IDESCAT). Es proposa que l'ordenança s'apliqui a edificis que comptin amb un nombre de places d'aparcament igual o superior a 4, que en qualsevol d'elles es pugui recarregar un vehicle elèctric, i que es garanteixi que un mínim del 25% de vehicles puguin recarregar alhora. - Foment de la instal·lació d'estacions de recàrrega d'energia elèctrica obertes al públic. L'Ajuntament hauria de facilitar els tràmits per a instal·lar aquest tipus d'estacions. En l'actualitat l'Ajuntament disposa d'un projecte per a la instal·lació d'un punt de recàrrega per a vehicles elèctrics a la plaça davant de l'Ajuntament, al costat del Passeig Anselm Clavé. En l'Estratègia d'impuls del vehicle elèctric a Catalunya (IVECAT) 2010-2015 es recull l'anàlisi desenvolupada en la Prospectiva Energètica de Catalunya a l’horitzó de l’any 2030 (PROENCAT-2030), en la qual les previsions de l’escenari aposta indiquen que en l’horitzó de l’any 2015 Catalunya disposarà de 76.000 vehicles elèctrics, que representaran l’1,2% de tot el parc automobilístic (el conjunt de vehicles elèctrics es troba format per turismes, motocicletes i ciclomotors, furgonetes, autobusos i camions). El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.12 accions destinades a la millora de la mobilitat i a la promoció dels desplaçaments a peu i en bicicleta, amb iniciatives com ara la promoció d'events lúdics amb vehicles elèctrics o altres propulsats amb energies netes per tal de popularitzar l'ús d'aquests vehicles entre els habitants del municipi i de la comarca (acció 2.12.3). L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions per a la construcció i posada en funcionament d’estacions de servei o punts de recàrrega d’energia elèctrica per a vehicles. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/TC4_recarrega_electrica.pdf. Experiències: Sant Joan Despí ha aprovat una ordenança per a l'obligació d'instal·lar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics als edificis plurifamiliars de nova construcció (http://www.sjdespi.com/sjd/seccio_de_premsa/despi_noticies/medi_ambient/endolls); Barcelona vol modificar la normativa per tal que els promotors d'obra nova incorporin places d'aparcament adaptades a vehicles elèctrics (http://www.monsostenible.net/catala/noticies/lajuntament-de-barcelona-vol-que-els-aparcaments-dedificis-nous-estiguin-preparats-per-als-vehicles-electrics/). Relació amb d’altres accions PAES 2.3/1, 2.3/2 i 2.3/3

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla Director estratègic per al desenvolupament sostenible. Octubre de 2010. Programa 2.12 Mobilitat. Acció 2.12.3 Vehicles

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/TC4_recarrega_electrica.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/TC4_recarrega_electrica.pdf

http://www.sjdespi.com/sjd/seccio_de_premsa/despi_noticies/medi_ambient/endolls

http://www.monsostenible.net/catala/noticies/lajuntament-de-barcelona-vol-que-els-aparcaments-dedificis-nous-estiguin-preparats-per-als-vehicles-electrics/

http://www.monsostenible.net/catala/noticies/lajuntament-de-barcelona-vol-que-els-aparcaments-dedificis-nous-estiguin-preparats-per-als-vehicles-electrics/



Mitjana Llarg termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i Participació Ciutadana

Període d’execució Contínua Agents implicats Arquitectes i constructors Cost d’inversió (€), IVA inclòs Promotors

Difícilment quantificable € Instal·ladors d'estacions de recàrrega per a vehicles elèctrics

Ciutadans majors d'edat que disposin de carnet de conduir i siguin propietaris d'un vehicle elèctric

Termini d’amortització (anys) ICAEN



Número d'estacions de recàrrega de vehicles elèctrics instal·lades 60.330,21


Consum final d'energia total Mobilitat de la població Metodologia Per al càlcul de la reducció de les emissions pel foment del vehicle elèctric, es parteix de les previsions contingudes a l’IVECAT per a l’horitzó 2015 de 76.000 vehicles elèctrics en el conjunt del parc automobilístic, el que suposa el 1,2% del total. Es prenen com a dades de consum les contingudes al Reglament (CE) 443/2009, pel que s’estableixen les normes de comportament en matèria d’emissions dels turismes nous i es fixa una mitjana d’emissions de 130 g CO2/km, i les previsions de l’IVECAT de 82 g CO2/km emesos pels vehicles elèctrics. S’obté per als 76.000 vehicles previstos per al 2015 una mitjana d’estalvi en les emissions propera al 37%, que per al conjunt de vehicles suposa un 0,44% d’estalvi en les emissions. En el cas de Callús, però, es considera un estalvi del 0,5%, ja que disposen d’un projecte per a la instal·lació d'un punt de recàrrega per a vehicles elèctrics a la plaça davant de l'Ajuntament, fet que influeix positivament en el foment del vehicle elèctric.




3.1 3.1/1 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als equipaments municipals 88,70


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció Atenent a les avaluacions realitzades, es proposa la instal·lació de 340 m2 de mòduls solars fotovoltaics en equipaments municipals, distribuïts en 2 dependències municipals, que significaran la instal·lació de 31,5 kW, amb una producció de 37.778 kWh. L'ordre de prioritat serà el que es relaciona a continuació:

Equipament m2 instal·lats kW instal·lats kWh produïts Cost aproximat (€) Vestidors camp de futbol 200 m2 19 22.222 74.074,07 € Vestidors pista poliesportiva 140 m2 13 15.556 51.851,85 € TOTAL 340 m2 32 37.778 125.925,92 €

Les auditories energètiques dutes a terme el juliol de 2010 proposen instal·lacions fotovoltaiques en dos equipaments més: CEIP Joventut i Edifici Consistorial. En aquest cas, l'auditoria fixa una inversió important per a aquestes dues instal·lacions, però sense calcular superfície, producció d'energia ni estalvi d'emissions. En el cas del CEIP Joventut, s'ha realitzat un càlcul estimat de la superfície potencial a partir d'una imatge georeferenciada obtinguda amb el Google Earth. En el cas de l'Edifici Consistorial, s'ha realitzat un càlcul aproximat tenint en compte les dades que ha facilitat l'Ajuntament, basades en un estudi per a la instal·lació d'energia solar fotovoltaica que s'utilitzaria per a autoconsum de l'edifici i per 6 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics (3 punts de recàrrega amb doble endoll) a l'aparcament exterior.

Equipament m2 instal·lats kW instal·lats kWh produïts Cost aproximat (€) CEIP Joventut 922 m2 85 102.444 341.481,48 € Edifici Consistorial 540 m2 50 60.000 200.000,00 € TOTAL 1.462 m2 135 162.444 541.481,48 €

El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.11 la creació d'una xarxa local de microgeneració energètica, amb la redacció del projecte tècnic (acció 2.11.1), la creació d'una cooperativa local de productors i consumidors (acció 2.11.2) i la creació física de la infraestructura de la xarxa local de microgeneració d'energia neta (acció 2.11.3). El Banc Europeu d'Inversions (BEI) ha aprovat una línia de finançament del projecte d'inversió Energy Efficience and Renewables Barcelona 2009-2012, presentat per la Diputació de Barcelona. L'objectiu d'aquesta línia és posar préstecs a disposició dels Ajuntaments que desenvolupin projectes per a impulsar l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables en els municipis de la província de Barcelona. El projecte té un import màxim de 250 milions d'euros, amb un import addicional de 250 milions d'euros més per part de les caixes Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i Caixa de Catalunya. Es pot consultar informació referent a aquest projecte a http://www.diba.cat/mediambient/pdf/dibabanceuropeu10.pdf. Experiències: instal·lació fotovoltaica i aprofitament d'energia solar tèrmica a la Biblioteca Pompeu Fabra, de Mataró, amb instal·lació de cèl·lules fotovoltaiques integrades a la façana, que s'aprofita com a mur cortina, i instal·lació de cèl·lules fotovoltaiques a la teulada de l'edifici (http://www.mataro.org/portal/contingut/document/originals/sostenibilitat/BIBLIOTECA.pdf); façana fotovoltaica de colors connectada a la xarxa elèctrica al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa (http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Energia%20DEMO/Documents/Energia%20Demo%201_99%20PDFs/energiaDEMO%201-99%20Pdfs/demo_73_cat.pdf).

http://www.diba.cat/mediambient/pdf/dibabanceuropeu10.pdf

http://www.mataro.org/portal/contingut/document/originals/sostenibilitat/BIBLIOTECA.pdf





Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Auditoria energètica en edifici. Edifici Consistorial. Juliol de 2010 Pla Director estratègic per al desenvolupament sostenible. Octubre de 2010. Programa 2.11 Creació d'una xarxa local de microgeneració energètica. Accions 2.11.1 Redacció d'un projecte tècnic; 2.11.2 Creació cooperativa local productors i consumidors; 2.11.3 Infraestructura de xarxa local de microgeneració Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Regidories d'Urbanisme, Obres i serveis

Període d’execució Puntual Agents implicats Responsables dels equipaments Cost d’inversió (€), IVA inclòs Arquitectes i constructors 667.407,41 € Diputació de Barcelona Termini d’amortització (anys)

11


Número d'instal·lacions FV, potència instal·lada i generació d'electricitat en equipaments municipals


Producció local d'energies renovables 200.222,22 Metodologia Càlculs obtinguts a partir de les Avaluacions energètiques realitzades al Camp de futbol municipal i a les Pistes poliesportives dins del PAES i a partir de càlculs realitzats amb una imatge georeferenciada obtinguda amb el programa Google Earth en el cas del CEIP Joventut. En el cas de l’Edifici Consistorial, càlculs obtinguts a partir de les dades que ha facilitat l'Ajuntament, basades en un estudi per a la instal·lació d'energia solar fotovoltaica a l’edifici i a l’aparcament exterior.




3.1 3.1/2

Instal·lació de mòduls fotovoltaics per a abastir la bomba de bombament d'aigua del riu Cardener als horts

2,56


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció Es proposa instal·lar mòduls solars fotovoltaics per a abastir la bomba que bombeja l'aigua del riu Cardener fins el dipòsit situat al costat del camp de futbol, i que serveix per al reg dels horts municipals. Per al dimensionament de la instal·lació cal tenir en compte l'estalvi en el consum que s'aconseguirà amb les mesures de millora de l'ús de l'aigua i la instal·lació dels comptadors d'aigua a les parcel·les. Així, caldrà fer la instal·lació un cop el consum en els horts s'hagi estabilitzat, després de l'aplicació de les mesures d'estalvi d'aigua. Inicialment, es proposa una instal·lació que cobreixi el 70% de la demanda d'aigua de 2005, tenint en compte que les mesures d'estalvi d'aigua suposaran un estalvi del 30% en el consum. Així, la instal·lació hauria de disposar d'una superfície de 52 m2 de captadors. Es proposa realitzar la instal·lació a terra, al voltant del dipòsit on s'emmagatzema l'aigua extreta del riu. En ser una instal·lació a terra, cal fixar l'estructura de suport dels mòduls fotovoltaics i, per tal de donar seguretat al sistema, cal elevar les plaques com a mínim a 1 m del terra, encerclant el camp fotovoltaic amb un sistema de protecció per a evitar l'accés incontrolat. Hi ha empreses d'assegurances especialitzades en la cobertura d'incidències en camps solars. Per tal de poder abastir les necessitats d'aigua en tot moment (tant estiu com hivern), cal que la bomba segueixi estant connectada a la xarxa elèctrica, per tal de garantir el subministrament en cas que la instal·lació fotovoltaica no la pugui garantir. El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.11 la creació d'una xarxa local de microgeneració energètica, amb la redacció del projecte tècnic (acció 2.11.1), la creació d'una cooperativa local de productors i consumidors (acció 2.11.2) i la creació física de la infraestructura de la xarxa local de microgeneració d'energia neta (acció 2.11.3). Experiències: instal·lació fotovoltaica per al bombament d'aigua i reg agrícola a la masia Ben Viure, situada a Veciana; la instal·lació fotovoltaica està dissenyada amb una doble modalitat de funcionament, amb dues configuracions solars, una adaptada a l'estiu i l'altra a l'hivern (http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Energia%20DEMO/Documents/Energia%20Demo%201_99%20PDFs/energiaDEMO%201-99%20Pdfs/demo_24-cat.pdf). Relació amb d’altres accions PAES 3.1/1, 3.1/3, 3.1/4 i 6.3/1

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla Director estratègic per al desenvolupament sostenible. Octubre de 2010. Programa 2.11 Creació d'una xarxa local de microgeneració energètica. Accions 2.11.1 Redacció d'un projecte tècnic; 2.11.2 Creació cooperativa local productors i consumidors; 2.11.3 Infraestructura de xarxa local de microgeneració

Prioritat Calendari Responsable Baixa Llarg termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i Serveis

Període d’execució Puntual Agents implicats Responsable de manteniment de la bomba Cost d’inversió (€), IVA inclòs 19.259,26 €

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Energia%20DEMO/Documents/Energia%20Demo%201_99%20PDFs/energiaDEMO%201-99%20Pdfs/demo_24-cat.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Energia%20DEMO/Documents/Energia%20Demo%201_99%20PDFs/energiaDEMO%201-99%20Pdfs/demo_24-cat.pdf



11


Instal·lació FV per a abastir electricitat a la bomba


Producció local d'energies renovables 5.777,78 Metodologia S’ha calculat la superfície de captadors solars fotovoltaics necessària per a cobrir el 70% del consum de la bomba, tenint en compte que les mesures d’estalvi suposaran un estalvi del 30% del consum de la mateixa.




3.1 3.1/3 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als sostres dels habitatges 74,85


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció Fomentar l'ús de les teulades dels habitatges privats per a situar-hi instal·lacions fotovoltaiques per a la producció d'electricitat. Per tal de poder aprofitar al màxim totes les cobertes i teulades, cal estudiar quins són els mòduls més adients en funció del tipus de coberta (panells fotovoltaics amb seguidor d'un eix adequats per a la seva instal·lació en teulades i terrats, mòduls mono o poli cristalins, mòduls de silici amorf). Es proposa situar instal·lacions fotovoltaiques als sostres dels habitatges privats a Callús en superfície suficient per a cobrir aproximadament el 5% del total de consum elèctric dels habitatges del municipi, amb instal·lacions en cobertes d'habitatges privats amb una mitjana d'uns 2 m2 de coberta fotovoltaica per habitatge (tenint en compte el fet que prop del 43% dels edificis compten amb més de 3 habitatges, mentre que el 43% compten amb un sol habitatge, segons dades de l'IDESCAT de l'any 2001). A l'ordenança fiscal de l'Impost de Béns Immobles hi consta la bonificació del 10 per cent de la quota íntegra de l'impost els béns immobles destinats a habitatges en els quals s'hagin instal·lat sistemes per a l'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia provinent del sol per a l'autoconsum. Aquesta bonificació s'ha d'aplicar en els casos en què s'acrediti la instal·lació i el bon funcionament del sistema instal·lat. El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.11 la creació d'una xarxa local de microgeneració energètica, amb la redacció del projecte tècnic (acció 2.11.1), la creació d'una cooperativa local de productors i consumidors (acció 2.11.2) i la creació física de la infraestructura de la xarxa local de microgeneració d'energia neta (acció 2.11.3). Experiències: Sabadell, bonificació del 95% per obres d'implantació d'energia solar (tèrmica i/o fotovoltaica) sempre que la seva implantació no sigui d'obligat compliment (http://www.sabadell.cat/Fitxes/Tramits/documents/of%202.4.2009.pdf); Cambrils, bonificació del 50% per a l'any 2009 a favor d'instal·lacions o obres que incorporin sistemes d'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia solar en edificis ja construïts, que no siguin d'obligatòria incorporació per la normativa vigent (http://www.cambrils.org/oaccontinguts/detall/40000/429/bonificacio-de-l-impost-de-construccions-installacions-i-obres-per-incorporacio-de-sistemes-d-energia-solar). Relació amb d’altres accions PAES 1.4/2, 3.1/1, 3.1/2, 3.1/4 i 6.1/1



Mitjana Llarg termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i Urbanisme

Període d’execució Contínua Agents implicats Arquitectes i constructors Cost d’inversió (€), IVA inclòs Promotors 518.685,33 € Arquitecte municipal Ciutadans Termini d’amortització (anys)

11

http://www.sabadell.cat/Fitxes/Tramits/documents/of%202.4.2009.pdf

http://www.cambrils.org/oaccontinguts/detall/40000/429/bonificacio-de-l-impost-de-construccions-installacions-i-obres-per-incorporacio-de-sistemes-d-energia-solar






Producció local d'energies renovables 155.605,60 Metodologia Els càlculs per a l’estalvi en emissions de gasos d’efecte hivernacle i de producció energètica local s’han realitzat partint d’un estalvi en el consum elèctric del sector domèstic del 5%, tenint en compte la tipologia edificatòria del municipi (el 43% dels edificis compten amb més de 3 habitatges).




3.1 3.1/4 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als sostres de les naus industrials 163,71


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció Fomentar l'ús dels sostres de les naus industrials per a situar-hi instal·lacions fotovoltaiques per a la producció d'electricitat. A l'hora de calcular el potencial fotovoltaic del sostre industrial s'ha tingut en compte l'orientació de les cobertes de les naus industrials dels polígons Can Cortès, Els Manxons, Fàbrica Nova i Can Cavaller, fent un càlcul aproximat de la superfície mitjançant una imatge georeferenciada obtinguda amb el programa GoogleEarth, considerant la instal·lació de fotovoltaica al 25% de la superfície disponible en sostre industrial. Es proposa aplicar una bonificació de l'impost sobre construcció aplicat en demanar la llicència d'obres per a instal·lar energies renovables en naus industrials existents en aquells casos en què no hi estiguin obligades per la normativa vigent, sempre i quant se n'acrediti la instal·lació i el bon funcionament. En alguns casos la coberta de la nau industrial es lloga a una empresa especialitzada en la instal·lació d'energies renovables per al seu aprofitament, obtenint ambdues parts un benefici econòmic, ja sigui amb el lloguer o amb la venda de l'electricitat que produeix la instal·lació. Al municipi s'ha de desenvolupar un nou polígon, Can Cabré. En l'actualitat s'està treballant per tal que hi hagi contrapartides a les empreses que instal·lin energies renovables. El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.11 la creació d'una xarxa local de microgeneració energètica, amb la redacció del projecte tècnic (acció 2.11.1), la creació d'una cooperativa local de productors i consumidors (acció 2.11.2) i la creació física de la infraestructura de la xarxa local de microgeneració d'energia neta (acció 2.11.3). Experiències: Sabadell, bonificació del 95% per obres d'implantació d'energia solar (tèrmica i/o fotovoltaica) sempre que la sema implantació no sigui d'obligat compliment (http://www.sabadell.cat/Fitxes/Tramits/documents/of%202.4.2009.pdf); Cambrils, bonificació del 50% per a l'any 2009 a favor d'instal·lacions o obres que incorporin sistemes d'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia solar en edificis ja construïts, que no siguin d'obligatòria incorporació per la normativa vigent (http://www.cambrils.org/oaccontinguts/detall/40000/429/bonificacio-de-l-impost-de-construccions-installacions-i-obres-per-incorporacio-de-sistemes-d-energia-solar). Relació amb d’altres accions PAES 1.5/1, 3.1/1, 3.1/2, 3.1/3 i 6.1/1



Mitjana Llarg termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i Urbanisme

Període d’execució Contínua Agents implicats Arquitectes i constructors Cost d’inversió (€), IVA inclòs Propietaris de naus industrials

1.134.537,04 € Empreses especialitzades en lloguer de sostres per a la instal·lació d'energies renovables






11




Producció local d'energies renovables 340.361,11 Metodologia Els càlculs per a l’estalvi en emissions de gasos d’efecte hivernacle i de producció energètica local s’han realitzat a partir de la superfície disponible aproximada mitjançant una imatge georeferenciada obtinguda amb el programa GoogleEarth, considerant la instal·lació de fotovoltaica al 25% de la superfície disponible en sostre industrial.




4.1 4.1/1 Inclusió de criteris sostenibles i d'adaptació al canvi climàtic en la redacció del PAUM Difícilment quantificable


Planificació Planejament urbà PDR Descripció En l'actualitat el municipi disposa de la segona aprovació inicial del PAUM (Programa d'Actuació Urbanística Municipal). En la redacció d'aquest document, es proposa prioritzar la incorporació de criteris de reducció de les emissions de GEH en l'avaluació ambiental del mateix: prioritzar l'estructura compacta i les tipologies urbanístiques i arquitectòniques que generen menys consum de sòl i de recursos, delimitar adequadament les àrees edificables per a facilitar la incorporació d'energies renovables, sobretot instal·lacions per a la producció energètica amb energies solars (fotovoltaica i tèrmica), així com estudiar la possibilitat d'utilitzar altres energies renovables, com ara sistemes de calefacció central, biomassa, geotèrmica..., dissenyar el sistema viari en el sentit de millorar la mobilitat i connectar adequadament les zones edificades i els sistemes d'espais lliures i d'equipaments comunitaris. Els documents relatius al PAUM es poden consultar a través de la pàgina web de l'Ajuntament (http://paum.callus.cat/). El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.13 l'elaboració d'ordenances sobre sostenibilitat que desenvolupin normes tècniques que fixin criteris per a un disseny sostenible de l'edificació i una arquitectura bioclimàtica (bioblimatització, il·luminació natural...). Experiències: POUM Terrassa (http://gmut.terrassa.org/index.asp?idgrupo=7&idmenu=0&idmenuit=0&idsubmenuit=0&pagina=docpoum.htm); barri ecològic de la Vall d'Uixó (http://www.elmundo.es/1999/02/17/sociedad/17N0088.html); construcció d'un barri ecològic a Sant Cugat del Vallès (http://www.3cat24.cat/noticia/341931/vallesoriental/Sant-Cugat-tindra-la-primera-zona-residencial-lliure-demissions-contaminants-de-tot-Espanya); Ordenances de l'Edificació Sostenible de Tiana (http://www.tiana.cat/Ajuntament/Taulell_danuncis.htm?id=88&pl=112). Relació amb d’altres accions PAES 4.1/2 i 4.2/1

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla Director estratègic per al desenvolupament sostenible. Octubre de 2010. Programa 2.13 Ordenances sobre sostenibilitat. Acció 2.13.1 Ordenances sobre sostenibilitat


Mitjana Mig termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i Urbanisme

Període d’execució Puntual Agents implicats Arquitecte municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Equip redactor del PAUM 0,0 € Termini d’amortització (anys)

0,0


Número de temes relacionats amb el canvi climàtic inclosos en el planejament Difícilment quantificable


Consum final d'energia total

http://paum.callus.cat/

http://gmut.terrassa.org/index.asp?idgrupo=7&idmenu=0&idmenuit=0&idsubmenuit=0&pagina=docpoum.htm

http://www.elmundo.es/1999/02/17/sociedad/17N0088.html

http://www.3cat24.cat/noticia/341931/vallesoriental/Sant-Cugat-tindra-la-primera-zona-residencial-lliure-demissions-contaminants-de-tot-Espanya

http://www.3cat24.cat/noticia/341931/vallesoriental/Sant-Cugat-tindra-la-primera-zona-residencial-lliure-demissions-contaminants-de-tot-Espanya

http://www.tiana.cat/Ajuntament/Taulell_danuncis.htm?id=88&pl=112




4.1 4.1/2 Ordenança fiscal per a fomentar l'eficiència energètica als edificis Difícilment quantificable


Planificació Planejament urbà PDR Descripció Redactar una ordenança fiscal que reguli la incorporació de criteris d’urbanisme bioclimàtic, eficiència energètica i eficiència en la climatització, en la construcció de nous edificis i equipaments municipals (més enllà del nou Codi Tècnic de l'Edificació). En el cas de noves construccions es proposa l'aplicació de bonificacions de l'impost sobre construccions en cas d'acreditar l'obtenció de la certificació A en eficiència energètica o ser un edifici amb zero emissions. En el cas d’edificis existents, es proposa aplicar una bonificació de l'impost sobre construcció aplicat en demanar la llicència d'obres per a instal·lar energies renovables o qualsevol sistema que permeti augmentar l'eficiència energètica de l'edifici, sempre i quant se n'acrediti la instal·lació i el bon funcionament. Si es tracta d’equipaments municipals, cal actuar en el sentit de millorar l’eficiència energètica i augmentar-la progressivament. El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.13 l'elaboració d'ordenances sobre sostenibilitat que desenvolupin normes tècniques que fixin criteris per a un disseny sostenible de l'edificació i una arquitectura bioclimàtica (bioblimatització, il·luminació natural...). L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions per a la construcció de nous edificis amb alta qualificació energètica. La quantia màxima de la subvenció serà, per a edificis d'altres usos que no siguin l'habitatge, un màxim de 15 euros/m2 si aconsegueixen una qualificació energètica B i un màxim de 30 euros/m2 si aconsegueixen una qualificació energètica A. Es pot consultar la fitxa resum de l'ordre 2010 a http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER6_construccio_edificis_alta_qualificacio.pdf. Experiències: San Sebastián, ordenança que incorpora les especificacions del nou Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) (http://www.donostia.org/secretaria/NorMunicipal.nsf/vListadoId/558B58498F54B932C12575DD003F7534/$file/Ord.EficienciaEnergeticaCalidadAmbientalEdificios.pdf); Sabadell, ordenança fiscal que regula l'impost sobre construccions, en la qual es bonifica la instal·lació d'energies renovables i de mesures que augmentin la sostenibilitat (http://www.sabadell.cat/Fitxes/Tramits/documents/of%202.4.2009.pdf); Ordenances de l'Edificació Sostenible de Tiana (http://www.tiana.cat/Ajuntament/Taulell_danuncis.htm?id=88&pl=112). Relació amb d’altres accions PAES 4.1/1 i 6.1/1

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla Director estratègic per al desenvolupament sostenible. Octubre de 2010. Programa 2.13 Ordenances sobre sostenibilitat. Acció 2.13.1 Ordenances sobre sostenibilitat

Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Alcaldia i Regidoria d'Urbanisme

Període d’execució Puntual Agents implicats Arquitectes i constructors Cost d’inversió (€), IVA inclòs Promotors 0,0 € ICAEN Termini d’amortització (anys)

0,0



http://www.donostia.org/secretaria/NorMunicipal.nsf/vListadoId/558B58498F54B932C12575DD003F7534/$file/Ord.EficienciaEnergeticaCalidadAmbientalEdificios.pdf

http://www.donostia.org/secretaria/NorMunicipal.nsf/vListadoId/558B58498F54B932C12575DD003F7534/$file/Ord.EficienciaEnergeticaCalidadAmbientalEdificios.pdf


http://www.tiana.cat/Ajuntament/Taulell_danuncis.htm?id=88&pl=112



Número de bonificacions Difícilment quantificable


Consum final d'energia total Intensitat energètica local




4.2 4.2/1

Aplicació de les propostes d'actuació del Pla de mobilitat i de les determinacions del Pla Director de Mobilitat de les Comarques Centrals (en elaboració), i del Pla d'accessibilitat

63,03


Planificació Plans de mobilitat o transport AM Descripció Es proposa dur a terme les propostes d'actuació recollides al Pla de mobilitat del municipi, de novembre de 2009, i al Pla d'accessibilitat, per tal de planificar la mobilitat al municipi i fer-la més sostenible. Cal estudiar les actuacions proposades a cadascun dels plans, per tal de no dur a terme actuacions incompatibles, i de no planificar actuacions per duplicat. Igualment, es proposa aplicar les determinacions del Pla Director de Mobilitat de les Comarques Centrals (PDMCC), actualment en elaboració, per tal de fer efectiva la millora de la mobilitat. El Pla Director de Mobilitat té per objecte planificar la mobilitat de la regió tot tenint presents tots els modes de transport, tant de les persones com de les mercaderies. El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.12 accions destinades a la millora de la mobilitat i a la promoció dels desplaçaments a peu i en bicicleta, amb iniciatives com ara la implantació de guals intel·ligents tipus BIV (Badén inteligente de velocidad) o similars (acció 2.12.1), i la creació de camins escolars segurs (acció 2.12.2).

Relació amb d’altres accions PAES 4.1/1

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla de mobilitat del municipi de Callús. Novembre 2009 Pla d'accessibilitat Pla Director estratègic per al desenvolupament sostenible. Octubre de 2010. Programa 2.12 Mobilitat. Accions 2.12.1 Implantació guals intel·ligents; 2.12.2 Camins escolars Prioritat Calendari Responsable

Baixa Mig termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i Urbanisme

Període d’execució Contínua Agents implicats ATM Comarques Centrals Cost d’inversió (€), IVA inclòs Difícilment quantificable € Termini d’amortització (anys)

0,0


Número de propostes d'actuació aplicades al municipi 241.320,85


Consum final d'energia total Mobilitat de la població


Metodologia Es calcula un estalvi en el consum energètic i en les emissions del sector transport del 2%.




5.1 5.1/1

Incorporació de criteris ambientals en la compra de productes i en els plecs de condicions tècniques



Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'eficiència energètica AM

Descripció Establir una línia estratègica en matèria de compres i contractes de l'Ajuntament per a augmentar el pes dels productes i les prestacions de serveis que es generen amb el mínim cost ambiental, incorporant una política de compra verda i de consum responsable en tots els àmbits municipals. Alhora, incorporar als plecs de condicions tècniques criteris ambientals en les diverses fases del procés de la compra o l'adjudicació del servei, i donar preferència sempre que sigui possible a productes que comptin amb una ecoetiqueta. Es pot consultar informació a: Eines per a la compra verda municipal, Base de dades d’ecoproductes municipals (Xarxa de Ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat) (http://www.diba.es/Xarxasost/cat/compra_verda.pdf); Guia CARPE de compra responsable, d'Eurocities a http://www.cqgp.sp.gov.br/gt_licitacoes/publicacoes/CARPE_guia_de_compra_responsable.pdf; Guia de compres públiques ambientalment correctes, del Departament de Medi Ambient i Habitatge a http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/ccr/guia_cpac.pdf; Manual Procura +, de l'ICLEI a http://www.iclei-europe.org/index.php?id=4927. El Parlament Europeu ha aprovat una directiva sobre l'etiquetatge que indica l'eficiència energètica dels electrodomèstics, que manté la classificació actual (basada en una escala de set colors i lletres de la A més eficient a la G menys eficient) i afegeix tres nous nivells de màxima eficiència per als productes nous (A+, A++ i A+++). Aquesta directiva també indica que els responsables de la contractació pública procuraran adquirir productes de la classe energètica més elevada. Els Estats membres disposaran d'un termini d'un any per aplicar la directiva. Es pot trobar més informació a la pàgina web de l'ICAEN (http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.92f39315c7cce99ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6bd5a38d3336c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=d147d1544a3d8210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD) i a Ecoticias.com (http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/26878/Nueva-etiqueta-para-ahorrar-energia-en-electrodomesticos). Experiències: compra verda a la UAB (http://antalya.uab.es/sepma/oshacat/compraverda/framecompraverda.html); contractació i compra verda a l'Ajuntament de Barcelona (http://www.bcn.es/agenda21/ajuntamentsostenible/contractacio.htm); compra verda i consum responsable a l'Ajuntament de Badalona (http://www.badalona.cat/aj-badalona/medi-ambient/ca/ciutat/compra-verda.html). Relació amb d’altres accions PAES 5.2/1 i 6.4/1


Prioritat Calendari Responsable Baixa Mig termini Alcaldia i Regidoria de Medi Ambient

Període d’execució Contínua Agents implicats Encarregat de compres de l'Ajuntament Cost d’inversió (€), IVA inclòs Proveïdors de productes i serveis 0,0 €

http://www.diba.es/Xarxasost/cat/compra_verda.pdf

http://www.cqgp.sp.gov.br/gt_licitacoes/publicacoes/CARPE_guia_de_compra_responsable.pdf

http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/ccr/guia_cpac.pdf

http://www.iclei-europe.org/index.php?id=4927





http://antalya.uab.es/sepma/oshacat/compraverda/framecompraverda.html

http://www.bcn.es/agenda21/ajuntamentsostenible/contractacio.htm

http://www.badalona.cat/aj-badalona/medi-ambient/ca/ciutat/compra-verda.html

http://www.badalona.cat/aj-badalona/medi-ambient/ca/ciutat/compra-verda.html



0,0


% de productes i % de plecs de condicions que s'han incorporat amb criteris de compra verda Difícilment quantificable





5.2 5.2/1 Priorització de la compra d'electricitat verda per part de l'Ajuntament 97,74


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'energia renovable ER

Descripció El nou marc regulatori que va entrar en vigor el juliol de 2009 permet que els clients particulars i les empreses puguin escollir una companyia productora d'electricitat verda, amb la qual cosa el consum elèctric d'energia no incrementa les emissions de GEH. El concepte d'electricitat verda es basa en els anomenats certificats d'origen de l'energia que estan regulats per una directiva europea adaptada per l'Ordre Ministerial 1522/207 de 24 de maig (BOE, 131 de 1 juny 2007), és a dir, electricitat generada amb energies renovables: solar, eòlica, hidràulica, energia de les ones, geotèrmica i biomassa. La garantia d'origen assegura que el nombre de kWh d'energia elèctrica de la comercialitzadora es corresponen amb energia elèctrica que ha adquirit de fonts d'energia renovable. L'Organisme responsable de la seva certificació és la Comissió Nacional de l'Energia i la garantia de cada empresa s'emetrà abans del 28 de febrer de l'any posterior a l'emissió del certificat. En l'actualitat la compra d'electricitat verda és encara complicada, ja que el sistema posa molt difícil que les empreses comercialitzadores d'aquest servei puguin ser viables, estant el preu de compra de l’electricitat al mercat majorista sovint per sobre de la tarifa regulada. Els canvis en el marc regulatori poden facilitar la contractació d'electricitat renovable. El manual Procura+, de l'ICLEI, fixa en el capítol VI els següents criteris per al contracte de subministrament d’electricitat verda per a edificis públics: a. Com a mínim un 50% de l'electricitat subministrada ha de procedir de fonts d’energia renovables, tal com les defineix la Directiva 2001/77/CE, amb la corresponent garantia d'un tercer independent que certifiqui l'origen de l'electricitat i que no s’ha venut a altres agents compradors. b. Un 30% de l’electricitat procedent de fonts renovables ha de correspondre a plantes noves, considerant com a planta nova aquella que ha començat a funcionar menys de set anys abans de la convocatòria de concurs. El manual indica també la preferència de fonts d’energia renovables no hidroelèctriques, tenint en compte les preocupacions ambientals entorn als plans hidroelèctrics i la quantitat de grans centrals hidroelèctriques existents, fomentant així altres fonts d'energia renovables. Es pot trobar més informació a http://www.procuraplus.org/fileadmin/template/projects/procuraplus/New_website/Printed_Manual/Printed_Manual_catalan/Manual_Procura_capitol_6_c.pdf. Per altra banda, la fitxa de producte per a l’ambientalització de la contractació pública (ACP) de l'electricitat, que forma part del joc d’eines de la Comissió Europea per a la formació en ACP (http://ec.europa.eu/environment/gpp/toolkit_en.htm), recull un seguit de recomanacions a aplicar en l'adquisició d'electricitat. Aquesta fitxa fixa com a criteri bàsic de la ACP aplicable a l'electricitat l'adquisició d’un 50% d’electricitat generada a partir de fonts d’energia renovable (E-FER) i/o cogeneració d’alt rendiment, tal com es defineix en la Directiva 2001/77/CE1 i en la Directiva 2004/8/CE, respectivament. Com a sistema de verificació fixa sistemes de garantia d'origen o proves equivalents, fixats a les mateixes directives. Aquesta fitxa va més enllà, i fixa com a criteris generals de la ACP aplicables a l'electricitat l'adquisició d'electricitat procedent en un 100% de fonts d’energia renovable (E-FER), tal com es defineix en la Directiva 2001/77/CE. Es pot trobar més informació sobre aquesta fitxa a http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_41159763_1.pdf. En base a aquests criteris, es proposa que l'Ajuntament inclogui al contracte del servei de subministrament d'electricitat municipal que com a mínim el 50% del total d'electricitat subministrada sigui electricitat verda, exigint la corresponent garantia per part d'un tercer independent que certifiqui l'origen de l'electricitat.

http://www.procuraplus.org/fileadmin/template/projects/procuraplus/New_website/Printed_Manual/Printed_Manual_catalan/Manual_Procura_capitol_6_c.pdf

http://www.procuraplus.org/fileadmin/template/projects/procuraplus/New_website/Printed_Manual/Printed_Manual_catalan/Manual_Procura_capitol_6_c.pdf

http://ec.europa.eu/environment/gpp/toolkit_en.htm

http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_41159763_1.pdf


Experiències: la Generalitat de Catalunya ha inclòs al Plec de clàusules administratives particulars que regula l’acord marc del subministrament d’energia elèctrica que un mínim d'un 15% de l'energia elèctrica subministrada tingui garantia d'origen d'energia renovable o de cogeneració d'alta eficiència, amb acreditació sol·licitada per l'empresa comercialitzadora a la Comisión Nacional de Energía (http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_86590820_1.pdf); Som energia, primera cooperativa de producció i consum d'energia verda de Catalunya (http://www.somenergia.cat/). Relació amb d’altres accions PAES 5.1/1 i 6.4/1


Prioritat Calendari Responsable Mitjana Llarg termini Alcaldia i Regidoria de Medi Ambient

Període d’execució Puntual Agents implicats Encarregat de compres de l'Ajuntament Cost d’inversió (€), IVA inclòs Companyia subministradora electricitat Difícilment quantificable € Termini d’amortització (anys)



% d'electricitat comprada provinent d'energies renovables 0,0


Consum final d'energia de l’ajuntament Metodologia L’estalvi en emissions prové del fet que el 50% de l’electricitat consumida per l’Ajuntament serà electricitat verda (provinent de fonts d’energia renovables) i, per tant, lliure d’emissions.

http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_86590820_1.pdf

http://www.somenergia.cat/




6.1 6.1/1

Creació d'un servei d'informació als ciutadans sobre eficiència energètica i energies renovables



Participació ciutadana Serveis d'assessorament AM Descripció Crear un servei d'informació als ciutadans sobre temes energètics a través de rètols informatius als equipaments municipals, el butlletí municipal, els plafons d'informació municipal, la pàgina web... Aquest servei informarà els ciutadans sobre les subvencions disponibles en matèria d'instal·lacions fotovoltaiques i tèrmiques, plans renove d'electrodomèstics, substitució de calderes per altres de més eficients, mesures a aplicar per a augmentar l'eficiència energètica a la llar i instal·ladors disponibles a la zona; i en el cas de les petites i mitjanes empreses (PIMEs), sobre les subvencions i ajuts que poden demanar per a millorar la seva eficiència energètica. Aquest servei informarà també els ciutadans sobre les actuacions que està duent a terme l'Ajuntament.

Relació amb d’altres accions PAES 1.4/1, 1.4/2, 1.5/1, 3.1/3, 3.1/4, 4.1/2, 6.3/1 i 6.3/2



Alta Mig termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i de Comunicació i Participació Ciutadana

Període d’execució Contínua Agents implicats Ciutadans Cost d’inversió (€), IVA inclòs Petites i mitjanes empreses Difícilment quantificable € Empreses instal·ladores Termini d’amortització (anys)



Número d'informacions publicades sobre temes energètics Difícilment quantificable





6.3 6.3/1

Foment dels processos participatius en les instal·lacions de mòduls solars fotovoltaics als equipaments municipals

0


Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM Descripció Amb l'objectiu d'involucrar els ciutadans en els projectes municipals de generació d'electricitat mitjançant fonts renovables, es proposa fomentar processos participatius per a les instal·lacions solars destinades als equipaments municipals. Els ciutadans poden participar en el procés mitjançant una inversió mínima, a determinar en funció del projecte, que aniran recuperant amb la venda de l'electricitat generada, alhora que obtenen una oportunitat d'equilibrar i compensar les seves emissions. El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.11 la creació d'una xarxa local de microgeneració energètica. L'acció 2.11.2 proposa la creació d'una cooperativa local de productors i consumidors un cop redactat el projecte tècnic (acció 2.11.1) i creada físicament la infraestructura de la xarxa (acció 2.11.3). Experiències: central solar fotovoltaica del Mercat del Carmel, a Barcelona (http://www.ecoterra.org/articulos65cat.html); hort solar de Milagro, Navarra (http://www.elpais.com/articulo/ultima/mayor/huerta/solar/mundo/elpepusoc/20070319elpepiult_1/Tes).

Relació amb d’altres accions PAES 3.1/1, 3.1/2 i 6.1/1



Mitjana Llarg termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i de Comunicació i Participació Ciutadana

Període d’execució Contínua Agents implicats Ciutadans Cost d’inversió (€), IVA inclòs 0,0 € Termini d’amortització (anys)

0,0


Número d'instal·lacions FV en règim de copropietat participada 0,0


Producció local d'energies renovables

http://www.ecoterra.org/articulos65cat.html

http://www.elpais.com/articulo/ultima/mayor/huerta/solar/mundo/elpepusoc/20070319elpepiult_1/Tes




6.3 6.3/2

Campanyes de comunicació ciutadana en matèria d'estalvi energètic, estalvi d'aigua i prevenció i recollida selectiva de residus

264,9


Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM Descripció Realitzar campanyes periòdiques de comunicació ciutadana en matèria d'estalvi energètic, estalvi d'aigua i prevenció i recollida selectiva de residus. Poden incloure: - xerrades - exposicions - punts informatius - generació de material divulgatiu - espai permanent al butlletí municipal - pàgines web específiques a la web municipal, etc L'estalvi en tones de CO2 per a cadascun d'aquests àmbits es calcula en el següent: - Campanyes de comunicació ciutadana en matèria de: - estalvi energètic: es calcula un estalvi del 5% de les emissions del sector domèstic (154,50 tones) - estalvi d'aigua: es calcula un estalvi del 2% respecte els consums de 2005 (1,54 tones) - prevenció de residus i foment de la recollida selectiva: es calcula un percentatge de recollida del 60% i

l'estabilització de la generació de residus a 1,10 kg/hab/dia (109,37 tones). El PROGREMIC fixa per al 2012 l’objectiu del 48% de valorització material total

El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.15 intensificar les campanyes i diversificar els sectors als quals van dirigides, tenint en compte la política que s'està duent a terme des de l'Ajuntament de promoció de l'estalvi energètic, jugant un paper exemplificador amb la incorporació progressiva que està duent a terme a les seves dependències i serveis de sistemes per reduir el consum energètic. L'Agència de Residus de Catalunya disposa d'una línia de subvencions per a projectes de prevenció de residus municipals amb la subvenció del 75% del total del pressupost del projecte; es pot consultar la convocatòria 2010 a http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/agencia/subvencions/convocatories_10/mah_3380_09_dogc.pdf. El Departament de Medi Ambient i Habitatge té una lína d'ajuts dins la línia de subvencions per promoure accions de sostenibilitat local. Es pot consultar la convocatòria 2010 a http://www.gencat.cat/diari/5589/10056127.htm. Relació amb d’altres accions PAES 1.4/1, 1.4/2, 1.5/1, 6.1/1, 6.4/2 i 7.1/1

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla Director estratègic per al desenvolupament sostenible. Octubre de 2010. Programa 2.15 Estalvi energètic privat. Acció 2.15.1 Estalvi energètic privat


Alta Curt termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i de Comunicació i Participació Ciutadana

Període d’execució Periòdica Agents implicats Ciutadans Cost d’inversió (€), IVA inclòs Comerços 45.000,00 € Entitats Centres educatius

http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/agencia/subvencions/convocatories_10/mah_3380_09_dogc.pdf

http://www.gencat.cat/diari/5589/10056127.htm



0,0


Número de campanyes desenvolupades 463.517,54


Consum final d'energia total Abastament d'aigua municipal Percentatge de recollida selectiva Metodologia Campanyes per al foment de l’estalvi i l’eficiència energètica: es calcula un estalvi del 5% del consum energètic i les emissions del sector domèstic. Campanyes per al foment de l’estalvi d’aigua: es calcula un estalvi del 2% del consum energètic i les emissions. Campanyes per a la prevenció de la generació de residus i el foment de la recollida selectiva: es calcula un percentatge de recollida selectiva del 60% i l’estabilització de la generació de residus a 1,10 kg/hab/dia.




6.4 6.4/1

Sensibilització dels treballadors de l'Ajuntament sobre ús, reciclatge i consum responsable de béns i serveis



Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM Descripció Incorporar pautes de consum respectuós amb el medi ambient, estalvi d'aigua, correcte ús de l'energia, promoció de la compra verda i separació correcta dels residus a les tasques que desenvolupen els treballadors municipals, mitjançant sessions informatives i formatives als treballadors i la disposició de cartells informatius per a fomentar la correcta utilització dels recursos materials i dels serveis de què disposen. L'acció exemplificadora de l'Ajuntament s'ha de promoure a la resta d'agents. Es pot consultar informació a: Guia CARPE de compra responsable, d'Eurocities a http://www.cqgp.sp.gov.br/gt_licitacoes/publicacoes/CARPE_guia_de_compra_responsable.pdf; Guia de compres públiques ambientalment correctes, del Departament de Medi Ambient i Habitatge a http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/ccr/guia_cpac.pdf; Manual Procura +, de l'ICLEI a http://www.iclei-europe.org/index.php?id=4927.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla Director estratègic per al desenvolupament sostenible. Octubre de 2010. Programa 2.14 Programa d'activitats escolars ambientals i divulgatives. Acció 2.14.1 Programa d'activitats

Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Alcaldia

Període d’execució Periòdica Agents implicats Personal de l'Ajuntament Cost d’inversió (€), IVA inclòs 600,00 € Termini d’amortització (anys)

0,0


Hores de formació anuals Difícilment quantificable


http://www.cqgp.sp.gov.br/gt_licitacoes/publicacoes/CARPE_guia_de_compra_responsable.pdf

http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/ccr/guia_cpac.pdf

http://www.iclei-europe.org/index.php?id=4927




6.4 6.4/2 Creació d'un projecte d'ambientalització energètica escolar 3,1


Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM Descripció Es proposa la realització d'un Projecte escolar relacionat específicament amb l’estalvi i l’eficiència energètica a la nova escola projectada al municipi. Aquest Projecte es pot emmarcar dins la Setmana de l’Energia o la Setmana del Medi Ambient, i treballar de manera transversal les diferents matèries del currículum escolar. L’objectiu és que tots els estaments de la comunitat educativa i concretament, cada grup classe prengui un compromís que condueixi cap a la millora energètica del centre educatiu. Actualment s’ha iniciat el Projecte europeu d’estalvi d’energia a les escoles, EURONET 50-50 (Veure més informació a http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=443904), on hi participen 13 escoles de la província de Barcelona. La base del 50-50 és que el 50% de l'estalvi econòmic aconseguit fruit de les mesures d'eficiència energètica empreses pels alumnes sigui retornat a les escoles en forma de transferència econòmica. L'altre 50% serà un estalvi net de les factures que paga l'Ajuntament. El resultat, doncs, és que tothom hi surt guanyant: l'escola en majors possibilitats d'actuació i l'Ajuntament en forma de menors despeses en energia. Es proposa implementar aquesta metodologia al CEIP Joventut. El municipi disposa d'un Pla Director per al desenvolupament sostenible, pendent d'aprovació final, el qual proposa en el programa 2.14 l'elaboració i realització d'un programa d'activitats educatives adreçades principalment a escolars per tal de donar a conèixer i viure directament els avantatges que es deriven dels nous sistemes tecnològics amb beneficis per a la sostenibilitat. Relació amb d’altres accions PAES 6.3/2 i 6.4/3


Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Regidories d'Educació i Joventut

Període d’execució Contínua Agents implicats Personal del centre (docent i no docent) Cost d’inversió (€), IVA inclòs Escolars 0,0 € Associació de mares i pares d'alumnes Diputació de Barcelona Termini d’amortització (anys)

0,0


Consum energètic escola 10.286,58





Metodologia Es calcula un estalvi del 5% sobre el consum i les emissions del CEIP Joventut duent a terme el Projecte escolar relacionat específicament amb l’estalvi i l’eficiència energètica.




6.4 6.4/3 Programa d'ambientalització energètica de les entitats Difícilment quantificable


Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM Descripció Crear un Programa municipal per tal d'implicar el teixit associatiu de Callús en els compromisos municipals de reducció d’emissions de GEH. Es proposa que a partir de xerrades informatives i d’assessoraments específics sobre la problemàtica del canvi climàtic i les estratègies locals, els responsables i les juntes directives puguin prendre compromisos de reducció en els seus àmbits d’actuació. Els camps en els quals poden incidir les entitats del municipi són: la realització d’auditories energètiques i la millora de la gestió ambiental de les entitats; la compra ambientalment correcta; l’ambientalització de les festes i els esdeveniments populars, i altres iniciatives com ara la iniciativa "CeroCO2" per tal de compensar les emissions que generin les activitats, obtenint així el segell que ho acredita. Per més informació sobre Cero CO2 veure l’enllaç: http://www.ceroco2.org/.

Relació amb d’altres accions PAES 6.4/2



Mitjana Mig termini Alcaldia i Regidories de Cultura, Turisme, Comunicació i Participació Ciutadana

Període d’execució Contínua Agents implicats Entitats Cost d’inversió (€), IVA inclòs 0,0 € Termini d’amortització (anys)

0,0


Número d'accions desenvolupades per les entitats per reduir emissions Difícilment quantificable



http://www.ceroco2.org/




7.1 7.1/1 Foment del compostatge als horts municipals Difícilment quantificable


Altres Residus CP Descripció Es proposa impulsar el compostatge als 79 horts de propietat municipal ubicats al costat del riu Cardener facilitant als hortelans que hi estiguin interessats l'accés a un compostador adequat a les seves necessitats. L'objectiu final és aconseguir autocompostar la matèria orgànica generada pels hortelans tant als horts com als seus habitatges amb la posterior utilització del compost als horts. Per a informar els hortelans sobre la possibilitat d'obtenir un compostador en règim de préstec per part de l'Ajuntament es realitzarà una xerrada informativa. En aquesta xerrada s'informarà els hortelans interessats sobre l'ús adequat dels compostadors. Els hortelans firmaran amb l'Ajuntament un conveni de cessió del compostador. Per tal d'assegurar el correcte ús i funcionament del compostador es proposa realitzar un seguiment de cadascun dels compotadors facilitats, que consistirà en: - primera visita informativa, per a muntar el compostador al lloc adequat i resoldre dubtes - segona visita de seguiment, per tal de comprovar el bon ús del compostador Els hortelans assumiran, doncs, la responsabilitat de compostar la totalitat de la matèria orgànica que generin utilitzant els compostadors facilitats per l'Ajuntament. Posteriorment, el compost obtingut podrà ser utilitzat als horts, fomentant així el comerç de productes locals. Experiències: campanya de compostatge casolà al Pla de l'Estany (http://www.plaestany.cat/Les%C3%A0rees/MediAmbient/Campanyadecompostatgecasol%C3%A0/tabid/164/Default.aspx); programa de compostatge casolà del Consell Comarcal d'Osona (http://www.vilaweb.cat/noticia/2821623/consell-comarcal-dosona-dona-impuls-programa-compostatge-casola.html); tríptic informatiu de la campanya de compostatge casolà a Vilafant (http://www.vilafant.com/asp/docs/tr%C3%ADptic%20compostatge%20casol%C3%A0%20refet%20pub.pdf). Relació amb d’altres accions PAES 6.3/2



Mitjana Mig termini Regidories de Medi Ambient i de Participació Ciutadana

Període d’execució Contínua Agents implicats Ciutadans Cost d’inversió (€), IVA inclòs Hortelans amb petits horts Difícilment quantificable € Termini d’amortització (anys)


http://www.plaestany.cat/Les%C3%A0rees/MediAmbient/Campanyadecompostatgecasol%C3%A0/tabid/164/Default.aspx

http://www.plaestany.cat/Les%C3%A0rees/MediAmbient/Campanyadecompostatgecasol%C3%A0/tabid/164/Default.aspx

http://www.vilaweb.cat/noticia/2821623/consell-comarcal-dosona-dona-impuls-programa-compostatge-casola.html

http://www.vilaweb.cat/noticia/2821623/consell-comarcal-dosona-dona-impuls-programa-compostatge-casola.html

http://www.vilafant.com/asp/docs/tr%C3%ADptic%20compostatge%20casol%C3%A0%20refet%20pub.pdf



Compost obtingut als compostadors Difícilment quantificable


Percentatge de recollida selectiva

Pla d’acció per l’Energia Sostenible

122



7.3 7.3/1 Organització interna de l'Ajuntament per donar compliment al pacte d'alcaldes Difícilment quantificable


Altres Altres PDR Descripció El compromís del pacte d'alcaldes implica anar executant les accions previstes en el present document i d'altres que puguin sorgir entre la redacció d'aquest pla i l'any 2020. Bianualment caldrà presentar un informe de resultats a Brusel·les. Per tal de desenvolupar el PAES cal que anualment o bianualment s'acordin i es programin les accions que es desenvoluparan. Per al correcte seguiment de l'execució de les accions s'ha de designar un tècnic responsable. El control dels consums municipals és una eina bàsica per conèixer l'estat d'aplicació de les accions. Es proposa l'aplicació d'un programa informàtic que permeti establir un sistema d'aquest consum. En el cas de Callús, aquest control es pot dur a terme mitjançant un aplicatiu informàtic o bé mitjançant un full de càlcul Excel, ja que hi ha un número baix de pòlisses a controlar, gestionant i analitzant la despesa energètica que generen les diferents instal·lacions (dependències municipals i equipaments, quadres d'enllumenat...) a partir de les dades de les pòlisses introduïdes, ajudant a conèixer els consums i a controlar la facturació. El cost aproximat per a la realització d'aquest seguiment es compta en uns 400 € anuals. A més del control sobre equipaments i enllumenat públic també caldria establir un sistema per controlar els consums de carburant de vehicles (propis i externalitzats) i consums associats al cicle de l'aigua. Un altre aspecte a considerar és establir un registre de les instal·lacions d'energies renovables d'autoconsum del municipi: solars tèrmiques, calderes de biomassa, geotèrmica,... Relació amb d’altres accions PAES Totes


Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Alcaldia i totes les regidories

Període d’execució Contínua Agents implicats Treballadors municipals Cost d’inversió (€), IVA inclòs 0,0 € Termini d’amortització (anys)

0,0


Hores de dedicació de tècnic municipal en matèria de gestió del PAES Difícilment quantificable




4.3. TAULA RESUM DE LES ACCIONS I REDUCCIONS DEL PLA D’ACCIÓ PER ÀMBITS

Taula 27. Taula resum de les accions i reduccions del Pla d’Acció per àmbits

Nombre d’accions

% d’accions respecte del total

Reducció de CO2 en tones el 2020 Cost estimat (€)

Equipaments i serveis 16 41,03% 479,22 186.242,63 € Transport 6 15,38% 538,48 0,00 € Producció Local d’Energia 4 10,26% 329,82 2.339.889,04 € Planificació 3 7,69% 63,03 0,00 € Adquisició pública de béns i serveis 2 5,13% 97,74 0,00 €

Participació ciutadana 6 15,38% 268,00 45.600,00 € Altres: Residus i aigua 2 5,13% 0,00 0,00 €

Total 39 100,00% 1.776,29 2.571.731,67 €

Taula 28. Taula resum de les reduccions de CO2 del Pla d’Acció:

reduccions en l’àmbit PAES (percentatge i tones per habitant) i percentatge reduccions en l’àmbit Ajuntament

% Reducció àmbit PAES 25,94% Reducció àmbit PAES/habitant (tones/hab) 1,20 % Reducció àmbit Ajuntament 73,87%


4.4. TAULA TÈCNICA DEL PLA D’ACCIÓ

BALANÇ ENERGÈTIC kWh O kWhANY BALANÇ ECONÒMIC € o €/ANY EMISSIONS DE CO2EQ

CODI

CODI ACCIÓ TÍTOL TEMÀTICA TIPOL

OGIA CALENDARI

CONSUM ACTUAL

CONSUM DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

ESTALVI ACONSE-

GUIT COST

ACTUAL COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

ESTALVI ACONSE

GUIT

PERÍODE D'AMORTITZA

CIÓ (ANYS)

FACTOR D'EMISSIÓ EMPRAT

ESTALVI TCO2/ANY

1.1 1.1/1


Edificis I equipaments municipals CP

Mig termini 381.262,21 249.028,21 132.234,00

Inversió nul·la o petita o Inversió moderada

Difícilment quantificable 0,000443 58,58

1.1 1.1/2



Mig termini 381.262,21 381.262,21 0,00

Inversió important


1.1 1.1/3



Mig termini 216.000,86 195.031,86 20.969,00

Inversió important


0,000267 0,000202 19,19

1.1 1.1/4


Edificis I equipaments municipals PDR

Mig termini





1.1 1.1/5

Millora de la qualificació energètica dels equipaments existents

Edificis I equipaments municipals AM

Llarg termini





1.1 1.1/6

Telegestió dels equipaments municipals aprofitant la xarxa de fibra òptica municipal


Mig termini 381.262,21 305.348,76 75.913,45



0,000481 0,000267 23,37

1.1 1.1/7

Sensibilització dels usuaris dels equipaments sobre bon ús de les instal·lacions i bones pràctiques

Edificis I equipaments municipals AM

Mig termini 381.262,21 379.093,21 2.169,00 15.000,00 €


1.2 1.2/1

Control del consum de l'aigua dels horts per a promocionar l'ús eficient de l'aigua

Infraestructures (bombament, ...) CP

Mig termini 8.187,00 5.730,90 2.456,10



1.2 1.2/2

Elaboració d'un Pla Director del servei municipal d'abastament d'aigua

Infraestructures (bombament, ...) PDR

Curt termini 32.068,00 4.567,30 27.500,70 A determinar




CODI


OGIA CALENDARI

CONSUM ACTUAL

CONSUM DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

ESTALVI ACONSE-

GUIT COST


PROPOSADA

ESTALVI ACONSE

GUIT


CIÓ (ANYS)


ESTALVI TCO2/ANY

1.3 1.3/1

Canvi de les làmpades de l'enllumenat públic a tecnologia LED i telegestió de l'enllumenat públic

Enllumenat públic i semàfors CP

Curt termini 212.629,20 24.884,43 187.744,77 143.792,63 € 6 0,000443 83,17

1.3 1.3/2

Disminució de la potència contractada pels quadres d'enllumenat públic


Mig termini 0,00 0,00 € 0 0,00

1.3 1.3/3

Instal·lació de rellotges astronòmics als quadres d'enllumenat


Curt termini 212.629,20 210.309,61 2.319,59 450,00 € 0 0,000443 1,03

1.3 1.3/4

Col·locació d'una pinça per al control del consum elèctric de les pistes


Mig termini 0,00 600,00 €r

Difícilment quantificable 0,00

1.4 1.4/1

Foment de la instal·lació de calderes més eficients als habitatges privats Sector domèstic AM

Llarg termini 5.136.368,14 4.109.094,52 1.027.273,62



0,000267 0,000202 240,89

1.4 1.4/2 Auditories energètiques als habitatges Sector domèstic AM

Llarg termini 9.224.567,21 9.162.870,31 61.696,90 30.000,00 € 0

0,000481 0,000267 0,000227 20,67

1.5 1.5/1 Auditories energètiques als establiments comercials Sector serveis AM

Mig termini 2.034.512,54 1.993.822,29 40.690,25 12.000,00 € 0

0,000481 0,000279 0,000267 0,000227 16,95

2.1 2.1/1

Ambientalització de la compra i l'ús de la flota municipal de vehicles

Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) CP

Llarg termini 5.273,05 4.165,70 1.107,35

0 (reposició vehicles vells) 0 0,000267 0,29

2.1 2.1/2

Ambientalització dels plecs de clàusules dels serveis de recollida de residus: eficiència dels vehicles

Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) AM

Mig termini 44.082,44 34.825,13 9.257,31 0,00 € 0 0,000267 2,47

2.3 2.3/1 Cursos de conducció eficient per als ciutadans

Transport privat i comercial AM

Mig termini 12.066.042,41 11.462.740,29 603.302,12 0,00 € 0

0,000249 0,000267 157,56

2.3 2.3/2 Renovació i ambientalització del parc de vehicles

Transport privat i comercial PDR

Curt termini 12.066.042,41 10.799.107,96 1.266.934,45 0,00 € 0

0,000249 0,000267 330,89

2.3 2.3/3 Foment del cotxe compartit Transport privat i comercial AM

Mig termini 12.066.042,41 11.945.381,99 120.660,42 0,00 € 0

0,000249 0,000267 31,51

2.3 2.3/4 Foment del vehicle elèctric Transport privat i comercial AM

Llarg termini 12.066.042,41 12.005.712,20 60.330,21



0,000443 0,000267 15,76



CODI


OGIA CALENDARI

CONSUM ACTUAL

CONSUM DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

ESTALVI ACONSE-

GUIT COST


PROPOSADA

ESTALVI ACONSE

GUIT


CIÓ (ANYS)


ESTALVI TCO2/ANY

3.1 3.1/1

Instal·lació de mòduls fotovoltaics als equipaments municipals

Fonts d'energia renovables ER

Curt termini 0,00 667.407,41 € 11 anys aprox. 0,000481 88,70

3.1 3.1/2

Instal·lació de mòduls fotovoltaics per a abastir la bomba de bombament d'aigua del riu Cardener als horts


Llarg termini 0,00 19.259,26 € 11 anys aprox. 0,000481 2,56

3.1 3.1/3 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als habitatges


Llarg termini 0,00 518.685,33 € 11 anys aprox. 0,000481 74,85

3.1 3.1/4

Instal·lació de mòduls fotovoltaics als sostres de les naus industrials


Llarg termini 0,00 1.134.537,04 € 11 anys aprox. 0,000481 163,71

4.1 4.1/1

Inclusió de criteris sostenibles i d'adaptació al canvi climàtic en la redacció del PAUM Planejament urbà PDR

Mig termini

Difícilment quantificable 0,00 € 0


4.1 4.1/2 Ordenança fiscal per a fomentar l'eficiència energètica als edificis Planejament urbà PDR

Mig termini



4.2 4.2/1


Plans de mobilitat o transport AM

Mig termini 12.066.042,41 11.824.721,56 241.320,85

Difícilment quantificable 0

0,000249 0,000267 63,03

5.1 5.1/1

Incorporació de criteris ambientals en la compra de productes i en els plecs de condicions tècniques

Requisits d'eficiència energètica AM

Mig termini



5.2 5.2/1

Priorització de la compra d'electricitat verda per part de l'Ajuntament

Requisits d'energia renovable ER

Llarg termini 0,00


Difícilment quantificable 97,74


128


CODI


OGIA CALENDARI

CONSUM ACTUAL

CONSUM DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

ESTALVI ACONSE-

GUIT COST


PROPOSADA

ESTALVI ACONSE

GUIT


CIÓ (ANYS)


ESTALVI TCO2/ANY

6.1 6.1/1

Creació d'un servei d'informació als ciutadans sobre eficiència energètica i energies renovables

Serveis d'assessorament AM

Mig termini





6.3 6.3/1

Foment dels processos participatius en les instal·lacions de mòduls solars fotovoltaics als equipaments municipals

Sensibilització i treball amb xarxes locals AM

Llarg termini 0,00 0,00 € 0 0,00

6.3 6.3/2

Campanyes de comunicació ciutadana en matèria d'estalvi energètic, estalvi d'aigua i prevenció i recollida selectiva de residus

Sensibilització i treball amb xarxes locals AM

Curt termini 9.224.567,21 463.517,54 45.000,00 € 0

0,000481 0,000267 0,000227 1.241 320 -267,70 -667,69 -2.102,66 -1.236,22 -1.201,38 7,82 -615,72 264,90

6.4 6.4/1

Sensibilització dels treballadors de l'Ajuntament sobre ús, reciclatge i consum responsable de béns i serveis

Formació i educació ambiental AM

Curt termini



6.4 6.4/2

Creació d'un projecte d'ambientalització energètica escolar


Mig termini 205.731,50 195.444,92 10.286,58 0,00 € 0

0,000481 0,000267 3,10

6.4 6.4/3 Programa d'ambientalització energètica de les entitats


Mig termini



7.1 7.1/1 Foment del compostatge als horts municipals Residus CP

Mig termini





7.3 7.3/1

Organització interna de l'Ajuntament per donar compliment al pacte d'alcaldes Altres PDR

Curt termini




4.5. FONTS DE FINANÇAMENT

L’Ajuntament de Callús disposa de subvencions i ajuts convocats pels ens públics, Aixa com de recursos de finançament, que poden ser d’aplicació per a l’execució de les accions del PAES.

A continuació es resumeixen en forma de taula les principals fonts de finançament per a cadascuna de les accions del PAES.

EQUIPAMENTS I SERVEIS Codi acció Títol DIBA DMAH ICAEN ARC ACA BEI

1.1/1


1.1/2


1.1/3 Instal·lació de caldera de gas natural al CEIP Joventut i instal·lació de calderes de biomassa per a la calefacció al Casal del Poble i Escoles Velles

1.1/4 Sobrepassar els criteris mínims establerts en el Decret d'Ecoeficiència i en el nou Codi Tècnic de l'Edificació en la construcció de nous equipaments

1.1/5 Millora de la qualificació energètica dels equipaments existents

1.1/6 Telegestió dels equipaments municipals aprofitant la xarxa de fibra òptica municipal

1.1/7 Sensibilització dels usuaris dels equipaments sobre bon ús de les instal·lacions i bones pràctiques

1.2/1 Control del consum de l'aigua dels horts per a promocionar l'ús eficient de l'aigua

1.2/2 Elaboració d'un Pla Director del servei municipal d'abastament d'aigua

1.3/1 Canvi de les làmpades de l'enllumenat públic a tecnologia LED i telegestió de l'enllumenat públic

1.3/2 Disminució de la potència contractada pels quadres d'enllumenat públic

1.3/3 Instal·lació de rellotges astronòmics als quadres d'enllumenat

1.3/4 Col·locació d'una pinça per al control del consum elèctric de les pistes

1.4/1 Foment de la instal·lació de calderes més eficients als habitatges privats

1.4/2 Auditories energètiques als habitatges

1.5/1 Auditories energètiques als establiments comercials


TRANSPORT Codi acció Títol DIBA DMAH ICAEN ARC ACA BEI

2.1/1 Ambientalització de la compra i l’ús de la flota municipal de vehicles

2.1/2 Ambientalització dels plecs de clàusules dels serveis de recollida de residus: eficiència dels vehicles

2.3/1 Cursos de conducció eficient per als ciutadans

2.3/2 Renovació i ambientalització del parc de vehicles

2.3/3 Foment del cotxe compartit

2.3/3 Foment del vehicle elèctric

PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA Codi acció Títol DIBA DMAH ICAEN ARC ACA BEI

3.1/1 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als equipaments municipals

3.1/2 Instal·lació de mòduls fotovoltaics per a abastir la bomba de bombament d'aigua del riu Cardener als horts

3.1/3 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als sostres dels habitatges

3.1/4 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als sostres de les naus industrials

PLANIFICACIÓ Codi acció Títol DIBA DMAH ICAEN ARC ACA DPTOP

4.1/1 Inclusió de criteris sostenibles i d'adaptació al canvi climàtic en la redacció del PAUM

4.1/2 Ordenança fiscal per a fomentar l'eficiència energètica als edificis

4.2/1


ADQUISICIÓ PÚBLICA DE BÉNS I SERVEIS Codi acció Títol DIBA DMAH ICAEN ARC ACA BEI

5.1/1 Incorporació de criteris ambientals en la compra de productes i en els plecs de condicions tècniques

5.2/1 Priorització de la compra d'electricitat verda per part de l'Ajuntament


131

PARTICIPACIÓ CIUTADANA Codi acció Títol DIBA DMAH ICAEN ARC ACA BEI

6.1/1 Creació d'un servei d'informació als ciutadans sobre eficiència energètica i energies renovables

6.3/1 Foment dels processos participatius en les instal·lacions de mòduls solars fotovoltaics als equipaments municipals

6.3/2 Campanyes de comunicació ciutadana en matèria d'estalvi energètic, estalvi d'aigua i prevenció i recollida selectiva de residus

6.4/1 Sensibilització dels treballadors de l'Ajuntament sobre ús, reciclatge i consum responsable de béns i serveis

6.4/2 Creació d'un projecte d'ambientalització energètica escolar

6.4/3 Programa d'ambientalització energètica de les entitats

ALTRES Codi acció Títol DIBA DMAH ICAEN ARC ACA BEI

7.1/1 Foment del compostatge als horts municipals

7.3/1 Organització interna de l'Ajuntament per donar compliment al pacte d'alcaldes


133

4.6. DETALL DE LES ACCIONS A DESENVOLUPAR ALS EQUIPAMENTS MUNICIPALS

S’han realitzat avaluacions energètiques a 4 equipaments del municipi: camp de futbol municipal; Fundació Aplicació; piscina, poliesportiu i magatzem; i pistes de vòlei, bàsquet i tennis. A partir de les avaluacions s’han definit un seguit d’accions a desenvolupar.

A part d’aquestes avaluacions, el municipi compta amb auditories energètiques dutes a terme el juliol de 2010 a 4 equipaments més: Casal del Poble, CEIP Joventut, Edifici Consistorial i Escoles Velles.

A continuació es presenta, en forma de taula, el resum de les accions proposades per a cadascun dels equipaments que disposen d’auditoria energètica de juliol de 2010, o als quals s’ha fet avaluació energètica..

En el cas de les avaluacions energètiques realitzades en el marc del PAES, per a cadascun dels equipaments s’indiquen les accions segons l’ordre de prioritat que se’ls ha assignat, determinat per la factibilitat de l’actuació, el període de retorn i l’estalvi obtingut (en €, energia i tones de GEH).

* Aquestes actuacions no inclouen la mà d’obra.

En el cas de les auditories energètiques realitzades el juliol de 2010, es llisten les actuacions proposades segons la temàtica i el cost aproximat assignat a l’auditoria.


4.6.1. AVALUACIONS ENERGÈTIQUES REALITZADES DINS L’ÀMBIT PAES

Equipament Ordre de prioritat Descripció de l’actuació Cost aproximat

(€) Estalvi energètic aproximat (kWh)

Estalvi econòmic aproximat (€)

Període de retorn / amortització

Tn de CO2 estalviades

1* Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led). 40.746,89 6.124,86 733,13 55,58 2,71

2* Instal·lació solar fotovoltaica 74.074,07 22.222,22 2.500,00 11 9,84

3 Millorar els hàbits energètics dels treballadors i dels usuaris A determinar A determinar A determinar A determinar A determinar

Camp de futbol municipal

114.820,96 28.347,08 3.233,13 12,55

1* Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led) 9.218,29 4.149,12 602,50 15,30 1,84

2* Telegestió de la climatització 9.350,00 2.040,00 229,50 40,74 0,90


Fundació Aplicació

18.658,29 6.189,12 832,00 2,74

1* Instal·lació solar fotovoltaica 51.851,85 15.555,56 1.750,00 11 6,89

2* Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led) 25.382,44 3.740,66 715,33 35,48 1,66


Piscina, poliesportiu i magatzem municipal

77.234,29 19.296,22 2.465,33 8,55


136

Equipament Ordre de prioritat Descripció de l’actuació Cost aproximat

(€) Estalvi energètic aproximat (kWh)

Estalvi econòmic aproximat (€)

Període de retorn / amortització


1* Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led) 33.326,06 10.535,04 1.379,50 24,16 4,67


Pistes de vòlei, bàsquet i tennis

33.326,06 10.535,04 1.379,50 4,67


4.6.2. AUDITORIES ENERGÈTIQUES REALITZADES EL JULIOL DE 2010

EDIFICI CONSISTORIAL

Tipologia actuacions Descripció de l’actuació Cost aproximat

Estalvi energètic aproximat


M-101.1.1 Elaboració d'un manual d'ús i bones pràctiques específic per l'edifici consistorial IPN 19 0 0,00

M-101.1.2 Presentació i difusió del contingut del manual als usuaris habituals de l'Ajuntament IPN 0 0,00

Manual d'ús i bones pràctiques

M-101.1.3 Seguiment i actualització anual del manual IPN 554 0,25

M-101.2.1 Projecte executiu (segons RITE) per implantar la climatització més eficient IM 20 0 0,00

M-101.2.2 Quan es realitzi la substitució d'aparells de clima, realitzar l'elecció d'aquests que portin incorporats dispositius LONWORKS compatibles amb la telegestió proposada i classificades energèticament del tipus A

IM 11.070 4,90

M-101.2.3 Implantació de sensors de presència i temperatura en cada estància com a imputs a la telegestió IPN 2.768 1,23

Climatització

M-101.2.4 Baixar i unificar la temperatura de consigna IPN 2.768 1,23

M-101.3.1 Sistema de regulació i control per un sistema centralitzat de gestió IImp 21 5.535 2,45

M-101.3.2 Regulació de la il·luminació artificial en funció de l'aportació de llum natural IM 2.768 1,23

M-101.3.3 Control d'enecesa i apagada en espais poc utilitzats i en nombre d'ocupants IM 2.768 1,23

M-101.3.4 Control d'encesa i apagada progressiva segons la presència en àrees diàfanes amb varis o molts llocs de treball (vestíbul, recepció planta 1 i recepció planta 2)

IM 2.768 1,23

M-101.3.5 Substituir les làmpades halògenes convencionals (50W) i els seus transformadors electromagnètics (10W) per altres d'alta eficiència i reactàncies electròniques

IPN 8.303 3,68

M-101.3.6 Contemplar la possibilitat d'instal·lar làmapades tipus LED IM 0 0,00

M-101.3.7 Programa de neteja anual de làmapades i llumineres per mantenir el nivell d'il·luminació adequat IPN 0 0,00

Enllumenat

M-101.3.8 Conscienciar als usuaris que s'aconsegueix estalviar molta energia mitjançant un ús responsable dels sistemes d'il·luminació

IPN 0 0,00

M-101.4.1 Adquisició d'electrodomèstics i aparells d'ofimàtica amb classificació tipus A o B IPN 5.535 2,45

M-101.4.2 Estudiar la possibilitat d'incorporar un estabilitzador electrònic de tensió. Sol·licitar els serveis d'un professional qualificat IM 554 0,25

M-101.4.3 Informar i aplicar el mode stanby en períodes llargs d'activitat. Desconnectar totalment l'equip en períodes superiors a 5 hores

IPN 0 0,00

Electricitat

Altres receptors elèctrics

M-101.4.4 Etiquetar els aparells que es poden apagar i que no s'hagin d'utilitzar a curt termini (p.e. Etiqueta verda) i també els que no es poden apagar (p.e. Etiqueta vermella)

IPN 2.768 1,23

19 IPN: Inversió petita o nul·la. 20 IM: Inversió moderada. 21 IImp: Inversió important.


M-101.5.1 Revisió i detecció peròdica (estiu i hivern) dels tancaments de finestres i portes (especialment les exteriors), caixes de persianes, humitats, goteres, etc.

IPN 554 0,25

M-101.5.2 Injectar un aïllament adequat (de baix impacte ambiental) dins la càmera d'aire de les parets exteriors de l'edifici IImp 2.768 1,23

M-101.5.3 Eliminar els ponts tèrmics de l'envolvent (caixes de persianes, pilars, front de forjats, etc.) IImp 554 0,25

M-101.5.4 Possibilitar d'aïllar la coberta corresponent a la sala de reunions i a l'alcaldia amb materials de baix impacte ambiental IImp 2.768 1,23

M-101.5.5 Substituir o incorporar a l'exterior finestres amb doble vidre i de baixa emissivitat tèrmica i muntats sobre marcs amb inexistència de pont tèrmic

IM 8.303 3,68

Pell de l'edifici

M-101.5.6 Incorporar elements de protecció solar als tancaments de vidre on incideix el sol directament (porta entrada edifici i la seva pèrgola, etc.)

IM 5.535 2,45

M-101.7.1 Revisió anual de la tarifa i la companyia comercialitzadora d'energia elèctrica i contractar la més apropiada a les necessitats. IPN 0 0,00

M-101.7.2 Registre de lectures dels comptadors d'electricitat. Nomenar un responsable IPN 0 0,00

Comercialitzadora electricitat

M-101.7.3 Estudi i instal·lació d'energia solar fotovoltaica a la coberta i/o façana de l'edifici IImp 0 0,00

M-101.8.1 Cisternes del vàter amb volum reduït de descàrrega i de doble descàrrega IPN 0 0,00

M-101.8.2 Airejadors per a les aixetes de les piques dels serveis i amb limitadors de cabal IPN 0 0,00

M-101.8.3 Aixetes amb sensor d'infrarojos o polsadors temporitzats IPN 0 0,00M-101.8.4 Estudiar la possibilitat d'instal·lar urinaris murals sense aigua IM 0 0,00

M-101.8.5 Aprofitament de l'aigua pluvial i sobrant de piscines per a reg, cisternes de vàters, etc. IImp 0 0,00

Altres

Aigua i ACS

M-101.8.6 Reutilització d'aigües grises per a reg IImp 0 0,00

Total 68.641 30,41


CASAL DEL POBLE




M-102.1.1 Elaboració d'una sèrie de retolacions i indicadors repartits en punts estratègics amb normes (o eslògans) sobre l'ús i hàbits en els aparells consumidors energètics

IPN 0 0,00

Sensisbilització a l'usuari M-102.1.2 Informació i conscienciació a l'usuari de la necessitat

de fer petits canvis en hàbits envers les instal·lacions d'ús col·lectiu (futlletons explicatius, díptics, carles, etc.)

IPN 109 0,05

Climatització M-102.2.4 Eliminació total de la instal·lació d'aire condicionat IPN 10.816 4,79

M-102.3.1 Sistema de regulació i control per un sistema centralitzat de gestió IImp 1.093 0,48

M-102.3.2 Regulació de la il·luminació artificial en funció de l'aportació de llum natural IM 546 0,24

M-102.3.3 Control d'encesa i apagada en espais poc utilitzats i en nombre d'ocupants IPN 546 0,24

M-102.3.4 Contemplar la possibilitat de canviar fluorescents de reactància electromagnètica (vestidors) i instal·lar làmpades més eficients

IPN 109 0,05

M-102.3.5 Programa de neteja anual de làmpades i llumineres per mantenir el nivell de il·luminació adequat IPN 0 0,00

Enllumenat

M-102.3.6 Conscienciar als usuaris que s'aconsegueix estalviar energia mitjançant un ús responsable dels sistemes d'il·luminació IPN 0 0,00

M-102.4.1 Desconnectar el termoelèctric i frigorífics durant els llargs períodes d'inactivitat de l'edifici. Informar amb etiquetes visibles i nomenar un responsable en cadascuna de les activitats que s'imparteixen

IPN 219 0,10

Electricitat

Altres receptors elèctrics M-102.4.2 Quan s'hagin de canviar, adquirir electrodomèstics amb

classificació tipus A o B IPN 109 0,05

M-102.7.1 Revisió anual de la tarifa i la companyia comercialitzadora d'energia elèctrica i contractar la més apropiada a les necessitats. Nomenar un responsable

IPN 0 0,00


M-102.7.3 Estudi i instal·lació d'energia solar fotovoltaica a la coberta i/o façana de l'edifici IPN 0 0,00

Comercialitzadora d'electricitat

M-102.7.4 Fomentar la creació d'un consorci per negociar millors preus dels combustibles. Evitar comprar petites quantitats IPN 0 0,00

M-102.2.1 Realitzar un projecte executiu (segons RITE) per implantar la climatització per terra radiant amb aigua a baixa temperatura, combinant en la mateixa instal·lació un sistema de terra refrescant

IM 0 0,00

M-102.2.2 Substitució de la caldera per una de nova (preferentment biomassa), l'eleccció d'aquesta haurà de portar incorporada dispositius LONWORKS compatible amb la telegestió proposada, instal·lació sistema terra radiant i refrescant

IImp 10.925 4,84Caldera gasoil

M-102.2.3 Implantació de sensors de presència, sensors d'obertura de portes i de temperatura en espais estratègics del local, com a imputs a la telegestió

IPN 546 0,24



M-102.8.3 Aixetes amb sensor d'infrarojos o polsadors temporitzats IPN 0 0,00

Altres - kW tèrmics convertits

Aigua i ACS

M-102.8.4 Estudiar la possibilitat d'instal·lar urinaris murals sense aigua IPN 0 0,00

Total 25.018 11,08


CEIP JOVENTUT




M-103.1.1 Proposta d'elaboració d'un crèdit d'ús i bones pràctiques propi IPN 0 0,00

M-103.1.2 Difusió del crèdit dins el curs escolar IPN 554 0,25Crèdit docent

M-103.1.3 Actualització anual IPN 553 0,24

M-103.2.3 Implantació de rellotges temporitzadors en el circuit dels radiadors elèctrics dels mòduls prefabricats i establir un horari de funcionament

IPN 2.625 1,16Climatització

M-103.2.4 Implantació de sensors de presència en els vestidors de l'edifici annex IPN 525 0,23

M-103.3.1 Sistema de regulació i control per un sistema centralitzat de gestió IImp 0 0,00

M-103.3.2 Regulació de la il·luminació artificial en funció de l'aportació de llum natural IM 5.542 2,46

M-103.3.3 Control d'encesa i apagada en espais poc utilitzats i en nombre d'ocupants IM 554 0,25

M-103.3.4 Contemplar la possibilitat de canviar fluorescents de reactància electromagnètica i instal·lar làmpades més eficients IM 2.771 1,23


Enllumenat

M-103.3.6 Conscienciar als usuaris que s'aconsegueix estalviar molta energia mitjançant un ús responsable dels sistemes d'il·luminació

IPN 0 0,00

M-103.4.1 Adquisició d'electrodomèstics i aparells d'ofimàtica amb classificació tipus A o B IPN 1.796 0,80

M-103.4.2 Estudiar la possibilitat d'incorporar un estabilitzador electrònic de tensió. Sol·licitar els serveis d'un professional qualificat

IM 359 0,16


IPN 3.593 1,59

Electricitat


M-103.4.4 Etiquetar els aparells que es poden apagar i que no s0hagin d'utilitzar a curt termini (p.e. Etiqueta verda) i també els que no es poden apagar (p.e. Etiqueta vermella)

IPN 1.796 0,80


IPN 1.771 0,78

M-103.5.2 Injectar un aïllament adequat (de baix impacte ambiental) dins la càmera d'aire de les parets exteriors de l'edifici

IImp 8.854 3,92

M-103.5.3 Eliminar els ponts tèrmics de l'envolvent (caixes de persianes, pilars, front de forjats, etc.) IImp 1.771 0,78

M-103.5.4 Possibilitar d'aïllar la coberta del segon pis de l'edifici principal amb materials de baix impacte ambiental IImp 8.854 3,92

M-103.5.5 Substituir les finestres per altres amb dobñe vidre i de baixa emissivitat tèrmica i muntats sobre marcs sense ponts tèrmics

IM 26.563 11,77

Pell de l'edifici

M-103.5.6 Cobrir per la part superior el pati Rocalla amb vidre abatible per reproduir l'efecte d'hivernacle a l'hivern i l'efecte xemeneia a l'estiu

IM 1.771 0,78

M-103.7.1 Revisió anual de la tarifa i la companyia comercialitzadora d'energia elèctrica i de gas i contractar la més apropiada a les necessitats. Nomenar responsable

IPN 0 0,00

Altres - kW tèrmics convertits

Comercialitzadora electricitat



M-103.7.3 Estudi i instal·lació d'energia solar fotovoltaica a la coberta i/o façana de l'edifici IImp 0 0,00

M-103.2.1 Realització d'un estudi de sectrorialització de calefacció en l'edifici principal, amb telegestió individual per a cada aula

IM 0 0,00

M-103.2.2 Implantació de vàlvules termostàtiques a cada radiador IPN 2.771 1,23

Caldera gas- kw tèrmics convertits

M-103.2.5 Execució de les obres d'acondicionament segons l'estudi de l'actuació de sectorialització de la calefacció IImp 5.542 2,46




M-103.8.4 Estudiar la possibilitat d'instal·lar urinaris murals sense aigua IM 0 0,00


Aigua i ACS

M-103.8.6Reutilització d'aigües grises per a reg IImp 0 0,00

Total 78.565 34,80


ESCOLES VELLES




Sensibilització usuari

M-104.1.1 Elaboració d'una sèrie de rètols i indicadors distribuïts en diferents punts estratègics. El contingut dels quals serien les normes (o eslòogans) sobre l'ús i els hàbits dels aparells consumidors d'energia

IPN 399 0,18

M-104.3.1 Sistema de regulació i control per un sistema centralitzat de gestió IImp 231 0,10

M-104.3.2 Regulació de la il·luminació artificial en funció de l'aportació de llum natural IM 23 0,01

M-104.3.3 Control d'encesa i apagada en espais públics poc utilitzats i en nombre d'ocupants (vestíbul, despatxos individuals, banys)

IM 23 0,01


M-104.3.5 Conscienciar als usuaris que s'aconsegeuxi estalviar molta energia mitjançant un ús responsable dels sistemes d'il·luminació

IPN 0 0,00

M-104.3.6 Pintar les parets enfosquides amb colors clars per augmentar l'eficiència energètica de la il·luminació -VEII- (sobretot el despatx)

IPN 0 0,00

Enllumenat

M-104.3.7 Substitució de les làmpades halògenes dels patis per altres més eficients IPN 0 0,00

M-104.4.1 Adquisició d'electrodomèstics i aparells d'ofimàtica amb classificació tipus A o B IPN 83 0,04


IPN 207 0,09

Electricitat


M-104.4.3 Etiquetar els aparells que es poden apagar i que no s0hagin d'utilitzar a curt termini (p.e. Etiqueta verda) i també els que no es poden apagar (p.e. Etiqueta vermella)

IPN 41 0,02


IPN 0 0,00

M-104.5.2 Aïllament adequat (de baix impacte ambiental) de les parets exteriors de l'edifici i de la teulada IImp 1.674 0,74

M-104.5.3 Eliminar els ponts tèrmics de l'envolvent (caixes de persianes, pilars, front de forjats, etc.) IImp 5.022 2,22

Pell de l'edifici

M-104.5.4 Rehabilitar les finestres o substituir-les per altres amb doble vidre i de baixa emissivitat tèrmica i muntats sobre marcs sense ponts tèrmics

IM 8.370 3,71

M-104.7.1 Revisió anual de la tarifa i la companyia comercialitzadora d'energia elèctrica i contractar la més apropiada a les necessitats.

IPN 0 0,00


Comercialitzadora energia

M-104.7.3 Estudi i instal·lació d'energia solar fotovoltaica a la coberta i/o façana de l'edifici INP 0 0,00

M-104.2.1 Substitució del grup tèrmic actual per un altre més eficient, preferentment d'origen renovable i amb mòdul de comunicació LONWORKS incorporat

IImp 10.044 4,45

M-104.2.2 Sectoritzar el circuit en tres zones independents, amb equips reguladors compatibles amb la telegestió IImp 6.696 2,97

Altres - kW

tèrmics convertits

Caldera gasoil

M-104.2.3 Estudi de viailitat per la implantació de calefacció per terra radiant IPN 0 0,00


143

M-104.2.4 Implantació de sensors de presència i temperatura en cada estància com a imputs a la telegestió IM 1.674 0,74




M-104.8.4 Estudiar la possibilitat d'instal·lar urinaris murals sense aigua IM 0 0,00


Aigua i ACS

M-104.8.6 Reutilització d'aigües grises per a reg IImp 0 0,00

Total 34.510 15,29


145

5. PLA DE SEGUIMENT DEL PAES DE CALLÚS

El Pla de Seguiment del PAES de Callús inclou la descripció dels informes de seguiment i el protocol per a la recopilació de dades, valoració i redacció dels informes, complint tres objectius:

• Avaluar el grau de compliment del compromís adquirit per l’Ajuntament en l’adhesió al pacte d’alcaldes i alcaldesses mitjançant els Indicadors de Seguiment del PAES

• Avaluar l’estat d’execució del PAES

• Ser l’eina per elaborar l’informe de compliment del PAES a la DGTREN (Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea), que s’ha de lliurar bianualment.

5.1. INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES

Per a avaluar el compliment dels compromisos adquirits de reducció de les emissions, es presenten a continuació els següents indicadors:

• Indicadors de seguiment del PAES

• Indicadors/objectius xarxa influenciats

• Indicadors de seguiment del Pla d’acció del PAES


147

5.1.1. TAULA RESUM INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES

Indicadors de seguiment del PAES

Indicador 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2020 Ind.1.1 Emissions de GEH totals (tn CO2eq/any) 9.727,12 9.180,97 10.098,56 9.791,82 9.976,35 11.237,09 10.580,21 10.917,58 Ind.1.2 Emissions de GEH per habitant (tn CO2eq/hab/any) 7,32 6,92 7,39 6,91 6,99 7,61 6,71 6,78 Ind.2.1 Emissions de GEH àmbit PAES totals (tn CO2eq/any) 5.721,56 5.563,73 5.977,54 5.769,81 5.487,16 6.848,34 7.047,93 7.345,00 5.072,05

Ind.2.2 Emissions de GEH àmbit PAES per habitant (tn CO2eq/hab/any) 4,31 4,19 4,38 4,07 3,85 4,64 4,47 4,56 3,43

Ind.3 Emissions de GEH de l'Ajuntament (tn CO2eq/any) 271,72 230,13 306,29 71,01 Ind.4 Emissions de GEH del sector domèstic (tn CO2eq/any) 2.463,72 2.334,61 2.554,96 2.609,23 2.686,46 3.089,91 3.052,29 3.146,54 2.753,50 Ind.5 Emissions de GEH del sector terciari (tn CO2eq/any) 581,89 546,57 626,78 615,28 658,16 795,91 728,19 873,84 615,25 Ind.6 Emissions de GEH del sector transport (tn CO2eq/any) 2.655,32 2.793,02 2.844,24 3.005,39 3.160,72 3.151,30 3.299,01 3.309,63 2.615,58 Ind.7 Emissions de GEH gestió residus (tn CO2eq/any) 621,72 652,40 577,77 562,05 551,55 594,93 388,31 482,10 485,57 Ind.8 Emissions de GEH cicle de l'aigua (tn CO2eq/any) 51,39 37,93 37,08 22,49

Pla de Seguiment

148

Indicador 1.1: Emissions de GEH totals (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH del conjunt del municipi, en global, expressades en tones de CO2eq per any.

Responsable de facilitar les dades:

Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona), Agència de Residus de Catalunya

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia de cada sector: primari, indústria, serveis, transport, domèstic i tractament de residus, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de cada sector, i la suma d’emissions permet conèixer les emissions globals del municipi.

RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA:

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

12.000,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.1.1 9.727,12 9.180,97 10.098,56 9.791,82 9.976,35 11.237,09 10.580,21 10.917,58

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH del municipi Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020:


149

Indicador 1.2: Emissions de GEH totals, per habitant (tn CO2eq/hab.any)

Descripció:

Emissions de GEH del conjunt del municipi, en global, expressades en tones de CO2eq per habitant i any.



Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia de cada sector: primari, indústria, serveis, transport, domèstic i tractament de residus, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de cada sector, i la suma d’emissions permet conèixer les emissions globals del municipi en relació al nombre d’habitants.

RESULTAT I REPRESENTACIÓ GRÀFICA:

6,20

6,40

6,60

6,80

7,00

7,20

7,40

7,60

7,80

tn C

O2e

q/ha

b/an

y

Ind.1.2 7,32 6,92 7,39 6,91 6,99 7,61 6,71 6,78

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH del municipi per habitant Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/hab/any 2020:

Pla de Seguiment

150

Indicador 2.1: Emissions de GEH àmbit PAES totals (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH dels àmbits inclosos al PAES: ajuntament, domèstic, terciari, transport i residus, expressades en tones de CO2eq per any.



Mètode de càlcul:

Els àmbits de compromís del PAES són: ajuntament, domèstic, terciari, transport i residus. A partir de les dades de consum d’energia de cadascun d’aquests sectors, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de cada sector.

RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00

1.000,00

2.000,00

3.000,00

4.000,00

5.000,00

6.000,00

7.000,00

8.000,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.2.1 5.721,56 5.563,73 5.977,54 5.769,81 5.487,16 6.848,34 7.047,93 7.345,00 5.072,05

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH dels àmbits amb compromís PAES Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 5.072,05 tnCO2eq


151

Indicador 2.2: Emissions de GEH àmbit PAES totals per habitant (tn CO2eq/hab.any)

Descripció:

Emissions de GEH dels àmbits inclosos al PAES: ajuntament, domèstic, terciari, transport i residus, expressades en tones de CO2eq per habitant i any.



Mètode de càlcul:

Els àmbits de compromís del PAES són: ajuntament, domèstic, terciari, transport i residus. A partir de les dades de consum d’energia de cadascun d’aquests sectors, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de cada sector.


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

4,50

5,00

tn C

O2e

q/ha

b/an

y

Ind. 2.2 4,31 4,19 4,38 4,07 3,85 4,64 4,47 4,56 3,43

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions de GEH per habitant dels àmbits amb compromís PAES Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/hab/any 2020: 3,43 tnCO2eq/hab

Pla de Seguiment

152

Indicador 3: Emissions de GEH de l’Ajuntament (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions municipals de GEH, amb compromís del PAES.


Alcaldia, Regidoria de Medi Ambient

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia de l’Ajuntament corresponents als equipaments, l’enllumenat públic, els semàfors, la flota de vehicles municipals i els vehicles dels serveis externalitzats i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de l’Ajuntament.


0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

300,00

350,00

400,00

450,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.3 271,72 230,13 306,29 71,01

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit municipal Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 71,01 tn CO2eq


153

Indicador 4: Emissions de GEH del sector domèstic (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH de l’àmbit domèstic, amb compromís del PAES.


Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona)

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia del sector domèstic, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH d’aquest sector. A aquesta xifra cal restar les emissions estalviades per generació d’electricitat a partir de fonts renovables instal·lades en habitatges.


0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

3.000,00

3.500,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.4 2.463,72 2.334,61 2.554,96 2.609,23 2.686,46 3.089,91 3.052,29 3.146,54 2.753,50

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit domèstic Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 2.753,50 tn CO2eq

Pla de Seguiment

154

Indicador 5: Emissions de GEH del sector terciari (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH del sector terciari, amb compromís del PAES.



Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia del sector terciari, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH d’aquest sector. A aquesta xifra cal restar les emissions estalviades per generació d’electricitat a partir de fonts renovables instal·lades en sostres industrials.


0,00

100,00

200,00

300,00

400,00

500,00

600,00

700,00

800,00

900,00

1.000,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.5 581,89 546,57 626,78 615,28 658,16 795,91 728,19 873,84 615,25

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit terciari Periodicitat: anual



155

Indicador 6: Emissions de GEH del sector transport (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH del sector transport, amb compromís del PAES.



Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia del sector transport, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH d’aquest sector. En les dades de transport s’hi inclou el consum d’energia corresponent als vehicles municipals, tant els propis de l’Ajuntament (brigada i policia local) com els vehicles de serveis (recollida de residus i recollida selectiva).


0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

3.000,00

3.500,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.6 2.655,32 2.793,02 2.844,24 3.005,39 3.160,72 3.151,30 3.299,01 3.309,63 2.615,58

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit del transport Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 2.615,58 tn CO2eq

Pla de Seguiment

156

Indicador 7: Emissions de GEH gestió residus (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH del sector residus, amb compromís del PAES.


Empresa concessionària de la gestió dels residus, Agència de Residus de Catalunya, Ecoembes i Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona)

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de generació de residus, de les caracteritzacions dels envasos i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions directes de GEH del tractament de la fracció resta, la FORM i la recollida selectiva.


0,00

100,00

200,00

300,00

400,00

500,00

600,00

700,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.7 621,72 652,40 577,77 562,05 551,55 594,93 388,31 482,10 485,57

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit dels residus degut a l’augment en el percentatge de recollida selectiva Periodicitat: anual



157

Indicador 8: Emissions de GEH cicle de l’aigua (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH del cicle de l’aigua, amb compromís del PAES.


Empresa concessionària de la gestió de l‘aigua i Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona)

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consums energètics del cicle de l’aigua (bombament, potabilització i depuració), i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH.


0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

tn C

O2e

q/an

y

Ind.8 51,39 37,93 37,08 22,49

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit del cicle de l’aigua Periodicitat: anual



159

5.1.2. TAULA RESUM INDICADOR/OBJECTIU XARXA INFLUENCIATS

Indicador / objectiu xarxa influenciat

Indicador/objectiu xarxa influenciat 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2020 Ind.9 Consum final d'energia total (kWh/hab/any) 21.539,25 21.575,63 22.218,02 21.937,75 21.834,88 22.190,77 20.700,70 20.526,08

Ind.10 Producció local d'energies renovables (MWh/any) 4.858,80 3.146,80 2.462,70 2.536,00 3.737,10 1.711,70 924,10 1.097,60 4.665,02

Ind.11 Intensitat energètica local (kWh/milers €) 1.110,28 847,46

Ind.12 Abastament d'aigua municipal (litres/habitant/dia) 149,06 132,60 138,29 134,16

Ind.13 Mobilitat de la població (%) 51,68%

Ind.14 Consum final d'energia de l'Ajuntament (MWh/any) 691,94 649,26 843,09 180,83

Ind.15 Grau d'autoabastament amb energies renovables (%) 4,43% 6,43% 4,33% 8,07% 11,99% 5,22% 2,83% 3,32% 20,00%

Ind.16 Percentatge de recollida selectiva (%) 8,49% 9,35% 19,83% 21,52% 23,12% 18,15% 30,54% 33,48% 42,02% 33,73% 60,00%

Pla de Seguiment

160

Indicador 9: Consum final d'energia total (kWh/hab/any)

Descripció:

Consum final d’energia del municipi, X14.



Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia dels diferents sectors del municipi (primari, indústria, serveis, transport i domèstic) s’obté el consum final d’energia total del municipi. Aquest indicador mesura el consum final d’energia considerant els diferents tipus d’energia consumits al municipi: energia elèctrica (EE), gas natural (GN), gasos liquats del petroli (GLP), combustibles líquids (CL) i energies de producció local (EPL). Per al càlcul de les energies de producció local només es considera l’energia solar que no s’incorpora a la xarxa elèctrica.


0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

30.000,00

35.000,00

kWh/

hab/

any

Ind.9 28.598,82 26.826,91 25.519,04 24.390,30 20.946,76 20.194,86 20.415,48 20.594,31

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tendència desitjada: disminució del consum total d’energia del municipi Periodicitat: anual

Unitats: kWh/hab/any 2020:


161

Indicador 10: Producció local d'energies renovables (MWh/any)

Descripció:

Quantitat d’energia produïda al municipi amb energies renovables, X16.


Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona) i Regidories d’Urbanisme i Medi Ambient

Mètode de càlcul:

La producció local d’energies renovables inclou tota la producció d’energia amb fonts renovables al municipi: solar, minihidràulica, biomassa, geotèrmica,... tant a nivell d’instal·lacions domèstiques, com industrials, com a nivell de l’Ajuntament. Per aquelles instal·lacions que generen electricitat la xifra la pot facilitar la Diputació de Barcelona. Per a les instal·lacions d’autoconsum (solar tèrmica, biomassa, geotèrmica,...) cal que l’Ajuntament disposi d’un registre i faci un càlcul de la generació d’energia que caldrà afegir també al consum d’energia del municipi.


0,00

1.000,00

2.000,00

3.000,00

4.000,00

5.000,00

6.000,00

MW

h/an

y

Ind.10 4.858,80 3.146,80 2.462,70 2.536,00 3.737,10 1.711,70 924,10 1.097,60 4.665,02

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: augment de la producció d’energies renovables Periodicitat: anual

Unitats: MWh/any 2020: 4.665,02 MWh

Pla de Seguiment

162

Indicador 11: Intensitat energètica local (kWh/miler €)

Descripció:

Eficiència energètica local, X15.


Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona) i Institut Català d’Estadística

Mètode de càlcul:

Aproximació a l’eficiència energètica de l’economia local, a partir de determinar el consum total d’energia amb relació al producte interior brut (PIB). En tractar-se d’un municipi de menys de 5.000 habitants no es disposa de dades pròpies del PIB pel que s’ha utilitzat el PIB comarcal ponderat pel número d’habitants.


0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

1.200,00

kWh/

mile

r €

Ind.11 1.110,28 847,46

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Tendència desitjada: disminució de la intensitat energètica local Periodicitat: anual

Unitats: kWh/miler € 2020:


163

Indicador 12: Abastament d’aigua municipal (litres/hab/dia)

Descripció:

Consum d’aigua provinent de la xarxa de subministrament municipal, X20.


Empresa concessionària servei aigües

Mètode de càlcul:

Avaluació del consum d’aigua a partir de les dades d’abastament d’aigua potable.


120,00

125,00

130,00

135,00

140,00

145,00

150,00

155,00

litres

/hab

/dia

Ind.12 149,06 132,60 138,29 134,16

2005 2006 2007 2008 2009

Tendència desitjada: disminució del consum d’aigua potable Periodicitat: anual

Unitats: litres/hab/dia 2020: 134,16 litres/hab/dia

Pla de Seguiment

164

Indicador 13: Mobilitat de la població (%)

Descripció:

Permet conèixer el tipus i l’estructura de la mobilitat interna i externa del municipi i avaluar el pes específic dels desplaçaments en vehicle privat, X5.


Institut Català d’Estadística

Mètode de càlcul:

Les dades de mobilitat s’obtenen a partir de les enquestes de mobilitat obligada (EMO) de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Es relaciona el número de desplaçaments en vehicle privat amb el número total de desplaçaments per tal de determinar quin percentatge de desplaçaments es realitza en vehicle privat.


0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

Ind.13 51,68%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Tendència desitjada: disminució del número de desplaçaments, sobretot en vehicle privat Periodicitat: anual

Unitats: % 2020:


165

Indicador 14: Consum final d'energia de l'Ajuntament (MWh/any)

Descripció:

Consum final municipal d’energia.


Alcaldia i Regidoria de Medi Ambient

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia de l’Ajuntament corresponents als equipaments, l’enllumenat públic, els semàfors i consum vehicles (flota pròpia i vehicles de serveis externalitzats), s’obté el consum final municipal d’energia. Per agilitzar l’obtenció de dades cal implantar un sistema de comptabilitat energètica municipal.


0,00

100,00

200,00

300,00

400,00

500,00

600,00

700,00

800,00

900,00

MW

h/an

y

Ind.14 691,94 649,26 843,09 180,83

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució del consum total d’energia de l’Ajuntament Periodicitat: anual

Unitats: MWh/any 2020: 180,83 MWh

Pla de Seguiment

166

Indicador 15: Grau d’autoabastament amb energies renovables (%)

Descripció:

Determina el consum local d’energies renovables respecte el consum total d’energia del municipi.


Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona) i Regidories d’Urbanisme i Medi Ambient

Mètode de càlcul:

Per a l’obtenció del grau d’autoabastament amb energies renovables es relaciona la producció local d’energies renovables amb el consum final d’energia total del municipi.


0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

Ind.15 4,43% 6,43% 4,33% 8,07% 11,99% 5,22% 2,83% 3,32% 20,00%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: augment del grau d’autoabastament amb energies renovables Periodicitat: anual

Unitats: % 2020: 20,00%


167

Indicador 16: Percentatge de recollida selectiva (%)

Descripció:

Percentatge de residus recollits selectivament.


Agència de Residus de Catalunya (ARC)

Mètode de càlcul:

Es consideren les quantitats totals de residus recollits selectivament, ja sigui mitjançant contenidors situats al carrer (fracció orgànica, paper i cartró, vidre i envasos) o a la deixalleria, en la recollida de voluminosos, o en altres (medicaments...). Aquestes quantitats es relacionen amb la quantitat total de residus generats per tal d’obtenir el percentatge d’aquests que s’ha recollit selectivament.


0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

Ind.16 8,49% 9,35% 19,83% 21,52% 23,12% 18,15% 30,54% 33,48% 42,02% 33,73% 60,00%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: augment del percentatge de recollida selectiva Periodicitat: anual

Unitats: % 2020: 60,00%


5.1.3. TAULA RESUM INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PLA D’ACCIÓ DEL PAES

Per a cadascuna de les accions que formen part del Pla d’Acció del PAES es proposa un indicador de seguiment, tal com es relaciona a la taula següent.

Codi acció Títol acció Indicador de seguiment Valor esperat Valor real

1.1/1


Consum energètic equipaments municipals respecte la superfície construïda

36,87 kWh/m2

1.1/2


Consum energètic equipaments municipals respecte la superfície construïda

36,87 kWh/m2

1.1/3


Caldera de biomassa instal·lada

1.1/4


Número d'equipaments d'alta eficiència energètica

100%

1.1/5 Millora de la qualificació energètica dels equipaments existents

% equipaments classificats com a A respecte el total

1.1/6 Telegestió dels equipaments municipals aprofitant la xarxa de fibra òptica municipal

% equipaments amb telegestió 100%

1.1/7 Sensibilització dels usuaris dels equipaments sobre bon ús de les instal·lacions i bones pràctiques

Material elaborat i plafons instal·lats als equipaments

1.2/1 Control del consum de l'aigua dels horts per a promocionar l'ús eficient de l'aigua

Número de comptadors instal·lats als horts 100%

1.2/2 Elaboració d'un Pla Director del servei municipal d'abastament d'aigua Redacció del Pla Director

1.3/1 Canvi de les làmpades de l'enllumenat públic a tecnologia LED i telegestió de l'enllumenat públic

% làmpades LED respecte total i % de punts telegestionats

100%

1.3/2 Disminució de la potència contractada pels quadres d'enllumenat públic

% de quadres amb potència contractada ajustada a la potència instal·lada respecte total quadres enllumenat

100%

1.3/3 Instal·lació de rellotges astronòmics als quadres d'enllumenat

% de quadres amb rellotge astronòmic 100% 73%

1.3/4 Col·locació d'una pinça per al control del consum elèctric de les pistes

Col·locació de la pinça de control

1.4/1 Foment de la instal·lació de calderes més eficients als habitatges privats

% d'habitatges amb calderes més eficients (gas natural o biomassa)

20%

1.4/2 Auditories energètiques als habitatges Número d'auditories realitzades 50

1.5/1 Auditories energètiques als establiments comercials

Consum d'energia sector serveis per càpita 1.349,41 kWh/càpita 1.377,46 kWh/càpita

Pla de Seguiment 170


2.1/1 Ambientalització de la compra i l'ús de la flota municipal de vehicles

Número de vehicles nous adquirits més eficients 100%

2.1/2 Ambientalització dels plecs de clàusules dels serveis de recollida de residus: eficiència dels vehicles

Consum combustible flota externalitzada per càpita

2.3/1 Cursos de conducció eficient per als ciutadans Número de persones que participen als cursos per any

2.3/2 Renovació i ambientalització del parc de vehicles

% de vehicles que obtenen una reducció de la taxa per baixes emissions de CO2

25%

2.3/3 Foment del cotxe compartit Número de visites a l'apartat Compartir Cotxe de la pàgina web

2.3/4 Foment del vehicle elèctric Número d'estacions de recàrrega de vehicles elèctrics instal·lades

3.1/1 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als equipaments municipals


- 340 m2 instal·lats - 31,5 kW pot. inst. - 37.778 kWh EE produïda

3.1/2 Instal·lació de mòduls fotovoltaics per a abastir la bomba de bombament d'aigua del riu Cardener als horts

Instal·lació FV per a abastir electricitat a la bomba

- 52 m2 instal·lats - 4,8 kW pot. inst. - 5.778 kWh EE produïda

3.1/3 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als sostres dels habitatges


- 1.400 m2 instal·lats - 130 kW pot. inst. - 155.606 kWh EE produïda

3.1/4 Instal·lació de mòduls fotovoltaics als sostres de les naus industrials


- 3.063 m2 instal·lats - 284 kW pot. inst. - 340.361 kWh EE produïda

4.1/1 Inclusió de criteris sostenibles i d'adaptació al canvi climàtic en la redacció del PAUM

Número de temes relacionats amb el canvi climàtic inclosos en el planejament

4.1/2 Ordenança fiscal per a fomentar l'eficiència energètica als edificis Número de bonificacions

4.2/1


Número de propostes d'actuació aplicades al municipi

100%

5.1/1 Incorporació de criteris ambientals en la compra de productes i en els plecs de condicions tècniques

% de productes i % de plecs de condicions que s'han incorporat amb criteris de compra verda

100%

5.2/1 Priorització de la compra d'electricitat verda per part de l'Ajuntament

% d'electricitat comprada provinent d'energies renovables

50%



6.1/1 Creació d'un servei d'informació als ciutadans sobre eficiència energètica i energies renovables

Número d'informacions publicades sobre temes energètics

6.3/1 Foment dels processos participatius en les instal·lacions de mòduls solars fotovoltaics als equipaments municipals

Número d'instal·lacions FV en règim de copropietat participada

6.3/2 Campanyes de comunicació ciutadana en matèria d'estalvi energètic, estalvi d'aigua i prevenció i recollida selectiva de residus

Número de campanyes desenvolupades

6.4/1 Sensibilització dels treballadors de l'Ajuntament sobre ús, reciclatge i consum responsable de béns i serveis

Hores de formació anuals

6.4/2 Creació d'un projecte d'ambientalització energètica escolar Consum energètic escola 195.444,93 kWh 205.731,50 kWh

6.4/3 Programa d'ambientalització energètica de les entitats

Número d'accions desenvolupades per les entitats per reduir emissions

7.1/1 Foment del compostatge als horts municipals Compost obtingut als compostadors

7.3/1 Organització interna de l'Ajuntament per donar compliment al pacte d'alcaldes

Hores de dedicació de tècnic municipal en matèria de gestió del PAES

Pla de Seguiment

172

5.2. AVALUACIÓ DE L’ESTAT D’EXECUCIÓ DEL PAES

Per a l’avaluació de l’estat d’execució del PAES es presenten els següents indicadors.

Taula 29. Valoració de l’estat d’execució del PAES 2009 Percentatge d’accions fetes respecte del total 0,00 % Percentatge d’accions en curs respecte del total 15,38 % Percentatge d’accions no fetes respecte del total 84,62 % Cost accions (milers €) 0,00 €

Gràfica 24. Evolució de l’estat de les accions

0369

12151821242730333639

Nº a

ccio

ns

0,00 €1.000,00 €2.000,00 €3.000,00 €4.000,00 €5.000,00 €6.000,00 €7.000,00 €8.000,00 €9.000,00 €10.000,00 €

mile

rs €

Accions no desenvolupades 33

Accions en curs 6

Accions desenvolupades 0

Inversió anual (milers €) 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020


Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipiL’efecte d’hivernacle té uns efectes...

Documents

Transcript of Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipiL’efecte d’hivernacle té uns efectes...