PINELL DE SOLSONÈS, LLOBERA, RINER, CLARIANA DE ...

1

Revista número 2 (Desembre de 2013)

Vista de la Torre de Vallferosa,més amunt la torre de Peracamps,des del poblat iber de Cal Galceran(Llanera).

Fotografia: Fermí Sort(Grup de Natura del Solsonès)

PINELL DE SOLSONÈS,

LLOBERA, RINER,

CLARIANA DE CARDENER,

PINÓS, LA MOLSOSA,

LLANERA.

2

DIADA DE TERRITORI DE MASIES

Per segon any consecutiu, i coincidint amb la Festa Major del Miracle, s’ha or-ganitzat la Diada de Territori de Masies, que en aquesta ocasió ha estat dedicada al paisatge.

La jornada, on hi assistiren una setan-tena de persones, s’inicià amb una ruta guiada per l’ADF Natura Viva i mem-bres del parc de bombers voluntaris de Pinós. Durant la ruta Jordi Casaldàliga va explicar l’origen de l’ADF Natura Viva i com, quinze anys després del foc del 1998, el paisatge segueix canviant. A Sant Gabriel Ramon Vilaseca, ex bomber voluntari de Pinós, ens explicà l’origen i funcions d’aquests. Des de Sant Gabriel estant els assistents conversarem amb el Jordi i el Ramon sobre el foc del 98 (cau-ses, motius, estires i arronses...). Des de Sant Gabriel, observant el bast territori del Sud del Solsonès, parlarem també de l’actual predominança dels roures en el nostre paisatge.

Acabada la ruta l’acte continuava amb una exposició fotogràfica sobre el pai-satge del Miracle i el foc, cedida per la Fundació del Món Rural, i un tast de pro-ductes locals de la zona amb 19 produc-tors i restauradors de la zona.

L’acte va finalitzar amb un concert a càrrec del duet ArçDuo, on Christina Kock i Trini Mujal van interpretar un repertori dedicat al paisatge.

Les activitats dutes a termedes del juliol fins l’actualitat s’han centrat principalmenten la celebració de la Diada deTerritori de Masies, l’execució del projecte “El Miracle: història recent d’un paisatge dinàmic”,i de la celebració de rutesde tardor.

RUTES DE TARDOR

S’ha dut a terme la caminada popular de Prades de La Molsosa, organitzada per l’Associació Cultural de Prades i amb la col·laboració de Territori de Masies. Hi assistiren una cinquantena de persones i enguany es visitaren les barraques de Pedra Seca dels entorns del petit poble de la Molsosa. La caminada forma part del conjunt de serveis i productes que es van dissenyar en els tallers, organitzats per Territori de Masies i celebrats l’any 2012.

El 24 de novembre, Territori de Masies descobreix Claret de Llanera, i es fa de la mà del Grup de Natura del Solsonès i amb la col·laboració especial del Marc Badia, del Restaurant Can Solé Xic i Casa Rural Cal Miramunt de Claret. Hi van participar 27 persones i es va visitar la rasa de l’Oliva, el poblat íber de Cal Galceran i els entorns de Claret, gaudint d’unes vistes impressionants del Pre-pi-rineu i de la vall de Cellers.

PROJECTE “EL MIRACLE: HISTÒRIARECENT D’UN PAISATGE DINÀMIC”

Durant els mesos d’estiu i tardor, s’ha desenvolupat el projecte “El Miracle: Historia recent d’un paisatge dinàmic”, finançat per la Direcció General de Medi Natural i l’Obra Social La Caixa.

Des d’ell es pretén oferir una visió dinà-mica del nostre paisatge que, des del 1998, és més dinàmic que mai. Aquesta visió dinàmica es basa en recerca tècni-ca però fonamentalment en més de 20 entrevistes a veïns i tècnics que, a partir de les seves percepcions i vincles amb el paisatge que els ha vist créixer i que els envolta.

Els resultats es materialitzen en un aplicatiu web que difon, entre altres, històries d’indrets que són especials pel veïnat, un audiovisual del Miracle, el traç i ruta “Natura Viva al Miracle”, i la ubicació d’un Mirador a Sant Gabriel.

TERRITORI DE MASIES AL DIA

Fotografia: Fermí Sort

Fotografia: Ramon Ibáñez

Representants de l’Ass. Territori de Masies durant l’acte.

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

Parada interpretativa durant la ruta

3

Els resultats es van presentar a veïns i entitats el passat dia 30 de novembre. L’acte, en el què hi participaren una norantena de persones, fou inaugurat per Joan Solà, alcalde de Riner i presi-dent del Consell Comarcal del Solsonès, i per Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals.

Després de la intervenció de Martí Boada en el què posava èmfasi en la importància social del paisatge, l’ARA-DA, acompanyada d’Aida i Eugeni Regí, exposava els diferents resultats del projecte.

Després de visionar el documental de 40 minuts, veïns, associacions i empreses membres de l’Associació de Territori de Masies van cloure l’acte.

BREUS

Arnau Vilaseca i Puigpelat, veí de Prades de la Molsosa i regidor de la Molsosa per IDLM associat a ERC, i actualment con-seller del Consell Comarcal, ha decidit aportar la seva retribució i el quilo-metratge per assistència als plens del Consell a l’Associació Territori de Masies fins als propers comicis electorals.


4

ASS. TERRITORI DE MASIES

Tan veritat és que el territori i la iden-titat no pertanyen a ningú, com que per-tanyen a tothom. Territori de Masies es basa en una metodologia oberta i parti-cipada sota aquesta premissa. Per tant és indispensable crear un espai formal on veïnat, entitats i empreses vegin garan-tit aquest dret i tinguin veu i vot en les decisions. L’ARADA coordina el projecte, però és a aquests agents del territori a qui pertoca proposar actuacions i gaudir d’acompanyament en la gestió i promo-ció de projectes i activitats culturals, turístiques o econòmiques relacionades amb el territori.

Funcionem com a una coordinadora de tota persona i entitat que vulgui o ja estigui duent a terme activitats de promoció, conservació i defensa del territori (culturals, ambientals, turísti-ques, d’hostaleria...) al Sud del Solsonès i territoris veïns.

Qui som?Veïns, entitats, empreses, associacions que coincidim la voluntat de conservar, protegir i promoure la nostra cultura i patrimoni.

Què fem?Coordinem activitats i actuacions i obtenim recursos perquè sigui més fàcil de dur-les a terme, en pensem de noves, Difonem el nostre patrimoni, el nostre paisatge, la nostra cultura. Coneixem el nostre territori.

Com ens organitzem?Territori de Masies és un projecte obert. Cada dos o tres mesos organitzem troba-des obertes a socis i no socis per revisar l’avenç de les activitats i serveis, i , si s’escau, planificar-ne de nous.

A banda anualment celebrem una assemblea general, oberta a socis i no socis, on s’aprova el pla d’activitats de l’entitat. Es té clar que la participació en l’associació no ha de ser feixuga i s’obren altres espais de participació com el web.

Amb la seva curta vida, Territori de Masies compta ja amb una vintena de socis i acull una xarxa d’empreses col·la-boradores formada per 40 iniciatives del territori.

Suma’t aTerritoride Masies!Per a fer-te soci o sòcia de Territori de Masies, o per a rebre més informació, contacta amb nosaltres a [email protected], o trucant al 672 49 12 23.

Descarrega’t informació sobre l’entitat i el formulari d’inscripció al web:

www.territoridemasies.cat

“Quan somies sol, sols és un somni,quan somies conjuntament amb altres,

és el començament de la realitat.” Hélder Câmera

Ramon Vilà, pagès veí de Riner soci. Formar part de Territori de Masies em per-

met estar al corrent del com i amb què es difon el meu territori, conèixer-lo millor i descobrir indrets que no sabia que existien. També em permet aportar el meu punt de vista en dife-rents projectes i actuacions. Per vetllar pel nos-tre territori és important que tots aquells qui hi treballem (veïns, empreses, entitats) anem junts. Anar junts pot voler dir moltes coses: promoure actuacions, projectes, campanyes... i és vital el fet de mantenir un espai on sabem que ens reconeixerem i ens coordinarem.

Tirantmilles, Guies del Solsonès,empresa sòcia.

Formar part del projecte i Associació de Territori de Masies ens ha permès unir-nos per posar en valor el nostre territori i patrimoni, al sud del Solsonès. Com a Tirantmilles, creiem molt important o gairebé imprescindible la comunicació entre les diferents iniciatives de la zona, siguin empreses, entitats o particulars, i precisament això és el que fa la nostra Asso-ciació, crear dinàmiques de treball entre els diferents agents, facilitant així les iniciatives i els recursos necessaris per potenciar els nostres valors de manera racional.

Restaurant Cal Solé Xic i casa de turisme rural Cal Miramunt, empresa sòcia.

Pertànyer a l’associació Territori de Masies ens fa sentir més acompanyats a l’hora de tirar endavant nous projectes. Trobem molt impor-tant l’associació a l’hora de donar a conèixer als nostres clients tot el patrimoni i l’entorn que tenim. L’Associació fa, que sumant esforços, puguem portar a terme projectes culturals, lú-dics, mediambientals i altres, molt interessants tant pel que fa a la gent del territori com per als visitants.

Santuari del Miracle, associació sòcia. Territori de masies ens és un elementde

cohesió en un entorn geogràfic amb la població molt repartida, que facilita el coneixement de les diverses iniciatives que hi sorgeixen, ens posa en contacte i permet una millor difusió i col·laboració entre tots.

Centre d’Estudis Lacetans, associació sòcia. Territori de Masies és, ha estat i desitgem

que segueixi essent l’esforç col·lectiu dels muni-cipis del sud del Solsonès, per mantenir l’arre-lament de la seva gent al territori, conèixer i valorar la seva història i preservar-ne el patrimoni que n’és el testimoni material. Tot plegat en benefici del futur col·lectiu dels que l’habiten i dels que en són potencials visitants. Alhora Territori de Masies és també un ape-l·latiu que identifica una entitat que posa en valor el patrimoni més important de la nostra comarca: la masia i el seu entorn natural i necessari.


5

RECONÈIXER

LA PEDRA DELS TRES MUNICIPIS Prop de Cal Jan, al Miracle, trobem una fita que indica el punt d’intersecció dels límits municipals de Llobera, Riner i La Molsosa. Situat al costat d’on antigament s’hi celebrava la Fira de l’Empelt, ens descob-reix l’indret un veí de Torredenegó. Des d’aquest punt , i resseguint els vèrtexs de la pedra de tres cantons, s’entén cla-rament el caràcter supramunicipal de la zona del Miracle.

POU DE GEL DE SANT CLIMENT

Situat a uns 200 metres del nucli de Pinell, la pista que hi arriba segueix un tram del sender de Gran Recorregut (GR3). El pou està recentment restaurat, s’han col·locat unes escales per a facili-tar l’accés i la part superior de la cúpula, s’ha obert per a que entri la llum natu-ral. A uns 50 metres del pou de gel s’hi localitza en mig d’un camp cultivat, un singular pou d’aigua amb molt bon estat de conservació.

Es tracta d’una construcció subterrània circular consolidada amb una volta de pedra feta amb grans carreus. A la part superior el pou es tancava amb una tapa de pedra que permetia mantenir el gel recollit al llarg de l’hivern. Els blocs de gel eren extrets mitjançant una politja des de la part superior. La galeria lateral permetia l’accés a la part inferior del pou quan era necessari per a l’emmagat-zematge del gel.

El gel era d’interès pels pobles principal-ment per a refrigeració, especialment de begudes entre els segles XV i XVIII. Hi ha qui creu que l’antiguitat de molts d’ells pot extendre’s fàcilment fins a l’edat antiga.

El negoci del gel l’explotaven els veïns de Sant Climenç que es dedicaven a l’ofici de traginers. El gel era transportat fins a Torà, Verdú i Barcelona.

Els pous de gel estaven sotmesos a arrendaments i contractes. L’incompli-ment del servei de proveïment de gel estava castigat inclús amb la no paga de

Pedra dels tres cantons

salaris. Això obligava a arrendadors a procurar-se de gel fos d’on fos.

Un article Ramon Boleda i Cases (“ Els pous de gel, arrendaments i contrac-tes”) cita a un comerciant de gel de Sant Climenç, Francesc Viles. Segons el contracte de subministrament de gel a Tàrrega i Cervera signat el 26 d’abril del 1640, en plena Fira de Verdú, Viles estara obligat a subministrar Tàrrega, Cervera i Sanaüja:

“ses llegat de proveir la neu a la vila de Tàrre-ga y a la vila de Cervera ço es cent carregues per la vila de Tarrega a raó de tres sous y nou posada en la vila de Sanaüja y 240 per la vila de Cervera a raho de 3 s. 6 per roba”

Viles devia ser un comerciant que no disposava de gel. Per a garantir el sub-ministrament es posa en contacte amb un mercader de Solsona, Josep Mas, que es compromet a servir-li només el què li falta a dit Viles.

Li promet “proveir de traginers los que sera menester, a raho de dotze reals pe parell cada dia”. El traginer de Solsona a més “se obligue a pendrer tot lo get que te dit Viles en un pou en lo terme de Pinell”.

Viles té també un pacte de gel amb En Gramuntell de Torà, que es firma a l’aba-dia de Verdú i en són testimonis Bernard Amello, de Vilagrassa, i Antoni Mascaró, de Solsona.

El pou de gel de Pinell és visitable i es troba integrat en la ruta de les mentides que transcórrer fonts i altres contrades de Pinell.

Pou de gel de Sant Climent


6

SOCIETAT DE CAÇADORS ESPORTIUS DE LLOBERALa caça a Llobera: què, per què i com?

L’ENTREVISTA

A la dreta, caçadors després de la caçera. A sota, llar de foc del local dels caçadors. A baix de tot, sopar dels caçadors i tast a la Fira de l’Espelt.

La Societat de Caçador de Llobera neix el 1973. Ac-tualment l’entitat compta amb 96 socis i un coto de 10.500 hectàrees als municipis de Llobera, Riner, Biosca, Torà i Pinós.

La temporada de caça sol començar al setembre i finalitza a la primavera. La clou la Festa del Caçador, en què s’orga-nitza un dinar on es conviden a tots els propietaris que tenen terreny al coto per agrair-lis la cessió gratuïta del dret de caça al coto de la Societat de Caçadors. Cada any, durant la Fira de l’Empelt de Llobera, l’entitat ofereix tast de senglar.

ENTREVISTA A RAMON ANGRILLI COTS, DE LA SOCIETAT DE CAÇADORSESPORTIUS DE LLOBERA

COM NEIX LA SOCIETATDE CAÇADORS?

La Societat de Caçadors de Llobera neix bàsicament per garantir que la caça es dugui a terme per gent de Llobera i a terrenys de Llobera. És important que el caçador conegui el territori i per això els socis han de ser gent del poble o descendents. La caça ha existit sempre. Normalment abans a cada casa hi havia un caçador. Dècades enrere, i encara me’n recordo de casa meva, la caça era un recurs alimentari. Era freqüent que les mestresses de casa encomanessin als caçadors anar a caçar un conill de bosc per als àpats. Això sí, sempre des del coneixement i la consciència de l’estat d’aquella població. Si passava una època que la població minvava (per una pesta, per una plaga del seu depredador...), mai es caçava. Abans doncs la caça es feia a les immediateses de la casa. Amb l’aparició del cotxe el caçador ja podia desplaçar-se i la societat es va constituir precisament per garantir aquest caràc-

ter local de la caça, i també per complir la legislació que obliga a regular la caça.

PER QUÈ ES CAÇA AVUI?

Avui la funció alimentària ha passat a ser una anècdota. Actualment és una activitat d’oci que inclou també, en gran part de les societat de caça, la funció de regulació de poblacions i protecció del sembrat o d’altres danys que puguin oca-sionar els animals, com els accidents a la carretera. És molt comú que veïns del poble ens truquin demanant que anem a fer alguna batuda a casa seva perquè els senglars els hi destrossen l’hort o els camps. Per tant té també una funció al poble, sempre, és clar, que es faci de manera raonable.

Avui la caça és una activitat d’oci que s’organitza tenint present les necessitats de control de poblacions. Si hi ha més senglars i aquests causen mal, doncs es faran més batudes. Si la població de conills disminueix, no es caçaran i es


7

mirarà de caçar el seu depredador, com pot ser la guineu, la fagina...

QUI REGULA QUE ES FACI D’UNAMANERA RAONABLE?

Primer de tot ho ha de fer la consciència del caçador, que per això és important que conegui el terreny. En segon terme cada societat de caçadors està obligat a fer un pla cinegètic. Aquest regula les peces a caçar durant un període de 4 anys.

A banda anualment s’aprova l’Ordre de Vedes des d’on la Generalitat, teòrica-ment havent deliberat amb diferents agents (caçadors —via la federació de caçadors—, ecologistes, i tècnics, entre altres). Aquesta ordre regula les vedes any a any i per a cada província, distin-gint els períodes on es pot caçar mitja veda, la caça menor o la caça major. Òbviament aquesta regulació s’ha de fer en funció de l’estat de les diferents poblacions i analitzant també els riscos associats (darrerament els accidents a la carretera per xocs amb porcs fers són un problema molt greu). Segons l’estat de les poblacions i les realitats de cada territori, l’ordre pot regular també a nivell de comarca o zona (per exem-ple, enguany el conill es pot caçar, a la Segarra, també des de l’1 de juliol al 31 d’agost amb autoritzacions excepcionals.

QUIN ÉS EL CALENDARID’UN CAÇADOR?

El calendari del caçador ens el dicta l’ordre de Vedes. I depèn de si parlem de mitja veda (tórtora, tudí, coloms, garses, estornell vulgar i guineu —la caça de la guineu es fa amb la mateixa modali-tat de caça que la de les aus—); de caça menor ( conill, llebre,perdiu, guineu) ; o de caça major (porc fer, cabirol, i més amunt també isard o cèrvol). A la província de Lleida i a Llobera , per a l’any 2013 -2014, es pot caçar mitja veda a partir del 15 d’agost fins el 15 de setembre. Per la caça menor es pot caçar a partir del 13 d’octubre fins el 5 de gener (en el cas de la perdiu), o fins el 20 de març (en el cas de la guineu). Per a la resta, la veda s’allarga fins el 2 de febrer (conills, tudons...). Finalment per la caça major es caça des de l’1 de setembre fins el 23 de febrer el senglar , i el cabirol es caça en tres períodes diferents, del 7 a l’11 d’agost (que es pot caçar només mas-cles), de l’1 de setembre a 3 de novembre (es pot caçar ambdós sexes), i del 5 de gener al 23 de febrer (que es poden caçar només femelles).

En aquests períodes es pot sortir a caçar a partir de dijous fins diumenge i festius. Nosaltres sortim a caçar els dissabtes a la tarda, diumenges i festius. Ara bé, si la visibilitat no és adient (per boira o el què sigui) no es pot sortir a caçar. Anualment decidim les normes que s’han de dur a terme a la nostra societat com per exemple que la perdiu la caçarem només sis dies i amb un cupó de dos perdius per dia i caçador.

QUIN SENTIT TENENAQUESTS PERÍODES?

En general és la prevenció de la caça en època de cria, que sol ser a la primave-ra. Però ocasionalment, si una població creix massa o ocasiona danys, es poden donar permisos extraordinaris. De fet

aquests períodes poden canviar, i així ho han fet si els comparem amb anys enrere. Abans, per exemple, la caça menor i la major començava pel Pilar, avui la caça major es comença un mes i mig abans. Avui tenim un problema important amb els senglars, n’hi ha moltíssims i els danys poden ser greus (especialment a la carretera). Per altra banda la població de conills i perdiu aquí ha disminuït molt.

I EL CAS DEL CABIROL,PER QUÈ ÉS DIFERENT?

El cabirol, com altres unglats com l’isard o el cèrvol, és especial perquè per una banda, tenim tres períodes de veda, i per l’altra, no sempre podrem caçar ambdós sexes.

El fet de tenir tres períodes diferents és degut a què, si bé la seva època de zel és a l’inici de l’estiu i s’aparella normal-ment a la tardor, el cabirol és un dels pocs unglats que la fecundació no es dóna en el moment de l’aparellament.

Pot trigar fins i tot mesos, però allò normal és que les cries neixin al maig. El cabirol té la capacitat de reemprendre la fecundació i gestació (de 5 mesos de durada) quan les condicions exteriors són les més idònies (herba per menjar, temperatura adequada...).

Pel què fa al sexe que es pot caçar, això depèn de dues coses. Per una banda la fe-mella no es pot caçar quan està gestant o quan té cries. Per l’altra, els mascles no es cacen quan tenen les banyes peti-tes, que coincideix amb l’hivern, després que els perdin a finals de la tardor.

Nosaltres sortima caçar els dissabtesa la tarda, diumengesi festius.

La peculiaritat de la gestació i fecundació del cabirol es coneix com a implantació diferida. També la pre-senten altres animals com el teixó, la mustelao la llúdriga.


8

HI HA DIFERÈNCIESEN QUÈ ES CAÇAVA ABANSI EL QUÈ ES CAÇA ARA?

Bàsicament s’ha caçat sempre el mateix però ha canviat molt la predominança de la peça caçada. Avui de conills se’n cacen molt pocs, i de senglars moltís-sims, cosa que canvia totalment del què passava trenta anys enrere.

De perdius també se’n caçen poques ara. En algunes zones, entre altres motius, degut a reintroduccions d’àligues, que en són depredadors. La mitja veda i la caça menor ha quedat en segon terme i avui ens centrem bàsicament en el porc fer, perquè té una població molt alta i ocasiona greus problemes.

Abans tampoc es caçava cabirol, perquè no n’hi havia. El cabirol ha estat rein-troduït fa anys i la població ha crescut molt, de manera que ara ja es pot caçar. Des de fa anys que tinc la costum d’ano-tar tot el què veig quan surto a caçar, i la població de cabirols segueix augmen-tant.

Hi ha qui diu també que la població de cèrvols està incrementant molt i que està baixant a cotes més baixes, de manera que en quatre o cinc anys pronostiquen que el puguem trobar a Llobera. Això és una bona notícia perquè tindrem més herbívors al bosc que podran netejar el sotabosc, millorar, en part, la qualitat dels nostres boscos i prevenir d’incendis.

A BANDA DE L’ACTIVITAT DE CAÇA, ELS CAÇADORS PODEN AFAVORIR A POBLACIONS. AQUEST ÉS EL CAS DE LES PERDIUS. ENS HO EXPLIQUES?

En el cas de les perdius tenim diferents abeuradors distribuïts al bosc i ante-riorment també teníem voladeros per a la seva cria i alliberament en cas de què la població disminuís. Els abeuradors són importants en època de sequera. De voladeros ja no en tenim, bé en tenim un però ja no és funcional, perquè la caça menor ha disminuït molt i té molts depredadors, alguns d’ells afavorits per plans de introducció que en alguns ca-sos es fan sense valorar detingudament els seus efectes. L’altra intervenció que fem al bosc és posar menjar pels porcs fers. Però en aquest cas es fa per localit-zar per on es mouen i poder fer batudes més eficaces.

I QUÈ SE’N FEIA I QUÈ SE’N FADE LES PECES CAÇADES?

Abans quasi totes les peces eren per a menjar. A banda de la guineu, que abans es caçava molt i que se n’aprofitava la pell. La resta es menja tot, tret d’alguns casos com el cabirol que es pot arribar a caçar per les banyes, però aquest no és el nostre cas. Si que les guardem, com ho fem en alguns ullals de senglars, com a espècie de “trofeu”. Avui existeix un greu problema amb la carn dels senglars caçats. No se sap què fer-ne! És necessari seguir-ne caçant, i se’n cacen molts. Però no hi ha sortida per a la seva carn.

Per una banda les peces de caça cada vegada es mengen menys a les cases (necessiten una cocció lenta, a part de què els gustos poden haver canviat). Des de què es va obrir el vedat enguany, a Llobera hem caçat una cinquantena de porcs. En tota la comarca del Solsonès es calcula que es cacen uns 1000 porcs cada temporada de caça. Què en farem de la carn?. És realment un problema que actualment és a la taula de molts despatxos i a la sobretaula de molts caçadors.

FA POCS MESOS ELS CAÇADORS DE LA COMARCA VAU SORTIR ALS MIT-JANS DE COMUNICACIÓ CATALANS. QUINS N’EREN ELS MOTIUS?

Fer pressió perquè es senyalitzés els passos de senglars a la carretera. Els ac-

cidents de trànsit són un dels problemes més greus dels porcs fers. Normalment aquests passen per les mateixes zones de pas, si les senyalitzem, evitarem molts accidents. Malauradament, sembla que no se’ns va fer cas.

De la mateixa manera que passa amb els plans de introducció d’espècies (siguin cabirols, àligues...), els caçadors tampoc ens tenen suficientment en compte per a senyalitzar correctament les carreters. Anys enrere, veient que el problema de la senyalització no es resolia,vaig enviar a l’administració un model de senyals de perill que anunciaven les zones de pas de senglars per la carretera.

El principal problema és el risc pels con-ductors. Però en aquest tema les socie-tats de caçadors ens en trobem un altre d’important. Tot i que avui s’ha suavit-zat, fins fa poc el responsable del coto de caça (propietari o societat de caçadors) , o del terreny que no està associat a cap coto, s’havia de fer càrrec dels desper-fectes ocasionats en l’accident.

Això ens aboca a una situació surrealis-ta doncs se’ns demana un control de la població que tenim als nostres boscos. I és obvi que els animals no es mouen se-gons la propietat o els límits dels cotos, per tant és molt difícil fer un control i poder assumir la responsabilitat que se’ns demana. Sens dubte això amenaça la continuïtat de la caça. Per sort sembla que aquesta legislació s’ha suavitzat.

Senyals inèdites de precaucióde la Societat de Caçadors Esportiusde Llobera

Caçadors de Llobera amb un porc senglar de 140 kg,de les peces més grans caçades fins avui.


9

A banda, és molt important difondre que avui els cotxes poden ser assegurats per accidents amb animals cinegètics, i és altament recomanable que es faci.

AVUI AL BOSC HI TROBEM MOLTA GENT. GENT QUE PASSEJA, QUE CORRE, QUE VA A BUSCAR BOLETS. PRECISAMENT L’ÈPOCA DE BUSCAR BOLETS ELS NOSTRES BOSCOS S’EM-PLENEN DE GENT I COINCIDEIX AMB EL PERÍODE DE CAÇA. ES PODEN FER COMPATIBLE LES DIFERENTS ACTIVI-TATS?

Sens dubte que sí, però aquí tothom hi ha d’aportar de la seva part. Des de Llobera fa anys que els caçadors portem una armilla vermella i que senyalitzem les zones de batuda de caça, i també les zones de pas dels senglars. Més endavant va sortir una llei que hi obliga.

Però no existeix cap llei que obligui a tot usuari del bosc que coincideixi amb la caça a dur una peça vermella. Això sens dubte afavoriria molt a la compa-tibilitat entre usos. Però el primer que ho afavoreix és el seny, que han de tenir caçadors, boletaires i tot usuari del bosc.

QUÈ CAL FER PER SER CAÇADOR?

Primer de tot tenir seny, i és molt impor-tant que el caçador sigui de la zona , que la conegui. A banda ha de disposar d’un permís d’armes (que inclou unes proves i revisions), d’una llicència de caça i d’una

assegurança de responsabilitat civil. Excepte el permís d’armes, les despeses dels anteriors tràmits les assumeix la Societat de Caçadors, juntament amb la llicència, no obligatòria, de la federació de caça, en aquest cas la de Lleida. Com he dit abans només pot ser soci i caçar propietaris o descendents de terrenys de cotos, però la societat pot acollir caça-dors no associats de forma esporàdica.

I SOBRE EL FUTUR?

Complicat. Per varis motius. Per una banda la mitjana d’edat dels caçadors és alta. Aquí segurament hi ha intervin-gut el missatge poc clar i criminal que aporta la societat sobre els caçadors, i la pròpia dinàmica de les zones rurals. Per l’altra, que a un caçador se li demana es-forços econòmics. Som els únics usuaris del bosc, juntament amb els pescadors, que hem de disposar d’una llicència d’ús (els boletaires, per exemple, no), i d’un pla cinegètic, que té el seu cost. És important que equilibrem les responsa-bilitats entre els usuaris del bosc, (que tothom qui circuli pel bosc hagi de ser visible, almenys en època de caça), i que es regulin les altres activitats amb llicències.

Per altra banda, perquè els caçadors responsables puguin seguir fent la seva feina, cal que es tinguin més en compte des dels diferents plans de la Generalitat (siguin de introduccions, de l’ordre de vedes, de la legislació de responsabilitat

dels accidents de trànsit)...La caça pot aportar molta riquesa, i tam-bé econòmica, al territori. I això és molt important tenint en compte la situació actual de la comarca. Hauríem de ser capaços de veure-li oportunitats també. Què en fem de la carn? Podem fer que la caça generi ingressos al territori obrint la possibilitat que gent que vingui a caçar, sempre acompanyada per gent del país, pagui una quota? Sabem com fer que aquesta gent consumeixi productes nostres, vagi a restaurants, cases de turisme...?

COM ÉS UN DIA D’UN CAÇADOR?

És el dia de la setmana que em llevo més d’hora, a dos quarts de sis. Comencem amb un esmorzar al local dels caçadors, al voltant del foc, amb torrada, arenga-des, carn.... I anem al bosc. Organitzem els punts de parada dels caçadors i hi passem el matí. A quarts d’una tornem a ser a casa. Abans recordo que ens hi passàvem tot el dia, i res d’esmorzar a cobert.

Les coses han canviat. La caça avui tam-bé ens serveix molt per desconnectar del dia a dia i passar una bona estona amb companys de la societat i amb la tranquil·litat del bosc.

Actualment aquesta societat disposa de una pagina web www.scllobera.orgS’hi pot consultar el calendari de caça i altra informació d’interès.

Avui els cotxes poden ser assegurats per ac-cidents amb animals cinegètics, i és alta-ment recomanable que es faci.


10

FESTA MAJORDE PERACAMPS

La festa major de Peracamps, a Llobe-ra, es celebra el primer diumenge de maig , comença el divendres i s’acaba el dilluns.

Amb els anys s’han fet tota mena d’acti-vitats. El típic partit de futbol de Llobera contra qualsevol equip d’algun municipi de la comarca com Sant Climenç, Ardè-vol, etc, uns partits molt disputats.

També va tenir equip de futbol femení, que al seu dia va tenir molt d’èxit. No fa gaires anys, també s’han fet tornejos de 12 hores de futbol sala. Durant un un parell d’anys també es va fer corrides de Toros. Es construia una plaça de toros amb remolcs i bales de palla al camp de futbol, i s’hi deixaven dues vaquetes i “a torejar s’ha dit”.

Durant uns anys es va fer Autocross, on a part del jovent del poble hi participava bastant gent de fora. En una festa major de poble no hi podia faltar la gincama on s’havia de passar tot un munt de proves d’astúcia i agilitat, la parella que quedava primer li tocava un premi com una estada d’un cap de setmana a algun lloc.

També s’han fet concerts on hi ha parti-

ROBAR EL MAIGA SANT PERE DE LLOBERA

Antigament la Festa Major de Llobera es celebrava el primer dissabte del mes de maig, el dia abans de la festa grossa de la parròquia de Sant Pere de Llobera.

Els fadrins es trobaven a l’era de Can Llavall per anar a ‘robar el maig’, dit re-ferent al costum de plantar un arbre que s’esbrancava, es pelava i s’ensabonava.

Al cim s’hi penjava alguna llaminadura. Aquest arbre es coneixia com a maig, i anar-ho a buscar, es deixa ‘robar el maig’.

Rosa Palà, veïna de Llobera

CULTURA I MANERES DE FER

cipat grups com De Noche,que portava molta gent i era una festa que agradava molt al jovent.

En la actualitat que fem?:

El divendres es fa una obra de teatre, del grup de teatre de Llobera o se’n fa venir un de fora. Els alumnes de l’escola de Llobera també ens fan la representació de la seva pròpia obra. El dissabte al matí, petits i grans, espolsem la bicicleta i fem una passejada fins a una font o algun lloc en concret on hi esmorzem amb coca, xocolata i refresc. Aquest sor-tida fa més 30 anys que es fa i cada any a un lloc diferent. El dissabte al vespre fem sopar i desprès concert, Dj, etc.

El diumenge al matí es celebra la missa de festa major. Al sortir un bon aperitiu per a tothom, i a la tarda ball. Durant el ball sempre tenim servei de begudes i entrepans freds i calents. A la mitja part es fa el tradicional bingo i el sorteig d’una panera que es sorteja per les cases del poble que col·laboren amb la festa.

El dilluns es celebra una altra missa i es beneeix el pa de Santes Creus. Ja fa molt temps que, al sortir de missa, l’ajunta-ment convida a un arròs popular a tot el poble.

Ramon Angrill, veí de Llobera.

Torre de LloberaSortida amb bicicleta a la Festa Major de Peracamps.


11

ACTUALITAT

realitzar diversos mostrejos de vegetació (bateig, maneig, captura lliure, entre d’altres) i la col·locació de trampes de caiguda que seran recollides de manera periòdica durant un any. Les mostres recollides seran identificades i classi-ficades a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la col·laboració del Dr. José Antonio Barrientos.

EL MOSTREIG DE PAPALLONES

Membres del Grup de Natura del Sol-sonès van fer el primer contacte amb les papallones, i tornaran a la primavera, l’època idònia per les papallones. En aquesta primera visita es van observar les següents espècies:

Maniola jurtina, Polyommatus icarus, Lysandra sp., Lasiomata megera, Lysandra hispana, Artogeia rapae, Pieris brassicae, Colia alfacariensis, Pyronia tithonus, Cyntia cardui, Vanessa atalanta, Hipparchia fagi.

EL MOSTREIG DE VEGETACIÓ

Una col·laboradora del Grup de Natura del Solsonès va visitar l’espai de la bassa per poder fer una primera exploració de les plantes que hi ha a l’entorn, entre els quals hi ha el roure subpirinenc, la pinassa, el pollancre, el tamariu, l’aran-yoner, el canyís, entre d’altres.

El GNS agraeix la col·laboració de totes aquestes persones, que de manera al-truista, dediquen el seu temps a aportar dades de biodiversitat i contribueixen en la millora del medi natural del nostre territori.

Si algú està interessat a col·laborar en aquest nou projecte només cal que us poseu en contacte amb el Grup Natura a través del mail:

[email protected] a través del Facebook.Observatori de fauna a la Bassa del Miracle

El Solsonès compta amb diversos espais protegits en forma de PEIN o Xarxa Natura. Fins ara eren pocs els projectes interpretatius que facilitaven posar en valor la seva importància natural i

social. Aquesta tardor del 2013 han coin-cidit tres projectes interpretatius que, coordinats, fan que avui els visitants i veïns dels espais naturals protegits del Solsonès i també els de Territori de Ma-sies (El Miracle i Obagues de Madrona) puguin informar-se i també interpretar els valors naturals i socials d’aquests entorns. Per una banda, el Consell Co-

marcal, amb la col·laboració del Grup de Natura del Solsonès i el CTFC, impulsa un projecte de senyalització dels dife-rents espais naturals de la comarca i la ubicació d’un punt tàctic a la oficina de turisme del Solsonès. Per altra banda, el Santuari del Miracle, el Grup de Natura del Solsonès i L’ARADA impulsen dos projectes a la zona del Miracle.

La bassa del Miracle és un punt d’aigua a prop del Santuari, té un important interès natural i es troba molt a prop de l’Espai d’Interès Natural el Miracle. Per això, el Grup de Natura del Sol-sonès (GNS) ha insistit i insisteix en fer actuacions de millora i conservació. De moment, s’han iniciat diferents estudis de fauna i flora, com el mostreig d’aran-yes, el de papallones i el de flora, i ja fa temps que es desenvolupa el Seguiment d’Amfibis de Catalunya (SAC). Va ser, a partir d’aquest seguiment que es va ob-servar un gran interès natural d’aquest indret, fins a ser una de les basses amb més biodiversitat de Catalunya.

Els mostrejos i els seguiments es fan gràcies als voluntaris i voluntàries que els motiva la temàtica naturalística. A banda dels mostrejos i seguiments,

INTERPRETACIÓ DEL MEDI NATURALAL SUD DEL SOLSONÈS

LA BASSA DEL MIRACLE


a la bassa del Miracle s’hi ha adequat una ruta senyalitzada amb plafons interpretatius que ens du del Santuari al nou observatori de fauna de la bassa, actuacions que s’han pogut desenvolu-par gràcies a l’interès dels habitants del Santuari i els ajuts d’espais naturals del Departament d’Agricultura de la Gene-ralitat de Catalunya.

Els treballs, acabats aquest octubre, són executats per l’empresa solsonina Geo-silva Projectes amb col·laboració del GNS que hi aporta els coneixements sobre els valors naturals.

EL MOSTREIG D’ARANYES

La Raquel i la Iratxe, voluntàries del Grupo Ibérico de Aracnologia (GIA) han iniciat el mostreig aracnològic de camp, juntament amb dos membres del Grup de Natura del Solsonès (GNS), la Malú i el Fabrice. L’activitat va consistir en

12

El projecte és promogut per L’ARADA i el Santuari del Miracle, en el marc de Territori de Masies i amb el suport de l’ADF Natura Viva. El seu objectiu és interpretar el paisatge del Miracle i rodalies, remarcant el caràcter canviant del nostre paisatge, especialment arran del foc del 1998, i sempre posant de manifest la vinculació d’aquest amb els seus veïns (des del punt de vista social, econòmic i cultural). Les eines que ens han de permetre aquesta interpretació són una aplicació web amb contingut multimèdia, un documental, i una ruta.

“El Miracle, història recent d’un paisatge dinàmic” relata els canvis en el paisatge del Miracle i rodalies en els darrers vint

anys, i també de les costums de veïnsi visitants associades a l’entorn.El projecte és possible gràcies a entre-vistes a tècnics i veïns. S’entrevista a un total de 18 persones veïnes de 18 cases del Miracle, 2 tècnics, i 7 associacions -entitats (Amics del Santuari del Mira-cle, ADF Natura Viva, Bombers Volun-taris de Pinós, Associació de Veïns de Freixinet, Associació Territori de Masies, Centre Tecnològic i Forestal de Catalun-ya i Grup Natura del Solsonès). Durant les entrevistes es recullen fotografies antigues i actuals. En total s’han recollit 230 fotografies, de 25 fons diferents. A partir de les entrevistes, a banda de l’edició de les peces audiovisuals, s’han identificat indrets del Miracle que es consideren interessants pel veïnat degut a la seva importància social (20), i també indrets que es consideren importants per la seva qualitat ecològica (30).

Els punts emblemàticsa nivell social són: 1 Rovellonera 2 Pantà del Miracle 3 Bosc de la Carral 4 Bosc de les Fades 5 Bosc de Sant Joan 6 Creu de Constantí 7 Font de l’Avellanosa 8 Font de Sant Joan 9 Font del Bisbe 10 Font Rodona 11 La Creueta 12 Pedra dels Tres Cantons 13 Pi del Clot de la Croca 14 L’envelat 15 Roc de la Mare de Déu 16 Mirador de Territori de Masies 17 Font de l’Arbre 18 Bosc de l’Emília 19 Font del Ferro 20 Pi de les Saleres

Fotografies de la fase de recull de fonts orals.D’esquerra a dreta: bosc de Sant Joan abans del foc.La font de l’arbre també abans del foc. A la dreta,Pineda del bosc de la serra de Sant Jaume, als anys 80.

www.miracleviu.territoridemasies.cat


“EL MIRACLE: HISTÒRIA RECENTD’UN PAISATGE DINÀMIC”

13

De tots ells se’n cerquen fotografies (d’abans del foc i actuals), i van acom-panyats del relat de la relació que hi te-nen els veïns. Aquest relat és en format audiovisual i en text.

Alguns dels indrets que es destaquen per la seva importància ecològica són: el bosc de Rovirasansa, el bosc de l’Emíliao la devesa de Gangolells.

L’entorn web és apte per a ordenadors i mòbils i tauletes. El fet que la web inclogui serveis de GPS, permet que la interpretació del paisatge i les històries associades es pugui fer des del mateix Miracle.

A l’aplicació hi trobem també el track de la ruta “Natura Viva”, que transcórrer entre el Miracle i la rasa de l’Estany, pel batejat “camí de les olors”, i creuant

Damunt aquestes línies el nou mirador que recrea el paisatge abans del foc de 1998. A la dreta, membres de l’ADF Natura Viva i Bombers Voluntaris de Pinós i veïns del Solsonès.

indrets emblemàtics com la font del bis-be, la de Sant Joan o el Mirador de Sant Gabriel. Des de l’aplicació es pot accedir també a altres rutes del Miracle, com la ruta “Miracle, Bassa i Observatori”.

La funció interpretativa de la web està permanentment vinculada amb el sistema de plafons ubicats al Miracle. Entre ells trobem senyals direccionals de la ruta de Natura Viva, dos plafons informatius de llocs emblemàtics (la Font del Bisbe, i la font de Sant Joan, que ens endinsa en el paper dels veïns i de la pagesia en la gestió de l’entorn i també el paper de les les ADF), i el mirador de Sant Gabriel, que és una reconstrucció del paisatge del Miracle i del Sud del Solsonès i les grans fases de la successió.

El Mirador ha estat il·lustrat per la Laura de Castellet, de Sant Just d’Ardèvol.

Podràs consultar, a través d’un mapa interactiu, els diferents hàbitats i usos del sòl d’abans, després de l’incendi, i de l’actualitat. Podràs accedir a informació exposada pels mateixos veïns, presentada en format audiovisual, fotogràfic i síntesi en text. Clicant a la icona de GPS del mateix mapa, l’usuari serà informat de la seva localització i avisat si es troba en un punt emblemàtic. A l’apartat de menú hi trobaràs informa-ció complementària del paisatge i de la seva evolució.

www.miracleviu.territoridemasies.cat


+Descarrega’t

les rutes de laBassa del Miraclei de Natura Viva

14

PAISATGE

LES GUIXERES DELS QUADRELLSI ENFESTA, LA MOLSOSA Enfesta i els Quadrells són dues zones de La Molsosa, que limiten amb la Vall del Llobregós (Calonge i Castellfollit de Riubregós). La peculiaritat guixenca del sòl de la Vall del Llobregós determi-na que, entre altra vegetació i boscos esclerissats, a la zona d’Els Quadrells i Enfesta (a La Molsosa), hi trobem una flora molt rica i especial. Hi trobem les anomenades les anomenades timone-des gipsícoles, formacions arbustives pobres i esclarissades, de poca alçada,-adaptades a viure en sòls amb elevades

concentracions de sulfat càlcic. Aquestes timonedes estan dominades principal-ment per la tríncola, també anomenada aubellac o sosa (Gypsophila struthium subsp. hispanica), un arbust estricta-ment protegit. En funció de la profun-ditat i el nivell d’alteració del sòl en els diferents punts dels turons guixencs, la tríncola es veu acompanyada per diferents espècies. Així, allà on el sòl és més estructurat i profund, abunda el ruac o arnall (Ononis tridentata), una mata llenyosa robusta, molt ramificada, que pot arribar als 60 cm d’alçada. Allà on el sòl és més esquelètic, com ara les parts més erosionades i elevades dels

turons, s’hi troba una altra espècie estrictament protegida en aquesta zona: l’heliantem esquamós (Helianthemum squamatum), una mata baixa que no sobrepassa els 40 cm d’alçada però que no passa desapercebuda a l’època de la florida (cap al maig, juny), per les seves flors de color groc viu; les fulles són el·líptiques i platejades. La darrera de les espècies protegides és el morritort guixenc (Lepidium subulatum), una mata també baixa, que ateny els 30 cm d’alçada, amb fulles linears i nombroses flors blanques, petitíssimes, que es troba allà on el sòl és més degradat, com ara els marges dels camps o camins.

Trincola, pròpia de les guixeres i que sovint acompanya al Ruac


15

Roureda dels Quadrells, damunt la guixera.


Guixera d’Enfesta

16

EINES

FES GEST(GRUP D’ESTALVISOLIDARITERRITORIAL)

Les sigles GEST corresponen aGrups d’Estalvi Solidari Territorial.

Un GEST és una estructura que facilita la captació d’estalvi local solidari, per canalitzar-lo a les empreses de propie-tat col·lectiva del territori per afavorir el desenvolupament d’una economia responsable, basada en les persones, de proximitat i atractiva per a la comuni-tat. Els GEST donen suport a projectes empresarials mitjançant préstecs i acompanyament empresarial.

Vegeu alguns exemples del projecte CIGALES, una experiència d’èxit en la canalització de l’estalvi popular cap al desenvolupament d’una economia local sostenible a l’Estat francès:

— GardenCour. Productes de jardineria i mascotes.

— La fabrique à rêves. Llibreria.

— Les ecoconstructeurs NPDC. Empresa de construcció especialitzada en tècniques de construcció ecològica i eco-disseny.

— Cafe Citoyen. Cafè, bar, lloc de trobada.

— Association VIES. Venda ambulant i intercanvis solidaris

— Capvie 62. Ajuda a domicili

— Association Transport Culturel Fluvial. Museu flotant mòbil: transport, creació i difusió d’eines artístiques i culturals

www.fesgest.cat

TERCER SECTORAMBIENTAL

Catalunya es caracteritza per un esperit associatiu, també, en l’àmbit del medi ambient.

Aquests tipus d’associacions són un vehicle fonamental per canalitzar les necessitats, aspiracions o voluntats de molts ciutadans i ciutadanes i, alhora, són un instrument clau en el Govern del país, en la governança.

És per això que l’associacionisme am-biental es considera ja un sector més del teixit social, el tercer sector ambiental.

Aquest sector de les entitats lligades a la conservació, la sensibilització i l’educa-ció sobre el medi ambient complementa, de forma independent, l’acció de govern.

Per això, el Departament té com a ob-jectius promoure, consolidar i enfortir el tercer sector ambiental i l’instrument per assolir-ho és el Pla de suport al tercer sector ambiental de Catalunya 2011 – 2014.

OBRADOR DEL TERCER ECTOR AMBIENTALDE CATALUNYA

L’Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya és un projecte que neix dels Fòrums del Tercer Sector Ambiental de Catalunya celebrats el 2009.

Una iniciativa que va comptar amb la participació i implicació de diferents organitzacions ambientals de Catalunya així com l’impuls de l’Observatori del Tercer Sector i el suport del Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge.

L’o3sac vol ser una eina que faciliti un espai de trobada del sector ambiental sense ànim de lucre de Catalunya.

www.o3sac.org


17

LECTURES

REMEIERES DE LLOBERA

Les remeieres de Llobera són un grup de dones que des de fa diversos anys recol·lecten plantes aromàtiques i medi-cinals, n’elaboren productes i exposen, cada any, a la Fira de l’Empelt.

És també en aquesta cita que es dóna a conèixer la nova edició del recull d’her-bes remeieres. Fins al moment se n’han publicat dos.

QUADERNS DE VIATGE,MEMÒRIA POPULAREN SUPER 8 MM

Projecte de cerca de filmacions en els formats subestàndard de 8mm i Super 8mm, amb l’objectiu de posar en va or el patrimoni cultural popular de la Catalunya central. Els resultats ens per-meten reviure des de la mirada dels seus protagonistes, expressions tant perso-nals com el cinema domèstic i el cinema amateur entre els anys 60 i 80.

El projecte facilita alhora la conservació del material recollit en formats digitals, per la posterior re-apropiació del mateix pels seus protagonistes i pel conjunt de la gent del territori, per qui esdevé part del seu patrimoni cultural popular. “Quaderns de viatge”, és un procés que ens ha permès i ens ha de seguir permetent la presa de consciència i la promoció cultural pròpia de la Catalun-ya central a través de la recuperació i exposició de material inèdit. En aquesta primera fase s’han recollit pel·lícules de Solsona i municipis del Sud del Sol-

“EL MEDI NATURAL DEL SOLSONÈS”

Guixé Coromines, David.El medi natural del Solsonès.Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008.

Aquest llibre es pot considerar l’estudi més complert i extens que s’ha fet fins el moment vers el medi natural de la comarca del Solsonès. És una obra de referència, tant a nivell local, com en el conjunt de Catalunya, que aporta moltís-simes dades, gràfics, mapes i xifres vers la fauna i flora comarcal, la vegetació, els hàbitats i els espais d’interès natural. Contribueix al millor coneixement del medi i facilita la informació necessària per a la gestió i conservació dels hàbitats i les espècies, que al cap i a la fi, conjun-tament amb la divulgació, és l’objectiu final d’aquesta obra.

En aquesta obra trobareu dades sobre la geologia, la climatologia, l’agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca de la comarca, informació d’unes 1.400 espè-cies de plantes, 55 comunitats vegetals presents i 352 espècies de vertebrats. Hi veureu descrites les problemàtiques de conservació de cada grup faunístic i d’algunes espècies en concret, els cri-teris de gestió i les recomanacions per a la conservació d’aquests grups. S’han definit els espais de protecció vigents, els hàbitats d’interès comunitari, les espècies de flora i fauna prioritàries de conservació, així com la llista vermella dels vertebrats del Solsonès. Per últim, s’ha mostrat l’anàlisi i el mapa resultant dels espais d’interès natural del Solsonès i un llistat de les espècies de papallones i de bolets citades a la comarca.

sonès, Calaf, Els Prats del Rei, Cardona, Fonollosa, Sant Mateu de Bages, Rajadell, Manresa, Santpedor, Aguilar de Sega-rra, Jorba i Igualada. S’han recollit prop de 200 pel·lícules i 20 testimonis han aportat les seves vivències personals i col·lectives entorn el formats 8 mm i Super 8 mm, i el què, a través del visor de les seves càmeres van poder captar.

El DVD que està a la venda és una part de l’exposició itinerant del projecte.

L’ARADA, CreativitatSocial. Amb el su-port de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura.

Preu DVD: 12 eurosOn aconseguir-lo:

- Llibreria Roca (Manresa)- Setelsis (Solsona)- Camping Solsonès (Solsona)- Llibreria Pellicer (Solsona)- Papereria Cal Xandri (Calaf)- Bar Canet (Calaf)- Casal de Calaf (Calaf)- L’ARADA (larada.net, Manresa)


18

RACONS VIUS

TERRITORI DE MASIES, CUSTÒDIA DEL TERRITORI I RACONS VIUS:CONDICIONAMENT COL·LECTIU DE PARATGES EMBLEMÀTICS

Si estàs interessat/da en arranjarun espai del teu poble, pots enviar-nos la teva proposta o participar en l’assembleageneral del dia 13 de Juliol a el Miracle.

[email protected]

938 729 709 672 491 223

Des de “Racons Vius”

Es proposa una trobada

on tota persona interessada

pugui col·laborar en el

condicionament de la font

del Bisbe del Miracle,

entorn que durant molts anys

va acollir veïns del Miracle i

pobles veïns.

es del 2012 L’ARADA forma part de la Xarxa de Custòdia del Territori en col·laboració amb el Grup de Natura del Solsonès, i posa a disposició dels socis i col·laboradors de Territori de Masies eines de suport a aquesta pràcti-ca i també un servei de mediació entre parts. El projecte de custòdia del territori

pretén ser una eina que enforteixi la gestió col·laborativa del patrimoni natural, agrari i rural, i que permeti promocionar un patrimoni poc visible. A banda del projec-te de custòdia, Territori de Masies aposta per condicionar paratges emblemàtics del nostre entorn tals com fonts, miradors, etc, o altres elements patrimonials que reque-

Dreixin d’una actuació de neteja o desbros-sament. D’aquesta manera, sota el nom de Racons Vius, es persegueix la dignificació, des del voluntariat i amb un caràcter lúdic, d’espais que han estat i són importants per nosaltres però que es troben en mal estat. Aquesta activitat s’iniciarà els mesos d’agost i setembre.


19

AJUNTAMENTS Ajuntament Clariana del Cardener clarianacardener.ddl.net [email protected] 973 482 204 Ajuntament Pinell de Solsonès pinell.ddl.net [email protected] 973 481 529 Ajuntament Pinós pinos.ddl.net [email protected] 973 480 300 Ajuntament Riner riner.ddl.net [email protected] 973 480 815 Ajuntament de Llobera llobera.cat [email protected] 973 483 829 Ajuntament de la Molsosa molsosa.ddl.net [email protected] 973 296 090

ALLOTJAMENTS MUNICIPI WEB CORREU TEL. Sant Petrus Madrona Pinell de Solsonès santpetrusmadrona.es [email protected] 628 649 325 686523845 Cal Mestre Pinell de Solsonès calmestre.net [email protected] 973 480 469 La Torra de Llobera Llobera latorradellobera.com [email protected] 678 434 747 973 481 601 Ca l’Avi Forner Llobera calaviforner.com [email protected] 686 830 247 973 480 253 Cal Bernoi Clariana de Cardener calbernoi.com [email protected] 699 194 636 973 483 736 Casa Flotats Clariana de Cardener casaflotats.com [email protected] 608 134 787 Càmping la Ribera Clariana de Cardener campinglaribera.com [email protected] 973 482 552 El Paller de can Viladomat Navès elpaller.com [email protected] 973 299 026 625 551 872 Masia Rovira Pinell de Solsonès masiarovira.cat [email protected] 625 551 872 973 299 026 Alberg Cases Altes de Posada Navès casesaltesdeposada.com [email protected] 687 963 648 Cel·les del Miracle i casa d’Espirualitat Riner santuarielmiracle.com [email protected] 973 480 002 Residència Infantil la Carral, SL Riner alacarral.net [email protected] 973 480 890 Cal Tristany Pinós caltrstany.com [email protected] 637 437 271 Casa Miralles Pinós casamiralles.com [email protected] 687 866 369 Cal Miramunt Llanera calmiramunt.com [email protected] 973 296 008 Cal Gambada La Molsosa calgambada.com [email protected] 608 132 940 973 473 037 Molí d’Enfesta La Molsosa molienfesta.com [email protected] 610 251 470 938 035 824 Masia Sant Grau Navès santgrau.com [email protected] 973 115 592 608 897 413 Hotel Restaurant Can Puig Clariana de Cardener hotelcanpuig.es [email protected] 973 482 410 La Masoveria Pinós lamasoveria.cat [email protected] 973 482 410 Cal Mas Llanera calmas.net [email protected] 676 086 185 973 473 581 Forn de Su Riner hostaldesu.com [email protected] 973 480 618

HOSTELERIA Cal Mestre Pinell de Solsonès calmestre.net [email protected] 973 480 469 Hostalnou Llobera calaviforner.com [email protected] 686 830 247 973 480 253 Forn de Su Riner hostaldesu.com [email protected] 973 480 618 Cal Bosch Pinós - [email protected] 973 473 212 Hostal de Pinós Pinós - [email protected] 973 473 062 Restaurant Can Solé Xic Llanera calmiramunt.com [email protected] 973 296 008 Hotel Restaurant Can Puig Clariana de Cardener hotelcanpuig.es [email protected] 973 482 410 Restaurant Sant Ponç Riner - [email protected] 647 933 326 973 481 858

AGROPRODUCTE Forn de Pa Guerres Llobera artesansdelsolsones.com [email protected] 650 943 367 Agroproductes Solsonès, Bolets i tòfones Llobera - - 973 481 311 Pollastres Ecològics Molí de Bonsfills Pinós - [email protected] 627 758 903 973 473 025 Xai de Puigpelat La Molsosa xaidecalpuigpelat.com [email protected] 973 473 284 PRODUCTE ARTESANIA Ensabona’t: taller de sabó natural Claret de Llanera ensabonat.blogspot.com [email protected] 973 296 008 Ecoevents Artesania de Fusta Clariana de Cardener ecooci.com [email protected] 973 483 242 Ass. Promoció Productes Artesans Solsonès artesansdelsolsones.com [email protected] 973 482 332

SERVEIS CULTURALS I TURÍSTICS Tirantmilles Guies de Muntanya Pinell de Solsonès tirantmilles.com [email protected] 660 261 683 664 716 465 Photologystics Solsona photo-logistics.com infophoto-logistics.com 638 887 681 Hípica Cap de Costa Clariana de Cardener hipicacapdecosta.com [email protected] 607 517 691 (WhattsApp)

ENTITATS ASSOCIATIVES Agrupament rural l’esplai de Pinell Pinell de Solsonès - - - Grup de Teatre Vila Closa Pinell de Solsonès vilaclosa.com [email protected] - Associació de Veïns del Municipi de Pinell Pinell de Solsonès - avm.pinelldesolsonè[email protected] - ADF Sol Verd Pinell / Llobera - [email protected] 973 482 003 608 193 496 Associació Cultural de Llobera Llobera llobera.galeon.com [email protected] 973 481 696 973 483 829 Associació Juvenil l’Udol de Llobera Llobera - [email protected] 650 278 615 Grup de Teatre de Llobera Llobera - [email protected] 616 502 123 Societat de Caçadors Espotius de Llobera Llobera scllobera.org [email protected] 973 483 276 610 208 393 Esplai de Llobera Llobera - [email protected] 973 483 829 Associació Amics del Miracle Riner santuaridelmiracle.com [email protected] 973 480 002 Associació de Veïns de Freixinet i Rodalia Riner afreixinet.com - 973 481 708 ADF Natura Viva Riner / Pinós / Molsosa - [email protected] 607 571 189 938 691 635 ADF Solsonès Oriental Clariana de Cardener clarianacardener.ddl.net [email protected] 973 482 204 Agrupació Cultural de Vallmanya de Pinós Pinós - - 687 503 727 Associació de Gent Gran de Pinós Pinós - [email protected] 687 068 245 Centre Cultural d’Ardèvol Pinós centrecat.com [email protected] 666 206 423 Associació de Bombers Voluntaris de Pinós Pinós - - 937 444 106 Associació Cultural de Prades La Molsosa acprades.wordpress.com [email protected] 973 473 037 Associació Cultural dels Quadrells La Molsosa prades-ac.cat - 687 562 149 Associació de Veïns La Molsa La Molsosa - - 973 473 284 Associació de Caçadors de la Molsosa La Molsosa - - 973 296 090 Grup de Natura de Solsonès Solsonès lacetans.org/gns [email protected] - Centre d’Estudis Lacetans Solsonès lacetans.solsonae.org [email protected] 973 482 101

1

Disseny i coordinació:L’ARADA, CREATIVITAT SOCIAL Iniciativa emmmarcadaen el Projecte ACTUA.www.actua.latada.net

Contacte:[email protected] 491 223 - 938 729 709www.territoridemasies.cat

DISSABTE 1 DE FEBRERA LES 17 HORES,

AL SANTUARI DEL MIRACLE

PLENARI GENERALI ASSEMBLEA OBERTA DE

TERRITORI DE MASIES

TERRITORI DE MASIES ÉS UN PROJECTE OBERT.

SI HI VOLS COL·LABORAR AMB NOSALTRES CONTACTA’NS A:

[email protected] 729 709672 491 223

Territori de Masies és una iniciativa popular, recentment constituïda en associació, formada per veïns, entitats i associacions del Sud del Solsonès des de la què coordinem i impulsem activitats i serveis que potenciïn el nostre paisatge i formes de fer.

Territori de Masies és un projecte obert. Si vols col·laborar amb nosaltres, contac-ta’ns a [email protected] o al 672 49 12 23

El butlletí que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori. Des d’ell es volem difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte ‘Territori de Masies’ als veïºns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Sud del Solsonès. De caràcter semestral, acull també un espai d’actua-litat i coneixement dels nostres pobles i maneres de fer.

CONFIRMAR ASSISTÈNCIA

PINELL DE SOLSONÈS, LLOBERA, RINER, CLARIANA DE ...

Documents

Transcript of PINELL DE SOLSONÈS, LLOBERA, RINER, CLARIANA DE ...