••

TANNHAUSER

••

TANNHAUSERde

Richard Wagner

•

pro mUSICa�

XXV TEMPORADA MUSICAL"-

III FESTIVAL D'OPERA

438, 440 i 441.

sessions

Fllnció de Gala

DIMECRES, 1 DE JUNY DE 1983, A LES 20 H.

DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 1983, A LES 20 H.

DILLUNS, 6 DE JUNY DE 1983, A LES 20 H.

GRAN TEATRE DEL LICEU * BARCELONA

A la portada:Dep. Legal B. 556 - 1980

"Tannhâuser", Miniatura del "Mtnnesânger" de Heidelberg

LLORET, INDUSTRIAS GAAFICAS - BADALONA

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYA

AJUNTAMENT DE BARCELONA

SOCIETAT DEL GRAN TEATRE'DEL LICEU

PATRONAT DEL CONSORCI

PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol

VICE-PRESIDENT: ExceHentíssim Sr. Pasqual Maragall

GERENT: Sr. Lluís Portabella

VOCALS: Antoni Sàbat (Generalitat, de Catalunya)Montserrat Albet (Generalitat de Catalunya)

Rafael Pradas (Ajuntament de Barcelona)Jordi Vallverdú (Ajuntament de Barcelona)R. Martínez Callén (Ajuntament de Barcelona)

Manuel Bertrand (Societat del G. T. del Liceu)Fèlix M." Millet (Societat del G. T. . del Liceu)Maria Vilardell (Societat del G. T. del Liceu)Carles Mir (Societat del G. T. del Liceu)

SECRETARI: Adrià Alvarez

ADMINISTRADOR: Lluís Andreu

DIRECTOR MUSICAL: Eugenio Marco

DIRECTOR D'ESCENARI: Dídac MonjoASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró

Miguel OrtegaAldo Tarchetti

Lolita Poveda

APUNTADOR: Jaume Tribó

CAP DE PREMSA I RELACIONS PÚBLIQUES:Adeli ta Rocha

CAP D'ABONAMENT I TAQUILLES: Josefina Carbonell

CAP D'ADMINISTRACIÓ: Joan Antich

SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch

SECRETARIA: Josep DelgadoMaria Antònia Claramunt

María José García

CAP DE MAQUINISTES: Constancio AngueraCAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset

CAP D'UTILLATGE: Jaume PayetCAP DE SASTRERIA: Remei MollorCAP DE MAQUILLATGE: Martha VázquezPERRUQUERIA: «Damaret»

SABATERIA: «Vall deperas»Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianosPUBLICITAT I PROGRAMES: Publi-Tempo

NOTES IMPORTANTS: Un cop començada la funció, no seràpermesa l'entrada a la sala, així com verificar enregistraments,fotografies o filmar escenes de qualsevol tipus.Les funcions començaran puntualment a l'hora indicada.El Patronat Pro Música, si les circumstàncies ho reclamen,podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anun­

ciats en aquest programa.En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglamentd'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom had'utilitzar el Saló del 1er. pis i el vestíbul de l'entrada.

ó, Accés pel carrer St. Pau núm. 1 bis

LIGNE JUVENILE yOLVIDESE DE SU PIEL SECA.

Hay veces en que a una mujerle gustaría poder cambiar de

piel. En el propio sentido de lapalabra. Y es muy comprensible,pues se trata de un deseo que nace

de la desagradable sensación detener la piel deshidratada. Unproblema que se manifiesta bajodistintas formas, según el clima yla fragilidad de la epidermis.¿QUE NECESITA LA PIELDESHIDRATADA?El fenómeno de la deshidra­

tación es aparentemente sencillo:el agua abandona la superficie dela epidermis más deprisa de lo quellega desde las capas profundas.Por tanto, la solución pareceigualmente sencilla: basta con

aportar continuamente agua a la

epidermis o con impedir que se

evapore.Pero en realidad, no es suficiente.

Por eso, la Ligne Juvénile deLancaster aporta algo más.

Aporta un sistema de tratamientospara todos los problemas de ladeshidratación, sea cual sea su

edad.La Ligne Juvénile está destina­

da a las pieles secas, muysecas y sensibles. Es un conjuntode tratamientos cuyo objetivoprincipal es hidratar la piel, no sólocompensando la pérdida de agua,sino también ayudando a su

propio metabolismo natural.Cremas ligeras y nutritivas, querestablecen la suavidad y frescorincluso de las pieles más sensibles.

LIGNE JUVENILE:MUCHO MAS QUE UNALINEA HIDRATANTE.La Ligne Juvénile de Lancaster

es un sistema de tratamientossencillos y rápidos, que propor­cionan una mayor protección a su

piel. La belleza y la suavidad reen­

contradas en una sensaciónde bien­estar.A partir de ahora, ya puedeusted olvidarse de su piel seca.Por muy sensible que sea.

LANCASTU,

jt'VENILFSKIN-- --------

PArrRONArr "PRO MÚSICA"DE BARCELONA

JUNTA DIRECTlY A

PRESIDENTVICE-PRESIDENTSECRETARITRESORERVOCALVOCALVOCALVOCALVOCAL

Don Luis Portabella RáfolsDon Ramón Negra VallsDon Juan Pujadas ObradorsDon Francisco Samaranch TorellóDon Pedro Mir AmorósDon Carlos Mir AmorósDoña Montserrat Mombrú de BalañáDon Esteban Molist PolDon Rogelio Roca Salamanca

SOCIS ADHERITS

Doña Carmen Aguilera de Daurella

Excmo. Sr. Marqués de Alella

Don Carlos Andreu BatllóDon Jordi Argenté i GiraltDon Daniel Argimón LlofriuDon Jordi Balañá AlbiñáProfesor D. Joaquín Barraquer MonerDon José Bel FontDon Santiago BellochDoña Irene A., Vda. de Bertrán

Doña Flora Bertrand Mata, Vda. de RosalDon Eusebio Bertrand Mata

Don Manuel Bertrand VergésDon Jorge Blanch CubiñéDon José Botey SerraDon Emilio Brillas SaguerDon Alejo Buxeres PonsDoña Maria Josefa Casacuberta,

Vda. de Soler MauriDon Joaquín Castella MandosDon Agustín Catalán Baulenas

Don Luis Clavera MonjonellDon José Colomer Ametller

Don Juan Esquirol PedragosaDon Jacinto Esteva VendrellDoña Nuria Fábregas de SarriasDoña Magdalena Ferrer DalmauDoña M.' Antonia Ferrer de ThomasExcma. Sra. Condesa, Vda. de FígolsDoña Joaquina Fina, Vda. de RosaDon Santiago Fisas MullerasDon Antonio Folcrá FolcráSra. Maria Font de CarullaDon Antoni Forrellad i SolàDoña Herminia Froutchman de OchoaDon Buenaventura Garriga BrutauExcmo. Sr. Conde de GodóDon Jaume Graell MassanaDon Joan A. Grau CuadradaDon Hans HartmannDon Wolfgang A. HartmannDoña Petra Huarte, Vda. de VilaDoña Pilar Jaraiz Franco, Vda. de LagoDon Alexander KontaExcmo. Sr. Conde de LacambraDon Miguel Lerín SeguíDon .Félix Llonch SalasDoña Elvira MadroñeroDon Manuel Malagrida PonsDon Axel Malowan TejeiraDoña Ginette Manry BernailleDon Enrique Mañosas BarreraDon Joan A. Maragall Noble

Doña María Soledad Córdoba GabaraínDon Enrique Corominas VilaDon Marcelli Curell i SuñolDoña Josefina Cusí FortunetDon Ricardo Defarges IbáñezDon José DescartínDon José Ensesa Montsalvatge

Doña M.' Teresa Marca de Salvat

Don Juan March DelgadoDoña Francisca Marcet, Vda. de Torrederner

Don José M.' Mas CasalsDon Jaime Mercadé BertranDon Jorge Miarnau BanúsDon Joan Millà Francolí

Don Félix M.' Millet TusellDon Jesús Mir AmorósDon Horacia Miras GinerDon Federico Mitjans MartínezDon Joaquín Monzó LasalaDon Antonio Negre VillavecchiaDon Sebastián Noguera VivesDon Gaspar Núñez SimónDon Antonio Olmos MiróDoña M.' Teresa Orellana, Vda. de BricallDon Antonio ParicioDon Gabriel Paricio LarreaDon Raimon Patau IglesiasDon Joan del PesoDon Mateo Pla ElíasDon Jorge Pla MartíDon José Pons CardonerDon Antonio Pons LlibreDon Javier Por tabella CórdobaDon Luis Portabella CórdobaDoña M.' Teresa Puig de RieraDon Pedro Puig MassanaDoña Carmen Puig de ViladomiuDon Jordi Pujadas HostenchDon Andreu Pujol i MirDoña Teresa Ráfols, Vda. de JoverDon Rafael Rifá PugetDon Leopoldo Rodés CastañéDoña Elvira Rosell de SantigosaDon Martín Rossell BarbéDon Francesc Rubiralta VilasecaDOlla M.' Josefa Rusiñol, Vda. de Valls Taberner

Doña Gloria Sacrest RecolonsDon José Sala Ama tDon Juan Salvat

Don Manuel Salva tDon Eusebio Sans CoUDoña Verónica Santalla BlaviDon Francisco A. Sensat AlemanyDon Gerardo Sensat EstradaDon José Serra RocaDon Jesús Serra SantamansDon Antoni Serra SantamansDoña M.' Teresa Serra, Vda. de Soler-CabotDon José Soldevila ArmenterasDoña María Soldevila, Vda. de GamisExcmo. Sr. José Suñer Martínez

Don José Ildefonso Suñol SolerDon Geza TolnayDon Salvador TorrentsDoña María Dolores Torres de Andreu

Don Antoni Torres Alvarez

Don Rodolfo Tovar FajaDon Joan Trias i Bertran

Don Juan Uriach TeyDoña Asunción Valls de Pi FiguerasDon Joan Vallvé CreusExcmo. Sr. Marqués de la Vega InclánDon Ignacio Ventosa DespujolDon Domingo Vernis Bonet

Don Salvador Vidal Nunell

Don Ignacio Vila BastéDon Santiago de Villalonga GustaDoña Marta O. de Villavecchia

Don Wolf Zan topOrfeó Català

Fòrum Musical

Joventuts Musicals de Barcelona

Jorquera Hnos., pianosRadio Ambiente Musical, S. A.

ADMINISTRADOR ARTíSTICDEL III FESTIVAL D'òPERA Don Carles Caballé Folch

A Ja Secretaria de «Pro Música» (Balmes, 26, Leo', 1.', Tel. 3186208) continua oberta la llista d'inscripció pera tots els qui desitgin adherir-se al Patronat.

RICHARD CASSILLY

Nasqué a Maryland; començà els estudis a l'escola local i els continuàal Peabody Conservatory of Music de Baltimore.

L'any 1955, i quan formava part del cor de la Companyia de Gian-CarloMenotti de Broadway que representava «The Saint of Bleeker Street»,tingué la seva oportunitat en ser escollit per al paper de tenor prota­gonista. La seva actuació fou rebuda com un autèntic esdeveniment ar­tístic i immediatament fou invitat a formar part de la companyia d'ò­pera de Nova York, amb la qual col·laborà durant onze anys, adquiríuna valuosa experiència i aconseguí grans èxits amb una àmplia varie­tat de papers (des del Don Joan d'«Èdip rei» i el Sergio de «KaterinaIsmailova. fins al de Peter Quint de «The turn of the Screw»),Durant aquest període adquirí una gran popularitat entre la majoriade les companyies d'òpera d'Amèrica del Nord, en interpretar reitera­dament el seu repertori habitual en papers com Radamés, Manrico iCavaradossi; en una mateixa temporada interpretà deu versions de«Carmen» en deu ciutats diferents.El 1965 debutà a Europa a la ciutat de Ginebra, amb una obra dirigidapel Dr. Herbert Graf; l'èxit assolit en aquesta representació li valguécontractes per actuar a la Deutsche Oper de Berlín i a la Staatsoperd'Hamburg, teatres en els quals interpretà el paper de Radamés.Actualment, i des del seu debut l'any 1955, compta amb més de cin­

quanta papers protagonistes, i en el seu repertori, entre moltes altresobres, figuren «Tannhâuser», «L'holandès errant», «Els mestres can­

taires», «La Walkyria», «Lohengrin», «Orello». «Aida», «Tosca», «Turan­dab, «Jenufa», «Fidelia», «Peter Grimes», «Sanson et Dalila», «Salomé»,«Carmen», «Moises i Aaron», «La visita de la veila dama», etc.

Les seves actuacions l'han dut a actuar als principals centres musicalsdel món: Covent Garden i Albert Hall de Londres, Edimburg, Bayreuth,Berlín, Munie, Hamburg, Düsseldorf, Milà, Torí, Viena, París, Bordeus,Copenhaguen, Nova York, Filadèlfia, San Francisco, Pittsburg, Mil­waukee, Toronto, etc., i ha col·laborat amb grans directors com Kubelik,Solti, Klemperer, Leinsdorf, Prête, Bohm, etc.Des del 1966 ha estat membre resident de la Staatsoper d'Hamburg,així com de la Deutsche Oper de Berlín, i de la Deutsche Oper am Rhein.Richard Cassilly compta amb una nombrosa discografía, i ha realitzat,també, diverses gravacions per a les principals cadenes de televisió

europees.

GUNDULA JANO\VITZ

D'origen austríac, nasqué a Berlín, i féu els estudis musicals al Conser­vatori de Graz a Àustria.L'any 1959 fou contractada per Herbert van Karajan per actuar a laStaatsoper de Viena de la qual és encara membre. El 1966 s'incorporàtambé a J'Opera de Berlín, i ha estat invitada per tots els grans teatres

d'òpera del món: Metropolitan de Nova York, la Scala de Milà, Tre-atreColón de Buenos Aires, Covent Garden de Londres, Opera de París, etc;i també als més importants festivals: Bayreuth, Salzburg, Glynde­bourne, Ais de Provença, Orange, Edimburg, etc.És considerada com una de les grans intèrprets de Mozart i Strauss;el lieder és una de les seves grans passions, i des del 1970 ha donatmés de dos-cents recitals als més prestigiosos centres musicals del món.L'any .1969 fou nomenada Kammersangerin d'Àustria, i el 1974 ho foude Berlín. Des de 1981 consta com un dels més joves membres d'honorde la Staatsoper de Viena.El seu nom figura en nombroses gravacions d'òpera i de concerts i sotala direcció dels més famosos directors del nostre temps: Bohm, Kara­jan, Klemperer, Szell, Bernstein, etc. Els seus enregistraments de liederde Schubert li han proporcionat en dues ocasions el primer premi deldisc alemany.

KLARA TAKACS

Des de l'any 1973 la mezzo Klara Takacs és membre de la Staatsoper de

Budapest, on entrà desprès d'haver acabat els estudis a l'Acadèmia deMúsica de Budapest amb el premi «Ferenc Liszt». El 1975 obtingué a

Budapest el premi internacional Erkel.Klara Takacs ha actuat de manera continuada tant en coneert com en

representacions d'òpera, per tot Hongria i també als més importantseentres lírics i sales de coneerts d'Europa.Ha fet més de vint gravacions, tres de les quals han estat guardonadesamb el Gran Premi de l'Acadèmia del Disc de París.Com a reconeixement de la seva extraordinària tasca a favor de la cul­tura i de la música hongaresa, tant a dins com a fora d'Hongria, li haestat atorgat el Premi Liszt.

BERND WEIKL

Nasqué a Viena el 29 de juliol de 1942, i cursà els estudis de música,teatre i econòmiques a Hannover.

L'any 1970 debutà a Düsseldorf en el paper del Tsar d'«EI Tsar i Zim­mermann». Ha cantat als teatres més importants del món: el Metropo­litan (on cantà el paper de Wolfram, de «Tannhâuser»), el Covent Gar­den (interpretant Johanaan, de «Salomé»), l'any 1981 a Bayreuth (oncantà el paper de Sachs, d'«Els mestres cantaires», a Viena (Posa, de«Don Carlo»), a la Scala (s Falstaff»), etc.

Ha efectuat també nombrosos recitals de lieder.

WOLFGANG BRENDEL

Féu els estudis preliminars de musica al Conservatori ' de Wiesbaden.

L'any 1968 guanyà el primer premi de l'Escala de Música i del Conser­vatori de Mannheim. l el 1971 obtingué el seu primer contracte.Des del 1971 forma part de la Bayerishen Staatsoper de Munie, des d'onfou contractat per a cantar al Metropolitan Opera «Les noces de Figaro»,i com a artista invitat a Viena, Hamburg, Opera de Berlín i Edimburg.El 1976 fou nomenat Kammersanger i d'aleshores ençà la seva carrera

ha estat realment brillant, amb concerts al Festival de Sta. Cecília deRoma, una nova producció de «Don Carla» a San Francisco, «EugeneOnegin» a Zuric, «Don Giovanni» al Holland Festival d'Amsterdam.Més tard, i també a San Francisco, actuà en una nova producció de«Samson et Dalila», i amb la Staatsoper de Munie interpretà Figaro de«Les naces de Figaro».Ha enregistrat per a EMI «La flauta màgica. També té gravada una

producció de «L'incoronazione di Poppea» a San Francisco.

THOMAS THOMASCI-IKE

Nasqué a prop de Dresden, cuitat on féu els estudis de música i cantamb el mestre Chwickardi.

L'any 1970 guanyà el premi Txaikovski de Moscou. Als 23 anys començàla seva carrera escènica a Friburg treballant amb el regista JoachimHerz i després treballà durant sis anys a I'Opera de Leipzig.Des del 1977 pertany al conjunt de l'Opera de Colònia on canta els

primers papers de baix; també actua com a invitat a Munie, Stuttgart,Frankfurt, Amsterdam, Zuric, etc.

El 1974 debutà a la Scala de Milà interpretant el paper de Hunding de«La Walkyria » sota la direcció de Sawallisch; aquell mateix any, i a

l'edat de trenta-un anys, fou nomenat Kammersanger.Actualment Thomas Thomaschke interpreta els papers de baix de ca­

ràcter (Sarastro, Don Alfonso, Rocco, Mephisto, Gaspar, etc.); gràciesa la seva flexibilitat i a la seva veu ben timbrada, ha pogut interpretar,també, parts de baix baríton (Figaro, Don Giovanni, Giulio Cesare).Thomas Thomaschke ha donat nombrosos concerts a diferents partsdel món; és també un gran intèrpret de lieder, i no fa gaire actuà al

Festtagen de Viena sota la direcció de Giulini.Té enregistrats diferents discs d'òpera i concerts.

GUDRUN SIEBER

Nasqué a Duisburg. Cursà els estudis de música a Düsseldorf, en

acabar-los fou contractada per la Deutsche Oper am Rhein. Poc tempsdesprés s'incorporà a l'Opera de Berlín, de la qual forma part en l'ac­tualitat.Ha estat artista invitada de la Staatsoper de Viena i de la Deutsche

Oper am Rhein.Ha participat al Festival de Salzburg, i ha actuat per a les televisionsi ràdios austríaques i alemanyes.Les seves interpretacions més importants sobre l'escena són amb papersmozartians (Zerline, Bespina, Susanna, etc.); també té un repertori ale­many escollit. Com a concertista és una gran especialista en Haendel,Haydn i Mozart.

ROBERT SCI-IUNK

Nasqué a Neu-Isenburg l'any 1948. Durant el període de 1966 a 1973estudià música al Conservatori de Frankfurt on tingué com a professorMartin Gründler.De 1973 a 1975 tingué els seus primers contractes amb la BadischesStaatstheater de Karlsruhe.De 1975 a 1977 cantà a Bonn, i de 1977 a 1979 a Dortmund. Des de 1979és contractat per actuar a diferents teatres d'òpera: Munie, Berlín, Zuric,Ginebra, etc.

Des de 1977 forma part del Festival de Bayreuth.

J!_ �.... �[

. ..

t'.

...

,

-;.).:'I'I. 2. .t;

KURT SPANIER GEORG IONESCU

•

Primera pàgina del manuscrit literari de Tannhâuser

ALFRED BURGSTALLER..

ROMANO GANDOLFl

Nasqué a Medesano i féu els estudis musicals al Conservatori de Parma,on obtingué el Diploma de piano i composició.Ha col·laborat amb Roberto Benaglio, juntament amb el qual entrà a

la Scala de Milà. L'any 1966 fou reclamat pel Teatre Colón de Buenos

Aires, i l'any 1970 fou nomenat mestre del Cor de la Scala; i des del

propassat any, ho és també del del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.Ha dirigit orquestres a Parma, la Scala, Tôkyô, Rio de Janeiro, Lenin­

grad, Berlín, Boston i Barcelona, dirigint tant òpera clàssica com nou­

centista.Per al segell discogràfic Cetra ha enregistrat la «Petite Messe Solen­nelle» de Rossini amb L. Pavarotti, i per al Deustche Gramophone, totala producció del Teatre de la Scala dels darrers deu anys.

VITTORIO SIeURI

Inicià els seus estudis musicals a Parma i Milà. Fa deu anys entrà a

formar part de la Scala de Milà, on durant tres anys ha exercitat laseva activitat com a mestre coHaborador, treballant amb els mestres

registes G. Strehler, F. Zeffirelli, E. de Filippo, J. P. Ponnelle, L. Ron­

coni, etc.Fa set anys començà a coHaborar amb Romano Gandolfi, primer com

a ajudant en la tasca de mestre del Cor de la Scala, i en els darrers

anys com a mestre de Cor.Ha preparat estrenes mundials d'òperes modernes (entre les quals, «Don­nerstagans licht» de Stockhausen) i ha dirigit en diverses ocasions laCorale Scaligero.Des del propassat any comparteix juntament amb Romano Gandolfila responsabilitat del Cor del Gran Teatre del Liceu en qualitat dedirector adjunt.

EDGAR

Nasqué a Siebenbürgen, Romania. Estudià a Viena, i en acabar els es­

tudis fou actor i director de teatre a aquesta ciutat i també a altresd'Àustria i Alemanya.El llançà a la fama l'èxit assolit amb la «Vídua alegré» al Festival de

Viena, i d'aleshores ençà, i durant més de vint anys, ha posat en escena

òperes i operetes; ha estat director invitat a diferents països (Espanya,Àustria, Alemanya, Bèlgica i Amèrica).Des de l'any 1962 viu a Suïssa i és Director del Stadtheater de Bema.

HEINRICl-I HOLLREISER

Nasqué el 24 de juny de 1913 a Munie, i fou en aquesta mateixa ciutaton cursà els estudis.Els seus primers contractes foren a Wiesbaden (on als vint anys, dirigí«Carrnen»), Darmstadt i Duisburg.L'any 1944 féu el servei militar a Munie, i dirigí l'estrena d'vEro derSchelm» de Gotovac i «Schalkhafte Witwe» de Wolf Ferrari, de les

quals la Deutsche Gramophon féu l'enregistrament.De 1945 al 1952 fou Director Musical, i suplent de l'administrador ge­neral de l'Opera de Düsseldorf. Durant aquest període féu molts con­

certs i efectuà l'estrena de diverses òperes, entre els qauls cal esmentar«Mathis der Maler» i la primera representació de «Wozzeck».També donà nombrosos concerts com a director invitat a diferentsciutats americanes.El 1952 dirigí nombroses vegades l'Orquestra Simfònica de Bambergaixí com la Simfònica de Viena, orquestres amb les quals féu enregistraments per a Vox America.De 1952 a 1961 Heinrich Hollreiser fou primer Kappellmeister de la

Staatsoper de Viena on dirigí moltes estrenes i concerts amb la Sim­fònica de Berlín i la de Viena. De 1961 al 1964 fou director de la Deuts­chen Oper de Berlín i participà en la seva inauguració el 1961.De 1964 fins avui ha dirigit les Staatsoper de Viena, Berlín i de Munie,així com l'Opera de Berlín a Montreal, Moscou, Tokyo, Londres, Esto­

colm, Mèxic.L'any 1973 i el 1974 dirigí a Bayreuth «Tannhauser. i el 1975 els «Mes­tres cantaires».Està en possesió de diverses condecoracions austríaques.

TANNHAUSER

Opera romàntica en 3 actes

Llibret i música de Richard Wagner

REPARTIMENT

HERMANN, LANDGRAVE DE TURÍNGIA: Thomas Tomaschke

TANNHAUSER: Richard CassillyWOLFRAlVl VON ESCHENBACH: Bernd Weikl (1)

Roland Hermann (3)

Wolfgang Brendel (6)WALTHER VON DER VOGELWEIDE: Robert Schunk

BITEROLF : Georg Ionescu

HEINRICH, EL CRONISTA: Kurt SpanierREINMAR VON ZWETER: Alfred Burgstaller

ELISABETH, NEBODA DEL LANDGRAVE: Gundula Janowitz

VENUS: Klara Takacs

UN PASTOR: Gudrun Sieber

PATGES: Marta Rivas

Àngels Prats

M," Rosa Soler (1, 6)Anna Velando

Georgina Pujol (3)

DIRECTOR D'ORQUESTRA: Heinrich Hollreiser

DIRECTOR D'ESCENA: Edgar KellingASSISTENT DE DIRECCIÓ: Klaus Froboese

DIRECTOR DEL COR:- Romano Gandolfi

DIRECTOR ADJUNT DEL COR: Vittorio Sicuri

VIOLÍ CONCERTINO: Jaume Francesch

PRODUCCIÓ: Staatsoper Viena.

ORQUESTRA SIMFONICA I COR DEL

GRAN TEATRE DEL LICEU

Tannhâuser en un dibuix d'Aubrey Beardsley

..

TANNHAUSER EN L'OBRADE RICHARD WAGNER

Enguany que se celebra a tot el món el centenari de la mort de Wagner,el Patronat Pro Música ens proposa la representació de dues obreseminentment significatives dins de la seva producció, la primera de lesquals és Tannhduser, En realitat, si bé ho mirem, haurem de concloureque gairebé totes les obres de Wagner són representatives de la sevamanera de compondre, d'entendre el teatre musical i de reflectir, en

definitiva, el món tal com ell el veia.Però el drama de Tannhduser és especialment interessant perquè re­

presenta l'arribada de Wagner a la plenitud de la seva inventiva i de lacreació del món heroica-mític que inicià ja en l'òpera anterior, L'holandèserrant, però que completarà ara en incorporar-hi l'element místic i re­

ligiós que fins a cert punt mancava encara en aquella.En aquest sentit, doncs, Tannhiiuser és la quinta essència del dramaromàntic que ens mostra clarament com Wagner enfoca les idees i elsvalors posats en circulació pel moviment romàntic que tan fortamenthavia d'influir en la cultura europea.El món civilitzat acabava de sortir, a l'alba del segle XIX, d'un llarguís­sim període consagrat a la valoració i admiració, repetició i imitaciódel món clàssic, que sota diverses formes havia anat sobrevivint desdel Renaixement ençà, ja fos mig ocult sota la fullaraca del Barroc, ja fospolint i austeritzant en un grau màxim les seves estructures, amb elNeoclassicisme que encara alenava a l'època napoleònica i més enllà.El món, finalment, s'havia fatigat del classicisme i la revolució llarga­ment gestada d'un nou esperit germinaria amb l'explosió romàntica delsvolts del 1830 creant, per fi, un nou esquema de valors més en con­

sonància amb els canvis polítics i socials que hi havia hagut d'ençà dela Revolució Francesa.

Apareix aleshores un art que, en tots els terrenys de l'activitat humana,tant el literari com el pictòric i també el musical, propugnarà una sèriede nous dogmes que seran fidelment seguits per tots els artistes quevulguin vincular-se al nou moviment. Aquests són, principalment, i so­

vint per oposició al que havia predominat fins aleshores, els següents:El període històric glorificat deixarà d'ésser el del món clàssici esdevindrà a partir d'ara el de l'edat mitjana, el període abansdespectivament anomenat «gòtic» pels classicistes. En aquestperíode històric trobaran molts pobles i moltes nacions l'arrelde la seva història, sovint més gloriosa que la que estaven vi­

vint, i per això el romanticisme serà la font que alimentarà elsnacionalismes, tant en el camp artístic com en el polític.L'heroi deixarà d'ésser una persona de comportament cívic, ètic,i alhora dissimulador dels seus propis sentiments sota la capade les convencions socials, per esdevenir a partir d'ara el pros­crit, l'home fora de la llei, el trencador de totes les normes deconvivència i comportament. D'aquí derivarà l'aparició de tants

herois que són pirates, bandolers, gent que ha estat marginada(o auto-marginada, com en Tonnhduser ho serà el protagonista)de les normes i exigències socials.

·'

Si els sentiments amorosos havien estat, en tots temps, el prin­cipal motor artístic de l'home, el romanticisme afegeix una es­

pecial intensitat a aquest aspecte de la passió humana, i si a l'è­

poca clàssica el sentiment amorós explicava el momentani tren­cament de l'ordre social, per tornar-hi tot seguit amb un finalfeliç a almenys tranquiHitzador, amb el romanticisme l'amorés vist des d'una òptica totalment diferent: el sentiment amorósés tan sublim que la seva consecució no és d'aquest món; pertant l'amor romàntic serà sempre inassolible, inabastable, i con­duirà a la mort els seus protagonistes. La lluita dels personat­ges per arribar'hi no serà, per això menys dura, sinó tot el con­trari; serà motiu per esquinçar sense miraments tot el que s'o­posi a l'ideal que, de tota manera, restarà per a sempre impos­sible.

Com a coronació d'aquests principis, hi haurà elements secundaris peròtambé molt importants en l'obra d'art romàntica: la localització delsfets descrits, ja sigui literàriament o d'una altra forma, en un ambientde naturalesa viva, feréstega o tenebrosa (cementiris, boscs, coves, mun­

tanyes escarpades, etc.) o directament vinculada a l'època medieval (cas­tells, claustres d'un monestir, sinistres presons, etc.). També té impor­tància -i com a reforç del sentiment nacionalista- la recerca d'ele­ments que tinguin alguna relació amb l'art a el folklore local de l'in­dret on succeeixen els fets.La major part dels elements aquí descrits podem trobar-los integratsen el drama musical que comentem. Efectivament, Tannhauser és un

heroi anticonvencional (una barreja del Tannhauser més o menys lle­

gendari i d'Enric d'Ofterdingen) que s'automargina de la cort del Land­

grave de Turíngia, i viu un amor carnal, totalment rebutjable segonsles normes de vida dels cavallers medievals (idealitzades, d'altra banda,com a sublims) en els braços de la deessa Venus. L'amor ideal el sen­

tirà per Elisabet, i és aquest el que no podrà assolir mai, i costarà lavida a ambdós personatges. Dit sigui de passada que el generós Wol­fram tampoc no l'assolirà, com queda ben palès en l'òpera.El món medieval, amb la cort del Landgrave de Turíngia, i la celebra­ció de ta famosa Tençó dels Minnesinger (un equivalent germànic dels

trobadors, a «cantaires de l'amor», i dels Jocs Florals de tradició pro­vençal) queda ben clararnent reflectit amb prou referències nacionals

per als espectadors de cultura germànica que veien en escena un es­

pectacle tan «nostrat» com si nosaltres haguessim vist una cerimòniasemblant situada a la cort de Joan I de Catalunya-Aragó.

.�. .

••'

o"or

A tots aquests elements i d'altres que podríem assenyalar (no hi faltani la comitiva funerària, al darrer acte, igual com a la Lucia di Lammer­moor o a La favorita) cal afegir un element nou, que és el sistema mu­

sical que Wagner havia començat a crear i que en aquesta òpera portaja a un nivell molt alt d'imbricació en el text -que, com és sabut, foutambé obra del propi Wagner, com en totes les seves òperes-. Es trac­

ta del sistema dels leitmotive, o motius musicals breus i fàcilment iden­tificables que en la partitura quedaran adscrits a una determinadasituació escènica, a una idea, un objecte a un personatge.En el Tannhiiuser, Wagner encara no fa servir els leitmotive amb laintensitat i la plenitud que serà típica de les seves obres posteriors,però el sistema ja té una entitat prou destacada per a què sigui carac­terística sobresortint de la relació entre la música i les situacions queens presenta el drama, especialment en el primer acte de l'obra i, finsa cert punt, en el tercer; el segon, més conformat a les tradicions de

La música de \Vagner

Retrat de Richard Wagner per Jager

l'òpera italiana i meyerbeeriana, també té, però, prou vinculacions ambaquest sistema de referències musicals.El sistema dels leitmotive posat en primer terme per Wagner no era, defet, una invenció seva: ja des d'èpoques molt més reculades algunscompositors havien utilitzat un tema musical per suggerir en l'auditorila referència a un moment anterior d'una obra simfònica a operística.Wagner es limità a construir les seves obres amb un nombre molt més

gran de referències musicals, que no suposen la utilització d'unes fór­mules rígides, sempre igualment repetides: el tema pot ésser presenten la música de mil formes diferents, començant per l'orquestració, laseva integració a no en el cant dels personatges, la seva modificació a

desenvolupament i la combinació amb altres leitmotive, a més de laseva dissolució per passar a un altre tema a a un passatge de transició

que no tingui significat propi.Aquest sistema tenia i té, a més, avantatges considerables pel fet de

permetre a l'espectador atent de compenetrar-se molt més amb l'espec­tacle, facilitant la comprensió no sols del que diu literalment el textde l'obra, sinó amb els sentiments dels personatges que sovint no s'ex­pressen tan subtilment amb el text com amb un esment temàtic queens recordi, com només una evocació espiritual pot fer-ho, la situacióviscuda amb anterioritat.

Té, en canvi, l'inconvenient, per a l'espectador novell, d'ésser indesxi­frable en una primera audició: l'obertura ens presenta unes idees me-

Cartell per la primera representació de Tannhâuser en l'Òpera de Paris

THEATRE IMPERIAL DE L'OPE

Débllts de M. KŒMA"PIIEMl'ERE REPRESENTATIOM

Ü¡,,·I";>' ," T'tHI.., .If·ln ,I (JI .\ I HI ¡,,,"t':HU .t.- na.. BJCUARD WAGN'D.(><'.r .• .-�· .... · •. f�Tt,. .... "'··" ••. IiIUII-.t'ItIOfI � 00lIS1'1.� �.,.f,I_

ti"" ftnCSst.\ c.

0..._ ... JWr MUlE-SAS..

M. Mom.l.l I M. ÒÁiÂUX. I\llt. \HiLs. KOl::."'ilG. nU:I\f:T. \I¡� 'U;'B.(H;�.'.�........ ""8OL'" ......

• ..1 '.\" �

TI\OfS� \u J:TS. snHKn"f. AU"\I:. �Hi U:ff:HH. '¡n.un

-.....

.. COULOft.

El tenor Joseph Tichtschek (1807-1886) a la primera representació de Tannhâuser

Iòdiques que no sempre recordarem a la perfecció quan les sentim nova­

ment, possiblement després de molts minuts, potser hores d'audició, i

només la reiterada atenció a les obres de Wagner permeten d'anar es­

tablint les connexions oportunes per tal de comprendre l'obra en tota

la seva riquesa de suggeriments i detalls. Aquesta és la raó per la qualla música de Wagner fou, en general, tan mal rebuda pel públic deci­

monònic, acostumat a gronxar-se més a menys cadenciosament amb me­

lodies molt ben trobades, generalment, però totalment gratuïtes des

del punt de vista de la vinculació íntima a l'espectacle. La música de

Tannhiiuser fou apreciada només pel fet que permet de «gronxar-se»en determinats moments (la famosa ària a Cant de l'estel, per exemple),però només un coneixement complet dels secrets de la partitura així

construïda per Wagner pot donar-ne la clau completa, i això els espec­tadors del segle XIX -que no tenien la facilitat de reproducció del so

que tenim actualment- no podien fer-ho fàcilment.

EL CONTINGUT MUSICAL DE TANNIIAuSER

Tannhiiuser, la segona de les obres que podem considerar ja de madu­resa dins de la producció de Wagner, és una òpera encara no plenamentarticulada segons el sistema de temes a motius musicals (els leitmotive)que més endavant formaran sòlidament l'entrellat i la base de les par­titures de les obres posteriors, a partir de Lohengrin (1850) i , sobretot,de Tristany i Isolda.Es cert que aquest sistema de referències musicals ja funéiona en l'ò­pera que avui ens ocupa, i que ja hi és força desenvolupat, però tambéés cert que encara hi abunden els passatges de caire convencional, reci­tatius més a menys disfressats i melodies que, encara que tenen un

contingut identificable com a tema, no tenen una funció real dins de lapartitura i no responen al propòsit de coherència total que presidí laconstrucció dels drames musicals wagnerians posteriors.Cal advertir que, precisament per això, els temes que sí que figuren jaamb personalitat pròpia al Tannhiiuser han estat sovint objecte d'in­

terpretacions diverses, perquè com que Wagner els empra una intencióencara vacillant i alguns cops fins i tot contradictòria, han estat difícilsde situar en llur funció exacta.

Un cas molt concret el tenim en l'edició de Tannhiiuser realitzada perJoaquim Pena (Ia darrera edició data del 1929). Joaquim Pena volia tant

que Wagner es mostrés coherent i madur ja des del primer moment,que tractà de cobrir tot el text d'aquesta òpera de leitrnotive, als qualsdóna sovint una interpretació exageradament important. En realitat,en el Tannhiiuser hi ha moltes llacunes per cobrir, musicalment par­lant, i alguns dels temes aparents en realitat no fan cap funció especí­fica de descripció del drama.Per això, en el comentari següent s'esmenten només aquells temes mésclars i dotats indubtablement d'una funció important dins de l'obra,deixant els secundaris, i els que no ho són pròpiament, al marge.

L'obertura

Eugène Delacroix: Tannhâuser i Venus

Si hom vol comprendre l'estructura musical del Tannhiiuser, cal fer

força atenció al contingut temàtic de l'obertura, on hi ha algunes deles idees a leitmotive essencials. Ens cenyirem als més importants.El primer de tots resultarà familiar als que hagin sentit ja algun cop elcor de pelegrins d'aquesta òpera. Es un tema solemne i trist, tocat pelsclarinets, els fagots i les trompes, i íntimament lligat a la idea de la re­

dempció a gràcia espiritual a la qual aspiraran els pelegrins i tambéTannhauser.

.

.

Acabat aquest primer tema en�ra ara la corda de l'orquestra en acci�i sentim un nou tema en una regió més elevada de l'espectre sonor, 1

que correspon a la contrició a dolor dels pecats i petició de perdó quecaracteritzarà els mateixos personatges. Quan queda tancat aquest se­

gon tema n'apareix un tercer, de notes lentament ascendents i sonoritaten crescendo i que pot considerar-se més a menys com l'adoració deDéu que motiva els. dos sentiments abans indicats. S'hi uneixen la

corda, la fusta i el metall fins acabar aquesta introducció.Tornen a aparèixer els dos primers temes, ornamentats a vegades ambescales descendents dels violins, i una darrera vegada el primer tema;aleshores comença la segona part de l'obertura, més agitada: enmigde diverses idees sense especial importància sentirem una escala as­

cendent del clarinet que podem associar amb la luxúria de Tannhauser.

Finalment l'orquestra ens duu a l'altre gran tema de l'obertura: el deVenus (Joaquim Pena diu «Himne a Venus»), tema fàcilment reconeix�­dar pel seu caràcter rítmic i solemne, semblant a una mar�a: D�spresde diverses idees secundàries i citacions del tema de la luxúria, lober-

Per això aparegueren les guies -com les que modèlicament publicà a

Catalunya l'Associació Wagneriana, encara relativament fàcils de tro­

bar- que posaven el públic en antecedents del que anaven a sentirdes del punt de vista musical, a més de l'argumental. Cal, però, fugirde pensar en les òperes de Wagner com a sèries de signes musicals quehom pot desxifrar amb un «diccionari». Si la música del compositorque avui commemorem fos només això, faria temps que hauria quedatarraconada al museu de les curiositats i ningú no en faria ja cap es­

ment. No és així, i la mera audició de les belleses de la instrumentació,de la conjunció de les veus amb l'orquestra (o, més exactament, la in­

tegració de les veus dins de l'orquestra, modificant les relacions tra­dicionals entre aquesta i l'element humà i, per conseqüent, l'estil i latècnica del cant), i de tot l'espectacle, suggestiu i evocador d'un mónromàntic ja desaparegut, segueix exercint la seva fascinació damuntdels melòmans del món sencer.

a tornar amb el Landgrave i els seus amics, sentirem un altre temaforça important, molt joiós i descendent, i que podem associar a Eli­sabet i el seu amor per Tannhâuser.

ACTE II

Joseph Aigner, Tannhâuser en el Venusberg amb la deessa de l'amor. (Pintura mural del castell de Neuschwánstaín, 1881)

El segon acte presenta extensíssimes llacunes en el sistema dels leit­motive, com veurem. S'inicia amb un preludi en el qual la idea prin­cipal és un tema joiós i agitat que serà repetit després per Elisabeten la primera escena de l'acte, però que gairebé no té valor de tema.En entrar Tannhâuser (amb Wolfram, que queda al marge). l'escena esconverteix en un duo en el qual no hi ha tampoc temes característics,fet que no suposa la manca d'idees, ja que amb les primeres paraulesd'Elisabet a Tannhauser apareixerà un deliciós passatge per a clarinet,i el duo, encara que es desenvoluparà com els duos tradicionals d'altresòperes, també té passatges amb força personalitat.L'entrada del Landgrave inicia una altra escena buida de tot significattemàtic. A estones recitatiu, s'anima cap a la fi i esdevé vistós i deixapas a la cèlebre marxa dels invitats, de gran bellesa i efecte.En iniciar-se el concurs de cant (la tençó, en termes arcaics) Wolframcanta un tema que apareix només vagament i que és el del seu cant éll'estel del darrer acte, només apuntat. La resta del seu cant és noblei elevada, però de tema pràcticament lliure.Se succeeixen .les respostes de Tannhauser, intercalades amb altres in­tervencions de Walther, Biterolf i el propi Wolfram (aquest segon copamb un tema de gran bellesa, el de l'amor espiritual) i Tannhauser, eldarrer cop, abandona els temes anodins per cantar el de Venus d'unamanera clara i contundent.La resta de l'acte és una extensa escena a l'estil de l'òpera tradicional,que acaba en un ampli concertant amb intervencions per a tots els pre­sents. Hi ha alguns temes menors sense gaire solidesa i finalment acabal'escena amb la marxa de Tannhâuser cap a Roma, curiosament sensecap allusió clara al tema del principi de l'obertura.

tura torna novament al tema de Venus i d'aquí pot passar directamental ballet que Wagner escriví per a les representacions de París (1861),encara que sovint es toca la versió completa de l'obertura, que com­

porta la repetició dels temes inicials fins acabar vigorosament la peça.

Joseph Aigner: Intervenció de Tannhâuser en el concurs de cançons (Mural del castell de Neuschwánstein. 1881)

ACTE I

El ballet del Venusberg és una pagma forçada que Wagner escriví demala gana, i es basa principalment en els petits temes i idees musicalspoc concrets que apareixen al voltant del tema de la luxúria, que tam­bé hi reapareix.De sobte, sentim el cant llunyà i evocador de les sirenes que comen­

cen la part cantada. Venus fa retrets a Tannhauser i aquest, per tres

cops, cantarà les lloances de la deessa amb el tema d'aquesta. Nomésel fa servir fins a mig discurs; amb una altra melodia cantarà tot allòque enyora de la terra i demana permís per anar-se'n. El segon cop,Venus respon amb un petit tema secundari que podem considerar unita la seducció i figurava ja a la obertura, entre els temes més impor­tants.

Tannhauser invoca la Mare de Déu, finalment, i es troba de sobte en­

mig d'una vall, a l'aire lliure. Sentim un pastor que s'acompanya ambuna cornamusa (a l'orquestra, el corn anglès) i quan l'infant ha acabatla breu pàgina, el corn anglès segueix tocant fins que empalma ambel càntic dels pelegrins, que aquí canten només el segon dels tres te­

mes del principi de l'obertura: el que hem considerat associat a la C011-

trició, cosa lògica, per tant.En arribar el Landgrave i els seus amics, apareixen diverses idees mu­

sicals, alguna molt reeixida, com la salutació de Wolfram. De fet, més

que un tema, aquí Wagner s'esforça a dotar Wolfram d'una persona­litat noble i elevada, donant-li música d'una gran bellesa' i serenitat.Wolfram cantarà constantment aquesta mena de música, l'ària de l'es­tel del darrer acte no farà més que confirmar-nos-ho.Quan finalment Tannhauser, atret per l'esment d'Elisabet, es disposi

ACTE III

Un preludi trist, amb una participació majoritària dels instruments devent ens descriu ara el pelegrinatge de Tannhauser a Roma. El temainicial deixa pas al tema de la contrició que hem vist en segon lloc alprincipi de l'obertura. Després segueix una amalgama de temes que en

alguns cops tindran una funció secundària, com el del perdó, que esfàcilment perceptible pel fet d'estar confiat només al metall de l'or­questra.Sense interrupció comença l'acte amb una mena d'ària per a Wolfram,que com sempre que es tracta d'aquest personatge, és d'una gran belle­sa i serenitat. Les últimes notes del seu cant coincideixen amb el prin­cipi del gran cor de pelegrins, que ara sentirem complet. Primer sen­tirem el primer tema de l'obertura i després de la interrupció causadaper les intervencions de Wolfram i Elisabet, sentirem els dos temes res­tants (el tercer molt de passada).Acabat el cor, Elisabet té la seva darrera escena, tristament acompa­nyada pel metall i la fusta de l'orquestra. És també una mena d'ària,només superficialment relacionada amb idees musicals presents en al­tres indrets, però sense gaire personalitat.Quan Elisabet se'n va, acompanyada per evocadores frases de la fusta,en la qual es destaca la flauta, Wolfram resta sol i després d'un recita­tiu bastants extens canta la peça més cèlebre d'aquesta òpera: El canta l'estel, pàgina d'inspiració que cal situar entre els millors momentsde Wagner.A partir d'aquest moment, amb l'entrada de Tannhauser aparentmentdamnat, reapareixen alguns dels temes fonamentals de la partitura. Tan­nhâuser explica el seu pelegrinatge en un extens recitatiu. Quan final­ment declara la seva intenció de tornar al Venusberg apareixen els mo­tius de la luxúria i altres menors vinculats a la seva estada en aquelllloc, al principi de l'òpera i més vigorosament encara quan Venus s'apa­reix a Tannhâuser a l'escena següent.La darrera escena és la presentació de la comitiva funerària d'Elisabet,davant de la qual mor Tannhâuser i el tema de la redempció interpre­tat per l'orquestra al final de l'òpera ens confirma la salvació del pro­tagonista.

Richard Wagner per Joaquim Torres-Garda

La natura és l'origen de totes les coses bones.

Yoghourts, flam, cremes, formatges ...-aliments frescos i naturals-

Opel Kadètt3 versiones: de Luxe - Berlina - SR - 3 transmisiones: 4 vel. - 5 vel. -

Automático - 3 motores: 1.3 S (75 cv) - 1.6 S (90 cv) - 1.6 D Diesel(54 cv) - 2 carrocerías: 3 puertas y 5 puertas.

Opel Ascona 4 puertasTracción delantera - Motor OHC transversal - 2 versiones: Luxus -

Berlina - 3 transmisiones: 4 vel. - 5 vel. - Automático - 3 motores:

1.6 S (90 cv) - 1.8 E (Inyección 115 cv) - 1.6 D Diesel (54 cv).

Opel Ascona 5 puertasTracción delantera - Motor OHC transversal - 2 versiones: Luxus -

Berlina - 3 transmisiones: 4 vel. - 5 vel. - Automático - 3 motores:

1.6 S (90 cv) - 1.8 E (Inyección 115 cv) - 1.6 D Diesel (54 cv).

Opel Rekord3 motores: 2.0 S (100 cv) - 2.0 E (Inyección 110 cv) - 2.3 D Diesel

(65 cv) - 2 versiones: De luxe y Berlina - Caja cambios: 4 vel. - 4 vel.con Overdrive - Automático - También Opel Rekord Caravan.

\

Opel MonzaPlínzer. Tannhâuser i Elisabeth en els figurins per le primera representació de "Tennhâuser" a Dresden

Motor 6 cil. Inyección 31. 180 cv. Din. 215 km/h. - 5 velocidadesa Automático - Aire acondicionado - Dirección asistida - Elevalunas

eléctrico y muchos otros extras.

Opel SenatorMotor 6 cil. Inyección 31. 180 cv. Din. 2lO km/h. - 5 velocidades

,o Automático - Aire acondicionado - Dirección asistida - Elevalunaseléctrico y muchos otros extras.

Opel Manta Coupé deportivo - Motor Inyección 2.0 E (110 cv) - 5 velocidades -

Encendido electrónico - Llantas aleación - Faros halógenos -

Asientos Recara - Parabrisas laminado - Cristales tintados - Spoilerstraseros y laterales - Opciones: Aire acondicionado - Pintura metalizada -

Grupo trasero antiblocante - Techo solar.

OpelCorsa

00

TANNHAUSERHesum Argumental

El cavaller Heinrich Tannhâuser es troba, en començar l'òpera, ajegutal costat de la deessa Venus, la qual li ha concedit els seus favors tot itractar-se d'un home mortal. La deessa es troba ara en l'interior de la

muntanya que duu el seu nom (Venusberg), ajaguda en una immensa

petxina plena d'espuma i voltada de sirenes, nimfes i bacants que ju­guen en la proximitat d'un llac format per un riu subterrani; de tant en

tant sentirem els cants de les sirenes atraient els passants cap a la ri­

bera. Una dansa té lloc entre els habitants d'aquelles regions.Enmig d'aquest quadre estrany, però tanmateix idíllic, Tannhauser no

ha trobat la plena felicitat: un somni agitat el desvetlla i per les pa-, raules que li fugen de la boca en el despertar, la deessa s'assabenta deles seves inquietuds i li'n pregunta la causa. Tannháuser explica quetancat en el cor de la muntanya, enyora el so de les campanes, el celblau i la llum del sol, el cant del rossinyol i les flors que fa sorgir el

mes de maig. Venus no accepta les queixes de Tannhauser i li demana

que toqui alguna melodia amb l'arpa que té al costat, cosa que aquest

Todos los modelos Opel tienen I año de Garantía sin limitación

de kilometraje y una sola revisión anual a cada 15.000 Km.

obeeix, però després de cantar la generositat de Venus envers d'ell,simple mortal, acaba reclamant a la deessa que el deixi marxar.Venus se sent primerament ferida per aquesta petició, però Tannhauser,tot i reconeixent les bondats de la deessa, insisteix en demanar permísper marxar cap a l'aire lliure. Venus l'acusa de traïdoria i l'amenaça;tot i això, Tannhâuser, per tercer cop canta les seves bondats i acabademanant que el deixi marxar. Venus, furiosa, li concedeix el que vol,però li adverteix que tal vegada quan vulgui tornar no podrà fer-ho.Tannhauser no sinmuta: no tornarà mai més, ja que pensa dur desd'ara una vida de penitència que l'alliberi; quan Venus li recorda queli serà impossible d'obtenir el perdó, Tannhâuser invoca Maria, la Marede Déu, i a l'instant Venus i tots els que la volten desapareixen com

per art de màgia. Tannhauser es troba de sobte en una vall agradablei riallera: el cel es blau i el sol llueix amb força. A prop seu hi ha un

pastoret que canta una cançó en la qual saluda la primavera: ha arribatel mes de maig.No gaire lluny d'allí se sent passar un grup de pelegrins que, invocantel nom de Jesús, es disposen a traslladar-se a Roma per assistir alJubileu i guanyar el perdó de llurs pecats. Les invocacions dels pelegrinsimpressionen fondament Tannhauser, el qual les repeteix agenollat. 'Etspelegrins s'allunyen i en aquell moment arriben el Landgrave de Turín­

gia i un grup de cavallers. Tannhauser, que havia pertangut a la cort del

Landgrave i n'havia marxat a conseqüència d'unes disputes, és reco­

negut immediatament pel Landgrave i saludat en so de pau. Alguns delscavallers dubten de les bones intencions de Tannhauser, però aquestels tranquiHitza: no ha vingut a renovar antigues querelles, però vol

seguir el seu camí.El Landgrave i els cavallers insisteixen perquè es quedi; un d'ells, Wol­fram von Eschenbach, que coneix bé Tannhauser, li insinua que si es

queda podrà veure Elisabet, la filla del Landgrave de la qual Tan­nhauser Ci el propi Wolfram) estigué enamorat en altres temps. Wolframsap que en deturar Tannhauser perd tota possibilitat d'ésser estimat

algun dia per Elisabet, però el seu caràcter noble li impedeix de deixar

que Tannhauser s'allunyi d'allí sense dir-li-ho, perquè sap que Elisabetestima el cavaller.I, efectivament, Tannhauser, atret pel record d'Elisabet, decideix de

quedar-se en la companyia del Landgrave i els seus antics amics els

quals es proposen de celebrar el seu retorn amb una gran festa que in­clourà un dels tradicionals concursos de cant.

Plínzer. Els figurins per els personatges del Landgrave i el poeta Wolfram von Eschenbach

A la sala dels cantaires del castell de la Wartburg, on regna el Land­

grave Hermann, té lloc l'entrevista entre Elisabet i Tannhauser, en pre­sència de l'entristit però honrat Wolfram. Elisabet confessa al cavaller

que des que ell se n'anà, ja no li han interessat els torneigs de cant

que s'han celebrat a la sala del castell, i havia deixat d'assistir-hi. Peròel seu retorn li ha fet recobrar l'antiga il·lusió. Mentre el diàleg entre

Elisabet i Tannhauser s'esdevé cada cop més encès, Wolfram, al fons,es lamenta en secret pel seu amor sense esperança. Tannhauser, que ig­nora el seu dolor, abraça l'amic i abandona la sala. Entra a continuacióel Landgrave, que sospita l'amor que Elisabet sent per Tannhauser i

l'aprova, però postposa de parlar-ne fins després de la festa. Se sent

l'arribada dels invitats, dames i cavallers de la cort, que entren a lasala en formació solemne, als acords d'una vigorosa marxa.

El Landgrave els saluda i s'adreça tot seguit als cavallers poetes peroferir-los el tema del concurs que s'ha de celebrar. Caldrà que cadaun dels participants s'esforci a descriure quina és la naturalesa de l'a­mor. Enmig de l'entusiasme dels espectadors, quatre patges' fan saberel nom del primer participant: Wolfram von Eschenbach.

Aquest agafa l'arpa i després de meditar uns instants fa una descrip­ció summament espiritual de l'amor, del qual cal mantenir apartat el

desig impur, per tal de no enterbolir-ne les aigües pures. Els assistents

aplaudeixen el cant de Wolfram, peró to seguit s'alça Tannhauser sense

esperar el seu torn i tot convenint amb Wolfram que l'amor és compa­rable a una font d'aigua pura, afirma que el que cal és beure'n semprei sense deturar-se. Aquesta és, segons ell, l'essència de l'amor.Les paraules de Tannhauser causen estranyesa entre el públic, i Eli­

sabet, que esperava aplaudir er seu cant, es detura, cohibida. S'alçaaleshores Walter von der Vogelweide, el qual reprèn l'argument de la

font però insisteix que, com diu Wolfram, cal que el llavi de l'home no

n'enterboleixi les aigües, ja que en això resideix la virtut.L'auditori aplaudeix les paraules de Walter, però Tannhauser, tornant­se alçar, insisteix en [a seva opinió: l'amor és per a ésser gaudit plena­ment. Això subleva un altre cantaire, Biterolf, el qual ataca els plaersque Tannhauser exalça com a indignes. Tannhauser respon amb insults

a Biterolf. Tots s'acaloren, però el Landgrave imposa pau, mentre Wol­

·fram torna a cantar les lloances de l'amor pur. Tannhauser, excitat

pels seus records respon insistint en l'elogi de l'amor sensual i acaba

confessant que ha viscut l'amor de Venus a l'interior de la muntanyade la deessa, cosa que causa l'espant de les dames, que abandonen la

sala, llevat d'Elisabet. Els cavallers, indignats, amb el Landgrave al cap­davant, es disposen a castigar Tannháuser quan Elisabet, infinitament

ACTE II

Decorat de Philippe Chaperon per a la tercera escena del segon acte de "Tannhâuser", a l'Òpera de París (1861)

capvespre que recorda a Wolfram un cop més el seu amor perdut. De­

mana, en una bellíssima invocació, que l'estel saludi de part seva Eli­sabet quan la seva ànima passi, cap al cel, cosa que Wolfram tem quees produeixi aviat.En aquell moment un darrer pelegrí ressagat s'apropa, i Wolfram hireconeix amb dificultat els trets fatigats del seu amic Tannhauser. De

moment sospita que no ha anat a Roma, però Tannhauser li acaba expli­cant el seu pelegrinatge, com extremà les penitències durant el llargtrajecte, endurint amb tota mena de dolors el recorregut. Però en arri­

bar a Roma, el Papa només tingué paraules dures per als seus pecats,que no meresqueren l'absolució. De la mateixa manera com el bàcul

que duu a les mans no pot florir, en la seva ànima pecadora no pot, florir la gràcia divina.Tannhauser expressa aleshores el seu desig de tornar al Venusberg; jaque no ha obtingut la gràcia ha decidit de tornar a gaudir dels plaerssensuals. Wolfram intenta treure-li-ho del cap, però davant les invoca­

cions desesperades de Tannhauser no triga a aparèixer la pròpia Venus

disposada a acollir novament el cavaller, tot i la seva traïció anterior.

:J.

El Palau Vendramin de Venècia, on visqué Wagner del setembre de 1882 fins a la seva mort en 1883

Wolfram, desesperat, tracta de contrarestar la influència de Venus i re­corda de cop a Tannhâuser que Elisabet ha pregat per ell tot aquelltemps i aviat ho farà des del cel. Se senten els càntics dels qui trans­porten el cadàver d'Elisabet i Tannhauser reacciona. Venus, veient per­duda l'oportunitat d'atreure el cavaller, desapareix.En veure el cadàver d'Elisabet transportat per la comitiva, Tannhauserinvoca el seu nom com a santa perquè intercedeixi per a ell. Cau mort;el cavaller, però, s'ha salvat, car el seu bàcul ha florit miraculosament.Tots els presents es feliciten que Tannhauser hagi assolit finalment el

perdó diví.

ROGER ALIER

"

LLIBRES DEL MALL / SERIE üBERTA

Llibres del Man

Sèrie Oberta

EDUARD MORIKE

MOZART, EN EL SEU

VIATGE A PRAGA'cl J an VaHs

Traducci.o e o

Mozart deixant madurar en ell Don Giovanni, camí de Praga on

l'estrenà. Una bellíssima narració romàntica que Schumann de­fensà com l'arquitecturització de l'essència del músic vienès.

ALTRES,

TITüLSSALVADOR ESPRIU, Les roques i el mar, el blau / JOAN RENDÉ, Llibrede Figuracions / KAREL CAPEK, Contes d'una butxaca / E.T.A. HOFF­

MANN, Tres contes fantàstics / ARANTXA URRETAVIZCAYA, Zergatikpanpox? / LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA, (Qu)eixalades / VALERIÀPUJOL, Mantis i altres transformacions / JOSEP PALAU I FABRE, Contes

despullats / JORDI COCA, Les coses febles / CHARLES BAUDELAIRE,Petits poemes en prosa.

III

EN.A(JUESTAHORADEBARCELONAÉS�ÚNICA

CAIXAOBERT.A.

2 juny 1983

21 h.

XXV TEMPORADA MUSICAI_j'-

PROXIMS CONCERTS

ELENA OBRAZTSOVA, mezzo-sopranoSILVAYNE BILLlER, pianoObres de Txaikovski, Rachmaninov, Massenet, Saint-Saëns, Bizet, Puccini,Mascagni, Cilea.

Aquest recital substitueix el previst per al dia 28 de març a càrrec deTeresa Berganza.Seran vàlids els abonaments i entrades adquirits.

PHILHARMONIA ORCHESTRAAlíCIA DE LARROCHA, pianoLOVRO VON MATACIC, directorMOZART: Simfonia núm. 25, K. 183. - SCHUMANN: Concert per a pianoi orquestra, op. 54. - BEETHOVEN: Simfonia núm. 5, op. 67.

PHILHARMONIA ORCHESTRALOVRO VON MATACIC, directorMSTISLAV ROSTROPOVITX, violoncelWAGNER: El vaixell fantasma (obertura). - DVORÁK: Concert per a vio­loncel i orquestra, op. 104. - BEETHOVEN: Simfonia núm. 7, op. 92.

GALINA VISNEVSKAIA, sopranoMSTISLAV ROSTROPOVITX, pianoObres de Txaikovski, Mussorgsky i Glinka.

8 juny 1983

21 h.

Amb el Servei Caixa Oberta, Caixa de Barcelonano tanca les seves portes durant les 24 hores del dia.

Perquè yostè pugui operar amb Caixa de Barcelonaa qualsevol hora de la tarda. De la nit. O de la matinada.Aquí a prop. O a qualsevol punt de la ciutat.

Servei Caixa Oberta de Caixa de Barcelona. Ja ho sap.Quan vulgui i on vulgui. Vostè mana.

9 juny 1983

21 h.

10 juny 1983

21 h.

Precisión. Habilidad. Control. Rolex.

"-

]11 FESTIVAL D'OPERA

PRÒXIMES FUNCIONS

PARSIFALRichard Wagner

a/Geneva

SPAS WENKOFF

DUNJA VEJZOVIC

HANS SOTIN

SIMON ESTES

JOSZEF DENE

VICTOR VAN HALEN

DEBORAH COOK

HELGA THIEME

CAROL RICHARDSON

GABRIELE FONTANA

GERTRUD OTTENTHAL

ANNA GONDA

WALTER RICHARDS

ALFRED BURGSTALLER

KURT SPANIER

HELMUT BOEHM

En el mundo del Polo, hay ciertas características que distinguena los auténticos campeones.Son las cualidades que hacen destacar a jos mejores del resto.Precisión. Habilidad. Dominio del tiempo.Características compartidas por cada uno de los Rolex Oyster.Por esta razón, no es de extrañar que tantos líderes del deporte,confíen a los expertos el control perfecto del tiempo.Un Rolex Oyster. Adquiéralo únicamente en elConcesionario Oficial Rolex. 11V

ROLEX

Rolex Day-Dare. Cronometro. En oro de /8 quilates con brazalete a juego.

Director d'orquestra: FRANZ PAUL DECKER

Director d'escena: ELMAR VON OTTENTHAL

Director del cor: ROMANO GANDOLFI

Director adjunt del cor: VITTORIO SICURI

Decoracions: UWE RIECKHOF - STAATSOPER (HAMBURG)Producció i Vestuari: STAATSOPER (HAMBURG)Cor de nois del Col.legi Balmes E. P. Director: Antoni Coll

- Joyero - Paseo de Gracia, 18 - BARCELONA -7

[30lUJltiiqlUJ� Diagonal,580-BARCELONA - 21

Funció de Gala

Dijous, 16 de juny de 1983, a les 20 h., funció núm. 13, torn A

Diumenge, 19 de juny de 1983, a les 20 h., funció núm. 14, torn C

Dimecres, 22 de juny de 1983, a les 20 h., funció núm. lS, torn B

JOAN JOSEP THARRATS

PICASSOI ELS ARTISTES CATALANS

EN EL BALLET

WAGNERI

CATALUNYAAntologia de textos i gràficssobre la influència wagneriana

a la nostra cultura

EDICIONS DEL COTAl SA

Edicions del Catal, S. A. - Praga, 50 - Telèf. 219 57 46 - Barcelona-24

DUES NOVETATS EDITORIALS

DUES APORTACIONS BÀSIQUES A LA CULTURA CATALANA

rm .

IrruSICO

SAD�

Calaf, 52 . T. 2092546 . Barna. 21

división organos

•

pro mUSICa�

Asistencia técnica del

Palau de la Música Catalana

división pianos.

Av. Francisco Cambó (Av. Catedral), 10

Te/s. 3196096 . 3106912 Barna, 3

u

¡