Petites Inves2

Petites InvestigacionsAssignatura optativa de Cincies Experimentals 1r ESO

Curs 10-11

Petites investigacions

OPT 1r ESO

NDEX

1. Experimentar, explicar. 2. La investigaci cientfica. 2.1.Identificar el problema. 2.2.Formular hiptesis. 2.3.Comprovar experimentalment. 2.4.La teoria cientfica. 3. Propostes dexperincies. 3.1. De qu depn el temps de dissoluci d'una aspirina? 3.2. Com puc mesurar el temps de reacci? 3.3. Com cauen les coses? 3.4. Quin s el contingut en aigua dels aliments? 3.5. Quina mostra t ms sal? 3.6. Tot s aigua, per... 3.7. Flotaci d'una patata en aigua salada. 3.8. La percepci de la temperatura. 3.9. L'aigua amb sal bull a la mateixa temperatura que l'aigua pura? 3.10. Com es refreden les substncies? 3.11. La pressi atmosfrica. 3.12. Aire a pressi. 3.13. Resistncia dels plstics. 3.14. Fent castells de sorra. 3.15. L'escriptura secreta. 3.16. Classificaci de les fulles del pati.

Annex


OPT 1r ESO

1. EXPERIMENTAR, EXPLICAR.Al nostre voltant sestan produint contnuament esdeveniments en els que, la majoria de vegades, no parem atenci. Per, de tant en tant, un soroll no habitual, un canvi sobtat de vent, o de temperatura, o de llum, o laparici dun fenomen desconegut, fa que ens demanem qu ha passat, com sha produt, qu s el que ha provocat all,... A vegades, fins i tot mirem de repetir el fenomen per tal dentendre millor com ha anat o per mirar de trobar una explicaci de les causes que lhan produt. Quan repetim un determinat fenomen de forma que podem controlar com transcorre i mesurar les variables que hi intervenen, diem que estem experimentant, fent un experiment o una experincia. Tamb experimentem quan posem en marxa un procs que hem imaginat, per veure qu succeeix i com es desenvolupa i intentar trobar una explicaci. Fixat en lexperincia que et mostrar el professor:

EXPERINCIAEn un vas de boca ampla es posa una mica daigua, fins 1 cm dalria. Al mig del vas es posa una espelma i sencn. Observa i descriu qu passa. Al cap duna estona posa a sobre de laigua un altre vas invertit, de forma que lespelma quedi coberta pel segon vas. Observa qu passa ara i descriu-lo.

QESTIONS:Fes un dibuix esquemtic del muntatge preparat, intenta descriure els fenmens que shan produt i donar una explicaci dels mateixos. Contesta a les segents preguntes: 1.- Com creus que es produeix el foc a lespelma? 2.- Creus que shauria apagat sola lespelma, si no se li hagus posat el segon vas a sobre? 3.- De quin color era la flama? 4.- Creus que es podrien fer espelmes amb flames daltres colors. 5.- Quina creus que ha estat la causa de que shagi apagat lespelma.

- 1-


OPT 1r ESO

2. LA INVESTIGACI CIENTFICALa cincia intenta explicar el comportament de la naturalesa mitjanant teories, que sn elaborades pels cientfics a travs de la investigaci: observant, imaginant, pensant, experimentant, comprovant i traient conclusions. Les teories cientfiques poden arribar a ser molt complexes, abastant molts aspectes del mn que ens envolta, o poden ser restringides a una part de la cincia i a un aspecte concret del mn. En qualsevol cas, les teories es concreten en una o ms afirmacions, que sanomenen lleis, que serveixen per interpretar i explicar els diferents fenmens o transformacions. Observant els fenmens naturals, fent experiments, o simplement pensant, els cientfics es plantegen problemes. Proposarem a continuaci tres problemes que es van plantejar tres grans cientfics: Galileu, Newton i Lavoisier. Galileu Galilei, fsic itali, observant a Pisa el 1610 els satllits de Jpiter, amb un telescopi construt per ell mateix, es feia la pregunta: com s que Jpiter, que s un planeta, t altres cossos que giren al seu voltant?

Jpiter

Jpiter i tres satllits: Europa, Ganmedes i Callixto. Un altre satllit, I, est ocult pelplaneta.

Isaac Newton, fsic angls, passa els anys 1665 i 1666 a la granja familiar, a prop de Londres, fugint de la pesta bubnica. Un dia, veient caure una poma dun arbre, reflexiona sobre el fet de la caiguda dels cossos. Es pregunta: com s que cau una poma de larbre?, qu la fa caure?

Antoine Laurent Lavoisier, qumic francs, durant els anys 1780 estudia loxidaci dels metalls i es pregunta: una pea de ferro exposada a la intemprie es transforma en una nova substncia, xid de ferro, per, com s que el material resultant pesa ms que la pea inicial?Porta de ferro oxidada

- 2-

Petites investigacions Les hiptesis sn explicacions que intenten donar els cientfics als problemes: - per Galileu, tal com veuen els seus ulls, Jpiter s el Galileo Galilei, o Galileu centre dels moviment dels (Pisa, 15 de febrer de 1564 - Arcetri, 8 de gener seus satllits, de 1642) fou un fsic, - per Newton, la causa que fa astrnom i filsof itali caure la poma s la mateixa considerat, junt amb que governa el moviment Newton, com el pare de la fsica. dels astres al cel, - per Lavoisier, al produir-se Demostra que Aristtil la reacci entre el ferro i estava equivocat al loxigen de laire, es forma suposar que la rapidesa una nova substncia que de caiguda dels cossos s proporcional al seu integra el ferro i loxigen. Les hiptesis han de ser provades mitjanant experiments o noves observacions. La comprovaci experimental duna hiptesi o dhiptesis, donen lloc a una conclusi que es pot desenvolupar com una nova teoria cientfica, concretada en una o ms lleis. Aix, - la hiptesi de Galileu referma la teoria de lunivers heliocntric, que vol dir que el Sol s el centre al voltant del qual giren els altres planetes, - la hiptesi de Newton dona lloc a la teoria de la gravitaci universal, que s la fora que governa el moviment dels cossos a escala de lunivers, - la hiptesi de Lavoisier dona lloc a lactual teoria de les reaccions qumiques. Les anomenades cincies experimentals, com la fsica, la qumica o la biologia, segueixen habitualment aquest procediment per construir les seves teories: - problema, - hiptesi, - comprovaci experimental, - teoria cientfica.

OPT 1r ESO

pes. Per demostrar-ho, mesura el temps de caiguda de pesos llenats des de la torre inclinada de Pisa; descobreix l'isocronisme del pndol observant les oscillacions d'una llmpria a la catedral. El 1592, Galileu esdev professor de matemtiques a la universitat de Pdua, on rest 18 anys. Constru un aparell de mesura, el sextant, treball en una explicaci de les marees basada en les teories copernicanes, i escrigu un tractat de mecnica mostrant que les mquines no creen energia, per la transformen. Descobreix quatre satllits de Jpiter .

http://ca.wikipedia.org/wiki/ Galileo_GalileiSir Isaac Newton, (Woolsthorpe, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 Londres, 20 de mar de 1727) va ser un alquimista, matemtic, cientfic, i filsof angls. Newton s l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la llei de la gravitaci universal i les tres lleis del moviment, (lleis de la inrcia), base de la mecnica clssica. Newton fou el primer que demostr que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i del cel. Newton tamb cre un model matemtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes. Volia tamb ampliar les seves lleis argumentant que les rbites (com les dels estels amb cua) no eren solament ellptiques sin que tamb podien ser hiperbliques i parabliques. Newton tamb demostr que la llum blanca est composta d'una mescla dels altres colors. Sn tamb notables els seus arguments a favor que la llum est composta de partcules (enlloc d'ones).

http://ca.wikipedia.org/wiki/Isaac_Newton - 3-

Petites investigacions Cal dir per que no totes les teories neixen del plantejament dun problema, ja que, en aquestes cincies o en altres, com la matemtica, es construeixen teories que neixen nicament de la imaginaci dels cientfics. A continuaci es veur amb ms detall aquest procediment, referit als tres problemes citats abans.Antoine Laurent Lavoisier (Pars, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794) va ser un qumic francs. s considerat el creador de la qumica moderna pels seus estudis sobre l'oxidaci dels cossos.

OPT 1r ESO

http://ca.wikipedia.org/wiki/ Antoine_Laurent_LavoisierEscribi un gran Tratado elemental de qumica, asumi asimismo la inspeccin nacional de las compaas de fabricacin de plvora y fue recaudador de impuestos, cargo por el cual fue guillotinado al producirse la Revolucin Francesa.

2.1.Identificar el problema: fer-se la pregunta

Davant dun incident de la vida quotidiana que cal solucionar, o per explicar determinat fenomen que es produeix a la naturalesa, o que s conseqncia de lactivitat humana, el primer de tot s saber amb precisi qu s el que passa, s a dir, identificar el problema. En els casos anteriors, quan Galileu veu a travs del seu telescopi els satllits de Jpiter, encara es creia que la Terra era el centre de lunivers, amb el Sol, la Lluna i la resta de planetes i estrelles girant al seu voltant, per ja havia qui creia que la Terra formava part dun sistema planetari del qual el Sol era el centre, la teoria heliocntrica. Aix les preguntes que es plantejava podrien ser: - un cos que no sigui la Terra pot tenir cossos que girin al seu voltant?, o, - un cos que no sigui el Sol pot tenir cossos que girin al seu voltant?, o, - en un sistema planetari poden haver-hi diferents centres al voltant dels quals puguin girar els cossos? Quan dient: Newton es preocupava per la caiguda de la poma, es podia formular la pregunta qu s el que fa caure la poma dels arbres?, o, qu s el que fa caure la poma de qualsevol lloc?, o, qu s el que fa caure els objectes situats a una certa altura?, o, cauran igual els objectes a dalt duna muntanya o al nivell del mar?

http://es.wikipedia.org/wiki/ Antoine_Laurent_Lavoisier

Les dues primeres formes didentificar el problema no sn correctes, ja que no s important que siguin pomes o taronges el que cau, sin objectes en general. I tampoc s important si cauen dun arbre o de dalt duna teulada. Les altres dues preguntes sacosten ms a identificar el problema que s realment interessant, el de la caiguda dels cossos situats a la superfcie de la Terra. Lavoisier, estudiant loxidaci dels metalls, es demanava com era que el ferro exposat a la intemprie augmentava el seu pes: - el ferro augmenta el pes per que sajunta amb laire?, o,

- 4-

Petites investigacions -

OPT 1r ESO

el ferro augmenta el pes per que sajunta amb loxigen?, o, tots els metalls augmenten el seu pes quan soxiden?, o, alguns metalls podrien perdre pes, o quedar-se igual, exposats a la intemprie?, o, un objecte que no sigui metalls tamb es pot comportar de la mateixa manera?

2.2. Formular hiptesisUn cop definit el problema, els cientfics comencen a fer hiptesis, que sn suposicions raonades que intenten explicar el qu passa. Aquestes suposicions depenen moltes vegades de la forma de pensar de qui les fa, o del corrent de pensament al que pertanyi. Es detallen a continuaci les possibles hiptesis pels tres problemes definits anteriorment. Galileu, interpretant el que veu a travs del seu telescopi segons la teoria heliocntrica, que s aquella que suposa que el Sol s el centre del nostre sistema planetari pot fer les segents hiptesis: - Igual que el Sol s el centre del sistema i els planetes giren al seu voltant, alguns planetes poden tenir tamb daltres cossos girant al seu voltant, els que anomenem satllits. - Aquests planetes sn la Terra i Jpiter i s possible que hi hagin daltres que tamb tinguin satllits, que no hagin estat observats encara degut a la manca dinstruments dobservaci prou precisos. Newton, pensant que els cossos a la superfcie de la Terra poden estar situats a nivell del mar o a dalt duna muntanya o, fins i tot ms amunt si es poguessin impulsar cap a dalt, pot fer les hiptesis: - Es pot considerar que la fora que mant un cos com la Lluna girant al voltant de la Terra s la mateixa que fa caure lobjecte a la superfcie de la Terra, independentment de la naturalesa de lobjecte. - La Lluna, o qualsevol altre satllit, es mant girant al voltant del seu planeta ja que es contraresten dues tendncies: la dallunyar-se del planeta degut al seu moviment i la dacostar-se a ell, que s la mateixa fora datracci que feia caure la poma. En lpoca de Lavoisier sacabava de descobrir que laire era una mescla de nitrogen i oxigen. Aix fent s daquest descobriment, Lavoisier podia fer les segents hiptesis: - Qualsevol metall que sigui capa de reaccionar amb loxigen de laire formar una nova substncia en la que es trobaran combinats el metall i loxigen. - La massa (o el pes) de la nova substncia ser igual a la suma de les masses del metall inicial i loxigen que ha reaccionat. - Altres substncies com el sofre i el fsfor que reaccionen amb loxigen es comporten de la mateixa manera.

2.3.Comprovaci experimentalAquestes hiptesis noms tenen valor en la mesura en que sn comprovades mitjanant experiments o observacions i mentre no hi hagi una nova hiptesi que expliqui millor les experincies i observacions.

- 5-

Petites investigacions Galileu havia comprovat ell mateix lexistncia del satllits de Jpiter, ja que havia construt un telescopi per fer lobservaci. Construint telescopis similars o ms potents que el de Galileu, qualsevol podia veure els satllits de Jpiter. Aix que, en aquest cas, la comprovaci experimental depenia nicament de poder disposar dun telescopi de la potncia adequada. Quan es varen construir telescopis encara ms potents es varen descobrir molts ms satllits a Jpiter i als altres planetes del sistema solar.

OPT 1r ESO

La hiptesi de Newton va ser comprovada amb observacions astronmiques fins i tot anteriors a la seva poca, com les que havia fet lastrnom dans Tycho Brahe durant el segle anterior. Considerant la fora datracci entre els cossos i a travs de complexos clculs matemtics, Newton va poder demostrar que el moviment dels planetes i satllits calculat per ell, era el mateix que havien observat els astrnoms en la realitat. Lavoisier va introduir en els procediments qumics una eina que no havia estat ben valorada fins aleshores: la balana de precisi. Pesant acuradament les substncies que havien de reaccionar, comprovava que tenien el mateix pes de les substncies que sobtenien de la reacci. En el cas de loxidaci dels metalls i altres substncies el clcul de loxigen que havia reaccionat es feia per diferncia entre el pes inicial i el final. Indirectament es comprovava que era el mateix que havia intervingut en la reacci.

2.4.Les teories cientfiquesQuan la hiptesi o hiptesis han estat comprovades es converteixen en una nova teoria o formen part dun nou aspecte duna teoria ja existent. Normalment es fa en forma duna o ms afirmacions concretes, que reben el nom de lleis. El descobriment de Galileu dels satllits de Jpiter i els descobriments de ms satllits posteriorment, port a lafirmaci de que alguns cossos del sistema solar, els planetes, podien tenir altres cossos girant al seu voltant, els satllits. Aquesta afirmaci contradia la teoria sostinguda fins aleshores de que la Terra era el centre de lunivers i al seu voltant giraven en cercles concntrics la Lluna, els planetes i les estrelles. La Terra era lnic centre de gir daquell univers. En trobar-se altres centres de gir es demostrava que era fals un dels principals arguments de lantiga teoria. Aix el descobriment de Galileu refermava la teoria heliocntrica, que diu que el Sol s el centre de gir del sistema planetari. Al mateix temps, sampliava la teoria amb lafirmaci que els planetes poden tenir al seu voltant altres cossos ms petits, que sn els seus satllits. Newton va fer la que sanomena teoria de la gravitaci universal, que sost que tots els cossos de lunivers, grans i petits, estan sotmesos a una fora que atrau uns als altres.

- 6-


OPT 1r ESO

Aquesta teoria, que sexpressa mitjanant una formulaci matemtica, parteix de la hiptesi de Newton de que la causa que fa caure un objecte que es troba a la superfcie de la Terra, s la mateixa que governa el moviment dels astres al cel. Cal dir que la fora datracci gravitatria s massa feble en el cas dobjectes petits i no es pot detectar, tot i que sempre actua. A escala del sistema solar o de lunivers, la teoria de la gravitaci ens permet entendre el moviment dels planetes i satllits, fins i tot els satllits artificials, com els meteorolgics, imprescindibles avui dia per fer prediccions dels temps. Lavoisier partint de les seves observacions de les reaccions qumiques, per exemple de loxidaci dels metalls o el sofre o el fsfor per loxigen de laire i de les seves hiptesis, que shan detallat a lapartat anterior, va fer una de les lleis de la teoria de les reaccions qumiques que diu que la massa (o el pes) de les substncies que reaccionen s la mateixa que la de les substncies que sobtenen en la reacci.

QESTIONS1.- De lexemple explicat de Galileu i els satllits de Jpiter, digues quina seria la pregunta, quina la hiptesi, com es va fer la comprovaci experimental i quina s la teoria cientfica resultant. 2.- Fes el mateix per lexemple de Newton i la gravitaci. 3.- Fes el mateix per lexemple de Lavoisier i la llei de la massa de les reaccions qumiques.

Els satllits meteorolgics

- 7-


OPT 1r ESO

3. PROPOSTES DEXPERINCIESEn les segents experincies cal seguir el procediment explicat anteriorment al punt 2 i identificar el problema, formular una o ms hiptesis, fer la comprovaci experimental i arribar a una conclusi que confirmi la hiptesi o que la modifiqui. Per cada experincia shaur de fer una fitxa segons lannex del final daquests apunts.

3.1.Com dissoldre l'aspirina?Estudi de les variables que influeixen en la velocitat de dissoluci de laspirina efervescent, com la temperatura o la quantitat daigua utilitzada. Es poden fer proves a temperatura ambient, 50 C i 90 C, per exemple. Es poden utilitzar diverses quantitats daigua: 50 cm3, 100 cm3, 150 cm3, per exemple.

3.2.Temps de reacci.Quant de temps passa des de que Espai recorregut (cm) Temps de reacci (s) una persona vol fer una acci, com agafar un objecte, fins que la 6 0,111 fa realment? 8 0,128 Es pot mesurar aquest temps de 10 0,143 reacci, deixant caure entre els 12 0,156 dits duna persona una tira de 14 0,169 cartolina en la que sha marcat 16 0,181 una escala en cm i mesurant 18 0,192 quants cm han passat abans que 20 0,202 els dits shagin tancat i hagi 22 0,212 agafat la cartolina. 24 0,221 La relaci entre els cm que han 26 0,230 passat i el temps de reacci es 28 0,239 mostra a la taula de lesquerra. 30 0,247 Es pot fer la prova vries vegades a una persona i desprs a diferents persones.

3.3.Com cauen les coses?Els objectes cauen tots de la mateixa manera? Cau igual una bola compacta que un full de paper? Prova-ho mesurant els temps de caiguda d'ambds. Per estudiar ms detalladament la caiguda, lliga una cinta de paper a l'objecte que cau i utilitza un marcador que dona un cop cada 0,02 segons per marcar punts sobre el paper a mesura que va caient l'objecte. El professor et donar la cinta de paper i el marcador. Mesurant la distncia entre els punts marcats, es pot saber la posici de l'objecte en funci del temps i construir la grfica de la caiguda.

- 8-


OPT 1r ESO

3.4. Quin s el contingut en aigua dels aliments?Clcul del contingut daigua en diferents aliments com patates, peres, pomes,... Caldr pesar els aliments degudament trossejats, posar-los en una estufa de laboratori i deixar-los unes hores o dies, sense que es facin malb i tornar a pesarlos quan hagin perdut laigua. Per estar segurs de que han perdut tota laigua, cal posar-los a lestufa, deixar-los refredar i pesar-los, repetint loperaci almenys dues vegades, comprovant que pesen el mateix.

3.5.Quina mostra t ms sal?Com podrem saber, entre dues mostres dun mineral que cont sal, o entre dues mostres de sorra que contenen sal, quina s la que cont ms i quanta en cont? Pensa com fer-ho i prova-ho amb les dues mostres de sorra amb sal que et donar el professor.

3.6.Tot s aigua, per...A vegades no es veu cap diferncia entre laigua pura i laigua que porta dissoltes substncies que no donen color, com per exemple algunes sals. Creus que es pot veure cap diferncia entre laigua pura (destillada), laigua de laixeta i laigua de mar. Com podries provar quina s cadascuna? Que passaria si evaporssim laigua de les tres mostres? Pensa el teu propi procediment per descobrir quina s cada mostra daigua i per calcular quina s la concentraci de sal de cadascuna.

3.7. Flotaci d'una patata en aigua salada.Es veritat que surem millor a laigua salada que a laigua dola? Qu passa quan posem una patata dins laigua, sura o no? I si la posem en aigua salada? Prova a veure si una patata sura o no dins laigua en un vas de 250 ml. En cas que no suri, ves tirant cullerades de sal i remenant fins que la sal quedi ben dissolta en laigua, provant cada vegada si la patata sura o no dins la dissoluci de sal. Com faries per saber la concentraci de sal que fa surar la patata? Pensa el procediment a seguir abans de comenar. Expressa aquesta concentraci en quantitat de sal per litre daigua.

3.8. La percepci de la temperatura.La temperatura s una mesura del nivell trmic dun cos, es a dir, del nivell de la seva energia interna. Tothom est familiaritzat amb la temperatura i sabem que a lestiu pot fer fora calor, per exemple a una temperatura de 30 C i a lhivern pot fer fred, sobretot al mat, amb temperatures de 5 o 10 C.

- 9-


OPT 1r ESO

-

La temperatura s per un concepte molt subjectiu, ja que, de vegades, la mateixa temperatura ens semblar freda o calenta segons les circumstncies. Anem a intentar comprovar-ho. Prepara tres vasos de 500 ml. En el primer posa aigua fins uns 300 ml i afegeix 5 o 6 glaons. En el segon posa aigua fins uns 450 ml i escalfal fins a 45 C de temperatura. En el tercer posa aigua fins a uns 150 ml i afegeix uns 150 ml daigua calenta del vas anterior, de forma que quedi tbia. Els tres vasos han de tenir una quantitat daigua similar, duns 300 ml. Fica ara la ma esquerra al primer vas (aigua freda) i la ma dreta al segon vas (aigua calenta) i deixa-les uns 40 segons. Fica desprs les dues mans alhora al vas daigua tbia. Explica que notes ara en cada ma, quina et sembla que troba laigua ms freda i ms calenta. Podem dir que la sensaci de calor i fred depn de les circumstncies?

3.9. L'aigua amb sal bull a la mateixa temperatura que l'aigua pura?Sabem que laigua bull a 100 C, ja que s una caracterstica de la substncia aigua. Per, qu passa quan laigua porta en dissoluci altres substncies, com s el cas quan coem els aliments a la cuina. Per saber-ho podem fer proves debullici daigua i aigua amb sal. Per veure millor la diferncia, si es que hi ha, conv posar fora sal, sempre que quedi totalment dissolta a laigua.

3.10. Com es refreden les substncies?Escriure. (Veure treballs del curs passat)

3.11. La pressi atmosfrica.La pressi atmosfrica s lacci que fa laire sobre els cossos que es troben sobre la superfcie de la Terra, de la mateixa manera que dins duna piscina patim lacci de laigua. Quant ms ens enfonsem dins laigua, ms notem lacci de laigua a les nostres odes. Les accions de la pressi atmosfrica de vegades sn sorprenents: Si fem entrar girat cap avall un vas petit o un tub dassaig buits a travs de laigua continguda en un vas ms gran, qu creus que passa? Proval i explica el qu veus. Si emplenem daigua fins a dalt el vas petit o el tub dassaig i el tornem a fer entrar a travs de laigua continguda en el vas gran, qu passar? Proval i explica el qu veus.

-

-

- 10-


OPT 1r ESO

3.12. Aire a pressi.Els gasos tamb estan constituts, com els lquids, per partcules que es mouen constantment i tamb ho fan ms rpidament quant ms augmenta la temperatura. La diferncia amb els lquids s que les partcules dels gasos estan molt separades unes de les altres i, degut al seu moviment, xoquen constantment unes amb les altres i amb les parets del recipient que les cont. Lefecte dels xocs contra les parets s el que es coneix com pressi. Aix, si tenim un globus inflat, diem que t una certa pressi dins del globus. Una altra forma de veure la pressi s la fora que es fa sobre una determinada superfcie. Aix, si ens posem a sobre de la neu tova, se'ns enfonsen els peus. Per si ens posem a sobre de la mateixa neu amb uns esqus, no ens enfonsarem tant fcilment. Estarem fent la mateixa fora, deguda al nostre pes, per repartida per ms superfcie far menys pressi. Es pot provar tot aix amb uns globus. Pots provar dinflar el primer globus i veure si aguanta la pressi que li fas amb el dit, o amb la punta dun bolgraf, o amb la punta duna agulla. Infla ara un altre globus i enganxa-li un tros de cinta adhesiva. Fes ara un forat amb la mateixa agulla dabans i comprova si explota o no. Infla un tercer globus per sense cordar el forat per on lhas inflat. El pots mantenir, agafant fortament lextrem del globus amb els dits. Amb una mica de cinta adhesiva, enganxa al globus una canya de beure refrescos i passa-li un cordill llarg per dins. Mantenint tens el cordill, deixa anar el globus dels dits que mantenies fortament agafats. Com expliques tot el qu ha passat en aquestes experincies?

3.13. Resistncia dels plstics.Tothom ha pogut comprovar que les bosses de plstic no tenen totes la mateixa resistncia: hi ha que no es trenquen amb una bona crrega i hi ha daltres en les que no es poden ficar massa coses sense perill de trencar-les. Per comprovar la resistncia de diferents materials, es poden fer trossos, per exemple en forma de tires de les mateixes dimensions, i sotmetre-les a diferents forces fins que es trenquin. Pensa una estratgia per saber quin s el plstic ms resistent del que estan fetes diferents bosses.

- 11-


OPT 1r ESO

3.14. Fent castells de sorra.Qui no ha fet alguna vegada un castell de sorra a la platja? Per qu hi han alguns que es mantenen molt ms temps que daltres. Es poden fer amb sorra seca? I amb sorra molt molla? Per donar una recepta duna bona sorra per fer castells, haurem de saber la humitat, o quantitat daigua, que hauria de tenir. Com podrem arribar a saber-ho?

3.15. L'escriptura secreta.Des de sempre shan utilitzat mtodes per ocultar informaci. La criptografia i els missatges xifrats sn alguns daquests mtodes. Un altre mtode molt utilitzat s el de lescriptura secreta, que consisteix en utilitzar una tinta invisible. Aparentment el paper no cont cap missatge, per quan es procedeix al revelat, el missatge apareix ntidament. Es pot seguir el segent procediment per escriure amb suc de llimona, que fa el paper de tinta invisible: Tallar una llimona per la meitat. Esprmer una de les parts, recollint el suc en un vas. Fabricar una ploma adequada amb una vareta de fusta o escuradents, o millor, amb una ploma dau, tallant la punta obliquament. Mullant la ploma amb el suc de llimona, sescriu el missatge sobre el paper i es deixa assecar. Si es fa amb cura, no shauria de notar el que sha escrit. Per revelar lescrit noms cal acostar una flama o objecte molt calent al paper i es veur aparixer el missatge.

-

3.16. Classificaci de les fulles del pati.Escriure.

- 12-


OPT 1r ESO

Annex: Fitxa resum de cada experincia:Experincia (n) : (Ttol) Pregunta:

Hiptesi:

Comprovaci experimental: Material necessari Procediment, dibuixos, esquemes, grfiques clculs....

Conclusi:

- 13-


OPT 1r ESO

La primera classe es fan les qestions de l'apartat 1 en full a part, deixant espai per que contestin les preguntes i posin el seu nom. s una mena de prova inicial. Comentaris a les prctiques: 3.1. Mesurar temps de dissoluci, temperatures, es pot utilitzar el morter per triturar l'aspirina. 3.2. Comprar peres, pomes, cogombre, tomquet i posar-los a l'estufa, trossejats, a uns 60 C. Si es posen a ms temperatura es couen i fan olor.

********* Experincia 3.11. Els detalls ms concrets sn: Comprar el llevat marca LHirondelle al Consum de Banyoles ( a una nevera, al costat dels Tortellini). Posar un mnim de 30 g de llevat per kg de farina. El forn de la cuina de linstitut no regula massa b la temperatura i els pans es van cremar una mica per sota, per per dins van quedar molt b. Crec que el van posar a uns 180 C. ********** Webs interessants: Fulles dels arbres: http://www.xtec.cat/~mballest/pinvest/index.html Recepta per Fer pa: Per fer pa sha de disposar de farina i llevat per fer la massa. Desprs sha de posar dins del forn per courel. Per qu creieu que sha de coure el pa? Qu pot passar si no el coem? Per fer el pa podrem seguir la segent recepta: Netejar i assecar b la taula i estendre a sobre la farina, deixant una cavitat al mig. Dissoldre el llevat amb una mica daigua. Al mig de la farina posar el llevat dissolt amb aigua. Amassar la mescla amb les mans, afegint si cal una mica ms daigua, fins a obtenir una massa plstica i posar-la a dins dun vas de 25 cm3. Deixar-la mig hora en reps en un lloc clid, observant qu passa. Desprs de mig hora, treure la meitat de la massa, donar-li forma i portar-la a coure al forn. Laltra meitat, deixar-la dins del vas, a lestufa, a una temperatura de 35 C, fins al dia segent. Quin aspecte creus que tindr cada meitat al dia segent? *********

- 14-


OPT 1r ESO

Els detalls ms concrets sn: Comprar el llevat marca LHirondelle al Consum de Banyoles ( a una nevera, al costat dels Tortellini). Posar un mnim de 30 g de llevat per kg de farina. El forn de la cuina de linstitut no regula massa b la temperatura i els pans es van cremar una mica per sota, per per dins van quedar molt b. Crec que el van posar a uns 180 C. **********

- 15-

Petites Inves2

Documents

Transcript of Petites Inves2