Petites Inves2

download Petites Inves2

If you can't read please download the document

  • date post

    21-Nov-2014
  • Category

    Documents

  • view

    342
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of Petites Inves2

Petites InvestigacionsAssignatura optativa de Cincies Experimentals 1r ESO

Curs 10-11

Petites investigacions

OPT 1r ESO

NDEX

1. Experimentar, explicar. 2. La investigaci cientfica. 2.1.Identificar el problema. 2.2.Formular hiptesis. 2.3.Comprovar experimentalment. 2.4.La teoria cientfica. 3. Propostes dexperincies. 3.1. De qu depn el temps de dissoluci d'una aspirina? 3.2. Com puc mesurar el temps de reacci? 3.3. Com cauen les coses? 3.4. Quin s el contingut en aigua dels aliments? 3.5. Quina mostra t ms sal? 3.6. Tot s aigua, per... 3.7. Flotaci d'una patata en aigua salada. 3.8. La percepci de la temperatura. 3.9. L'aigua amb sal bull a la mateixa temperatura que l'aigua pura? 3.10. Com es refreden les substncies? 3.11. La pressi atmosfrica. 3.12. Aire a pressi. 3.13. Resistncia dels plstics. 3.14. Fent castells de sorra. 3.15. L'escriptura secreta. 3.16. Classificaci de les fulles del pati.

Annex

Petites investigacions

OPT 1r ESO

1. EXPERIMENTAR, EXPLICAR.Al nostre voltant sestan produint contnuament esdeveniments en els que, la majoria de vegades, no parem atenci. Per, de tant en tant, un soroll no habitual, un canvi sobtat de vent, o de temperatura, o de llum, o laparici dun fenomen desconegut, fa que ens demanem qu ha passat, com sha produt, qu s el que ha provocat all,... A vegades, fins i tot mirem de repetir el fenomen per tal dentendre millor com ha anat o per mirar de trobar una explicaci de les causes que lhan produt. Quan repetim un determinat fenomen de forma que podem controlar com transcorre i mesurar les variables que hi intervenen, diem que estem experimentant, fent un experiment o una experincia. Tamb experimentem quan posem en marxa un procs que hem imaginat, per veure qu succeeix i com es desenvolupa i intentar trobar una explicaci. Fixat en lexperincia que et mostrar el professor:

EXPERINCIAEn un vas de boca ampla es posa una mica daigua, fins 1 cm dalria. Al mig del vas es posa una espelma i sencn. Observa i descriu qu passa. Al cap duna estona posa a sobre de laigua un altre vas invertit, de forma que lespelma quedi coberta pel segon vas. Observa qu passa ara i descriu-lo.

QESTIONS:Fes un dibuix esquemtic del muntatge preparat, intenta descriure els fenmens que shan produt i donar una explicaci dels mateixos. Contesta a les segents preguntes: 1.- Com creus que es produeix el foc a lespelma? 2.- Creus que shauria apagat sola lespelma, si no se li hagus posat el segon vas a sobre? 3.- De quin color era la flama? 4.- Creus que es podrien fer espelmes amb flames daltres colors. 5.- Quina creus que ha estat la causa de que shagi apagat lespelma.

- 1-

Petites investigacions

OPT 1r ESO

2. LA INVESTIGACI CIENTFICALa cincia intenta explicar el comportament de la naturalesa mitjanant teories, que sn elaborades pels cientfics a travs de la investigaci: observant, imaginant, pensant, experimentant, comprovant i traient conclusions. Les teories cientfiques poden arribar a ser molt complexes, abastant molts aspectes del mn que ens envolta, o poden ser restringides a una part de la cincia i a un aspecte concret del mn. En qualsevol cas, les teories es concreten en una o ms afirmacions, que sanomenen lleis, que serveixen per interpretar i explicar els diferents fenmens o transformacions. Observant els fenmens naturals, fent experiments, o simplement pensant, els cientfics es plantegen problemes. Proposarem a continuaci tres problemes que es van plantejar tres grans cientfics: Galileu, Newton i Lavoisier. Galileu Galilei, fsic itali, observant a Pisa el 1610 els satllits de Jpiter, amb un telescopi construt per ell mateix, es feia la pregunta: com s que Jpiter, que s un planeta, t altres cossos que giren al seu voltant?

Jpiter

Jpiter i tres satllits: Europa, Ganmedes i Callixto. Un altre satllit, I, est ocult pelplaneta.

Isaac Newton, fsic angls, passa els anys 1665 i 1666 a la granja familiar, a prop de Londres, fugint de la pesta bubnica. Un dia, veient caure una poma dun arbre, reflexiona sobre el fet de la caiguda dels cossos. Es pregunta: com s que cau una poma de larbre?, qu la fa caure?

Antoine Laurent Lavoisier, qumic francs, durant els anys 1780 estudia loxidaci dels metalls i es pregunta: una pea de ferro exposada a la intemprie es transforma en una nova substncia, xid de ferro, per, com s que el material resultant pesa ms que la pea inicial?Porta de ferro oxidada

- 2-

Petites investigacions Les hiptesis sn explicacions que intenten donar els cientfics als problemes: - per Galileu, tal com veuen els seus ulls, Jpiter s el Galileo Galilei, o Galileu centre dels moviment dels (Pisa, 15 de febrer de 1564 - Arcetri, 8 de gener seus satllits, de 1642) fou un fsic, - per Newton, la causa que fa astrnom i filsof itali caure la poma s la mateixa considerat, junt amb que governa el moviment Newton, com el pare de la fsica. dels astres al cel, - per Lavoisier, al produir-se Demostra que Aristtil la reacci entre el ferro i estava equivocat al loxigen de laire, es forma suposar que la rapidesa una nova substncia que de caiguda dels cossos s proporcional al seu integra el ferro i loxigen. Les hiptesis han de ser provades mitjanant experiments o noves observacions. La comprovaci experimental duna hiptesi o dhiptesis, donen lloc a una conclusi que es pot desenvolupar com una nova teoria cientfica, concretada en una o ms lleis. Aix, - la hiptesi de Galileu referma la teoria de lunivers heliocntric, que vol dir que el Sol s el centre al voltant del qual giren els altres planetes, - la hiptesi de Newton dona lloc a la teoria de la gravitaci universal, que s la fora que governa el moviment dels cossos a escala de lunivers, - la hiptesi de Lavoisier dona lloc a lactual teoria de les reaccions qumiques. Les anomenades cincies experimentals, com la fsica, la qumica o la biologia, segueixen habitualment aquest procediment per construir les seves teories: - problema, - hiptesi, - comprovaci experimental, - teoria cientfica.

OPT 1r ESO

pes. Per demostrar-ho, mesura el temps de caiguda de pesos llenats des de la torre inclinada de Pisa; descobreix l'isocronisme del pndol observant les oscillacions d'una llmpria a la catedral. El 1592, Galileu esdev professor de matemtiques a la universitat de Pdua, on rest 18 anys. Constru un aparell de mesura, el sextant, treball en una explicaci de les marees basada en les teories copernicanes, i escrigu un tractat de mecnica mostrant que les mquines no creen energia, per la transformen. Descobreix quatre satllits de Jpiter .

http://ca.wikipedia.org/wiki/ Galileo_GalileiSir Isaac Newton, (Woolsthorpe, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 Londres, 20 de mar de 1727) va ser un alquimista, matemtic, cientfic, i filsof angls. Newton s l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la llei de la gravitaci universal i les tres lleis del moviment, (lleis de la inrcia), base de la mecnica clssica. Newton fou el primer que demostr que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i del cel. Newton tamb cre un model matemtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes. Volia tamb ampliar les seves lleis argumentant que les rbites (com les dels estels amb cua) no eren solament ellptiques sin que tamb podien ser hiperbliques i parabliques. Newton tamb demostr que la llum blanca est composta d'una mescla dels altres colors. Sn tamb notables els seus arguments a favor que la llum est composta de partcules (enlloc d'ones).

http://ca.wikipedia.org/wiki/Isaac_Newton - 3-

Petites investigacions Cal dir per que no totes les teories neixen del plantejament dun problema, ja que, en aquestes cincies o en altres, com la matemtica, es construeixen teories que neixen nicament de la imaginaci dels cientfics. A continuaci es veur amb ms detall aquest procediment, referit als tres problemes citats abans.Antoine Laurent Lavoisier (Pars, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794) va ser un qumic francs. s considerat el creador de la qumica moderna pels seus estudis sobre l'oxidaci dels cossos.

OPT 1r ESO

http://ca.wikipedia.org/wiki/ Antoine_Laurent_LavoisierEscribi un gran Tratado elemental de qumica, asumi asimismo la inspeccin nacional de las compaas de fabricacin de plvora y fue recaudador de impuestos, cargo por el cual fue guillotinado al producirse la Revolucin Francesa.

2.1.Identificar el problema: fer-se la pregunta

Davant dun incident de la vida quotidiana que cal solucionar, o per explicar determinat fenomen que es produeix a la naturalesa, o que s conseqncia de lactivitat humana, el primer de tot s saber amb precisi qu s el que passa, s a dir, identificar el problema. En els casos anteriors, quan Galileu veu a travs del seu telescopi els satllits de Jpiter, encara es creia que la Terra era el centre de lunivers, amb el Sol, la Lluna i la resta de planetes i estrelles girant al seu voltant, per ja havia qui creia que la Terra formava part dun sistema planetari del qual el Sol era el centre, la teoria heliocntrica. Aix les preguntes que es plantejava podrien ser: - un cos que no sigui la Terra pot tenir cossos que girin al seu voltant?, o, - un cos que no sigui el Sol pot tenir cossos que girin al seu voltant?, o, - en un sistema planetari poden haver-hi diferents centres al voltant dels quals puguin girar els cossos? Quan dient: Newton es preocupava per la caiguda de la poma, es podia formular la pregunta qu s el que fa caure la poma dels arbres?, o, qu s el que fa caure la poma de qualsevol lloc?, o, qu s el que fa caure els objectes situats a una certa altura?, o, cauran igual els objectes a dalt duna muntanya o al nivell del mar?

http://es.wikipedia.org/wiki/ Antoine_Laurent_Lavoisier

Les dues primeres formes didentificar el problema no sn correctes, ja que no s important que siguin pomes o taronges el