La Laura Bac és una escriptora coneguda.Després d’haver fet una animació lectora enuna escola, rep un email de l’Ona Castellví,una de les alumnes presents a la xerrada.La noia li diu que és una gran admiradoraseva, i també li insinua que és una micadiferent de la resta de gent. Això desperta lacuriositat de la Laura, i comença una relacióentre totes dues a través del correu electrònic.La noia es mostra sempre misteriosa, i declaraque se sent rebutjada per tothom. La Lauraintenta ajudar-la, mira de descobrir quinproblema té l’Ona. Però quan parla amb laprofessora de la classe, aquesta li diu que nohi ha cap alumna que es digui Ona Castellví.Qui s’amaga darrere aquest nom? És algú queté un problema tan greu que no el vol confessara ningú? O... podria ser una broma?

SINOPSI

Ona Castellví 15/10/2010Per a Laura Bac 6: 10 PM

Petons !!!Ona Castellví

Bon dia Laura,

Fa molt de temps que tinc pensat escriure’t, moltabans que al cole ens posessin un llibre teu com alectura obligada, molt abans també que sabéssimque ens visitaries. Però pensava que els autors, toti donar un lloc de contacte al web, mai contestàveuals emails, que si de cas teníeu a algú o altrecontractat per respondre fent-se passar pervosaltres. Per això mai m’havia atrevit a escriure’tf ins avu i que ens has an imat a fer -ho.Tinc tantes coses a dir-te que no sé si podré. Tampocsi t inc cap dret a fer-ho, a molestar- te.Tu tens milions de lectors, jo només una autora, tu.Gràcies pel dia més feliç i inoblidable de la meva vida.Mira, potser això és tot el que m’atreviré a dir-te.

Aquest matí has estat a la meva classe però segurque no te’n recordaràs de mi. Hi havia molts nois inoies tot i que jo sóc una mica diferent. M’ha agradatmolt allò que ens has explicat que hem de lluitar peratrapar els nostres somnis. De fet, tota tu m’agrades,vull dir allò que escrius i com ho escrius. Els teusllibres em tenen atrapada, si sabessis que la nitabans de veure’ns no vaig aconseguir dormir! Bé,ara ja ho saps... eeeh! ^ ^

Laura Bac 15/10/2010Per a Ona Castellví 10:02 PM

Benvolguda Ona,

El teu correu m’ha arribat al cor i m’ha fet riure, també. Sobretotquan m’has dit allò que teníem una persona encarregada derespondre els nostres emails... Hahahaha! Que bo! Ja m’agradariaser tan rica i famosa que per poder mantenir el contacte amb elslectors via email hagués de pagar un “negre”. No, de debò, si tinguéstants admiradors i lectors que em fos impossible respondre un a unels correus ja no us animaria a fer-ho, ni des del web, ni personalment.Per a un autor, almenys per a mi, el contacte amb vosaltres és coml’aplaudiment que reben els artistes acabada la funció. Un actor potestar molt satisfet amb el seu treball, però si no nota el caliu del públicno se’n pot sentir satisfet. No vull dir tampoc amb això que nomésaccepti alabances, les crítiques m’ajuden a créixer i a fer-ho millor.

Ja t’he explicat perquè m’has fet riure, ara anem a parlar de perquèm’has tocat el cor. El to del teu discurs és malenconiós i submís, comacceptant de bon principi una suposada inferioritat. Que si no em potsmolestar? Que si no en tens cap dret?

Ona, escolta bé, ets tu qui ha començat aquesta comunicació epistolar,i si vols continuar has d’acceptar-te com ets i tractar-me de tu a tu. Quèem diries si jo et preguntés a tu si tinc dret a molestar-te? A preguntar-tequè són aquestes coses de les quals em volies parlar i no t’has atrevit adir?

Ona, de debò, explica’m tot el que sentis necessitat de contar-me perquèet prometo que t’escoltaré.

Petonets,Laura Bac.

Laura Bac 15/10/2010Per a Ona Castellví 10:06 PM

He oblidat preguntar-te per què dius que ets una mica diferent.

Laura,