i ciutats. Destaca l'Associació d'Ala-cant pel gran dinamisme que té, quedarrerament ha inaugurat un museupessebrístic de gran qualitat .:

Pessebrisme a Catalunya

A Catalunya el pessebrisme té mésde 600 anys d'história. Actualment hiha al voltant d'un centenar d'asso-ciacions o grups que ofereixen expo-sicions de pessebres, 40 deis quals for-men la Federació Catalana dePessebristes.Arreu d'Europa s'anome-na "escola catalana" a la técnicad'utilitzar el guix en la construcciódeis pessebres ja que va ser aBarcelona on. d'una forma més aviatotzoroso. es va fer servir per primeravegada. Aquest fet ha portat a distin-gir dos tipus de pessebres: el pesse-bre popular, fet amb materials natu-rols. i el pessebre ortlstíc. fet amb guix,sovint en forma de diorama i, pertont. de més complexitat técnica.

L'estil del pessebre cerero és toreoheterogeni, des de I'impressionisme"atramuntanat" deis pessebres d'Olotfins a I'hiperrealisme minuciosamentdetallista deis de Roda de Ter, pas-sant per I'autenticitat del paisatgerural deis de Castellar del Vallés.

Ésdestacable també la gran quanti-tat de bons escultors de figures depessebre que hi ha hagut aCatalunya: Ramon Amadeu,Doménec Talarn, Damia Campeny

,(autor d'un preciós Neptú que hi ha, al Museu Balaguer de Vilanova i de. l'estótuo d'en Ventosa de la ploco de

la Vila), Salvador Masdéu, LluísCorrotoló. Martí Castells, vlcenc iManuel Muns, Daniel José Ursueguia,Manuel Traité, a més deis incompta-bles escultors anónims de figurapopular. Aquesto rica tradició artesa-nal continua actualment ambAndreu Muns, Daniel José, MontserratCorrotoló. Josep Traité, MontserratRibes, Alina Antonell i les empresesd'art religiós d'Olot, entre d'altres.

El pessebrisme a Vilanova

Vilanova té també una Ilarga históriapessebrística emmarcada en una deles associacions més veterones deCatalunya (1943), peró també vlscu-da i practicada en moltes cases, enti-tots. i associacions.Joan Morera (acs)explicava I'any 1966 en un article alDiari de Vil nova com la tradició defer pessebre i de visitar pessebresestava arrelada a larvila. "De'u vosguord i bono riit. i si heu sópot bon ~'profit. Venim a veure e/ pessebre, queens han dit que és tan boníc"!.es can-tava des de la porta de la faso ons'anava a veure-e] ..pessebre.

L'actualitat: Temps de pessebres

pesse~res a Valtar de st a.xar ie de la Geltrú (Nadal ~990).

Nai.xement (sergi. BatLle) i. cercant posada (enrí,c Benavent)

El pessebre del Sr.Sebostió Guma vaser,segons explica Jordi Bertran en unopuscle de l'Associació de I'any 1954,la lIavor de molta afecció al pesse-brisme. Ocupava tota una alcova delsegon pis del Banc de Vilanova.Quan anaves a veure'l et deixavenuns prisrnótícs per no perdre'n detall.

d'Educación y Descanso de I'econo-mat de la Pirelli, el de l'AccióCatólica de Mossén Lluísa la ramblade la Pou, el pessebre que el Dr.Figureras feia a l'Hospltol. el de I'apa-rador de l'Espiga d'or i, durant unsonvs. el del local de la Penya "La/o" ala rambla Principal.

Hi ha hagut altres pessebres particu-lars que han cobert aquest espai delpessebrisme no estrictament vinculata l'Associació. A la Casa d'EmparaSor Aurora encara ara fa un especta-cular pessebre guarnit amb boniquesfigures de la seva collecció. Elpesse-bre actualment és d'estil més aviatitalia, molt noit i carregat d'escenes idetalls. Ha estat -i és encara- un deisreferents del pessebrisme a la nostravila. Com ho han estat el pessebre

Dos pessebres van desvetllar lameya ofició durant els anys 70 -época en qué l'Associació havia dei-xat de funcionar-o Un era el que cons-truío cada any l'Herrncno Félixal ves-tíbul deis Escolapis. Consistia en dosdiorames molt ben fets i amb moltsdetalls que em tenien ocupat durantles estones d'esbarjo ja que me'lsanava a mirar cada dio. Tenia unamica d'enveja deis nois grans de I'es-cola que I'ajudaven a muntar-Io i a

') . Jesús Aex. xadal, ~995

11

I'octucñtct; Temps de pessebres

desmuntar-Io. I I'altre era el que s'ex-hibia a I'aparador de l'AlimentaciónBetty, a la rambla Samó cantonadacorrer Cuba. Era "La masia" feta peren Joan Colomé, actual president del'Associació. Érem molts els qui anantcap a I'escola féiem dióriament laparadeta per veure quin detall noupodíem descobrir. Ara es pot veure alMuseu del pessebre cataló, a Santvlcenc de Montalt.

Actualment també hi ha alguns pes-sebres visibles fora del marc del'Assoclccló: el que en Sergi Batlle faanys que posa a I'altar de I'esglésiade la Geltrú, un pessebre molt vilano-ví que en Jesús Rex munta a I'entradade I'Hotel César, el de la societat LaGavina, o el popularíssim pessebreque Milagros Calvente fa al garatgede casa seva a la Collada, i el quesens dubte és el pessebre més vlst'deVilanova: el de la ploco de la Vila.

Fer revifar I'ambienfpessebrísfic

Tinc la impressió que a Vilanova hi hamolt més pessebrisme del que sem-bla. Estic segur que no he citat moltesentitats, associacions i particulars quefan pessebre i I'exhibeixen. Crec queseria bo revifar I'ambient pessebrístic.

L'Associació Pessebrista, la regidoriade cultura, les associacions de ve'lns ode comerciants, les escoles o lesAMPA's, els esptais, les porróqules oqualsevol altra entitat podrien pren-dre lo iniciativa en aquest terrenycercant la fórmula més adequada,per exemple:

- recuperar el concurs de pessebresfamiliars o d'entitats- incentivar visites i cantades als pes-sebres del barri o de la colla o de laclasse- fomentar, reconéixer i valorar elspessebres que ja es fan a les associa- •cíons. escoles, esplols. ete.- consíderor el pessebrisme com aactivitat educativa ja sigui formal o •no formal.- promoure exposicions de pessebreso de figures de pessebre als apara-dors de les botigues- organitzar exposicions de pessebresals centres cívics- convocar cada any un curset depessebrisme

, - recuperar les visites escolars a l'ex-posició de pessebres de l'Associació

. ~procurar que I'activitat de l'Associa-dó no es reduelxr a la femporada deNada!, recuperanf les exposicions deCclvorls per Setmana Santa- fer que ,el pessebre de la plcco dela Vila sigui popular de debo, en elsentit que sigui fruit de la participaciócol· lectiva J

El pessebrisme com aactivitat d'ocí .

Avui en dia ja esto ciar que el pesse-brisme, com tantes altres manifesta-cions de cultura popular, no només téun valor religiós. Elpessebrisme com aactivitat d'oci té una riquesa impres-sionant.

pLa9a de La vlLa. NadaL 1995.

cetverí,s 1996'Josep Llaó l

enrlc Benavent

12

Ésun compendi d'arts. En el procés demuntar el pessebre poden arribar a tre-bollar-se disciplines artístiques o técní-ques tan diverses com I'escultura, lapintura, el dibulx. el modelatge, la fuste-río. I'electricitat el miniaturisme, la corn-posició o I'escenografia. Cada pesse-bre és una laboriosa obra d'art que elmateix pessebrista destrueix passat elNadal.

El pessebrisme convida a observar lanatura de I'entorn. "Sivals ser pessebtis-ta has de ter-te excursionista", diem. Faestimar els indrets del passat fa apre-ciar els detalls de I'arquitectura, de lafusteria; fa estimar les tradicions; qui fapessebre oprén a observar les cosesd'una altra manera. Elspessebres sovintajuden a recordar com eren els poblesabans i ajuden a mantenir la memoriad'elements i de tradicions que handesoporequt.

Fer el pessebre estimula la creativitat ila capacitat de trobar solucions engin-yoses als problemes. A més a rnés. és unbon exercici de paciencia i de con-centració. Tot oixó el converteix en unaactivitat ideal per distreure's de formasana, agra'ida, ja que la feina del pes-sebrista té una compensació moltespecial, per Nadal a tothom li agradaveure pessebres.

"Nota: les fotos i dibuixos d'oquestreportatge han estat cedides perEnric Benavent.

Pessebrisme i educació:nttp.r/www.xtec.esy-ebencveu/

Nave~a pel pessebre

Hi ha moltíssimes webs sobre pesse-bres. Aquí ér.l)eniu alguns exemples:

Federació catalana de pessebristes:http://www.geocities.com/pessebres

Italians: http://www.presepi.it /

Alemanys: http://members.theglo-be.com/nikolal/creche_art/ger-many /index.html

Francesos:http://www.internovae.com/santon/sant_eng.htm

Txecs: http://test.cech.cesnet.cz/jhra-dec/expozice/Vl.html

Malta:http://www.maltanet.nEf/family/crib-gallery/ .

; ,

L'actualitat: Temps de pessebres

VI~-I vU'h(S

'~

. '.

13

L'octuolitot: Temps de pessebres

15