PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa...

25
PESCAPLÀSTIK Guia didàctica

Transcript of PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa...

Page 1: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

PESCAPLÀSTIK

Guia didàctica

Page 2: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

2

Índex Sinòpsis i Fitxa tècnica Pescaplàstik 3 ABANS DE VEURE L’ESPECTACLE L’ecosistema Marí Contingut per al mestre 6 Fitxa pedagògica Cicle Inicial 7 Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 8 Els arts de pesca Contingut per al mestre 9 Fitxa pedagògica Cicle Inicial, Mitjà i Superior 11 Fitxa pedagògica Cicle Superior 12 DESPRÉS DE VEURE L’ESPECTACLE Els impactes al mar Contingut per al mestre 13 Lectura de suport Cicle Superior 14 Imatge contingut per al mestre 15 Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 Consum de peix responsable Contingut per al mestre 19 Contingut per al mestre 20 Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 21 Fitxa pedagògica Cicle Inicial i Mitjà 22 Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 23 Webs d’interès per treballar 24 Contacte 25

Page 3: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

3

El dossier consta de diversos blocs per treballar abans i després de veure l’espectacle. Pretén ser una eina per enriquir la comprensió de l’espectacle però també per treballar altres matèries aplicables a qualsevol àmbit del programa acadèmic. TÍTOL: PESCAPLÀSTIK DESTINATARIS: Cicle Inicial, Mitjà i Superior de Primària. DURADA DE L’ACTIVITAT: L’espectacle dura aproximadament uns 40 minuts. Les fitxes didàctiques es poden treballar en una 1h cada una. OBJECTIUS · Valorar el mar com un sistema fràgil que s’ha de respectar. · Prendre consciència de l’impacte que tenen les persones sobre el medi marítim en la seva vida quotidiana. . Conèixer els diferents arts de pesca i les afectacions al medi. · Conèixer algunes problemàtiques ambientals concretes del medi marí com la contaminació i la sobrepesca. · Sensibilitzar de l’impacte del plàstic al medi marítim. . Entendre la importància d'un consum responsable. . Comprendre la necessitat de reduir el consum de productes relacionats amb el petroli. Sobretot, el plàstic. CONTINGUTS . El mar com a ecosistema complex. · La contaminació de l’aigua: abocament de residus, vessaments tòxics, etc. . El cicle del plàstic i el reciclatge. . Els arts de pesca: pesca industrial i artesanal · La pesca: consum responsable i sostenible. · Alternatives a l’ús de les bosses de plàstic.

Page 4: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

4

ESPECTACLE: Director: Pep Vila Productora: Empordà Mar Pallasso: Salva Manera SINÒPSIS: Aquesta és la història d’un pescador de pesca artesanal que surt a feinejar a mar. El seu dia de pesca es torna en una aventura, en què pescarà peixos de plàstic, galledes, soles de sabata, etc., provarà diferents tipus de pesca, com l’arrossegament, el tresmall, l’aqüicultura i trobarà diferents tipus de peixos, de petits i de grans. I sobretot jugarà per mostrar la importància de reciclar i no malmetre el medi ambient amb els tipus de pesca intensiva, i el llançament de plàstics i residus. Tot això en clau de pallasso.

Page 5: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

5

Page 6: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

6

1.- L’ECOSISTEMA MARÍ Contingut per al mestre L’ecologia és la part de la biologia que estudia les interaccions dels organismes entre ells i amb el medi on viuen. Per tant, si parlem d’ecologia marina estarem parlant de les relacions que s’estableixen entre les plantes i els animals que habiten el mar.

Els organismes marins es distribueixen de forma determinada al llarg de la immensitat del mar i busquen les millors condicions ambientals per viure i per desenvolupar-se de la millor manera possible. Dos dels factors ambientals clau són la profunditat i la presència de llum, tots dos estan estretament relacionats, ja que com més ens endinsem en les profunditats del mar, menys llum arriba i més difícil és la realització de determinats processos naturals vitals.

Aquestes característiques provoquen franges de condicions específiques, que s’anomenen zonacions, on podem trobar ecosistemes i tipus de vida molt diversos. Això, juntament amb la competència per l’espai, determina la presència de diferents comunitats d’organismes disposades en franges horitzontals.

Pel que fa als éssers marins, es divideixen en plàncton, bentos i nècton, en funció del tipus de vida que tenen. Dins del plàncton trobarem molts tipus d’organismes, tant animals com vegetals, però tots tenen en comú que viuen contínuament suspesos en la columna d’aigua.

Se’n poden diferenciar dos tipus, el fitoplàncton, format per algues microscòpiques, i el zooplàncton, animals petits.

El bentos el formen els organismes que viuen relacionats amb el fons marí. A poca fondària trobarem moltes algues, perquè aquestes necessiten la llum del sol per fer la fotosíntesi, però a mesura que anem baixant trobarem més animals. Alguns cacen les seves preses, com el pop; d’altres viuen fixos al substrat, com serien les esponges, i fins i tot n’hi ha que viuen mig enterrats i només treuen el “cap” per filtrar els nutrients que porta l’aigua, com per exemple els sifons de mar.

Per últim trobem el nècton, format pels animals que tenen un sistema actiu de natació, és a dir, que no es deixen portar pels corrents ni les marees. I que són la majoria de peixos, cefalòpodes i mamífers marins.

Page 7: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

7

L’ECOSISTEMA MARÍ Fitxa Cicle Inicial

• Coneixeu aquests animals?

Page 8: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

8

L’ECOSISTEMA MARÍ Fitxa Cicle Mitjà i Superior

• Busqueu informació de cada un d'aquests organismes marins i en una cartolina gran, retalleu les imatges i situeu-les al plàncton, al bentos o al nècton.

TOMATA DE MAR (Actinia equina)

FRANQUET DE ROCA (Pachygrapsus marmoratus)

POSIDÒNIA OCEÀNICA (posidonia oceanica)

ESTRELLA VERMELLA (Echinaster sepositus)

CUA DE PAÓ (Padina pavonica)

CABALLET DE MAR (Hippocampus ramulosus)

RAP (Lophius piscatorius)

BONÍTOL (Sarda sarda)

VACA SERRANA (Serranus scriba)

POP ROQUER (Octopus vulgaris)

DOFÍ LLISTAT (Srenella coeruleoalba)

TORTUGA BABAUA (Caretta caretta)

Page 9: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

9

2.- ELS ARTS DE PESCA Contingut per al mestre

La pesca industrial té com a objectiu obtenir un gran nombre de captures. Els vaixells costaners no són molt grans, s'allunyen poc de la costa i cada dia tornen al port per desembarcar les captures. La pesca artesanal es un tipus d’activitat pesquera que utilitza tècniques tradicionals. La practiquen petites embarcacions a zones costeres a menys de 10 milles. El bou és una xarxa que pesca que s’arrossega pel fons marí. És una barca de gran potència que estira la xarxa que arrossega tot el què hi ha al seu pas. Es capturen molts tipus de peixos diferents depenent del tipus de fons o de la fondària que passa la xarxa. Entre els més habituals hi trobem la maire, bròtola, lluç, rap, congre, palaia, gamba, escamarlà... El palangre. És una pesca que està conformat per una línia de fil, anomenada mare, d’un gruix equivalent a la magnitud del peix que es pretén capturar. A la línia de fil s’hi enganxen braçolades o cordetes amb hams als seus extrems. Amb el palangre es pot pescar a tot arreu, a fons de sorra i de roca, en un alguer o en fons de fang. Les espècies que s’acostumen a capturar són el lluç, el congre i el llobarro. La peça de la llum o teranyina. Aquest art el porta a bord la barca principal, i es pesca aprofitant la llum d’un bot auxiliar que durant la nit s’encén per atraure les moles de sardina i seitó. Quan el peix s’acosta sota els fanals, la barca principal l’encercla el la mola i es tanca la xarxa per baix i es puja a bord. PESCA ARTESANAL Les soltes són xarxes fixes, i són aquelles on el peix queda emmallat. Per a que quedin formant com un mur al fons, hi ha una línea de ploms i una altra de suros. El tresmall. És un altre ormeig fixe que consisteix en tres peces de xarxa sobreposades i encarades. Les dues malles exteriors són de malla ampla i de fils més gruixuts i la del mig, té la malla més petita. La llum de la malla varia segons les espècies que es pretenen capturar. Amb els tresmall es captura gran varietat de peix: moll, escórpora, serrans, llagostins o peix d’escata. La nansa. És un ormeig de tipus “trampa”. És una gàbia amb un cul amb forma d’embut. Permet l’entrada del peix, atret per l’esquer, però n’impedeix la sortida. Els peixos quedaven atrapats a dintre, vius. Amb les nanses es sol capturar pops, congres, morenes i llamàntols.

Page 10: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

10

2.- ELS ARTS DE PESCA Contingut per al mestre Les piscifactories ja produeixen més de la meitat del peix que es ven a les peixateries de tot el món, cosa que podria suposar una bona notícia per a les pesqueries salvatges encara que no és així. Els últims estudis han demostrat que algunes piscifactories requereixen fins a cinc vegades més carn de peixos marins per a l'alimentació de la que produeixen les pròpies instal·lacions. És a dir, el salmó que es cria en piscifactoria, requereix cinc quilos de peixos capturats al mar per obtenir un sol quilo de peix amb valor de mercat. Com que la producció de peix i marisc per a consum humà s'ha triplicat des de l'any 1995 fins a 2007, el 40% dels oceans de tot el món s'han vist greument afectats. El 91% dels peixos amb valor econòmic o ecològic s'han reduït a la meitat des de 1950. El debat és si realment és convenient produir peix de piscifactoria si al final el que es fa és pescar igualment per alimentar aquests peixos.

Page 11: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

11

2.- ELS ARTS DE PESCA Fitxa Cicle Inicial, Mitjà i Superior

• Sabeu quin art de pesca representa cada dibuix?

Page 12: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

12

2.- ELS ARTS DE PESCA Fitxa Cicle Superior Hem vist diferents arts de pesca. Tots ells extreuen peix de l’ecosistema marí, i hi ha molts pescadors que viuen de la venda d’aquest peix. Però potser hauríem de saber quin impacte té cada un d’ells al mar.

• Feu una cerca i intenteu trobar els punts bons i dolents per a l’ecosistema, per a la societat i per a l’economia de cada un d’ells.

• Ex. El Bou és un art de pesca que té un impacte molt fort al fons

marí, però gràcies a que pesca molt peix, aquest és més barat i tothom en pot consumir, i els pescadors es poden guanyar la vida.

Art de pesca

El Bou

Positiu Negatiu

Palangre

Positiu Negatiu

Encerclament

Positiu Negatiu

Soltes i Tresmalls

Positiu Negatiu

Nanses

Positiu Negatiu

Piscifactories

Positiu Negatiu

Page 13: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

13

3.- ELS IMPACTES AL MAR Contingut per al mestre

Un cop hem conegut una mica més l’entorn marí, cal fer un especial esment en com l’home és capaç de modificar-lo. En els darrers anys tots hem sentit algun cop en els mitjans de comunicació queixes de pescadors pel baix rendiment de la pesca o per la disminució de les mides dels peixos capturats, o conflictes per les zones pesqueres més importants.

És cert que actualment s’està notant un descens important de la quantitat de captures en zones on abans eren abundants. Les causes són diverses, però se’n poden apuntar dues de principals: la sobreexplotació i la contaminació dels nostres mars.

La sobreexplotació dels mars no dóna temps a les poblacions de peixos a recuperar-se i la contaminació provoca tot tipus de desequilibris i molèsties als animals marins que, com a mal menor, els dificulten la reproducció.

La contaminació

Encara que pugui semblar un problema llunyà, que no ens afecta, i que no puguem fer res per solucionar-lo, la veritat és que podem fer molt més del que ens imaginem. Només cal canviar petits actes quotidians per ajudar a millorar la vida al món aquàtic. Per exemple, no hem de llençar coses a terra quan anem pel carrer, especialment plàstics, ja que aquests materials tenen una vida llarga i una resistència elevada; per tant, si els llencem a terra, és molt fàcil que vagin a parar al mar a través del clavegueram o el vent. No hem d’oblidar que no tota l’aigua passa per les depuradores. També hem de tenir cura de no acumular brutícia a les rieres perquè, a part de ser un perill en època de riades, tard o d’hora arriba al mar. El mar sempre ha estat una gran claveguera, tot i que és cert que darrerament aquesta tendència està canviant, i ara hem de reparar els errors del passat.

Així, doncs, cal parar esment quan anem a la platja de no deixar plàstics a la sorra i de llençar les deixalles a les papereres; els habitants del mar ho agrairan.

Page 14: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

14

3.- ELS IMPACTES AL MAR Lectura cicle Superior

No és el mar qui engoleix els plàstics Abocar directament al mar les escombraries és el recurs que utilitzen els vaixells en particular i les poblacions de la costa en general. Resulta estrany que, de tots aquests residus, siguin els plàstics els que tenen una repercussió més immediata sobre la vida marina. Les seves víctimes passen desapercebudes, i les seves conseqüències, llavors, tenen poc ressò en els mitjans de difusió.

Resumint la qüestió, resulta que el plàstic comporta una perillositat que no ho sembla, perquè no causa repugnància. Precisament, la seva condició de no degradable, que el manté en certa manera indestructible, és el que el fa perillós per a certs animals marítims.

Prop de 42 espècies marines, com els corbs marins i els gavians, entre d'altres, ingereixen trossos de plàstic que confonen amb menjar. Fins i tot alimenten les seves cries amb aquests trossos.

Les tortugues els confonen amb meduses, un dels seus àpats preferits. Tot i que el plàstic en si mateix no sigui verinós, l'animal pot morir passat un temps més o menys llarg arran de l'obstrucció del seu aparell digestiu com a conseqüència d'aquest material.

Les morts produïdes pel plàstic amb què ensopeguen aquests animals són diverses: les aus que acostumen a submergir-se a l'aigua, com per exemple els pelicans, moren de fam perquè els becs els queden obturats. Les tortugues moren quan queden atrapades en les làmines, teles o trossos de plàstic.

A les foques els està reservada una mort lenta provocada per les restes d'embalatges d'aquest material enredats, embolicats al voltant del seu cos i que es manté sobre elles durant tot el seu període de creixement.

Hi ha més dades macabres sobre el tema. A l'Atlàntic nord i al Mediterrani, el 30 per cent dels peixos tenen pilotes de plàstic als budells. El plàstic és dins els budells de nombrosos animals, des d'organismes planctònics d'un centímetre, fins als majors mamífers marins.

A un catxalot de dotze metres, que va ser arrossegat per les ones fins a les costes de l'Adriàtic, se li van trobar cinquanta bosses de plàstic embotides dins la gola.

L'autòpsia d'una tortuga de sis quilos que va aparèixer morta en una platja de Honolulu va desvelar que els seus budells contenien una corda, una bossa, una pilota, trossos d'ampolla, una boleta, una flor, un tros de pinta, el tap d'un tub de pasta dentifrícia, un trosset de joguina i una part d'una xeringa. En total, dos quilos de plàstic....

Francesc Candel. Publicat al ,Diari AVUI, 10de març de 1998

Page 15: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

15

3.- ELS IMPACTES AL MAR Contingut Cicle Inicial, Mitjà i Superior

• Són animals del mar o deixalles? Observeu amb atenció aquestes imatges i comenteu-les. N’heu vist mai a la platja?

Page 16: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

16

3.- ELS IMPACTES AL MAR Dinàmica Cicle Mitjà i Superior

La Contaminació a la xarxa tròfica Subdividirem el grup en subgrups. La meitat dels alumnes seran plàncton, els següents, una quarta part, peixos planctívors, 3 alumnes peixos carnívors i un alumne serà un gran depredador. És la distribució normal en un ecosistema. S’explica als alumnes que al mar hi ha, a part dels plàstic contaminants que ens poden afectar a nosaltres. Com? Cada nen/a portarà l’anorac/jersei/..., que podem comentar que no ens molesten. De fet podem fer la nostra vida amb aquesta peça de roba.

1. Quan els peixos planctìvors es mengen el plàncton, els contaminants els passes a ells. Tots els alumnes que representen ser plàncton els passaran els jerseis/anoracs als seus companys peixos planctívors.

2. El següent pas és que els peixos carnívors es mengen als planctívors,

això significa que aquest els han de passar les peces de roba del plàncton i d’ells.

3. I l’últim pas és que el gran depredador es quedarà amb tots els

anoracs dels seus companys, quedant colgat de roba. Aquesta és la representació del què és la bioacumulació. Es pot extrapolar a que a sobre del gran depredador hi ha l’humà.

Page 17: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

17

3.- ELS IMPACTES AL MAR Fitxa Cicle Mitjà i Superior

I què hi podem fer nosaltres?

• Ara que hem vist que els mars i oceans, cada cop estan més malament, és hora de pensar en fer alguna cosa.

• En grups penseu una acció que ajudi al benestar del medi

marí, i argumenteu-la. Ex: A l’escola no portaré l’esmorzar en una bossa de plàstic, ja que aquesta se la pot emportar el vent i arribar fins al mar. Un cop allà una tortuga se la pot menjar, pensant-se que és una medusa, i morir.

PROPOSTA GRUP ARGUMENTACIÓ

• Ara és l’hora de posar-les en comú amb tota la classe. Heu de decidir quines són més factibles de dur a terme.

• Sou capaços de fer alguna cosa per als nostres mars?

• Apunteu la proposta de la classe PROPOSTA GRUP ARGUMENTACIÓ

Page 18: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

18

3.- ELS IMPACTES AL MAR Fitxa Cicle Mitjà i Superior

Algunes idees

Podem salvar els mars i oceans si posem en pràctica les recomanacions següents:

1. No llençar cap tipus d'escombraries o deixalles a les platges.

2. Formar grups de voluntaris per netejar les platges i marges de les rieres.

3. No llençar olis ni combustibles al desguàs de casa, al carrer, als rius o al mar.

4. Trencar els recipients de plàstic i tallar les anelles de plàstic que uneixen les llaunes de refrescos abans de llençar-los Cal llençar tots els productes de plàstic al contenidor corresponent per tal que siguin reciclats.

5. Reciclar el vidre i totes les deixalles sempre que sigui possible.

6. Donar suport a iniciatives que lluitin contra la contaminació del mar.

7. Utilitzar envasos reciclables.

8. Portar l’esmorzar en una carmanyola.

9. Comprar el productes a granel.

Page 19: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

19

4.- CONSUM DE PEIX RESPONSABLE Contingut per al mestre

On ? Comprant a peixateries, mercats i botigues tradicionals, i triant els productes frescos de proximitat, preferiblement procedents del nostre litoral. D'aquesta manera estarem donant suport als nostres pescadors i reduint la petjada de carboni associada a la pesca, o als productes d'aqüicultura . A més, hem d'apostar únicament per aquells productes que continguin la informació mínima obligatòria, és a dir, només comprar als comerços on es compleix amb la normativa relativa a l'etiquetatge dels productes pesquers. Com? Prioritzant aquelles espècies que hagin estat capturades per la pesca artesanal. Modalitats que generen una major ocupació laboral, i que són la base de la socioeconòmica de nombroses comunitats pesqueres. D'aquesta manera, estarem afavorint les modalitats de pesca més selectives. Què? Evitant el consum d'immadurs. Els consumidors tenim dret a conèixer i exigir que es respectin les talles mínimes, tant en peixateries i mercats, com bars i restaurants. Apostant per les espècies menys vulnerables a la pressió pesquera, i les poblacions no estiguin sobreexplotades. Una bona elecció seria escollir les espècies menys populars procedents del nostre litoral. Diversificant el nostre consum, reduirem la pressió sobre les espècies més consumides. A més, és important no anar a comprar peix amb una idea fixa, és sempre preferible mirar l'etiqueta dels productes disponibles, preguntar, i triar el peix fresc que més ens convingui. Quan? Els productes frescos que comprem poden haver estat capturats amb diversos dies d'antelació. A més, un producte es pot vendre com a fresc encara que hagi estat descongelat. Pel que és important mirar sempre la frescor del producte i fixar-se bé en l'etiqueta, d'aquesta manera podrem triar els exemplars més frescos possibles. També cal preguntar a la peixateria quins són els productes de temporada. Quant? Moderant el nostre consum. No hem d'abusar, ja que la nostra demanda és molt superior als nivells sostenibles, de fet, gran part del peix i marisc comercialitzat procedeix de llocs llunyans, capturats per grans flotes industrials, o de l'aqüicultura intensiva, tots dos models comporten en ocasions greus impactes ambientals i socials. En resum, hem d'optar pels productes frescos i de temporada disponibles a les botigues tradicionals, sempre que estiguin etiquetats correctament, prevalent la qualitat sobre la quantitat i diversificant al màxim el nostre consum, per disminuir la pressió sobre les espècies més populars.

Page 20: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

20

4.- CONSUM DE PEIX RESPONSABLE Contingut

Millor no consumir-lo: Lluç

Tonyina vermella

Mero

anguila

Page 21: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

21

4.- CONSUM DE PEIX RESPONSABLE

Fitxa Cicle Mitjà i Superior

Visita a la peixateria.

• Anirem a una peixateria del teu poble o ciutat, per veure quin tipus de peix es ven i es consumeix.

• Haurem d’omplir una fitxa on haurem de veure d’on és el peix (lloc),

com s’ha pescat (art) i si hi ha èpoques de veda (que no es pot pescar). També haurem d’apuntar el preu, i si hi ha un peix semblant que sigui més barat.

espècie Pesca

(art) Lloc on ha estat pescat

veda Preu/kg Espècie semblant

Preu/kg

Page 22: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

22

4.- EL CONSUM DE PEIX RESPONSABLE Fitxa Cicle Inicial

• Ara que ja sabem que és important menjar peix, ja saps de quin tipus

menges? Encerca’l

• Potser aquesta fitxa l’hauràs de fer a casa

Sardina

Maire

Lluç

Moll roquer o Roger

Palaia

Bruixa

Orada

Verat

Seitó

Rap

Bonítol Tonyina vermella

Llenguado

Page 23: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

23

4.- EL CONSUM DE PEIX RESPONSABLE

Fitxa Cicle Mitjà i Superior

A casa.

• A casa has de preguntar quin tipus de peix consumiu.

• Omple aquesta fitxa on haurem de veure on es compra, si a la peixateria, al supermercat, o a un altre lloc. I com es cuina

espècie Lloc on es compra Com es cuina

A partir de les dades obtingudes i les dels teus companys, pots respondre aquestes preguntes.

• Consumim molta diversitat de peix o poca? Pots dir perquè?

• Quins són els peixos que més consumiu?

• Ets consumidor/a responsable de peix?

Page 24: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

24

Webs interessants per poder treballar les fitxes didàctiques: http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/tipus_de_residu/brossa-marina/projectes/projecte-marviva/ Projecte recollida residus de la Generalitat ACR http://www.sospeix.org Projecte de l’Associació de naturalistes de Girona de consum de peix responsable. http://www.wwf.es/que_hacemos/mares_y_costas/nuestrs_soluciones/pesca_sostenible/consumo_responsable/guia_de_consumo_responsable_de_pescado/ Guia de consum responsable de peix de WWF. http://sinmalaespina.org/ Guia de consum responsable d’Ecologistas en Accion. http://marenostrum.org/ Tot i més sobre el mar. Ecologia, pesca,... http://www.medrecover.org/ca Grup de recerca que ens dona informació sobre l’estat del mar. http://www.iobis.org/es/home-es OBIS busca documentar la diversitat biològica dels oceans, distribució i abundància de vida. https://www.ecoembes.com/es/ciudadanos/envases-y-proceso-reciclaje/como-reciclar-bien Consells per reciclar http://www.redcicla.com/ web que centralitza tot sobre el reciclatge https://www.facebook.com/Aguitaconelplastico/posts/902897633055533 http://www.residuonvas.cat/ web d’informació sobre els contenidors Fonts: http://marenostrum.org/ http://www.sospeix.org http://sinmalaespina.org/

Page 25: PESCAPLÀSTIK · Imatge contingut per al mestre 15 . Dinàmica Cicle Mitjà i Superior 16 . Fitxa pedagògica Cicle Mitjà i Superior 17 . Consum de peix responsable . Contingut per

25

Salva Manera

607971666 www.pescaplastik.com

[email protected] La Selva de Mar