p. 1

Perspectives econòmiques 2021Desembre 2020 – Sant Cugat Empresarial

Josep MestresEconomista

Planificació Estratègica i Estudis

1) 2020: una crisis global d’origen sanitari

2) 2021: any 1 després de la pandèmia

3) Desigualtat: la cicatriu social de la crisi

Í N D I C E

1) 2020: una crisi global d’origen sanitari

2) 2021: any 1 després de la pandèmia

3) Desigualtat: la cicatriu social de la crisi

Í N D I C E

p. 4

Una crisi d’origen sanitari

España

Italia

Suecia

Portugal

Alemania

Francia

EE. UU.

Reino Unido

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 240 260 280 300

Dies des de que es va registrar més d’un cas per 100.000 habitants

Contagis per 100.000 habitants acumulats en 14 dies

Nota: Dades disponibles fins el 10 de desembre de 2020. Fuente: CaixaBank Research, a partir de Johns Hopkins CSSE, UN World Population Prospects.

p. 5

-100

-80

-60

-40

-20

0

20

21

-feb

.

6-m

ar.

20

-mar

.

3-a

br.

17

-ab

r.

1-m

ay.

15

-may

.

29

-may

.

12

-ju

n.

26

-ju

n.

10

-ju

l.

24

-ju

l.

7-a

go.

21

-ago

.

4-s

ep.

18

-sep

.

2-o

ct.

16

-oct

.

30

-oct

.

13

-no

v.

27

-no

v.

Caiguda de la mobilitat a Europa

Mobilitat de la població en comerçosVariació respecte al nivell base* (%)

Nota: Datos en promedio de 7 días. (*) El nivel base corresponde a la movilidad promedio registrada en el mismo día de la semana entre 3 de enero y el 6 de febrero.Fuente: CaixaBank Research, a partir de Google Mobility Report.

ALE, FRA, ITAEspanya

EE. UU.

4 DES

p. 6

Caiguda de la mobilitat a Europa

Mobilitat de la població en entorns laboralsVariació respecte al nivell base* (%)

Nota: Datos en promedio de 14 días. (*) El nivel base corresponde a la movilidad promedio registrada en el mismo día de la semana entre 3 de enero y el 6 de febrero.Fuente: CaixaBank Research, a partir de Google Mobility Report.

Espanya

4 DIC

Alemania

França

Italia

-80

-70

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

-feb

.

5-m

ar.

19

-mar

.

2-a

br.

16

-ab

r.

30

-ab

r.

14

-may

.

28

-may

.

11

-ju

n.

25

-ju

n.

9-j

ul.

23

-ju

l.

6-a

go.

20

-ago

.

3-s

ep

.

17

-se

p.

1-o

ct.

15

-oct

.

29

-oct

.

12

-no

v.

26

-no

v.

p. 7

Una crisis de magnitud i dinàmiques molt diferent a les anteriors

75

80

85

90

95

100

105

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34

Trimestres desde el nivel pre-crisis

Recesión 1993 Crisis financiera 2008 COVID-19

7 trimestres

2 trimestres

1 trimestre

Comparativa crisisNivel pre-crisis = 100

Fuente: CaixaBank Research, a partir del INE.

p. 8

La reacció de política econòmica coordinada, un element diferencial

Mesuresfiscals

directes

Diferimientsde impostos

Garantiesi avals

EE. UU. 8,6 2,0 4,0

Alemania 8,3 7,3 24,3

Francia 4,6 8,7 14,2

Italia 3,4 13,2 32,1

España 4,5 0,9 12,9

Mesures de política nacionals(% PIB)

Fuente: CaixaBank Research i Bruegel.

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023

Previsions de CaixaBank Researchde tipus de interès de referència

Nota: FFR Límit superior del interval.

+ Polítiques a nivell europeu: Next Generation EU (NGEU)

1) 2020: una crisi global d’origen sanitari

2) 2021: any 1 després de la pandèmia

3) Desigualtat: la cicatriu social de la crisi

Í N D I C E

p. 10

2021: any 1 després de la pandèmia

1

2

3

Convivència ambla pandèmia

Tractament/Vacunes

Next GenerationEU (NGEU)

p. 11

Rebot global al 2021… però amb diferències entre països

2020 2021Acumulat

20-21

Economia mundial -4,1 5,5 1,2

Economies avançades -5,4 4,4 -1,3

EE. UU. -3,6 4,1 0,4

Eurozona -7,4 4,3 -3,4

Alemania -5,9 3,2 -2,9

França -9,3 5,7 -4,2

Italia -9,0 5,0 -4,5

Portugal -8,3 4,9 -3,8

Espanya -11,4 6,0 -6,2

Japó -5,3 3,5 -1,9

Regne Unit -11,0 6,2 -5,5

Economies emergents ien desenvolupament

-3,2 6,3 2,9

Xina 2,0 8,3 10,4

India -10,3 9,5 -1,8

Brasil -5,0 3,6 -1,6

Méxic -10,0 3,5 -6,8

Rússia -4,2 3,0 -1,3

Nota: Per la India any fiscal i no natural.

PIB - Variació anual (a Des.20)

p. 12

En un entorn d’elevats riscos

Positius:

Major rapidesa en assolir la inmunitat de grup

Acceleració de canvis estructurals (digitalització, etc)

I negatius:

Noves onades virus

Errors de política econòmica (relaxació prematura dels esforços per pal·liar el xoc a curt termini)

Major sensibilitat als riscos macro financers

Situació política delicada en moltes zones

p. 13

Previsions de CaixaBank Research per a l’economia espanyola

Fuente: CaixaBank Research, a partir de dades del INE, MITMA i del IGAE

PIB AturPreu

vivendaInflació

Déficitpúblic

Deutepúblic

2019 2,0 14,1 3,2 0,7 -2,8 95,5

2020 -11,4 16,0 -1,5 -0,4 -12,4 120,4

2021 6,0 17,9 -2,0 1,0 -9,2 119,3

2022 4,4 16,5 0,8 1,7 -6,6 118,6

Previsions macroeconòmiques

p. 14

Afiliats per sectors*Variació interanual (%)

-3,7

-0,2

-6,2

-25,0

-20,0

-15,0

-10,0

-5,0

0,0

5,0

Industria Construcción Servicios

Nota: (*) Excluye afiliados en situación de ERTE.Fuente: CaixaBank Research, a partir de datos del MITRAMISS (Ministerio de Trabajo y Economía Social, y el Ministerio de Inclusión, SS y Migraciones).

Afiliats en ERTENúmero diari* (milers)

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

31

-mar

.

15

-ab

r.

30

-ab

r.

15

-may

.

30

-may

.

14

-ju

n.

29

-ju

n.

14

-ju

l.

29

-ju

l.

13

-ago

.

28

-ago

.

12

-sep

.

27

-sep

.

12

-oct

.

27

-oct

.

11

-no

v.

26

-no

v.

ERTE 1a ola ERTE 2a ola

2ª prórroga ERTE

Nota: (*) Dato diario de ERTE por tipo. Los ERTE relativos a la primera ola de la pandèmiacorresponden al Real Decreto 8/2020 y los ERTE relativos a la segunda ola corresponde al Real Decreto 30/2020 (vigente a partir del 30/09).Fuente: CaixaBank Research, a partir de datos del MITRAMISS (Ministerio de Trabajo y Economía Social, y el Ministerio de Inclusión, SS y Migraciones).

El 60% de ERTEs es concentren en el sector de hosteleria i el comerç

1ª prórroga ERTE

Millor comportament del mercat laboral que en anteriors crisis

p. 15

83

9397

100

35

70

93

0

20

40

60

80

100

120

2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022

La crisi del sector turístic impactarà amb força l’economia espanyola

Fuente: CaixaBank Research, a partir de dades del INE i del Banc d’Espanya.

PIB turístic d’EspanyaÍndex 100 = 2019

-65%

Variació respecte 2019

Pes 2019 2020 2021

Turistes extrangers 69% -75% -35%

Turistes domèstics 31% -45% -15%

p. 16

Espanya: NGEU

p. 17

Brexit: considerable exposició comercial d’Espanya al Regne Unit

Exportacions de béns i serveis al Regne Unit. Comparació internacional% del PIB

Nota: Per Espanya: 2019. Reste de països: 2018.Font: Banco de España (Brexit: situación y consecuencias económicas, Diciembre 2020).

0

1

2

3

4

Eurozona Alemania Francia Italia Espanya

Serveis no turísticsBénsTurisme

Impacte sobre el PIB d’un

Brexit sense acord:

Regne Unit: 1,6%-3%

Eurozona: 0,1%-0,4%

Espanya: 0,1%-0,7%

1) 2020: una crisi global d’origen sanitari

2) 2021: any 1 després de la pandèmia

3) Desigualtat: la cicatriu social de la crisi

Í N D I C E

p. 19

Monitor de Desigualtat de CaixaBank Research

Objetiu: Seguiment en temps real … Del impacte de la pandèmia en la desigualtat

L’efectivitat de las transferències del sector públic

La situació dels colectius més vulnerables

Metodologia:

Utilizació de técniques de Big Data para analitzar dades internes de CaixaBank anonimitzades:

més de 3.000.000 de nòmines cada mes

Output:Tracker per seguir l’evolució dels principals indicadors de desigualtat en temps real gráfics interactius, anàlisis dels principals resultats i descàrrega de dades

p. 20

Evolució dels ingressos en el temps

Distribució dels ingressos salarials abans de les transferències del sector públic(% de població en cada grup)

Notas: ingresos bajos se refiere a salarios inferiores a 1.000€/mes; ingresos medios entre 1.000 y 2.000€/mes; ingresos altos a más de 2.000€/mes. Las barras verticales muestran la distribución de ingresos por grupos, y las líneas horizontales muestran los flujos entre grupos a lo largo del tiempo.

p. 21

Evolució dels ingressos en el temps

Distribució dels ingressos salarials després de les transferències del sector públic(% de població en cada grup)

Notas: ingresos bajos se refiere a salarios inferiores a 1.000€/mes; ingresos medios entre 1.000 y 2.000€/mes; ingresos altos a más de 2.000€/mes. Las barras verticales muestran la distribución de ingresos por grupos, y las líneas horizontales muestran los flujos entre grupos a lo largo del tiempo.

p. 22

Impacte de la COVID-19 en la desigualtat

Índex de Gini (ajustat per la variació estacional)Nivel (0-100)

Fuente: CaixaBank Research

30

35

40

45

50

55

60

feb.-20 mar.-20 abr.-20 may.-20 jun.-20 jul.-20 ago.-20 sep.-20 oct.-20

Pre-transfers Post-transfers

p. 23

Evolució de la desigualtat salarial por trams d’edat

Evolució mensual del índex de GiniCanvi respecte al nivell de Febrer de 2020

Nota: dades ajustades estacionalmentFuente: CaixaBank Research

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

16-29 30-49 50-64 16-29 30-49 50-64

mar.-20 abr.-20 may.-20 jun.-20 jul.-20 ago.-20 sep.-20 oct.-20

Abans de transferències públiques Després de transferències públiques

p. 24

Evolució de la desigualtat salarial per CC.AA.

Índex de GiniCanvi respecte a Febrer de 2020

Nota: datos ajustados estacionalmenteFuente: CaixaBank Research

0 5 10 15 20

Abril Agost

0 5 10 15 20

Baleares

Canarias

Catalunya

Comunidad Foral de Navarra

País Vasco

Comunidad Valenciana

Galicia

Comunidad de Madrid

Andalucía

La Rioja

Aragón

Castilla y León

Castilla-La Mancha

Cantabria

Región de Murcia

Principado de Asturias

Extremadura

Abril Agost

Abans de transferències públiques Després de transferències públiques

p. 25

Conclusions

2020: una crisis global d’origen sanitari

2021: any 1 després de la pandèmia

o Vacuna i convivència amb el virus

o Retorn al creixement

o Espanya: recuperació desigual, impacte en turisme, la palanca del NGEU

Desigualtat salarial

o Fort augment degut a la pèrdua de llocs de treball i menors ingressos

o L’Estat del benestar juga un paper clau en contenir aquest augment

p. 26

www.caixabankresearch.com

p. 27

Moltes gràcies! Josep MestresEconomista

Planificació Estratègica i Estudis

p. 28

AVÍS SOBRE LA PUBLICACIÓ “Perspectives econòmiques 2021” és una publicació deCaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts queconsiderem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qualcosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinionsi les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvissense notificació prèvia.