PERE MIALET I RABADÀ · 2018-07-09 · altres. Fer exercici fa que el cos es mantingui en un estat...

PERE MIALET I RABADÀ

(Valls,1900-Barcelona, 1968)Periodista i literat. D’escriptura fàcil, planera i irònica, va conrear una gran quantitat de gèneres literaris (poesia, con-tes, narracions, novel·la, teatre, periodisme), entre els quals destaca el periodisme, gènere en què demostrà que no tans sols tenia vocació, sinó un gran, ofici.

Malgrat tot, el nom de Pere Mialet, com el de tants altres, no sovinteja en les llistes dels grans periodistes catalans dels anys vint i trenta del segle XX, i tanmateix el periodis-me d’aquella època deu molt als Pere Mialet que donaren sentit, substància i contingut a la premsa de Barcelona i, molt especialment, a l’efervescent premsa local i comarcal catalana de l’època. Al llarg de la seva vida Pere Mialet col·laborà en una cinquantena de capçaleres diferents, entre les quals sobresurten, a Valls, Pàtria i Acció Comarcal, on destacà com a polemista hàbil i incisiu, i a Barcelona, L’esport Català, La Nau, L’Opinió, Mirador, La Publicitat i La Humanitat.

Paral·lelament al perodisme anà desenvolupant una ves-sant de creació literària, de caràcter popular, amb especial dedicació als contes i a la novel·la curta, generalment basa-da en l’experiència personal.

Pere Mialet ocupa, a més a més, un espai de singular rellevància en el teatre català de la postguerra, en particu-lar en el que afecta el teatre amateur, el qual, si tenim en compte que en aquells moments era pràcticament l’únic que popularment i socialment existia, ens adonarem del gran d’interès que tingué la seva obra.

Del llibre Pere Mialet i Rabadà (1908-1968). Periodista, narrador i comediògraf. Josep Marti Baiget. IEV “Estudis Vallencs”, 2005

Caricatura de Pere Mialet feta pel vallenc Ignasi F. Yquino. Any 1930.

Arxiu Pere MiAlet

.Editorial 3

.rEportatgE 4 Carpe diem. El temps dels joves

.EntrEvistEs 9 Gerard Barrabeig Sergi Gavaldà Sandra Garcia

.diàlEg 15 Col·leccions de cromos. Quines col·leccions de cromos tens fetes o fas? Quines t’agradaria fer? Per què?

.opinió 21 L’art del carrer: els grafits. El futur professional dels joves d’avui L’esperança de vida en el segle XXI La sàtira política a TV3 Les noves tecnologies han de canviar també els mètodes d’estudi? Avantatges i inconvenients de les prestacions de la telefonia mòbil La incorporació de la robòtica en la vida quotidiana al llarg del segle XXI Valoració del moviment dels indignats Vària

.dEs dE casa 38 II Jornades Joves i Empresa L’institut va a la neu L’institut torna a completar amb èxit el Camí de Sant Jaume Hem estat a Anglaterra Jornades Culturals Inquietud pel teatre

.rEcErca 45

.Et rEcomanEm ... 53 Excursions Esports Ràdio Webs Llibres Grups musicals Pel·lícules Revistes Televisió Altres

Joan FoguetJudit González de HerediaAntoni M. MarsalJesús MorenoClaustre PallarèsM. Neus SalvatAnna SansJosep M. SoléNúria Ventura

EQUIP DE REDACCIÓ

DISSSENY I MAQUETACIÓNou Silva Equips, SL www.silvaequips.es

IMPRIMEIX: ANFIGRAF

D.L. T-343-2005

EDITA

IES Jaume Huguet·Antiga Escola del TreballC. Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938 Fax. 977 612 565correu electrònic: [email protected]: www.iesjaumehuguet.catAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 938

índex

FOTOS PORTADA

Fotos guanyadores del V Concurs de Fotografia mediambiental de l’Institut: Categoria 1 - Genís CeballosCategoria 2 - Anna OlivéCategoria 3 - Candela Martí

Els interludis que entretenen la nostra quotidianitat ens ser-veixen per a reposar i alhora

ens predisposen per a reprendre les nostres tasques habituals. El temps lliure i el temps d’oci han de repre-sentar, en definitiva, una aturada i un descans entre els períodes de plena activitat.

Ben sovint aquestes aturades, fetes a temps, són el preludi d’una activitat més profitosa. Actualment, en la roda d’obligacions, de compro-misos i de responsabilitats en què estem plenament immersos —una roda que mai no deixa de donar vol-tes i que ho fa a una velocitat vertigi-nosa—, ens cal trobar la qualitat de les petites frenades, fent-les quan toca i, si pot ser, sense sotragades.

Les activitats extraescolars que ocupen els nostres infants i joves durant força hores, les podem con-siderar pròpiament hores de lleure? Canvien d’activitat, sí. Però les acti-vitats que fan els relaxen prou? Per exemple, les activitats esportives, en les quals es potencia l’afany per la competició i per la superació de reptes personals en el sentit de millorar, són prou relaxants?

De fet, és responsabilitat dels adults saber temporitzar el lleure dels nostres fills, una responsabilitat que també implica procurar que, a més a més del temps que dedi-quen a l’escola o a l’institut i a les activitats extraescolars, els quedi un ben merescut temps de lleure. Pensem que ja ens costa prou, als adults, saber dosificar aquest temps tan preciós i tan personal que és el temps de lleure. Hauríem de fer, doncs, l’esforç de racionalitzar els períodes d’activitat i els de relaxació dels nostres fills.

Ara, més que mai, ens correspon reflexionar sobre quin ús en fem, del

nostre temps lliure. Per començar, hauríem de tenir clar que no fer res d’allò que ens relaciona amb la nos-tra activitat diària és saludable. Ens hauríem de convèncer que no som pas inútils si, durant aquest esbarjo físic i mental tan necessari, no fem res. Tant de bo que siguem capaços d’entendre-ho.

La qualitat del temps d’oci també la garanteix, és clar, l’elecció d’unes activitats que ens aportin moments de relaxació i moments de reflexió. Tan importants i necessaris són els uns com els altres. Hem de ser conscients que estem vius i que som aquí.

Quan pensem en aquest temps d’oci que de vegades sembla que se’ns escapa dels dits, diem: carpe diem, que significa “aprofita el dia”, “aprofita el moment”, “viu el moment”, és a dir aprofita l’oportu-nitat que se’t presenta i no esperis a demà, perquè pot passar que, demà, aquesta oportunitat ja no existeixi.

És com dir: “atura’t”, perquè les per-sones, en aquest esdevenidor diari tan programat i tan intens, necessi-tem poder comptar amb interludis que ens recordin que ara som aquí -—que ja és molt— i que potser fins i tot hi estem bé. Cal que valorem aquest moment i la seva circums-tància.

Quantes vegades no ens hem queixat que ens veiem poc amb les persones que estimem, els fami-liars i els amics? Doncs ara és el moment. Trobem-nos i compartim temps i emocions.

Jordi TuseT ValleT

Director

editorial

reviscola · Juny 2012 | 3

4 | reviscola · Juny 2012

La Maria cada dilluns té repàs de matemàtiques, un reforç utilitzat com una eina de motivació per als estudiants, ja sigui perquè aquests no saben

com resoldre els seus dubtes acadèmics o bé perquè, de vegades, els estudis exigeixen un nivell al qual hi ha alumnes que els és difícil arribar. Així doncs, perden l’interès per l’estudi d’aquesta matèria i per aprendre en aquest àmbit.

Cada estudiant és diferent. Cada estudiant té unes necessitats pedagògiques diferents, unes motivacions i unes aptituds personals que el distingeixen. Per aquest motiu, és molt important la tria d’un bon repàs.

És aconsellable que, ja que l’alumne fa aquest reforç extraescolar, el repàs sigui individual o que sigui per a un grup reduït. Si el grup de repàs és gaire nombrós, l’apre-

CARPE DIEM

reportatge

És freqüent que els estudiants, a més a més de la jornada escolar, facin algun tipus d’activitat extraescolar. Aquestes activitats, que serveixen, sens dubte, per a afavorir i per a estimular llur desenvolupament, no haurien pas d’ocupar el temps de relaxació i d’estar en família, que és del tot necessari i que s’hauria de reservar per a cada dia.

—Uf, quin estrès! Amb la setmana d’exàmens que m’espera i he d’anar a futbol, a violí, a anglès...

AVANTATGES INCONVENIENTS

Control del teu temps i organització Ansietat

socialització Estrès

Assumir responsabilitats 8% de la població infantil afectada

Adquisició de nous coneixements 20% de la població adolescent afectada

El temps dels joves

5 reviscola · Juny 2012 |

nentatge serà nul. Si és un repàs individual, en canvi, l’estudiant es motivarà molt més i començarà a agafar interès per allò que fa.

El dimarts, el dimecres i el divendres té dues hores d’entrenament de futbol. En primer lloc, cal destacar els beneficis de l’esport. Practicar una activitat esportiva significa una millora de la funció intel·lectual, una millora dels estats d’ànim (menys ansietat i tensió), proporciona una gran sensació de benestar i evita l’insomni, ja que regula la fase del son.

L’esport en l’adolescència és molt important, perquè és una etapa de la vida en la qual el jove dóna molta importància al seu aspecte físic i al que puguin opinar els altres. Fer exercici fa que el cos es mantingui en un estat saludable. Alhora fa que es redueixin les conductes con-flictives i agressives en el jove i s’aconsegueix una major interacció amb l’entorn social.

S’ha de tenir en compte, però, que en la pràctica de qualsevol esport s’ha de saber prioritzar. És a dir, si els joves dediquem cada dia dues o més hores a l’esport, el seu rendiment escolar mai no podrà ser alt, ja que el cos necessita recuperar-se i, si no ho fa, el cos se’n ressent, mostra símptomes de cansament. I aleshores, amb can-sament, és molt difícil posar-se a estudiar.

El dijous és els dia dedicat a la música. La Maria, que toca el violí, hi dedica dues hores. La música requereix molta atenció, molta capacitat de concentració. És un art diferent, un art per escoltar i per gaudir del que hom interpreta. Vol molta dedicació. Per això, ha de ser la mateixa persona qui decideixi d’incorporar la música com a activitat extraescolar. Si fa música per obligació, pot ser un fracàs.

Les classes de música són un bon moment per a demostrar espontaneïtat i imaginació.

La música ajuda a desenvolupar la creativitat, l’anàlisi i també la memòria. Demana concentració i activa un gran nombre de neurones.

Amb la música és possible desconnectar durant dues o tres hores setmanals de la rutina diària i viure una altra experiència, més sensible, més abstracta.

El dilluns i el dimecres els dedica a aprendre una llen-gua estrangera. Va triar l’anglès. Actualment els idiomes són molt importants, ja que es necessiten per a qualsevol cosa. Com més idiomes conegui una persona, millor.

Molta gent pensa que estudiar idiomes és absurd, que és tancar-se en una altra aula per estressar-se més, però no és així.

Si una persona té ganes d’aprendre i de saber més coses, no li serà gens difícil estudiar un idioma. En reali-tat és anar a passar-ho bé i veure que aquell idioma que aprèn és diferent del seu i que no tot s’acaba amb el que tenim al nostre voltant.

Malgrat tot, va més bé començar de petit a aprendre idiomes, ja que els conceptes i el vocabulari es rete-nen amb més rapidesa i un es fa gran juntament amb la llengua que aprèn, gairebé com si fos la seva pròpia llengua.

Ara bé, mai no s’acaba d’aprendre un idioma. Sempre se’n pot saber més. I al cap d’uns quants anys d’estudiar una llengua, comprovar que hom és capaç de parlar-la i d’entendre-s’hi, satisfà molt.

CARPE DIEM


reportatge

Activitats de dia

Entre les més habituals hi ha: anar al cinema, anar a veure un partit de futbol o de bàsquet, anar a passejar pel poble, anar de compres, anar a sopar, anar al cau, jugar a la videoconsola, anar amb bicicleta, amb moto, amb monopatí i fins i tot amb patins, fer acampades, tocar en un grup de música, anar a la platja... i la llista podria continuar.

Normalment és a l’estiu quan realment gaudeixen de totes aquestes activitats i de l’amistat, perquè és quan disposen de més temps lliure, ja que durant el curs tan sols tenen lliures els caps de setmana i han de dedicar més temps als estudis.

Els adolescents també reserven una part del seu temps lliure per a festejar, ja que és en aquesta edat quan comencen i acaben --o no-- els primers amors, que tantes rucades els fan fer. És quan comença aquell neguit per veure la persona que els agrada i parlar-hi, neguit per explicar-ho als amics, neguit per poder passejar amb aquella persona i compartir-hi moltes estones.

Als joves els és molt beneficiós compartir el seu temps lliure amb altres nois i noies de la seva edat, que tenen les mateixes inquietuds i aficions que ells, ja que se senten lliures, compresos, independents. Això, a més a més, els ajuda a desconnectar de totes les preocu-pacions i de l’estrès que puguin tenir amb els estudis. L’adolescència és una etapa difícil, i és quan estan amb els amics que els joves se senten més feliços.

Després d’aquest estudi, quin horari és el correcte?

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

8:15-14:30 Horari escolar

16:00-17:00 Anglès Anglès

18:30-20:00 Esport Esport Esport

17:00-18:00 Repàs

16:00-17:00 Música

Veient aquest horari, podem veure que la distribució de les activitats extraescolars és correcta, ja que l’estudiant té temps per a estudiar i també per a descansar i, sobretot, per a poder desconnectar. Alhora veiem que no sempre fa les activitats al mateix dia, sinó que les fa de forma intercalada.

El temps lliure


CARPE DIEM

Oci nocturn

Sortir de nit els caps de setmana es configura com un hàbit cada vegada més estès entre els joves. En els últims anys, els joves cada vegada comencen a sortir de nit més aviat. Podríem situar l’edat més comuna entre els 14 i els 15 anys. En aquestes edats, però, acostumen a sortir tan sols a l’estiu i per les festes majors dels pobles, ja que encara no poden entrar en els locals de nit. A partir dels 16 anys ja comencen a sortir més. Les activitats de nit més comunes són: anar de copes, anar a la discoteca a ballar o anar a la sessió golfa del cinema.

El tema de sortir a la nit sovint és un dels que genera més discussions amb els pares, que sovint diuen: “A la teva edat, jo a les 12 com a molt tard tornava a casa, i tu és a l’hora que surts” o, “No tens edat per sortir tant de festa; jo jugava amb nines”, i la llista de frases típiques podria continuar.

Com tots sabem, el món de la nit té alguna cosa espe-cial. A molts els agrada sortir de festa perquè lliguen, però també és quan és més fàcil que els joves caiguin en les temptacions més desaconsellables per a la salut i per a la vida. Les temptacions de les quals estem parlant són les del consum de drogues. Les més habituals a Espanya són: l’alcohol, el tabac i el cànnabis. Totes les drogues modifi-quen el funcionament del sistema nerviós encarregat de les funcions superiors, com el pensament o el llenguatge. Això vol dir, per tant, que modifiquen el comportament i la personalitat de les persones que les consumeixen.

Malgrat que la majoria de joves són conscients dels efectes negatius que comporta el consum de drogues, en consumeixen perquè asseguren que, prenent-ne, estan més desinhibits, perden la vergonya, tenen una visió diferent del món i se senten més feliços, fets que els ajuden a relacionar-se amb els altres, encara que com-porti, a la llarga, unes conseqüències negatives.

És molt important que els pares conscienciïn els seus fills que el consum de drogues causa molts efectes nega-tius tant a curt termini com a llarg termini.

CURT TERMINI LLARG TERMINI

Retard en els reflexos i en la capacitat de reacció

Malalties al fetge i pàncrees

Caminar inestable Gastritis i úlceres d’estómac

Somnolència Desnutrició

Sequedat de boca i gola,i irritació dels ulls

Trastorns en el sistema nerviós

Lentitud de pensament Problemes respiratoris

Cert passotisme Dificultat en la concentraciói en la memòria

Tots aquest perills i tots aquests problemes que pot comportar el món de la nit no han de ser raons perquè els pares es frenin a l’hora de ser més permissius amb els fills. Si els fills són responsables i els pares els donen confiança, de drogues no en consumiran. De vegades, el consum de drogues no és res més que un acte de rebel·lia, motivat precisament pel fet que els joves se senten massa controlats, massa vigilats.

En conclusió, podríem dir que és important que els joves se sàpiguen distribuir el temps. Ben segur que podran, així, trobar moments per a estudiar, per a estar amb la família, per a fer activitats extraescolars, sobretot esports, i per a estar amb els amics, ja sigui fent activitats de dia o de nit.

Marta Queralt, laura Bofarull

Marina insa Jordi Calavera

1r BAT - Periodisme


Joana C. lópez - 1r ESO


entrevistes

4D’on sorgeix la teva passió pel món del motor?

De fet, aquesta passió em ve de família. El meu germà gran ja corria amb karts, i el meu pare, quan era jove, feia curses de ral·li. 4Recordes la primera vegada que vas pujar en un kart?

Sí, va ser a Cambrils en una pista que ara ja no hi és. Jo tenia només 4 anys hi anàvem els caps de setmana amb la família, perquè ho teníem com un hobbie. Fins a 8 anys que no vaig fer la primera cursa. 4Per què t’agrada córrer amb cotxe? Què sents quan ets dalt del monoplaça?

Doncs m’agrada conduir ràpid dins d’un circuit, perquè sento una cosa una mica especial, una cosa que només sents quan condueixes. Diria que és una sensació estranya. Tinc por, però alhora m’agrada i això em fa pujar l’adrenalina. 4En la teva trajectòria has acon-seguit moltes victòries i has gua-nyat molts campionats. Què sents i què penses quan ets dalt del podi esperant que t’entreguin el trofeu?

Estic molt content i molt excitat en aquell moment. Penso només com ha anat la cursa i no massa cosa més; i tinc moltes ganes de celebrar-ho. Però després, quan passa una estona, penso que ha costat molt

arribar fins allí, i estic sempre agraït a l’equip. 4Com combines l’alta competi-ció amb els estudis? Creus que és important tenir estudis de cara al futur, ja que, com sabem, la dura-da als esports d’elit té un temps limitat?

Bé, doncs ho compagino com puc. La veritat és que aquest any no em pren massa temps això del Cicle Formatiu de Comerç. També, els pro-fessors, quan no hi sóc, em canvien les dates d’examen i em deixen entregar els treballs més tard.

Crec que sí que és important tenir estudis, perquè a mi, de moment, ningú no m’assegura que m’hi pugui dedicar al cent per cent, a això, ni que en un futur visqui només d’això, i penso que m´he de guanyar un futur també. 4Quin és el teu objectiu en un futur o fins a on t’agradaria arri-bar?

A mi, com a tots els pilots que correm, m’agradaria arribar a la Fór-mula 1. 4Després de tot el que fas, enca-ra tens temps per als amics i per a poder tenir una vida com tindria un altre adolescent qualsevol? Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

Sí, hi ha temps per a tot. Si t’organitzes bé sempre tens temps

quan ets a casa. I en el meu temps lliure m’agrada estar amb els meus amics i fer junts qualsevol cosa que ens agradi. 4Quina és la persona que sem-pre t’ha donat suport en el món del motor i amb qui confies més?

Quan estic en pista, en qui més confio és amb mi mateix, però la família en general és la que sempre m’ha ajudat ens els mals moments; i en els bons sempre ha estat allí per compartir l’alegria. 4 Fa uns mesos et van seleccio-nar per fer un stage a Ferrari. Com hi vas arribar?

Doncs a l’stage a Ferrari hi vam anar els tres campions de la Fórmula Abarth: el de l’Abarth Italiana, el de l’Europea i jo, que sóc el de Debu-tants, ja que era el premi que es donava als tres campions. 4Explica’m l’experiència a l’sta-ge de Ferrari. Com van ser aquells dies?

Bé, doncs van ser cinc dies que

Gerard Barrabeig (pilot de Fórmula 3)

“En qui més confio és en mi mateix”

Gerard Barrabeig Pons, nascut el 10 d’agost de 1994 a l’Espluga de Francolí, és el fill mitjà d’una família de tres germans. Actualment cursa un Cicle Formatiu de Grau Mitjà a l’Institut Jaume Huguet. Des de ben petit li ha agradat el món del motor, i malgrat ser un pilot molt jove, ja té una trajectòria brillant, amb moltes victòries al seu palmarès. Segons sembla, està decidit a seguir guanyant títols.

Es descriu a ell mateix com un noi simpàtic, alegre i bastant senzill. Li agrada estar amb els amics i amb la seva família. Sobre els seus gustos personals diu que li agraden tots els tipus de música i que les seves pel·lícules preferides són les d’acció i les d’humor. Un llibre que li va agradar molt és El parque prohibido, d’Andrés Ibáñez, i considera que Puyol és el seu ídol.


entrevistes

vaig estar molt bé. El primer dia ens van explicar com ho faríem tot. Els dos dies següents ens van fer proves mèdiques en un hospital, i després també proves psicològiques i físiques. El tercer i el quart dia vam estar en pista entrenant i rodant. Vaig fer el millor temps i, per tant, vaig ser el millor pilot que va partici-par en aquesta estada. 4Hi va haver alguna anècdota o alguna trobada amb algun perso-natge famós que t’agradaria des-tacar?

Només que una nit vam sopar amb l’Alonso i el Massa. 4 I a partir d’ara, dins de l’es-

cuderia Ferrari, quina és la teva situació?

Doncs com el Barça té La Masia, Ferrari té la Drivers Academy (Aca-dèmia de Pilots), on acull pilots que segueix de prop, i jo sóc un d’ells. 4Com va aquesta temporada? En quina Fórmula estàs corrent?

Aquest any correré a la Fórmula 3. Just ara acabem de començar la pretemporada i només he fet un parell d’entrenaments. Per tant, no va ni bé ni malament. 4Per a quin equip corres?

L’equip d’aquest any es diu Ghi-nzani i és un equip italià que només participa a la Fórmula 3 europea.

El Gerard ha participat a la cursa de Xest i ha quedat en tercer lloc. I a la d’Hongria, els dies 5 i 6 de maig, ha hagut d’abandonar. Darrere d’aquest campió he pogut descobrir que hi ha un noi simpàtic i senzill, com ell mateix es descriu, amb mol-tes ganes d’arribar lluny. De moment sembla que té el talent i les qualitats per a fer-ho. El temps dirà si estem davant d’un futur campió de Fórmula 1.

Marina insa

1r BAT – Periodisme

Sergi Gavaldà (pagès)

“Ho han fet el meu avi i el meu pare, així que:per què jo, no?”

Sergi Gavaldà: un jove de Vallmoll. 22 anys, família dedicada a la terra i amb un somni fix: tirar endavant amb l’agricultura ecològica. Les seves mans tocaren la terra des que era un infant i a mesura que anava creixent veia que aquella terra era el que l’omplia i el que el feia gran.

4D’on sorgeix el teu interès per l’agricultura?

És el que sempre he tingut a casa des de petit. M’he familiaritzat amb tot aquest món i l’interès sor-geix sol. Per part del meu avi sempre hi ha hagut la idea d’ensenyar-me. Sempre em deia: “Vine cap aquí, que t’ho explico”. Per part del meu pare, en canvi, la idea sempre ha estat aquesta altra: “Anem a fer això, ho fem i ja està”. La idea del meu avi, doncs, era la de voler transmetre’m el seu saber. El meu avi era pagès i el meu pare també ho és. Per aquest motiu, des de petit, sempre he anat a ajudar-los, ja fos els caps de set-mana o durant les vacances. Durant

l’etapa de l’adolescència, en la qual ets més rebel i et negues a treballar, tenia poc interès per aquest món. Així doncs, hi ha hagut moments de la meva curta vida que l’interès ha anat minvant o augmentant, però així i tot l’interès sempre hi ha estat present. Actualment, el fet de posar-me a estudiar i veure les poques oportunitats del món laboral, ha fet que el meu interès augmenti. 4Què et fa sentir el fet de culti-var la terra?

Doncs una gran satisfacció en veure que el treball ha tingut un molt bon resultat. El fet de poder plantar una cosa o d’estar treballant amb arbres tot l’any, és a dir, batallar dia

a dia per poder recollir el fruit, em produeix una gran satisfacció. 4Què et transmet l’ambient que t’envolta mentre treballes?

De treballar al camp a treballar en una fàbrica o en una oficina, lògi-cament la cosa canvia bastant. Mol-tes vegades, les persones de zones rurals no ho valorem, però som molt afortunats de poder treballar al camp envoltats d’arbres, silenci i ocells. Res a veure amb el fet de treballar en una oficina o en una indústria. La gent de ciutat ho valora molt més, ja que es queden sorpresos de l’estil de vida de les zones rurals quan vénen a passar-hi un cap de setmana. Nosal-tres hauríem de valorar-ho molt més,


entrevistes

perquè tal i com he dit, hem de sentir-nos afortunats de treballar en aquest ambient i no en un altre.4Quina és l’època en què et suposa més esforç treballar la terra?

El fet de tenir molts cultius fa que estiguis entretingut durant tot l’any. És a dir, tens la feina repartida al llarg de l’any. Si fas un monocultiu, sí que es pot parlar que existeixen èpoques de més o menys feina. Ara bé, en el meu cas, val a dir que l’època en la qual hi ha més feina és durant la colli-ta. Encara que mai no hi ha cap perí-ode on diguis que no tens res a fer. Referent al clima, l’època més dura per a treballar és l’estiu, ja que un cop t’has tret la samarreta ja no pots treure’t res més. En canvi, a l’hivern et pots tapar tant com vulguis.4Consideres que la població jove està interessada en el treball de la terra?

Potser actualment ha augmen-tat el nombre de joves que estan interessats vers l’agricultura, però amb tot, existeix un gran nombre de joves que no hi tenen cap tipus d’interès. Abans, els joves hi estaven més interessats, però perquè era el que hi havia i ja no hi havia res més: era el treball a la terra i poca cosa més. Avui en dia existeixen molts més sectors i és més fàcil estudiar. Considero que les feines d’abans eren més dures que les d’ara, ja que hi ha moltes feines que no suposen un esforç físic. Ara bé, ser agricultor i treballar al camp segueix sent una feina de molt d’esforç físic.4Creus que està valorada la feina d’un pagès?

Crec que no està valorada per la societat. En els últims anys s’ha perdut molt el contacte directe amb el consumidor. Abans, la gent anava a comprar directament a la botiga del poble o a la cooperativa. Hi havia pocs intermediaris. La gent veia tre-ballar el pagès i quan comprava un producte sabia de quin agricultor o grup de pagesos venia. És a dir, quan

comprava uns espinacs sabia si veni-en del mateix poble o del poble del costat. Avui en dia, hi ha tants inter-mediaris i es porten productes de tants llocs del món que la gent veu el pagès molt endarrere. Això encara es fa més evident a les ciutats. 4Què t’ha impulsat l’interès per l’agricultura ecològica?

Primer, va ser el tema d’intentar renovar-me. Avui, amb el mercat tan obert que hi ha, fa que surti més a compte portar qualsevol producte de l’altra punta del món que un altre que ha estat fet a la mateixa localitat on s’ha de vendre. Arriba un punt que la qualitat del producte tant la trobem allà com aquí i d’aquesta manera no es dóna importància al producte local. Una vegada immers en aquest món, el meu interès ha crescut molt. Aquesta agricultura no està basada únicament en el fet de no treballar amb productes químics, sinó que també suposa l’ajuda cap al sòl de la teva terra, l’intent perquè a la teva parcel·la hi hagi una biodiversitat, que tot sigui un microecosistema —vida, animals, plantes silvestres al voltant... És a dir, el meu objectiu és crear vida i no només l’existència d’un solar on plantes els teus arbres o les teves verdures.4En quin país creus que està més estesa aquesta agricultura?

Al nord d’Europa. Allà és on va començar ja fa molts anys i fins i tot té un mercat. Sempre han rebut els ajuts, al contrari d’aquí, on estem molt malament pel que fa a aquest tema. També s’ha de dir però, que a Catalunya, estem molt millor que a la resta d’Espanya. 4Consideres que els pagesos tra-dicionals estan en contra d’aquest tipus d’agricultura?

Si, ja que molts pagesos tradici-onals tenen por, perquè es pensen que aquest tipus d’agricultura serà la competència. Avui en dia la pobla-ció d’agricultors està molt envellida. Estem parlant de gent de cinquanta anys en amunt. Aquests veuen que

els queden pocs anys de guanyar-se la vida amb l’agricultura i que les subvencions estan destinades cada vegada més a l’agricultura ecològica i no a la tradicional. Darrere l’agricultura ecològica hi ha d’haver una formació, i la població de cinquanta i seixanta anys pensa que para lo que me queda en el convento, no és necessari reno-var-se. Per això, no està massa ben vista. Els pagesos d’avui en dia tenen la idea que ho volen fer com els seus pares. Però és que els seus pares, en els últims anys, feien una agricultura industrialitzada: van passar de tirar adobs naturals a l’adob de síntesi i després als herbicides. No tenen el reflex del besavi, que és el que s’acostava més a l’agricultura ecològi-ca. Si tirem dues generacions endar-rere, podríem dir que, pràcticament, es feia aquest tipus d’agricultura.4Consideres que els estudis dedicats a aquest tipus de cultiu són efectius?

Estan ben enfocats, però el pro-blema és que estan molt encarats al tema administratiu. La formació professional que estic cursant ha abandonat moltes filosofies i l’ori-gen de l’agricultura ecològica, la qual estava basada en el vessant no reglat —seguir les bases de l’agricultura ecològica— per dedicar-se molt a l’administració. Sigui com sigui és d’agrair.4Confies en la dedicació exclusi-va a la terra en un futur? T’agrada-ria?

Si, però el panorama està molt difícil. Crec que el camí a seguir és el cooperativisme. Crec que la gent, d’ara en endavant, s’organitza-rà en cooperatives de consumidors. Aquestes poden tirar endavant l’agri-cultura d’aquest país. Però sí, sem-pre ha estat el meu somni poder-me dedicar a l’agricultura, ja que ho han fet el meu avi i el meu pare. Així que: per què jo no ho he de fer?

Marta Queralt



entrevistes

Sandra Garcia (fisioterapeuta)

“No els podràs donar l’alta com en un hospital, i és el que més m’agradaria.”

La Sandra Garcia té 30 anys, viu a Valls, és casada i té un fill de 5 anys. Ens demostra que és una persona amb molta iniciativa, que no es rendeix fàcilment. Ens parla de la seva feina amb molta il·lusió.

4En què consisteix la seva feina?

Sóc fisioterapeuta des de fa vuit anys i treballo de dilluns a divendres amb un grup de trenta nois, molts dels quals pateixen paràlisi cerebral. Em dedico a mantenir les capacitats d’aquests perquè el que no s’acon-segueix fins als 18-21 anys, desprès ja no s’aconseguirà. Si aquestes capacitats no es mantinguessin, el seu nivell de vida empitjoraria. Tre-ballo juntament amb un grup de quatre fisioterapeutes, amb auxili-ars, logopedes i una psicòloga.4Com hi va arribar, a fer aques-ta feina?

Vaig començar a treballar en dos centres totalment diferents, al Pius Hospital de Valls i en un centre de Paràlisi Cerebral de Tarragona, on treballo des del 2006. Vaig entrar en aquest centre a fer una substitució a la part d’Escola. El centre està estructurat en tres parts: Escola, Taller i Residència. Jo m’encarrego del Taller i de la Residència. 4Quina formació ha tingut?

Vaig estudiar la carrera de Fisio-teràpia i, quan vaig acabar-la, vaig fer Diplomatura de Postgrau en Fisiote-ràpia en Pediatria a la UAB. I va ser gràcies a unes pràctiques que s’ofe-rien a la Universitat que vaig entrar a treballar al centre de Tarragona. Sempre t’has d’estar formant, fent diferents cursets que el mateix cen-

tre et proporciona o també els pots proposar si els trobes necessaris.4Com va decidir que s’hi volia dedicar?

Bé, de petita jugava amb la meva àvia a fer-li massatges i ho trobava divertit. Al COU treia bones notes, encara que la selectivitat em va anar malament i no vaig poder fer medi-cina. Veia que la gent que estudiava altres coses anava més tranquil·la i jo no sota aquella pressió. Llavors em vaig començar a preguntar si real-ment valia la pena. No seria metge, però que sí que volia treballar a sani-tat, i vaig entrar a Reus a estudiar fisioteràpia. 4Com és un dia al centre?

El primer que faig és revisar els expedients de cada noi per saber què ha passat mentre no hi era, o anotacions dels pares que han vingut a visitar-los. Tenim un horari per a dedicar un temps a cada noi. També fem hipoteràpia, treball amb els cavalls, i un altre dia podem fer hidroteràpia. A la tarda també fem tractament individual. És important que els fisioterapeutes sapiguem decidir a quin noi convé més o menys atenció.4Què és el que més li agrada? I el que menys?

La veritat és que m’agrada molt la meva feina. El tracte amb els nois és molt especial i les activitats són d’allò més divertides. El que menys

m’agrada és que no tens la possibi-litat de donar-los d’alta com en un hospital. Però veure’ls feliços i saber que la teva feina és una ajuda per a ells, també és una recompensa per a tu. En concret, hi ha nois que sem-pre sembla com si no hi fossin, però que un dia et miren o insinuen un somriure i és una gran satisfacció.4Què creu que aporta als nois, tan personalment com professio-nalment?

Jo crec que personalment els aportem benestar, una alegria d’es-tar per ells, i el poc que els puguis aportar per a ells és molt, molt important. No són com els altres nois, no acabaran treballant en cap ofici. Bé, a excepció d’un noi que cognitivament està bé i el tenim contractat al centre, però físicament sempre necessitarà algú per a fer qualsevol cosa i no hi ha cap feina en la qual pugui treballar. Per tant, és que se sentin atesos i dedicar-los una atenció, a part de la seva família. 4En el seu lloc de treball, creu que hi ha suficients recursos?

A tot arreu sempre es pot dema-nar més, està clar. Però fins ara, sent objectiva, no ens podem queixar. Aquesta associació la van formar un grup de pares sense ànim de lucre i ha anat creixent. Actualment hi ha una treballadora social que s’encarrega de demanar subvenci-ons a l’Estat o fer projectes amb la


entrevistes

col·laboració d’entitats privades. Si necessites qualsevol material també te’l proporcionen. De cara al perso-nal, per exemple, va en proporció al grup de persones, i nosaltres el que fem és posar-ne més dels que en teoria es necessiten per a oferir una millor atenció.4Doncs la crisi no els ha fet gaire mal...

No excessivament... Però s’ha insistit més a evitar gastar més llum o aigua de la necessària... També es prioritza molt més: “Això és el més important i si una altra cosa no pot ser doncs no pot ser”. Més que res estem preocupats perquè això, al cap i a la fi, acabarà afectant de manera perjudicial els nois.4Creu que la seva feina està prou valorada?

Sens dubte, al centre sí. Personal-ment m’hi sento valorada i és molt important, ja que així treballo més a gust. Per part dels pares dels nois també. Sempre hi pot haver algun problema, però en general estan molt contents amb nosaltres, perquè veuen que els seus fills estan en bones mans. Fins i tot acostumen a demanar-nos consell abans de fer alguna cosa per als nois. Per exem-ple, a escollir la cadira de rodes. Potser perquè al començament el centre tenia un caire molt familiar i afortunadament no s’ha perdut. De cara a la societat, podríem dir que

es valora, però de diferent manera. Quan et pregunten a què et dediques i els contestes que ets fisioterapeu-ta sempre t’associen a un hospital, però quan els dius que no, que treba-lles en una escola llavors és com un: “Ooh...!”. Ho valoren? Sí, però penso que no estan del tot conscienciats de la problemàtica que arriben a tenir aquests nois.4Podria explicar-me alguna anècdota curiosa que li hagi pas-sat mentre treballava?

Abans fèiem una activitat en una banyera d’hidromassatge. Això els ajudava a relaxar-se i tranquil·litzar-los una mica, si estaven nerviosos. Un dia em va tocar banyar un noi que patia paràlisi cerebral, però a mes tenia trets d’autista: que no et segueix la mirada i fa moviments estereotipats; és a dir, moviments repetitius que ell no controla però que li produeixen plaer. I resulta que amb el bany es va relaxar tant que, sense adonar-se’n, va fer les seves necessitats allí mateix. No me n’hau-ria adonat si l’aigua no hagués canvi-at de color... Jo el que hauria fet, en una altra situació, hauria estat marxar i anar a avisar algú, però no el podia deixar sol. Doncs em vaig haver d’es-perar fins al cap de mitja hora que no el venien a buscar per fer una altra activitat. Quan van arribar, veient la situació es van posar a riure i a fer broma com hauria fet qualsevol. Des

d’aleshores que mai no he esborrat aquest fet i tant els meus companys com jo encara fem broma.4Quina actitud hauria de tenir una persona que volgués tractar amb aquests nois?

Primer de tot li ha d’agradar la feina i treballar-hi a gust. Contrària-ment no podria transmetre aquest optimisme i alegria als nois. Que sigui molt conscient que no podrà mai arribar a millorar-los. Simplement els fa de suport i d’ajuda, que és molt important per a ells. I amb això saber estimar-los i gaudir amb ells, però a la vegada estar preparats per al dol. Un divendres marxes cap a casa i quan tornes el dilluns et trobes que per qualsevol complicació de la nit anterior en comptes de ser 30 al grup en són 29 i això es difícil saber assimilar-ho bé. Aquí és on intervé la psicòloga, que ens ajuda a saber com enfrontar-nos davant la situació. Per tant, hauria de ser una persona molt positiva, com menys manies millor. És molt important saber riure de tot: hem de ser els primers a riure de les seves limitacions perquè rius amb ells i fas la broma d’una cosa de què, en circumstàncies normals, no se’n podria fer.

núria PuJol


www.iesjaumehuguet.cat


XaVier insa BaTalla - 1r ESO


Col·leccions de cromos. Quines col·leccions de cromos tens fetes o fas? Quines t’agradaria fer? Per què?

Porto uns quants anys fent la col-lecció de cro-mos de futbol de la lliga, però mai no aconse-gueixo acabar-la. L’any passat també vaig fer

la del mundial, que tampoc no vaig poder acabar. A part de cromos, el meu pare fa la col·lecció de xapes de cava, i jo l’ajudo. La meva mare també, ja que treballa a la Vinícola de Nulles i aconsegueix xapes molt interessants, noves i complicades de trobar. La meva mare, a més, fa col-lecció de segells. A mi, més que col-leccionar cromos, el que m’agradaria és fer una col·lecció de transports, com ara cotxes, iots..., perquè seria al·lucinant.Òscar Fort, 1r ESO

Col·leccionar cromos o qual-sevol altra cosa no és que m’apassioni. En començo moltes, de col-leccions, però mai no acostu-

mo a acabar-les. No és una de les meves aficions preferides, però he de reconèixer que en tinc més d’una d’acabada, tant de cromos com d’ad-hesius. Sí que m’agradaria poder fer col·leccions de cromos, però són molt cars i no en puc comprar. De petita, sí que en feia, però ara ja no. El que més m’agradava era l’estona que passava intercanviant-los amb

les amigues a l’hora del pati.Neus armeNjach, 1r ESO

He fet diferents col·leccions de cromos, però mai no han durat gaire temps. En vaig fer una de cromos de la lliga de fut-bol, que dona-

ven amb La Vanguardia, i una altra de pedres boniques (de minerals). No m’agradaria fer cap col·lecció en especial, però si m’hagués de decidir en triaria alguna de fotografies inte-ressants. És divertit fer col·leccions, però has de saber trobar un tema que t’agradi molt.maria saNs, 1r ESO

Jo, que recordi, no he fet mai cap col·lecció de cromos. En vaig fer una de xapes d’ampolles de cava i una altra de targes de restaurants. La

de xapes la vaig fer amb la meva mare, ja que és enòloga i n’aconse-guia moltes. En canvi, la de targes la vaig fer amb una amiga. El que més m’agradaria seria fer una col·lecció de sorra de totes les platges del món, perquè ho considero divertit i apassionant!mariNa BeliNchóN, 1r ESO

De col·leccions de cromos aca-bades, només en tinc un parell; en canvi, de començades, potser unes deu. A mi m’agradaria fer una col·lecció

de xapes de refrescos de tota mena: acabes de beure’t el refresc i t’em-portes la xapa cap a casa. Així, a més de refrescar-te, no t’has de gastar els diners comprant sobres de cromos. marc aguadé, 1r ESO

Vaig començar la meva prime-ra col·lecció amb cinc anys, una de cromos de Pokémon, i més endavant vaig anar fent més i més col-

leccions. Uns anys després, quan estava de moda la lluita lliure que es feia per la televisió, tots els nens anà-vem bojos per intercanviar-nos-en els cromos. Després d’això, vaig estar un temps sense fer cap col·lecció, ja que no m’interessaven gaire les coses que feien. Vaig descobrir els Gormitis, i em vaig dedicar a col·leccionar-los un parell d’anys. Un dia, caminant per Barcelona, vaig veure en una botiga unes figures de la pel·lícula Pesadilla antes de Navidad, i ara, quan vaig a Barcelona i tinc diners, de tant en tant en compro una figura. També completo edicions de videojocs i de llibres que m’agraden.miquel ugaz, 1r ESO

diàleg


diàleg

Durant un temps vaig fer col·leccions d’adhesius. En tenia un àlbum ben gran ple de tots colors i de tots els estils. M’agradava

intercanviar-los amb les meves ami-gues, ja que me’n donaven de la Hello Kitty o d’High School Musical. Quan era més petita, també vaig fer una col·lecció de cromos dels Poké-mon, que estaven molt de moda en aquell temps. També una de WWE, que eren uns cromos de lluita lliure. Actualment m’agrada fer col·leccions de tasses.gemma Ferré, 1r ESO

Jo he comen-çat moltes col-leccions, però n’he acabat molt poques perquè al final m’avorrei-xo. Ara no crec que en faci cap més.

ridouaN BeNlaFki, 1r ESO

Més que col-leccions de cromos, el que col·leccionava de petita eren polseres de goma de formes diferents, però ara no me’n faig cap. M’agradaria

seguir la col·lecció de sobres de sucre que fa el meu avi, perquè n’hi ha de molt diversos i de molts països diferents. laia Fort, 1r ESO

He fet poques col·leccions de cromos, però, no n’he acabat ni una. Vaig col-leccionar cro-mos de futbol de la lliga 2006-2007, de xapes

de cava, de cromos de lluita lliure i de pel·lícules. M’agradaria col·leccionar diferents tipus de pilotes de fut-bol, de beisbol i de bàsquet, perquè m’agrada molt fer esport i tinc curi-ositat per diferents pilotes, sobretot de futbol.christiaN luNa, 1r ESO

De petit feia col-leccions de cro-mos de futbol, perquè m’agra-dava intercan-viar-los amb els companys. A casa, també col·leccionem

xapes, perquè sabem que n’hi ha moltes, i de diverses classes, colors, dibuixos i moltes coses més. M’agra-daria col·leccionar encenedors de la marca Clipper, perquè, com he dit abans, n’hi ha de moltes maneres, dibuixos i colors.josep m. Baldrich, 1r ESO

Fa uns quants anys feia la col-lecció de cromos de Pokémon, i la vaig acabar! Ara estic fent una col·lecció de ventalls. Cada cop que algú

va de vacances me’n porta un. És divertit fer col·leccions de coses que t’agraden!paula Vidal, 1r ESO

De petit feia mol-tes col·leccions de cromos, sobretot els de la lliga de futbol. Ara mateix no m’agradaria fer-ne cap. El que probablement

m’hagués agradat fer de petit, però, és la col·lecció de cromos del meu propi equip.oriol Balañà, 1r ESO

A mi col-leccionar cro-mos em sembla divertit, però es gasten molts diners comprant-los. M’agrada fer col·leccions de cromos de

dibuixos animats, com per exemple els de Mario Kart. Però ara ja tinc dotze anys i ja no col·lecciono aques-tes coses.Èdgar arasil, 1r ESO

Les col·leccions de cromos de futbol sempre han estat ocu-pant un petit espai dins del meu temps lliure: faig col-leccions sem-

pre que pugui enganxar cromos a l’àlbum. Gràcies a fer-ne, he après noms d’equips de futbol, de jugadors i sobretot geografia. Tinc aproxima-dament quinze col·leccions i vaig començar als tres o quatre anys.jaume Boada, 1r ESO

17

diàleg

reviscola · Juny 2012 |

Trobo que les col-leccions són de nens petits. Jo feia col·leccions de cromos quan tenia quatre o cinc anys. Ara crec que els diners són per

gastar-los en altres coses com anar al cine, a la fira... Hi ha persones a qui els agrada molt fer col·leccions, i els respecto, però trobo que és una pèrdua de temps.oriol cardiel, 1r ESO

Jo faig una col-lecció (que no és de cromos) que es pot dir típica: la meva col·lecció és de xapes de cava. Ara en tinc al vol-tant de les mil.

Són poques comparades amb les de l’altra gent. Encara que no ho sembli és divertit, perquè n’hi ha de molts colors i de moltes maneres. A vegades pots arribar a aconseguir l’abecedari i formar el teu nom!judith piNyol, 1r ESO

Jo tinc feta la col-lecció de cromos d’Smackdown, la de Grefusa. Ara estic fent la col-lecció de cromos de Justin Bieber. La veritat és que els cromos mai

no m’han cridat l’atenció, però és una cosa que em distreu. A mi m’agrada-ria fer una col·lecció personalitzada amb fotos meves, perquè és una cosa molt original. També m’agrada-ria acabar la del Justin Bieber.lucía rodríguez, 1r ESO

De petita vaig començar les col·leccions de cromos de Bus-cando a Nemo, Cars, Higt Scho-ol Musical... i moltes més, però mai no vaig

aconseguir acabar-ne cap. Al final vaig decidir no fer-ne cap més. Ara, amb els deures i els exàmens, ja no tinc gaire temps, així que no en vull fer cap més.paula secall, 1r ESO

Jo tinc una col-lecció de cro-mos del Barça, que em va agra-dar molt fer-la. M’agradaria fer la col·lecció de cromos de la lliga BBVA 2011-

2012, perquè així tindria un record que em quedaria per a tota la vidaaNdrés Felipe Barrios, 1r ESO

Estic a punt d’acabar la col-lecció de cro-mos de la Lliga BBVA 2011-2012! Només me’n fal-ten uns quants dels últims fit-xatges. A part

de ser divertit, pots conèixer nous jugadors.imad aBBouti, 1r ESO

De col·leccions de cromos no en tinc feta cap ni tampoc no n’estic fent cap. Trobo que és una manera d’entretenir-se, però ni de bon

tros divertida. No en vull fer cap, ja en tinc prou amb els deures, els cavalls i els amics.jeNNiFer garcía, 1r ESO

No tinc cromos perquè la meva neboda, només de veure’ls, me’ls trenca i acaben a la brossa.

WeroNika daBroWska, 1r ESO

Tenia la meitat de la col·lecció de cromos de Shin Chan, però no la vaig poder acabar perquè la meva mare es va cansar de comprar-me’n.

També vaig començar la de Poké-mon, però no la vaig acabar. Ara no en començaria cap, de col·lecció, ja sóc gran i m’he adonat que això és una estafa i prefereixo gastar-me els diners en roba.jordiNa miraNda, 1r ESO

18

diàleg

| reviscola · Juny 2012

Fa uns tres anys, vaig fer-ne una de nines i l’any passat en vaig començar una de futbol, però no la vaig voler acabar. No vull fer més col-

leccions perquè les començo a tro-bar una mica infantils.alBa moNtero, 1r ESO

De petita feia col·leccions de cromos de dife-rents tipus: de gats, de gos-sos... Ara ja no en faig perquè trobo que les col·leccions de

cromos són de nens petits i, a més, els diners que inverteixes en la com-pra dels cromos són massa.estela FerNáNdez, 2n ESO

Jo no col-lecciono cromos, ja que no m’agra-da malgastar els diners amb això. Sí que faig altres col·leccions.eVa torreNs, 2n ESO

Quan era petita feia col·leccions de cromos de dibuixos ani-mats, com per exemple de Doraemon i Arare, i algunes també de la lliga

de futbol espanyol. De moment no tinc previst fer-ne cap més, ja que

no tinc temps i també perquè ja no m’agrada tant.Neus grogués, 2n ESO

No en faig, de col·leccions de cromos, perquè no m’agrada. Quan era petita sí que en feia, m’agradava molt. Ho trobo una mica patè-

tic, col·leccionar cromos. Ara es col·leccionen més ninots de plàstic. El meu germà petit sí que en col-lecciona.saFa kherBa, 2n ESO

Tinc moltes col·leccions de cromos: de les lligues de futbol del 2006, 2007, 2008, 2010, les feia perquè tots els meus amics també se les

feien; tinc mig acabada la dels Invisi-mals: només me’n falten sis; tinc la de cromos de l’Escola de Futbol de Valls per la meitat: la feia perquè em feia gràcia; tinc la de cromos de La Bola de Drac mig començada; una de cromos de cotxes històrics; també tinc la d’Esmac Dawn. Costa bastant acabar una col·lecció, perquè molts cops, mentre la fas, s’acaba la pro-moció i deixen de vendre els cromos, i si vols acabar-la has de comprar els cromos que et falten per Internet.eduard jordaNa, 2n ESO

Jo faig la col-lecció de cro-mos de la lliga de futbol (des del 2007) amb els meus dos germans. La faig perquè m’agrada i quan

l’acabes fa molta il·lusió. Tinc totes les col·leccions acabades perquè, si no no té sentit.BerNat ruBió, 2n ESO

Jo feia una col-lecció d’engan-xines de futbol i me’n falten catorze per acabar-la. Faig aquesta col-lecció perquè m’agrada i sóc

del Barça. M’agradaria fer una col-lecció de polseres, perquè són boni-ques i decoratives. Jo a casa tinc moltes polseres, però no m’agrada posar-me-les. Les guardo en una caixeta on tinc altres coses. Aques-ta caixa l’anomeno “la caixa secre-ta”, perquè és on tinc cosetes de les meves amigues, família, etc. Els meus pares n’estan farts, perquè cada vegada que veig una polsera que m’agrada els demano que me la comprin. Les meves amigues també me’n regalen quan és el meu aniver-sari i jo sóc molt feliç.souhaila el yamouNi, 2n ESO

N’he fet més d’una i no sé si en faré més. He fet col·leccions fins i tot d’aque-lles de polseres de diferents formes. No sé quina fer, ara, i

19

tant em fa fer-ne o no, perquè t’has de gastar diners amb coses que després queden abandonades en un calaix. Prefereixo gastar-me els diners en roba, anar al cine amb les meves amigues, anar a prendre alguna cosa o comprar-me un mòbil nou. Es poden fer moltíssimes coses més que fer una col·lecció. De petita en feia de moltes coses, com per exemple de fotos que després s’en-ganxaven en un àlbum.gisela cruz, 2n ESO

Estic fent dues col·leccions de cromos de fut-bol, una de la lliga i una altra de Mega Cracks. M’agradaria fer algun dia algu-na col·lecció de

cromos que anés sobre la F1, per-què sóc un fanàtic de la fórmula 1. M’agradaria fer-la per saber una mica més sobre aquest tema, circuits, escuderies, pilots, etc.christiaN gómez, 2n ESO

De col·leccions de cromos en vaig fer dues quan era petita: la de la María Isabel i la del Patito feo. A mi, de petita, sí que m’agradava per-

què podies intercanviar els cromos repetits entre els teus amics. Fins i tot per Internet pots contactar amb gent i enviar cromos per correu. És molt divertit i és una manera de fer nous amics.carme cíVico, 2n ESO

Mai no he fet col·leccions de cromos ni tinc intenció de fer-ne mai cap. Des del meu punt de vista és llençar els diners, per-què un cop aca-

bada queda abandonada a la pres-tatgeria.carla de la FueNte, 2n ESO

Jo, quan era més petita, tenia una col·lecció d’enganxines de diferents tipus dins d’un àlbum, també tenia alguns cro-mos de dibui-

xos animats... La veritat és que no sé quina col·lecció m’agradaria fer, potser de petxines o d’alguna cosa bonica... De cromos estaria bé, però ara només fan cromos per als més petits i això no m’agrada col-leccionar-ho. Fer col·leccions és una manera de passar el temps fent una cosa original i divertida. També pots ensenyar les col·leccions als amics i si feu la mateixa podeu intercanviar coses.ariadNa solé, 2n ESO

Estic fent la col·lecció de cromos de Wizard 101. De moment, no m’agradaria fer-ne cap més si abans no com-pleto la col-

lecció que estic fent.roger guasch, 2n ESO

Jo vaig col-leccionar durant un temps els cromos de la lliga. La col-lecció que estic fent ara és la de xapes de vins i caves i la que

m’agradaria fer és de mòbils, perquè m’agraden molt.sÒNia grogués, 2n ESO

Quan era petita vaig començar a fer una col-lecció de sobres de sucre. Al cap d’un temps de fer-la, ja no m’agradava gaire, perquè ho

trobava avorrit, i ho vaig deixar estar. Ara, quan trobo algun sobre de sucre que m’agrada molt, el buido i el poso a l’àlbum, però ho faig molt de tant en tant. Penso que si fes una col-lecció de punts de llibre, per exem-ple, em seria més fàcil enganxar-los a l’àlbum que els sobres de sucre, ja que és una mica lent.isaura moNtull, 2n ESO

Jo crec que les col·leccions estan bé. Jo m’he fet mol-tes col·leccions: de cromos, de xapes d’ampo-lles de vidre o de llaunes... En

fi, de moltes coses. Ara mateix no me’n faig cap, ni tampoc tinc previst fer-me’n de res. M’agradaria fer una col·lecció de baquetes de bateria de diferents grups de música famosos de Catalunya, però seria bastant difícil.jordi Busquets, 2n ESO

diàleg


20

Jo col·lecciono minerals. Aques-ta col·lecció que faig m’agrada molt. M’agrada perquè tots els minerals són diferents. Des de petita m’han

agradat molt i sempre n’he volgut tenir. Tinc aproximadament uns sei-xanta minerals, tots diferents. Cada vegada que vaig a alguna fira o botiga on en venen me’n compro un o dos.

També tinc braçalets, arracades i collarets de minerals. És l’única col-lecció que tinc i m’agrada molt.Núria riera, 2n ESO

Jo sempre he tingut una mica “d’obsessió” per les col-leccions. Crec que fer una col-lecció és “orde-nar” el cervell,

perquè d’alguna manera ens ajuda a ser més persones. Tinc una col-lecció de més de quatre-centes xapes de cava. Cada dos diumenges anem a les trobades d’intercanvi de xapes a pobles diferents i, de tant en tant, com que sóc el més menut de la colla, me’n regalen alguna. M’agradaria fer col·lecció de segells, però com que ens manen molts deures, m’ho he repensat i no la faré. FraNcesc Ferré, 2n ESO

diàleg


Mariona MonTalà - 1r ESO

JudiTh pinyol - 1r ESO

21

opinió


L’ART DEL CARRER: ELS GRAFITS ART URBÀ O PARETS BRUTES?

Tenim clar què són els grafits?

Per a alguns, els qui practiquen l’art del grafit són artistes. Per a altres, són joves rebels que

es dediquen a embrutar el mobili-ari urbà que paguem entre tots els ciutadans. Aquest és el dilema que viuen molts joves artistes que pin-ten grafits.

Tenim clar què són els grafits? L’origen del terme grafit ve de la paraula italiana grafito, que vol dir dibuix gravat. Els orígens del grafit els hauríem de buscar en la prehis-tòria. Les pintures rupestres són la primera manifestació de l’art del grafit.

Hi ha tres tipus bàsics de grafits: el dels solgans, el de l’atrinalia i el dels tags. Els solgans són els grafits públics que expressen opinió sobre temes polítics. Els de l’atrinalia o grafits privats són les pintades fetes en parets, en portes o en miralls de lavabos. Són grafits que inclouen poesies o reflexions personals. I els tags reprodueixen la firma d’una persona o d’un grup amb la intenció d’expressar el seu estil i de donar-se a conèixer per la ciutat. Els grafiters són joves que es volen fer escol-tar amb cada traç que fan. Volen demostrar les seves habilitats fent-les públiques i posant-les a l’abast de tothom.

Cal admetre que hi ha un conflic-te entre els grafiters i els ciutadans. I que cada dia surten més grafiters. De fet, no hi ha una postura con-creta envers els grafiters, per part de l’autoritat. D’una banda, alguns grafiters consideren que els ajun-taments haurien de cedir-los més parets per a expressar el seu art. I

d’altra banda, hi ha també els grafi-ters que són del parer que l’art del grafit és lliure i que, per tant, no s’ha de pactar amb cap institució on l’han d’expressar, el seu art. Molts grafiters es queixen que molt sovint es crida l’atenció, per part de l’au-toritat, a grafiters que pinten murs abandonats i que, en canvi, aquells que fan tags i que són els qui real-ment embruten la ciutat gairebé mai no reben cap sanció.

Els qui realment es queixen, òbviament, són els qui troben les seves parets pintades amb grafits sense que ningú no els hagi consul-tat si els agrada de tenir-ne. Solen considerar, els afectats, que el gra-fit, més que no pas art, és una falta de respecte. Es tracta, és clar, d’una

opinió ben diferent de la que tenen els grafiters.

Sigui com sigui, els grafiters exis-teixen i volen que se sàpiga. Moltes vegades això implica la indignació del veïns, que són els qui troben les seves parets pintades i s’han d’en-carregar de netejar-les si no els agra-den els grafits. I és que una cosa són els grafits fets amb un cert sen-tit artístic i en murs legals i una altra cosa, ben diferent, són els tags, fets en mobiliari urbà i il·legalment. Les conseqüències dels grafits il·legals ens afecten, a tots.

dúnia GarCia 1r BAT

22

opinió


Els grafits: art urbà o vandalisme?

Els grafits són formes d’inscrip-ció o pintura que generalment es fan sobre mobiliari urbà. En

els darrers anys hi ha hagut un aug-ment exponencial en la quantitat de grafits que podem veure en els nos-tres carrers, per la qual cosa la polè-mica pel que fa a aquest tema també ha augmentat.

D’una banda, hi ha un gran nom-bre de grafits visualment agradables i fets en llocs adequats, grafits que contribueixen a trencar la monotonia d’algunes ciutats. A més a més, cal dir que alguns grafits han estat pin-tats perquè ajuntaments o botiguers ho han sol·licitat amb voluntat de decorar els carrers o bé els aparadors de les botigues. Ara, també cal dir que el grafit és un mitjà de queixa, un mitjà d’expressió. Potser el que cal preguntar-se és si el medi en el qual desenvolupa la queixa o la mateixa expressió és el més adequat.

D’altra banda, bona part dels gra-fits han estat fets no pas amb una intenció decorativa, sinó més aviat amb mala intenció. Es tracta de gra-fits traçats per gent inexperta que el que fan és embrutar les parets de les ciutats. En aquest sentit, cal dir que alguns joves veuen en el grafit un mitjà d’expressió nou, un mitjà d’expressió per descobrir i sovint l’uti-litzen de forma inadequada.

En conclusió i des del meu punt de vista, el grafit és un art que s’ha de

conservar, però de forma controlada. Considero que s’haurien de reservar espais públics per a expressar aquest art i que caldria educar els joves expli-cant-los que aquest art té uns límits, que ha d’estar controlat. No obstant això, també em faig aquesta pregun-ta: l’esmentat control desvirtua l’art del grafit? Deixo la resposta a les vostres mans.

Mario Gonzàlez

2n BAT

eduard Farré ruBio - 1r ESO


opinió

A casa o a fora?

Quan ets jove, penses sobretot en l’institut, en els amics..., però hi ha un moment en

què comences a pensar en la feina, en el futur, en aquell “què faré, quan sigui gran?” Hi ha qui diu que vol ser metge; un altre, veterinari; aquell altre, professor; uns altres es volen dedicar a l’esport: tenis, futbol bàs-quet... Però què t’assegura que, quan acabis la carrera, et podràs quedar a treballar aquí i que no hauràs d’anar-te’n a un altre país? Doncs, res.

Ara mateix, el nostre país, per culpa de la crisi, no ens garanteix que

tinguem feina. I qui ho sap, si ens en garantirà en el futur? El que sí que se sap és que, per exemple, en el camp de la medicina, hi ha metges que vénen d’altres països perquè tenen més experiència que alguns metges d’aquí.

A mi em sembla que, en primer lloc, hauríem de buscar feina en el nostre país i, si no n’hi trobem, sem-pre ens quedarà l’opció de provar d’anar a treballar a l’estranger. És clar que, per a anar a treballar en altres països, cal dominar la llengua d’aquell país en qüestió, un handicap

prou important i que pot condicionar que prenguis una decisió o una altra.

Què és millor, doncs? Sens dubte, mirar de trobar feina en el nostre país, per no haver de canviar de cultura ni de llengua i sobretot per la facilitat d’adaptació, cosa que en un altre país pot ser força difícil

raMon aleMany

1r BaT

EL FUTUR PROFESSIONAL DELS JOVES D’AVUI (ON T’IMAGINES QUE PODRÀS TREBALLAR? AL TEU PAÍS? A L’ESTRANGER?


opinió

Una decisió important

Ja fa dies que dono tombs al tema del futur professional que ens espera, als joves d’avui. Ens

trobem a l’últim curs de BAT i molts de nosaltres encara no tenim prou clar cap on hem d’anar. La conjectura socioeconòmica tampoc no és gaire favorable i ens trobem davant la rea-litat d’haver de prendre una decisió tan important com és la d’escollir els estudis que ens han de servir per a la nostra futura professió. A primer cop d’ull, tot això és molt compli-cat. Les esperances de sortir-nos-en no són gaire clares i el desconcert és general. Quan parlem d’aquest tema amb els nostres pares i amb els nostres professors ens adonem que ells intenten de donar-nos una orientació, però tampoc és que ens puguin ajudar gaire. Al capdavall hem de ser nosaltres els qui escollim i, com quasi sempre, quan la decisió és difícil, diuen que és de savis dei-xar-se portar més pel cor que no pas pel cap.

Crec que la primera condició que ens pot ser favorable és triar per fer

quelcom que ens agradi, que ens faci gaudir. En aquest sentit, considero que les persones hem de treballar en allò que ens fa créixer com a tals i en allò que ens fa sentir útils al país i a la societat. Ara bé, hi ha una cosa que és clara: sigui quina sigui la nostra elecció, hem d’apostar per la millor preparació. Tan sols d’aquesta mane-ra podrem participar en la carrera de la vida amb certes possibilitats d’èxit. És cert que, malgrat comptar amb una molt bona preparació, actual-ment molts joves es troben en situa-ció d’atur. Segons les darreres dades facilitades per la Generalitat, l’índex d’atur juvenil arriba al 43’1%, molt per damunt de la taxa d’atur general. Evidentment, aquestes dades supo-sen un drama personal per a molts joves, però també cal ser conscients que suposen una sagnia important per al país. Part d’aquests joves, sobretot els més ben formats, es veuen obligats a marxar a l’estran-ger per tal de trobar una feina i un futur. Són la generació JESP (Joves Emigrants Sobradament Preparats).

La seva marxa suposa una fuga de talents que probablement serà difí-cil de recuperar. I alhora suposa un alt cost econòmic (aproximadament vint-i-cinc mil euros de mitjana, el preu d’un grau universitari de quatre cursos acadèmics), inversió que hau-ria de tenir un retorn a l’economia de Catalunya i que, contràriament, es perd. Per la seva banda, els polítics no sembla que estiguin gaire preo-cupats i ens la presenten, aquesta anada a l’estranger, com una sortida digna.

Davant tot aquest panorama, con-sidero que més que mai els joves no tenim cap altra opció que lluitar pel nostre futur amb il·lusió, sense que la situació ens aturi, sinó ben al contrari, que ens serveixi per a tenir el convenciment que tan sols el nostre esforç i la nostra empenta ens ajudaran a sortir-nos-en. I si d’aquí a uns quants anys ens cal pujar en un avió... per què no?

alBerT Forés

2n BaT

El futur laboral dels joves

Actualment, en la situació de crisi econòmica que es pateix a gai-rebé tot el món, és molt difícil

trobar feina. Cada dia hi ha més empre-ses que tanquen les portes i milers de persones estan en situació d’atur. Segons els experts, encara es preve-uen temps més difícils. Quina serà, doncs, la situació que hauran d’afron-tar els joves una vegada hagin decidit incorporar-se en el món laboral?

Si ja és difícil trobar feina tenint estudis universitaris o de formació professional, encara trobarem més dificultats si tan sols hem fet els cursos d’educació obligatòria. Cada dia es valoren més aquelles perso-nes que tenen estudis, però aquelles

que també compten amb experièn-cia laboral tenen més punts a favor a l’hora de ser cridats per a un lloc de treball. Aquest tipus de persones solen ser els que han cursat algun cicle formatiu de grau mitjà o supe-rior. El domini de diferents idiomes, normalment, també sol facilitar les coses en el món laboral.

Una de les sortides a les quals recorren els joves d’avui en dia és provar sort i marxar a un altre país, on les coses econòmicament esti-guin millor i, per tant, els sigui més fàcil trobar feina. Personalment crec que aquesta opció és molt bona, ja que ajuda els joves a ampliar els seus horitzons i a aprendre coses

noves, tant des del punt de vista professional com des del punt de vista personal. Viure en un altre país és estar en contacte amb una altra cultura i, per tant, enriquir el coneixe-ment cultural; veure que hi ha gent que viu la vida de forma diferent de com estem acostumats a fer-ho nosaltres i entendre per què ells tenen costums diferents. Penso que treballar a l’estranger també ajuda a formar-se. Molta gent que ha marxat a l’estranger ha decidit quedar-s’hi, ja que el lloc on ha trobat feina li ofereix una millor qualitat de vida. A altres, que al cap d’un temps han trobat oportú tornar al seu país d’origen, quan han arribat se’ls han obert més

25

portes al món laboral i han estat més valorats.

Quan un jove acaba els seus estudis es troba indefens davant d’un món totalment nou, que ell no coneix. Els empresaris acostu-men a no confiar gaire en els nous professionals, ja que potser pensen que no tenen prou experiència. Des del meu punt de vista, crec que els empresaris haurien de donar més oportunitats als joves, ja que són els que han rebut la formació més innovadora i la que incorpora els nous descobriments i avenços que els humans han realitzat.

Personalment, doncs, penso que una de les solucions per a sortir de la crisi fóra confiar més en aquests joves i donar-los l’oportunitat d’ex-pressar-se, de parlar i de dur a terme aquelles idees que proposin, ja que potser tenen ments més obertes, que poden ajudar al desenvolupa-ment econòmic del país i a fer millo-res en les empreses.

És evident que els joves són el futur. I qui millor que ells per a tirar endavant nous projectes i idees?

En un futur m’imagino treballant en alguna altra banda del món que no sigui Espanya, ja que sempre he

tingut clar que m’agradaria viure en un altre país durant una tempora-da, però al cap d’un temps sé que tornaré a Catalunya i que intentaré desenvolupar i posar al servei de la societat tots aquells nous coneixe-ments que hauré adquirit a fora. Em sembla que hi ha molts joves que pensen com jo. I estic segura que també coincideixen amb mi a pensar que, en el món laboral, el més impor-tant és tenir empenta i treballar en allò que a tu realment t’agradi.

Marina insa

1r BaT

opinió

Fa uns quants mesos, mentre consultava desvagadament pàgi-nes web sobre les vagues que

s’han dut a terme aquest curs, vaig trobar una imatge que em va sobtar, no pas per la seva inversemblança. Era una imatge corresponent a la vaga del mes d’octubre passat, una vaga convocada per demanar una educació més digna. Aquesta imatge em va fer pensar en el meu incert futur.

És ben cert que el futur de tots nosaltres penja d’un fil ben prim i no sabem pas que hi deu haver en el fons de la nostra caiguda. El nostre país avança per un camí descone-gut en què la crisi ens ha agafat de ple i no sabem del cert on anirem a parar. Milers d’estudiants, davant d’aquest greu problema, han comen-çat a obrir fronteres, a canviar de camí. No compten tan sols les inten-cions i els sacrificis que aporta cada jove emprenedor al nostre país, sinó també les formes com emprenen aquest camí. Cada vegada hi ha més joves que decideixen independitzar-se i fer-se autònoms amb negocis propis, negocis que pertanyen a la mateixa realitat sensible de la crisi.

No cal anar gaire lluny per a ado-nar-nos que en aquest “gloriós” país

no tenim l’empenta que necessitem davant la humiliant situació que afron-ten cada dia els joves estudiants que surten amb un bon títol a la butxaca i amb moltes idees per desenvolupar. Cada vegada hi ha més joves que decideixen emprendre un vol cap a un país més desenvolupat, a la recerca d’un cofre perdut, un cofre que mai no trobaríem en el nostre país. Ale-manya, Estats Units o França són els països preferits pels joves llicenciats i doctorats sense feina. “Per terra, mar o aire”, una frase que transmet tanta raó com melangia. Moltes famílies es queixen perquè veuen que l’esforç dels seus fills en el nostre país mai no fructificarà com es mereix, qui ho sap si per falta de regadiu per part dels polítics o perquè la nostra terra mai no podrà ser tan fèrtil com la de les

primeres potències mundials.Posar-me en la pell dels estudi-

ants llicenciats sense feina, que no tenen més remei que marxar del país fa que se’m posi la pell de gallina. Em fa ràbia pensar que totes aquestes hores que em passo estudiant no em garanteixen de cap manera un futur laboral digne. En altres països més desenvolupats, en canvi, el govern lluita per donar una oportunitat a tots els joves emprenedors amb ganes de menjar-se el món. Qui ho sap, si el problema és tan sols dels partits polítics, que no destinen els diners necessaris per a l’educació. Jo, per si de cas, començaré a estalviar per si he de viure lluny de casa.

leonard ruiz

2n BAT


Si acabes una carrera a Espanya tens tres sortides: per terra, per mar o per aire

26

opinió


Estudiar, per què?

Tal com està el panorama actual del nostre país, amb la crisi econòmica, amb l’augment de

l’atur i amb la disminució de llocs de treball, resulta que hi ha molts joves que tenen estudis, però que no tro-ben feina, malgrat que siguin molts bons en l’àmbit professional a què aspiren. No hi ha prou llocs de treball. Aquesta és una de les causes que propicià que sorgís el moviment del 15M, els dels Indignats. Tot plegat fa que ens preguntem com serà el futur professional dels joves d’avui.

Jo crec que, si la situació actual no millora, ens espera un futur molt dur i poc esperançador, un futur que pot crear un problema encara més greu que el que ja tenim actualment. Arriba un punt en què els estudiants ens preguntem: “Estudiar, per què”? Ja sabem bé prou que la majoria de nosaltres no trobarem feina del que hem estudiat. És clar que, en clau optimista, també ens podem pro-posar el repte d’estudiar i després optar a aconseguir una feina fora del nostre país, encara que això suposi allunyar-nos de les nostres arrels i

de casa nostra. Si fos l’úni-ca solució, estic segura que tots l’acceptaríem, ja que un dels objectius de la vida és trobar una feina que ens pugui proporcionar un sou amb el qual puguem tirar endavant i subsistir mínimament. Ara bé, també cal tenir present que hi ha molts altres països que tampoc no passen bons moments.

Si la situació dels nostre país millora i aconseguim de superar la maleïda crisi econò-mica, potser podrem optar a un futur més esperan-çador, en què potser hi haurà feina per a tothom i en què es faran moltes inversions per a la investi-gació i per a la creació de noves tecnologies que ens pugui fer la nostra feina més fàcil i que ens permeti aconseguir nous reptes professionals, impos-sibles d’assolir en les actu-

als circumstàncies. I potser també es crearan nous llocs de treball, avui en dia inimagi-

nables.Per això crec que

hauríem de mirar de buscar una solució a

tot el panorama actu-al del país per poder donar un futur més bo a les noves gene-racions d’estudiants, ja que elles no tenen la culpa que altra gent no hagi estat a l’alçada de conduir l’economia pel bon camí durant aquests

darrers temps. Per tant, jo crec que tots hem de fer el possible per a sortir com més aviat millor de la crisi i així poder donar un bon futur

professional a tots aquells que ara en reben les conseqüències negatives i que, en canvi, són els que menys culpa en tenen.

eVa Ferrerons

2n BaT

Molts joves estudiants es pregunten on treballaran després d’haver acabat els

estudis. No hi ha feina! On haurem de practicar allò que hem estudiat i on ens podrem guanyar la vida?

És evident que la crisi ha fet augmentar el nombre de joves que volen anar a treballar a l’estranger. L’alta taxa d’atur ha fet que molts joves hagin triat aquesta via. Els joves que fan aquesta opció són majoritàriament estudiants acabats de titular i que aquí no troben feina del que han estudiat i volen provar

sort a l’estranger.Abans de la crisi, la majoria d’es-

tudiants anava a l’estranger per millo-rar l’experiència i sobretot millorar el nivell d’idiomes. El que feien era estar-s’hi uns quants mesos i tornar. Ara s’hi queden i busquen sortides professionals que aquí no troben. És clar que cada vegada és també més difícil trobar feina a l’estranger.

Els joves demanem més inver-sions per a l’educació pública, més recursos per a la formació professi-onal i tenir un lloc de treball digne quan acabin els estudis, un lloc de

treball que estigui d’acord amb el que han estudiat.

En el futur, anar a treballar a l’estranger potser serà una de les poques sortides que hi haurà, tal i com estan les coses. Ara com ara, el govern de casa nostra no dóna cap facilitat als joves emprenedors. Per tant, els joves hauran de buscar-se la vida en un altre lloc, si volen exercir professionalment el que la seva titu-lació acredita.

sandra Tondoi

1r BAT

Treballar a l’estranger, una solució en temps de crisi

27

opinió


L’ESPERANÇA DE VIDA EN EL SEGLE XXI: 100 ANYS (CAUSES, EFECTES, REPERCUSSIONS...)

En l’actualitat els éssers humans tenim una esperança de vida molt més llarga que no pas els

nostres avantpassats. Hi ha diversos factors que han contribuït a una major longevitat. Una d’aquestes causes —molt important— és l’alimenta-ció; i una altra —tan important com la primera— l’evolució en el camp de la medicina. Tan sols comparant el començament del segle XX amb l’acabament del mateix segle XX, ens adonem que l’esperança de vida ha augmentat gairebé en uns quaranta anys.

Al principi del segle XXI s’han començat a poder tractar moltes de les causes de les malalties greus, les quals han desaparegut o bé es poden controlar perfectament.

El tabac, una de les principals cau-ses de malaltia greu, en l’actualitat té tendència a desaparèixer, almenys com a causa desconeguda per poca informació, ja que els consumidors de tabac estan sobradament infor-mats sobre els productes tòxics i cancerígens que porten els cigarrets. El problema actualment és un altre i es contempla des de diverses ves-sants: els interessos dels estats en la recaptació d’impostos i la desapa-

rició de població (estalvi de pensions i medicaments), i el més difícil, que és la cultura de la població, encara que avui en dia els fumadors comencen a estar una mica estigmatitzats, ja que molesten les persones que amb tota la llibertat han decidit no fumar (LA MILLOR OPCIÓ). Molts fumadors, malgrat tot, encara no tenen prou informació sobre alguns dels produc-tes que porten els cigarrets, com ara el Poloni 210 (altament radioactiu), que és absorbit per la planta del tabac durant el seu creixement.

Un cop la cultura de la societat evolucioni i comprengui, des de la

infància, que una alimentació sana, uns bons hàbits i la pràctica de l’es-port són la millor manera d’allargar la vida i, a més a més, d’allargar-la amb salut, el més segur és que visquem molts més anys.

Altres malalties com ara el càn-cer, durant el segle XXI, segurament que trobaran un final feliç amb terà-pies relacionades amb les cèl·lules mare. És clar que hem de ser consci-ents que segurament desapareixeran càncers coneguts, però cal tenir en compte que també n’hi haurà de nous.

Malgrat tot, l’evolució en la medi-cina apunta que hi poden haver altres factors per a allargar la vida, ja que s’han descobert formes d’invertir l’envelliment de les cèl·lules. De fet, però, en aquest moment, tan sols s’obtenen resultats satisfacto-ris a nivell de laboratori. Durant el segle XXI hi ha una alta probabilitat d’aconseguir regenerar les cèl·lules del cos. Es plantejaran evidentment nous interrogants: aconseguir la vida eterna serà viable? Ens jubilarem mai? Com afrontarem la sobrepobla-ció mundial? Ara per ara tan sols són incògnites, però qui ho sap, si algun dia d’aquest segle XXI algun eminent investigador les podrà resoldre.

roGer GaTell ruiz 2n CFGS Disseny en Fabricació

Mecànica

L’evolució de la medicina, factor clau per a l’esperança de vida del segle XXI


opinió

LA SÀTIRA POLÍTICA A TV3

Viure anys i més anys és el somni de qualsevol adolescent d’avui en dia. I, de fet, és

totalment comprensible veient com han avançat la tecnologia i la medi-cina durant la darrera dècada. Un bon exemple de tot plegat són les recents investigacions sobre les cèl-lules mare o les grans millores en la regeneració i en els trasplantaments d’òrgans i teixits. Es pot convertir, aquest somni, en un malson?

A nivell sòcio-econòmic, un aug-ment considerable de l’esperança de vida comportarà, a curt o a llarg termi-ni, un increment de l’edat de jubilació, ja que hi haurà més jubilats, als quals s’haurà de pagar la pensió promesa i els contribuents no donaran l’abast a cobrir totes aquestes despeses. La

solució llavors serà aquesta: no us podreu jubilar fins d’aquí a dos anys. I a qui li agradarà que li diguin això?

La cosa no s’acaba aquí. Un aug-ment de l’esperança de vida no sig-nifica, al cent per cent, més qualitat de vida. De fet, em sembla que l’es-perança de vida ha arribat a un límit, en un punt en què la tecnologia i la medicina ja no hi poden fer res més o gairebé res més. Això es manifesta en el tribut que hem volgut pagar els humans per a poder viure uns quants anys més: l’aparició de malalti-es degeneratives com ara l’Alzheimer, el Parkinson, el càncer, l’osteoporosi, entre moltes altres. Totes aquestes són malalties degeneratives associ-ades a l’edat avançada, en què la pràctica esportiva i mantenir una vida

saludable o la mateixa medicina hi poden influir ben poc.

Ens podem, doncs, plantejar la qüestió següent: qui prefereix viure seixanta, setanta o vuitanta anys i morir amb el cap clar o bé viure uns quants anys més i arriscar-se a morir desorientat i patint una d’aques-tes malalties? La resposta és clara. Aquest serà el futur que ens espera, el de morir probablement malalt, si volem continuar vivint més i més anys sense abans haver trobat un remei eficaç per a aquestes malalties que es comencen a manifestar a par-tir dels seixanta anys. L’esperança de vida és sinònim de felicitat?

adrià de Tudó 2n BAT

Són compatibles l’esperança de vida i la qualitat de vida?

Actualment un dels programes amb més audiència a TV3 és un programa d’humor, de sàti-

ra, de crítica cap als polítics, tant pel que fa als polítics autonòmics com als polítics del govern central. Parlem del programa Polònia. El fet de ser un dels programes amb més èxit ens respon la pregunta de si la sàtira política és bona. Una audiència con-siderablement elevada opta per mirar aquest programa cada dijous a la nit.

M’agradaria centrar-me ara a valo-rar si aquesta mena de programes fan un bé a la societat o no. La crítica i la sàtira sobre política denoten madu-resa política i social. Són saludables en aquest sentit. Si mirem una mica enrere en el temps, tampoc no pas gaire temps enrere, ens trobem amb la dictadura d’un general, una època en què estava completament prohi-

bida la sàtira envers el cap d’estat, és a dir que no es podia fer cap mena de broma referida al cap d’estat, com tampoc no se’n podia dirigir cap a les altres autoritats. Sens dubte, doncs, el fet que es puguin emetre programes d’aquest tipus en una televisió pública demostra que vivim en un estat de dret, en què existeix la llibertat d’ex-pressió i d’opinió. És bo aprendre a fer crítiques de nosaltres mateixos, a no enfadar-nos perquè una cosa que nosaltres podem trobar de mal gust uns altres la trobin divertida. Hem de saber respectar totes les maneres de fer. En un estat de dret tothom pot dir la seva sense que l’hagin de reprimir.

Hi ha diversos nivells de sàtira. Podríem dir que la sàtira gairebé és imprescindible, però s’ha de fer servir també amb mesura. Un exemple clar el podem trobar en el mateix progra-

ma Polònia, en què un dels personat-ges estrella en altres temporades va ser Pasqual Maragall, ex-president de la Generalitat de Catalunya. Els pro-ductors del programa van actuar cor-rectament quan aquest personatge tan representatiu de la política catala-na va comunicar que patia una malal-tia greu, l’Alzheimer. Aleshores van creure convenient de deixar de fer-hi broma. Considero que va ser una acti-tud molt sensata de part seva.

En conclusió, crec que la sàtira és necessària, perquè tothom ha de saber veure els seus defectes, però els productors d’aquests programes han de mesurar les dosis satíriques i saber quan d’una cosa se’n pot fer crítica i quan no se’n pot fer.

pol MonTserraT 2n BAT

La sàtira política és bona?


opinió

Quantes vegades ens ha sor-près la política del nostre país a través del seu noble

sistema de govern i la seva inne-gable facilitat per conduir-nos cap a una societat justa i equilibrada...? Quants cops hem sentit a parlar de jocs diplomàtics fantàstics i de pac-tes encertats entre partits? Sense ànim de fer demagògia, no podem negar que, ens els darrers anys, els governs de Catalunya i de tot l’Estat espanyol han actuat com han volgut (fossin del partit que fossin) seguint els seus ideals, però sempre demostrant que és l’oposició la qui té la culpa de tots els problemes. No existeix cap acord mutu en ideologia ni en manera de fer. És un caos. Una guerra pacífica entre partits polítics, una guerra disfressada amb el llençol de la democràcia.

“!Teatro y del bueno!” exclamava un reconegut entrenador de futbol en una roda de premsa. Aquesta expressió, la qual dedicava al món del futbol, és perfectament aplica-ble a la política espanyola. Els nos-tres líders tenen triple feina: en una

mateixa setmana han de dur a terme la seva feina personal, assistir als actes protocol·laris i de govern per a intentar millorar el país i preparar-se el guió de l’obra que faran de cara als electors. Tots. Ningú no se n’escapa. Podem comprovar-ho cada dia en els telenotícies. Si en la temporada regular els polítics ens mostren la seva faceta més tranquil·la i mode-rada, característica d’un pregoner de festa major, en època de campanya electoral es transformen (fan una mutació, més exactament) en els millors actors del panorama teatral contemporani. En període de ”guer-ra” electoral un polític es mostra com un personatge tossut, intransigent i amb uns objectius clars. Es presenta com un personatge absolutament obstinat. Aquest mateix personatge, però, es pot presentar com un per-sonatge sincer i sobretot just amb la societat. Tot depèn de com es miri i segons els ideals de cadascú. Sigui com sigui, sempre veurem la política moderna com la típica guerra cine-matogràfica entre el bé i el mal, en la qual nosaltres defensarem el bé,

però segurament que el mal acabarà guanyant en excessives ocasions.

És clar, però, que si ens mirem la política des d’una zona neutral, sense prendre partit per ningú en con-cret, ens adonarem dels dos papers simultanis que pot fer un polític en plena campanya. I és des d’aquesta perspectiva que el programa El Terrat es mira el nostre sistema polític. I des d’aquesta mateixa perspectiva expressa la seva opinió el programa televisiu Polònia, el qual ens ofereix la sempre benvolguda sàtira política que ens alegra les nits de cada dijous a TV3. El gran ventall d’actors i d’ac-trius que hi participen ens mostra la cara més còmica de la política actual. Com diu Toni Soler, director del pro-grama: “No es tracta d’imitar rigoro-sament la política, sinó que es tracta de crear situacions, potser extremes, però ben possibles.” Des del govern del president Maragall fins a l’actual d’Artur Mas, passant pel govern de president Montilla amb el seu “Visc a Catalunya”, Polònia caricaturitza l’ac-tualitat política de cada setmana, treballant a contrarellotge per omplir vint-i-cinc minuts de programació. I cada dijous aconsegueix la màxima audiència. Riem perquè els actors són fantàstics, però sobretot riem amb el Polònia perquè ens repassa el que ha passat durant la setmana amb bon humor. Amb humor és com som capaços d’apreciar que els nostres representants polítics podrien dedi-car les hores lliures a explicar vivèn-cies al club de la comèdia. Segura-ment que exagero una mica, però estic plenament convençut que si el Polònia no s’hagués centrat tant en la sàtira política no hauria pas arribat a la sisena temporada. Koniec.

eduard VallVé 2n BAT

“Visc a Catalunya”

30

opinió


Les noves tecnologies han revo-lucionat totalment les feines quotidianes, des de la manera

de comprar fins a la manera d’estu-diar. L’Institut Català de Tecnologia ha informat de l’augment del nombre de centres d’ensenyament que utilitzen les noves tecnologies com a mètode d’estudi.

D’una banda, són nombrosos els avantatges que trobem en la utilit-zació de les noves tecnologies en l’estudi: des de l’estalvi de paper i de tinta, cosa que representa una quantitat de diners bastant elevada que ens estalviem (molt important actualment, ja que estem immer-sos en una crisi financera) fins a la

comoditat i la rapidesa de correcció d’exercicis i d’exàmens per part dels professors.

D’altra banda, més enllà de la comoditat evident que suposa aquest avenç tecnològic i l’estalvi de temps, no hem d’oblidar que, al cap i a la fi, un ordinador substitueix el treball que hauria de fer una persona. En conseqüència, aquest canvi d’hàbits ens acabarà fent perdre el plaer de saber escriure a mà, de saber escriu-re sense faltes d’ortografia i, a poc a poc, s’anirà perdent l’escriptura. Val la pena dir que els experts conside-ren que moltes hores davant d’un ordinador disminueixen la capacitat visual, la fan més dèbil i poden provo-

car seriosos problemes de vista.Per tant, considero que si aquest

recurs no es gestiona de forma ade-quada, podrien sorgir problemes greus relacionats amb la vista i pro-blemes relacionats amb la desapari-ció de l’escriptura. Sóc també opti-mista i, en aquest sentit, considero que tots plegats sabrem ser prou intel·ligents i que farem el possi-ble per no dependre sempre d’una màquina i que no permetrem que ens domini.

Mireia roCa 2n BAT

La resposta a la pregunta de si les noves tecnologies han de canviar els mètodes d’estudi,

des del meu punt de vista, és que no, que no l’haurien de canviar, però la realitat ens fa adonar que sí que els estan canviant.

Els mètodes d’estudi més tradi-cionals sempre han estat els de fer esquemes, els de fer resums i els del subratllat. Fins ara els alumnes estudiàvem amb els llibres o bé amb els apunts presos a classe o facilitats pel professor. De mica en mica, però, ni llibres ni apunts.

Amb la introducció dels ordina-dors en el món de l’ensenyament, la majoria d’alumnes estudia fent servir tan sols l’ordinador. És una

manera diferent d’estudiar (sense llibre i sense apunts). Personalment considero que això comporta conse-qüències negatives a l’hora d’estudi-ar i també perjudica la vista. Molts alumnes, en aquest sentit, des que s’han introduït els ordinadors com a eina de treball i d’estudi, s’han hagut de posar ulleres, ja que passen mol-tes hores mirant la pantalla de l’ordi-nador, sigui perquè hi han de fer els deures o perquè hi han d’estudiar.

Els temps van canviant i els mèto-des d’estudi també han canviat per causa de la introducció de les noves tecnologies. Segons la meva opinió, però, les noves tecnologies s’han introduït d’una manera massa exage-rada en el món de l’educació. Haver

d’estudiar des d’un ordinador fa que els alumnes es cansin més aviat, perquè la vista demana descans. A més a més, el fet de poder accedir a internet des de l’ordinador provoca fàcilment distraccions. És molt fàcil connectar-se al facebook o al mes-senger.

Com a conclusió puc dir que em sembla molt bé que la tecnologia influeixi i que s’introdueixi en el món de l’ensenyament, però trobo que s’hauria de poder mantenir la manera tradicional d’estudiar, és a dir, estudi-ar amb llibres i papers.

laia Gironès 2n BAT

Un boom de noves tecnologies que podria explotar

Les noves tecnologies han canviat els mètodes d’estudi

LES NOVES TECNOLOGIES HAN DE CANVIAR TAMBÉ ELS MÈTODES D’ESTUDI?

31

opinió


Avui en dia és quasi impossible sortir de casa sense el telèfon mòbil. No fa ni trenta anys que va sortir el primer telèfon mòbil a la venda i ara pràcticament ningú no pot

viure sense tenir-ne un. A més a més, el món de la telefonia mòbil evoluciona a una velocitat vertiginosa.

Com a aspectes positius de la telefonia mòbil, podríem dir que els telèfons d’avui en dia han reduït considerablement la mida i el pes, tenint en compte que el primer telèfon mòbil pesava uns 800 grams. Actualment els mòbils tenen tantes aplicacions que gairebé són imprescindibles per al dia a dia. El fet de portar un telèfon mòbil a sobre ens fa localitzables estiguem on estiguem, ja que pràcticament hi ha cobertura a tot arreu. Parlant de localit-zar, els telèfons mòbils han desenvolupat altres utilitats diferents a les habituals. Les empreses telefòniques aprofiten el fet que pràcticament ningú no surt de casa sense el mòbil per a comp-tar, per exemple, la quantitat de persones que hi ha en un espai determinat, com podria ser una manifestació o un esdeveniment important. D’aquesta manera es poden fer grans recomptes pre-cisos de manera ràpida i senzilla.

Però l’expansió de la telefonia mòbil també comporta uns inconvenients importants. Per exemple, els elevats costos de les factures telefòniques, ja que no tenim informació del que gastem en cada trucada i, a final de mes, podem haver-nos gastat en tru-cades més del que ens pensàvem. D’altra banda, no sabem enca-ra si els mòbils ens poden causar alguna malaltia a llarg termini pel fet de portar-los dia rere dia a la butxaca o enganxats a l’orella. De fet, està comprovat que desprenen una petita radiació, però encara no se sap si aquesta radiació pot causar trastorns en les persones. Un altre gran inconvenient és la addicció que causen a algunes persones, sobretot a joves, els quals acostumen a passar-se hores i hores enviant missatges o parlant amb els amics. I des que s’han inventat els telèfons intel·ligents, que és com portar un petit ordinador a la butxaca, aquesta addicció ha augmentat de manera catastròfica. La gran preocupació és si aquesta addicció pot afectar el rendiment escolar.

En conclusió, els telèfons mòbils són un gran invent --que a més a més no para d’evolucionar-- i et permeten estar en contacte amb qui vulguis en qualsevol moment. Però s’han d’utilitzar amb la mesura adequada per tal d’evitar qualsevol efecte negatiu.

alan ViVes 1r BAT

Un invent que cal utilitzar amb mesura

AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LES PRESTACIONS DE LA TELEFONIA MÒBIL

Avui en dia pràcticament tothom té mòbil, ja sigui perquè el necessita a la feina, perquè el

fa servir per a comunicar-se amb la família i amb els amics... o simple-ment pel fet de tenir mòbil com tot-hom. Hi ha qui es conforma amb tenir un mòbil senzill, que truqui i que per-meti d’enviar missatges. Però hi ha qui exigeix del mòbil totes les presta-cions hagudes i per haver, encara que sigui impossible fer-les servir totes. A parer meu, s’abusa de la tecnologia. I del mòbil en particular. Sembla com si el mòbil formés part de la nostra vida, com si fos una part més del nostre cos. Què faríem sense mòbil? Què faríem sense ordinador? Quan érem petits bé que vivíem sense mòbil i sense ordinador.

Personalment considero que la introducció de tanta tecnologia en les nostres vides més aviat ens per-judica. Tornant als mòbils, és que no els falta res. Amb un mòbil pots fer de tot. Amb el mòbil estàs perma-nentment connectat amb tothom, et poden localitzar fàcilment, pots entrar a internet.... Francament em sembla que hauríem de tornar a la tranquil-litat d’uns quants anys enrere, de quan no necessitàvem ni mòbil, ni internet... Què més ens queda per descobrir?

Carla oller 2n BAT

El mòbil ha de formar part de la nostra vida?


opinió

El món de les noves tecnologies ens envaeix. El telèfon mòbil va aparèixer com una simple

manera de comunicar-se mitjançant trucades i s’ha acabat convertint en un objecte de primera necessitat per a la majoria de nosaltres. De fet, són tantes les utilitats del telèfon mòbil que fins i tot ens oblidem del motiu pel qual va ser creat i la principal fun-ció que té, la de permetre que ens comuniquem els uns amb els altres.

En un primer moment, el telèfon mòbil va sorgir com un mitjà ràpid i eficaç per a comunicar-nos quan som lluny; després va ser utilitzat com un objecte per al mer entrete-niment; i, finalment, per sort o per desgràcia, altres innovacions com la pantalla en color o la pantalla tàctil ens han convertit en esclaus de la telefonia mòbil, per no parlar de les incomptables aplicacions que ens

pot oferir un mòbil. El problema dels telèfons mòbils actuals és que gene-ren addicció. Ens cal portar el mòbil a sobre per a sentir-nos més segurs i no sabem diferenciar els moments en què ens és estrictament necessa-ri dels que no cal fer-lo servir. Això, a la llarga, pot tenir conseqüències importants, com ara la falta d’atenció a l’escola, el deteriorament de les relacions socials...

Sigui com sigui, si el telèfon mòbil té tant d’èxit deu ser per alguna cosa. Mitjançant aquest aparell podem con-tactar amb qualsevol persona, enviar fotografies i vídeos, descarregar jocs i aplicacions, escoltar música i con-nectar-nos a internet. Ens ofereix un ampli ventall de serveis, dels quals qualsevol persona del segle XXI pot gaudir sense cap impediment. Un telèfon mòbil amb aquestes prestaci-ons no és precisament fàcil de rebut-

jar i és que, en certa manera, aquest objecte ens facilita moltes gestions pel fet que podem comunicar-nos via trucades, per missatgeria instantània o a través de les xarxes socials en cosa de pocs minuts.

En definitiva, un telèfon mòbil ens ofereix la possibilitat de tenir infinitat de serveis a les nostres mans. Però precisament aquest és el proble-ma: les tecnologies actuals no tenen límit. Les innovacions tecnològiques han acabat infiltrant-se en les nostres vides fins al punt que ens les condi-cionen. I això no pot ser. Si no som capaços de controlar l’ús que en fem, de les noves tecnologies, tampoc no serem capaços de controlar les nostres vides.

alBa solé 2n BAT

Víctimes de les noves tecnologies

En l’actualitat, la telefonia mòbil té un pes molt important en tots els àmbits. Però sobretot

és important en el camp de la comu-nicació, el camp en què precisament es va intuir la utilitat que tindria.

El telèfon mòbil, com tota inno-vació tecnològica, té dues cares: comporta avantatges i inconvenients; presenta efectes beneficiosos, però també en presenta de negatius.

El telèfon mòbil permet més pos-sibilitats de llibertat als seus usuaris, però també permet més possibilitats de control de les persones. Va redu-int les fronteres entre casa i fàbrica, entre oci i treball. Possibilita treballar sempre i en tot lloc. I això vol dir que, d’una manera o altra, un instrument que d’entrada ens ofereix moltíssima llibertat, sovint ens esclavitza.

Amb el mòbil, des de qualsevol lloc, ens és possible -–si disposem de cobertura-comunicar-nos amb els

nostres amics, amb la nostra família, etc. Amb el sistema que integra tele-fonia mòbil i internet, podem accedir

a tota mena de informació i enviar un correu electrònic des de qualsevol racó del món.

Els telèfons mòbils han anat dis-minuint la seva mida i a alhora han augmentat les seves prestacions. Hi ha una gran varietat de prestacions: jocs, aplicacions, softwares, etc.

Com a adolescent reconec que hi ha una gran repercussió en els models del llenguatge, ja que tenim un codi propi i estalviem lletres en el missatges que rebem i en els que enviem. Avui en dia quan coneixem algú, el primer que hi intercanviem és el número del mòbil i, després, l’adreça electrònica.

Cal reconèixer que, en bastants ocasions, la màxima llibertat serà la capacitat de desconnectar el mòbil.

Genís sanTos 1r BAT

Llibertat o esclavitud?


opinió

El Joan s’aixeca a les set del matí cada dia, mira la tauleta de nit, on té un aparell vibra-

dor, amb música i llums intermitents. La mà es desplaça per una sèrie de botons i fa que l’”espectacle” s’aturi. Cada dia igual.

Ara va cap a la cuina i treu un suc de taronja de la nevera, fa les torra-des i engega el portàtil per veure les notícies del dia. Cada dia igual.

El Joan ha obert i tancat, durant aquest procés matinal, aproximada-ment cinc o sis aparells electrònics per dur a terme les seves activitats quotidianes: obre la nevera, engega la torradora, apaga l’iphone, engega

el portàtil... La mateixa rutina cada dia, una rutina que s’ha incorporat en el dia a dia de molta gent.

De vegades desconfiem de les màquines, però a la llarga acabem confiant-hi. Per exemple, confiem en el sistema de seguretat que tenim instal·lat a casa quan anem de vacan-ces. I és que, de fet, els aparells d’in-formàtica o de robòtica ens ajuden d’una manera o altra. Molta gent, per exemple, potser s’hauria perdut per aquests móns de Déu si no tingués GPS. Molta gent potser no hauria tro-bat feina si no hagués pogut accedir a la pàgina web de l’empresa que l’ha contractat.

Cada època compta amb els seus avenços. I aquests es consoliden de mica en mica. Pensem en l’automò-bil, en el metro, en el televisor...

Si ens faciliten la feina, no hem de tenir cap por d’aquests nous aparells que, d’entrada, potser són estranys i massa sofisticats. El que cal fer és incorporar-los a les nostres vides en la mesura que els necessitem. El temps decidirà de consolidar-los si cal. Aquesta era que vivim ara és l’era tecnològica i no podem fer pràc-ticament res sense la tecnologia.

roGer Massoni 2n BAT

L’era tecnològica

LA INCORPORACIÓ DE LA ROBÒTICA EN LA VIDA QUOTIDIANA AL LLARG DEL SEGLE XXI

El panorama europeu comença a agitar-se amb força. Després de les fallides d’Irlanda, Portugal i

Grècia, Itàlia ha decidit prescindir del polèmic Silvio Berlusconi (costa de creure que hagi calgut una pujada de la prima de risc perquè el poble italià s’adonés que tenien un “líder” que es limitava a viure a cor què vols en lloc de governar). I és que l’”Olimp europeu” comença a veure les orelles al llop. La situació ja és desesperada? Tenim solucions a curt termini o tan sols ens podem esperar asseguts fins que les aigües s’apaivaguin?

Enmig d’aquesta muntanya de dubtes potser caldria proposar un canvi de rumb sobtat. Canviar polítics per tecnòcrates. Tecnòcrates? Una paraula desconeguda per part de la majoria de gent.

Consulto el diccionari i trobo final-ment la definició que buscava: “La tecnocracia és una forma de govern

en la qual els dirigents exerceixen el seu poder únicament o principalment en virtut de la seva competència tècni-ca o científica.” Si no m’erro, es podria dir que, ara mateix, a Grècia i a Itàlia s’han format governs que miren per al bé del poble i no per al bé d’un partit. Què esperen, doncs, la resta de paï-sos a fer el mateix? No és primordial desenvolupar polítiques destinades a la recuperació econòmica i social de qualsevol país abans que afavorir els interessos d’un partit polític determi-nat? Fent això, els polítics, tant els de dretes com els d’esquerres, demos-tren egoisme, ja que s’estimen més guanyar unes eleccions i sortir a la portada de tots els diaris que no pas treballar per al poble.

Fa un parell de dies, parlant amb un broker (inversor en borsa) li vaig posar sobre la taula el tema de la tecnocracia. No puc dissimular-ho. Aquest tema em captiva. En Josep,

el broker a què m’he referit, em va fer una comparació perquè l’enten-gués. Em deia: si la crisi que ara ens envaeix fos cultural, no fóra lògic posar filòsofs al govern, com a experts en cultura i societat que són? Doncs, de la mateixa manera, si la crisi és econòmica, els qui han d’ar-ribar al govern, encara que no sigui democràticament, tenint en compte que la situació ho exigeix, són els tecnòcrates. Ningú millor que ells, experts en la matèria, podran pren-dre decisions amb sang freda i sense pensar en resultats polítics, ja que ells no depenen de cap formació.

Francament, crec que el broker té tota la raó del món: la situació ho requereix. Necessitem gent amb el cap fred per a prendre decisions d’allò més calentes.

serGi puiG 2n BAT

Canvi de rumb


opinió

“Aquí té el seu dinar, bon profit i gràcies.” Cada dia a les 14.00 del migdia, la

mateixa frase. I tu sense contestar res, perquè no és una persona qui et parla. Parla una màquina.

Quan estàs malalt, allò que més necessites probablement és l’afecte dels teus familiars o el de qualsevol persona que et pugui animar o que et pugui ajudar en la teva malaltia.

Si jo estigués malalt en un hos-pital i cada dia, a les 14.00 sentís aquesta frase: “Aquí té el seu dinar, bon profit i gràcies”, emesa per una màquina que la té enregistrada, estic segur que no m’animaria gens, emo-cionalment parlant. Aquesta innova-ció robòtica s’està duent a terme al nou hospital de Reus, a l’hospital

Sant Joan. Deu ser una altra de les conseqüències de les retallades que experimentem en el nostre país. Com que s’han de reduir despeses públiques, els robots substituiran els auxiliars d’infermeria. A part de ressentir-se’n els qui es queden a l’atur i les seves famílies, també se’n ressentiran els pacients. Realment i en aquest cas concret (de la mateixa manera que podríem haver buscat altres exemples), això representa una solució? Em sembla que és un problema que ens anem passant els uns als altres. Potser deixarà de ser un problema per a la Seguretat Soci-al, però el problema el traslladarem a l’INEM. No estalviarem res. Els diners que s’estalviaran d’un lloc, caldrà desprendre’ls en un altre. Per

aquesta raó jo no estic gens a favor de la robòtica ni de les noves tecno-logies. Produïm i investiguem massa. Ha arribat un moment en què l’es-pècie humana ha investigat massa. Tampoc no crec que als enginyers que han ideat aquests robots els agradi gaire aquesta manca d’afecte si s’han d’estar a l’hospital. La meva opinió, en aquest senti, és que els auxiliars d’infermeria no han de per-dre la feina per causa dels robots i que els pacients necessiten ajuda emocional i no pas robots. Aquest és el meu punt de vista.

WilliaM Carlos VanhouT 2n BAT

Cal frenar la robòtica?

GeMMa de sande - 1r ESO


opinió

Els Indignats són un grup de gent que principalment va començar a rebel·lar-se en contra d’una democràcia falsament democràtica. Després va anar especificant

els motius contra els quals s’indignava: les retallades, els sous vitalicis dels banquers, el preu tant desproporcionat de l’habitatge (de propietat o de lloguer) en comparació amb els sous de la gent... i encara molts altres motius.

Aquest moviment dels Indignats no s’ha manifestat tan sols a Catalunya i a Espanya, sinó que també ha irrom-put en altres països com França, Japó o Amèrica...

L’acampada ha estat el mètode reivindicatiu emprat. Consisteix a acampar enmig d’una plaça pública —normal-ment la de davant de la casa de la vila-—, durant un cert temps. En aquest improvisat campament s’hi celebren assemblees, s’hi fan cassolades per atreure l’atenció de la gent i moltes altres activitats reivindicatives.

Valls també va mobilitzar un bon nombre d’Indignats. El dia 24 de maig del 2011 es convocà una assemblea a la plaça del Blat i es decidí que l’endemà començaria l’acam-pada dels Indignats al Pati, perquè la plaça del Blat era massa petita. El dia 25 de maig del 2011, doncs, es redactà un manifest i s’inicià una assemblea en què es van debatre diversos punts com ara quant de temps havia de durar l’acampada. Al Pati s’hi va anar creant molt d’ambient. S’hi va instal·lar una minibiblioteca, un espai de jocs... una càme-ra de vídeo que enregistrava les protestes dels Indignats, de manera que després es podien penjar a internet; es recolli-ren firmes d’adhesió; s’establiren espais de discussió...

Aviat, però, van començar a sorgir problemes, sobretot a partir del desallotjament dels acampats a la plaça de Cata-lunya de Barcelona. S’argumentà que era per motius d’higi-ene, però el cas és que l’actuació dels Mossos d’Esquadra va ser sonada. Les brigades de neteja es van emportar ordi-nadors i molts objectes dels Indignats. Va ser, per tant, un desallotjament en tota regla. Els Indignats, malgrat tot, hi van tornar. I els Mossos, també. Els Indignats es van asseu-re pacíficament a la plaça, però els Mossos van començar a disparar pilotes de goma i a donar cops de porra.

Des de Valls es va donar suport als companys de la plaça de Catalunya amb una manifestació el dia 28 de maig del 2011, amb pancartes que demanaven la dimissió del conse-ller Puig i fent molt de soroll davant el Centre Cultural.

Les reivindicacions dels Indignats són encara plena-ment vigents.

Vanessa preiXens - 1r BAT

Vigència de les reivindicacions dels Indignats

VALORACIÓ DEL MOVIMENT DELS INDIGNATS

La crisi econòmica a nivell mundial va començar l’any 2008. Ja fa, doncs, quatre anys que hi convi-vim. No és estrany que un sector considerable de

la població n’hagi sortit perjudicat.L’any passat, l’any 2011, sorgí el moviment dels

Indignats. Aquest moviment reivindicatiu evidencia el descontentament de la gent amb la situació actual.

En primer lloc, l’objectiu d’aquest moviment dels Indignats era mostrar la indignació per la situació econò-mica actual. La veritat és que va causar molt de rebom-bori i podem assegurar que fou tema de conversa durant molts dies, cosa que va satisfer els integrants d’aquest moviment. A més a més, els mitjans de comunicació en van parlar molt. Sense el suport dels ciutadans i sense el ressò en els mitjans de comunicació, els Indignats no haurien pogut estar tant de temps acampats en les principals places de Catalunya i d’Espanya.

En segon lloc, els Indignats volien pronunciar-se enfront de les polítiques del malbaratament, les injustíci-es socials, els sous desorbitats de les institucions públi-ques, etc. Però el que no sabrem mai del cert és si les persones que formaven part del moviment eren aquelles qui realment patien les conseqüències de la crisi. És veri-tat que la crisi la patim tota la societat, però potser tan sols una part d’aquesta societat té veritablement cons-ciència de la situació en què ens trobem realment. Una altra part de la societat, potser perquè la seva situació a nivell professional no queda perjudicada, no en té tanta consciència. Aquelles persones que s’han format de cara al futur són les que veritablement tenen dret a protestar i a indignar-se. No el tenen, aquest dret, aquelles persones que tan sols es van apuntar al moviment per protestar contra el sistema polític. Tan sols calia acostar-se als cam-paments dels Indignats per adonar-se que molts individus protestaven perquè no estaven d’acord amb el sistema polític, però que la situació econòmica els afectava ben poc.

Finalment les forces de l’autoritat dissolgueren el moviment dels Indignats, cosa que generà molta controvèrsia per la manera com es dugué a terme el desallotjament. Malgrat tot, els Indignats, a través de les xarxes socials mostraren la seva satisfacció perquè van veure que no havien passat desapercebuts i que tots els seus esforços serviren per a fer-se notar i donar la seva opinió reivindicativa al món, cosa que honora els Indignats.

Jordi pasCual - 1r BAT

Objectius del moviment dels Indignats


opinió

Mai no havia vist tanta gent, petita i no tan petita, dis-fressada pels carrers de

Valls un 1 de novembre. Segons tenia entès, a Catalunya, la gent es disfres-sa per Carnaval, uns quants dies abans que comenci la quaresma, i no pas el dia de Tots Sants. Aquí, a casa nostra, des de sempre, hem celebrat Tots Sants, una festivitat que té com a objectiu commemorar aquells qui ja no estan físicament amb nosaltres, però que encara romanen en la nos-tra memòria.

A casa meva, el dia de Tots Sants se significava pel dinar familiar, les postres del qual eren castanyes tor-rades i panellets, i per la visita al cementiri, on prèviament els meus pares havien anat a netejar els nín-xols dels familiars difunts i a deixar-hi un ram de flors; i pel rosari abans de la visita al cementiri a què abans m’he referit, una visita que consistia

a passejar pel cementiri, un passeig ple d’anècdotes sobre els que ja no hi són. Rosari? Potser algú considera que això del rosari és molt arcaic, molt passat de moda. Sigui com sigui, aquestes vivències personals són les que han marcat la meva manera de concebre el dia de Tots Sants, una manera de concebre’l ben diferent del Halloween.

Halloween era, en els seus orí-gens, una festa que tenia uns objec-tius no gaire allunyats de la festa de Tots Sants. M’he proposat comparar l’una festa i l’altra. De fet i, d’entrada, considero que el Halloween és una festa aliena a la nostra cultura i a la nostra tradició i, per tant, absurda de celebrar. Em pregunto: Què hi troba la gent, en el Halloween, que no tingui Tots Sants? El cas és que el Halloween original, aliè a nosaltres però amb objectius semblants, ha perdut el sentit que tenia inicialment

i ha esdevingut una mera excusa per a celebrar, en un dia que tocaria estar seriosos i més o menys sensibles, una festa lúdica, buida de significat i plena de significat alhora. I això, per què? La resposta de tot plegat potser és que, avui en dia, la societat pateix una crisi d’identitat. No podem parar mai quiets. Sempre hem de tenir alguna cosa per fer. No hi ha temps per a aturar-nos i mirar al nostre voltant. No hi ha temps per a trobar un sentit a la vida, per a saber d’on venim i tenir clar cap on anem. No hi ha temps per a recordar aquells qui ja no hi són i per a acceptar que nosal-tres també ens morirem. Per això se celebra un Halloween fet a mida: un equívoc carnaval que vol tapar les grans preguntes de la vida.

FranCesC auBia 2n BAT

Sabem qui som?

VÀRIA

visita la nostra web

www.iesjaumehuguet.cat


opinió

El científic Arturo Solís, de Mèxic, va descobrir, l’any 1998, les propietats de la melanina, una

molècula que es troba en les perso-nes, però que es pot produir artificial-ment. Ja fa més de quinze anys que estudia la melanina en els animals. El científic ha constatat que la melanina en els animals produeix energia mit-jançant el sol, igual com passa amb les plantes. Per tant, les persones també fem la fotosíntesi. Aquesta és la raó perquè a l’hivern baixen les nostres defenses. Ell aconsella pren-dre el sol amb més freqüència, cosa que ens ajudaria a tenir més bona salut. Durant aquest anys ha produït un compost per a millorar la fotosín-tesi en les persones (QUAPI-1) i ha comprovat que pot curar tot tipus de malalties, incloent-hi el Parkinson, l’Alzheimer, el glaucoma…

Paral·lelament va descobrir que, en barrejar la melanina amb aigua, produïa energia de manera indefinida i va crear una espècie de pila infinita (BAT-GEN).

La producció d’energia és deguda al trencament de la molècula d’aigua per part de la melanina. Així s’obté energia, però el més increïble és que torna a unir l’hidrogen i l’oxigen per formar aigua, tornant a generar energia. Assegura que aquest procés es pot produir indefinidament. Ell té unes leds engegades des de fa més de quatre anys. El procés es basa en

els fotons (ones electromagnètiques) que ens arriben del sol i de l’univers, cosa que també pot produir energia de nit.

Preveu que l’any 2015 podrà tenir un prototipus de cotxe que tan sols s’alimenti amb aquesta energia i, més endavant, espera aconseguir bateries per a aplicacions més peti-tes com els mòbils.

Aquest fet tan important i insòlit ha passat completament desaper-cebut a tot el món, quan realment s’hauria de haver potenciat amb totes les forces i s’hauria d’haver donat a conèixer en televisions, diaris...

Aquesta bateria hauria de ser la nostra solució per a tots els proble-mes ambientals i de salut: nuclear, efecte hivernacle, gasos tòxics de la combustió... En canvi, les grans potències han posat pegues a la patent. Suposo que per causa de la gran pressió de les grans multinaci-onals de l’energia. Per sort, Rússia li ha concedit la patent. És l’únic país que s’hi ha interessat.

Si donem un cop d’ull a la història de la humanitat veurem que hi han hagut grans invents clau per a l’ésser humà. Malauradament, alguns cops aquests avenços s’han amagat per

interessos econòmics. Ja fa temps que es va inventar el cotxe que funci-ona només amb la fusta dels boscos. També fa poc que s’ha inventat una fulla artificial que pot revolucionar l’energia solar mitjançant un siste-ma molt eficient i amb un cost molt reduït. I en salut, plantes que poden curar les malalties sense necessitat de medicament. I les farmacèutiques s’entossudeixen a treure els principis actius, per poder-los comercialitzar. Exemples: l’estevia i la cúrcuma. I el QUAPI-1 que tan sols pretén ajudar que la natura faci la seva feina en moments dolents.

Com és que les noves fonts d’energia renovables passen desa-percebudes en els mitjans de comu-nicació?

Per què s’amaguen solucions per a malalties, solucions que no passen per les indústries farmacèutiques?

serGi doMèneCh 1r BAT

La nostra generació ja té la solució, per què esperar a la pròxima?


Actitud, responsabilitat, liderat-ge, formació, treball en equip, polivalència, iniciativa, creati-

vitat, motivació, negociació... són paraules que es van sentir reiterada-ment durant les II Jornades Joves i Empresa, celebrades al nostre ins-titut els dies 21 i 22 de novembre del 2011. Són paraules que també es repeteixen diàriament a les nostres aules quan impartim els crèdits de Formació i Orientació laboral.

Precisament aquesta idea d’apro-par la teoria a la realitat sòcio-eco-nòmica del nostre entorn fou la que vam tenir en compte a l’hora d’orga-nitzar aquestes jornades.

Durant les sessions informatives que es programaren per a aquests dies, els ponents aproparen els alum-nes a l’entorn productiu de la comar-ca, els donaren consells de com tro-bar feina, els feren reflexionar sobre la importància de tenir una actitud positiva a la feina; i ja en la darrera de les sessions els alliçonaren sobre el problema dels impagats.

La valoració d’aquestes sessions fou del tot positiva. Els alumnes pogueren escoltar les opinions d’una sèrie d’experts en diferents camps del món professional. Alhora pren-gueren consciència de la importàn-cia d’una bona formació acadèmico-professional com a pas previ per a introduir-se en el món del treball.

Els ponents de les jornades van coincidir en el pessimisme dels moments econòmics que estem tra-vessant i, en conseqüència, es referi-ren a les dificultats per a poder trobar una bona feina, però paral·lelament també coincidiren a convenir que aquestes dificultats de cap manera no han de suposar cap mena d’obs-tacle perquè els alumnes es formin correctament, perquè assoleixin tant uns coneixements tècnics, pel que fa a la professió per a la qual es pre-paren, com uns coneixements ètics,

pel que fa als bons hàbits i a les bones actituds. En aquest sentit, una de les ponents, la Sra. Pilar Nus, va insistir especialment en els hàbits de la puntualitat i de la responsabilitat com a bàsics en el món del treball. Altres ponents, com ara el Sr. Jordi Tous o la Sra. Natàlia Segura van posar l’accent en el treball en equip. El Sr. Manel Cervera, de la seva banda, va destacar com a primordial el compromís i l’asserció.

En el mateix sentit, els experts conferenciants van donar una impor-tància rellevant al fet que el futur treballador, l’estudiant que s’està for-mant per llançar-se properament al món del treball, ha de contribuir posi-tivament a fer tot el possible, formant-se i estudiant, per a poder obtenir aquest premi que serà trobar feina. El demandant de feina ha de preparar-se adequadament per a afrontar tot un procés de selecció, que es caracterit-za per l’extrema competitivitat. És el que els experts anomenen “la feina de buscar feina”. Qui busca feina ha de dedicar-hi temps, ha de saber com l’ha de buscar, on l’ha de buscar, qui el pot assessorar-se i sobretot ser conscient de les dificultats que tot plegat comporta.

Després, un cop el demandant ja s’ha incorporat en el món labo-ral, no ha de deixar de formar-se i ha d’afrontar sempre els entramats

de la professió amb una actitud de predisposició, ja que, per part de l’empresa, se l’estarà valorant con-tínuament, i uns dels aspectes que més es puntuen són el compromís i la identificació amb l’empresa.

Des del nostre institut Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball hem volgut oferir als alumnes unes opini-ons de persones de diferents àmbits, amb la intenció de reforçar tot el que nosaltres, com a educadors i com a formadors, els anem recalcant dia a dia a les aules, especialment pensant en els alumnes de Formació Profes-sional, els quals hem de preparar adequadament perquè, en un futur no gaire llunyà, afrontin la realitat d’exercir un ofici o professió de la millor manera possible, especialment en allò que es refereix a les actituds.

Fem nostra una reflexió que expo-sà un dels nostres convidats: “Al cap i a la fi, la formació teòrica, tots la tindreu. El que us farà especials serà algun factor diferencial, com ara la vostra forma de ser, de compor-tar-vos, d’afrontar les dificultats, de lluitar per alguna cosa, d’aixecar-vos després d’un fracàs, el vostre grau d’implicació en el projecte, saber treballar en equip...”

arTur àVila Departament de Formació i

Orientació Laboral

des de casa

II JORNADES JOVES I EMPRESA

39

des de casa


L’INSTITUT VA A LA NEU

Del 30 de gener a l’1 de febrer del 2012 el departament d’Educació Física del nostre

Institut va organitzar l’esquiada a Port del Comte. L’organitza des de fa onze anys. És una activitat oberta a tots els alumnes de l’institut, des de 1r d’ESO fins a 2n de BAT, que hi volen participar. Enguany s’hi van apuntar seixanta-cinc alumnes. Tots coincideixen a dir que en van apren-dre molt, d’esquiar, i que van ser uns dies molt ben aprofitats. Quan es va tota una colla, tot sol ser més diver-tit, perquè la gresca està garantida i perquè és una bona oportunitat per a compartir experiències i per a valorar la importància de la convivència i de l’amistat.

El dilluns 30 de gener sortírem de Valls a dos quarts de set del matí, amb molta son, però alhora amb moltes ganes d’arribar aviat a Port del Comte i començar a esquiar. Arri-bats a l’estació d’esquí, comprovà-rem que el temps era perfecte, el sol brillava intensament i això feia que el fred no es notés tant. Un cop tots els joves tinguérem el material d’es-quiar, els monitors ens van distribuir

en grups i per nivells. Alguns, doncs, ja vam poder començar a esquiar de seguida. I altres, a aprendre’n. Ens estiguérem tot el matí esquiant. A la tarda, els monitors de lleure ens van organitzar una activitat amb trineus. Ens divertírem molt fent baixades; i evidentment hi va haver les típiques caigudes. Més tard, ja a la nit i des-prés d’un deliciós sopar, vam jugar a ballar, fent servir un joc de la consola. Tothom a bellugar l’esquelet!

L’endemà ens vam llevar amb un ambient més fred. Les temperatures havien força, però això no ens féu passar pas les ganes d’esquiar. Des-prés d’un bon esmorzar per a carregar les piles, vam esquiar tot el matí amb els monitors. A la tarda, un cop tanca-des les pistes, els monitors de lleure ens van organitzar una altra activitat. Aquesta vegada vam fer Tubbies, una activitat que s’ha implantat a les pis-tes d’esquí aquests darrers anys i que consisteix a lliscar per un tobo-gan damunt d’una mena de flotador. Per a recuperar una mica les forces, els monitors ens van oferir xocolata calenta per berenar. Ens la menjàrem a la vora de la llar de foc, com feien

els nostres avis. Després de sopar, malgrat que estàvem força cansats d’esquiar tot el dia, hi va haver ball a la discoteca. No hi faltà ningú.

I tot ve que s’acaba. Arribà, doncs, l´últim dia, el dimecres. Després d’ha-ver fet les maletes, alguns amb més enginy que no pas altres, i d’haver esmorzat, començava el darrer dia d’esquí. Vam esquiar també tot el matí. I l’aprofitàrem fins als últims moments. A les quatre de la tarda, però, l’esquiada es va acabar. Tornà-rem tot el material i cap a l’autobús falta gent. Començava el viatge cap a Valls amb molts de nosaltres ben rendits.

Encara que l’estat de la neu no era gaire bo i que no hi havia gaires pistes obertes, per causa de les poques nevades d’aquest any, vam aprofitar al màxim les indicacions dels monitors d’esquí, indicacions que ens serviren per a millorar la tèc-nica. L’any que ve hi tornarem!

Marina insa


des de casa

El dissabte 24 de març del 2012, vint alumnes i dues professores de l’Institut començàvem una

extraordinària experiència que ens havia de permetre de completar, com el nostre centre ja havia fet en altres ocasions, el darrer tram del Camí de Sant Jaume, que ens havia de portar fins a Santiago de Compostel·la.

Vam començar el viatge en tren fins a Sarria, el poble de Galícia que és a 110 km de Santiago. A Sarria vam emprendre el camí, que dividi-rem en cinc jornades intenses d’es-forç, durant les quals vam fer una mitjana de 24 km al dia. En finalitzar cada etapa, ens allotjàvem en els albergs tan ben cuidats que hi ha al llarg de tot el Camí, i on recuperà-vem de les forces perdudes durant

les caminades. I fins a Santiago de Compostel·la!

El paisatge, el camí, l’aire... ens feien sentir lluny de casa, però molt ben acompanyats per un projecte que és fruit d’una optativa treballada durant tot el curs a l’Institut. Tant els alumnes com les professores volem destacar que va ser tota una experi-ència viure només amb els cinc o sis quilos de la motxilla que portàvem a l’esquena, on dúiem tot el que necessitàvem.

El penúltim dia van arribar a Santi-ago de Compostel·la. Una gran felici-tat ens va omplir en el moment d’en-trar a la plaça de l’Obradoiro i veure de prop aquella enorme catedral, el nostre objectiu: ho havíem aconse-guit i n’estaven orgullosos!

Finalment, divendres 30 de març del 2012 vam passar un dia agradable passejant per la ciutat i comprant records per als familiars i amics. Al vespre, agafàrem l’avió que ens havia de dur fins a l’aeroport del Prat. Estàvem molt cansats, però, en arribar, el cansament va desaparèi-xer perquè ens vam trobar amb una sorpresa: els nostres familiars ens estaven esperant amb una gran pan-carta i amb uns enormes somriures de benvinguda.

Tot plegat, una setmana que no oblidarem i que ens va permetre de conviure tots plegats, de sentir noves sensacions i moltes satisfaccions!

aluMnes de l’opTaTiVa CaMí de sanT JauMe

L’INSTITUT TORNA A COMPLETAR AMB ÈXIT EL CAMÍ DE SANT JAUME


des de casa

El passat mes d’abril un grup d’alumnes de 4t d’ESO i dues professores d’Anglès vàrem

viatjar a la Gran Bretanya per tal de dur a terme un intercanvi cultural amb alumnes d’un centre de secun-dària britànic d’educació secundària, l’Strode College. Aquest centre, situ-at al petit poble de Street, al comtat de Somerset, al sud-oest d’Angla-terra, ens va acollir càlidament i va posar a la nostra disposició totes les eines necessàries per tal que pogu-éssim aprofitar al màxim la nostra estada. I ens donà, en aquest sentit, tota mena de facilitats. Així, els nos-tres alumnes van compartir, amb els alumnes de l’Strode College, classes de diferents assignatures, tals com francès, castellà, biologia, alemany, història, etc. Va ser molt interessant, tant a nivell acadèmic com a nivell personal.

Els nostres alumnes van fer la presentació de la pàgina web que ells mateixos havien elaborat el curs anterior, en anglès. En aquesta pàgi-na s’hi explica el nostre petit món. Hi ha des de les presentacions perso-nals de cada alumne –moltes presen-tacions són vídeos ben divertits-- fins a la presentació del nostre institut, d’alumnes i de professors; i també altres aspectes culturals de Valls, com ara la calçotada i alguna festa local com la de La Candela. No cal dir que s’hi explica com és la ciutat de Valls. D’aquesta manera, els alum-nes i els professors britànics es van poder fer una bona idea de la nostra vida personal, acadèmica i cultural.

El director de l’Strode College va quedar força impressionat per la feina dels nostres alumnes i molt especialment pel Lipdub de l’Institut Jaume Huguet. Ens va agrair la nos-tra estada. I alhora manifestà força

interès que aquest intercanvi es con-solidi en cursos vinents

Naturalment vàrem fer una mica de turisme per la zona i visitàrem llocs emblemàtics com la ciutat de Bath, la catedral de Wells, el poble de Glastonbury, etc. Tot amb trans-ports públics i barrejant-nos amb la gent local, la qual ens van felicitar pel comportament educat i exemplar en els transports i en el tracte amb la gent.

Tot plegat va ser una experiència inoblidable i diferent. Compartírem moltes estones amb persones que ens van enriquir els coneixements i la fluïdesa en la nostra expressió oral en llengua anglesa. També varem trencar amb l’ús i de vegades l’abús de les tecnologies, perquè ens allot-jàrem en un alberg situat enmig de

la natura, lluny de l’asfalt, sense ordinadors ni xats socials, i on pre-paràvem el sopar amb els queviures que prèviament havíem comprat a les botigues locals.

La darrera nit la vàrem passar a la ciutat de Bristol, on gaudírem d’un sopar de comiat ben internaci-onal i que ens va deixar un bon gust de boca, Tot plegat, una experiència molt enriquidora i satisfactòria, tant per als alumnes com per a les pro-fessores acompanyants, que veuen la seva feina ben recompensada amb aquests resultats.

VIATGE D’INTERCANVI A LA GRAN BRETANYA

HEM ESTAT A ANGLATERRA


des de casa

Des del mes de setembre, en començar el curs acadèmic, els responsables de les matèries opta-tives de Teatre i d’Orquestra del nostre institut i

un parell més de professores han dedicat força estones a dissenyar, organitzar i preparar les Jornades Culturals Inquietud pel teatre, que se celebraren la setmana del 23 al 27 d’abril d’aquest 2012. L’objectiu principal era prou ambiciós: projectar-les i compartir-les, aquestes jornades, amb la ciutat de Valls. El tema, el teatre. I el punt de refe-rència per a lligar el tema de les jornades amb l’objectiu principal que es fixà de bon començament, un autor vallenc per conèixer, Pere Mialet i Rabadà.

D’acord amb aquesta volguda projecció cap a Valls, al pati de Sant Roc, que ens cedí l’IEV, s’hi pogué visitar, durant tota la setmana, l’exposició Dalt de l’escenari, en la qual hom podia fer-se una idea de tota l’activitat que, en l’àmbit del món del teatre, ha dut a terme el nostre institut des de ja fa uns quants cursos. Plafons il·lustrats amb foto-grafies i textos al·lusius a les obres que els alumnes han representat, textos al·lusius a la participació de l’Orquestra de l’institut, a l’attrézzo; maniquins en ple muntatge escè-nic, etc.; programes, revistes, treballs de recerca i encara una pinzellada fotogràfica d’alumnes que ja havien fet d’actors abans d’arribar al nostre institut. Tot plegat, prou interessant. L’exposició fou inaugurada el mateix dia de Sant Jordi al vespre. L’endemà, el Teatre Principal acollí un acte relacionat amb el que hom pot considerar com una gran inquietud pel teatre. Hi tingué lloc una taula rodona, preparada molt reeixidament pels alumnes de Periodisme de 1r de BAT, els quals, tant en la formulació de les pre-guntes com en el format amb què presentaren la taula rodona, un format no gens convencional, aconseguiren mantenir durant tota l’estona l’atenció del públic, els seus companys de 1r i de 2n de BAT. Els components de la taula foren dos actors que, en el seu moment, van destacar en el món del teatre vallenc, Lluís Figuerola i Ignasi Moncunill; dos ex-professors del nostre centre, que han fet diverses immersions en l’àmbit teatral, Isabel Bitria i Fernando Sar-rais; i una ex-alumna que ha optat per dedicar-se professi-onalment al teatre, Laia Pellejà.

En la mateixa línia de mirar cap a Valls es demanà la col·laboració del Taller de Poesia Sal Grossa, dirigit per Anna Peris. Els membres d’aquest Taller feren, dimecres 25 d’abril, una lectura dramatitzada de l’obra El roure, de Pere Mialet. Els lectors s’hi lluïren i l’acte reflectí una con-siderable categoria cultural i artística. L’antiga Biblioteca Popular, on es va fer la lectura dramatitzada, era també, no cal dir-ho, un magnífic marc cultural per a acollir-la.

També es va voler implicar, en les Jornades Inquietud

pel teatre, un expert estudiós, el director de l’Arxiu Muni-cipal de Valls, Jep Martí, que fa uns quants anys estudià l’obra de Pere Mialet i també tingué cura de preparar l’edició de les seves obres de teatre. Ens en parlà en el decurs de la conferència programada per al dia 27 d’abril al vespre, a la sala d’actes de l’IEV. En síntesi i amb agi-litat, Jep Martí oferí al públic assistent una visió lúcida i interessant de l’activitat intel·lectual de Pere Mialet, tant pel que fa al periodisme com pel que fa a la seva activitat com a comediògraf i com a narrador.

Finalment les representacions de l’obra Melodia dis-cordant, de Pere Mialet, a càrrec dels alumnes de l’op-tativa de Teatre i de l’Orquestra del nostre institut Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball, dirigits per Claustre palla-rès i Felip Brunet, al mateix Teatre Principal, els dies 26 i 27 d’abril vam cloure aquestes Jornades Culturals que, com ja hem dit, tenien la pretensió de fer viure la inquietud pel teatre i la d’intervenir en la vida cultural vallenca.

Val a dir que en tots els actes es va comptar amb la presència de familiars de Pere Mialet, filles i nét.

CoMissió orGaniTzadora de les Jornades CulTurals

JORNADES CULTURALS INQUIETUD PEL TEATRE


Fer l’obra de teatre va ser una fan-tàstica experiència. M’ho vaig

passar molt bé assajant amb tot els companys i vam passar moltíssimes estones divertides. Els dies abans de l’obra vaig passar molt nervis; tenia por que se’m oblidés el text, de no actuar prou bé, que em traïssin els nervis, en definitiva, volia que tot sortís bé. Supo-so que tothom, ni que fos una mica, estava nerviós. Estic molt contenta dels resultats finals de l’obra, tothom es va esforçar al màxim. Després de molts nervis, la representació va sortir perfecta, us felicito a tots! Em sento agraïda per haver pogut passar aquest bons moments amb tots vos-altres. També he de donar gràcies a la Claustre ja que va fer molt bon treball en preparar l’obra. Si pogués, repeti-ria sense pensar-m’ho dues vegades, però llàstima que l’any que ve a 4t d’ESO ja no se’n fa.gemma domÈNech

Després d’estar uns vuit mesos assajant, vam representar durant

dos dies la nostra obra. El primer dia, que va ser un dijous, la vam fer per als alumnes de primer i segon. Aquest dia vaig tenir unes sensacions molt agrada-bles, a part dels nervis que portàvem. El segon dia, un divendres, ja va ser més mogut i intranquil, tots estàvem molt nerviosos però a la vegada amb moltes ganes de sortir. A l’acabar la representació, la meva sensació va ser molt agradable, em sentia com una artista i em vaig adonar que el teatre m’agradava molt i que si vull puc fer-ne. Em vaig quedar amb moltes ganes de tornar-la a fer una altra vegada i tots els cops que calguessin.jÈssica cazorla Brau

Les primeres sensacions que vaig tenir a principi de curs eren que la

millor optativa que podia escollir era Fem Teatre. Per sort em van agafar. Al primer assaig general no va sortir gaire bé. Després, a la primera representació davant del públic, que era davant dels alumnes de 1r i 2n, tenia molts nervis i no em sentia segur. Però a la següent ja em sentia més segur de mi mateix i em va sortir molt bé. A l’escenari men-tre assajàvem, entre escena i escena també i sobretot maquillant-nos ens ho passàvem molt bé entre nosaltres, sobretot quan ens pintaven la barba i el bigoti als pegots. En resum, m’ha agradat moltíssim fer aquesta obra, per a mi ha estat una experiència molt bona i, de cara al futur, m’agradaria tornar a fer-ne alguna.mohamed aghmir

L’ experiència viscuda en aquesta obra va ser una barreja de sensa-

cions. Al principi, la sensació de repte abans de realitzar-la, de ganes de superació pròpia, una sensació d’in-quietud i impaciència per veure els resultats dels nostres propòsits i pro-jectes. Després, durant la preparació final i la representació, em van venir unes terribles ganes de córrer, de fugir. Tres setmanes sense sortir de casa estudiant és molt, però, al cap i a la fi, val la pena. En acabar, vaig sentir un sentiment molt fort d’orgull, satis-facció, superació i companyerisme. álex árias sáNchez

Ja fa vuit mesos, que amb el grup de teatre de 3r, d’optativa, assa-

jàvem l’obra Melodia discordant de Pere Mialet. Al principi tot semblava normal, que el dia d’estrena no arriba-ria, que encara faltava temps per fer-la, però anaven passant les setmanes

i cada cop el dia es feia més present. Tot i que el dia abans de l’estrena encara pensava que encara faltava per començar, no va ser fins al moment just abans de l’estrena que els nervis van envair els nostres cossos. Però només va ser sortir a l’escenari, aga-far seguretat i passar-s’ho molt bé, més ben dit, va ser acabar l’últim dia d’actuació, que ja teníem ganes de tornar-la a fer!marcel esteVe

Les meves sensacions a l’hora d’actuar van ser principalment de

nervis. Estava molt nerviós, el primer cop que vaig actuar em vaig quedar en blanc per culpa dels nervis. El dia següent ja sabia el que em trobava i els nervis es van transformar en diver-sió i emoció. També hi havia certa ten-sió perquè les coses ens sortissin bé, però al final ens va sortir com volíem i ens ho vam passar molt bé.miquel ViVes BerNal

La meva experiència a l’optativa de teatre ha estat genial. És una expe-

riencia molt bona: els assajos, els dies abans de l’actuació amb nervis, l’obra, l’agraïment de tot el públic... És una sensació increïble. Jo ho recomano a tothom que tingui intriga per saber que se sent perquè no se’n penedirà. Jo estaria encantat de tornar a repetir aquesta experiència.iVaN coNde

Per a mi, l’experiència de fer aques-ta obra de teatre ha estat molt

divertida i, sobretot, emocionant. Els dies abans de l’obra van ser d’uns nervis constants, però al final va sortit tot bastant bé, tot i haver assajat poc. Després d’acabar l’obra hi va haver uns moments de satisfacció realment

des de casa

La representació de l’obra Melodia discordant de Pere Mialet, a càrrec dels alumnes de l’optativa de Teatre i de l’orquestra del nostre institut, dirigits per Claustre Pallarès, Rosa Batalla i Felip Brunet, es va fer els dies 26 i 27 d’abril al Teatre Principal, com a cloenda de les I Jornades Culturals.

A continuació, els actors i actrius de l’obra ens expliquen les seves sensacions.


impressionants. Com a actor he sen-tit el suport per part de tothom que sortia a l’obra i també pels directors i ajudants.miquel parís

Aquest any, a Teatre m’ho he pas-sat molt bé, he rigut molt, amb

uns molt bons companys de teatre, que són molt bones persones i bonís-sims actors i actrius. Em va agradar molt el tema de fer un altre personat-ge i no fer la meva personalitat i les meves accions. També s’ha de dir que es passen molts nervis per por que no et surti bé el text, per por que et que-dis en blanc. Hem assajat molt abans de l’obra perquè surti perfecta i així va sortir, encara que el primer dia em vaig quedar una mica en blanc.maNel goNzález zurita

El teatre aquest any ha estat una experiència molt positiva per mi

i crec que també per als meus com-panys ja que hem pogut gaudir d’una experiència nova a l’institut.En el teatre no només ens ho hem pas-sat bé, també hem après a controlar els nostres nervis i emocions. Jo recoma-naria a la gent tímida que ho provés i ja veuria que estaria menys nerviosa amb els seus companys de classe i amb els professors.judit palacio coNde

Aquest any hem fet una optativa nova, Fem teatre. Hem conegut

millor els companys de les altres clas-ses i ens ha ajudat a no ser tan tímids. Ha estat una experiència nova que m’ha agradat. Estar damunt de l’es-cenari no és com estar amb els com-panys parlant sobre qualsevol tema. Per fer teatre necessites concentració i ha estat fàcil amb la Claustre. El teatre és divertit, m’ha agradat molt aquesta experiència.toNi garcía gallego

La meva experiència fent teatre és difícil d’explicar. Quan després de

tant de temps assajant surts a l’es-cenari, carregada de nervis, l’única manera de treure-te’ls de sobre és

començant a parlar per acabar tan aviat com sigui possible i esperar que el públic adopti la cara que tenies pensada. Malgrat que hem hagut d’as-sajar moltes vegades fora de l’hora de teatre, l’any vinent espero fer-ne una altra vegada.aiNa iglesias

La veritat és que fer teatre per a mi és sentir-se lliure per improvisar

sobre l’escenari. És una sensació de ganes de saltar cap al públic que et mira. daNiel saNjuaN

L’ experiència que he tingut fent teatre ha estat molt positiva. M’ha

agradat formar part d’aquestes obres que hem fet, encara que en la segona no hem sortit tant, però igualment m’ha agradat molt participar-hi i mos-trar al públic el que hem après. Sens dubte l’any que ve tornaré a triar teatre com a optativa i ho recomano als qui hauran de triar el curs vinent. Us ho passareu molt bé, com nosaltres ens ho hem passat!júlia coldWell

A mi personalment, em va agradar sentir aquella sensació dels ulls

del públic clavats en nosaltres. Als assajos del ball, la Rosa Batalla, ens feia treballar molt perquè volia que tot sortís bé. Però el més important no era si sortia bé o malament sinó pas-sar-ho bé. El teatre és una cosa que tots els que tinguin la oportunitat de fer-ne, en facin. És molt divertit.edurNe goNzález

Les meves sensacions en fer teatre han estat molt bones. La experi-

ència de poder formar part d’un grup de teatre on et pots sentir lliure i amb confinaça amb la gent amb qui actues és bastant difícil de trobar. És clar que dins d’aquest grup de bones sensacions també hi han aparegut els nervis d’abans de l’actuació, les preocupacions per aquella típica frase que mai no aconseguies recordar, tot i que aquestes coses eren les menys importants. Porto tota la vida fent tea-

tre i, veient aquest experiència, espero continuar-ne fent l’any que ve.ítziar cloFeNt aNglÈs

Quan em van donar el paper de les optatives, vaig decidir fer teatre

ja que sabia que m’ho passaria molt bé, tant a l’hora d’assajar, a dalt de l’escenari actuant, buscant la roba, maquillant-nos, com a les classes. La primera obra va ser curta però va quedar molt bé. La segona obra vam fer petites interpretacions entre acte i acte. Aquesta optativa m’ha servit per expressar-me millor i deixar-me anar més, ja que jo sóc força tímida.isaura moNtull Fargas

La nostra part còmica de teatre en l’obra Melodia discordant ha ajudat

a donar ritme i a lligar les escenes de la llarga obra. Tots junts amb els de ter-cer vam fer una bona feina. Ens vam haver d’esforçar perquè tot requereix esforç. La meva experiència dalt de l’escenari va ser molt divertida, vaig riure i passar-m’ho tant o més bé que el públic. Dono les gràcies a la Rosa Batalla per ajudar-nos amb el ball i a la Claustre pels ànims i per fer que tot sortís genial. La veritat és que m’agra-daria tornar a repetir l’experiència.eVa torreNs

A mi m’ha agradat molt actuar en aquesta obra. La meva sensació

ha estat bona, m’he divertit i espero tornar a fer teatre l’any vinent. He de dir que m’encanta el meu grup de tea-tre, són molt divertits. Els nervis, els tenia la primera vegada que vaig fer l’obra però després no tant. És com si ja m’hagués acostumat. Espero seguir fent teatre tant de temps com pugui, perquè m’encanta.reBeca jiméNez

L’ obra ha estat divertida i nosal-tres col·laboràvem a posar el toc

còmic entre acte i acte. El públic es reia de nosaltres i amb nosaltres, però tot i així ens ho hem passat molt bé i em perdut més la vergonya i els nervis.lluc caNtóN

des de casa


recerca

TREBALLS DE RECERCA DELS ALUMNES DE BATXILLERAT Curs 2011-2012

LAURA ESTEFANÍA BUELVASEls nous models familiars

El meu treball de recerca s’em-marca dins l’àrea de Sociologia i, per això, l’ha tutoritzat el departa-ment d’Orientació. L’objectiu prin-cipal d’aquest treball era veure si les noves estructures familiars, que han sorgit durant aquest dar-rers anys, són millors o pitjors que els models de família que hi ha hagut a Espanya tradicionalment. Volia poder respondre aquesta incògnita, que és la hipòtesi prin-cipal del treball, el qual presento dividit en diferents apartats, tots pertanyents a la part teòrica del treball. Per a la part pràctica vaig passar un total de 95 enquestes, amb les quals pretenia comprovar si els plantejaments que feia eren veritables o falsos. El resultat del treball ha estat satisfactori i l’expe-riència m’ha ajudat molt de cara a futurs treballs d’aquest tipus.

ANNA OLIVÉDifferent languages acquisition in a multilingual Background

(Escrit en anglès) Les diferents llengües adquirides en un ambient multicultural és el tema del treball de recerca que he presentat. He analitzat quants idiomes s’aprenen en una família amb pare anglès i mare catalana i com s’aprenen. En el cas que he estudiat, els nens són trilingües, ja que aquí, a Catalunya, tothom és bilingüe, és a dir que sap català i castellà. També he estudiat quines parts té el cervell del llenguatge, la diferència entre adquisició i apre-nentatge i les teories de diferents lingüistes.M’ha agradat molt poder-lo realit-

zar, aquest treball, ja que he treba-llat amb nens i amb les llengües, cosa a què m’agradaria poder-me dedicar. I he après molt de tot el que he estudiat.

EVA ARTACHOEls somnis

El tema del meu treball són els somnis. Hi explico des de les funcions fisiològiques que afecten els somnis, passant per les mito-logies i els malsons, fins a arribar als estudis de Sigmund Freud i Carl Jung. En el marc empíric, per posar en pràctica els estudis del marc teòric, he aconseguit fer una entrevista a un psicòleg, el qual m’ha explicat els efectes que poden tenir els somnis en la nostra vida diària. També he pogut consultar un diari de somnis, del qual he analitzat somnis amb els mètodes de Freud i de Jung.

WILLIAM CARLOS VANHOUTLa psicologia i l’aprenentatge dels gossos

El meu treball de recerca tracta sobre la psicologia i l’aprenentatge dels gossos.Una investigació que va des de com podem aconseguir tenir un gos equilibrat, fins a plantejar com s’ensinistren els gossos de treball (guia, policia, socorristes…).La part pràctica ha consistit en una demostració de per què s’utilitzen unes determinades races de gos-sos a l’hora d’ensinistrar-les per a treballar. He fet també unes entrevistes molt emotives a persones que pateixen discapacitat visual.Ha estat, en definitiva, una inves-tigació que m’ha permès apreciar

de què són capaces les nostres mascotes.

LAURA DOMINGOLes adopcions i la seva integració

El meu treball de recerca ha tin-gut com a objectiu aprofundir en l’anàlisi de la integració, tant en la integració dels nens adoptats com en la de les famílies que adopten. Després de fer una introducció general sobre el tema de les adop-cions i de tot el seu procés, he ana-litzat com és la posterior adaptació d’un infant adoptat i quins factors la condicionen. Amb l’estudi d’un cas concret i amb la visita a un cen-tre d’acollida, he pogut comprovar com es viu una adopció, des de la primera trobada fins a l’escolaritza-ció. També he pogut conèixer algu-nes conductes i problemàtiques habituals dels menors adoptats, sempre partint de la convicció que cada cas és diferent.

EVA FERRERONSVida a la rereguarda durant la Guerra Civil espanyola

Aquest treball, com diu el títol, parla de com era la vida en els pobles que no estaven al front de la Guerra Civil: falta d’aliments, poca assistència a l’escola, bom-bardejos, visió de l’Església, recur-sos mèdics escassos... Miro d’ex-plicar-hi què va suposar la Guerra Civil a nivell polític i quin era l’estat psicològic de les persones que la van viure

POL MONTSERRATEl camí de l’exili

El meu treball de recerca s’ha basat, sobretot, en la recopilació

46

recerca


d’informació general --contrastada amb la informació més testimoni-al-- del que van ser els fets que pro-vocaren l’exili de molta gent des-prés de la Guerra Civil espanyola, i també de les vivències d’aquestes persones durant l’exili.El tema principal del meu treball ha estat, doncs, l’exili. M’he basat, pel que fa a la recerca d’informació més d’àmbit general, en pàgines web, en llibres, en retalls de revis-tes, etc. Però el meu treball, a més de presentar la informació essen-cial sobre què va suposar l’exili, recull alhora un seguit de testimonis d’exiliats, els quals expliquen per-sonalment les seves experiències i anècdotes. Em va agradar poder comptar amb aquests testimonis, ja que crec que així la informació general queda més ben contrasta-da. A més a més, amb l’aportació d’aquests testimonis, es percep la vessant més humana de l’exili. Podríem dir que és una manera de posar-li veu i cara, a aquesta època tan fosca de la nostra història.L’elaboració d’aquest treball m’ha donat peu a conèixer moltes més coses sobre aquest tema, que a mi ja m’apassionava. Un dels temes que m’ha interessat més ha estat el de la Maternitat d’Elna, per la labor que dugué a terme un seguit de gent voluntària amb la intenció d’ajudar moltes dones i nens que, en unes altres circumstàncies, no haurien pogut sobreviure. En conclusió, la recerca per a redac-tar aquest treball, la lectura de mol-tes entrevistes (fetes al llarg de molts cursos per alumnes del nos-tre institut als seus familiars que van viure la guerra i l’exili) i també les converses que jo mateix he mantingut amb diverses persones, han estat molt enriquidores per a mi, ja que tot plegat m’ha permès conèixer àmpliament el que van ser aquells fets i el que van representar per a la nostra societat.

LAIA GIRONÈSLa vida durant la postguerra

Durant gairebé sis mesos m’he dedicat a confegir el meu treball de recerca, en què concretament he estudiat els anys de la postguerra. No en sabia gaires coses i m’inte-ressava. Els punts més importants que vaig estudiar van ser: la dura repressió contra els vençuts, el nou sistema feixista que es va imposar i la manera com va canviar el dia a dia per la pressió de la censura. Fent aquest treball he arribat a la conclusió que els anys de la post-guerra van ser més durs que els de la mateixa guerra

MARTA FERRÉEstrenem! Creació d’un muntatge teatral

Víctimes és el títol del meu treball de recerca. Un treball que recull tota la documentació necessària actualment per a crear un especta-cle teatral i d’acord amb el que fan els professionals del panorama tea-tral català. Tot això era imprescindi-ble per a crear el muntatge teatral Víctimes, un espectacle creat amb textos del dramaturg Sergi Belbel i estrenat el dia 10 de setembre del 2011 al Teatre Principal de Valls, amb la col·laboració d’actors i actrius professionals i altres ajudants per tal que el projecte assolís un nivell professional, tal com l’objectiu del treball requeria. És, doncs, un tre-ball de creació i de col·laboració de molta gent darrere de l’escenari, des de la feina pública dels actors i actrius fins al muntatge de la llum i el so dels tècnics de l’espectacle.

OLGA RODRÍGUEZMón de gustos propis

El meu treball de recerca, Món de gustos propis, ha consistit a disse-nyar un nou habitatge, a reformar concretament un pis unifamiliar, de manera que quedi habilitat per

a uns nous estadants, una parella d’uns 45 anys, que vénen de l’es-tranger, amb una situació econòmi-ca elevada i que són molt moderns. En el meu projecte, un pis de quatre habitacions s’ha convertit en un pis amb molt d’espai, amb molta lluminositat i amb una única habitació. Això ho he aconseguit tirant envans a terra, parets que no suporten cap mena de pes. Aquest treball de recerca o més aviat de creació no l’hagués pogut realitzar sense l’ajut de professi-onals com ara un delineant, un aparellador, una dissenyadora d’in-teriors, i un tutor que n’ha anat fent tot el seguiment.

NEUS ESPEJOMirades que no miren: els nens autistes

Mirades que no miren és un treball de recerca sobre els nens autistes, nens que viuen dins una bombolla en el nostre món. La tria d’aquest tema va ser perquè molta gent creu saber què és l’autisme, però no és així. Per al treball he bus-cat molta informació i he arribat a la conclusió que l’autisme encara és una malaltia “nova”, la qual té un problema: no se n’ha trobat la causa. Per tant, si no se’n sap la causa, és molt difícil trobar el remei per a curar la malaltia.

ADRIÀ LÓPEZTecnologia de la fabricació del paper

Aquest treball, el tema del qual és la fabricació del paper, es fixa tant en el paper en si com en el paper tissú (una varietat del paper). Descriu el procés de fabricació d’ambdós, des que es comença a fabricar fins que es comercialitza.

JORDI ESPEJOLa cultura al carrer

L’objectiu del meu treball era com-

47

recerca


provar si es podia fer un estudi comparatiu entre la Festa Major de Sant Joan de Valls (festa lúdica) amb la Patum de Berga (festa reli-giosa).La conclusió a la qual vaig arribar és que, en el sentit més estricte de la paraula, la Patum és una festa incomparable amb cap altra. Malgrat tot, hi ha cert elements comuns, com ara el bestiari popular, que tenen precisament el mateix origen. També vaig valorar altres aspectes comuns a totes dues festes: la integració de la dona, la participació ciutadana i la importàn-cia que tenen per a la ciutat.

MARC MIQUELTècniques aplicades en l’estudi de les restes del rei Pere II el Gran

En aquest treball de recerca fem un viatge a través del temps, comen-çant per l’època del rei Pere II El Gran fins arribar a l’època actual, a la que ha permès d’aplicar les tècniques més sofisticades per a extreure el cos del rei Pere II de la seva tomba, ubicada al monestir de Santes Creus. La història, els estudis previs a l’obertura de la tomba, l’extracció del cos, les tèc-niques utilitzades per a fer-ho i els estudis dels teixits que portava són unes quantes de les principals curi-ositats que descobrim en aquest treball.

CLARA BARBERÀLes pensions

L’objectiu del meu treball de recer-ca tracta d’estudiar què són les pensions, els tipus de pensions que hi ha, qui les concedeix... És un tema de molta actualitat i per-sonalment, de cara a un futur, vull estudiar Treball Social o alguna cosa relacionada amb això. Com a part pràctica, m’he fixat en la població de Valls per analitzar les pensions que rep.

ELISABET CALBETIl·lusió per crear vida: La fecunda-ció in vitro

La reproducció és un dels pilars bàsics en les nostres vides, però l’esterilitat n’obstaculitza l’èxit. Davant d’aquest fet, una de les millors solucions actuals és la tècnica de reproducció assistida, la fecundació in vitro. La il·lusió per crear vida és el que principal-ment m’ha motivat a tirar endavant aquest treball. Concretament, el meu treball de recerca s’ha centrat en l’estudi de la tècnica des de tres punts de vista diferents: el científic, l’ètic i el social. A més a més, he volgut comprovar si la tècnica té un futur assegurat.

ALBA SOLÉL’educació del futur. La teoria de les Intel·ligències múltiples

Amb el meu treball el que pretenia era entrar a fons en la teoria de les Intel·ligències múltiples (IM) de Howard Gardner de manera teòrica i conèixer la seva aplicació pràctica en els centres escolars. D’una banda, en el marc teòric, he aprofundit en el concepte d’intel-ligència i en la mateixa teoria; d’al-tra banda, en el marc empíric, volia conèixer l’evolució de les intel-ligències en edats primerenques i les que predominen en les dues principals modalitats de Batxillerat del nostre institut. La teoria sosté l’existència de vuit intel·ligències en cada individu, fet que dóna l’oportunitat a moltes persones de sentir-se intel·ligents i valorades pel que valen.

RAMON MIRANDALa nutrició aplicada al rendiment esportiu

Aquest treball de recerca intenta aportar els coneixements essen-cials dins l’àmbit de la nutrició, un àmbit que moltes vegades sol

ser ignorat. L’objectiu principal és l’interès a aconseguir apropar la nutrició a l’exercici físic o a l’esport i observar si de veritat influeix en el rendiment esportiu, ja que em considero esportista i voldria apro-fundir en aquest tema.És important en aquest treball que s’acabi demostrant si els coneixe-ments teòrics de la nutrició es por-ten a la pràctica i si són, de veritat, favorables o no per a millorar el rendiment esportiu.

SERGI PUIGLa premsa vallenca durant l’èpo-ca de la Segona República (1931-1936)

El meu treball de recerca el vaig orientar cap a un aspecte molt concret de la història d’Espanya: la Segona República. Per tal d’estudi-ar-la a fons, vaig decidir de centrar la meva recerca en la premsa de Valls.Finalment, després de moltes hores, he aconseguit trobar la gran majoria de publicacions de l’època i n’he pogut estudiar els articles i els periodistes, tot sempre relacionat amb els fets que van transcórrer.

AMANDA PLAZAAbandonament i adopcions d’animals de companyia a Catalunya

Segur que no us sobta veure un gos perdut a la vora d’una carretera o un gat salvatge en un descampat del poble... Això passa perquè el problema de l’abandonament d’ani-mals de companyia ha esdevingut gairebé transparent als ulls de la gent, ja que cada cop és més habi-tual i ens hi acostumem. Malgrat tot, cada dia es fa mes greu, aquest problema, i és necessària una solu-ció efectiva. Aquesta és la raó bàsi-ca que em va decidir a triar el tema del meu treball de recerca. Per dur-lo a terme he analitzat tot el que influeix en el abandonament

48

recerca


d’animals de companyia, les con-seqüències que això comporta, la legislació vigent sobre aquest tema... i també he volgut analit-zar quines són les solucions que s’apliquen per resoldre aquest pro-blema. Per exemple, el d’impul-sar les adopcions. Tot això sense oblidar-me d’analitzar tots els cen-tres i totes les institucions que col·laboren fermament a disminuir els abandonaments.

ALBERT BENEYTOEl canvi climàtic

Estem parlant d’un treball de recerca de caire científic. No obs-tant això, també s’hi analitzen aspectes pràctics de tipus tecno-lògic i social. La hipòtesi principal se centra en dos aspectes, dels quals deriven els objectius: analit-zar la transcendència i l’evidència del canvi climàtic; i estudiar les conseqüències d’aquest canvi i una possible solució a l’abast de tothom. D’aquesta manera, hem dividit el treball en dos grans bocs: un primer bloc de coneixements, que planteja els fonaments de la recerca en si, encara que també porta una recerca força exhaus-tiva darrere; i un segon bloc de procediments, que recull majorità-riament la part pràctica i d’anàlisi del treball.

MERITXELL SALTÓReproducció de cèl·lules malig-nes: el càncer de mama

El meu treball de recerca sobre el càncer de mama (creixement anormal i desordenat de les cèl-lules del teixit) consta d’una part teòrica i d’una part pràctica.El treball de camp consta de tres parts. En primer lloc, a partir d’unes enquestes, he elaborat un seguit de gràfiques que m’han servit per a comparar-les amb la resta de Catalunya i verificar les dades

obtingudes. En segon lloc, a partir de les enquestes, m’he fixat en un conjunt de dones afectades per la malaltia i he donat més detall dels seus casos. Així he pogut compa-rar les semblances i diferències que tenen. En últim lloc, a partir d’un cas real, el de la meva àvia, he aplicat la teoria abans trobada a la pràctica, ja que és un cas que conec de prop.Finalment, he arribat a unes quantes conclusions, que són les següents: la mitjana de super-vivència ha augmentat i hi ha millors resultats de tractaments i detecció precoç del trastorn; no es fan revisions o mamografies tan sovint com caldria i hi ha un percentatge més elevat de dones que pateixen càncer de mama que no pas d’homes. En general, però, són els homes els qui pateixen més trastorns d’altres tipus.

ESTERA BADULESCUPlantes o fàrmacs, què preferei-xes? Estudi de cinc plantes medi-cinals de la comarca

El meu treball consisteix a buscar una alternativa als fàrmacs, les plantes. Per això he buscat les cinc plantes més abundants del nostre entorn. He fet una anàlisi profunda de cadascuna. He descrit cada planta, he buscat els seus components químics i, sobretot, les seves propietats medicinals. En la part pràctica he fet dos petits experiments amb algunes d’aquestes plantes. He comprovat l’eficàcia de la planta amb l’eficàcia del fàrmac que té la mateixa propi-etat que la planta. Ho he fet amb infusions de romaní i farigola i els seus respectius medicaments sin-tètics. A partir dels experiments, he analitzat els avantatges i els desavantatges de cada mètode de curar. Per tal de completar el meu treball he fet algunes enquestes i entrevistes. Un dels principals

objectius del treball era estudiar aquestes cinc plantes i utilitzar-les com a remei natural. Un altre objectiu era veure quin dels dos mètodes era el millor. Després de la meva petita experiència en aquest sentit, he comprovat que és molt millor fer ús de les plan-tes per a dolors petits que no pas prendre sempre pastilles. Cal no oblidar que les pastilles també són necessàries moltes vegades. En el treball recomano que procurem conèixer les plantes remeieres més senzilles del nostre entorn i que procurem fer un bon ús dels dos mètodes estudiats.

NATÀLIA BENETLeishmaniosis

El meu treball de recerca tracta sobre la leishmaniosis canina, una malaltia que afecta persones i ani-mals. Jo m’he centrat, però, en la malaltia quan l’adquireixen els gossos. La malaltia no neix per si sola dins de l’animal, sinó que la hi traspassa un mosquit. Pel que he pogut comprovar en el meu treball de recerca, hi ha molt poca gent que conegui aquesta malaltia i crec, en la meva opinió, que hi hauria d’haver més informació, ja que l’única cura es la prevenció.

MARIA CATALÀLa vida en tancar els ulls

El meu treball de recerca és un estudi que tracta del son, de la son i dels somnis. He dividit aquests tres temes en blocs diferents, en cadascun dels quals he anat expli-cant en què consisteix el son, la son i els somnis, respectivament. He estudiat també altres aspec-tes que s’hi relacionen: fases de la son, la narcolèpsia, l’insomni, el significat dels somnis, coses a tenir en compte per a dormir bé, etc. Amb el treball també he volgut contestar el gran ventall de preguntes que la gent es pot


recerca

plantejar i per a les quals ningú no sol buscar respostes.

ARIADNA VIVESJocs d’atzar i de probabilitat

El meu treball de recerca és una investigació sobre les edats i el sexe de la gent que juga a jocs d’atzar, quins són aquests jocs i per què la gent hi juga. També conté una part de recerca, on m’informo d’aquests jocs, de la història dels jocs d’atzar, dels casi-nos i dels matemàtics que van contribuir als estudis de la proba-bilitat. Com a conclusió principal vaig observar que la majoria de gent juga a les loteries diàries, però que tan sols un quart de les persones que vaig enquestar ha anat algun cop al casino a jugar.

MARTA PALLARÈSLa malaltia silenciosa

En la nostra societat, poca gent aprecia el sentit de la vista, ja que no és conscient que els ulls són la finestra que ens obre a la vida. I es confirma el fet que molta gent no hi és a temps, de curar o de frenar una patologia ocular. Aquest treball de recerca investiga una malaltia ocular, el glaucoma, que actualment és una de les princi-pals causes de ceguesa al món. A més a més evidencia la mane-ra silenciosa que té d’aparèixer i descobreix l’actual desconeixe-ment d’aquesta malaltia. A més d’estudiar que és el glaucoma, en el treball aprofundeixo en els dife-rents tipus de glaucoma que hi ha i estudio l’evolució d’alguns casos. També hi ha informació sobre com prevenir aquesta malaltia.

MARIO GONZÀLEZLes zeolites

Les zeolites són un grup de mine-rals molt important en la indústria actual.

Les seves característiques i pro-pietats, que deriven de la seva estructura, fan que tinguin un gran nombre d’utilitats, tant des d’un punt de vista industrial com des d’un punt de vista domèstic. Com a objectiu d’aquest treball de recerca, he sintetitzat zeolites al laboratori de la URV i he pogut comprovar una de les seves pro-pietats: l’intercanvi iònic. He ana-litzat la quantitat d’ions de calci que hi ha a l’aigua de Valls abans i després de ser tractada amb zeolites.

FRANCESC AUBIAEls noms dels carrers de Vallmoll en els segles XX i XXI

“Els noms dels carrers són un reflex dels canvis socials i polítics de cada època.” Aquesta és la con-clusió a la qual hom arriba després d’haver realitzat aquest minuciós treball de recerca. De fet, és un recull exhaustiu dels canvis de noms dels carrers del poble de Vallmoll des de principis del segle passat fins a l’actualitat, organit-zats en períodes històrics (Segona República, Franquisme, Transició i Democràcia) i contextualitzats de manera que es comprengui el perquè de cada canvi.

EDGAR GIEDRAL’efecte Pigmalió

El tema del meu treball no té res a veure amb la carrera que vull estudiar ni amb la feina que vol-dria fer en el futur. Simplement em semblà que era un tema curi-ós i en volia saber més coses. L’objectiu que em vaig proposar era comprendre al màxim possible aquest efecte i, si fos possible, aplicar-lo en la meva vida quoti-diana. Posant-lo en pràctica, és a dir aplicant-lo a la meva vida, he millorat en molts aspectes, espe-cíficament en l’àmbit esportiu, ja que practico un esport arriscat,

en el qual és necessari estar molt segur de tu mateix. En conclusió, aquest treball m’ha ajudat a acon-seguir objectius que probablement m’hauria estat una mica més difícil d’aconseguir, si desconegués tal efecte.

JOSEP RAMON MARQUÈSPer què volen els avions?

Fa dos anys quan em van pre-guntar sobre quin tema volia fer el meu treball de recerca i no ho sabia pas. Els avions, però, sem-pre m’han agradat, i per això vaig decidir-me per aquest tema. El treball, dins els límits d’un treball breu, està dividit en dues parts: una part més teòrica, en què pre-sento els principis bàsics d’aero-dinàmica i aeronàutica, i una altra part, més pràctica, en què aplico tots els coneixements adquirits en la part teòrica a la vida real. Un cop acabat el treball m’he adonat que ara entenc més bé el funcio-nament dels avions. A més aquest treball m’ha ajudat a aclarir les idees i a triar què vull estudiar el curs vinent.

GUILLEM MUÑOZThe modern special effects: The making of Avata

El meu treball, el qual vaig redactar en anglès, no tenia un sol objectiu. El que jo pretenia era conèixer l’evolució dels efectes especials en el cinema al llarg de la seva història i les tècniques utilitzades (exemplificant les modernes amb la pel·lícula Avatar). També pre-tenia millorar el meu nivell d’an-glès i fer una anàlisi sobre què és necessari per a dur a terme un projecte cinematogràfic com Avatar. Sincerament, el meu tre-ball de recerca m’ha ajudat molt a endinsar-me en el camp del cine-ma i a decidir què vull estudiar el curs vinent.


EDUARD VALLVÉEl món de la calçotada: escoltant totes les veus

Aquest treball és un recull d’infor-mació sobre aquesta festa gas-tronòmica que tantes visites rep cada temporada a Valls. Partint d’una sèrie d’entrevistes fetes a personatges que, per diferents motius, han contribuït d’alguna manera a fer del calçot i de la seva menja el que és avui en dia la calçotada, prioritzo, en el treball, quatre aspectes principals: la ves-sant històrico-artística, el renom sòcio-cultural, els restaurants --que participen del negoci que es genera-- i l’agricultura, que permet mantenir la tradició. Una petita síntesi permet teixir un “món” sencer al voltant de la calçotada. Em baso també en les veus dels fundadors de la calçotada per a explicar-lo, aquest “món”.

ANDREU DALMAUEvolució històrica i tècnica de la percussió

El meu treball de recerca estu-dia la percussió, més específi-cament la percussió d’aquests instruments: la caixa, la bateria, el xilòfon, la marimba, el vibràfon i les timbales. Els objectius del meu treball han estat: investigar la tècnica d’aquests instruments —mitjançant la teoria i la pràcti-ca—, donar exemples d’exercicis i donar a conèixer aquests matei-xos instruments

ÀLEX VALERIANODisseny d’un club de tennis eco-lògic

El meu treball consistia a arribar a fer un disseny coherent d’un club de tennis, sobretot tenint en compte l’ecologia. Aquesta prioritat l’he basada en la proba-ble dependència ecològica que hi haurà en el futur per no con-

taminar més el medi ambient. Així doncs, vaig elaborar el dis-seny d’un club nou i ecològic. Finalment, en les conclusions, volia respondre a si valia la pena o no fer aquesta inversió i si, al cap d’un quant de temps, aquesta inversió tenia algun rendiment. Vaig concloure que inicialment es necessiten molts diners, però que es recuperen en un període de temps raonablement curt.

JOAN FÀBREGASCreació d’una animació en 3D

Aquest treball de recerca expo-sa tots els passos que s’han de seguir per a realitzar una animació per ordinador en 3D (no per al 3D per veure el qual t’has de posar ulleres), des del guió il·lustrat fins a la mateixa animació. El treball ha estat realitzat mitjançant el pro-grama Blender, que és programari lliure. I l’animació explica com Jaume Huguet esdevingué pintor.

LLEONARD RUIZAigües grises

El treball consisteix en una mena de guia per a persones que vul-guin estalviar aigua en el seu habitatge, ja sigui per motius ecològics o per motius econò-mics, per a persones que vulguin saber si productes com el de Biogris surt a compte o no i, si surt a compte, quan tardarien a recuperar els diners. En resum, després d’explicar tota aquesta filosofia ecològica, explicant què és realment l’aigua i la importàn-cia que té, explicant i analitzant les enquestes realitzades i des-crivint detalladament el producte Biogris, el meu treball exposa les taules corresponents per a poder guiar tota aquella gent que, amb ganes d’estalviar, vol saber què s’ha de fer realment per a estal-viar aigua (ho podran consultar tenint en compte el seu habitatge,

la gent amb qui comparteixen l’ha-bitatge i segons la distància que hi hagi amb la caldera). El dilema és aquest: ¿comprar un producte que et regeneri totes les aigües potables malgastades per reutilit-zar-les un altre cop amb els seus costos corresponents o, simple-ment, procurar no malgastar l’ai-gua amb gestos com ara tancar l’aixeta quan toca o ser prudents a l’hora de consumir aigua?

ALBERT FORÉSProjecte d’ACS Institut Jaume Huguet

El treball Projecte d’A.C.S. – Institut Jaume Huguet pretén ser una simulació completament verídica d’un projecte per a la instal·lació de captadors solars per a l’escal-fament de l’aigua sobre la coberta del pavelló de l’Institut Jaume Huguet, que actualment es troba en fase de construcció. Aquest treball incorpora una primera part teòrica, que pretén introduir el lector en el món de les energies alternatives i, específicament, en el de l’energia solar; i una segona part, més tècnica, que engloba els apartats de càlculs, de pressu-post, de viabilitat i de plànols.

DAVID PUIGL’electropneumàtica. Disseny i creació d’una maqueta pneumà-tica

La hipòtesi inicial del meu tre-ball és poder arribar a compondre màquines pneumàtiques comple-xes, com les que s’utilitzen a la indústria, passant prèviament per l’estudi teòric del món de la pneumàtica i, el més important, la creació de la maqueta. El principal objectiu és assolir exitosament la teoria referent a l’electropneumà-tica per ser capaç de dissenyar i crear una maqueta pneumàtica pròpia, íntegrament dissenyada per mi. Concretament es tracta

recerca


recerca

d’un futbolí adaptat a les meves possibilitats. En comptes de tenir 22 jugadors, en té tan sols dos, que són els porters. En una mena de duel entre tots dos, defensen la porteria i alhora ataquen xutant a la porteria contraria. El moviment s’aconsegueix gràcies al treball de l’aire comprimit en els diferents pistons, mentre que l’electricitat en determina l’activació mitjan-çant polsadors.

SERGI CANELAEl món dels videojocs

El meu treball, tal com el seu títol indica, està dedicat als videojocs. Consta d’una part teòrica, on expli-co la història dels videojocs, els gèneres i moltes altres caracterís-tiques. I, després, la part pràctica, la més important, que s’ha basat en la realització d’un estudi repre-sentatiu de l’ús dels videojocs en la societat actual, mitjançant enquestes, els resultats de les quals he resumit en gràfics per a analitzar-los. Finalment, dins el bloc pràctic, també hi vaig englo-bar la creació d’un petit videojoc amb el programa Scratch.

CLARA GAVALDÀDrogues en la medicina

El meu treball de recerca exposa una visió global de les drogues, és a dir un coneixement general del tema, incloent-hi la definició, la història, tot tipus de classifi-cació i fins i tot abasta la ves-sant més social. Per altra banda, també he aprofundit en l’àmbit de la medicina. Concretament, en l’àmbit farmacèutic, han quedat esmentats i mínimament definits els diferents aspectes de la farma-cologia. Finalment he dut a terme un interessant treball de camp, efectuat al laboratori i basat en les reaccions químiques de diversos medicaments, en els quals hi ha continguts principis actius de dro-

gues emprades en el camp de la medicina.

JÚLIA PIQUÉExpressar ajuda a créixer

L’educació és un tema d’actualitat. El meu treball de recerca s’ha cen-trat sobretot en la manera d’ense-nyar als nens de 6 a 12 anys. Què ajuda més a un nen d’aquesta edat: un llibre o deixar-li la llibertat d’experimentar? Amb el meu treball he intentat demostrar que la llibertat del nen és un factor molt important en el desenvolupament de la seva pròpia personalitat. Per fer-ho he treballat amb l’expressió corporal, sovint un concepte poc entès. La part pràctica del meu treball es basa en la programació d’una activitat extraescolar de teatre, mitjançant la qual intento justificar la importància de treballar l’ex-pressió corporal.

ARNAU PARÉSBarreres arquitectòniques a Valls

El meu projecte ha consistit en l’estudi de l’accessibilitat en els carrers i en els edificis importants d’una zona concorreguda del cen-tre de Valls. Així, doncs, mitjançant un treball de camp, he detectat totes les barreres arquitectòniques que dificulten el desplaçament de discapacitats, i he arribat a unes conclusions sobre l’estat, en gene-ral, d’aquesta zona, i alhora, en concret, de cada divisió establerta en aquesta. A part d’això, he apro-fundit teòricament en el camp de les barreres arquitectòniques i en el món de l’accessibilitat.

ORIOL HURTADOLa física en el món del futbol

El principal objectiu del meu treball era trobar alguna manera d’expli-car com un xut de falta, depenent d’unes condicions determinades,

sempre entra dins la porteria fent gol. Em vaig basar ens els xuts de falta del jugador Cristiano Ronaldo. Concretament en dos xuts iguals, però en un la pilota entrava a la porteria i, en l’altre, no hi entrava. El treball anava encaminat a trobar les diferències físiques entre els dos xuts que aparentment eren iguals. Els resultats van ser posi-tius i vaig poder trobar les diferèn-cies. Vaig poder saber, doncs, que si aquell xut se es fa amb unes condicions determinades, sempre entrarà dins la porteria.

POL MARTÍNEXCases prefabricades. Substituiran les cases convencionals?

Jo vaig proposar-me fer el treball de recerca sobre un tema que estigués relacionat amb els estu-dis que vull cursar en un futur, els quals estan lligats a la construcció. Vaig buscar noves innovacions en aquest àmbit i em vaig voler fixar en la construcció de cases prefa-bricades, que em sembla un tema que tindrà molta importància en el futur. En el meu treball explico com es construeix aquest tipus de cases i quins són els materials més emprats. Finalment, comparo el pressupost d’una casa conven-cional i el d’una casa prefabricada. Concloc que les cases prefabrica-des donen més avantatges en la relació qualitat/preu.

ADRIÀ DE TUDÓCom influeix la meteorologia en la verema i en la posterior elabo-ració del vi?

Aquesta és la pregunta sobre la qual es basa el meu treball de recerca: com influeix la meteoro-logia en la verema i en la posterior elaboració del vi? Després d’haver analitzat les darreres veremes de la família de Tudó i d’haver-les contrastades amb la meteorologia anual de la zona, arribo a una con-


recerca

clusió de com hauria de ser l’any perfecte, meteorològicament par-lant, per a obtenir una collita i uns vins òptims.

MAR AUBIAQuè hi ha sota els nostres peus?

El meu treball pretén extreure la rica però poc coneguda història minera de l’Alt Camp. A més a més, busca comprovar la desco-neixença que té la població sobre aquests trets culturals de la nostra terra.

JORDI PASCUALLa ludopatia: molt més que una addicció

En el meu treball he volgut par-lar de l’addicció al joc (apostes, màquines, on line…). I he pogut detectar quins són els efectes i les conseqüències que causa aquesta malaltia, gràcies a la visita que vaig fer a l’associació Jugadors Anònims. Realment, mai no hagués pogut imaginar les con-seqüències negatives que com-porta la ludopatia, ja que no tan sols afecta el mateix individu, sinó que també afecta familiars, amics, parella, companys de feina... Vaig poder conversar amb per-sones que estan intentant sortir d’aquest problema. L’experiència em va impactar molt, sobretot quan diverses persones van reco-nèixer que no tan sols tenien problemes amb el joc ,sinó que també els tenien amb altres subs-tàncies, però que curiosament els feia mes vergonya reconèixer la primera addicció que no pas la segona.

GEORGINA CANELA “La eléctrica del Gayá”. Els ini-cis de l’electrificació del Pla de Santa Maria

Les hipòtesis-preguntes del meu treball de recerca principalment

són: Com es va electrificar el Pla de Santa Maria? Quina empresa subministrava la llum elèctrica? També faig una recerca en l’àmbit de Catalunya fins a centrar-me en el Pla de Santa Maria.Els objectius que em vaig marcar en un principi van ser: aconseguir documentació sobre l’arribada de l’enllumenat públic a Catalunya, Tarragona, l’Alt Camp i El Pla de Santa Maria; i elaborar una maque-ta per a buscar l’autosuficiència en la generació d’electricitat.Un cop realitzat el meu treball de recerca puc dir que els objec-tius marcats han estat complerts. Aquest treball m’ha ajudat a conèixer una mica més l’àmbit de l’electricitat.

ADRIÀ BOLTÀLa comunicació

Vivim en el món de les comunica-cions. Les relacions amb els altres són imprescindibles en el nostre entorn diari, tant amb els amics i amb la família com amb la gent de la feina. L’objectiu del meu tre-ball de recerca ha estat estudiar el llenguatge no verbal que fem servir quan ens relacionem amb els altres. El llenguatge no verbal representa més d’un 80% de tota la comunicació que transmetem. No som gaire conscients d’aques-ta realitat actual que afecta direc-tament el nostre dia a dia.

BLANCA CARTANYÀRendiment escolar i esmorzar

L’objectiu del meu treball de recer-ca era descobrir i demostrar si l’esmorzar influeix realment o no en el rendiment escolar i en el rendiment físic. Per això em vaig centrar en els alumnes de 6è de primària de sis centres escolars de Valls.A l’hora de plantejar el treball, primerament vaig contactar amb un dietista, amb el qual em vaig

poder informar sobre el tema i obtenir informació per a la teoria. A partir d’aquí, vaig elaborar la part pràctica, que va constar de tres proves: una de matemàtica, una altra de raonament i una altra de física, les quals vaig passar als alumnes de 6è, un dia que havien esmorzat i un altre dia que no havien esmorzat.Un cop analitzats tots els resul-tats, vaig constatar que esmorzar --i no pas esmorzar menjant qual-sevol cosa, sinó esmorzar ade-quadament-- influeix tant en el rendiment escolar com en el físic. Si tots els alumnes tinguessin uns bons hàbits alimentaris i esmor-zessin adequadament, obtindrien més bons resultats acadèmics.

SERGI EGEAUn nou concepte de salut. Teràpies complementàries

L’objectiu d’aquest treball de recerca és aprofundir el coneixe-ment de diverses teràpies natu-rals, viure la part humana de tota la gent que fa aquesta feina. He volgut saber quina és la respos-ta de l’ésser humà davant d’una malaltia i comprovar que, sense deixar totalment de banda la medicina convencional, també es poden trobar solucions als proble-mes de salut en el gran ventall de la medicina alternativa.


et recomanem

SkATEL’skate és un esport de risc, però a mi m’agrada molt de practicar-lo. És un esport que t’obliga a aprendre trucs contínuament: fer-lo girar, etc. A més a més, practicar l’skate m’ha fet adonar que, si vols aconseguir alguna cosa, t’has d’esforçar per a aconseguir-la, que les coses no són fàcils, ni en l’esport ni en cap altre àmbit. L’esforç és sempre imprescindible. El meu avi sempre deia: “L’únic lloc on l’esforç va abans que el treball és en el diccionari.”

MarCel esteve - 3r ESO

FUTBOL FEMENÍRecomano el futbol femení a totes aquelles noies a les quals sempre els ha agradat el futbol i que no han tingut mai l’oportunitat de jugar-hi. A Valls, l’Escola de Futbol ha presentat un projecte molt interessant per al futbol feme-ní. Hi participen des de noies que juguen a 2ª nacional fins a noies que acaben de començar. Animeu-vos, noies, que ens ho passarem molt bé.

Berta lasCuevas - 4t ESO

PATINATGEEl patinatge és l’esport més divertit que he prac-ticat. Per això el reco-mano. És un esport que et convida a desafiar la gravetat. I ofereix una

gran varietat de modalitats, a part de les tradicionals competicions en parelles, en grup o individuals. Apunta’t a fer patinatge! Et divertiràs molt!

evelin Hernández - 4t ESO

EXCURSIONSQUERALBS-NÚRIAAnar a peu des de Queralbs a Núria (la vall de Núria) trobo que és una excursió molt reco-manable. Es tracta d’una ruta molt bonica i inte-ressant, en què traspas-ses ponts, veus cascades d’aigua i tot el paisatge és realment preciós. Per mi, el millor moment és quan arribes dalt de tot i veus la vall de Núria als teus peus. Val a dir que és una ruta força dureta, però les vistes que ofereix recom-pensen tot l’esforç que cal destinar-hi.

núria Gironès

3r ESO

MONTAGUTAneu al cim del Montagut! Montagut és situat al muni-cipi de Querol, a l’Alt Camp. Al peu de la muntanya hi trobareu l’església de Sant Jaume de Montagut. S’hi pot arribar amb cotxe. Des de l’església s’ha d’agafar un caminet que puja fins al cim. Cal caminar durant vint minuts, més o menys. El panorama que ens espera és molt i molt bonic, perquè dalt del cim del Montagut es veu des del delta de l’Ebre fins als Pirineus. I, si el dia és prou clar, es pot arribar a veure Mallorca.

neus santesMases

4t ESO

ESPORTS


et recomanem...

RÀDIO

TU DIRàSUs recomano que escolteu el programa Tu diràs, un pro-grama d’esports que fan a l’emissora RAC1, de dilluns a divendres i de 23:00 a 1:00 de la nit. A mi m’agra-da perquè parla de l’actu-alitat esportiva del futbol, de motociclisme, de tennis, de F1, de bàsquet i d’altres esports. El programa el pre-senta Joan Maria Pou i cada dia té tertulians diferents.

serGi tondo - 3r ESO

FLAIX.FML’emissora Flaix.fm emet molta música House, una música que a mi m’agrada especialment. I us la recomano. Quan l’escolto, encara que no ho sembli, em relaxo i m’oblido de moltes coses que no m’agraden. D’altra banda, és també una emissora molt popu-lar. L’escolta força gent. Els qui hi treballen, a més a més, són gent agradable i divertida. A part de la música, també refereixen notícies sobre l’actualitat i informen de les festes Flaix.fm que programen.

LA CoMPETènCIALa competència és un programa humorístic inspirat en l’actualitat. L’emeten a RAC1. Els locutors principals són els Òscars (l’Òscar Andreu i l’Òscar Dalmau). L’Òscar Dalmau presenta també el programa El gran dictat. Els dos Òscars, amb algun altre col·laborador, són els responsables d’aquest programa de ràdio tan divertit, La competència, en què intervenen personatges coneguts i també personatges inventats (com el Mohamed Jordi, l’Angelines, el Jean Pierre...). Jo el recomano perquè escoltant-lo tens garantit que riuràs i que t’ho passaràs genial.

anna vallvé - 3r ESO

WEBSwww.quo.esUs voldria recomanar la web www.quo.es, que és la versió digital de la revista Quo. S’hi poden llegir molts reportat-ges, sense haver-s’hi de subscriure. Reportatges sobre temes de psicologia, d’història, d’astrologia, de tendènci-es, de robòtica, de curiositats... I molts temes més! No són articles fets tan sols per informar i obtenir dades, sinó que també són divertits i curiosos. Hi apareixen moltes imatges, vídeos i exemples. D’altra banda, tothom hi pot enviar les seves preguntes, les quals respondran experts en el tema. Si es tracta de consultes interessants es publi-caran a la revista Quosuntas.

núria MerCadé - 4t ESO

www.grooveshark.comgrooveshark.com és una web que ofereix un sistema molt similar al del programa Spotify, ja que també hi pots escoltar música. Amb grooveshark no cal descar-regar cap programa. A diferència del pro-grama Spotify, a la web grooveshark no necessites cap perfil per a escoltar el que et vingui de gust. Aquesta web també la trobes en català i no hi ha límit per a les vegades que escoltis música, límit que sí que hi ha en el programa Spotify. Tampoc no hi ha tanta publicitat.

Genís Ceballos - 3r ESO


et recomanem...

Com un miratge, de Maria Mercè Roca

Com un miratge convida a recordar els estius més bonics de la teva vida. Els protagonistes són una parella que passa l’estiu en un poble petit. Hi viuen unes quantes experiències que els faran pensar molt i ser més adults del que són. Aquest llibre me’l vaig comprar per Sant Jordi del 2011 i, de tant que em va agradar, el vaig llegir molt ràpid. És molt ben escrit i molt bonic.

Jana olivé - 3r ESO

LLIBRESMón groc,d’Albert Espinosa

Món groc és un llibre que perso-nalment m’ha agradat molt. D’una banda, m’ha agradat perquè l’autor és Albert Espinosa i també perquè he vist que és un d’aquells llibres que, quan el comences, ja no pots parar de llegir-lo. Tracta de la vida d’Albert Espinosa, de quan va tenir càncer. I està basat en la sèrie tele-visiva Polseres vermelles. L’Albert Espinosa explica moltes coses que li van dir i molts consells que li van donar en la vida diària a l’hospital. Ell va aplicar aquells consells a la seva vida quan tenia càncer, però, en realitat, són consells que servei-xen per a sempre i per a tothom.

El secret del meu turbant, de Nadia Ghulam i Agnès Rotger

A mi m’agrada molt llegir. Especialment m’agraden els llibres que expliquen his-tòries humanes, històries que són reals, històries de gent que ha viscut situaci-ons molt dures. Trobo que aquest tipus de llibres valen molt la pena de llegir-los. En concret us recomano El secret del meu turbant. Explica la vida d’una nena afganesa que, quan era petita, es va quedar sense casa i sense bona part de la seva família per causa d’una bomba. A més a més, la bomba li va deixar la cara deformada i va haver de fer-se pas-sar per un home per poder treballar i no morir-se de gana. Realment és un llibre molt commovedor.

zeus Parès - 3r ESO

El vigilant del camp de sègol, de J. D. SalingerEl vigilant del camp de sègol és una novel·la de l’escriptor J. D. Salinger, publicada l’any 1951. Explica el retorn d’un adolescent, Holden Caulfield, des de l’internat de Pencey (d’on ha estat expulsat) fins a Nova York, on viu la seva família. Els seus pares no saben que ha estat expulsat ni tampoc que ha tornat a Nova York. Holden és un jove que té greus problemes de relació i algun tret psicòtic. És un exemple de l’angoixa que viuen els adolescents inadaptats.

aaron araCil - 3r ESO


et recomanem...

GRUPS MUSICALSVIOLADORES DEL VERSOUs vull presentar un grup de rap bastant famós que és el grup Violadores del verso. Són tres cantants, Kase O, Hate i Livico; i un dj., R de Rumba. Van començar a cantar l’any 1998 amb el disc Violadores del verso, amb què, d’una manera o altra, es presen-taven. Han tret un disc quasi cada any fins a l’any 2006. Aquell mateix 2006 van començar a fer gires per Espanya i ara són un dels grups més escoltats. Us recomano que l’escolteu si us agrada aquest estil de música.

Xavier BiGnell - 4t ESO

OBRINT PASSi us agrada la música en cata-là, si us agrada l’skà, si sou inde-p e n d e n t i s t e s , antifeixistes, no racistes... Obrint pas és el voste grup. Els d’Obrint pas són uns joves valencians que lluiten per la terra lliure, per aconseguir un futur més digne i, sobre-tot, perquè els pobles estiguin units. Una de les seves cançons més conegudes és La flama, la qual es va fer servir per al lipdub per la independència i que va aconseguir el world rècord de gent participant en un lipdub. Obrint pas ha anat a fer gires pel Japó, a Alemanya, al país Basc, a Galícia... Us el recomano, aquest grup. Si l’escolteu, us agradarà!

FOUNTAINS OF WAYNEUs recomano un grup de música que es diu Fountains of Wayne. És una barreja entre el pop i el rock. Fa cançons que s’enganxen molt. Especialment us recomano el disc Welcome Interstate Managers, que és un dels seus grans èxits, des-prés d’Utopia Parkway, que perso-nalment no m’agrada tant.

Pau Güell - 3r ESO

AVENGED SEVENFOLDVull recomanar un grup de música que per a mi és molt especial. Es tracta del grup Avengeg Sevenfold. L’integren: Matt Shadows (veu), Synyster Gates (guitarrista principal), Zacky Vengeance (guitarrista), Jhony Christ (baix) i Arin Ilejay (bateria). Aquest grup va comen-çar a actuar l’any 1999 a Huntington Beach (Califòrnia). Inicialment eren una banda de metalcore, sobretot en els seus primers àlbums: Waking the Fallen i Sounding the Seventh Trumpet. Més tard van fer City of Euil, més pro-per al Heavy metal. També van treure Avenged Sevenfold, semblant a City of Euil. El seu darrer àlbum, a parer meu, és el millor: Nightmare. El van fer en honor al seu bateria mort, The Rev. Gràcies a aquest grup, molts dies tris-tos es tornen més alegres.

Gena Costa - 4t ESO


et recomanem...

A TRES METRES SOBRE EL CEL

Recomano aquesta pel·lícula a tothom qui no l’hagi vista, ja que considero que és una història molt bona. Està basada en el llibre de Federico Moccia, un llibre que porta el mateix títol que la pel·lícula, llibre que també recoma-no. Explica la història d’amor entre la Babi i l’H (Step al llibre), que viuen en dos mons completament diferents i intenten superar les barreres que hi ha entre ells. Ella estudia en una escola privada i és una estudiant model i ell, en canvi, és un noi rebel que sempre es posa en problemes. La seva història us farà estar a tres metres sobre el cel.

Judit sans - 4t ESO

PEL·LÍCULES

LA PIEL QUE HABITO

Recomano la pel·lícula La piel que habito, que explica la reacció del doc-tor Ledgard davant una pell quasi perfecta, que hagués pogut salvar la seva dona, la qual va morir cremada. Ledgard està una mica obses-sionat en aquests idea i això el porta a fer coses no gaire correctes. Crec que és una pel·lícula sorprenent. A mida que va avançant vas descobrint el perquè de moltes coses, per a les quals abans potser no tenies resposta. El director de la pel·lícula és Antonio Banderas. S’estrenà l’any 2011 i figuren en el repartiment, entre altres, Antonio Banderas, Elena Anaya i Marisa Paredes.

èlia farGas - 3r ESO

REVISTESkERRANG

La meva recomanació és la d’una revista anomenada Kerrang, de gènere rock/heavy. Dins la revista podem trobar informació sobre els pròxims discos que sortiran dels grups d’aquest gènere. Hi fan concursos i fins i tot hi reprodueixen pòsters d’alguns grups. Hi publiquen les darrers notícies dels grups més famosos. Hi fan constar els dies dels con-certs, hi publiquen entrevistes, hi promocionen jocs que ens poden agradar... Per exemple, hi podem trobar infor-mació sobre grups com Evanescence, Blink 182 o Avenged Sevenfold, de gènere anglès; o de gènere espanyol, com Lobesia, Extremaduro o Amnesia.

Cindy aCosta - 4t ESO


et recomanem...

TELEVISIÓ

ALTRES

APM?

Recomano un programa televisiu català, un pro-grama humorístic per a tothom, l’APM? S’emet cada dimarts pels volts de les deu del vespre durant vint minuts. I el diumenge es fa una repassada després del telenotícies o de la programació especial. És un humor que es basa en retalls d’altres programes, retalls que, tot junts, adquireixen un sentit graciós per al públic en general.

Pau tarrés - 3r ESO

POLSERES VERMELLES

És una sèrie televisiva de 13 capítols, creada per Albert Espinosa i que es va emetre per TV3. Tracta d’una colla de nois i noies, més o menys de la nostra edat, ingressada, per diferents motius, en un hospital. Cada personatge té una histò-ria pròpia, una situació personal que ha anat conformant alguna malaltia (càncer, anorè-xia...). Viuen diverses aventures dins del seu món, que és un hospital. És una sèrie bastant interessant i estaria bé que la miréssiu, per-què s’hi destaca el valor de l’amistat i de la companyonia, les ganes de viure que tenen els nois i l’esforç que han de fer per a superar els problemes que els donen les seves malal-ties. Veient la sèrie t’adones que hi ha nois i noies que viuen situacions molt dures, però que fan tot el possible per a superar-les.

laia rey - 4t ESO

PLATJA A L’HIVERN

M’agradaria animar-vos a anar a la platja a l’hivern, a treure-us les sabates i els mitjons i a ficar els peus dins de l’aigua freda, a notar com l’aigua freda passa per damunt dels dits i lentament sorgeix una sensació que arriba a tot el cos, una sensació molt estranya. Diuen que això és bo per a la circulació. Però a mi m’agrada per aquesta sensació que dic, que és tan difícil de descriure, però que és fenomenal. No sé com descriure tampoc la sensació de tenir els peus freds, però cap ganes de posar-los dins de les sabates. Potser noto tant aquesta sensació perquè faig servir molt els peus amb l’esport que practico, el patinatge. Sigui com sigui, us convido a experimentar aquesta estranya sensació que a mi tant m’agrada.

natàlia Medina - 4t ESO

GOSSIP GIRL

La sèrie televisiva Gossip Girl és narrada per una blogger (una noia) que no se sap qui és. La història gira al voltant d’uns joves privilegiats de l’al-ta societat del barri Upper East Side de Manhatan, a Nova York.És una sèrie dels Estats Units. L’han passada durant quatre temporades i estant gravant la cinquena. Cada capítol dura aproxima-dament quaranta minuts. La sèrie ha estat creada per Josh Schwartz i Stephanie Savage. És narrada per Kristen Bell i els principals actors són: Leighton Meester, ED Westwich, Pen Badgley, Chace Crawford, B. Lively. Kelly Rutherford i Matthew Settle.

eulàlia BalaGueró - 3r ESO

LA BIBLIOTECA DE VALLS

La biblioteca és un edifici públic que acull gent de totes les edats. La reco-mano perquè és un lloc on s’està en silenci i on és més fàcil assolir un nivell de con-centració. Tothom hi pot fer la feina que li toca, correcta i ben presentada. Res no et distreu, a la biblioteca. S’hi pot anar en grup i així treballar una mica conjuntament, respectant, això sí, el silenci. Ara com ara, la biblioteca de Valls ha quedat petita. Hi ha poques taules d’estudi. Francament no s’hi cap. Aquest problema se solucionarà quan obrin la nova biblioteca de Ca Creus. Sigui com sigui, la biblioteca és un molt bon lloc d’estudi per als alumnes de 4t d’ESO, de Batxillerat i de la Universitat.

Gisela vilà - 4t ESO

.Editorial 3

.rEportatgE 4 Carpe diem. El temps dels joves

.EntrEvistEs 9 Gerard Barrabeig Sergi Gavaldà Sandra Garcia

.diàlEg 15 Col·leccions de cromos. Quines col·leccions de cromos tens fetes o fas? Quines t’agradaria fer? Per què?

.opinió 21 L’art del carrer: els grafits. El futur professional dels joves d’avui L’esperança de vida en el segle XXI La sàtira política a TV3 Les noves tecnologies han de canviar també els mètodes d’estudi? Avantatges i inconvenients de les prestacions de la telefonia mòbil La incorporació de la robòtica en la vida quotidiana al llarg del segle XXI Valoració del moviment dels indignats Vària

.dEs dE casa 38 II Jornades Joves i Empresa L’institut va a la neu L’institut torna a completar amb èxit el Camí de Sant Jaume Hem estat a Anglaterra Jornades Culturals Inquietud pel teatre

.rEcErca 45

.Et rEcomanEm ... 53 Excursions Esports Ràdio Webs Llibres Grups musicals Pel·lícules Revistes Televisió Altres

Joan FoguetJudit González de HerediaAntoni M. MarsalJesús MorenoClaustre PallarèsM. Neus SalvatAnna SansJosep M. SoléNúria Ventura

EQUIP DE REDACCIÓ

DISSSENY I MAQUETACIÓNou Silva Equips, SL www.silvaequips.es

IMPRIMEIX: ANFIGRAF

D.L. T-343-2005

EDITA

IES Jaume Huguet·Antiga Escola del TreballC. Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938 Fax. 977 612 565correu electrònic: [email protected]: www.iesjaumehuguet.catAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 938

índex

FOTOS PORTADA

Fotos guanyadores del V Concurs de Fotografia mediambiental de l’Institut: Categoria 1 - Genís CeballosCategoria 2 - Anna OlivéCategoria 3 - Candela Martí

PERE MIALET I RABADÀ

(Valls,1900-Barcelona, 1968)Periodista i literat. D’escriptura fàcil, planera i irònica, va conrear una gran quantitat de gèneres literaris (poesia, con-tes, narracions, novel·la, teatre, periodisme), entre els quals destaca el periodisme, gènere en què demostrà que no tans sols tenia vocació, sinó un gran, ofici.

Malgrat tot, el nom de Pere Mialet, com el de tants altres, no sovinteja en les llistes dels grans periodistes catalans dels anys vint i trenta del segle XX, i tanmateix el periodis-me d’aquella època deu molt als Pere Mialet que donaren sentit, substància i contingut a la premsa de Barcelona i, molt especialment, a l’efervescent premsa local i comarcal catalana de l’època. Al llarg de la seva vida Pere Mialet col·laborà en una cinquantena de capçaleres diferents, entre les quals sobresurten, a Valls, Pàtria i Acció Comarcal, on destacà com a polemista hàbil i incisiu, i a Barcelona, L’esport Català, La Nau, L’Opinió, Mirador, La Publicitat i La Humanitat.

Paral·lelament al perodisme anà desenvolupant una ves-sant de creació literària, de caràcter popular, amb especial dedicació als contes i a la novel·la curta, generalment basa-da en l’experiència personal.

Pere Mialet ocupa, a més a més, un espai de singular rellevància en el teatre català de la postguerra, en particu-lar en el que afecta el teatre amateur, el qual, si tenim en compte que en aquells moments era pràcticament l’únic que popularment i socialment existia, ens adonarem del gran d’interès que tingué la seva obra.

Del llibre Pere Mialet i Rabadà (1908-1968). Periodista, narrador i comediògraf. Josep Marti Baiget. IEV “Estudis Vallencs”, 2005

Caricatura de Pere Mialet feta pel vallenc Ignasi F. Yquino. Any 1930.

Arxiu Pere MiAlet

PERE MIALET I RABADÀ · 2018-07-09 · altres. Fer exercici fa que el cos es mantingui en un estat...

Documents

Transcript of PERE MIALET I RABADÀ · 2018-07-09 · altres. Fer exercici fa que el cos es mantingui en un estat...