Departament de Visual i Plàstica. 1r d’ESO. Institut Martí Dot.

Tema 1. Pàgina 1

Tema 1. La percepció de la forma.

1.1 Percepció pràctica i percepció estètica. La percepció és la facultat de rebre estímuls dels sentits i transformar-los en informació.

La percepció pràctica La percepció pràctica es caracteritza per ser d’utilitat en la nostra vida diària. El primer que fem quan entrem a comprar en una botiga desconeguda és fixar-nos en les coses que ens proporcionen una informació útil per aconseguir el nostre objectiu: localitzem els carros o els cistells per dur la compra, llegim els rètols i símbols que ens orienten per trobar els productes que trobem i ens fixem en el comportament dels altres compradors. Això demostra que la nostra percepció és selectiva, que ens fixem només en allò que ens és útil en cada moment.

La percepció estètica Quan anem a un museu i observem una obra d’art la nostra percepció pràctica també actua, ja que el primer que fem és reconèixer els elements que la formen, és a dir: el tema. Però immediatament desprès la nostra percepció canvia i passa a ser estètica. Comencem a fixar-nos en els colors, les formes, les textures, les sensacions que ens produeixen cada una, etc. Aquest tipus de percepció es caracteritza per.

Tendir a ignorar el nom i la utilitat de les coses. Fixar-se en les qualitats visibles: formes, proporcions, colors, textures. Desvetllar sensacions, idees, i sentiments que només poden expressar-se

amb adjectius.

Activitat 1: La percepció estètica

Quan els artistes prenen un referent de la realitat per convertir-lo en una de les seves obres trien els colors, les textures i les formes per tal de transmetre’ns les emocions i sentiments que aquest referent els evoca. Fixa’t en aquestes tres interpretacions de la torre Eiffel de Paris, Cada pintor va tenir una percepció estètica diferent d’aquesta construcció. Associa a cada obra un dels adjectius de cada parella que la descrigui. Després, compara la teva tria amb la dels teus companys i companyes i mira’n el grau de coincidència.

Departament de Visual i Plàstica. 1r d’ESO. Institut Martí Dot.

Tema 1. Pàgina 2

1. Marc Chagall, La torre Eiffel, 1939.

3. Nicolas de Staël, La torre Eiffel, 1954.

2. Georges Seurat, La torre Eiffel, 1889.

Departament de Visual i Plàstica. 1r d’ESO. Institut Martí Dot.

Tema 1. Pàgina 3

Adjectius

1

2

3

Ple / buit

Càlid / fred

Clar / fosc

Enèrgic / delicat

Simple / complex

Realista / fantasiós

Modern / antic

Vulgar / elegant

Divertit / seriós

Original / tòpic

Vibrant / serè

Pla / profund

Estàtic / dinàmic

1.2 Forma i grandària.

La forma, el contorn i la silueta. En descriure les característiques visuals d’un objecte parlem de la forma que té. Es pot dir, doncs, que la forma és l’aparença externa dels cossos. A l’hora de representar les formes podem destacar aspectes diferents, segons el nostre estil i el nostre gust, segons el missatge que volem comunicar o segons la funció que hagi de tenir el dibuix. Diverses maneres de representar les formes: El contorn exterior és la línea que envolta el perfil de les figures. Expressa una idea de manera clara, concisa i sense detalls. El contorn interior són les línies, els colors i les textures que configuren l’ interior d’una forma. Descriu detalladament la forma. La silueta és la representació d’una figura mitjançant un sol color sobre un fons diferent. En aquest cas, el contorn interior i l’ interior desapareix i sorgeix un color pla.

Departament de Visual i Plàstica. 1r d’ESO. Institut Martí Dot.

Tema 1. Pàgina 4

Dibuixem una silueta quan volem destacar una figura o quan volem imitar un efecte de contrallum.

Làmina1: Contorn exterior, contorn interior i silueta.

Tema: Animal. Format: DIN A4 1. Contorn exterior: Repassar amb retolador

calibrat 0,8.

2. Contorn interior : Pintar amb llapis de colors.

3. Silueta : Retallar-la amb paper xarol o

similar.

L’estereotip de les formes. Si provem de dibuixar qualsevol cosa sense tenir-ne l’original al davant, el que farem serà reproduir un esquema senzill de la seva forma. Encara que tinguem molta memòria visual, dibuixarem a partir de la idea mental que tenim de l’objecte. Aquesta manera simple de representar les coses s’anomena estereotip.

La simplificació geomètrica de les formes. Hi ha diversos sistemes per representar amb un dibuix els objectes o els elements naturals que veiem. El procediment de la simplificació geomètrica consisteix a resoldre mitjançant figures geomètriques senzilles una forma més complexa. El dibuix d’aquestes figures geomètriques (quadrat, triangles, rectangles i circumferències ) és el primer pas per representar la forma real de l’objecte triat.

Làmina 2: Simplificació geomètrica. Tema: Objecte. Format: DIN A4. Procediment : Llapis de colors.

1. Foto del objecte: Observar quines figures geomètriques es poden adaptar a la forma que té. 2. Simplificació geomètrica: Eix vertical més figures geomètriques realitzat a llapis.

3. Acabats: A sobre de les figures geomètriques realitzar tots els detalls (colors, ombres, ornaments...). A llapis de color.

1 2 3

Departament de Visual i Plàstica. 1r d’ESO. Institut Martí Dot.

Tema 1. Pàgina 5

L’Interrelació de les formes Poques vegades les formes apareixen aïllades i solitàries. Normalment comparteixen l’espai amb altres formes, i s’influencien i depenen les unes de les altres. Podem diferenciar diverses relacions de posició entre les formes. Les més bàsiques són les següents:

Distanciament Cada una de les formes està separada de les altres, però forma part d’un tot, integrant una sèrie o un grup. El logotip del Museu de ciència i tecnologia de Bonn utilitza aquest recurs amb elements gràfics i tipogràfics aïllats, que formen conjuntament la imatge d’un mussol, símbol de la filosofia i la ciència.

Contacte Són formes separades que tenen un punt o zona en contacte. Aquest punt esdevé un element clau de la imatge global. En aquest cas, el nen amb els braços estirats és el punt d’unió entre l’home i la dona que constitueix la família.

Superposició Quan les formes estan superposades poden produir dos efectes visuals diferents:

1. Opacitat: Una forma opaca se superposa a una altra i n’oculta una part. Com aquesta bola que tapa una part de la bitlla que és a punt de fer caure, es crea així un efecte de perspectiva.

2. Transparència: Una forma es veu a través de l’altra perquè la que està superposada és transparent. Els graus de transparència poden ser diferents.

Addició Dues o més formes s’uneixen formant una de nova més gran. Amb la unió cada una en perd part del contorn original, com en el logotip d’aquesta famosa marca de cotxes que utilitza les inicials del nom del seu fundador, Ettore Bugatti.

Departament de Visual i Plàstica. 1r d’ESO. Institut Martí Dot.

Tema 1. Pàgina 6

Penetració Quan una de les formes travessa una altra. El resultat és una imatge en què les dues formes estan interpenetrades. Com es veu clarament en el logotip del metro de la ciutat nord-americana de l’estat d’Utah, Saly Lake City.

Sostracció Una forma suprimeix part d’una altra creant un efecte de ple i buit, com en el cas d’aquest cadenat amb el símbol del diner en el seu interior, com si es tractés d’una mena de càmera de seguretat secreta.

Intersecció És la part comuna de dues formes que es relacionen per addicció o penetració. La intersecció resultant serà una forma nova que no té perquè semblar-se a les originals. Per exemple, les quatre interseccions dels cercles que formen la cara d’aquest personatge amb antenes.

Làmina 3: Interrelació de formes. Tema: Lliure. Format: DINA-4. Material: paper seda i paper xarol. Procediment : Collage.

1. Composició amb formes geomètriques amb relació d’opacitat i penetració amb paper xarol o similar.

2. Composició amb formes orgàniques amb relació de transparència amb paper de seda.

Departament de Visual i Plàstica. 1r d’ESO. Institut Martí Dot.

Tema 1. Pàgina 7

La percepció de la grandària. La percepció de la grandària és relativa. Estem acostumats a comparar la grandària de tot allò que ens envolta a partir de nosaltres mateixos, és a dir de l’escala humana. Si canviem la grandària d’un objecte quotidià, sigui per ampliació o reducció, produirem un efecte molt expressiu en l’espectador, com el que Claes Oldenburg aconsegueix a l’escultura Cullera, pont i cirera.

Quan un dibuix representa amb exactitud les dimensions d’un objecte real, diem que està fet a escala. L’escala és una aplicació de la proporcionalitat. S’anomena escala a la relació o raó constant de proporcionalitat entre les dimensions d’un dibuix i les de l’element representat: Longitud en el dibuix E= Longitud real Suposem un dibuix realitzat a la meitat de grandària que la de l’objecte real. Entre les dimensions representades i les reals hi ha una proporcionalitat que es pot expressar de diferents maneres:

- En forma de proporció (és la forma més habitual): E= 1:2 - En forma de fracció: E= ½ - En forma decimal: E= 0,5

L’escala d’ampliació es fa servir per dibuixar un element amb unes dimensions més grans que les reals. En un dibuix E= 2:1, les dimensions representades són el doble que les reals: dos centímetres en el dibuix corresponen a un centímetre en la realitat. En una escala d’ampliació, doncs, el numerador sempre és més gran que el denominador. Escala natural: Les dimensions en el dibuix són les mateixes que les de l’objecte representat. Per exemple: E= 1:1. En aquest cas el numerador i el denominador sempre són iguals. Escala de reducció: Si volem representar un element molt gran en un format de paper més petit, haurem d’utilitzar una escala de reducció. En un dibuix E= 1:10, les dimensions representades són deu vegades més petites que les reals. Un mil·límetre en el dibuix correspon a un centímetre en la realitat. Fixa’t que en una escala de reducció el denominador sempre és més gran que el numerador

Departament de Visual i Plàstica. 1r d’ESO. Institut Martí Dot.

Tema 1. Pàgina 8

L’escala natural ens permet crear una nova forma igual a la forma de l’original. Amb les escales d’ampliació i reducció podem crear formes semblants no iguals a l’original; degut a que la forma es manté però la grandària es modifica.

Aplicacions de les proporcions al dibuix. Per reproduir una imatge a una escala determinada hi ha mètodes diversos. Si volem que aquesta reproducció sigui exacta, caldrà que fem servir procediments fotogràfics o que fem una fotocòpia. Si no disposem de cap d’aquests aparells, podem copiar una imatge superposant una quadrícula en el model i en el paper on fem la còpia i treballant per coordenades. Si alterem les proporcions de la quadrícula, podem aconseguir deformacions ben divertides.

Làmina 4: L’escala d’ampliació o de reducció. Tema:Lliure (còmic, foto...). Format: DIN A3. Procediment : Llapis de colors.

1. Enganxar la foto original i dibuixar la quadrícula a sobre. 2. Aplicar l’escala d’ampliació o de reducció seguint les coordenades i pintar-lo.

1 2