Núm. 1 / Institut Tarragona / abril 2012

El 17 de febrer de 2012, dia del Carnaval, no va co-mençar com els dos darrers anys sinó que en-guany començà amb una manifestació de bon

matí. Alguns alumnes de tercer es van vestir de negre,amb corbata i tot, i van avançar uns dies el dol; va serla manera de reivindicar el dret com a alumnes depoder celebrar el Carnaval, ja que el dia anterior elsprofessors van acordar suspendre’l per falta de quò-rum a l’hora de disfressar-se.

Aquesta petita reivindicació de dos quarts de vuit no vaser l’únic acte reivindicatiu que els alumnes van fer perrecuperar el dia de gresca que ens havien pres de lesmans. A l’hora del pati, l’alumnat de tercer va tornar a

fer-se veure amb una nova protesta. Aquesta vegada,però, van decidir anar fins a la sala de professors. No hiha millor lloc que la sala on es reuneixen tots el pro-fessorat a l’hora d’ esbarjo per fer soroll. Al veure queaquest moviment tenia uns motius ferms i clars, el di-rector Jordi Dolç va decidir donar-los una hora defesta, concretament de 12 a 13h. Així tots els alumnesde tercer vam poder xalar del Carnaval durant, al-menys, una hora.

A les dotze del migdia,va començar la mostra de les dis-fresses dels alumnes de primer i segon. Totes les dis-fresses es van elaborar d’una manera extraordinària i lagran majoria tenien un show incorporat. Alguns pro-

fessors van fer de jurat i van posar una nota a cadaclasse segons el seu nivell d’actuació i la qualitat de laseva disfressa. Però quan la festa estava a punt d’aca-bar, alguns alumnes de tercer d’ ESO van improvisaruna petita actuació al ritme de la cançó Ai se eu te Pegode Michel Teló. Davant d’aquella improvisació, algunsalumnes de primer i segon es van afegir al ball i vandonar un autèntic espectacle. Aquesta actuació vatenir, no sabem per què, la pitjor nota que s’ha vist enel Carnaval del nostre institut. Coses del jurat!

Finalment tot es va traduir en l’alegria d’acabar la jor-nada i la de tornar a casa per preparar-se per unes va-cances que durarien quatre dies!

Per Carnaval, tot s’hi val! Júlia MartínezGerard Méndez

Mireia

PS3, XBOX, PC, DS. Les vi-deoconsoles ocupen unespai molt important en el

nostre dia a dia. Gent que abansquedava per sortir, ara es que-den a casa a jugar. La temàticadels videojocs també generadebat. Hi ha gent que argu-menta que al ser videojocs i norealitat tot és permès, altrescreuen que fomenten les acti-tuds violentes.

Se'n fa un abús? La gent hipassa masses hores, o és unaaltra forma de passar-ho bé ambels amics i conèixer gent? Sem-bla increïble, però al Japó cadavegada hi ha més gent que s'es-tan transformant com a Hiko-kamayru. Són personesconfinades en habitacions, 24hores online sense relacions so-cials i alimentats pels seus paresa través d'una finestreta, l’úniccontacte amb el món exterior.

Del Pong al Battlefield

Des del principi de l’existènciadels videojocs, sempre han tin-gut una gran declinació a sermés aviat violents, i, sobretot,addictius.

Els primers jocs que hi vanhaver van ser gairebé mapes depíxels com són: el Pong, el Pac-man o el Tic tac toe. A ulls dels

joves d’avui, resultaria d’allòmés estrany que produïssin ad-dicció, però en el moment deposar-se en circulació, al ser unacosa completament nova, hoforen molt.

Van anar passant els anys i vasorgir el boom dels jocs de pla-taformes: Donkey Kong (que vaevolucionar en el famós SuperMario), Sonic the Hedgeghog iMetroid; de tots aquests jocsvan anar sortint les noves i mi-llorades edicions.

Mentrestant, a l’ombra de l’a-vanguarda, s’anava coent el queseria la perdició de molts jovesdel futur: per una banda, els

2 abril 2012

Quin és el futur de l’Institut Tarragona?S'oferirà batxillerat a

l'institut?Evidentment. L'Institut Ta-

rragona, com a institut com-plet, oferirà batxillerat al seualumnat.

Està decidit el lloc?Donada l'actual situació de

crisi econòmica és molt impro-vable que el nou institut esconstrueixi en els pròxims 2-3anys, però els espais necessarisi suficients estan garantits enl'actual edifici, de la plaça Im-perial Tarraco.

Quines modalitats de bat-xillerat hi haurà disponi-bles?

Nosaltres preveiem 2 grupsde batxillerat que, amb la co-rresponent optativitat, enspertmetran oferir els 3 batxi-llerats bàsics (humanístic,científic i tecnològic).M. Àngels González, direc-

tora dels ST d’Ensenyament.

LA MIRADA INDISCRETA[L E C T O R S & L E C T O R E S ]

L’Institutoferirà els

batxilleratshumanístic,

científic i tec-nològic

Jaume Pena

S'oferirà batxillerat al'institut?

Clar, ja ho començarem apreparar tot l'any que ve. Noseria lògic oferir 3r i 4t d'ESO ique després els alumnes ha-guessin de marxar a un altrecentre per a fer el batxillerat.

Està decidit el lloc?Ja el tenim. Ja tenim el pro-

jecte fet per l'arquitecte iaquest estiu han de fer unaplanta més a dalt, que és on escursarà el batxillerat.

Quines modalitats de bat-xillerat hi haurà?

Calculem que l'any que ve tin-drem uns 80-90 alumnes (pro-vablement distribuïts en 3grups). Amb aquest nombrepodem oferir 3 batxillerats queseran els estàndards (huma-nístic, científic i tecnològic).Altres batxillerats més especí-fics com l'artístic no s'oferirandonada la poca demanda.

.

Jordi Dolç és el director del’Institut Tarragona

VIDEOJOCS[ R E P O R T A T G E ]

Què t’hi jugues?L'ús i l'abús dels videojocs generapassions i debats entre els joves

Durant l’hora del pati em dedico a buscar nois perenquestar-los sobre el seu consum de videojocs,quan veig el que sembla la meva primera víctimaperfecta.M’hi apropo, bolígraf i paper en mà, i sento la sevaconversa amb els amics sobre els quatre-centscinquanta (o els que siguin) nivells que ha pujat.Quan aconsegueixo captar la seva atenció i acaboamb els formalismes, li pregunto sobre les horesque juga a la setmana (caps de setmana inclosos)i em diu que 18. Li pregunto si creu que aquestes18 hores suposen massa temps. La seva respostaés tot el contrari: que creu que no juga un tempsexcessiu. Els seus jocs preferits són, sens dubte,els bèl·lics, i, a vegades, els de futbol. La seva con-sola predilecta, la PS3.

Per últim, li pregunto quantes vegades ha dit lafrase “La última i surto...” i, a base de repetir-la,ha estat jugant fins a altes hores de la matinada.La seva resposta és “unes quantes.”I la meva segona víctima dóna les mateixes res-postes, i la tercera, i la quarta...Al cap de nombrosos entrevistats i respostes idèn-tiques, trobo una mica d’originalitat: Juguen només de 7 hores a la setmana, i creuen que encarahaurien de ser menys. El joc escollit és, en alguns,el Minecraft, per ordinadors.Finalment, comparant els entrevistats amb elsseus resultats acadèmics, es pot arribar a la con-clusió de que els videojocs poden afectar el nos-tre rendiment acadèmic, però no en un excessiugrau.

TOP FIVE DELS JOCS

VIOLENTS

1. Manhunt 2 (RockstarGa-mes, 2007, per a PSP, Wii, PS2i PC). Daniel Lamb és un cientí-fic amb una mentalitat assas-sina implantada artificialment.Al llarg de la trama elimina to-thom que s’oposa al seu objec-tiu, descobrir per què li van ferl’implant cerebral.

2. Carmaggedon (StanislessGames, 1997, Windows95, PS1,N64). Inspirat en la pel·lículaDeath race 2000, joc d’un granimpacte mediàtic, el jugadorpuntua més si atropella via-nants.

3. Mortal Kombat (MidwayGames, 1992, Arcade). Típic jocde lluita en dues dimensions,una mica desfassat. Va tenirmolt de ressò per les altes dosisde sang i la viòlencia de les ac-cions de lluita.

4.Grand Theft Auto: SanAndreas (Rockstar Games,2005, Ps2, Pc,Xbox). El títolmés famós de la saga GTA, enquè el jugador té el rol d’un de-linqüent de barri que s’enri-queix fins a arribar a milionari.Cada entrega nova aixeca unanova onada de polèmica.

5.Call Of Duty: ModernWarfare 2 (Infinity Ward,2009, Ps3, Xbox360, Ps). Lasubsaga Modern Warfare ima-gina una hipotètica tercera gue-rra mundial i la subsaga Worldat War està inspirada en la gue-rra freda. Però el Modern War-fare 3 ho és especialment per laMissió “Nada de Ruso”.

RPG (de l’anglès Role PlayingGame) i per una altra banda elsjocs de lluita i de guerra, tambéanomenats “shooters”, com ara

Battlefield. Hi ha videojocs quefins i tot han estat prohibits apaïsos pel seu alt contingut deviolència o sadisme.

Una partideta més...Marc Anguera

Adrià Allo & Joan Cavallé & Jaume Pena

L’ús dels videojocs és motiu de controvèrsia. FOTO: ADRIÀ VICIÉN

En què consisteix el pro-jecte Comenius?És un projecte de maneracol·laborativa amb diferentsinstituts d’Europa; a partir d’a-quí, pots fer tot el que tu vul-guis, les activitats que etvinguin de gust o que puguisdesenvolupar. I un dels aspec-tes claus és la mobilitat, anar avisitar algun dels centres, icol·laborar en el projecte, itambé, allotjar-te en alguna fa-mília del centre que visites.

Com se selecciona la gentque hi participa?Molta gent hi vol participar i lasubvenció és limitada. Limi-tada al criteri acadèmic i decomportament, i, per descomp-tat, al bon nivell d’anglès. No hipoden participar els alumnesque tinguin mal comportamenta classe perquè el projecte su-posa molta responsabilitat pera tothom.

Quins viatges estan plane-jats fer?Primer rebem. El març hemrebut la gent de tot els païsosItalia, Polònia, Suècia i Ale-manya. Aquest maig anirem aItàlia; l’ octubre/novembre de2012 (4t d’ESO) anirem a Suè-cia i el final de curs de l’anyque ve abril/maig (2013) viat-jarem a Alemanya.

Quin és el viatge en quèparticipa més gent?No se sap del tot perquè encarano se n’ha fet cap. De moment,a Itàlia hi van 11 persones.

Els representants del Co-menius us reuniu per trac-tar diversos temes?

Sí. Els professors dins de l’ins-titut ens repartim el projecte.En formen part Anna Pérez,

Marian Màrquez, Pep Marto-rell, Edu Ávila, Elena Palmero ijo mateix; després ens reunim

entre els països i fem trobades,per parlar de diversos temes.Com que aquest és el primerany ens hem trobat tots elsprofessors a Suècia per fer unareunió extraordinària.

Hi ha algun finançamenteconòmic per als alumnesque viatgen?No. Hi ha un finaçament eco-nòmic per al centre que és quigestiona els recursos. En funciódels costos, i el nombre d’a-lumnes que hi participa, s’in-tenta reduir al mínim lesdespeses per a tothom.

Amb quins transports ani-ran de viatge els alumnes?Amb tot, bus, avió i moltes ve-gades amb tren ja que hi haciutats que no tenen aeroport.

Està planejat fer alguntipus d’activitat conjuntadins del viatge? Quines?Sí, les activitatas pròpies delprojecte. La idea és que cadaactivitat sigui el 90% comuna.

Per què s’ha escollit laopció de fer Comenius?,com va sorgir la idea?Perquè pensem que és molt boque vosaltres obriu la ment aEuropa; que hi ha altres possi-blitats, després, en estudi. ElComenius és una molt bona ex-periència per al futur.

Es continuarà el Comeniusl’any que ve?Això s’ha de mirar. La idea ésque el Comenius continuï. Lasubvenció que ens donen és pera 2 anys. Intentarem que quanacabem aquest, en comencemun altre.

3abril 2012

NINOTS

[ H U M O R ]

«El Comenius és una molt bonaexperiència per al futur»

Jose Guerrero és el coordinador del projecte «Living in my city, improving my city», que agrupacentres d’Itàlia, Alemanya, Suècia i Polònia durant els cursos 2011-2013. Mobilitat i intercanviamb famílies dels altres països és un dels punts claus i un incentiu alhora per a l’alumnat.

L’ENTREVISTA[ A C T U A L I T A T ]

Eloi Duran & Àngela JovéRosa García

Dalt, Jose Guerrero, coordinador del projecte Comenius a l’Ins-titut Tarragona. Baix, una colla d’alumnes del projecte a Tarra-gona aquest passat mes de març.

FOTOS: ARXIU.ELOI DURAN

Prova

[ O P I N I Ó ]

COORDINACIÓ

DOLORS MESTRE

GUSTAVO HERNÁNDEZ

PEP MARTORELL

EQUIP DE REDACCIÓ

ADRIÀ ALLO

MARC ANGUERA

JOAN CAVALLÉ

ELOI DURAN

PAULA FRANQUÈS

LOLA GÓMEZ

ÀNGELA JOVER

ITZIAR LÓPEZ

TERESA MALDONADO

JÚLIA MARTÍNEZ

GERARD MÉNDEZ

JAUME PENA

COL·LABORACIONS

ROSA GARCÍA

ADRIÀ VICIÉN

ÀNGELS PUIGDOMÈNECH

EDITA

INSTITUT TARRAGONA

Plaça Imperial Tarraco,143005 TarragonaTelèfon: 977248703

Amb el suport de l’AMPAinstarragonaquemendius@gmail.com

LA RAMBLA[ E N T R E V I S T A ]

Les respostes d’unBongoNervis i expectació per la primera entrevista de la secció. Esrespira un ambient prou agradable i familiar. Oriol Giné, can-tant del famós grup Bongo Botrako, va venir el dia 14 de marça respondre alguns dels nostres dubtes.

Sabem que “bongo” és uninstrument de percussió,però botrako què significa?En realitat, no és un nom con-cret que puguem buscar el sig-nificat al diccionari, va sorgiraixí. La història ve d’una pòcimaque aquell qui se la bevia teniala facultat de veure la part posi-tiva de les coses. Vaja, no té unsignificat concret.

A la vostra biografia hi diuque el grup va néixer enuna plaça de TarragonaEs tracta de la plaça Sedassos.És veritat que la cançó parla dela plaça de l’alegria pensant enqualsevol plaça on es puguiviure alguna cosa similar a laque es pot viure a la plaça Se-dassos, es pot referir a qualse-vol plaça del món on es puguiajuntar la gent a fer música,compartir coses...

I va néixer de la teva mà?Jo vaig ser el culpable de tot ple-gat, ja portava temps tocant enun altre grup de punk rock i vaiganar ajuntant cançons i, quanles vaig tenir totes juntes, vaigpensar que s’havia de fer algunacosa amb tot allò: un nou pro-jecte. Vam començar amb elsamics i d’altres que, poc a poc,es van anar apuntant.

Quina va ser la primeracançó que vàreu compon-dre?La primera cançó que vaig com-pondre... jo diria que és Bonobo.És una cançó que va arribar comles cançons més bones que, amés, enganxen la gent, que arri-ben com un flash. Està inspi-rada en una espècie deximpanzé, el bonobo, que estroba només al Congo. És unaespècie que utilitzen sempre elsexe per comunicar-se, per salu-dar... ho fan entre pares i fills,inclús néts, i entre els del mateixsexe. Fins i tot les baralles aca-ben amb sexe, com per acabar elconflicte.

I el primer lloc on vautocar? Va ser a Tarragona?Sí, va ser el 20 de març de 2008i va ser al Centre Social Ocupat‘La Colomera’.Va ser allà per-què, en aquella època, aquellacasa estava més activa i vam de-cidir actuar allà per fer-ho en fa-

mília, pel fet de tenir tot el re-colzament de la gent d’aquí, jaque era el primer concert. I vaser molt bonic perquè va venirmolta gent.

"Todos los días sale el sol,chipirón"... per què "chipi-rón"?En realitat no parla de” chipi-rons” la cançó, realment aquestafrase ve de Granada, una ciutatque em té enamorat. És unafrase que estava pintada en ungraffiti de l’Albaicín, un barri dela ciutat i em vaig quedar ambaquella frase i, a partir d’allí,vaig anar donant-li tombs itombs i la història es va barrejarno només amb aquella pintadasinó amb altres històries quevam viure a Granada: d’amor,sexe... de tot una mica. D’aquíva sortir la cançó.

Què vau pensar quan un ju-gador de bàsquet va ani-mar-se després de la mortdel seu pare amb aquestacançó?

Vam estar molt contents perquèni som seguidors de la seleccióni tampoc estem especialmentmotivats amb el bàsquet, peròens va fer molta gràcia. La cançóla vam escriure per aquesta raó.És com un signe de què van en-tendre el significat, inclús vanaplicar-lo, no només ells sinómolta gent que realment s’hasentit tan identificada amb lalletra que se la fan seva ,i a par-tir d’aquí, es lliga amb vivències.Això és el que fa que una cançócreixi. Cadascú relaciona lacançó amb mil històries de laseva vida.

Què vau sentir a la plaça dela Font la passada SantaTecla vau veure a tota aque-lla gentada?La pell de gallina, una passada...perquè són sensacions que no espoden explicar, és alguna cosamolt bèstia i de fet, per sort,n’estem vivint moltes d’aques-tes, inclús amb més gent perquèhem fet alguns festivals aquestestiu que han sigut una passada,moltíssima gent... fins a 30.000persones, a la Plaça de la Fontcalculem que n’hi havia unes10.000. Però, tot i els números,la Plaça de la Font és molt espe-cial, dels moments més espe-cials que hem viscut perquè noés només la quantitat de gentsinó saber qui són, les ganes quehi posen, ... et poses una micamés nerviós, més neguitós per-què la gent que et segueix des del’ inici , és allà, i amb més ganesque mai.

Teniu algun nou projecteque ens pugueu revelar?De moment aquesta nova gira lafarem sense disc. L’anterior lavam fer presentant disc. Encaraque la idea sigui treure un altredisc, de fet ja portem temps fentcançons noves i alguna l’estemintroduint al directe. El dia 22,a Tarragona, serà una mica l’es-trena del nou directe on comen-çarem a tocar cançons noves, n’afegirem algunes que ningúhaurà pogut sentir abans.La intenció és gravar el segondisc després de l’estiu. En tenimmoltes ganes i moltes cançonspreparades i a punt, esclar. Tot iaixí, no podem concretar res...però la idea és aquesta, a veurecom va.

Somies? Has tingut algun somni un tant per cent més «pujatde to» del normal? Potser amb un noi del barri, amb el teumetge, amb el germà o germana d’una amiga, amb un mes-

tre... Segur que després t’ha costat bastant mirar-los a la cara.Doncs no, no et donarem la solució per poder mirar totes aquestespersones tranquil·lament. El que pensem és explicar què s’enténper somni eròtic i treure’ls una mica del tabú que encara els en-volta. Tranquils, volem parlar amb vosaltres... Què dius? t’animesa somiar “eròticament”?

Gent, sentim decepcionar-vos, però els somnis eròtics només sónsomnis. No volen dir res en especial. Ho explicarem. El nostre cer-vell va rebent imatges al llarg del dia i, mitjançant uns processosque ara no tenim ganes d’explicar, arriben al cervell on s’emma-gatzemen. El que passa és que, quan dormim, el nostre cervell esrelaxa però no deixa de funcionar. En aquell moment tota la nos-tra ment està en mans del subconscient, que com la pròpia paraulaindica és la part NO CONSCIENT i que no controlem del nostrecervell. Com que el cervell no té barreres va a tots els camps que lidóna la gana, ja siguin sexuals, gastronòmics o qualsevol altre.Aleshores barreja les imatges de forma abstracta, és per això quemoltes vegades els nostres somnis no tenen sentit.

És a dir, que si somies que et fas un trio amb un company de classei la teva pediatra, no vol dir que hagi de passar o que vulguis fer-ho. Una altra cosa, és clar, és “com somiar conscientment”, compensar coses eròtiques però expressament, perquè et produeixenplaer, com per exemple, la masturbació.

Sortim al carrer i preguntemHem de reconèixer que hem rigut moltíssim. Hem fet un petit re-cull de les millors respostes. Tens somnis eròtics? «He tingut moltssomnis eròtics amb gent desagradable»; «somiant he sentitgust!»;«en somnis mai arribo a fer-ho»; «quan em desperto, esticempalmat!»; «l’únic que somio és que la meva família es mor»; «ensomnis, em morrejo amb alguna tia»; «jo només recordo els mal-sons»...

Amb qui tens somnis eròtics? «Amb models rosses»; «amb una tiadel barri»; «amb ties que conec que m’agraden»; «amb el meunòvio»; «amb ties amb un parell de tetes i un bon cul»; «amb tiesinventades»; «no, avui he somiat que suspenia l’examen»...

Creus que tothom té somnis eròtics? «Jo crec que sí» —però no horeconeix, sinó, per què els nois s’aixequen empalmats?— «Pensoque sí» —però no ho volen admetre.

Ens han tornat a encantar les vostres respostes, però pensem quesou una miqueta tímids, més les noies que els nois, tot s’ha de dir.Ei, que no us hem preguntant res sobre la vostra vida sexual, queja arribarà, no patiu!

T de TABÚ

Somnis...

Oriol Giné a la redacció de larevista.

Després del’estiu, nou

disc

FOTO: D. MESTRE

ROSA GARCÍA

Itziar López & Paula MarquèsLola Gómez

Teresa Maldonado

4 abril 2012

2 gener 2012

Les primeres impressions de l’InstitutQuè és el que més t’a-grada de l’Institut?

El poder seguir amb elsmeus amics de primària.I el que menys?

Els deures, esclar. Són unmartiri.Quines diferències tro-bes entre l’escola i l’ins-titut?

Aquí t’has de..., no sé...,“buscar més la vida.”Què t’agradaria que hisortís a la revista?

Jo, a la portada. He, he,he...

Què és el que t’agradamés de l’Institut?

La sensació d’independèn-cia que tens aquí.I el que menys?

El tenir deures cada dia.Quines diferències tro-bes entre l’escola i l’ins-titut?

La gran diversitat d’ideesque té la gent aquí.Què t’agradaria que hisortís a la revista?

Qualsevol cosa que la fesoberta al públic.Júlia Lloses, de 1r C, alumna

provinent de l’Escola Pax.Pol Caballé, alumne de 1r C,provinent de l’Escola Pax.

LA MIRADA INDISCRETA[L E C T O R S & L E C T O R E S ]

ACTUALITAT[ R E P O R T A T G E ]

El nom d’una revista, el conjunt de paraules quedefineixen la filosofia i l’essència d’aquell mitjà,no es pot escollir a la lleugera. El principal fac-

tor per a decidir-ne el nom és el públic a qui va diri-git i el tipus d’informació que s’hi inclourà.

El primer nom proposat per a Quèmendius va ser“La llimona, notícies àcides i amb suc”. Va ser un títolque, d’entrada, va agradar molt a la redacció però quees va anar desinflant amb el temps ja que no trans-metia els ideals de la revista i es va acordar queaquest nom quedaria posposat per a una futura sec-ció. I parlant de seccions, també es van proposar di-versos noms alternatius que marquen la diferènciarespecte dels típics títols: entrevistes, opinió, el se-màfor... com poden ser “Olla barrejada”, “Ras i curt”,“Des del cau”, “Pugen i baixen”,” Sense pati” o “Deuna a dues”. Entre una llista tan extensa de nomscosta de creure que finalment Quèmendius hagiestat l’escollit.

Però per explicar millor els orígens cal retrocedirfins als inicis, fins a la primera reunió, que no es vaproduir fins a finals d’octubre, concretament el dia21. Aquell dia, un grup d’alumnes ens havíem pre-sentat al soterrani per motius molt diversos, i, quanens van preguntar per què ens havíem apuntat, vam

contestar coses molt dispars, per exemple, que vo-líem fer un producte diferent, que ens agradava ferfotos, que ens agradava dibuixar o que volíem queaquesta revista fos la veu de l’Institut. Van passar elsdies i, setmana rere setmana, anaven sorgint lesnoves propostes. La revista havia de ser en paper odigital? Si era digital, era molt incòmode perquè lagent se la llegís, i, si era de paper, d’on sortirien elsdiners per a la impressió? Després va sorgir el debatde la publicitat.

És cert que sempre és molest estar llegint i que, desobte, et surti un anunci. Però els diners no surten desota les pedres. I qui s’anunciaria? Qui voldria anun-ciar-se en un mitjà que acaba de sortir i que no té capfama ni prestigi i, a més, només es reparteix entre elsalumnes d’un petit institut?

Després de moltes reunions, en les quals es tenia lasensació que no s’avançava gens, ens vam fixar unobjectiu: el número zero, una revista pilot amb unesquantes seccions que ara us presentem:

1. Reportatge. De presentació, que inclouria pecesdiverses que s’haurien d’acabar de concretar (acuditgràfic, entrevistes, petits articles, semàfors). Seria eltema central, i on cauria el pes de la revista.

2. Secció “T de Tabú”, que inclouria tot allò, en elformat més adient, article d’opinió, entrevista, crò-nica... que fa vergonya preguntar. Se suggereix unaentrevista a l’alcalde per obrir.

3. Secció “Lectors/lectores”, amb la participa-ció de les persones que segueixen la revista i quevolen opinar sobre algun tema.

4. Secció “Activitats de l’Institut”, que repas-saria les activitats extraescolars realitzades i les pre-vistes.

5. Secció “La Rambla”, que se centraria en l’acti-vitat a la ciutat que pogués tenir interès per a l’alum-nat del centre. Una mena d’agenda, però no nomésdel futur, sinó també amb valoracions, crítiques ocròniques d’algun fet passat.

6. Secció de col·laboracions externes. Oberta ala participació de tots i totes.

L’objectiu d’aquest número és veure com reaccionala gent i quines són les seccions que agraden més iquines són les que agraden menys, quines sensacionscausa a tothom, si es llegeixen tot el text o només hifan una ullada.

El pas nosempre fàcil

de primària asecundària

vist pels nois inoies de 1r

d’ESO

Marc Anguera

Adrià Allo & Jaume Pena

D’esquerra a dreta, l’equip de redacció de la revista, format per Jaume Pena, Joan Cavallé, Lola Gómez, Marc Anguera, Itziar López, Gerard Méndez, AdriàAllo, Eloi Duran, Àngela Jover, Júlia Martínez, Paula Franquès, al pati de l’Institut Tarragona.

FOTO: PEP MARTORELL

Crònica del naixement de la revista

4 gener 2012

Oblida exàmens:connecta amb lafesta!

LA RAMBLA[ A G E N D A ]

Diuen que a Tarragonahi manca la cultura,els espectacles i les

exposicions, diuen que tot téun preu.

Nois i noies, benvinguts auna secció on us mostraremtot tipus d’activitats, con-certs, pel·lícules i especta-cles. Us donarem motius per

sortir de festa, divertir-vos ibuscar alternatives als deu-res i als exàmens.

La Rambla... pensareu“quin nom més senzill”, peròrealment us heu plantejat lafinalitat d’aquest títol? LaRambla és un espai de Ta-rragona que a tots ens atreuja sigui per les botigues,l’ambient o el Balcó. És ellloc més conegut, i volem ferel mateix amb els especta-cles, concerts, exposicions ipel·lícules. Llums (exposi-cions), càmera (pel·lícu-les), acció (concerts)!

Som la gent, les perso-nes. Aquesta massa hu-mana que pobla el món.

Ens movem i preguntemcoses des que som petits finsque morim. Algunes cosesamb sentit, i d’altres que notenen solució. Pensareu... sí,això és una altra secció“cutre” on intentaran men-jar-me el “tarro” per preve-nir-me del consum dedrogues, que no begui alco-hol, o simplement per ense-nyar-me com es fica unpreservatiu. Podria ser...

Però hi ha una subtil dife-rència: aquesta secció l’heescrit jo, Lola, i el meu esti-mat soci i col·laborador Eloi.No, no som un grup de gine-còlegs avorrits que et vul-guin informar sobre l’erecciód’un penis, no som metges,

ni assistents socials ni pro-fessors. Som nosaltres,alumnes que volem parlar-te de forma franca, clara isimple. Volem parlar de lamanera com ens haguésagradat que ens expliquessinles coses, sense tabús. Ben-vinguts a T de Tabú. Unasecció plena de respostes.

Comencem pel principi:hem sortit i hem parlat ambla gent, i ens ha encantattenir l’oportunitat de parlaren primera persona ambvosaltres, tant nois comnoies de 1r, 2n i 3r. Creiemque és la millor forma de co-mençar el projecte. Hem se-leccionat els temes delsquals a la llarga volem par-lar, com ara sexe, drogues,l’institut, les instal·lacions,l’amor, els professors, les

formes de vestir, els càstigs,l’alimentació, la soledat, lapor, l’homosexualitat...

“Curiosament” el tema méssol·licitat ha sigut el sexe iels seus derivats. Tranquils,nois i noies, pensem tenirmolt en compte les vostrespropostes i per això un petitespai a la secció sempre seràdedicat a contestar les pre-guntes per les quals us vauinteressat a l’entrevista queus vam fer. Us animem a fer-nos arribar qualsevol menade preguntes i opinions quevulgueu compartir a travésde la revista. Animeu-vos!

Gràcies a tots els alumnesque ens heu dedicat unsegon per la nostra seccióde la revista. Heu sigutsincers i clars i això ens

ha facilitat moltíssim lanostra recerca. Les vos-tres respostes o pensa-ments, ens hananimat moltíssim acontinuar. Aquíteniu un “raco-net”. Shhhh.Un raconettabú.

T de TABÚ[ O P I N I Ó ]

JÚLIA MARTÍNEZPAULA FRANQUÈSITZIAR LÓPEZANDREA NEVES

Un, dos, tres, tabú!

Si us interesa saber unamica més sobre les drogues,des d’un punt de vista cien-tífic i crític, no us podeuperdre l’exposició que pre-senta la Fundació CaixaFo-rum sobre els efectesfatídics de l’alcohol, la co-caïna, la marihuana, eltabac i altres drogues.

Mitjançant espais caòtics iprojeccions recreatives,sobre conduir begut o l’ad-dicció que creen, aconse-gueixen impactar qualsevolpersona que tingui una mí-nima sensibilitat i inquie-tud pel tema.

En definitiva, una exposiciótotalment recomanable peranar-hi tant sol com en fa-mília.

Thriller excel·lent. El filmexplica la vida d’un conduc-tor de cotxes que es dedicaa portar lladres o altres de-linqüents a robar als llocsque vulguin. Abans d’actuarels recorda que només es-tarà al seu servei durantuns curts cinc minuts. Des-prés d’aquest temps ell noté la responsabilitat delsfets que puguin passar.

Totalment recomanable;molt ben gravada, ambimatges espectaculars i mo-ments en què la por o bé elpànic envaeixen l’especta-dor.

Avís! Hi ha imatges real-ment impactants, ja que téun argument trepidant,amb un ritme molt frenètic.

El passat divendres 20 degener, es va celebrar la festamajor d’hivern de Puigdelfíamb l’actuació de l’orques-tra Gira-Sol.

El concert va iniciar-se a lasala municipal del municipitarragoní, a les 00:30 de lanit. No estava ple del tot,però hi havia ambient. Vantocar i cantar moltíssimescançons i d’estils variats,tant per a joves com per ano tant joves. Una bonafesta, amb algun problemasense importància, i moltagent ballant, cantant,rient..., passant-s’ho bé. Feti fet, una divertida expe-riència!

El ball va acabar passadesles 4:30 de la matinada.

Lola Gómez amb el vistiplau d’Eloi Duran

PARLEM DE DROGUES[CAIXAFORUM TGN,

fins al 2 d’abril]

DRIVE

[CINEMES LES GAVARRES,segons cartellera]

ORQUESTRA GIRA-SOL

[PUIGDELFÍ,20 de gener 2012]

FOTOS: ITZIAR LÓPEZ

FO

TO

:IT

ZIA

RL

ÓP

EZ

COORDINACIÓ

DOLORS MESTRE

GUSTAVO HERNÁNDEZ

PEP MARTORELL

EQUIP DE REDACCIÓ

ADRIÀ ALLO

MARC ANGUERA

JOAN CAVALLÉ

ELOI DURAN

PAULA FRANQUÈS

LOLA GÓMEZ

ÀNGELA JOVER

ITZIAR LÓPEZ

JÚLIA MARTÍNEZ

GERAD MÉNDEZ

ANDREA NEVES

JAUME PENA

COL·LABORACIONS

DOLORS MOLAS

YVONNE COX

JOSÉ LUIS LÓPEZ

ÀNGELS PUIGDOMÈNECH

EDITA

INSTITUT TARRAGONA

Plaça Imperial Tarraco,143005 TarragonaTelèfon: 977248703

Amb el suport de l’AMPAinstarragonaquemendius@gmail.com

3gener 2012

El futbol femení és una deles noves incorporacionsextraescolars d’aquest

any. Aquesta nova modalitatesportiva compta amb vuitnoies. L’equip no ha començatamb bon peu, ja que ha perdutels dos primers partits que hajugat.

La primera derrota la va patircontra Els Pallaresos amb unresultat final de 2-1 i el següentpartit el van perdre 3-8 davantdel Montblanc. Però desprésl’equip va revifar amb una vic-tòria contra un fluix Roquetesper un 5-1.

El que no se li pot retreure aaquestes noies són les ganes dejugar a futbol i l’esperit de su-peració que demostren partit apartit. Tot i no haver començatgaire bé, ara semblen ben enca-minades i esperem que aviatens facin gaudir d’un altre bonresultat.

Les coses no són molt millorsen el futbol sala masculí. Ambdos partits guanyats i quatre deperduts, ocupen la setena posi-ció de la classificació. Cal re-cordar que hi ha un total de

deu equips a la lliga, per tantno van massa bé. Aquests nú-meros no són molt bons.

Per sort, enguany hi ha unanorma que diu que pugen decategoria els equips que que-den entre la primera i la sisenaposició. Per tant l’equip podriapujar de categoria fàcilment,només li faria falta avançar alClub Juvenil Mont-roig A jaque aquests ocupen la sisenaplaça de la classificació.

Ara bé, el dissabte 21 de generl’equip va encaixar una derrotadolorosa (10-0) contra el Turó,que ocupa la 2a posició de lataula classificatòria. En aquestpartit no va poder jugar el por-ter titular de l’Institut, en Mi-guel Alcoceba, lesionat en undit de la mà esquerra.

L’equip de l’entrenador DavidHurtado, lluny de desmoralit-zar-se, segueix en la 7a posiciói encara té possibilitats realsd’aconseguir situar-se entre lesplaces d’accés a la categoria su-perior.

L’equipde futbol sala

masculípodria pujar

de categoria siacaba entre els

sis primers

D’esquerra a dreta, i de dalt a baix, Itziar López, Ariadna Juancomartí, Ana Moreno, Laura Pas-sanau, Lola Gómez, Adriana Baixeras, Laura Piñol, Mercè Riera Jasmina García, integrants del’equip femení de futbol de l’Institut Tarragona. FOTO: JOSÉ LUIS LÓPEZ

L’alumnat juga a futbolEl futbol sala és una de les activitats extraescolarsmés exitoses. Aquest any compta amb la incorporaciódel futbol sala femení. Els dos equips juguena les instal·lacions del PAX.

SUANT LA SAMARRETA[ E S P O R T S ]

GERARD MÉNDEZ

ÀNGELA JOVER

L’ART DEL NINOT

[ H U M O R ]

Joan Cavallé