Per a començar · Visitar els monuments, els museus i els edificis històrics de la nostra...

12

Per a començar

•Observal’escena.Imaginaiexplicaquèocorre.•Quisónelsprotagonistes?Quèelsuneix?Onestan?

•Alteubarri,enelveïnat,secelebraalgunàpatpopular?

•Quinesfestessecelebrenalteupobleociutat?•Explicaelquedestacariesdelateualocalitatquelafadiferentdelesaltres.

EL NOSTRE ENTORN Ens presentem a les eleccions!

EL REPTE Pàgina 231

12 Intel·ligències múltiplesdotze

13

Les persones convivim en un entorn en el qual compartim espais, amics, costums i comportaments.

1 Apega les imatges en el lloc adequat.

1Ens presentem a les

eleccions!

Pàgina 23

tretzeIntel·ligències múltiples

Les celebracions populars són un moment propici per tal de gaudir dels espais públics i conéixer els nostres veïns. Concerts, recitals, espectacles… formen part de la nostra cultura, que hem de conéixer i gaudir.

Visitar els monuments, els museus i els edificis històrics de la nostra localitat ens ajuda a comprendre com van viure els nostres avantpassats. D’esta manera, també entenem millor molts aspectes del nostre present.

Als nostres pobles i ciutats es parlen diferents llengües i conviuen persones de diferents orígens i ideologies. Esta diversitat també enriqueix la nostra cultura.

14 catorze

1AL BARRI, A LA LOCALITAT 2 Observa atentament esta localitat. Identifica:

AjuntAment - PArc - AmbulAtori - AutobúsescolA - mercAt - Piscines municiPAls

3 Quines diferències existeixen entre estos establiments comercials?

mercAt - centre comerciAl - botiGA - suPermercAt

Als carrers d’una localitat trobem habitatges de diversos

tipus: blocs de pisos, cases independents… Alguns edificis

són alts, d’altres baixos; hi ha construccions modernes i d’altres, antigues, que han perdurat al llarg del temps.

també disposem de zones verdes, monuments,

instal·lacions esportives, botigues… Alguns comerços venen productes, uns altres ofereixen serveis, com les

perruqueries o els gimnasos.

GYM

A la localitat convivim amb les persones del nostre barri, veïns, amics de l’escola… Existeixen centres culturals i

associacions veïnals on podem acudir per tal de conéixer-nos millor i participar en la vida del barri.

Disposem de serveis públics que garanteixen el nostre

benestar: centres de salut, neteja dels carrers, escoles,

policia local, transport públic…

L’Ajuntament s’encarrega d’organitzar estos serveis. L’alcalde és el seu màxim representant i, juntament

amb els regidors, vetla pel seu bon funcionament. Cada

regidor té un servei al seu càrrec: educació, salut, parcs i jardins, cultura, transport…

4 Esbrina els serveis públics que hi ha en la teua localitat.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa


– Coneixes persones que hi treballen? Quins són els seus oficis?

quinze 15

CENTRE CULTURAL

SALUT

16 setze

1A casaA casa, ens organitzem per dur a terme les tasques que permeten que tot funcione correctament i que ens sentim a gust.

5 Quines tasques quotidianes identifiques en estes imatges? A casa, quina persona o persones se n’ocupen habitualment?

6 Comenta amb els teus companys quines són les teues responsabilitats a casa. En quins aspectes creus que pots millorar?

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa









A la fir

a!

17dèsset

A L’ESCOLAEls membres de l’escola també s’organitzen.

1

7 Completa amb les paraules de la llista i escriu el nom d’una persona que ocupe este lloc a la teua escola.

personal de neteja - alumnes i alumnes - cuiners - pares - maresdirecció - mestres

8 Completa esta fitxa sobre la teua escola:

aaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaa

Nom de l’escola: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Adreça: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Localitat: aaaaaaaaaaaaaaa

Telèfon: aaaaaaaaaaaaa Web: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Ensenyaments que imparteix: Infantil Primària

Secundària Batxillerat Formació Professional

Els aaaaaaaaaaaaaa i les aaaaaaaaaaaaaa trien la millor escola per a nosaltres i ens ajuden a aprendre.

Els aaaaaaaaaaaaaaaaaaa ens ensenyen a llegir i a escriure, i organitzen activitats i excursions.

Els aaaaaaaaaaaaaaaaaaaa preparen el menjar.

Els aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aprenem, creixem i ens divertim.

La aaaaaaaaaaaaaa organitza els membres de l’escola.

El aaaaaaaaaaaaaaaaaaa manté netes les instal·lacions.

18 díhuit

1 ENS ABASTIM…Fins que un producte arriba a les nostres cases recorre un llarg camí. Fixa’t en este exemple.

9 Uneix cada text amb l’escena adequada.

10 Quins treballadors intervenen perquè la poma del camp arribe fins a ta casa com a fruita o melmelada? Escriu-los.



L’agricultor obté la primera matèria de la natura i la ven al

fabricant.

El transportista realitza el trasllat de

la primera matèria fins a la fàbrica.

El fabricant transforma la primera matèria en un producte elaborat i el

ven al comerciant.

1 kg de fruita = 50 cèntims

Envasament d’1 kg de fruita = 30 cèntims

Elaboració d’1 pot de melmelada = 70 cèntims

TUTTIFRUTI

Transport d’1 kg de fruita = 20 cèntims

aaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaa

dènou 19

El transportista trasllada de nou la mercaderia. Esta volta

fins al comerç.

El comerciant posa el producte a la

venda.

El client compra el producte i el

consumeix al seu gust.

11 Quin és el preu final d’un pot de melmelada Tuttifruti? I d’un quilogram de pomes?

1 kg de fruita = 50 cèntims

Envasament d’1 kg de fruita = 30 cèntims

Transport d’1 kg de fruita = 20 cèntims

Transport:1 kg de fruita envasada = 20 cèntims1 pot de melmelada = 10 cèntims

Benefici del botiguer:50 cèntims per producte

20

Regne Unit Japó El Marroc Estats Units

La lliura El ien El dírham El dòlar

vint

Quan comprem un producte, podem pagar de diferents formes.

Una volta pel món

12 Escriu davall de cada imatge les paraules que corresponguen.

targeta - diners en efectiu - taló

El comerç existeix des de l’Antiguitat, però no la moneda. Abans de l’invent dels diners, es comercialitzava mitjançant l’intercanvi. Moltes vegades, el gra o el bestiar servien com a moneda.

Molts països d’Europa usen l’euro, però al món hi ha altres monedes:

Monedes o bitllets. El pagament és directe i es retorna el canvi.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Anotem la quantitat en un paper del banc i signem. El comerciant cobrarà quan lliure el xec al banc.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaa

S’introdueix en una màquina del comerç. Marquem un codi i el banc paga amb els diners del nostre compte bancari.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Necessite la teua gallina.

Te la canvie pel sac de blat.

21vint-i-u

CONSUMIM I ESTALVIEM

1

13 Compara les següents situacions. Marca les que cregues que representen un consum responsable. Quin consell donaries als protagonistes de les restants?

14 Per grups, prepareu una breu escenificació. Us convertireu en una família que intenta organitzar la seua economia domèstica!— Anoteu en una llista les vostres despeses

i ingressos (no les quantitats, sinó els conceptes).

— No oblideu les despeses extraordinàries: vacances, regals...

— Finalment, penseu també en algun truc per a estalviar.

Representeu l’escena i escolteu l’opinió de la resta de la classe. S’està gastant massa? Existeixen despeses que es poden evitar? Quines són inevitables?

Despeses Ingressos

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Vull la pilota de futbol, però només tinc 3 euros. No importa... Em

compraré la roja!

Solament tinc 3 euros i m’encanta este cèrcol. Estalviaré 2 euros i el compraré.

Vull esta revista, però em falta 1 euro. Li’l demanaré als meus pares i tornaré demà al matí a per ella.

M’encanta, però em falta 1 euro. Li diré al venedor que demà li l’acabe de pagar.

3

5 35 3

22 vint-i-dos

1

– Amb cada paraula, construïu una frase i mostreu-la als companys i companyes del grup. Entre tots, corregiu-la i completeu-la.

– Finalment, escriviu les huit frases en un cartell amb el títol de la unitat. Veureu que s’hi reuneixen els continguts més importants treballats.

RUTI

NA

Cercle de punts de vistaMOU EL PENSAMENT

Comenta amb els teus companys què han d’estar pensant estos personatges:

a) L’encarregat de la neteja. c) Els conductors que esperen.b) El xiquet que llança el paper. d) El veí que deixa el fem.

LOCALITAT

ENS ORGANITZEM 15 Dividiu la classe en equips de huit membres. Mitjançant la tècnica

cooperativa El joc de les paraules, dueu a terme esta activitat: – Repartiu-vos estes paraules:

SERVEIS CULTURA AJUNTAMENT

CONSUMPRODUCTECOMERÇ

TASQUES

23

TASC

A IN

TEG

RAD

AA C O N S E G U E I X E L R E P T E

vint-i-tres

Ens presentem a les eleccions!

El vostre Ajuntament ha de renovar-se i s’han convocat eleccions.

Per equips, presenteu una candidatura mitjançant els següents passos:

▪ Repartiu les responsabilitats entre els membres de l’equip: qui serà l’alcalde i quines responsabilitats tindran els altres.

▪ Durant dos minuts, aporteu el major nombre d’idees possible per tal de millorar la vida a la vostra localitat i així, guanyar-vos la confiança dels seus habitants. Després, reviseu la llista, escolliu les millors idees i agrupeu-les per temes: salut, educació, economia, obres públiques, cultura...

▪ Elaboreu un cartell que continga les propostes que heu pensat, ben organitzades, i afegiu un eslògan atractiu, una frase que anime els electors a conéixer la vostra candidatura.

alcalde regidor de salut

regidor d’educació regidor de parcs

i jardinsregidor de seguretat

Renovar les engrunsadores del parc.

Crear un carril per a les bicicletes.

Pintar un mural en la façana de l’escola.

Contractar metges per al centre de salut.

SOM L’IMPULS QUE VILLATRINA NECESSITA!

Un carril bicicleta per a arribar a l’escola!!Al parc hi haurà...

24

COM

PETÈ

NCI

ES

POSA EN PRÀCTICA

Què et pareix la proposta? Escriu la teua opinió.

A qui afectarien estes obres? De quina manera? Completa:

En grups de dos, penseu de quina manera podríeu fer arribar la vostra opinió a l’Ajuntament. Anoteu les vostres propostes.



Seria positiu per a... aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Seria negatiu per a... aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa



1

3

2

PER A ACABAR

vint-i-quatre

Llig la notícia que acaba de publicar la revista local.

NOUS USOS PER AL PARC DE L’ESTANY?L’alcalde de Torreverda ha proposat en el ple de l’Ajuntament realitzar obres al parc de l’Estany. Es pretén instal·lar un mercat estable a fi d’albergar els artesans locals i així atraure nous visitants i millorar l’economia local.

La mesura ha generat polèmica perquè exigeix l’eliminació de quasi la meitat dels jocs amb els quals es diverteixen els xiquets del veïnat. Engrunsadores i tobogans deixarien pas a atractives botigues de joguets de fusta, cistelles i artesania típica de la zona.

25

COM

PETÈ

NCI

ES

La vidriola on guardes els diners estalviats està plena. La trenques i comptes els diners. Què fas si no vols gastar-los i prefereixes seguir estalviant? Pensa alternatives.

EMPRÉN

Pensa en quins continguts d’esta unitat ja coneixies. Quins coneixies parcialment? Quins desconeixies?

REFLEXIONA

A l’Ajuntament, quines persones, pel seu càrrec, creus que haurien de prendre esta decisió? Argumenta la teua resposta.

Si les obres es duen a terme, Marius, apicultor de professió, podrà vendre la mel que ell mateix elabora en una de les botigues. En què creus que es diferencia la seua mel d’aquella que pots trobar en qualsevol supermercat?

4

5

vint-i-cinc

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa







Per a començar · Visitar els monuments, els museus i els edificis històrics de la nostra...

Documents

Transcript of Per a començar · Visitar els monuments, els museus i els edificis històrics de la nostra...