Pels Carrers de la Vila de Nules

8/6/2019 Pels Carrers de la Vila de Nules

1/34

VrCENT FELIP SEMPERE

RECULL PER A UNA HISTORIA DE NULES(B A R C E L O N A , 1 9 77 -N u L E S 2000)

II

Caixa Rural de Sant Josep de NulesNULEs,any 2000


2/34

Del text: Vicent Felip Sempere De les fotografies: els seus autorsEdita: Caixa Rural Sant J osep de NulesImprime: Craficas Castafi, S.L. - ONDADeposit Legal: CS-83 (II)-2001ISBN: 84-931580-0-3ISBN Vol. II: 84-931580-2-X


3/34

Pels carrers de la vila de NulesNOULAS,ruims.: 156-161,Nules, 1982-83.

- 11 -


4/34


5/34

LesVoltes,per aquest pas s'accedia al carrer alqualli donaven nom.

PELS CARRERS DE LA VILA DE NULESLa vila de Nules no ana configurant-se com a principal centre

urba del terme de Nules fins ben entrat el segle XlV.Ellloc escollit per la seua fundaci6 havia estat un menut pujol

envoltat per les depressions del cami d'Onda, elRavalet i elBarranquet,la qual cosa feia que en epoques de pluges la nova poblaci6 estigueraprotegida de les avingudes de l'aigua.

Probablement les primeres cases es varen construir vorejant elque despres seria cami Reial el qual, amb el pas del temps, es converti-ria en l'eix central de la Pobla de Nules. Apartir d'ell es projectarenels carrers que el creuaven perpendicularment, i que a la vegada erentravessats per les travesseres.

La docurnentaci6 municipal referent alNules anterior al segle X V Iesben pobra, la qual cosa faque tinguem poques referencies als carrersde la vila arnb anterioritat a l'esmentat segle.

- 13 -


6/34

Aquest buit de documentaci6 podriem explicar-nos-el amb elpaper que la nostra vila va jugar a la guerra de les Germanies, durant laqual Nules es va convertir en el centre d' operacions de l'exercit delsreialistes a la Plana; segurament aixo va fer que en algun dels atacs delsagermanats la documentaci6 es destruita. L'Arxiu Parroquial tampocno ens d6na massa llum al respecte, puix fins el Concili de Trento no hihavia cap obligaci6 de portar el registre dels Quinqui Libri, per la qualcosa el gros dels documents en ell conservats s6n posteriors ala prime-ra meitat del segle XVI.

Es a l'epoca de les Germanies que correspon el grafic que va pu-blicar Viciana ala seua Cronica, atribuint-lo a Nules i a la vema pobla-ci6 de Vilareial.

Aquest grafic ens d6na una idea del que era una vila de planta dereconquesta i que, deixant polerniques a banda, coincideix bastant ambel que la documentaci6 ens diu de com era la nostra vila a eixa epoca,

A ultims del segle X V I i comencaments del segle XVII Nules se'nspresenta com una vila de planta rectangular, envoltada de fortes mura-lles de tapial, amb vint-i-dos torres, dos portals principals -el de Valenciai el de Vilareial- i dos mes secundaris -el de l'Horta i el de la Vilavella-.

El portal de Valencia era el mes important de tots, de tal maneraque per donar mes lluiment a la vinguda que el rei Felip II va fer a lanostra vila a l' any 1564, quan anava cap a Valencia per jurar els Furs delRegne, feu la seua entrada per l'esmentat portal, encara que venia de lapart de Vilareial, i ales torres del portal de Valencia se situaren elshomens encarregats de fer-li les salves d'honor.

Al portal de Valencia estaven penjades les cadenes del port deMarsella, les quals havien portat els Centelles quan l'exercit d' Alfons elMagnanim va saquejar dita ciutat.

El portal de Valencia i el portal de Vilareial prenien el nom delcami Reial de Valencia i del cami de Vilareial, respectivament. El portalde la Vilavella s'apel-lava aixi perque per ell s' eixia en anar a la Vilavellade Nules, es a dir fent el cami del Calvari i de l'actual barranc de la FontFreda que, per eixe motiu, era conegut com cami de la Vilavella.

El portal de l'Horta rebia eixe nom per estar situat enfront de l'hor-ta de la vila, i per ell entraven els regadors les nits que a Nules li tocavatanda de reg.

Per davant del Ilene de mura on estava el portal de l'Horta passa-va la sequia Major, la vora de la qual estava coberta de lloses de pedra,on les dones anaven a rentar la bugada. Front del portal de l'Horta hi

- 14 -


7/34

havia un pou i ala seua bassa abeuraven les cavalcadures que, en eixirde la vila, s'encaminaven pel cami Nou.

El carrer mes important de la vila era el carrer Major quel'atravessava de punta a punta. A l'any 1622trobem que a dit carrer hihavia dos hostals; un d' ells estava, a part de muntanya, just al costat deles escales que pujaven ales torres del portal de Valencia; l'altre hostalestava prop del portal de Vilareial. En altre temps havia hagut un altrehostal al carrer Major, entre el carrer de l'Hospital i el carrer del Portalde l'Horta, que fou propietat de Gaspar Malchic, moro de Betxi: partd' aquest edifici hui encara esta en peu i despres de la capella de la Sanges el mes antic que es conserva a la vila. Abans d' aplegar al carrer de lesVoltes, a part de la mar, vivia Francese Nicolau, apotecari, i a part demuntanya, fent cantonada amb el carrer de la Sang, tenia el seu palau elMarques de Quirra i Senyor de Nules.

Entrant pel portal de Valenciael primer carrer que creuava el car-rer Major era el de lesRendes, apel-lat aixiperque, a la part que quedavadalt del carrer Major, prop de la muralla, estava la casa de les rendes 0diposits on es guardaven els fruits que els senyors de la vila tenien dreta prendre com a impostos; a la part del carrer de les Rendes que queda-va davall el carrer Major tambe se laconeixia comcarrer de labotera demossen Gombau,puix en ell es trobava labotera 0forat fet a lamurallaperque eixiren les aigues de pluja que recollia el carrer, i al costat de ditabotera havia tingut sa casa un capella anomenat Gombau. Ala cantona-da que aquest carrer tenia amb el carrer Major hihavia un pou que esfornia amb l'aigua de la sequia Major, per una regadora que anava pelmig del carrer; aquest pou era conegut amb el nom de pou Frese.

Despres del carrer de les Rendes venia el carrer de les Voltes, co-negut amb aquest nom perque en ell, a part de la mar, i a l'altura delcarrer Major, hi havia unes arcades cobertes amb voltes, per on es co-municaven les cases cantoneres. A la part davall del carrer, ala muralla,hi havia altra botera de desaiguar.

El carrer seguent s'havia conegut sempre amb el nom de carrerde l'Hospital, puix que en ell estava l'hospital de la vila. En instituir-sela celebraci6 de la festa de la Sang, a l'any 1601,la part davall, que eraon estava l'hospital, va mantindre el nom, pero la part de carrer quequedava dalt del carrer Major va prendre el nom de carrer de la Sang,perque en ell tenia sa esglesia la confraria de la Sang de Nostre SenyorJesucrist. En aquest carrer hihavia un altre pou public.

- 15 -


8/34

Al carrer de l'Hospital, pegat a la muralla, hi havia un hort delqual solia encarregar-se la familia que tenia compte de l'hospital. Elmetgeque contractava el Consell de la vila tenia obligacio de visitar els pobresque s'acollien a l'hospital, i l'apotecari de donar-los els medicaments; acanvi dits carrecs es lliuraven de pagar certs impostos. Els pobres quemorien a l'hospital eren soterrats per la confraria de la Misericordia, laqual corria amb les despeses d' amortallar i dels oficis de I'esglesia: perportar els difunts tenien unes angarelles i cobrien el cos dels cadaversamb un drap de vellut on era brodada la imatge de la Mare de Deu.

Un cop passats els carrers de I'Hospital i de la Sang venien doscarrers als extrems dels quals estaven els portals de la Vilavella i del'Horta, dels quals prenien el nom.

Al carrer del Portal de la Vilavella el Bisbe i el Capitol de la Seu deTortosa tenien un celler, segurament amb la finalitat d'emmagatzemarels delmes del vi i l'oli, i potser tambe d'altres collites.

Al carrer del Portal de l'Horta, pegat a l'esglesia parroquial, esta-. va el fossar 0cementeri, on acostumava a reunir-se el Consell Generalde la vila, compost per tots els caps de familia del poble.

El seguent carrer era conegut com carrer de Santa Maria, puixestava encarat a la porta principal de I'esglesia Major que era dedicadaa Santa Maria; probablement, quan a mitjans del segle XVII es va amp li-ar I'esglesia afegint als peus el creuer, presbiteri i campanar nous, laimatge que presidia l'antiga porta es va posar a un capelleta que es feuempotrada ales muralles; en derrocar aquestes, a finals del segle XIX,I'Ajuntament fa ver construir una capelleta per tal d' acollir-Ia. El carrerde Santa Maria no tenia continuacio davall del carrer Major.

Al carrer Major, entre el carrer de Santa Maria i el carrer del Portalde la Vilavella, estava la placa de la vila. En ella, a part de muntanya, hihavia un edifici porticat que ala planta baixa tenia la carnisseria de lavila i a la planta alta la Sala del Consell. Davant d' aquest edifici hi haviaun pou public conegut amb el nom de pou de la Placa, i baix de lesporxades estaven les sitges on es guardava el forment que la vila distri-buia en anys de pobrea i quant era l'epoca de sembrar, i que es tornavaquan se segava i batia el blat ales eres, per Sant Joan de juny. Enfrontd' aquesta edificacio, fent canto amb el carrer del Portal de l'Horta, hihavia un altre edifici porticat on estava la pescateria.

Ala placa se celebrava el mercat, segons privilegi confirmat perPere el Cerimonios: en dit lloc tambe se celebrava la fira atorgada pelmateix Rei, i tenia sa Cort el [usticia de la vila. Al mig de la placa hi

- 16 -


9/34

havia un pelleri 0 picota, amb l'escut dels Centelles, senyors de la vila,on s'exposaven a vergonya publica els.que havien delinquit.

L'esglesia Major estava ubicada entre el fossar i la placa, de formaobliqua, mirant cap a Castell6. Darrere de l'esglesia, entre aquesta i lesmuralles, estava la casa i l'hort de Sant Francese que la vila havia com-prat als Rossos l'any 1572, amb la finalitat de posar-hi l'escola; junt al'hort de Sant Francese i toeant al carrer de la Botera del Moli de l'Oli hihavia un corral anomenat de les Banyes i la Cam, puix en ell s' acostu-maya a tancar els bous que pasturaven pel bovalar de la vila i que erendeixats per ales festes; entre l'esglesia i les cases d'un costat de la placaestava el carrer6 de I'Esglesia.

L'ultim carrer abans d'aplegar al portal de Vilareial tambe estavadividit en dues parts pel carrer Major; la de dalt era coneguda amb elnom de carrer del Pou de la Figuereta 0del Moliner, perque alli estaval'esmentat pou; la part davall prenia el nom de carrer de la Botera delMoli dell'Oli puix alli, junt ales muralles, i al costat de la botera dedesaiguar hi havia el moli d' olives de la vila, mogut amb l'aigua de lasequia Major.

Els carrers del Pou de la Figuereta, de Santa Maria i el del Portalde la Vilavella es comunicaven per tillcarreronet que anava pegat alesmuralles, resta de l'antic inieroallum, i que era conegut com el carrer6de Santa Maria; a finals del segle XVII dit carrer6 va ser ocupat ampli-ant les cases, per decisi6 del Consell per les moltes coses vergonyosesi brivonadures que en ell se fan.

Tret del carrer Major i el de la Botera del Moli de l'Oli, els carrersde la vila eren travessats per uns carrers paral-lels al primer apel-latsIes travesseres.

A la part de dalt del carrer Major hi hava dues travesseres, la demes amunt s' apel-lava travessera del Pou de les Rendes al Pou de laFiguereta, ja que la dita travessera tenia als seus caps els esmentats pous;tambe era coneguda amb el nom de carrer de la Palmera, probablementper alguna palmera que en ell hi deuria haver en algun temps. El poudel carrer de Santa Maria era cantoner amb aquesta travessera, i estavasituat a la part de dalt, al costat de Valencia.

La travessera seguent era la coneguda amb el nom de travesseradels Forns, rebent el nom perque en ella a part de la mar i entre i carrerde la Sang i el del Portal de la Vilavella estaven els dos forns de la vila iuna casa on vivia el forner.

- 17 -


10/34

Davall el carrer Major estava la travessera del Trull del SenyorComte, dita aixi perque en ella, fent cant6 amb el carrer de les Voltes,estaven el celler i el trull del Senyor de Nules, que era tambe Comted'Oliva. Esta travessera moria al fossar, tenint una prolongaci6 moltestreta que anava a la placa, i que la gent coneixia amb el nom decarreronet de l'Esglesia.

Ales travesseres practicament no hi havia cases i a elles donavenles portes falses i corrals de les cases cantoneres dels carrers de la vila.

Suposem que al principi totes les edificacions es trobaven dinsdel recinte amurallat, es a dir a la zona del poble que hui coneixem comla vila, pero, amb el pas dels anys, alguns del corrals i patis que es-taven foravila, junt al cami Reial de Valenciai cami deVilareial, anarentransformant-se en habitatges, donant llocal naixement dels ravals.

Alepoca a que esternreferint-nos trobem que venint de Valencia,al costat del Bellcaire i vora el camf Reial, es trobaven les forques on espenjaven els ajusticiats. Prop de lavila, entre el cami Reial de Valenciaiel cami de la Valld'Uix6, hi havia moltes eres on esbatien l'ordi i el blat,i se secaven altres collites. Davant del portal de Valencia i vora el camiReial de Valencia estava el pla del Raval on hi havia, a part de dalt delcami, la comuna de la vila, 0Hocon es tancaven els ramats de porcs, iun hostal; a part davall estava l'hort del Marques i junt a aquest, alcostat de la sequia Major i del cami de la Mar,hihavia un abeurador 0bassa. A l'any 1639els jurats de Nules ja que dit abeurador sempre faaygua y va cami de la Mar avaIl, sempre fa mal cami de tal forma quelos nodrimets y persones an de anar per dalt de les heretats, varendecidir derrocar-lo.

En aquest raval no tenim constancia que a l'any 1622hi hagueraencara cap carrer,

No passava el mateix al raval del Portal de Vilareial en el qual,vorejant el cami que anava cap a Vilareial i front el mateix portal, s'ha-via format ja un carrer que es coneixia amb el nom de carrer Major delRaval, senyal que ja anaven configurant-se'n d'altres. Alli, a part demuntanya, estava la ferreria de la vila i davant d'aquesta hi havia unhostal. Un dels veins del raval, anomenat Bartomeu Marti, tenia auto-ritzaci6 per vendre vi a sa casa tot temps que no y aura taverna. I enaquest raval tenien patis un algepser i un rajoler; hi vivia un oller elqual, darrere de sa casa, tenia el forn de les olles.

Entre el portal de Vilareial i la torre cantonera que quedava a partde muntanya hi havia un pou, i en aquella part del mur estava el lloc on

- 18 -


11/34

es jugava a pilota. A la part davall del portal estava la bassa dels rosins,que suposem era un abeurador.

Passat el raval del Portal de Vilareial i a part de muntanya, junt alcami, hi havia un corral que en altre temps solia ser hostal de publich 0bordell, i mes lluny encara, pero a la part de baix, es trobava l' ermita deSant Miquel, la porta de la qual donava al camf de Vilareial; voltant del' ermita estaven les eres de Sant Miquel. Un poc mes avant dit cami esbifurcava formant el cami que anava cap a Mascarell i Borriana; entreels dos camins esmentats hi havia una creu, a manera de peiro, que eraconeguda amb el nom de la Creu de Fust, probablement per ser defusta.

A l' any 1622 a Nules trobem 345 propietaris que tenen casa; entreells, ames dels que no s' especifica quin ofici tenien i que suposem erenllauradors, hi ha vuit capellans, cine notaris, quatre teixidors, quatrehostalers, dos fusters, un apotecari, un obrer de vila, un oller, un sastre,un sabater, i un teixidor de Hi. Entre els 107 propietaris que no tenencasa i per tant deurien viure en cases llogades, hi ha un notari, un cape-lla, un fuster, un algepser, un doctor en medicina, iun rajoler.

La majoria dels noms de carrer que fins ara hem vist, molts delsquals creiem que tenen son origen en els primers anys de la fundacio dela nostra vila, estan relacionats amb algun accident fisic: pou, arbre,construccio ... el qual servia a la gent de referencia. Aquests toponimsels hem tret, majoritariament, del capatro de l'any 1622; en ell I'escrivaque va fer els assentaments, demarcant les propietats, ens va deixarmolts de detaIls que a l'altra documentacio municipal de l'epoca espassen per alt.

Amb el pas dels anys els noms anaren sintetitzant-se, i aixi veiemque a mitjans del segle XVII els noms dels carrers de la vila son: carrer dela Figuereta, carrer de Santa Maria, carrer de la Vilavella, carrer de laSang, carrer de les Voltes, carrer de les Rendes, carrer Major, carrer del'Hospital, carrer del Portal de l'Horta, i carrer de la Botera; iels nomsde les travesseres: travessera del Pou de les Rendes, travessera de Daltitravessera de Baix.

Ben entrat el citat segle XVII trobem que els veins d' alguns carrersde la vila celebren festes a determinats sants. Aixi per exemple, el17 degener del 1654 se celebra una missa cantada de Sant Antoni, que pa-guen els devots del carrer de la Figuereta; el dia 20 del mateix mes i anyels veins del carrer de la Vilavella fan el mateix amb els sants Fabia iSebastia.

- 19 -


12/34

E12 de juliol del 1668 els devots del carrer de les Rendes fan cele-brar i paguen una missa cantada de la Visitaci6 de Nostra Senyora. El16 d'agost del mateix any els veins del carrer de les Voltes sufraguenuna missa cantada en honor de Sant Roc, i el 7 d' octubre els devots delcarrer de la Botera del Moli de l'Oli paguen la missa cantada en honorde Nostra Senyora del Roser. Eixe mateix any la festa de I'ArcangelSant Miquel se celebra a carrec dels veins del raval de Vilareial.

Estes celebracions anaren generalitzant-se, i, practicament, al se-gle XVIII no trobem cap carrer que no celebre la festa d' algun sant pro-tector. Habitualment les festes es reduien al cant de les completes lavespra de la festivitat, i el dia del sant la celebraci6 d'una missa cantadadavant la capelleta del carrer on es guardava la imatge. De vegades, lamissa se celebrava a l' esglesia. i en eixes ocasions la imatge era portadaen process6 a la parroquia.

Ales darreries del segle XVIII, a part de les festes propies de la vilai de les confraries, el carrer de la Figuereta celebrava la festa de SantAntoni; el carrer de Santa Maria a la Misericordia; el de la Sang la festadel seu nom; la part de dalt del carrer de les Voltes a Sant Roc, i la partdavall a Sant Miquel; la part de dalt del carrer de les Rendes a SantaIsabel, i la part davall a la Mare de Deu dels Angels; el carrer de l'Hos-pital a Sant Blai; el carrer del Portal de l'Horta a Sant Francese: el carrerde la Botera a la Mare de Deu del Roser; el carrer Major a Sant Cristofol:el Raval de Valencia a Sant Xotxim, el carrer Major del Raval de Valen-cia a la Verge del Carme, i els veins del raval de Vilareial, on esta lacapelleta de la Mare de Deu dels Dolors, celebraven la festa dels Dolorsde la Mare de Deu,

A ultims del segle XVIII es quan la majoria dels carrers de la vilavan adoptant el nom del sant protector com a propi, encara que algunsd' ells mantenen el nom primitiu. Es de destacar que malgrat que elsbisbes, en ses visites pastorals, manaven que la documentaci6 parro-quial s' escriguera en castella, fins ales darreries del segle XVIII,majoritariament, als llibres de l'esglesia de Nules va continuar emprant-se el valencia. Ala documentacio municipal de despres de I'abolici6 delFurs del Regne (29 de juny del 1707), encara que els noms dels carrerses registren en la llengua del poble, pel contrari es tota en castella.

La castellanitzaci6 de la toponimia urbana de la nostra vila, a ni-vell oficial, no tindra lloc fins ben entrat el segle XIX.

Es precisament ales darreries del segle XI X que l'Ajuntament de lavila va dirigir un escrit a la Cort, datat e123 d' abril del 1887, en el qual,

- 20 -


13/34

demanava permis per derrocar les muralles i tractava de justificar sapeticio exposant que: la tendencia m arcada por el progreso e informadaiambien por las reglas higienicas, el ensanche de las poblaciones para suhermosura y el buen ornaio, cuyo idea l persigue tambien esta villa , y que lasreferidas m urallas no le perm iien realizar, son motivos que obligan a los quesuscriben, con el caracter con que com parecen a molestar la aiencion d e S .R .Mse sirva conceder autorizacion a este municipio para derribar la s repeiidasm urallas y sus torreones a m edida que lo exijan las necesidades; a I'esmentatmemorial es descriuen els tres ravals que en aquell temps tenia la vila:El raval de Valencia format per un a ca lle sobre la carreiera de d ic ha Ciudad,o tra frente ala muralla, y otra que da al cam ino de V illa vieja; el primer delsdits carrers es coneixia com carretera de Valencia, el segon estava divi-dit en dos, la part que hui coneixem com carrer de Sant Ramon eraconeguda com calle Cuariel, ja hi estava la caserna de la Guardia Ci-vil, i el carrer de Sant [aume, que ja tenia dit nom pero que la gentconeixia com carrer de la Comuna puix que segurament la comuna,que hem vist que a l'any 1622 estava front el portal de Valencia, deguecontinuar emplacada per aquells voltants; el tercer carrer a que es famencio es deia el Barranquet, ja que per ell desaiguava les pluges elRavalet.

El raval de Vilareial tenia una calle sobre la carretera de C astellon ,oira llamada Ancha, u otra de consiruccion m uy reciente llamada de San Pas-qual, am bas paralela s a la prim era .

El tercer raval a que es fa referencia, i que apareix amb el signifi-catiu nom del Ravalet, quedava reduit a una filera de cases paralelo entoda su extension a la m uralla que da frente a la m ontana .

Al temps que es demanava permis per derrocar el alto muro,guarnecido de veinte y dos tortes, altas y de solida manposteria , que dan alpueblo, cuyas calles son perjeciam ente recias y norm ales unas a oiras, cierioaspecto som brio de ciludadela y d e p ob la cio n a niig ua , es projectava obrirles travesseres, la de Dalt unint-la al carrer Ample, i la de Baix a laAlameda, que estava davant del Ilene de mura del portal de Vilareial.A la part de baix del portal de l'Horta es pensava fer un passeig queprendria el nom de Pa sco d el M a r .

Les muraes, que no feia deu anys que havien estat reconstruides,es varen assolar, donant lloc als carrers projectats i a d' altres de nousque a comencaments del present segle ja estaven configurats.

Es de destacar que alguns dels nous carrers, malgrat que sells vaposar un nom oficial, la gent, basant-se amb la forma que prenien els en

- 21 -


14/34

va donar un altre; aixi veiem que en construir-se el carrer de la Vergedel Carme, la gent en yore la forma torta que tenia el va nomenar carrerde la Corbella, el mateix va passar amb la prolongaci6 del carrer de laMare de Deu dels Dolors que la gent va batejar amb el nom de carrerdel Sac ja que la part de dalt del dit carrer no tenia eixida, i el mateix vasucceir amb el carrer Cervantes que en estar format per cases que varenconstruir amb l'ajuda de la Caixa de Sant [osep, la gent li dona el nomde carrer de la Caixa, 0el carrer de Santa Natalia que la gent va conti-nuar anomenant com cami del Calvari.

Hui en dia,malgrat tots els canvis oficials, mes 0menys acertats imes 0menys justificats (com els que es produiren per tal d'honorar alsdos advocats que portaren a terme el pleit de les algues, a l' alcalded' aquell temps, i al Governador que va donar el decret per a la cons-trucci6 de la sequia Nova de Nules), encara hi ha gent que en referir-seals carrers de la nostra vila els nomena pel seu nom antic, no per altrara6 que la del costum, sense pensar que eixos noms s6n testimoni delnostre passat col-lectiu i dels nostres origens, i aixi podem escoltar elsnoms de les Rendes, la Sang, la Vilavella, les Travesseres; i el mateixpassa amb alguns de Is carrers de fora vila: carrer Ample, Calvari, Cai-xa, Corbella, Coheter, Ravalet, Ponent, Barranquet.

Deixar constancia iexplicaci6 dels noms dels carrers d'un Nulesque poc a poc tots anem perdent, sacrificant els testimonis de la seuahis tori a i convertint-lo en un poble cad a vegada mes despersonalitzat,ha estat la nostra intenci6 -que no altra- en manprendre la redacci6 deles fulles que ara apleguen a vostres mans com un menut homenatgeals carrers el nom dels quals portaren en sa boca nostres avantpassats.

- 22 -


15/34

APENDIX GRAFIC

- 23 -


16/34


17/34

S tQ c 1 1 . 0 ' \ : . ~ 0 ~ - Ji J "" 'I ~ I ( " " ~i1." 'cJ,:f, t.~\'lL:~\)~- ' ' ' 'd,~k~

1 : ,J_____ _J ,L ~~~w ...V\ l ~~ ~i .~~, t - : 'J " -~ __

\ t > < ~ } . 1 ~ ~

, '_.-.- __ -'_:I ; .C:~(tj - : ' J~U--: '~: i :~

: 'I'_..1-;l,tU,J~i,"'Jk,~" - , , . : l - " _

"I LC;: tt~-J~~'~';: 'G..ii Ir - - _ ~ _ - ~

- L tI- J - __ __j I __ __j-~,.Jt.: ' ; : o ~ f r ( r i J . . . _---- _ ----- ~

" , ' " " " i =='=="=,=,=,=>-=-,-' ="" i ' T,it ..') \ - : JI ~

Plano 1de les muralles de Nules, poe abans de ser enderrocades.


18/34

Aspecte del carrer Major a nivell de la Placa als primers anys del segle XX. La torreque sobreix a I'esquerra es el miramar construit al segle XVIII al palau del Marques,dacord amb el projecte de reforma fet per l'arquitecte Felipe Rubio. A l'epoca de lafotografia, per tal de fer projeccions de cine, acostumaven a posar un tel6 entre els doscantons. El fet que el carrer Major fos coincident amb la carretera no suposava capproblema, donades les poques funcions que es projectaven i els pocs vehicles quecirculaven per la nit. (f.: J . Navarro).

La placa Major a inicis dels anys 30. En primer terme, les marquesines del casino IaPaz i al fons, a I'esquerra, la casa de la familia Alcazar. Per la porta de Ca la Vila es veueixir la canalla. Probablement, la foto degue fer-se cap al migdia, a l'hora dixir elsxiquets de l'escola municipal, que estava ubicada al segon pis de dit edifici. (f.: J .Navarro).

- 26 -


19/34

Part de baix de la placaMajor, on era situada l'esglesia. Aquest rac6 de la placa eraellloc de jocs dels xiquets a l'hora del recreo.

El mercat s'instal-lava cada dia a aquest lloc. Els dimecres ocupava, ames, el carrerde Sant Francese, per tal d' acollir les paraes de fora que venien al dia de mercat Iliure,del qualla vila gaudia des de mitjans del segle XIV.Fins fa pocs anys la gent de Nules,per indicar que anava al mercat, encara utilitzava l'expressi6 anar a la placa, (f.: anom.).

Vista general del carrer Major; sobre tots els edificis domina I'esglesia Major.(f.: J . Navarro).

- 27 -


20/34

Pou del carrer de Santa Maria. Per tal de proveir-se d' aigua per alconsum dels veins a la vila hi havia pous publics a quasi tots els carrers.Aquest pou estava ubicat a la cantonada de l'esmentat carrer amb latravessera del Pou de les Rendes. (f. : R. Escrig).

- 28 -


21/34

Les Voltes. Aquest pas, construit per tal de comunicar les casescantoneres del carrer de les Voltes -avui conegut com de Sant Miquel-amb el carrer Major, ens apareix documentat a inicis del segle XV i varendonar-li el nom mes antic que coneixem de I'esmentat carrer,

En primer terme pot observar-se una de les voreres de pedra derodeno. i COIn el carrer Major, fins els anys 20 era de terra. Les pedresde la vorera prenen forma per tal de deixar pas cap avall ales aigues depluja. (f.: Arx. Mas).

- 29 -


22/34

Vista de Nules des de la via del tren a nivell del Calm de la Mar a I'any1923. El pas del ferrocarril per la poblaci6 i la seua estaci6 foren un elementde progres per al Nules de la segona meitat del segle XIX. (f.: anom.),

La vila des del cam! Nou: a rna dreta la tapia de lhort dels Torrej6n, alfons els edificis de les escoles, el quarter de la Guardia Civil i la part del' esglesia Major que, a la segona meitat del segle XVII, es va afegir a l' esglesiaconstruida a inicis del segle xv. Com a punt de referencia al campanar potvores la campana San Miguel feta de nou a l'any 1924. (f.: anom.),

- 30 -


23/34

El carrer de Co16n a lany 1923. Ala fotografia, por observar-se l'hort delCarnisser, un dels pocs horts-jardins urbans de Nules que es va mantenirfins ben entrada la decada dels 60.

A rna esquerra pot vores l'harrnonia de les cases construides enenderroear la muralla. Les dimensions i proporcions foren establertes perI'Ajuntament en subhastar els solars de la muralla. Al fons, pot eomprovar-se com eneara no esta construit el teatre Alcazar. (f.: anom.),

Passeig de l'Estaei6 0 Alameda: a rna dreta un dels xops que varen serplantats, poes anys despres de la eonstrucei6 de l'estacio, per tal d:embellirl'acces al poble.

El easalici de primer terme es la vivenda del propietari d'un delsmagatzems de taronja que es construiren al voltant de l' estaei6. (f.: J . Navarro).

- 31 -


24/34

Carrer de Co16n, anys 30; fou un dels primers carrers, junt amb elcarrerMajor, que s'empedraren. Ala fotografia, el taxi que pujava la gentque aplegava a Nules en tren per tal de prendre els banys a la Vilavella.(f.:V. Almela).

- 32 -


25/34

Creuament del carrer del Governador Beranger amb el carrer de SantVicent. La casa de la dreta es de les poques cases de principis del segleXX que encara resten dempeus en aquest lloc, on l'especulaci6 iunurbanisme planificat en benefici dels especuladors han deixat exemplede la degradaci6 idesgavell urbanistic de Nules als anys 70. (f.:V. Almela).

- 33 -


26/34

L'estacio de Nules ales darreries del segle XIX, quan encara no s'havienfet les obres dampliacio que Ii donarien la imatge que encara conserva.(f.: anom.),

L'estaci6 de Nules a inicis dels anys 30; al fons, la torretade Faustino Valentin. (f.: J . Navarro).

- 34 -


27/34

La replaceta del Retor. A inicis de la segona meitat del segle XIX el llocque ocupava I' antic fossar es va transformar en placa publica, i no va haverproblema de fer un pou per a servei i utilitat dels veins. L'edifici del'esquerra es la nova casaAbadia que nova arribar a estar dempeus ni deuanys. A!' any 1936, en assaltar i cremar els edificis dels jutjats i presons deNules, el govern del Front Popular va installar en aquest edifici els jutjats,(f.: V. Almela).

- 35 -


28/34

E I Carrer de la Sequia a l'altura del cami Nou. Aquest carrer es va formar apartir de les cases construides a l'any 1887 sobre els solars que va deixarI' enderrocament del costat de cap a la Mar de la muralla. A la part dreta de lafoto, la tapia que encerclava l'hort dels Torrej6n, on era ubicada la torreta deFaustino Valentin. Junt a dita tapia el caixer de la sequia Major. (f. : anom.).

E I carrer Major vist des del lloc on estava el portal de Valencia.A r n a esquerra el cine Echegaray, mes conegut com cine Cassola,pel malnom del seu propietari. (f.: anom.).

- 36 -


29/34

Al marge dels noms oficials, el poble ha nomenat els carrers amb un criterimes dacord amb les realitats que li s6n mes proximes, ide vegades molt mescoherents que els noms posats pels politics. Un bon exemple es el carrer deCervantes, que per a la gent del poble era el carrer de la Caixa, ja que te el seuorigen en construir-se les cases socials fetes per dita entitat. En primer terme, arna dreta, elmagatzem d' abonos. Esben curi6s observar I'harmonia del conjunt,que es va mantenir fins ben entrats els anys 70. (f.: R. Escrig).

Lacapella de la Sang era un dels elements identificatius del paisatgeurba deNules. Ara practicament esta engolida per les construccions que des dinicisdels anys setanta han anat despersonalitzant el nostre poble. La fotografia estafeta al gener de l'any 1946,quan va tindre lloc una gran nevada. (f.: anom.),

- 37 -


30/34

La casa dels Castells. L'unic edifici de la vila del segle XVque haaplegat fins els nostres dies. (f. : V. Felip).

- 38 -


31/34

La casa del Carnisser, carrer Major cantonada amb el carrer de SantAntoni. Aquest edifici, els origens del qual cal situar entre el segles XV iXVI, va tindre menys sort i, per raons que no valla pena esbrinar, va serenderrocat a inicis dels anys 80, en contra del criteri de la Direcci6 Generalde Patrimoni; una part de l'arc de l'entrada es conserva a la placa delPilar. La tradicional preeminencia dels interessos particulars front els dela comunitat feren que, ames d'enderrocar un edifici singular de la vila,es perdera l'altre mig arc que, com a contrafort, reposava a la clau deI'arc conservat. (f.: V. Felip).

- 39 -


32/34

L'arc de la casa del Carnisser, ubicat hui en dia a la placa del Pilar;fins l'any 1987 no fou possible instal-lar-Io a un Hoc public, Hi va haverqui va suggerir a un Pie de I'Ajuntament que s'imposara com a castig alCronista de la Vila, el qual havia numerat les pedres mentre enderrocavenla casa i fet possible que aquestes no acabaren a I'abocador d' escombreries,les traslladara a coll de punta a punta de poble. (f.: R. Escrig).

- 40 -


33/34

Vista general de la placa Major amb la nova esglesia Arxiprestal,campanar, Ca laVila i vivendes per a funcionaris, constru'its per RegionesDevastadas.

Al poc temps d'inaugurada l'esglesia les seues porxades, creades corna espai public, varen ser tancades per tal d' aprofitar el lloc per a oficinesparroquials i magatzem de Caritas, privant aixi al poble dun espaicomunal i embrutant I'armonia arquitectonica del conjunt. Anys abansva succeir un fet semblant amb les porxades de los Arcos quecomunicaven la placa Major amb el carrer de Sant Francese.Quasi sempre darrere dels desgavells urbanistics i arquitectonics estroba la preeminencia dels interessos duns pocs aprofitats sobre els delconjunt de la poblaci6. (f.: R. Escrig).

- 41 -


34/34

Vista general de Nules desde la Puja, a inicis dels anys 70, tot justcomencades les actuacions urbanistiques que primaren de manera brutal elsinteressos particulars duna minoria front els de la comunitat i que portarien ala despersonalitzaci6 de la imatge de la vila. (f.:R. Escrig).

Per comprovar fins a quin punt ha influit l'especulaci6 en l'urbanisme deNules, nornes cal comparar l'imatge actual del poble amb aquesta fotografia iI'anterior, fetes totes dues per Rafael Escrig a inicis dels anys 70. (f.:R. Escrig).

Pels Carrers de la Vila de Nules

Documents

Transcript of Pels Carrers de la Vila de Nules