Número 109 (segona època) desembre de 2012

El Fill va assumir un home concret, Jesús de NatzaretNadal revela el projecte que Déu s'havia

proposat. Déu volia comunicar-se a un altre, a un ésser diferent d'Ell mateix. Déu no volia ser Déu solament. I el Creador decidí de fer-se criatura.

No va pensar de compartir només la seva Bondat, la seva Veritat, la seva Bellesa... Se’ns va donar com a Bondat, Veritat, Bellesa... Per tant, sempre que estimem radicalment el que és bo, sempre que pensem de manera veritable i ens fem sensibles a la bellesa... estimem Déu, pensem Déu, sentim Déu.

Però el seu projecte va més enllà encara. Déu volia donar-se personalment: Déu volia donar-se com a Déu. Òbviament, el do pressuposa l'existència d'algú capaç d'acollir-lo. Aquest “algú-capaç-del-do-de-Déu” és l'home. I d'entre tots els homes, l'esguard de Déu va posar-se en un jueu: Jesús de Natzaret. En Ell Déu es va fer present als homes. I els homes assoliren en Ell la plenitud de la seva raó de ser. El vas només té sentit quan està ple de vi noble.

…continua a la pàgina 3

www.parroquiasantmedir.cat www.parroquiasantmedir.cat

Pedres Vivents

NADAL, LA HUMANITAT DE DÉU

Edita: Parròquia de Sant Medir Tirada: 500 exemplarsConsell de redacció: Enric Subirà, Ramon Freixas,Pepita Plana, Carles Muzás i Ramon Marin.Maquetació: Ramon Marin Disseny: Oleguer Forcades

Un any més, els cristians ens disposem a celebrar la festa de Nadal. Quan arriben aquestes dates, la litúrgia proposa als fidels, com a preparació a la festa, uns texts apocalíptics sobre la fi dels temps. Però, alhora, ens omple d'esperança l'anunci dels profetes que ens naixerà un infant que instaurarà un ordre nou.

Tenim tendència a associar la paraula apocalipsi als desastres i a les desgràcies. Dissortadament, si fem una ullada al nostre voltant i contemplem la situació en què ens està immergint la crisi actual, no ens manquen motius poderosos per sentir-nos deprimits. Tenim la sensació que el món s'enfonsa sense remei. I ens adonem que no és tracta d'una crisi com les anteriors, només econòmica i financera, sinó que, també, és una crisi de valors.

En el segle passat, tots els dogmes en què es fonamentava la nostra civilització van començar a trontollar. En aquestes primeres dècades del segle XXI, s'han enfonsat definitivament. Ho expressava un conegut professor: “quan nosaltres, de joves, formulàvem una pregunta, el professor tenia sempre la fórmula adequada per respondre-la”, els professors d'avui, en canvi, no disposen de la fórmula màgica per respondre a les preguntes que fan les noves generacions, perquè els dogmes han caducat. Els vells dogmes ja no són vàlids en un món que canvia a un ritme impensable fins fa poques dècades. Aquest estat de canvi constant, ens obliga a cercar nous valors en tots els camps: científic, polític, econòmic, ètic i també religiós. Necessitem formular uns valors que siguin assumibles per les noves generacions i per la societat en què els tocarà viure i lluitar.

Davant d'una situació de crisi com l'actual, els cristians hem de recordar que apocalipsi significa també esperança: esperança en un canvi, en una renovació per assolir un món millor.Les crisis no són cap novetat. El món, l'univers sencer, viu en estat de crisi permanent. La Creació, ens ensenya la ciència, i ho admet la teologia més avançada, no està acabada, està encara en expansió, i tot creixement comporta una crisi. La mateixa cosa podem dir de la Humanitat. Els éssers humans encara no hem arribat a la humanització completa. La història en dóna fe, i els fets actuals ho corroboren.

Potser la crisi actual és d'una agudesa comparable a la que patia la societat en l'època en què Jesús va viure en aquest món i en els temps que seguiren a la seva

desaparició, que és quan es van escriure el texts del Nou Testament.

Aquelles primeres generacions cristianes van patir un dels períodes pitjors de la història i, tot i això, van saber estar a l'altura dels temps, i, enmig de tantes calamitats, van saber crear un món d'esperança que va salvar aquella societat de caure en la depressió i en el nihilisme.Per aquelles generacions, quan tot semblava perdut, l'autor de l'Apocalipsi, desprès de presentar un panorama desolador, proclama l'esperança en un Cel nou i una Terra nova.

Perquè és en els temps de crisi profunda quan sorgeixen les veus profètiques que denuncien la injustícia, i inviten a lluitar, colze a colze, per canviar les velles estructures que pretenen perpetuar una societat injusta i caduca, defensada a ultrança pels immobilistes, els conformistes, i els espavilats de sempre, que veuen que “allà on hi ha crisi, hi ha negocis a fer”.

Passa, però, que aquell món antic no és el nostre i les seves fórmules no són aplicables al món actual. Per això ens fa falta molta imaginació i molta fe en la humanitat, per saber destriar les veus profètiques, que també n'hi ha avui, procedents de tots els àmbits socials, perquè ens infonguin un sentiment de lluita i d'esperança en un canvi que ens porti a un món just, ja que la distribució justa de la riquesa és l'única possibilitat que ens queda de sobreviure a la crisi.

Els cristians, en el concert de veus profètiques hi trobem a faltar la dels nostres pastors, exceptuant les honroses excepcions. Posats a escollir entre l'humanisme i la santedat, ells aposten per una santedat, que té com a fonament una espiritualitat desencarnada que comporta la regressió al passat. Déu en canvi, aposta per la Humanitat i per la Creació sencera, tan ben representada plàsticament en el pessebre de Sant Francesc, amb el bou i la mula inclosos.

A l'infant de l'establia, no li passaria mai pel cap excloure del pessebre a dos animals, símbols de la humilitat i de la paciència, i que tan bons i útils han estat a la humanitat.

Per Nadal, és Déu qui es fa home, no un home que es converteix en Déu. Per Nadal, els cristians no celebrem la divinització de l'home; celebrem la HUMANITAT DE DÉU.

Francesc Combelles

(Ve de la pàgina 1)

L'home havia estat fet per a Déu. Aquesta finalitat, l'home l'aconsegueix en el germà Jesús de Natzaret. En Ell es realitza de ple la humanitat, tal com havia estat pensada, volguda i creada per Déu. Per tant, en Jesús Déu es dóna a l'home, Déu es fa home.

Quan i com succeí això?Un dia, havent arribat el temps de la seva

maduresa, Déu s'atansà a una noia, excepcionalment pura. Va tocar, amb tendresa, el seu cos. I li demanà de sojornar en ella per a habitar entre els homes... I Maria digué “sí”. Un sí gran, com una casa gran i hospitalària. Així fou com la Paraula de Déu es féu home en el si d'una Verge.

I Déu va començar a créixer en el món... Una nit, acomplert ja el cicle normal del temps, enmig del silenci i la solitud d'una cova -els homes no l'havien volgut a casa seva- entre els bafs d'un ase i el remugó sord d'un bou, Déu va néixer.

Aquell a qui mai ningú havia vist. Aquell a qui els homes invocaven dient: “Senyor, deixa'ns veure la llum de la teva mirada”, ara s'ha manifestat. Romanent el qui era, assumeix el que no era. Heus ací el misteri d'aquesta benaurada nit de Nadal.

Fixeu-vos. Déu no va encastellar-se en el seu Misteri; va sortir de la seva llum inaccessible per a endinsar-se en la tenebra humana. No va protegir-se en la seva omnipotència creadora, sinó que es va arriscar en la fragilitat d'una criatura inerme. No va voler enlluernar l'home, sinó que es va deixar seduir per la humanitat. Va venir per a ser diferent, per fer-se el que no era...

He passat per Betlem de Judea i he sentit un xiuxiu amorós. Era la veu de Maria que amanyagava el Nen: “Solet meu, fill! Com podré faixar-te amb bolquers, si tu circumdes de llum l'univers? Com podré alletar-te, si tu alimentes tots els vivents? Com podré sostenir-te, si tu contens totes les coses?” (Analecta sacra, 1229). I Josep, astorat, exclamava: com pot ser això?, ¿com pot tenir forma de criatura aquell que dóna forma a tots els éssers creats?, ¡com pot fer-se tan petit el qui és l'Altíssim?, ¿com pot encabir-se en un bressol el qui expandeix l'univers?, ¿com es poden cenyir els braços de qui porta les regnes del cel i la terra?

En el pessebre “Déu manifesta la seva Bondat i el seu amor als homes” (Tit 3,4). Déu s'abaixa, s'humanitza, es fa món. Ja no és solament aquell Déu de

qui es cantava: “el nostre Déu és gran; el seu poder no té límits”. Ara se'ns mostra de tal manera que podem dir: “el nostre Déu és petit; el seu amor no té fi...”. És tan il·limitat el seu amor que arriba fins a nosaltres. No li repugna la condició mortal de l'home, tot i ser tràgica, àdhuc absurda. Qui podia albirar que Déu s'havia de fer un home tan humà?

Tots sabem prou que l'home, malgrat la seva bondat natural, ha sigut històricament sovint un fracassat i un degenerat. Pot esdevenir un llop per als altres. Fins i tot pot convertir-se en una màquina autodestructora... Li és difícil suportar-se coratjosament. Més difícil encara obrir-se als altres, acceptar-los, estimar-los tal com són: pobres, rònecs, esquifits... Nogensmenys, Déu volgué ser home i un home qualsevol.

Estem tant avesats a sentir: “la Paraula es féu home” que ja no comprenem el seu significat. El que vol dir -i el que Déu vol- és ser home, genuïnament home, com tu o com jo; un home limitat que ha de néixer; que creix, que aprèn, que pregunta, que dubta, que s'angunieja...

Déu no va assumir una humanitat abstracta de naturalesa animal-racional. Va assumir un ser històric en el primer instant de la seva existència, dins la pregonesa del claustre matern; va assumir un tipus de raça i de religió jueves; va formar-se en la tradició estricta d'un país insignificant, d'un llogarret menystingut de província; va inserir-se en un medi humà de baix nivell social, econòmic i cultural, que desconeix el grec i el llatí, les llengües cultes de l'època; que parla un dialecte aramaic amb una lamentable entonació galilea; va sentir la humiliació de les forces estrangeres; va experimentar la fam, la set, la tristesa; les llàgrimes vessades per la mort d'un amic; l'alegria de l'amor; l'enyorament, el temor, la temptació; l'enuig i la basarda de la mort, la nit fosca de l'abandó del Pare... Tot això és el que Déu va assumir en Jesús. No es va dispensar de res. Va fer seu tot el que és de l'home, d'un extrem a l'altre,de l'enfuriment a la tendresa; de la torbació a l'exaltació; de l'amistat al conflicte i a la derelicció; d'una vida honesta a una mort abjecta... I tot ho va assumir en el primer instant. Tot estava ja present en el gemec i el somriure d'aquest infantó, agombolat entre el bou i l'ase.

Nadal ens mostra allò que Déu és capaç. La seva omnipotència no és altra cosa que la capacitat de fer-se totalment altre. Sense deixar de ser Déu, es fa home; un home qualsevol.

Leonard Boff

El Fill va assumir un home concret, Jesús de Natzaret

L’EVANGELI DELS DESNONATS“Van portar davant del rei una persona que li devia deu mil talents. Com que no podia pagar-los, van treure-li totes les seves pertinences per a vendre-les juntament amb ell i la seva família per a poder satisfer el deute. Però davant el sentit clam de l’acusat, el rei s’apiadà i li concedí més temps...”

Podeu llegir tota la història a Mateu 18. El mateix Jesús va fer servir aquesta paràbola per a condemnar la injustícia i la manca de sensibilitat en front els necessitats. I ja sabeu que aquesta mateixa persona, tot just ser perdonada, no va tenir cap misericòrdia amb qui li devia moltíssim menys. El rei el castigà doblement: pel deute i per l'absència de compassió.

Els representats de l'Església institució apuntalen sovint els seus pronunciaments segons la suposada voluntat de Déu. Acostumen a dir "Déu vol que .." o "Jesús ens ensenya tal cosa". Interpreten la voluntat de Déu i l'exemple de Jesús a partir del Nou Testament i de les seves pròpies conviccions. Però es que és evident que quan parlen els bisbes o quan la Conferència Episcopal es pronuncia, haurien de fer ressò de l'evangeli, denunciar les injustícies com ens va ensenyar Jesús i animar a construir una nova societat amb els valors i principis de Jesús.

És per això que ens indigna el silenci clamorós de la cúpula eclesiàstica i de la immensa majoria de bisbes davant el drama dels desnonaments injustos. Molt especialment si es compara aquest silenci amb la successió de declaracions que han seguit a la confirmació de la legalització dels matrimonis gais. El mateix portantveu Martínez Camino ha recordat que Déu vol que el matrimoni sigui exclusivament entre home i dona, tot exigint als poders polítics que canviïn la llei per a no permetre que el matrimoni gai s'equipari al tradicional. No trobem a l'evangeli cap posicionament davant l'homosexualitat i, en canvi, si que s'apel·la a la sensibilitat davant els col·lectius discriminats. La rotunditat amb què fan referència a la voluntat de Déu per a imposar un únic model de família es contradiu amb l'absència d'aquest tema als evangelis. Serà la tradició, l'opinió majoritària de la jerarquia o el propi convenciment dels qui parlen en nom nostre, però el que es segur que la seva postura no té res a veure amb el tarannà obert i compassiu de Jesús.

En canvi, què més es necessita per a denunciar que els bancs s'estan comportant d'una manera injusta, immoral i antievangèlica?

Hem començat recordant la paràbola del servent injust. No és calcat al que està passant ara amb els bancs? Els desnonats no pateixen la mateixa manca de compassió que el deutor de la persona

indultada pel rei? Posats a fer esment de la voluntat de Déu, no tenim cap dubte que Jesús condemna els avars, els injustos i els durs de cor; i que invariablement es posa al costat dels que pateixen les conseqüències de les lleis injustes. És urgent que els bisbes ho diguin d'una manera rotunda: els bancs estan practicant una gran injustícia amb els centenars de desnonaments que es realitzen cada dia. El seu comportament és menyspreable. La llista de bancs és ben coneguda: Santander, BBVA i La Caixa encapçalen la llista dels bancs més grans de l'estat espanyol i també son, conseqüentment, els que insten a més desnonaments. Cal una denúncia rotunda contra els bancs i els seus directius. No tenen cabuda a la nostra societat ni a les nostres comunitats.

I el fet hauria de ser delictiu quan les entitats que insten els desnonaments han estat rescatades amb diners públics. Bankia i Catalunya Caixa entren en aquesta categoria. Els seus desnonaments són vergonyants com ho és també la impunitat amb què els poders polítics ho permeten. ¿Hem sentit el posicionament de la conferència episcopal sobre el que fan aquestes empreses? Aquesta setmana l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife ha retirat els seus dipòsits de Bankia després que aquest banc es negués a donar una alternativa digna a una dona desnonada. Al veure's sense els diners del consistori, Bankia ha reconsiderat la seva decisió. Seguint aquest exemple, l'Església ha d'assegurar-se que no manté cap compte en entitats que realitzen pràctiques injustes i rebutjar les aportacions i els donatius que arribin des d'elles. S'ha de fer ús del prestigi social d'algunes entitats d'assistència social per a pressionar la banca que aturin els desnonaments. Coneixem el nom de les entitats i els dels membres dels seus consells directius. La cúpula dels bisbes no ha d'esperar ni un minut més per a denunciar amb duresa el seu comportament injust. I amb la claredat amb què s'expressen per a defensar altres causes. La defensa de la dignitat de les persones és un valor humà i cristià. Necessitem un posicionament valent i rotund. Altrament, la credibilitat de les institucions eclesiàstiques continuarà en caiguda lliure i, el que és pitjor, decebrem l'esperança de les persones afectades. JO

(Església Plural 12/11/2012

Només al

tota l’actualitat de Sant Medir

opinió

En el “Dia Internacional contra la violència de gènere”, el col·lectiu de Dones en l’Església, per la paritat, li dol, un any més, haver de continuar denunciant la violència exercida a les dones, tant en làmbit familiar, el professional, com el que es considera tràfic d’éssers humans: portar persones d’un país a l’altre amb finalitats d’explotació laboral i sexual, exercint violència, coacció, amenaces, i també amb matrimonis forçats, ablacions...

Som conscients que les lleis han avançat molt respecte de la protecció de les dones. Fa menys de 50 anys aquesta violència era considerada un fet totalment privat i fora de casos d’assassinat u homicidi, no hi havia cap regulació legal. Actualment, en la societat civil, tant a nivell de Catalunya, vom de l’Estat Espanyol i Europa, hi ha nombrosa legislació contra aquesta violència de gènere.

Nomenarem,Directiva 2011/36/UE del Parlament

Europeu i del Consell, de 5 d’abril de 2011, relativa a la prevenció i lluita contra el tràfic d’éssers humans i a la protecció de les víctimes, que obliga a tots els Estats de la U.E. A adequar els seus ordenaments a les directius d’aquesta norma. El Govern de l’Estat Espanyol sempre ha estat molt poc diligent en aplicar la normativa europea en el tema del tràfic de persones.

Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció integral contra la Violència de Gènere. Ha estat una llei pionera

en tot el món, si bé ha mancat pressupost i voluntat per part dels agents jurídics per portar-la totalment a terme.

Paraules que ens va deixar el Cardenal Carlo M. Martini: “Els homes d’Església han de demanar perdó a les dones per moltes coses, però sobretot han de veure-les avui, més com a companyes”. L’Església Catòlica continua en ple segle XXI exercint aquesta violència, al no permetre que les dones siguin tractades iguals que els homes i més quan s’atreveix a fer-ho en nom de Déu.

Davant el sofriment de tantes dones que pateixen violència aquí i en tot el món, DENUNCIEM,

- la manca d’atenció per part dels governs per eliminar aquesta xacra, i

- la immobilitat de la jerarquia catòlica, que continua amb la marginació femenina.

Com a dones cristianes AIXEQUEM EL NOSTRE CLAM per totes les que són víctimes de companys que arriben fins a matar-les, de les que són víctimes de la violència psicològica que les anul·la completament, de tràfics de tota mena i en resum, de tot tipus de sofriments.

EN AQUEST DIA 25 DE NOVEMBRE PREGUEM A L’ESPERIT QUE ENS IL·LUMINI I ENS ENCORATGI PERQUÈ LA VIOLÈNCIA SIGUI DESTERRADA DE LA TERRA I SUBSTITUÏDA PER L’AMOR, EL DIÀLEG I LA COMPRENSIÓ.

25 de novembre de 2012

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Tel. 93 298 19 19 - Fax 93 422 77 87

MANIFESTdel

COL·LECTIU DE DONES EN L’ESGLÉSIA, PER LA PARITAT

Vidrà: Es valorà molt positivament la sortida a Vidrà. Els que hi van participar, en destacaren el bon ambient, i l’acolliment per part dels responsables de la sortida.

Advent i Nadal; el grup de litúrgia, va presentar la planificació del temps d’advent detallat en un fulletó, en el qual hi havien participat els nens de la catequesi. Es va acceptar la proposta que la celebració de la Reconciliació fos presidida pel bisbe Joan Godayol.També es va informar dels concerts de Nadal: El d’orgue a càrrec de Guillaume Lawless, el de la Coral La Floresta i el de la Coral Sant Medir. Els responsables del pessebre aquest any son; LLeonard Armentano, Manel Casas i Elias Campo.

Grups de l’assemblea; sobre la trobada dels grups de l’assemblea, s’informà que havien sorgit de moment 4 grups; Cants i lectors, Solidaritat, Difusió i Aprofundiment en els valors humans. El grup de Cants i lectors es varen trobar que les persones interessades en el tema ja formaven part del grup de Litúrgia, per això decidiren no crear un nou grup i continuar al grup de Litúrgia. El grup de Solidaritat, també es trobà en una situació semblant, per aquest motiu no es formà tampoc el grup. Els dos grups decidiren que si hi havia persones interessades a participar en aquests camps es podrien integrar als grups existents. Els grups de Difusió i Aprofundiment si que es formaren i han començat a fer el seu camí. Nadal al grup de Solidaritat i a l’espai solidari; s’informa que l’espai solidari posarà una paradeta a la plaça de l’església durant l’advent per mirar de recollir alguns diners per als components del grup, que no tenen ingressos de cap mena. El mateix grup va donar les gràcies a les catequistes

per l’encàrrec d’uns detallets per als nens, que varen comportat uns diners molt ben vinguts. S’informà que durant la campanya de Nadal els nens de la catequesi visitaran el rebost solidari i l’espai solidari. En la campanya també i participaran l’escola Proa i Sants3ràdio.En un altre aspecte el grup de solidaritat informà del contacte que tenen amb Can Batlló, amb l’Associació Hospitalària de Berga, que ha obert un menjador públic al carrer Sant Crist, i també amb l’escola Joan Pelegrí.

Teatre Sant Medir; es va informar del canvi de junta del Quadre Escènic i es comentà que el nou president en Josep Companys era una persona vinculada a Sant Medir.El consell s’interessà per l’estat del senyor Mèrida i per la seva recuperació.També es presentà una proposta de millora de l’accés al teatre que fou aprovada, deixant a l’equip d’economia la decisió final.

Informació dels grups:-La coral Sant Medir informà dels concerts que celebraran el mes de desembre i de l’èxit de la penjada de cartells per atreure nous cantaires.-Sants3radio, informà de la festa del 15è aniversari de l’emissora el 14 de desembre, i convida els consellers assistir-hi.-El grup Cristià de reflexió anuncià les properes ponències, de Jose Maria Castillo sobre desobediència civil, de Miquel Barberà sobre l’església actual a Catalunya i de Federico Mayor Zaragoza, el tema encara s’ha de decidí.

En el torn de paraules, es comenta referent al malestar dels veïns derivat de les obres de l’escola, que els acords entre la Fundació d’Escoles Cristianes i l’Associació de Veïns del Centre Social estan pendents de la signatura.

Pedres Vivents

Informació del Consell Parroquialdel 13 de novembre de 2012

informació

Sants 3 Ràdio a la Residència mn. Vidal Aunós

el barri

Els usuaris de la residència de gent gran mossèn Vidal Aunós del barri de la Bordeta han estat els protagonistes, avui, del programa especial que ha enregistrat Sants 3 Ràdio. Recuperant la memòria del barri, molts d'ells en són veïns i veïnes de tota la vida, i d'una generació en general han parlat de com era el barri abans i de com recorden la seva infància, entre altres coses."És un barri molt maco, amb un cine que tenim molt maco, és un barri per veure'l", ha explicat entusiasta Maria Borbones, que hi ha viscut tota la vida. "Qui vingui al barri i veu el que és s'hi queda", diu. El Josep Rodón i la Maria Mestre van venir a viure al barri fa 12 anys i fa només 3 mesos que són a la residència. Van traslladar-se des del barri Gòtic per estar més a prop dels fills i dels néts. El Josep explica que des de fa temps que va a passar els matins al centre cívic de Magòria on juga al dòmino i a la petanca: "Pels grans a l'hivern hi podem anar a prendre el sol i a l'estiu estem a l'ombra". diu. El Josep, a més, explica que tot i no haver tractat personalment amb mossèn Vidal Aunós el coneixia

de quan treballava de conserge a una residència de capellans.Una altra veïna de tota la vida i entusiasta del barri és Antònia Santaló, que ha viscut al carrer 26 de gener i al carrer Valladolid, en els dos casos havia participat activament en els festes majors. "Anava a ballar al Círcol de Sants", explica. Però lamenta que la del carrer 26 de gener ja no se celebri: "Abans eren unes festes majors molt familiars i ara tot això ja s'ha perdut". "Sempre ho hem enyorat molt", diu. La Rosa Bayarri en canvi és més negativa i diu: "Del barri, no m'agrada res".Als avis i àvies els ha agradat recordar també quan jugaven al carrer, perquè no hi passaven cotxes. "Es jugava més al carrer, ara no perquè a tot arreu hi passen cotxes", comenta un altre dels usuaris que escoltava el programa i hi ha volgut intervenir. La xarranca, saltar a corda, les nines de drap o de cartró, o la pilota eren les joguines del moment. Ara, en canvi, lamenten que els nens i les nenes no saben jugar.

El3.cat (27/11/2012)

Presentacions de llibresConferències

ReunionsveïnalsBall per persones amb disminució

Aula Oberta de la Bordeta

Grup 4t. Dijous20 de desembre (dijous) Trobada del Grup A 2/4 de 5 de la tarda Trobada, a la Sala NovaTeatre29 de desembre (dissabte), a les 9 de la nit, i30 de desembre (diumenge), a les 6 de la tarda El Quadre Escènic Sant Medir, presenta “Els Pastorets”Sants 3 Ràdio14 de desembre (divendres) “Festa d’aniversari - 15 anys” A les 8 del vespre al Teatre St. Medir Preu de l’entrada solidària: Heu de portar un producte per al Banc dels Aliments de Sant MedirEscola Bíblica Ecumènica7, 14, i 21 de gener (dilluns) De 2/4 de 8 a 2/4 de 9 del vespre, a la Sala Nova Primer Seminari “Efesis - Eclesiologia” A càrrec de Samuel Fabra i Mestre Metge i TeòlegCatequesi Per a Infants Horari: Dimarts de 6 (18) a 7 (19) de la tarda Al 2n. Pis del Passatge Toledo, 10-14Sants3Radio “Relats Bíblics” Tots els dissabtes A 2/4 d’1 del matí Per Francesc Combelles, Montserrat Cors i Roser MuntéAcolliment De dilluns a divendres De 6 a 8 de la tarda, a l’entrada del CampanarInformació pel barri Tots els diumenges, a les 5 de la tarda A la Sala Nova Ball i berenar per a persones amb Autonomia limitada

Comunitat Parroquial16 de desembre (diumenge) A les 7 de la tarda a l’església “Concert d’orgue” per Guillaume Lawles18 de desembre (dimarts) A les 8 del vespre “Celebració de la Reconciliació” Presidida per Bisbe Emèrit Dr. Joan Godayol22 de desembre (dissabte) A 2/4 de 9 del vespre a l’església Concert de la Coral “La Floresta”24 de desembre (dilluns) A les 10 de la nit “Missa del Gall”26 de desembre (dimecres) A 2/4 de 9 del vespre a l’església Concert de Sant Esteve per la Coral St. Medir13 de gener (diumenge) A les 5 de la tarda, a la església Concert de “l’Orfeó de Sants”Aula Oberta a la Bordeta24 de desembre (dilluns) Festiu. Inici vacances de Nadal14 de gener de 2013 (dilluns) Tema a determinar A càrrec de ......................21 de gener de 2013 (dilluns) Tema a determinar A càrrec de ................. Horari: de 6 a 7 de la tarda Totes les sessions, a la Sala NovaGrup Cristià de Reflexió13 de desembre (dijous) “Política i Moral” A càrrec del Dr. Miquel Barberà 10 de gener (dijous) Conferència de Federico Mayor Zaragoza Antic President de l’UNESCO24 de gener (dijous) “Historia primitiva de l’Església” A càrrec de Mn. Gil Trobades, a la Sala Nova a 2/4 de 9 del vespre

Despatx parroquial:Misses:

Dilluns i dijous de 18 a 20 hores.

Feiners, a les 8 del vespre.Diumenges i festius, a les 11 del matí, 12 del migdia i a les 8 del vespre.