7/27/2019 Pederastes de Castell, un cas sense resoldre (El Triangle, 5 de octubre de 2009)

1/3

JUSTCIAPODERS10 El Triangle nmero 938 5 doctubre de 2009

Desidia o complicitat judicial?

Reinaldo Cols arrossega un viacrucis particular des de fa prop de 14 anys, perode durant el qual ha intentat sense xit de moment que la justcia castigui els responsables dels abusos que van patir les seves filles.

El protagonista dels fetss un expresident delMilan denunciat perBerlusconi que es vaamagar al Pas Valenci

Text: Dionisio Gimnez Foto: Ivan G. Costa

Pederastes de Castell,un cas sense resoldre

Un sumari inconcls de mi-lers de folis. La identitatdalguns dels seus prota-

gonistes i la gravetat dels fets enlitigi s, per a molts, el que expli-ca la censura dun cas sobre el qualgraviten molts interrogants.

El carrer de les Escoles Cristia-nes de Benicarl, el coneixen al bar-ri com el dels Cristians. s estret.Fa anys hi tenia el seu negoci la fa-mlia formada per Dunja Jane Ad-cock, una australiana de 28 anys, iReinaldo Cols, de 37, i les sevesdues filles, Tamara i Ada, llavorsde cinc i tres anys respectivament.En aquest mateix carrer hi havia,fins fa uns quants anys, un bar onla seva propietria, Genoveva Cor-nelles, preparava dinars econmics

per als vens, entre els quals el ma-trimoni Cols-Adcock, propietarisduna perruqueria dun cert xit.

Per aquell temps mexplicalantiga propietria del bar, elmeu establiment era un dels pocsque preparaven menjars casolans.Aqu la gent shi trobava b, hi ha-via un tracte familiar com corres-pon als bons vens; ens coneixemtots des de feia anys.

Tot feia pensar que aquest equi-libri domstic seria per sempre.Per un dia, de 1996, va aparixerper Benicarl un cotxe amb ma-trcula italiana condut per unhome perfumat que vestia ambaquesta pretensi estudiada delsqui volen cridar latenci costi elque costi. Lhome era molt cone-

gut a Valncia i a Castell, peramb prou feines shavia deixatcaure per Benicarl. A 65 anys,Giuseppe Farina Antonio, Giussyper als amics, semblava sortit dela capsa: rostre bronzejat, sabatesblanques, jaqueta esportiva blaucel, dentadura lmpida, i aire dho-me de mn.

DE PALAFRUGELL A BENICARL

Per els seus negocis dels ltimsanys al capdavant de lempresa Is-mil, que va arribar a ser mximaaccionista del club de futbol Mi-lan el van posar a les portes de lapres. Giussyformava part indis-soluble de la dolce vitaitaliana,com correspon a un home casatamb la comtessa Carla Rizzardi,

riqussima hereva duna famliade Verona amb qui va tenir sis fills.I, encara que arrossegava unasentncia dun jutjat itali que elva condemnar a cinc anys de pre-s per evasi dimpostos, blan-queig de diners i altres delictes,conseqncia duna denncia deSilvio Berlusconi (quan Farina erapresident del Milan), Farina va te-nir prou habilitat per fugir a Sud-frica. El seu periple el va portara Catalunya, i es va installar a Pa-

lafrugell, on ara viu la seva exdo-na i una de les filles.

Si lhome de les sabates blan-ques es trobava en el moment delsfets a Benicarl, si era el personat-ge de moda en els ambients deluxe, si, a ms, resultava impres-cindible en els cenacles del PartitPopular, tot aix sexplica per laseva relaci amb lempresa Iber-fresas, SA, dedicada a lactivitatimmobiliria, societat domicilia-da a Verona, que el va nomenaradministrador nic de la masiapatrimonial Mas del Coll, al mu-nicipi del Rossell, a Castell.

Per aquelles dates de la meitatdels anys noranta, Farina es rela-cionava amb el president de la Fe-deraci Provincial de Confraries

Les continuades obstruccions a la investigaci judicial dun suposat cas de pedoflia i dabusos sexuals a menors, a la zona deCastell, han fet impossible que prospers una denncia que data de 1997, en la qual la lgica processal sha vist una vegada iuna altra interrompuda. Un cas sense resoldre que implica personatges de notria importncia poltica i econmica a Castell

7/27/2019 Pederastes de Castell, un cas sense resoldre (El Triangle, 5 de octubre de 2009)

2/3

rastes de Castell. Aquell any, els

daus de la sort van disposar que

lexpresident del Milan mantin-

gus una reuni de negocis amb

la famlia Cols-Adcock. Litali,

vinculat a negocis immobiliaris a

travs de societats interposades,va llogar un habitatge al matrimo-

ni, i se les va compondre per se-

duir Dunja Jane lesposa del pe-

rruquer. Encara que era 35 anys

ms jove, laustraliana es va con-

vertir en la seva amant. Tots dos,

amb les dues filles del matrimo-

ni, sen van anar a viure al casalot

de Mas del Coll. Dunja Jane, en

qualitat dempleada de la finca; li-

tali, com a administrador

dIberfresas, SA.

Deia que era un vedat de caa,

per no era veritat, diu un antic

treballador del Mas del Coll, que

hi afegeix que all noms hi havia

pedres. Pel que jo vaig veure i sen-tir, no shi caava res; com a m-

xim, jugaven amb les escopetes i

disparaven al blanc. Ara b, de sob-

te, tot all es va omplir de cotxes

de luxe. Estrangers que venien

amb uns cotxassos impressio-

nants, gent ben vestida, fina, amb

molta pasta... I nens, molts nens.

Aix s que ho puc assegurar.Reinaldo Cols, sense dona per

amb el negoci de la perruqueria en

actiu, es va refer com va poder. Va

pactar amb Dunja Jane un princi-

pi dacord per compartir el temps

amb les seves filles, i, si els daus ne-

gres no haguessin aparegut de nou,

tot hauria fet pensar en una sepa-

raci ms. Quina altra cosa po-

dia fer?, es pregunta Reinaldo Co-

ls. Si el matrimoni fracassa, no

se nha danar pas en orris la rela-

ci personal, sobretot quan hi ha

fills pel mig. Jo estava enamorat de

la meva dona; estimava i estimo les

meves filles; tenem els nostres pro-

jectes, per ella es va enamorarde Farina, i aix s un assumpte

que noms li competia a ella. Aix

sn les coses...

Mentrestant, i amb la perruque-

ria en plena activitat, les nenes es

quedaven a dormir, amb una cer-

ta freqncia, a casa de Genove-

va Cornelles, el pis de la qual es-

tava situat damunt del bar. La

dona ho agraa perqu les havia

vist nixer, eren amigues de la

seva filla... I el que formava part

duna rutina de bons vens es va

ensorrar una nit dabril de 1997

quan, desprs que les nenes es ba-

nyessin el pas previ abans danar-

sen al llit, la ms gran, Tamara,

li va dir a Genoveva que li feia mal

per on el seu padrastre labraa-

va. Genoveva li va preguntar a

qu eren degudes les marques, les

picors... i Tamara li va relatar que

eren pels tocaments de Giuseppe

Farina, el seu nou padrastre.

Em van explicar com eren vcti-mes de tocaments i de manipula-

cions sexuals per un senyor gran,

anomenat Pepe Farina, a qui des-

conec. Pel que les nenes em van

confessar, la histria s esgarrifo-

sa. El primer que vaig fer va ser tru-

car a la seva mare. Li vaig dir que

era una qesti molt important,

que necessitava veure-la immedia-

tament. Vam quedar lendem a la

tarda. Em va dir que baixaria del

Mas del Coll, per no es va presen-

tar. Llavors vaig parlar amb el pare,

que s que va acudir immedia-

tament, relata Genoveva.

Cornelles va interposar una de-

nncia manuscrita al jutjat de Vi-

nars, i posteriorment, de viva veu,

a la policia judicial, i en els matei-

xos termes en qu ho va fer tantes

BATUDA POLICIAL

mm Al juny de 1997, la policia

francesa va fer loperaci Ado-

71, la batuda ms gran de la

seva histria dirigida contraabusos a menors, pederastes i

pedfils. Un dels 630 detinguts

s Bernard Alapetite, de

professi cineasta, considerat

el de la xarxa. Sn processades

201 persones per corrupci de

menors, zooflia, violaci de

menors i trfic de drogues i

darmes. Els vdeos confiscats

inclouen imatges de menors

abusats sexualment, de tanta

crueltat que, en visualitzar les

cintes, la policia va confessar

als periodistes: Vam ser prop

de la nusea, sobretot quan les

vctimes eren nens petits

violats o quan sels mostramantenint relacions sexuals

amb animals. Les filmacions

tenien un preu en el mercat de

140 dlars la unitat. Per al fiscal

Jean-Louis Cost, el capitost de

lorganitzaci s Alapetite,

acusat dhaver comprat,

duplicat i venut els vdeos. La

jutgessa Christine Parguel va

demanar la collaboraci de les

autoritats espanyoles perqu

les escenes en les quals

intervenen nens i adolescents

van ser gravades a Polnia i a

Espanya, on es van rodar les

imatges ms crues i

pornogrfiques. Fins ara no hicap dada que la policia

espanyola, ni la Fiscalia ni la

jutgessa hagin respost al

requeriment francs, malgrat

que al sumari sidentifica el

Francsal Bar Espaa i al Mas

del Coll en companyia de Farina

i daltres personatges fora

coneguts de Castell.

11El Triangle nmero 938 5 doctubre de 2009 JUSTCIA PODERS

Farina va seduir la donadel denunciant delsfets, 35 anys ms jove,amb qui sen va anar aviure junt amb les filles

Al sumari hi ha els relatsdels abusos de qu vanser objecte Tamara iAda i que de momenthan quedat impunes

de Pescadors de Castell, Salva-

dor Orero, amb el germ daquest,

Juan, director del port de Beni-

carl, a quiGiussyva comprar un

vaixell valorat, segons alguns tes-

timonis, en 80 milions de pesse-

tes, i sobretot amb Luis Tena, pro-pietari del Camp de Golf Sant

Jordi. Tots ells estan vinculats a

ladministraci controlada pel tot-

poders Carlos Fabra, el facttum

del PP a Castell. Farina, doncs,

era ben conegut per la crme de

la crmedel poder econmic i

poltic che, no solament de Cas-

tell, sin de la Generalitat Va-

lenciana, en la qual es movia com

un peix a laigua, grcies, entre

daltres, als bons oficis de Wenley

Palacios, un advocat imprescindi-

ble, bon amic de Francisco Camps

i mentor de Carlos Fabra.

El perfil ideolgic de Palacios i

del seu entorn queda pals en

lescrit que ladvocat dirigeix al

president valenci el 22 de mar

de 2006 on li diu que ha arribat

lhora de netejar la Comunitat de

catalanistes alimentats amb di-

ners dels valencians. Podr amb

els invasors, amb els escamots

catalanistes? Si ho fa, que Du el

premi; si no, que el castigui.

Mentre els escamots catalanis-tesrondaven pel Pas Valenci, el

Baix Maestrat somplia de pre-

sumptes pederastes. Palacios i Fa-

rina van coincidir en el despatx de

la jutgessa de Vinars, Sofa Daz:

el primer, com a advocat de Fabra,

el qual alguns testimonis es van

aventurar a reconixer en el ma-

teix escndol dabusos sexuals a

menors descrits en la causa penal

que implicava tamb Giuseppe

Farina. Som el 1996, un any abans

que esclats lescndol dels pede-

vegades com ha estat requerida

amb motiu de la tramitaci de les

diligncies prvies 522/97, que la

titular del Jutjat dInstrucci nm.

2 de Vinars, Sofa Daz, va obrir

per aclarir els fets denunciats.

Ada aix consta en la denn-cia, que dna origen al sumari em

diu com, estant ell [Farina] despu-

llat, li toca el culet i la vagina intro-

duint-li el dit repetides vegades

amb la broma i el joc de pessigar-

la, fent-li tocar el penis repetides

vegades com si fos una cosa nor-

mal. La gran, Tamara, em diu el

mateix que la seva germana, per

aquesta, a ms, hi afegeix que amb

un filferro li enrotlla locellet i aix

lestreny quan se li posa dura, i des-

prs pixa iogurt.

La jutgessa va citar a declarar la

germana gran, Tamara, en pre-

sncia de leducador de carrer,

Jess Lambn, i de la psicloga Te-resa Octavio Marmaa, tots dos

funcionaris de lAjuntament de Vi-

nars, governat pel PP. En aquella

ocasi, Tamara va ampliar els de-

talls narrats a la mestressa del bar.

Ara s la secretria del jutjat qui

escriu: Dormen a la mateixa ha-

bitaci que la seva mare i Pepe.

Quan Pepe hi s, la seva mare no

les deixa ficar-se al llit... Que Ada

es posa a un costat i ella a laltre.

Pepe no duu pijama i li fem aix.

Que a Pepe, com s una mala per-

sona, li fem aix. Li enrotllem un fil-

ferro a locellet. Ada posa el paper

i ella, que s ms gran, li enrotlla un

filferro perqu aix s ms difcil.Pepe s dolent perqu em pessiga

i em toca el cul i la figueta. Locellet

se li posava molt gros i en sortia

com iogurt. [...]. Aix, ho feia mol-

tes nits: es ficava al llit amb Ada i

li posava el dit a la figueta.

La jutgessa va ordenar al metge

forense, Pedro Espuny, un examen

mdic a les nenes. Linforme de

lHospital de Vinars va acreditar

que no hi ha hagut penetraci i

que no hi ha cap esquin dhimen,

per s que hi ha un pl entre els lla-

vis majors i menor esquerre, que

es recull. Pel que fa a Tamara, els

experts van assenyalar un erite-

ma i tumefacci dels llavis majorsi de la regi perianal. Ada presen-

tava eritemes i tumefaccions en

llavis majors i regi perianal. Amb

aquesta informaci, la jutgessa va

ordenar, amb data 28 de maig de

1997, la compareixena de Tama-

ra Cols i del ja imputat, Giuseppe

Farina, a fi dextreure a tots dos

unes mostres de cabells per re-

metre-les, juntament amb el pl

trobat, per a lanlisi a lInstitut Na-

cional de Toxicologia, a Madrid.

Lesmentat pl, per, descriu una

ruta alternativa i va a parar al La-

boratori de Gentica Forense de la

Generalitat Valenciana, el director

del qual, Jos Delfn Villalan, i la

doctora Mercedes Aler Gay, con-

firmen que es tracta dun pl

hum. I hi afegeixen que s tcni-

Tamara Cols va explicar al

jutjat que la seva mare se

nha anat a munyir les cabres.

Pepe s enmig de totes dues.

Agafen cola de color blau. Lacola s cinta adhesiva. Li en-

ganxen un paper curt a loce-

llet, que s el que tenen els ho-

mes per pixar. El dibuix que

reprodum a dalt explica com

la nena viu el que passa amb

Farina, la fotografia del qual

est reproduda a la dreta.

7/27/2019 Pederastes de Castell, un cas sense resoldre (El Triangle, 5 de octubre de 2009)

3/3

JUSTCIAPODERS12 El Triangle nmero 938 5 doctubre de 2009

Desidia o complicitat judicial?

Si el pare no hohagus denunciat,ho hauria fet jo

En les successives declara-cions, afegides a un sumariinterminable, Genoveva Corne-lles, aquesta dona de 55 anys queconfessa que ella mateixa haviaestat objecte dabusos quan teniaset anys, mant els termes de laseva denncia, i ho fa fins a la con-clusi del sumari, el 2004, en elqual, a preguntes del secretari ju-dicial, declara sentir-se dolgudaper lactitud de la mare de les ne-nes, que, malgrat la seva insistn-cia, li va penjar el telfon moltes

vegades. Declara tamb que les

nenes li deien que no en podiendir res perqu la seva mam elshavia dit que no en diguessin resperqu, si no, les castigaria. Tam-

b afirma que Reinaldo, el pare,no en sabia res fins que ella li ho

va explicar, fent-li saber que, si noho denunciava ell, ho faria ella.

Cornelles diu: No em vaig sen-tir pressionada per ning, i menyspel pare de les nenes aclareix.Aix s aix fins al punt que jo ma-teixa li vaig insistir a Reinaldo per-qu poss una denncia, ja quelafer s considerable. Jo, amb quitenia relaci, era amb la sevadona, Dunja. Per aix el primer

que vaig fer va ser trucar a lamare, com ha de ser, i aix, de donaa dona, parlar del que els passa-

va a les nenes. Per, ja ho veu: noen va voler saber res. El perqu,

no el s, per em va donar lesque-na. Ella ho deu saber....

La declaraci de Genoveva alJutjat dInstrucci nm. 2 de Vi-nars, la primera setmana da-

bril de 1997, va obrir un sumari,arxivat i desarxivat en repetidesocasions, replet de contra-diccions i de buits processals que

Genoveva Cornelleslamenta que la mare novolgus saber res delque li van dir les nenes

i ella deu saber per quem va donar lesquena

van durar fins al 2004, en el qualapareixen involucrats molts me-nors de la comarca del BaixMaestrat, vctimes del que po-dria ser una xarxa de pederas-tes que tindria dos escenarisprincipals: el Bar Espaa, de Be-nicarl, i la masia Mas del Coll.La dona matisa: Jo, aix, no hos. Es diuen moltes coses i msque sen diran. Em vaig limitara dir el que havia vist en les ne-nes, el que elles mhavien dit amb

un gran luxe de detalls. Ni unaparaula ms, per cap de menys.Si desprs les coses van ser com

van ser, aix no s assumptemeu, sin de la justcia. l

cament impossible comparar el plde la nena i els de procedncia des-coneguda, objecte de lanlisi.

s a dir, no va ser possible lan-lisi de les mostres. Per qu no es vadur el pl trobat a la nena i els de

ladult implicat en lescndol a lIns-titut Nacional de Toxicologia deMadrid, tal com va ordenar la jut-gessa? El sumari encara no ho haaclarit. Qui va decidir contravenira la decisi judicial perqu el ca-

bell no sorts del Pas Valenci?Una decisi paradoxal si es t encompte que per aquestes dates lesinvestigacions dADN en la crimi-nologia no suposaven cap obsta-cle, sin tot el contrari.

Aix ho afirma Lourdes Prieto, dela Comissaria Central de la PoliciaCientfica de Madrid: Amb rela-

ci a aquest tipus de proves, els re-sultats solen ser objectius, ja quees basen en criteris cientfics ple-nament demostrats i validats.Prieto hi afegeix que actualmentla percia gentica realitzada sobrerestes biolgiques s una activitatrutinria en lentorn forense. La-nlisi de mostres relacionades ambcerts delictes, com ara burilles decigar, xiclets, pls... pot ajudar a

aclarir el que va passar.

MS TESTIMONIS DE CRREC

Al cap de poc temps, el pare deles nenes es va presentar a les de-pendncies de la Policia Judicial i

va aportar nous testimonis gra-vats i filmats del que, segons ell, po-dria tractar-se duna xarxa de pe-derastes, alguns dels quals

vinculats al mn poltic i econmicde Castell i relacionats amb Giu-seppe Farina. Denuncia que les se-

ves filles han identificat altresnens, els quals anomenen pel seunom: Gilbert, Hugo, Toms Que-rolt, Titi, lex, Guillem, Mani, Isa,

ric, Sandra..., i aporten noms depersones, com una treballadora dela guarderia de Rossell i Juan Bau-tista Almeida. La primera, la rela-cionen amb la confecci de ves-tits per a les festes al Mas del Coll,i el segon, amb la construcci des-cenaris, on, segons diuen les ne-nes, simulaven ser nuvis daltresnens, es casaven, jugaven i ambfreqncia es despullaven, men-tre els filmaven.

Tamara identifica una persona,conegut com el Francs, el de lespellcules. Aquest sobrenom as-senyala a tothom el pedfil BernardAlapetite (vegeu pea de la pginaanterior). Lacusaci aporta mstestimonis i aix, el dia 23 de maigdaquell any, declara la directoradel parvulari Magadala, Carmen

Subirats. Afirma que Tamara li vadir que al Mas del Coll vivia un se-nyor que els feia marranades.Que passava el mateix amb altresnens. Una altra professora, LauraCampos, declara que les nenes li

van dir que a Pepe li lliuraven di-ners pels vdeos. De la seva ban-da, les nenes parlen de ms nenssuposadament sotmesos a abusossexuals. Tamara explica que Fari-na els filmava, que li lliuraven di-ners, i identifiquenelFrancscomla persona que venia amb un ma-let i gravava pellcules. Fins i totparlen de la quantitat que aquestpagaria: 10.000 pessetes als homes.

Tamara declara, en un enregis-trament realitzat pel seu pare:Gravaven moltssimes vegades.A Ada la vestia Pepe, i a mi, la mevamare... Ens posaven sostenidors denena i calces i aix... Sortem nues

a les pellcules; de vegades, de nuvi,amb pantalons, jaqueta, un llacetaqu i un barret molt bonic. A mi,de verge, de nvia en un llit de flors,i Aida, dangelet, amb unes ales,molt maques!... Ens treien els ves-tits i ens filmaven despullades, i des-prs Pepe les mirava tot el dia, i lagent que treballa aqu, tamb. I

venien senyors de fora. Eren vells,macos, i les senyores, totes joves,

venien a veure les pellcules... Lesmiraven a lhabitaci... Moltes ve-gades donaven diners a Pepe; jo eraa la cuina i els veia per un forat.

La jutgessa va decidir no donarcap credibilitat al testimoni de les

nenes, adduint que actuen sota lapressi del pare, un raonament es-trany, que no diu res dels altres tes-timonis coincidents, com els edu-cadors i, menys encara, de laprimera denncia de GenovevaCornelles. Lacte de la magistradaSofa Daz diu que lactuaci delpare est sent perjudicial, no sola-ment per a la bona fi de les actua-cions, sin, i sobretot, respecte a lesseves filles, a qui est sotmetent auna forta pressi, segons es de-dueix de les cintes, que no tenencap valor probatori.

La psiquiatra de Benicarl AnaMara Blanco matisa aquestes afir-macions. Desprs descoltar les cin-tes, creu que encara que les nenesparlen per agradar al pare, hi hacontinguts referents a manipula-cions sexuals, com el del filferro, di-fcils dinterpretar com a produc-te de la fantasia dunes nenes detres i cinc anys, i que aix fa sospi-tar que hagin pogut existir. La jut-gessa, en canvi, va retirar la cust-dia de les nenes al pare entenentque lactitud del progenitor repre-senta un seris perill per a la salut

psicolgica de les menors. I no tansols aix: tamb va decidir sotme-tre el pare a una anlisi psiquitri-ca, ja que creia trobar-li trets ob-sessius, tendents, entre altresconsiderants, a la denncia falsa.

Lexploraci psicolgica a Reinal-do Cols, realitzada pel psiquiatreJaime A, conclou que el pacientno est imaginant res i que, mal-grat la seva actitud infantil, s in-capa dinventar-se una fantasiade tal magnitud. En un recurs da-pellaci i de protesta, ladvocat de

Cols es lamenta que, sent el seu

client la part actora de lacusaci,es vegi humiliat, una vegada i unaaltra, per lactitud de la jutgessa,que ordena que els exmens psi-colgics es facin al seu client i no ales persones imputades per pre-sumptes delictes aberrants.

La jutgessa tampoc no t encompte linforme elaborat per lespsiclogues Lola Lapasi i EstherRamn per encrrec del fiscal.Desprs duna exploraci a les ne-nes, les psiclogues afirmen: Lex-cs de detalls, aix com el fet de do-nar-ne dinusuals, augmenta lacredibilitat de les nenes. Aqueststipus de continguts, que ja propo-

sen diversos autors, apareixen enels relats, les declaracions i les pro-ves administrades a les nenes. sde la valoraci del conjunt que po-dem concloure que les nenes Ta-mara i Ada han viscut els abusossexuals, que Pepe els feia coses,que la seva mare ho sabia, i que, ams, han estat vctimes igualmentde maltractament psicolgic exer-cit per la mare.

HI INTERV EL FISCAL EN CAP

Dos anys desprs, el 26 de marde 1999, Reinaldo Cols compareixdavant la Fiscalia de lAudinciaProvincial de Castell i hi lliura

cinc cintes de vdeo i tres dudio.El fiscal en cap, Eduardo Vicente,desprs destudiar el contingut,ordena al fiscal Antonio Gastaldique obri una investigaci sobre elspersonatges que apareixen en lescintes. Parallelament encarregaa la Gurdia Civil identificar lespersones que hi apareixen com ainterlocutors i com a presumpta-ment implicats, a qualsevol nivell,en els delictes presumptament co-mesos. I, de resultes de lexamende les cintes, shaur de procedira la investigaci completa i ex-haustiva de tots i cadascun dels in-dicis que hi apareixen, aix com dequalsevol altre del qual es tinguinotcia o coneixement. Dos me-sos desprs es decreta, per, lar-xivament del sumari.l

Un dels experts citatsa declarar afirma quela quantitat de detallsaportats per les nenesconfirma els abusos

La jutgessa del cas noes va limitar a tancar elsumari, sin que abansva demanar una anlisipsiquitrica del pare

La directora dun

parvulari explica que lafilla gran li deia que viviaamb un senyor granque em fa marranades