de trobadaViladecans

Publicació independent d’informació i opinió

punt

vila

deca

ns@

tele

foni

ca.n

etht

tp://

punt

vila

deca

ns.b

logs

pot.c

om

Punt

Equip de redaccióAnna Besora

M. Carmen CastellanoMaria Comas

Josep GinjaumeJosep Lligadas

Miguel de la RubiaMercè Solé

(els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar).

La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit-geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi-em a un amic o amiga vostres, feu-nos arribar la seva adreça. Gràcies.

Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes.

El nostre correu electrònic:puntviladecans@telefonica.net

El nostre bloc:http://puntviladecans.blogspot.com

Segueix-nos al Facebook

2 De com Televisió de Catalunya podria haver nascut a Viladecans, molt abans dels 80. Josep Ginjaume

3 Game over. Joan Pidelaserra

4 Neix Òmnium Cultural de Viladecans. Carles Lo-zano

6 Un petricó, tres unces i mitja lliura. Josep Lliga-das

7 Ments a la sorra. Rosa Mercader

8 L’impacte de la vida monàstica. Mercè Solé

9 La Pujada a Sant Ramon de l’A.VV. del Casc Antic. Jaume Bonich

10 La mirada aguda: Cabussó emplomallat. Eio Ramon

11 Històries viladecanenques: Consell de guerra sumaríssim núm. 43-IV-1961 (2ª part). Andreu Comellas

13 Conèixer Viladecans: Els balustres de porcella-na del jardí de Magdalena Modolell. Jaume Lli-gadas

48Any 5

15 d’octubre de 2011

Sumari

Immersió lingüísticaA Catalunya, amb el mètode educatiu que coneixem com a immersió lingüística, i que funciona des de fa gairebé trenta anys, s’ha aconseguit que els nostres escolars acabin l’ensenyament dominant adequadament tant el català com el castellà, i que ho facin, a més, sense que calgui separar-los a les aules en funció de criteris lingüístics: tots estudien junts, i tots acaben sabent bé les dues llengües. Això vol dir que el mètode és bo, i vol dir també que els nostres mestres són bons. Que saben, per exemple, reforçar la llengua que necessita ser reforçada segons els llocs: a Viladecans, segur que el català necessita ser més reforçat; i a la Garrotxa, posem per cas, segur que passa el mateix amb el castellà.Vist això, un no pot deixar de preguntar-se com és possible que hi hagi uns partits (PP i C’s) que decideixin torpedinar aquest sistema en nom d’una suposada llibertat individual dels pares, i que hi hagi uns jutges que legalment tinguin dret a donar-los la raó en aquest torpedinament. És, més o menys, com si els jutges poguessin decretar que els pares poden triar el llibre de matemàtiques amb què han d’estudiar els seus fills, i poguessin obligar a dividir les aules en funció d’aquesta elecció. Segons sembla, aquests partits prefereixen un país dividit en funció de la llengua, com passa en altres llocs d’Europa.Nosaltres, des d’aquesta revista, volem donar suport al mètode educatiu d’immersió lingüís-tica de les nostres escoles, i ens adherim a la moció que en aquest sentit va aprovar el nostre ajuntament al darrer ple –amb el vot en contra, naturalment, de PP i PxC–. I agraïm també a tots els partits que defensen aquesta postura, tant a l’Ajuntament de Viladecans com al Parlament de Catalunya, que hagin estat capaços de fer-ho de manera clara i unitària, malgrat les diferents visions que cada un d’ells té respecte als camins per on ha de transitar el futur del nostre país.

Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 2

El popular periodista i veu veterana de les retransmissions del Barça a Catalunya Rà-dio, Joaquim M. Puyal, reflexiona en el seu primer llibre, Aicnàlubma, sobre la societat

i els mitjans de comunicació. Entre d’altres argu-ments, explica una història del nostre passat recent que té Viladecans com a protagonista. Transcric aquí el passatge en qüestió: “Un treball de Francesc Canosa (2009) surt al pas del desmemoriament general i explica que la Generalitat havia donat, l’any 1931, llum verda a un projecte impulsat per Eduard Rifà (...) El mes d’abril de 1935 els seus promotors varen comprar un terreny de 30.000 metres quadrats a Viladecans i, més tard, una emissora de televisió, Telefunken, a Berlín. Però no van ser a temps de començar a emetre”. Puyal fa referència al llibre República TV. La Catalu-nya de la primera televisió del periodista i professor de la Universitat Ramon Llull, Francesc Canosa, que després d’anys d’investigació ha tret recentment del bagul de l’oblit el projecte de creació d’una televisió catalana durant la Segona República. Una aventura que va comptar amb el suport explícit del president Macià, l’Avi, i que coincidí en el temps amb experi-ències similars a les principals capitals europees. A tall d’exemple, la BBC va començar a emetre pro-grames de televisió de forma regular el 1936. Tot estava a punt fins que l’aixecament militar del general Franco va engegar-ho en orris. Com tantes i tantes altres coses. “Aquella televisió que no va ser és la metàfora d’una Catalunya que aspirava a tot i es va quedar sense res”, resumeix Canosa. I és cert, malgrat les bestieses i crims contra la humanitat que es van practicar en un i altre bàndol, els que es varen aixecar contra un govern escollit per voluntat popular, de forma democràtica, només van ser uns, que amb la seva victòria, gràcies a la força de les armes, es van endur per davant tota la modernitat i el progrés que s’havia aconseguit durant la Repú-blica, com el model escolar o un major alliberament de les dones. La realitat posterior, la dura i crua postguerra, van fer que la televisió no es popularitzés fins els anys 60. A TVE es va parlar català per primer cop el 1964. TV3 va començar a emetre el 10 de setembre de 1983,

durant el primer Govern de Jordi Pujol, i establí la seva seu central a Sant Joan Despí el 1986. S’imagi-nen si Franco hagués perdut la guerra incivil o si les grans potències mundials l’haguessin liquidat com van fer amb Hitler o Mussolini? Llavors, molt pro-bablement Televisió de Catalunya tindria una histò-ria i una experiència anàloga a la BBC, símbol de la imparcialitat i la professionalitat en el món del pe-riodisme i la comunicació arreu del món. I, llavors, gairebé amb tota certesa la nostra ciutat en seria la seu. Cal preguntar-se on eren aquests 30.000 metres quadrats que el grup d’impulsors va comprar el 1935 al nostre terme municipal... esperem que no fossin al Remolar. Perquè de projectes interruptus, com saben, el nostre litoral n’és ple.

Josep Ginjaume

De com Televisió de Catalunya podria haver nascut a Viladecans, molt abans dels 80

Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 3

“Game over”. Amb aquesta locució anglesa ens referim al moment en què el joc s’ha acabat, i cal ini-ciar una nova partida, en la qual

els jugadors s’han de tornar a situar i en el qual cal establir unes noves normes.Em refereixo, és clar, al joc d’interessos emparats en la ideologia, que els polítics occiden-tals han anat bastint en els últims decennis, en els quals alguns, com veritables tafurs, han modificat les regles, por-tant-nos a la majoria a una situació d’escac i mat, és a dir, sense possibilitat de reacció amb les con-dicions que ens han imposat.La partida que ara acaba, pel cap baix va començar en els anys 80 del segle passat. En el moment en què la socialdemocràcia europea es troba en un panorama complicat a resul-tes de l’ensorrament del model productiu basat en els preus baixos de l’energia i amb la Unió Soviètica en procés de descomposició. Als USA i Gran Breta-nya, Reagan i Tatcher obren el camí a les polítiques neoliberals tot propiciant el procés de globalització econòmica. A manera d’exemple, en el govern con-servador de Margaret Tatcher al Regne Unit, es va passar del 40% del Pressupost destinat a transferèn-cies a les persones i a col.lectius a un 42% destinat a empreses i corporacions.La protesta social, i els aires de llibertat que recor-ren Europa davant la imminent caiguda del mur de Berlín, fan sorgir les anomenades terceres vies dins el panorama del pensament progressista. Fe-lipe González a Espanya primer i després Clinton als USA i sobretot Blair al Regne Unit intenten bas-tir un sistema de benestar social tot mantenint els principis neoliberals en economia i aprofundint en la globalització del comerç, fet que provoca grans deslocalitzacions i la florida dels grans negocis fi-nancers amb els tipus de canvi de les divises.Aquest intent, aquesta tercera via, tot i establir els sistemes de protecció social, cau sota l’empait d’una nova fornada de polítics sense complexos, els Aznar, Bush, Merkel o Berlusconi, que ofereixen un miratge als seus votants: el d’esdevenir rics en base a una espècie de capitalisme popular, per al qual ca-

Game overlia un bon nivell de plusvàlues ràpides i fàcils: ben conegut en el nostre cas és la del totxo. Plusvàlues enormes basades en la diferència entre el preu del sòl sense urbanitzar i el sòl urbanitzat, jugant amb la il·lusió de moltes famílies d’esdevenir propietàri-es, tot fent creure que els immobles mai no perden valor.Tots patim ara l’embolic en què ens han posat uns i

altres, uns defensant els interessos del capital fi-nancer, altres deixant-se enredar amb la ficció

del creixement sostingut.Veiem, doncs, com amb diners públics es rescaten institucions financeres, mentre es fan retallades al sistema de benestar social.

Assistim a exercicis de cinisme o si voleu de poca vergonya, de polítics com Cameron que apel·la als valors i la regeneració moral de la societat britànica, arran dels disturbis pro-

duïts a Londres, mentre deu i paga favors al gran manipulador dels mitjans de comunicació

Robert Murdoch.A Espanya, després d’utilitzar la immobilitat del text constitucional com a arma per impedir qualse-vol canvi en les relacions de poder, veiem com de sobte es sacralitza el principi neoliberal de limitar el deute públic, sense que es reculli el dret al benestar que tants esforços ha costat aconseguir.El que dèiem: alguns polítics han fet trampa, han colat els principis ideològics per blindar els interes-sos d’una minoria i han deixat a la majoria sense possibilitat de negociar i/o discutir-ne contrapar-tides.És el moment en què cal reaccionar, en què els par-tits polítics i els sindicats que diuen defensar a la majoria de la població, plantegin clarament quins són els principis a partir dels quals caldria iniciar el debat d’un nou pacte social que allunyi el risc de confrontació.Per això cal una renovació intensa dins els partits i sindicats, tant de persones com d’idees; cal que s’abandoni el tacticisme, que al final ni tan sols ha servit per mantenir la quota de poder que se’ls ha-via atorgat .El que dèiem al començament: el joc està obert i la partida ha de començar; necessitem nous líders que defensin els interessos de la majoria.

Joan Pidelaserra Monmany

Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 4

Òmnium Cultural ja ha arribat a Viladecans. El passat Onze de Se-tembre la delegació

local d’Òmnium Cultural de Vi-ladecans plantava la seva carpa a la Rambla Modolell, en un acte que permetia fer una presentació en societat de forma festiva, con-vidant als assistent a una copa de cava o de garnatxa mentre infor-màvem de les properes activitats d’Òmnium a la nostra ciutat. Primer fem una mica d’història: Òmnium Cultural va néixer el 1961 per la promoció i norma-lització de la llengua, cultura i identitat de Catalunya; després de 50 anys, ja té més de 25.000 socis. Durant cinc dècades ha protagonitzat els episodis més importants de la lluita reivindi-cativa en defensa de Catalunya i el català, i en aquests, sovint hi havien participat molts viladeca-nencs, que mai havien donat el pas d’organitzar-se com a secció local. Després de la creació de la delegació d’Òmnium al Baix Llo-bregat (el 2008, a partir del Grup L’Oreig de Sant Boi), el desembre 2010 Òmnium escollia l’Àtrium de Viladecans per celebrar la 60ª Nit de Santa Llúcia, en què Ra-mon Solsona va rebre el Premi Sant Jordi.El pas decisiu arribava aques-ta primavera, quan els associats d’Òmnium de la nostra ciutat co-mençàvem a reunir-nos a l’hotel d’entitats Pablo Picasso; allà ens vam trobar que som molts, que tenim ganes de fer moltes coses, i que estem convençuts que és important que Viladecans doni un pas endavant en la defensa de la llengua i la nació catalanes. De seguida ens vam constituir en Secció Local d’Òmnium Cultural

de Viladecans, encapçalada per l’Agustí Martí i el Ricard Caba.El juny va ser el moment de sortir al carrer, amb ocasió de la rebuda a la Flama del Canigó, organit-zada pels Diables de Viladecans. La Diada de l’Onze de Setembre suposava una nova mobilitza-ció, amb la carpa a la Rambla, i la bona acolllida que hem tingut entre els vianants i la gent de la nostra ciutat. Òmnium de Viladecans s’ha mo-gut també en defensa del l’en-senyament en català. El 12 de setembre, encapçalant la con-centració convocada per “Som Escola” en contra de la sentèn-cia adversa a la immersió lingü-ística; per reblar el clau el 29 de setembre l’Ajuntament aprovava per majoria absoluta (19 vots a favor i 6 en contra) la moció pre-sentada per Òmnium Cultural en defensa de l’escola en català. Però l’activitat d’Òmnium-Vi-ladecans no s’atura aquí. El 14

d’octubre, coincidint amb els ac-tes del Correllengua, Òmnium es vesteix de llarg, amb la visita de la presidenta Muriel Casals, que participarà a la xerrada sobre l’estat actual de la llengua catala-na. Us convidem a tots a assistir a aquest esdeveniment que tindrà lloc a l’hotel d’entitats Pablo Pi-casso el divendres 14 a les 7 de la tarda, i que tindrà també una clo-enda festiva, amb el concert del cantant Cesk Freixas.Són temps difícils, o si més no, temps importants pel futur de la llengua i cultura catalanes. Si vo-leu participar en la seva defensa, des de Viladecans, podeu sumar-vos als actes que està organitzant la nova secció local d’Òmnium, podeu seguir-nos al facebook (Omnium Viladecans) i contac-tar-nos al nostre correu electrònic viladecans@omnium.cat.

Carles Lozano

Neix Òmnium Cultural de ViladecansEl 14 d’octubre es presenta a la ciutat la nova secció d’Òmnium

Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 5

Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 6

Un petricó, tres unces i mitja lliura (o unes quantes paraules en perill d’extinció, 5)

Aquest és l’últim article, per ara, en què reco-llim paraules o expressions en perill d’extin-ció, o potser ja extingides del tot. O perquè allò que designen ha desaparegut, o perquè

són substituïdes per altres, o pel que sigui. Com dèiem en el primer article d’aquesta sèrie, a Viladecans el vo-cabulari català que es feia servir era molt ric, i, almenys com a record i homenatge, aquí n’hem anat recollint al-guns exemples. Amb ganes, també, que animin a man-tenir la nostra llengua viva en tot allò que val la pena de ser mantinguda. I, abans de començar amb aquesta última sèrie de pa-raules i expressions, deixeu-me donar les gràcies als que ens n’heu fet arribar alguna. I demanar a tots que, si se us n’acudeixen més, no dubteu d’escriure’ns a l’adreça electrònica del Punt de Trobada (puntvilade-cans@gmail.com). Som-hi, doncs. I aquest cop comen-cem amb les mesures.Unça. Quan jo era petit, a casa m’enviaven a comprar tres unces de pernil dolç. Sempre eres tres unces, mai una unça, ni cinc, ni deu. Tres unces són, exactament, 100 grams.Lliura. També a vegades el que anava a comprar era mitja lliura d’alguna cosa. En general era mitja lliura, però també podia ser una lliura. La lliura, que es consi-dera l’equivalent de 400 grams, encara és una paraula en ús, encara que cada cop s’utilitza menys.Petricó. A vegades, també, anàvem a comprar un petri-có de llet. Un petricó, diuen els diccionaris, és un quart de porró. I un porró són 94 centilitres. O sigui que un petricó són 23,5 centilitres, pràcticament 25 centilitres, un quart de litre.Mujada. I encara parlant de mesures, en citem una que per ara continua plenament en ús, tot i que està en un altre nivell. A mi, a casa, no m’enviaven a comprar cap mujada de res, és clar. I és que la mujada s’utilitza per mesurar l’extensió d’un camp, i equival a uns 4.900 me-tres quadrats.Taulell. Anem ja per una altra cosa. Un taulell és la taula estreta i llarga que hi ha a les botigues per po-sar el gènere o per tenir-hi els estris de pesar o de co-brar. Aquesta paraula ara està retrocedint a tota veloci-tat, substituïda pel castellà “mostrador”. Ho hauríem d’evitar.Destarotar. Destarotar (pronunciat “destrotar”) vol dir desconcertar, descol·locar: “Amb això que m’ha dit m’ha deixat totalment destarotat”. Com a adjectiu, “es-tar destarotat” vol dir una cosa semblant a “estar fora de si”.Ventallot. Vol dir, simplement, bufetada. Tiberi. Vol dir un gran àpat.

Vagar. Vagar vol dir, certament, anar rondant sense fer res. Però també té un altre ús que a Viladecans era l’ha-bitual: tenir temps per fer una cosa. Per exemple: “Mai no li vaga d’acabar allò que li vaig demanar”.Tenir tard. Abans, a Viladecans, la gent tenia tard. Ara, més aviat, té pressa. Però vol dir el mateix. O sigui que no estaria gens malament que de tant en tant tornéssim a tenir tard.Nyafla. Nyafla vol dir taca. I, segons el Diccionari Ca-talà Valencià Balear, és una paraula que diuen a Torto-sa. Doncs a Viladecans també (deu ser per germanor deltaica, com la rendilla). A Viladecans, a més, s’utilit-za, o utilitzava, també la forma “nyofla”.Rai. Aquesta és una exclamació que abans tenia més ús que ara, però que encara es manté prou viva. Ser-veix per dir que una determinada cosa no és proble-ma, que segur que funcionarà, etc. Per exemple: “Tu rai, que tens una bona feina!”. “Això rai, segur que ho arreglen!”.Ni mai. Serveix per contestar amb menyspreu a una negativa: “No vindràs a la festa? Doncs ni mai! No et necessitem per res!”.Demana! Aquesta és una expressió que pondera la molta quantitat d’una determinada cosa: “L’entrada era gratuïta i a més regalaven un CD. Demana la gen-tada que hi va anar!”. “Demana com deu haver plogut, que s’ha desbordat el riu!”.Lligall. I, per acabar, un homenatge a la peculiar par-la pagesa de ja fa anys. Lligall vol dir alguna cosa que serveix per lligar, i aquí s’utilitzava sobretot per les tires d’espart que es feien servir per lligar els manats de ver-dura. Però la gràcia és com es pronunciava la paraula, convertint les “ll” en “i”. I en sortia la magnífica parau-la “iigai”, en què la primera “i” del començament té funció consonàntica i la segona vocàlica.

Josep Lligadas Vendrell

Les maneres de mesurar canvien.

Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 7

Ments a la sorra

La Fundación NEPP nos pidió ayuda a Viladecans pel Sahara sobre un proyecto que en abril de 2009 la Fundación P. NEPP hizo una aportación económica a las Autoridades locales para el inicio de la construcción de un nuevo hospital psiquiátrico

en Rabuny (Campamentos saharauis en Tinduf, Argelia), ya que se valoró que el actual se encuentra en una situación precaria y la total rehabilitación del mismo tendría un coste superior.Les hablamos de Viladecans Solidaria, que con el soporte del Ayunta-miento de Viladecans y con las entidades ayudan al Tercer Mundo, les sugerimos que presentasen el proyecto y este año Viladecans Solidaria da soporte a la población saharaui con el proyecto de trabajo conjunto de recogida de fondos que ya se estrenó con dos actividades.

Rosa Mercader

Benvolguts amics i amigues,Fa vint anys es fundava ASDIVI i aquest 22 d’octubre volem convidar-vos a participar d’una Festa molt especial i oberta a tothom. Per a nosaltres és una jornada festiva i de reivindi-cació alhora, ja que d’una banda volem celebrar els 20 anys de camí i de l’altra lluitar perquè alguns projectes com Espai Jove tirin endavant. Esperem que gaudiu de les activitats (al matí més infantils i a la tarda per als més joves), que amb molta il·lusió hem preparat per a vosal-tres, i que col·laboreu a convertir la festa en tot un èxit.Sense la vostra presència, aquesta festa no serà possible, i per aquest motiu us preguem que hi assistiu i que contribuïu a omplir de sentit el programa, del qual us fem un resum:

Lloc: Parc de Marina (escenari del llac)Dia: 22 d’octubre del 2011Programa: - a partir de les 10:30 h. xocolatada popular, inflables, tallers, mercat solidari...- 11:30 h. Actuació pallassines- 12:00 h. Gimcana- 14:30 h. Monòlegs, tallers, servei de bar...- 17:00 h. Exhibició de balls (el de hip-hop per Dream Box)- 18:00 h. Discoteca mòbil- 19: 45 h. Timbalada i pirotècnia.Recordeu que sou una peça clau.Us hi esperem!

Mercè Ginéspresidenta

Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 8

Va causar un cert im-pacte, a propis i es-tranys, el programa “El convidat”, de l’Al-

bert Om, del passat 26 de setem-bre, amb la Teresa Forcades i la seva comunitat de monges. De fet, el tema religiós sovint és ob-jecte de controvèrsia, justament perquè costa definir i consen-suar quin és l’espai en què s’ha de desenvolupar. Si es tracta de l’Església Catòlica, es parla dels privilegis que té dins l’estat es-panyol en virtut del Concordat, i el debat arriba amenitzat per una certa Església que veu recular amb enyorament la seva antiga posició de poder i per un noto-ri sentiment anticlerical jo diria que gairebé decimonònic. Si es tracta de l’Islam, les pors i potser la ignorància d’Occident es bar-regen amb un punt xenòfob, i la qüestió s’acaba d’embolicar. La gent més progressista tendeix a perdonar la vida als cristians ca-tòlics per la reconeguda obra so-cial de l’Església, sempre i quan els cristians posem “a caldo” una jerarquia que tampoc no podem triar i que sovint no ens agrada. En canvi, els elements més espi-rituals o més intrínsecament re-ligiosos queden al marge, o s’ac-cepten com un mal menor.Per això em va agradar tant aquest programa. La comunitat de benetes de Montserrat van tro-bar un espai on explicar-se amb llibertat i amb frescor, i el que es va posar damunt la taula va ser el rerefons de la fe, amb tot el que comporta de poc intel·ligible a la raó. Sense rebaixes. Jo he trobat gent que m’ha dit que no ha en-tès res, o que els sembla una op-ció absurda, i d’altra gent que ha quedat admirada d’aquesta opció de les monges. En qualsevol cas em sembla que són elles qui ha

centrat l’atenció en el punt que és l’eix de la seva vida, i també ha quedat clar que si més no en aquesta comunitat no és pertinent parlar de “clausura”, sinó més aviat de vida de pregària o con-templativa. Perquè no se les veia pas tancades. Com els monjos de Montserrat, també benedictins, algunes es fan un fart d’entrar i sortir, de formar-se, de prendre part en conferències i debats. I està clar que, com demostra el ta-rannà del duel “Forcades versus companyies farmacèutiques”, de submisses o despreocupades del món, no en tenen res. Fa poc he estat allotjada en aquesta hostat-geria i una monja m’explicava que si van amb hàbit, quan pu-gen a Montserrat, se senten trac-tades com si fossin Micky Mouse en un part temàtic: els demanen per fer-se fotos com a estranyes i exòtiques flors de monestir.Jo vaig sovint a monestirs. Hi vaig per treballar, o per descan-sar, o per resar, i sempre m’hi he trobat molt ben acollida. És una experiència que us recomano. Les hostatgeries són obertes a cre-ients i no creients, pots participar de les seves pregàries o no, pots parlar de tu i d’allò que et preo-cupa o no, pots trobar algú que t’escolti si estàs angoixat. Només se’t demana silenci i respecte per als companys d’hostatgeria. I és

L’impacte de la vida monàstica

Des del Santuari de Puiggraciós, a l’Ametlla del Vallès

clar, no són hotels. T’has de fer el llit i la neteja. I sovint el bany és compartit. Les habitacions són senzilles i dines amb els altres hostes o amb la pròpia comunitat, contribuint a parar i desparar tau-la, i a rentar plats. La pensió com-pleta està al voltant dels 35 €. Però de debò que és una experiència de llibertat i de pau, molt recoma-nable i certament a l’abast de tot-hom. I algunes organitzen activi-tats obertes a tothom al voltant de la contemplació de la natura, del creixement personal i d’un llarg etcètera. Us passo unes quantes adreces per si algú s’anima:

Monestir de Sant Benet (monges), - Montserrat. 93 835 00 78, http://www.benedictinescat.com/montserrat/

Monestir de Santa Maria de Montser-- rat (monjos), Montserrat. 93 877 77 66. L’hostatgeria actualment està tancada per obres.

Santuari del Miracle (monjos de Mont-- serrat). www.santuarielmiracle.com Tel. 973480002

Santuari de Puiggraciós (monges be-- nedictines). L’Ametlla del Vallès. 93 744 50 30. http://www.telefonica.net/web2/benedictinespuiggracios/WEB-DEFINITIVA/index.htm

Monestir de Vallbona de les Monges. - http://www.monestirvallbona.cat/hostatgeria.html. També són en plena restauració de l’hostatgeria.

Monestir de Poblet (www.poblet.cat). - Compta amb una doble hostatgeria. Una dins del monestir, i només per a homes, i una altra de mixta, en un edi-fici proper.

Mercè Solé

Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 9

Com cada principi de tardor, la A. VV. del Casc Antic de Viladecans, organitza una Pujada a Sant Ramon, que gràcies a l’ac-ceptació i participació dels ciutadans de

Viladecans, siguin o no socis de la nostra associació de veïns, s’està convertint en un clàssic del calendari d’esdeveniments de la nostra ciutat, havent arribat en aquest any 2011 a la cinquena edició, amb una partici-pació propera a les 550 inscripcions, inscripcions que encara que no en gran quantitat, però cada vegada més es realitzen a través de la nostra Web, o correu electrònic, el que ens dóna a entendre que ens estem adaptant molt bé a les noves tecnologies.Per a qui no conegui el sentit i la motivació de la Pu-jada, en farem un breu resum. L’esdeveniment es va organitzar dins del programa d’activitats de l’associ-ació, per tal de gaudir d’una jornada festiva, de con-vivència i participació, evidentment sense cap ànim competitiu, però si amb la il.lusió de “Arribar a dalt”, i poder visitar la tan estimada ermita que compartim amb els nostres pobles veïns. L’associació va pensar que s’havia d’incentivar encara que fos simbòlicament a totes aquelles persones que tinguin a bé participar, i s’obsequia a cada participant amb una bossa amb uns petits obsequis.Com hem dit abans, en aquesta edició hem aconseguit una molt bona participació, tot i tenir en compte que dins de la mateixa jornada es realitzaven a la nostra ciutat, altres també importants esdeveniments, que evidentment han diversificat l’assistència de perso-nal, de tota manera volem agrair la col·laboració de l’Excm. Ajuntament de Viladecans, als regidors de les àrees implicades, i molt especialment a la Policia Local

La Pujada a Sant Ramonde l’A. VV. del Casc Antic

Vols portar el mamut al cotxe, o a la moto, o a la bici, o a la carpeta?Doncs sí. El mamut es motoritza, com han fet altres bèsties: galls, rucs, toros... Vius a Viladecans? T’estimes Viladecans? A veure si es nota. Per tres euros pots:a) Lluir d’identitat viladecanenca (autoestima amunt!)b) Contribuir a finançar el mamut i la seva festa.c) Millorar indiscutiblement la carrosseria del teu cotxe, moto, bici o carpeta.

Què més vols? Pots comprar-lo a la Llibreria Els Nou Rals, al carrer de Sant Joan, o a l’Ateneu de Cultura Popular Can Batllori.

i Protecció Civil, que amb el seu acompanyament han propiciat l’absència de problemes, i han col.laborat al major lluïment de l’esdeveniment. El nostre agra-ïment també a les empreses i entitats col·laboradores, que es citen en els programes.

Jaume Bonich

Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 10

la mirada agudasecció a càrrec d’Eio Ramon

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) Espais naturals del delta del Llobregat, 27 de Setembre 2011.

Fa 46-51 cm de llargària i 59-73 d’envergadura alar. És un excel•lent nadador i bussejador, en canvi, és molt feixuc fora de l’aigua. Fan una parada nupcial mitjançant un cerimonial més o menys complicat, sacsejant el cap, doblegant el coll, capbussant-se, dansant en posició vertical i oferint-se mútuament algues i d’altres presents.

Font: Viquipèdia

Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 11

Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas

Consell de guerra sumaríssim núm. 43-IV-1961 (2ª part)

RESULTANDO SEGUNDO. –Que el procesado JOSE RAMOS LLAS, miem-bro del Partido Socialista Unificado de Cataluña, para el que fue captado en 1958, hizo llegar propaganda comunista a sus compañeros de trabajo de fábrica “La Seda de Barcelona” y también pro-cesados ANTONIO GARRIDO, SIL-VESTRE BAEZ Y JOSE VELA, siendo detenido en el mes de Marzo de 1960 y puesto en libertad poco después, en-trando en contacto con la organización clandestina en el mes de Noviembre por medio de un individuo no identificado que lo puso en comunicación con el pro-cesado FELIPE CRUZ, teniendo varias entrevistas y en una de ellas y en un lu-gar próximo a la fábrica de Pepsi-Cola recibió un paquete de propaganda clan-destina de “Mundo Obrero”, “Travall”, “Lucha Obrera” y Hojas clandestinas “pro Amnistía”, que hizo llegar a los procesados BAEZ y VELA, poniendo a estos en contacto con el CRUZ, para que en adelante sea el GARRIDO quien las reciba, acudiendo en unión de estos dos últimos a reuniones clandestinas en casa del procesado REAL DEL MO-RAL, para discutir las líneas del partido, redactándose la hoja “Universitat” que consta en los autos...Estem davant, doncs, d’una de les dues cèl·lules que el PSUC tenia plenament operatives a la La Seda del Prat de Llobregat i el seu lligam orgànic. Aquesta fàbrica fou de les poques que el juliol de l’any 1959 havia participat en la frustrada Vaga General Pacífica convocada a tot Es-panya i que a Catalunya gairebé va significar, pel nombre de detencions, el total desmantellament del PSUC. En Ramos Llàs era el responsable d’aquesta cèl·lula. Havia nascut a Térmens a la provincia de Lleida. La detenció de 1960 havia estat de les que es feien quan venia Franco a Barcelona. Vivia als pisos de La Seda

del Prat. El contacte orgànic superior era en Felipe Cruz.RESULTANDO TERCERO. –Que el procesado FELIPE CRUZ MARTINEZ, que ya sufrió detención por actividades comunistas el año 1957, a comienzos de este año entró en contacto con el procesa-do RAMOS, a través del sujeto descono-cido antes aludido y posteriormente, por mediación de RAMOS, con el procesado GARRIDO a los que entrega propagan-da y transmite las consignas asistiendo a las reuniones celebradas en casa de REAL DEL MORAL y arrojando pro-paganda clandestina en dos ocasiones a la entrada de la fábrica de la “España In-dustrial” donde presta sus servicios. En Felipe Cruz era de Jaén, vivía al barri de barraques “La Bomba” de l’Hospitalet, al costat de mar de la Gran Via. Aquell barri envoltat de tanques d’uralita per no avergo-nyir-nos, que hi havia a prop dels “Cuarteles de Lepanto” i que no va ser destruit fins a començaments de 1977, després d’haver mort Franco. Era autònom i treballava fent feines de manteniment per “La España In-dustrial” de Sants. D’aquests “resul-tandos” es desprèn que tant en Cruz com en Ramos, molt probablement, eren “seguits”. I també que el terme “sujeto desconocido”, evidencia un silenci guanyador de tortures.

RESULTANDO CUARTO. –Que el procesado ANTONIO GARRIDO MORENO, inicia sus contactos con la organización clandestina por media-ción del procesado RAMOS, recibiendo numerosa propaganda de este y poste-riormente de CRUZ, que hace llegar a individuos simpatizantes de Viladecans donde desarrolla gran labor de proseli-tismo, arrojando junto con el procesado BAEZ, y coincidiendo con la campaña pro-amnistía, octavillas subversivas en diversos lugares de Viladecans, pintan-do letreros con la anagrama de amnistía en paredes de dicha localidad, asistien-do a las reuniones en casa del procesado REAL y preparando otra que debía cele-brarse coincidiendo con las festividades de Pascua para establecer contacto con elementos de Barcelona, cuya reunión fue suspendida y encargándose de efec-tuar colectas para obtener fondos, en-tregando en dos ocasiones al procesado JOSE RAMOS. En Garrido, nascut a Barcelona, ha-via aconseguit constituir una cèl-lula a Roca Radiadors i anava dar-rera d’una altra a Viladecans. De la cèl·lula de Roca no va ser detingut ningú, només en Barroso però per raó de les tertúlies de Cal Sastre. L’anagrama d’amnistia de què parla aquest “considerando” era una lletra A (majúscula), més o menys gran, pintada habitualment amb quitrà, molt evident llavors quan les parets només s’enblanquinaven. Les reu-nions de “las festividades de Pascua” eren de les que sovint es feien anant familiarment d’excursió a la munta-nya aprofitant diades. En aquest cas la del Dilluns de Pasqua Florida a la Font dels Enamorats de Sant Cli-ment. Pel que fa a les col·lectes, eren per a familiars de presos en situació de pobresa extrema. RESULTANDO QUINTO. –El proce-sado MANUEL LINARES RISQUEZ, que fue voluntario en el Ejército Rojo

Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 12

cayendo herido en el frente de Peñarroya y siendo hecho prisionero por las fuer-zas Nacionales, se trasladó a Barcelona en Octubre de 1958 habiendo entrado en contacto con GARRIDO de quien recibió folletos de propaganda comunis-ta, asistiendo a reuniones con miembros y simpatizantes del Partido Socialista Unificado de Cataluña, siendo encargado por GARRIDO de efectuar la colecta de fondos para la campaña de Viladecans, debiendo entregarlo a aquel, que a su vez lo hacía llegar al procesado RAMOS. En Linares era de Martos, ciutat ren-dida només dos dies abans que Fran-co proclamés la fi de la guerra. Tam-bé era conegut com “Zinoviev”, nom de naixement que son pare li posà honorant el revolucionari rus, mort per Stalin, company de Lenin, Ka-menev i Trotski. Aquell petit “acei-tunero altivo” vingué a parar a Vila-decans arrossegant un llast de disset anys de presó. Abrandat a voltes, la seva companyia implicava una certa perillositat per la seva condició de comunista obertament manifest. RESULTANDO SEXTO. –Que el pro-cesado SIVESTRE BAEZ RONDON, por trabajar en la empresa “La Seda de Barcelona”, conoció a los procesados GARRIDO, RAMOS y VELA, reci-biendo ejemplares del “Mundo Obrero”, “Traball”, y “Lucha Obrera” y octavi-llas subversivas, habiendo arrojado jun-to con GARRIDO en diversos lugares de Viladecans octavillas subversivas, y habiendo finalmente lanzado propagan-da clandestina a la puerta de la Empresa donde trabajava...En Báez, el més jove de tots, era de Fuente de Cantos a la provincia de Badajoz.RESULTANDO SEPTIMO. –Que el procesado ADRIAN REAL DEL MO-RAL, conoce por razón del trabajo al CRUZ, de quien recibe folletos subversi-vos, recibiendo el encargo de buscar una máquina de escribir para la organización clandestina, utilizando la de propiedad de su cuñado Hispano-Olivetti S-46, sin consentimiento del dueño, con la que se confecciona el cliché para tirar con mul-ticopista la hoja clandestina denominada “Universitat”, habiéndose celebrado dos reuniones al menos en su domicilio del nº 50 de la calle Magallanes...En Real del Moral, era de Valladolid. La seva detenció va ser per raó del seguiment d’en Cruz i dels respon-

sables de cèl·lula vinculats a aquest, que es reunien a casa seva. Del re-gistre policial pertinent en sorgí una màquina d’escriure i un clixé ciclos-tilable del full “Universitat”!?El RESULTANDO OCTAVO, referit a JOSE VELA TERUEL, és de contin-gut idèntic al SEXTO d’en SILVES-TRE BAEZ, també de La Seda, però sense llançar octavetes ni pintar ana-grames.En Vela Teruel era de Laroles, pro-víncia de Granada, i vivia a Gavà.RESULTANDO NOVENO. –Que AN-DRES BARROSO OLID, por su amis-tad con el procesado LINARES conoce al GARRIDO, recibiendo de él propaganda para ulterior reparto, realizando labor de captación sobre los hermanos CLE-MENTE a quienes puso en contacto con otros miembros del Partido, mostrando su conformidad para asistir a la reunión del Partido que luego fue suspendida. L’Andrés Barroso era d’Olvera, a Cádiz. Ell i en Pepe Clemente treba-llaven plegats als forns de Can Roca i ambdós eren tertulians de Cal Sas-tre. RESULTANDO DECIMO. –JOSE CLEMENTE MARTINEZ guiado por sus ideas políticas se puso en contac-to con los anteriores procesados para formar grupo orientado hacia el Co-munismo en Viladecans, cotizando en las recaudaciones que se practican y..., siendo simpatizante al menos del Par-tido Socialista Unificado de Cataluña, aunque no se acredita fuera miembro del mismo, habiéndose ocupado en la habi-tación de su hermano que convivía en su domicilio dos octavillas de Amnistía y otros escritos de circulación clandestina al efectuarse un registro por la Policía Gubernativa.RESULTANDO UNDECIMO. –Que MANUEL CLEMENTE MARTINEZ, habita en el mismo domicilio de su her-mano JOSE CLEMENTE, habiendo sido encontrado en su habitación la pro-paganda descrita anteriormente (dues octavetes) y recibiendo de GARRIDO y LINARES folletos marxistas y frecu-entando la compañía de los otros proce-sados de los que conoce sus actividades subversivas.Els germans Clemente eren d’Almo-radí, a Alacant. En Manolo era mi-nusvàlid. De naixement li faltava tot un braç, una cama la tenia molt més curta i l’altra gairebé també li falta-

va tota. Tot i aquesta malformació congènita, era capaç, amb grans es-forços i una farragosa pròtesi, d’anar del carrer Major al cafè de Cal Sastre. Era un gran tertulià. Autodidacta de formació, havia vingut a Viladecans per fer de preceptor de les seves ne-bodes. El vicari Mn. Joaquim Palo-mera anava personalment a ca seva a fer-li classes de llatí.RESULTANDO DUODECIMO. –Que el procesado JUAN MASGRAU MAR-CET, que fue Comisario Político de Ba-tallón en el Ejército Rojo y tuvo solici-tado su ingreso en la Masonería, gozaba de la confianza de los procesados vecinos de Viladecans que le consideraban más capacitado políticamente, frecuentando el trato con los mismos, manteniendo conversaciones políticas con aquellos, conociendo las actividades subversivas de los mismos, si bien se negó a ingre-sar en la Organización clandestina, ha-biendo cotizado en una ocasión para los presos cuyo dinero entregó al procesado Linares.En Masgrau, després de ser membre de la resistència en la Segona Guerra Mundial, havia tornat discretament de l’exili a casa sense empresona-ment. La condició de Comissari Po-lític li hauria pogut significar l’afu-sellament “ipso facto” d’haver estat detingut l’any 1939. És a dir, pel bàndol contrari, havia aconseguit un imperdonable “irse de rositas” El fiscal militar d’aquest Consejo de Guerra va demanar contra aquests malèfics subjectes, autors dels gra-víssims delictes de “Rebelión Militar”, comprovats per l’excel·lència polici-al: 4 anys de presó per Ramos, Cruz i Garrido, 3 anys per Real i Baez, 2 anys per Vela, Linares i Barroso i 1 any de presó pels germans Clemen-te i Joan Masgrau.El petit dels tres germans Clemente, l’Antonio, en tingué prou amb un parell de nits de ventallots. No va completar les habituals setanta-dues hores a comissaria i no fou proces-sat. Després d’haver d’escridassar tantes vegades el cognom Clemente, deixar-lo anar, va ser més cosa d’in-ducció sobrevinguda que mala cons-ciència. Perquè el comissari Creix, de consciència no en tenia, ni en podia tenir, com a bon esbirro que era.

Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 13

conèixer viladecanssecció a càrrec del Grup Tres Torres

La terrassa del primer pis de la Torre Modolell, seu del nostre Ajuntament, actualment es troba en

estat ruïnós, apuntalada, plena d’herbes i sense impermeabilitat, de tal manera que tota l’aigua de la pluja cau als locals buits i tan-cats de la planta baixa, ocasionant greus problemes d’humitat i que amb tota probabilitat afecten ne-gativament al conjunt de l’edifici. Aquesta situació actual és deguda al nul interès i la deixadesa que els diferents governs municipals de ja fa massa anys, han infligit al bloc de ponent de l’edifici de la Torre Modolell, amb la terrassa i les es-cales del jardí, permetent la seva degradació. Quan a un edifici li passa això, és fàcil que algú caigui en la interpre-tació errònia que l’espai en qüestió no té cap mena de valor i en conseqüència ens trobem a hores d’ara en la situació d’haver de lamentar el fet de que algú de l’Ajuntament (no sabem qui) hagi ordenat una reparació a la façana de les escales el resultat de la qual ha estat la desaparició dels dos únics balustres de porcellana del segle XIX que quedaven de les es-cales originals del jardí de la Torre Modolell.Dit això, explicarem a continuació alguns detalls del jardí que Magdalena Modolell i el seu marit Jaume Nogués van construir a finals del segle XIX en el lloc que ocupava l’hort de la seva casa-torre de la plaça. De fet, tot el que explicarem ja ho hem publicat en el llibre titulat Viladecans 1915, L’herència de Magdalena Modolell, llibre que el Grup Tres Torres vàrem presentar aquest passat mes de juny i que, posats a dir-ho tot, el podeu adquirir a la llibreria Els Nou Rals.Així doncs, ens trobem que dos anys després de la mort d’Antònia Freixas, fins aleshores mestressa de la Torre Modolell i mare de Magdalena, el matri-moni Nogués Modolell, seguint la tònica de la bur-

Els balustres de porcellana del jardí de Magdalena Modolell

Les escales en el seu disseny original (creació de David Villegas).

Les escales en una imatge de juny de 2010

gesia de l’època, decideix convertir l’hort de la casa en un jardí de caràcter romàntic i al mateix temps encarreguen la construcció d’una terrassa i unes es-

Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 14

cales d’accés. Això passava l’any 1887 tal i com ens ve indicat a la porta d’accés a la terrassa.Malauradament, no es conserva cap document ni cap plànol que ens indiqui com era el jardí origi-nal com tampoc sabem qui va dissenyar el conjunt, únicament disposem d’algunes fotografies antigues i el testimoni d’alguns ciutadans, amb els quals ens hem guiat per tal de poder conèixer i difondre els aspectes més generals d’aquest espai d’esbarjo de la casa palau de Can Modolell. Cal aclarir que en aquell moment encara no s’havia efectuat a l’edifici la reforma neogòtica que li dóna l’aspecte actual: això va venir uns anys més tard. Així doncs, en aquella època, la construcció que hi havia a llevant de la torre central era la vivenda dels masovers, a ponent hi havia la residència dels se-nyors i a continuació, en el lloc de l’actual edifici de la Cooperativa Agrària, hi havia una casa normal i corrent amb planta i pis, bessona de la que hi havia a continuació (cal secretari), avui enderrocada, i to-tes dues propietat de la senyora Modolell. Pel que fa a les escales del jardí, podeu veure a la pàgina anterior un fotomuntatge que ens mos-tra quin era el seu disseny original. Per una ban-da podem veure la font del replà, avui amagada al darrere d’un munt de vegetació espontània, i que molts dels que esteu llegint aquest article recorda-reu perfectament el seu bonic aspecte original. El detall principal, però, són precisament els balustres de porcellana, avui tots desapareguts, i que en un número aproximat de 140 donaven categoria i be-llesa al conjunt. Ni el seu disseny, com podeu veure a la fotografia, ni el material utilitzat, la porcellana, era el més ha-bitual en la fabricació d’aquesta mena d’elements arquitectònics. De fet el més comú era fabricar els balustres en sèrie, de ciment i amb un senzill dis-seny que no anava més enllà de tres o quatre mo-

dels tal i com es pot veure a la immensa majoria de les balconades de l’eixample barceloní. Així doncs, el particular disseny i la porcellana, símbol de ri-quesa i prestigi, afegien un valor especial a les esca-les del jardí de Can Modolell. En aquest primer jardí de 1887 hi havia un passeig de til·lers amb la seva florida groga al mes de juny, i també son d’aquesta època, amb tota probabilitat, les palmeres i la xicranda que també floreix al juny però en aquest cas de color lila. Val a dir, però, que l’ocellera encara no hi era com tampoc no hi eren els dos llacs amb barca i el pontet i que els més grans recordareu haver-los vist i que molts altres haureu sentit explicar. També hi havia una altra font que es trobava, de fet encara s’hi troba, a l’extrem oposat de les escales i de la qual ja us en parlarem en l’arti-cle del mes vinent.A l’any 1892, cinc anys més tard de la creació del jardí, Magdalena Modolell i Jaume Nogués, de la mà de l’arquitecte Josep Azemar, van emprendre la reforma neogòtica de la casa torre tal i com la conei-xem avui. Més tard, a l’any 1900, van reformar la casa de l’ac-tual Cooperativa Agrària donant-li l’aspecte actual. Juntament amb aquesta reforma es va ampliar la terrassa i també el jardí amb la compra i enderroca-ment d’una casa del carrer del Sol. Va ser aleshores quan es van construïr aquells llacs i el pontet dels quals la nostra gent gran encara reté la seva imatge a la memòria.

Jaume Lligadas Vendrell

Estat actual de la terrassa de l’Ajuntament.

Un dels balustres de porcellana de l’escala