Generalitat de CatalunyaConsell Interuniversitari de CatalunyaOrganització de Proves d’Accésa la Universitat

Dis

tric

te u

nive

rsita

ri d

e C

atal

unya

1

PAU. Curs 2005-2006

Volum

sèrie 4Escolliu una de les dues opcions (A o B)

Opció A

1

Dibuixar en el territori

Exercici 1 [4 punts]

Llegiu atentament el text que es mostra a continuació:

Robert Morris va realitzar un viatge a Perú per tractar de comprendre les Líniesde Nazca, un lloc que ha aixecat tota classe d’especulacions, des de les més exo-tèriques fins a les que intenten buscar un context simbolicoantropològic; aquestsdibuixos es van realitzar removent, potser amb escombres, les pedres amb unaprecisió matemàtica, construïts de tal manera que es poden veure quan se so-brevolen, resultant molt difícil d’entendre el conjunt quan s’està pròpiament din-tre de la imatge. Maria Reiche considera que les línies estan relacionades ambqüestions astronòmiques (fases de la lluna, posicions solars, localitzacions de lesconstel·lacions d’estels), encara que també pot realitzar-se una deriva cap a laidea que aquestes figures en el desert són sistemes espirituals d’irrigació depoder, capaços de connectar en l’imaginari territoris com la muntanya i el pla,intentant extreure força d’aquell espai de l’accessible. L’escultor troba en Nazcauna al·legoria o exorcisme de la sequera, la pugna entre vida i mort, una sèrie dedibuixos estranys que podrien estar relacionats amb les ceràmiques itifàliquesen què un home mort té el penis erecte. La connexió, argumenta Morris, entreaquests «antics dibuixos» i certes obres recents és l’obsessió amb l’espai comun buit palpable. [...] Tant a Nazca, que podria considerar-se com una immensaobra d’art públic, com en les earthworks o en les peces minimalistes, la plenitudi l’especialitat es troben equilibrades, creant una totalitat de paisatge. El límithistoricoestilístic d’aquestes recerques en els deserts i en les regions arruïnades,de les rondes pels suburbis o de les col·laboracions en la ruïna contemporània,fou una nova sensibilitat que volia trobar una altra vegada el cos o, millor, recór-rer les petjades de l’«espai interior del jo».

[…] L’artista necessita, enmig d’un «cosmos inestable», representar o recordarallò que vol fer: «des de Rodin, tota escultura moderna pressuposa el dibuix. Es-pecialment des dels anys 60, tota obra tridimensional procedeix del dibuix». Elsplànols, els mapes, els alçats, en resum, els dibuixos, proporcionen una memò-ria de paràmetres, però alhora són la forma narrativa per a la construcció del ti-pus que permeti «representar el temps» i els esdeveniments que s’hi localitzen.El dibuix fou, per als quadres d’earthworks, la forma d’aconseguir una experièn-cia espacial que substituís la manca de memòria d’allò que anomena Morris la«modalitat del jo», un element més amb el qual intentar tancar la ferida de lanostra oposició amb la natura. […]

Fernando Castro Flórez. Robert Smithson. El dibujo en el campo expandido.A Juan José Gómez Molina (coord.). Estrategias del dibujo en el arte contemporáneo,

p. 553-592. Cátedra, Madrid, 2002

2

A partir de les imatges i del text que s’adjunta, escriviu un petit assaig en el qualmanifesteu la vostra opinió sobre l’escultura en el territori. Per fer-ho, introduïu laresposta a les qüestions següents:

1. Trobeu cap relació o semblança entre les línies de Nazca i les obres de Land-art?

2. Quins aspectes d’ordre conceptual destacaríeu en les propostes dels artistes enel territori?

3. Podeu fer referència a altres artistes que hagin treballat en el paisatge i comen-tar de quina manera la ubicació era important en la seva obra.

4. «Des de Rodin, tota escultura moderna pressuposa el dibuix. Especialment desdels anys 60, tota obra tridimensional procedeix del dibuix». Comenteu aquestafrase que apareix en el text. Creieu que encara té vigència a començaments delsegle XXI? Argumenteu la resposta. Si penseu que no, expliqueu de quins altresmitjans actuals pot procedir l’escultura.

Exercici 2 [6 punts]

Observeu les imatges següents, que mostren obres realitzades en el territori:

Imatge 1Cancelled Crop, 1969,de Dennis Oppenheim.Finisterwolde, Holanda.267 x 154 m.

3

Imatge 2Fine dry sand edges and ridgessoftened by the breeze, 1989,d’Andy Goldsworthy, Arizona.

Imatge 3Rift, 1968, de Michael Heizer.Massacre Dry Lake, Nevada.158 x 4,5 x 3 m.

4

Imatge 4The Tasting Garden(proposta), 1996.Guaix, 30,5 x 61 cm.

Imatge 5Línies de Nazca (Feathers), 1979,fotografia de Marilyn Bridges.Nazca, Perú.

A partir de les reflexions extretes de l’exercici anterior i de les imatges, plantegeu unprojecte escultòric que es realitzaria en un espai exterior a la galeria. Per fer-ho,seguiu el següent pla de treball:

• Seleccioneu un lloc a l’aire lliure en el qual treballaríeu. Pot ser una platja, undesert, un bosc, un riu.

• Realitzeu els apunts necessaris.• Seleccioneu el material o materials amb els quals voleu treballar considerant-ne

les característiques físiques.• Escolliu el tema lliurement.• Construïu la vostra proposta com a maqueta aproximada, tan treballada com sigui

possible segons els condicionants de la realització de la prova. Indiqueu-ne l’es-cala aproximada.

Presentació: presenteu ordenadament els vostres escrits grapats al quadernet derespostes. Situeu la resolució tridimensional sobre una base transportable, a la qualheu d’adherir el vostre codi de barres. Presenteu també tots els vostres esbossos.Adheriu-hi sempre el vostre codi de barres.

5

Volum

sèrie 4Escolliu una de les dues opcions (A o B)

Opció B

La paraula en l’escultura

Exercici 1 [4 punts]

Llegiu el text següent, que és un fragment de l’entrevista publicada originàriament aArts Magazine 63 el febrer de 1989. L’artista Robert Barry se la va fer ell mateixutilitzant el nom fictici d’Arthur R. Rose.

[…] Sóc artista. Fa alguns anys Robert Morgan em va preguntar si jo era escul-tor i li vaig respondre que no. Em va preguntar si era pintor i vaig tornar a dir-lique no. Li vaig dir que era un artista que de vegades havia d’utilitzar la pintura.Estic obert a totes les opcions. S’ha desmitificat l’art tant com ha estat possible.Res ja no és tabú. No existeix mètode, procés o material que pugui quedarexempt per a l’art. Tampoc cap tipus particular d’espai o d’individu. En la mevaobra, la significació justifica el mitjà i el material. Les idees dels anys seixanta, quejo vaig prendre prestades i a les quals també he contribuït, han estat tractadesen profunditat en un altre lloc. A fi de bé o en el pitjor dels casos, estan molt ar-relades en el nostre pensament, en el nostre treball artístic i fins i tot en lesnostres vides. Continuen desenvolupant-se i tenint influència, en maneres quefins i tot no reconeixem. En el món real sempre estaran presents, acceptades orebutjades, no poden oblidar-se. Personalment em sento en deute amb l’art con-ceptual. No em quedaré estancat en algun punt de finals dels seixanta, en algunpunt filosòfic o crític sense sortida. No compleixo una missió. Per a la majoria dela gent l’expressió «art conceptual» s’ha convertit en un comodí i crec que hempagat car aquest fet. […]

Robert Barry. La vuelta de Arthur R. Rose (p. 36-46). A Robert C. Morgan.Del arte a la idea. Ensayos sobre arte conceptual. Ediciones Akal, Madrid, 2003

6

Observeu també les imatges que apareixen a continuació, que mostren obres en lesquals intervé la paraula com a element que reforça la proposta i hi dóna sentit.

Imatge 1Untitled Wall Piece (detall), 1991,de Robert Barry.Galería 57, Madrid.

Imatge 2El llit, 1997, de Ghada Amer(Egipte). 132 x 181 x 10 cm.

Imatge 3El llit (detall), 1997,de Ghada Amer (Egipte).132 x 181 x 10 cm.

7

Imatge 4Susan out for a pizza, 1996,de Wim Delvoye.

I responeu les qüestions següents:

1. Creieu que la paraula escrita en l’escultura és només imatge o el significat ésimportant? Raoneu la vostra resposta.

2. Les ciutats estan plenes de lletres, publicitat, cartells lluminosos... Reflexioneual voltant de la seva influència en l’art.

3. Anomeneu altres artistes que hagin treballat amb la paraula escrita.

Exercici 2 [6 punts]

A partir de l’exercici anterior, i utilitzant la paraula escrita com a recurs, opteu peruna nova proposta per transmetre el vostre pensament estètic. Per fer-ho, seguiu elpla de treball següent:

• Situeu la vostra intervenció en un pas de vianants.• Realitzeu els dibuixos que considereu necessaris per definir la vostra idea.• Escolliu un material de treball senzill, que mostri amb claredat aquesta nova posi-

ció.• Construïu la vostra proposta.• Adjunteu al vostre treball una justificació escrita de la vostra proposta.

Presentació: presenteu ordenadament els vostres escrits grapats al quadernet derespostes. Situeu la resolució tridimensional sobre una base transportable, a la qualheu d’adherir el vostre codi de barres. Presenteu també tots els vostres esbossos.Adheriu-hi sempre el vostre codi de barres.