Reportatge

1 8 . 1 0 . 2 0 1 5

14

Diumenge, 18 d’octubre del 201552

EXPOSICIONS JOSEP SANTESMASES I OLLÉ

La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut RamonMuntaner impulsen l’exposició itinerant que relaciona literatura i història

Patrimoni oblidat,memòria literària

expressió literària posa en relleumolt sovint escenaris concrets,identificables. Escenaris locals,

perquè tot és local i centrats perquè des detot arreu es pot marcar el punt des d’on elcompàs pot traçar un cercle –petit o gran–que giri a l’entorn d’un lloc, si més no percontemplar un paisatge. Voler fer creureque només hi ha uns determinats centres almón és falsejar les realitats de moltes videshumanes, en tota la seva complexitat i con-dicionants, que passen amb els peus afer-rats a una mateixa terra o saltant d’un lloc al’altre per moltes circumstàncies –volgudeso forçades com ara veiem massa sovint–,algunes –negatives i dramàtiques– per

L’ l’afany dels llocs i països que volen ser elscentres del món.

El lloc, l’espai concret identificable, a ve-gades és el rerefons on pot transcórrer latrama narrativa, o l’element que inspira laveu poètica sense voluntat de ser-ne l’ob-jecte central. Tanmateix el lloc, el paisatgepoden ser també l’eix central literari. La raóde les paraules que s’entrellacen amb l’afa-ny de descriure, recordar, interpretar,transformar o utilitzar el lloc, el paisatge, ola condició humana que hi batega.

La mirada literària és essencial per en-tendre el món, també en les fraccions méspetites, més locals, més apartades de lescentralitats més poderoses. Més enllà de les

definicions o interpretacions històriques ogeogràfiques, quan hom descriu, recorda,interpreta, transforma o utilitza literària-ment un lloc, d’alguna manera el cons-trueix i el dóna a entendre amb una de lesmoltes cares que pot haver.

El món està ple de llocs o elements cons-truïts que en perdre el seu sentit primigenio no trobar-ne cap de nou han perdut la se-va raó de ser, han entrat en l’oblit i l’aban-dó, que si no es detura condueix inexora-blement a la destrucció o la ruïna. Les cir-cumstàncies històriques han posat tambécontra les cordes, en moments donats, ele-ments patrimonials de primer ordre, araper sort esplendorosos. Quan la literatura

El monestir deSantes Creusés una de les joiesde l’art medievalcatalàJUDIT FERNÁNDEZ

Reportatge

151 8 . 1 0 . 2 0 1 5

Diumenge, 18 d’octubre del 2015 53

descriu, recorda, interpreta, transforma outilitza algun d’aquests elements en primerlloc genera respecte, gairebé tant i com ensel pot provocar un cementiri i el record delsque hi reposen. I per altra part insereix allloc una manera de veure i de pensar, prò-pia d’un determinat temps. El lloc, l’ele-ment que és un resultat d’un temps concret–llarg o curt–, d’unes circumstàncies histò-riques determinades, entra a formar partd’un altre temps, que no és altre que el queafaiçona la lletra escrita. El cercle tancatamb el lloc, les circumstàncies i el tempshistòric s’obre per deixar entrar un altretemps: el de la mirada literària que majori-tàriament serà coincident amb el tempsque determina un altre present, el de l’au-tor i els models literaris del moment.

Hi ha un món de sensacions que nave-guen a l’entorn dels espais oblidats o ab-sents que cap altre format pot aportar tanbé com la literatura. Artur Bladé, des delseu Benissanet natal, tornat de l’exili pujadalt del terrat i mira el que no veu, tot con-densant unes determinades circumstàncieshistòriques: “Res del que veia no em podiasorprendre, però sí justament (com la nitpassada) allò que no veia: el vell campanardels bons temps, l’alta torre de pedra quedurant tres segles havia senyorejat, magni-ficant-la, la vila.” Maria Barbal comprimeixen dues frases els petits mons perduts delspobles abandonats quan escriu: “Em recor-do que el meu pare va dir-me que, quan lespersones abandonen un poble, els pardalsen fugen.” Però les visions literàries són he-reves de cada temps i les percepcions sobre

el futur dels grans monuments també. Allòque avui ens sembla obvi, en altres temps–no tan llunyans– la mirada vers el futurera molt diferent, com ho era el país. És elcas de Joan Santamaria parlant l’any 1927del monestir de Santes Creus, quan s’hi re-fereix contemplant l’agonia d’un monu-ment, amb una implicació egocèntrica quea hores d’ara ens pot semblar d’un drama-tisme teatral exagerat: “Però nosaltres queduem l’ànima com una relíquia d’ideals,

volem acostar-nos a Santes Creus amb elsulls plens d’amor. Li farem un estona benllarga de companyia. Si poguéssim no ensen mouríem més del seu costat. I quans’ensorrés, allí voldríem morir sota les se-ves runes per tal que la nostra mort cai-gués amb càstig i ignomínia sobre la misè-ria de tothom.” Més realista era la visióque Josep Vallverdú donava d’Escaladei enun dels volums de Catalunya Visió, la ma-jor part escrits per ell mateix amb les mag-nífiques fotografies de Ton Sirera. Uns vo-lums que ens recorden que del 1968 al2015 hi ha una llarga distància i no nomésprop de mig segle. Vallverdú esdevé un

notari realista del pensament i de la reali-tat de l’època quan contemplava, a cop de2CV, com de deixat es trobava el país. Pertant el futur de la cartoixa d’Escaladei–sortosament equivocat– pensava que no-més podia ser aquest: “Venuda a un con-junt de particulars, hom pot pensar queacabarà essent enderrocada i reduïda aterra de conreu.” La intromissió del tempsliterari a les ruïnes del temps històric li fe-ien anhelar, a Víctor Català, l’esperança detrobar un nou Verdaguer que exaltés lesruïnes d’Empúries com una mena de re-surrecció de les glòries de l’antigor: “Em-pori se posarà en peus de cop, ab astora-ment universal. Formiguejaràn de gent elsseus carrers, vibrarà del ressò de ses dispu-tes l’Agora, se prosternaràn les multitutsansioses en els temples d’Asklepios y Arte-misa, veuràn les naus de tot lo mon, alacullirse a port, florir els escalonats jardinsde ses terraces [...]”.

Són aquests exemples, en clau de mos-tra, del projecte Patrimoni oblidat, me-mòria literària que impulsen la Coordi-nadora de Centres d’Estudis de Parla Ca-talana i l’Institut Ramon Muntaner del’exposició o web virtual i de l’exposiciófísica itinerant, amb voluntat de fer unllarg recorregut en el temps i l’espai delpaís gran, que a primers d’any veurà lallum amb la col·laboració d’institucions,entitats de tota mena i moltes personesque treballant-hi faran possible lligar lafeblesa del patrimoni oblidat amb el res-pecte, el suggeriment i la creativitat de lamemòria literària. ❋

Cartoixad’Escaladei (al mig)i les ruïnes de l’anticpoble de Selmella,al Pont d’Armentera,Alt Camp (a ladreta), dues mostresde patrimoniELISABETH MAGRE /ARXIU

Víctor Catalàanhelavaun nouVerdaguer