Doqu

a |

Ein

es p

er a

valu

ar le

s co

mpe

tènc

ies:

Rúb

rique

s i p

orta

folis

Lectura Passos per elaborar una rúbrica

A continuació us mostrem una síntesi dels passos més habituals per començar. Els hem dividit en dos fases principals: context i concepció del treball o tasca, elaboració de la rúbrica i implementació de la rúbrica:

Pas 1: Context i concepció del treball o la tasca.

• Identificar els objectius d’aprenentatge: En aquest primer apartat ens hem de fixar en quins són els elements que defineixen l’aprenentatge que esperem assolir. En aquest sentit, podem prendre com a punt de partida els objectius d’aprenentatge marcats per a l’activitat o les competències bàsiques pròpies que vulguem desenvolupar.

• Seleccionar o redactar els criteris d’avaluació: El següent pas serà seleccionar quins objectius d’aprenentatge ens interessa avaluar mitjançant la rúbrica i redactar-ne els criteris d’avaluació. Aquests, que derivaran dels objectius d’aprenentatge que ens haguem plantejat dins la nostra unitat didàctica, es poden formular de dues maneres:

a) Redactant els nostres criteris d’avaluació a partir dels objectius d’aprenentatge de la unitat. En aquest sentit, caldrà especificar què és allò que pretenem observar, analitzar o explorar del treball de l’alumnat.

b) Utilitzant les competències bàsiques pròpies, facilitades pel Departament d’Ensenyament, mitjançant els documents d’identificació i desenvolupament de les competències bàsiques.

�1

Lectura Passos per elaborar una rúbrica

Doqu

a |

Ein

es p

er a

valu

ar le

s co

mpe

tènc

ies:

Rúb

rique

s i p

orta

folis

Lectura Passos per elaborar una rúbrica

En una rúbrica analítica, els criteris s’indicaran en la primera columna de la rúbrica començant per l’esquerra.

En una rúbrica holística, podem indicar el criteri o la competència bàsica pròpia que vulguem treballar a la part superior de la rúbrica a mode de títol general.

No hi ha un nombre màxim de criteris a redactar, però es recomana no sobrepassar els set criteris, sobretot si ha de ser l’alumnat qui utilitzi la rúbrica.

Pas 2: Elaboració de la rúbrica

• Establir els graus o nivells d’assoliment Un cop tenim identificats i redactats els criteris que utilitzarem per a la nostra rúbrica, cal tenir en compte quants graus o nivells d’assoliment volem reflectir. Normalment es recomana graduar la rúbrica en tres, quatre o cinc nivells. El número de nivells indicarà el grau de detall que hi haurà entre els diferents nivells.

Quants nivells d’assoliment hem de triar?

Dependrà del grau de detall en què vulguem analitzar el treball de l’alumnat. Així, en una rúbrica analítica s’aconsella triar entre tres i quatre nivells. Si es seleccionen tres nivells caldrà tenir en compte que la tendència sempre serà a la selecció del nivell central, ja que difícilment el treball de l’alumne tindrà tants errors com per assignar-li el primer nivell, ni tant bé com per assignar-li el tercer nivell.

En una rúbrica amb tres nivells d’assoliment la tendència és puntuar a la columna central.

En aquest sentit és més recomanable triar quatre nivells d’assoliment. Tot i així, recordem que una escala de quatre graus té la característica de no tenir un terme mig, pel que les valoracions tendiran a ser més aviat positives o negatives. Un exemple de quatre graus o nivells d’assoliment podria ser la següent:

Novell Aprenent Avançat

Novell Aprenent Avançat Expert

�2

Doqu

a |

Ein

es p

er a

valu

ar le

s co

mpe

tènc

ies:

Rúb

rique

s i p

orta

folis

Lectura Passos per elaborar una rúbrica

En canvi en una rúbrica holística és millor triar una escala d’entre quatre i cinc nivells.

Nivells d’assoliment qualitatius o quantitatius?

L’elecció d’un o altre dependrà del tipus d’avaluació que es pretengui dur a terme. D’altra banda, es poden seleccionar nivells d’assoliment qualitatius (novell, aprenent, avançat i expert) on, al seu costat, s’indiqui el valor numèric de cadascun.

Veieu-ne un exemple:

Imatge: Exemple de rúbrica quantitativa

Punts Nivells Descriptor

0 a 2 Nivell 1InsuficientL’estudiant té un vocabulari molt bàsic que li permet dir algunes paraules i algunes oracions en anglès, però no pot construir un discurs amb coherència, consistència, claredat i profunditat.

3 a 4 Nivell 2Insuficient

L’estudiant té un vocabulari un mica més ampli que li permet construir oracions amb certa coherència i consistència, però que no li permeten construir un discurs que sigui suficientment coherent, consistent, clar i profund.

5 a 6 Nivell 3Suficient

L’estudiant posseeix un vocabulari ampli que li permet construir oracions completes i amb sentit, i que li permeten construir discursos breus i amb sentit, però amb poca claredat i més aviat superficials.

7 a 8 Nivell 4Notable

L’estudiant posseeix un vocabulari ampli i suficient que no només li permet construir oracions completes i amb sentit, sinó que també poden ser articulades en paràgrafs i discursos amb una certa coherència, sentit i amb claredat.

9 a 10 Nivell 5Excel·lent

L’estudiant posseeix un vocabulari ampli i suficient que no només li permet construir oracions completes i amb sentit, sinó que també poden ser articulades en paràgrafs i discursos en un grau òptim de coherència, consistents, amb claredat i profunditat suficient per a transmetre un pensament propi o d’algun autor o aspecte estudiat.

�3

Doqu

a |

Ein

es p

er a

valu

ar le

s co

mpe

tènc

ies:

Rúb

rique

s i p

orta

folis

Lectura Passos per elaborar una rúbrica

• Redactar els descriptors dels nivells d’assoliment Un cop triats els graus en què dividirem els nivells d’assoliment, arriba el moment de redactar els descriptors que descriuran les evidencies corresponents a cadascun.

Aquestes evidències, per norma general, es redacten en tercera persona del singular; per exemple:

“[L’alumne] Localitza les dades o informacions que es demanen en les preguntes”

“[L’alumne] Dóna resposta a les qüestions plantejades amb ajuda”

En una rúbrica analítica redactarem tants descriptors com graus hàgim triat per a cadascun dels criteris que apareguin a la rúbrica. Per a una rúbrica holística, redactarem tants indicadors com graus hàgim triat per la rúbrica.

• Ponderar el valor de cada nivell Un últim pas a realitzar, dins les rúbriques amb nivells d’assoliment de tipus quantitatiu, és expressar l’avaluació de forma clara ponderant els valors que es donen a cadascun dels criteris i als diferents nivells d’assoliment. D’aquesta forma, la qualificació resultant esdevé la suma dels resultats obtinguts en cada un dels criteris.

En una rúbrica analítica, podem donar més o menys pes de la nota final als diversos criteris d’avaluació. Per exemple, a la rúbrica d’una exposició oral, podem ponderar amb un 30% de la nota final la claredat en l’explicació, un altre 30% a l’estructuració de l’argumentació, un 30% a la rigorositat de les informacions i un 10% al volum de veu de l’alumne.

En una rúbrica holística, cada un dels diversos nivells d’assoliment que hàgim triat tindrà el mateix pes a la qualificació final. En aquest cas, no cal ponderar.

Pantalla 4:

Pas 3: Implementació de la rúbrica

• Compartir la rúbrica amb els alumnes L’últim pas que us proposem és implementar-la, un cop acabada l’elaboració de tots els elements que la conformen. Es pot fer de dues maneres:

c) Compartint amb l’alumnat la rúbrica abans de començar les activitats a avaluar.

d) Construint la rúbrica amb l’alumnat.

Totes dues ajudaran a l’alumnat a apropiar-se dels criteris que s’utilitzaran per valorar la seva tasca i seran conscients dels requisits que es demanen per tal d’assolir els diferents nivells que s’hi presenten.

�4

Doqu

a |

Ein

es p

er a

valu

ar le

s co

mpe

tènc

ies:

Rúb

rique

s i p

orta

folis

Lectura Passos per elaborar una rúbrica

• Observació durant l’activitat d’aprenentatge A continuació, i durant els transcurs de les activitats, caldrà fer una tasca d’observació per tal d’identificar totes aquelles evidències que demostraran el nivell que ha assolit, per a cada criteri, cadascun dels alumnes. En aquest sentit, hi haurà indicadors que caldrà tenir en compte durant les activitats i d’altres que caldrà esperar a disposar dels resultats de les tasques encomanades.

• Identificar els nivells d’assoliment de cada alumne

El docent anotarà, per a cada criteri, en quin punt es troba cada alumne. Les ajudes que, en aquest sentit, pugui proporcionar a cada alumne per tal de millorar són clau per identificar en quins criteris necessita millorar l’alumnat.

• Compartir l’avaluació i comentar els resultats Finalment, és important no oblidar que la rúbrica aporta informació molt valuosa que també és important compartir amb els alumnes. D’aquesta manera, en finalitzar les activitats i tasques, la rúbrica pot esdevenir un instrument amb el qual es pot desglossar la qualificació obtinguda pels alumnes en punts forts i aspectes a millorar, que són precisament els que cal compartir amb ells per tal de reforçar-los mitjançant les estratègies necessàries.

�5