Passejades per la història de l’Hospitalet de l’Infant

Textos: Josep Fernández-Gaitán Marquès

Josep Jordana Puigpinós

Fotografies:Albert Lanceta Pérez

Teo Castillo DíazFrançois Cosnefroy

Josep Fernández-Gaitán Marquès

Col·laboracions:Marta Quer Riera

Ferran Castellví Miralles

Caminades per l'Hospitalet.indd 1 8/5/17 19:14

Primera edició: juny de 2017

© de l’edició: Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant

© del text: Josep Fernández-Gaitán Marquès i Josep Jordana Puigpinós

© de les fotografies: Albert Lanceta Pérez, Teo Castillo Díaz, François Cosnefroy i Josep Fernández-Gaitán Marquès

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Formes Gràfiques Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-620-4

DL T 536-2017

Caminades per l'Hospitalet.indd 2 8/5/17 19:14

3

Introducció

Des del Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant, amb la idea de conservar tot el que es pugui del patrimoni del nostre passat, hem fet un recull de “passejades per la història” del nos-tre territori, perquè en cadascuna passem per restes arquitectò-niques, per petites que siguin o per malmeses que estiguin, amb la intenció de conservar-ne la memòria tant com sigui possible.

Quan passegem pels camins i per les muntanyes del terme ens endinsem en un món fascinant, ja que prop dels camins podem trobar infinitat de vestigis, sovint amagats entre malesa,

L’Antefixa, motiu ornamental de les cornises, trobada a l’interior de l’Hospital del Coll de Balaguer.

Caminades per l'Hospitalet.indd 3 8/5/17 19:14

4

Caminades per l'Hospitalet.indd 4 8/5/17 19:14

5

que ens permeten descobrir restes d’un passat que no voldrí-em oblidar.

El mar Mediterrani i el coll de Balaguer han definit de manera notable la vida de la nostra localitat. Ambdós elements han estat clau per al desenvolupament de l’Hospitalet, i han servit tant de frontera com de lloc de pas. Els ibers, els grecs, els romans, els musulmans, la repoblació de la Catalunya Nova, la Guerra dels Segadors, la del Francès, les Carlines i la del 36 han deixat petja i ruïna alhora al nostre territori. El coll de Balaguer, el fort de Sant Felip i les Almadraves han desaparegut gairebé, car el territori ha estat trinxat per innombrables vies de comunicació.

I és per poder preservar la memòria d’aquests elements que han contribuït a forjar la nostra identitat que hem ideat aquestes passejades per la història, que aplega un recull de 16 itineraris cadascun dels quals ens portarà a veure algun element del nos-tre passat.

Cada passejada consta d’un petit text, una fitxa informativa, un mapa i un esquema del recorregut. La majoria de passejades es poden fer en 2 o 3 hores i presenten poc desnivell.

En principi, les passejades no tenen un grau de dificultat ele-vat, cosa que les fa aptes per a qualsevol edat. Recomanem fer-les amb un calçat adequat i, sobretot si es fan a l’estiu, pro-veir-se d’aigua i protegir-se el cap, ja que els estius a la nostra zona solen ser calorosos i temperats només quan bufen les ma-rinades.

De la mà d’aquest llibre, doncs, desitgem que us apropeu a bocins de la nostra història i que gaudiu d’uns bons moments.

Nosaltres hi hem posat esforç i il·lusió perquè així sigui.

Cuneta picada a la roca. Possibles restes de la Via Augusta.

Caminades per l'Hospitalet.indd 5 8/5/17 19:14

Urba

nitz

ació

Els

Cor

rale

ts

Urba

nitz

ació

L’In

fant

Carr

erad

a Re

ial d

e V

alèn

cia

a Ba

rcel

ona

Urba

nitz

ació

Pin

o Al

to

Esta

ció

de

l’Hos

pita

let

de

l’Inf

ant

Corr

al

del S

ilaM

as d

el

Cisc

o G

uerx

o

Mas

del

Mau

ro

L’Hos

pita

let d

e l’I

nfan

t

Plat

ja d

e la

Pu

nta

del R

iu

La P

orra

ssa

C-44

GR-92

Port

Esp

ortiu

de

l’Hos

pita

let d

e l’I

nfan

t

Hos

pita

l Med

ieva

l de

l’Inf

ant P

ere

(seg

le X

IV)

i

Mas

del

Tr

inita

rio

12

34

56

78

1413

11

1210 9

Caminades per l'Hospitalet.indd 6 8/5/17 19:14

Recorregut urbà per l’Hospitalet de l’Infant

1

L’Hospital, parament oest.

1 Inici i final de l’itinerari a la plaça de la Casa de la Vila de l’Hospitalet de l’Infant, amb zona d’aparcament de vehicles.2 Carrer Vandellòs: Fonda Medieval.3 Cruïlla del carrer del Jonquet amb el Passeig Marítim (jardí): la Sentiu.4 Plaça de la Marina: caserna de Carrabiners.5 Carrer Cèsar Gimeno: refugis antiaeris.6 Carrer Cèsar Gimeno i carrer de les Barques (varador o platja de les Barques).7 Carrer Llastres i carrer Duc de Cardona: molí del Guerxo.8 Carrer Llastres i Via Augusta: Casino de la Societat La Palma.9 Via Augusta: caserna de la Guàrdia Civil.10 Carrer Montsià: basses del Radín.11 Carrer Baix Empordà i carrer de l’Estació: estació del ferrocarril.12 Inici del carrer de l’Estació i carrer de la Galera: forn de Cal Nano.13 Plaça Catalunya i plaça del Pou: pati interior de l’hospital gòtic de l’Infant Pere i trams de la muralla exterior.14 Via Augusta, carrer del Mar, carrer de les Barques i Passeig Marí-tim: camp de treball de la República durant la Guerra Civil. Tornem al punt 1, inici i final de l’itinerari.

Caminades per l'Hospitalet.indd 7 8/5/17 19:14

8

Una fonda medieval a l’Hospitalet de l’Infant

Situada a l’antic camí del Cementiri (avui zona esportiva de l’Escola Mestral). La inter-venció arqueològica a l’antic cementiri de l’Hospitalet prèvia al seu enderrocament va ofe-rir el descobriment d’un edifici del segle XIV conservat íntegra-ment en planta, que identifi-quen com a fonda, hostal o pa-rada de postes. L’anàlisi dels materials ceràmics i numismà-tics del costat de la planta de l’edifici ens ha permès establir amb seguretat l’ús i el perquè d’aquest edifici.

Aquests treballs van per-metre establir que els vestigis localitzats durant el segle XIX per Buenaventura Hernández-Sanahuja no corresponien a l’època romana, sinó al perío-de medieval.

Es tracta d’un edifici de plan-ta rectangular format per tres cossos. La part principal cons-ta de cinc estances rectangu-lars disposades al voltant d’un pati o àmbit distribuïdor. Cada habitació té unes dimensions diferents i totes comuniquem amb el pati mitjançant una porta de doble fulla a l’interior. L’accés a l’edificació es devia realitzar a través de l’espai distribuïdor. En aquest costat la façana oriental està en molt mal estat.

Passeig Marítim: la SentiuLa Sentiu és una partida al migdia del nucli urbà que ja forma part de l’eixample, en-tre la carretera vella i la mar. Confronta amb la Sínia i anota tretze propietaris, que declaren sembrats i garrofers. Sis d’a-quests propietaris tenien ca sa

La plaça de la Marina, sobre dos grans nius de metralladores.

Caminades per l'Hospitalet.indd 8 8/5/17 19:14

9

a l’Hospitalet, quatre a Van de­llòs i tres a Masriudoms.

Passeig Marítim: cal Salamanca i caserna de Carrabiners (plaça de la Marina)

Cal Salamanca va ser un xa-let, al final dret del carrer de la Mar. Durant la Guerra Civil hi va caure una bomba d’aviació i el va destruir. Posteriorment, l’in-dret va ser comprat per Fran-cisco Chavarria Fabregat i s’hi va fer una casa. Cap als any 60 del segle XX, quan començà el moviment turístic a la costa, hi va construir un bar que després es va convertir en un hotel.

L’Hospitalet també cobrava el delme de les tonyines que es pescaven a l’almadrava, situ-ada llavors davant de la casa Salamanca.

Aquesta notícia de 1876 s’ha de referir al fundador de

la casa: el militar que ja en aquestes dates es documenta en aquestes terres:

Aquesta casa construïda l’úl-tim quart del segle XIX propi-etat de Manuel Salamanca Negrete.

La caserna dels Carrabiners estava situada al bell mig del que avui és la plaça de la Ma-rina, i fou enderrocada quan l’Ajuntament va decidir remo-delar urbanísticament aquella zona, cap als anys 90 del pas-sat segle.

Acabada la Guerra Civil es va convertir en la segona caserna d’aquell cos armat, ja que es mantenia encara la de la Via Augusta. Al peu d’aquesta edi-ficació hi trobàvem un niu de metralladores que defensava la línia de la costa dels atacs per mar de les tropes franquis-tes.

Desembocadura del riu Llastres: la Punta del Riu.

Caminades per l'Hospitalet.indd 9 8/5/17 19:14

10

Els refugis antiaeris: carrer Cèsar Gimeno i platja de les Barques

De refugis se’n recorden al-guns, com el de la platja de les Barques, que era força profund.

En uns casos eren galeries i en altres eren coves naturals, n’hi havia un a la platja de les Bar-ques; un altre al riu Llastres, a l’altura del molí del Guerxo; al mateix riu, i a l’altura de l’In-fant encara se’n conserva un de petit.

Carrer Cèsar Gimeno, Passeig Marítim i platja de les Barques

En aquesta platja hi varaven les barques dels pescadors. Era platja i roquer. Se la de-signa platja de les Antines, al capdavall del carrer de les Bar-ques, entre la platja del Sime-on i la del Salamanquí.

Es passejava sant Pere pel mar, portant-lo de la platja de les Barques a la del Chavarria i tornant.

Les barques es treien cada dia al mar, i es quedaven a la plat-ja de les Barques.

Carrer del Llastres i molí del Guerxo

El molí es trobava al camí de les Barques (carrer del Llas-tres). Durant molts anys fou un molí d’oli i després es va con-vertir en una discoteca.

Carrer del Llastres, Via Augusta i Casino de la Societat La Palma

Ja fa anys que aquell edifici va desaparèixer. Es trobava a la carretera de València. Du-

rant la Guerra Civil, va ser ocu-pat per l’exèrcit republicà com a magatzem, i hi guardaven productes d’alimentació. Cal recordar que va ser conegut com la Societat La Palma Hos-pitalense.

Aquest ball tenia lloc al Casi-no. L’edifici on antiguament havia estat la seu de la socie-tat La Palma Hospitalense.

Un dels locals més coneguts de l’Hospitalet abans de la Guerra Civil, estava just a l’entrada del poble, a mà es-querra, tot just creuant el pont sobre el riu Llastres.

Aquest edifici, avui desa-paregut, es va construir l’any 1917. Tenia una planta separa-da pel mig per un envà i unes portes corredisses de vidre. Una part del local era per al Casino i una altra part per fer-hi el ball. Va funcionar fins a la guerra. En acabar la contesa, amb el mobiliari que es va po-der salvar, va continuar funcio-nant com a sala de ball i poste-riorment com a sala de cinema fins a l’any 1961.

Via Augusta, caserna de la Guàrdia Civil

A la caserna de la Guàrdia Civil hi vivien un caporal i cinc guàrdies. A les plantes superi-ors hi havia cinc habitacions i a la planta baixa, la sala d’armes i el quarto de portes.

Carrer Montsià i basses del Radín

Aquestes basses feien les funcions de safarejos públics, però eren privades (a l’Hospi-talet mai hi va haver safarejos

Caminades per l'Hospitalet.indd 10 8/5/17 19:14

11

públics) i destinades a les per-sones que pagaven la quota d’abonament. Eren a sol nai-xent del nucli urbà, al final del corredor o carrer de les Bas-ses, a la riba meridional del riu Llastres.

El renom Radín li venia per un avantpassat que va arribar en aquestes contrades allistat de mosso a l’exèrcit del gene-ral suís Teodoro Reding, que lluitava contra les tropes napo-leòniques.

Fins que no va arribar l’aigua corrent a les cases, s’anava a rentar la roba al riu o a les bas-ses de la Serafina o les de cal Roda, que eren a l’altra banda del pont (ca la Soqueta).

El safareig era de pagament. L’aigua sortia de la sínia per la força, en principi, d’un matxo i més tard d’un motor. De la sínia anava a parar a un rec i d’allí a les basses. Va funcionar fins als anys 60 del segle XX.

Carrer Baix Empordà, pont de Ferro, estació del ferrocarril

El pont de Ferro és el via-ducte que facilita el pas de la via del tren per damunt del riu Llastres. Inicialment n’hi havia un de fusta, però se’l va endur una barrancada i va ser substi-tuït per un de ferro.

L’estació del ferrocarril és al nord del nucli urbà. El dia 12 de març de 1865 s’inaugurà el tram de ferrocarril entre Am-posta i Tarragona de la línia fèrria Almansa­València­Tarra-gona i, com a conseqüència, aquest mateix dia es posà en funcionament l’estació de tren de l’Hospitalet de l’Infant.

Dia 17 de octubre. Entregad al Parra per a dur a l’estació ametlles molles.

Dia de Nadal de 1884. Pagad Jose Boter per tots los bocois portats per ell i lo Pere Mañé

Pont del ferrocarril sobre l’antic pont de fusta i el pont de Ferro.

Caminades per l'Hospitalet.indd 11 8/5/17 19:14

12

a l’estació i per lo Josep de la taverna hasta avui.

Aquest edifici era de plan-ta baixa i comptava amb un habitatge per al factor de circulació, l’oficina del cap d’estació —que tenia taqui-lla i despatx telefònic—, una sala d’espera, un petit ma-gatzem per a les mercaderies i un altre habitatge per al cap d’estació. A més hi havia una sala per guardar el motor que pujava l’aigua fins al dipòsit que proveïa les màquines de vapor. L’any 1960 hi estaven empleades trenta persones: el cap d’estació, el factor de circulació, el guardaagulles, el guardabarreres, un altre guar-dabarreres per al pas a nivell de l’Almadrava i un altre per al pas a nivell de Miami, un guar-davies de nit i els capatassos i

peons de brigada, que cobrien els trams de via entre l’Ametlla de Mar i Cambrils.

Carrer de l’Estació i cal Nano

Al carrer de la Galera; la fa-çana dóna a la placeta. Als baixos de la casa hi va haver un forn de pa. També es par-la de cal Salvador “el Nano”, que per la banda del darrere és veí del carrer de l’Estació. En construir-se la carretera de Móra va posar una diligència per al trasllat de passatgers de l’Hospitalet a Móra.

Plaça del Pou: hospital gòtic de l’Infant Pere

L’infant Pere fou el setè fill del rei Jaume II i de la reina Blanca d’Anjou. Aquest hospi-tal dedicat a l’infant donà nom al nucli urbà.

L’estació.

Caminades per l'Hospitalet.indd 12 8/5/17 19:14

13

Quan l’infant Pere el va fun-dar, tots els documents l’ano-menaven l’Hospital del Coll de Balaguer.

Primerament, el fundador va demanar l’autorització al papa Climent VI, que l’hi concedí l’any 1343.

A finals de 1344, l’infant Pere, en un document fet a Barcelona, delimitava els terri-toris de l’hospital des del tor-rent de Valdelors fins al mar, i del coll de Balaguer fins al riu Llastres.

A més de concedir-li drets d’aigua, pastura, forns i mo-lins, el dotava amb 9.000 sous de moneda de tern de Barce-lona.

Al servei de l’hospital hi ha-via un administrador que havia de fer inventari quan se’n fes càrrec i rendir comptes cada any, al setembre, per la festa de Sant Miquel, amb còpies per al comte de Prades i per al bisbe de Tortosa.

L’any 1412 encara s’hi feien els terrats, i podem suposar que no l’acabaren fins a l’any 1415. Ens diuen els documents les mesures de l’edifici, que era quadrat i que tenia 280 pams per costat. Tenia una torre en cada angle (recents treballs ar-queològics ens confirmaran o no aquest punt) i, a més a més, una al bell mig del parament nord i una altra al parament de

El dipòsit d’aigua de l’estació.

Caminades per l'Hospitalet.indd 13 8/5/17 19:14