(foul But Cut Hist Nut , 50 8390 1985

PASSAT , PRESENT I PERSPECTIVES DE L'ALGOLOGIAALS PAISOS CATALANS

M. Antonia Ribera Siguan

RESUME

Passe , present et perspectives de I'algologie aux Pays Catalans

Rebut. mniill 1984

Cet article est un bref rapport sur I'histoire de I'algologie aux Pays Catalans de-puis le debut du XlXeme siecle -le moment ou cette matiere commence a apparaitre dansdes travaux generaux de botanique- jusqu'a present. L'auteur y etudie separement lestrois branches fondamentales dans ce domaine: les algues d'eau douce, les algues mari-nes benthiques et les phytoplanctoniques. Elle essaie, en meme temps, de porter un juge-ment sur les champs old I'on travaille actuellement et de dire quels sont, a son avis, lesplus prometteurs.

Fer una rev'isici del Passat i cl present CieI'algologia stria fcina d'espcciali tu, du Icsdiferents linies dintre d'aqucsta branca dela botanica, ja clue Ies relations clue exis-teixen entre elles son minimes per tal comtant la metodologia com cls organismes aesIudim' son generaIment molt diversos.Aquest let ha estat Ia causa que s'estudies-sin en grups tie treball separats i fins i toten entitats ditercnts. Per Cant, la historiado Ics trey linies fonamentals dins de I'al-gologia segucix on cami parallel, amb cx-cepcionals punts de contacte. Aqui es pre-sentcn leS dales sumaries corresponentsals Paisos Catalans, excloent-ne gairebe lamajoria do Ics refcrides a la CatalunyaNord.

ALGUES CONTINENTALS

Lc, primeres cilaCiorl, d'algues d'aiguadol4a, les trobem cn treballs generals, d' au-tors del segle passat, com per exemple deCLEIMENTE (1807) i CoI.AIEiRO (1868), perono va see tins a comen4aments d'aquestsegle que, al Laboratori Hidrobiologic doValencia, comen4 i a desenvolupar-se lalimnologia amb els estudis de Pvkoo ( 1923,1924, 1942) sobre I'Albulera de Valencia.A partir dels anvs 30, GOyzii.i:z Gi I.RRERO(1930, 1931, 1940, 1945), autor prolific, vadue a tcrmc nombrosos cstudis ficologics,tant de Valencia com de les Illcs i tambed'algun punt de Catalunya. Dc totes mane-res, la limnologia en general no va experi-

* Departament cle Botanica. Facultat de Farmaeia. Universitat de Barcelona. As'. Diagonal, s/n. 08028Barcelona.

83

de \1 kc,tt.t.1 (1945 i posteriors) quan vaconncn4ar a estudiar Ia flora d'aigi.ics con-tinentals do Catalunva i Balcars. A partirde 1'arv 1967 vl i eaicl clirigcix ci Dcparta-mcnt d'Ecologia dc la Facultat do Biologia,i crca Lill fort equip quc tics tie Ilavors tinsara porta aqucsta Iinia d'investigacio. Undcls primers fruits va esscr I'estuCli dcIfitoplancton Clel Ilac du Barvoles per Pt.:i-xyS (1973). Amb posicriorilat, altres autorsvan cstuciiar divcrsos Ilacs carstics. En col-laboracio amb cl MOPU, I'anv 1976, cs vadue a tonic Lin Ircball dirigit per Margalelsobrc cis cnnbassamcnts Cie I'cstat espanvol(M\R(;\t.t:r ci of., 1976). Tambe a partird'aqucst ally, Lin grup ci'invcstigaclors vacstuciiar cis Bats pirincncs (MvRU i l1 ctof., 1975; ' it.\sr.c\, 1978, i alt es). El dar-rcr trcball d'cquip quc S'ha dot a tcrmc Inaestat I'csludi tic ICS Iiatunes Iitorals delMethtrrrani peninsular, tics do Girona finsa Almeria; hi participarcn Margalcf Mir,Comm, Lopez i l omas.

Entrc altres rcccrqucs, dcstacarcm Itsde Co %i f\ (1981) sobrc lc' Iiacuncs tic! del-ta do I'Ebrc, ICS de M KcyI.t:r MIR (1981)sobrc macrolits i Ics tie Comua.t.t:s ( 1981,1982) sobre CIS carotits tic tot Espanva.En I'actualitat, Tomas esta tinalitzant Lill

trcball sohre la sistcntatica i corolugia ticIcs diatomecs d'Espanva. Ara, amb la re-cent dotacio a la Unixcrsitat d'un centrees pertmcrtal al Pirincu, aqucst dcparta-nncnt tornara a rcprcndre els estudis tickhats d'alta ruuntanva.Recentment, a Ia Universitat de Valencia

S'ha cstuctiat cl fitoplancton dr I'cslam ticCullcra i c's conu'ncarrt :it'i;nt I'rstndi de

I'Albulura.Pct quc la a Ics Ilies, sabcrm clue Muva

i Ramun han real it/at I'rstudi iitopianc-

tonic dels embassament' Cie la scrra Hord

do I'illa tic Mallorca i emprendran ara

I'cstudi Cie Ics liacunes litorals i de s'Albu-fcra, d'aquesta illa.

Abans d'cntiar ell el mcdi maxi, no po-ticm dcixar de Banda una nova Iinia d'in-Vestigaeio ohcrta ell cl Dcpartamcnt du13otanica Cie la Facultat de Farmacia, I'anv1974, sobrc I'cstudi dr ICS algues edafiqueS.L'equip initial era format per HerMindez,Noguerul i Scuanc Camba , i cs va trcballar

en sots acids, basics i guixosos ( 1978, 1979,

1982). Posteriorment, Hernandez estudia

. I .u, ''^,, 11;,i . . I ,11j),;I^,,I , , , .,,II,i,, iii

CIS at russai s del delta Cie 1'Ebi c. Annb la

collaboracio dei Dcpartamcnt tie Microbio-

Iogia Cie la Facultat d ' Enginvers Agronoms

de Valencia es va due a Irrme Lill t cball

sobrc la tixacio do nitrogen per cianoficies

dels arrossars do I'Albulcra.

Potser cl probiema rues important all-lbquc es troba aqucsta branca Cie I'algologiaes la manta de bibliogratia , donat Clue hiha publicades poques monogralies especia-litzades. Conn cn tot camp quc s ' esta ini-ciant , cal Irehallar molt cncara en la sistc-matica i taxonomia , Pero tambe hi ha te-nncs molt atractius tant d'ultrasttucturad'aqucsteS algucS coin de la fixaei6 de ni-trogen , del paper cn la cadcna alimcrtaria(lei sol, aixi com el paper en la protecciotie I'erosio.

FITOPLANCTON MARtf

Passant del clout ii coluincntal al mart,hens d'asscnvalar Clue I'estudi del Iitoplant-ton ha estat localitzat a Its Illcs, at Lahora-tori dr Porto Pi, i mes tard al Laboratoride Palma de I'lnstitut Espanvol d'Occano-grafia, i a Catalunva, primer a Ia sCCeio deBiologia Marina Cie I'Instikit de BiologiaAplicada, i actualmcnl a I'Institut ti'Invcs-tigaciut„ Pcsqucres.A Ics Balcars van comencar a trehallar-

hi Nv% yRRo & Masse If (1929) i M vssrrf(1930, 1944), en difcrents cannpanves, a labadia tie Palma.A Barcelona, aqucst camp de trcbalI loo

iniciat per Margalcl a partir de laity 1945amb una Seek de pettIes caninanves, iuntamb Morales (1961), Herrera (Cie 1955 a1966), Ballcster (1967), Blasco (1967), quccstudiaurcn Cl fitoplantton tie zones prope-res a Ics costcs coin Ics zones tic Blanes,Cadaques, clclta de I'Ebre, aixi coin CieCastello. Postcriorment, han rontinuat elsestudis Clot 1stics del fitoplancton (lei portdo Barcelona, de la costa d'Arcnvs de Mari tie Sitgrs i, en I'actualitat, de les illesMedcs.A partir dcls anus 60, cis estudis del

fitoplancton varcn oricntar-sc lonamcntal-nncnt, cap a la, produccici primaria, Cant aCatalunva com a Ics Balcars. A partir tieI'anv 1970 destaqucm, a I'Institut d'Inves-tigacions Pcsqucres de Barcelona, CIS es-tudis cl'Esrkaua (1973, 1976, 1979, 1980),taut des dcI punt de vista floristic corn tiela suceessio. Aqucsta invcstigadora cs ac-

84

ttialntcIt 1,1 1c,pnnsahIc tick nrunrantcs do

liIoplanctoil do Ics diicrcnts campan.'cs

nccanu^nrafiqucs realitzadcs en aquest ccn-

trc.A finals etc 1970 %a tcnir lloc cl projects

Mcditcrrani 1, amb la missio cic rccoilii,pcriudicamenI mastics cie molts punts delmar catala, estudiant, cntrc altres pai tmc-tres, Ia biunutssa i Ia produccio del lito-pLincton. L'anx, 1982 es va dur a tonic Cl^1cdilcrrani II dc caractcristiqucs scm-hlants a I'antcrior.

Actualmct;t, Vivcs tichalla en Lill cstudisohrc Cl side anual dcI htopiancton cnuna rung piopcia a Barcclona, i Estradapuma ones canpanrcc, una Cl 1982 i unaalts ara, pcr estudiar cis ntaxillis cic pro-Innditat do ciurolil•Ia a Ia zuna cumpresacntrc Barcelona i Ics Balcars. Aqucstcs in-vcstigacions tench la possibilitat de conti-nuar i d'antpliar-sc en col-laboracio ambuna unitcrsitat antcricana. Per alts banda,czistcix Lill prugrama ti cstudi tic produc-cio dc fituplanctun i titohcntos a Ics badicsdel delta dc I'Ebrc.

AI Lahuraturi do Palma s'cstan portanta tonic Lii\crscs canpanvcs oceanografi-qucs, aintnics cie cuulroi tic la contamina-cio, tart a la badia dc Palma con al portdo Mao.

A nns Cie tots aqucsts trcballs, quc genc-ralnid it responcn a programes d'ambitinns atopii i It vegadcs tcncn tills condicio-natucnts economics 0 administratius, hi haaltres Iinics d'inveslicacio dotes a terms alLahuraturi do Patna. Entrc Ics etc cicnciaapiicada pudcm dcstactur cis cultius do tito-piancton al Laburaturi d'inVcstigacionsPestlueres tic Castello, per a i'alimcntaciode crustacis.

AI.(a'I?S BEXT0NIQUES

A Ies ills', Balcars Iiobcm lcs primcrrslode', subrc algae', marine,, en Lill manus-crit tic Srizin (1772). Durant Cl scglc passatclivcrsos aulnrs laic cant R\\its (18714),C\\Ililissl:Di.s (1827), Oi.i:o (1858-59) eatenestudiar aqucsta Ilona, pero no Va csscr

Fins a Iinals de sects quail, amb cis 11C-

halls do RoDRR;t i:z Fi yu:Ni vs (1889, 1895,

1806), cs \a descncoitipar aqucsta branca

do la criptogamia a Ics nostres terns',.

Aqucst investinador, naturalista alcccionat,

%a puhlitar cl prinncr catadcg d'algucs de

IL's IIIcs, en Cl goal dcscriv'ia diverse', cspc-

cics notes icr a la cicncia. Mantcnia cot'-

ruixuILlcii.ia t iuttit:ui\ia\It l\cinlplai,

amb aigdlegs nacionals i esu'angcrs, la

goal COSa lh va pcrmctrc Coniecciunar Lillimportant hcrbari d'alLIucs quc, Ia uns

am s, ha cstat rcvisat i ordellat per Sro \-

yi: Ctvii , Gti'tt:z & Run Rt (1979), i quc cs

dipositat a I'Atencu tic Mao per a la con-

sults publica.El 1882 Putt eonstru'it cl Laboratori Ara-

^,o, a Banvuls cic la Marcnda (Cataium'a

Nord), quc depcn de la l'nkcrsitat dc Pa-

ris. I'.s Lin important ccntrc de rcccrca nut-

rina quc ha jugat Lill paper primordial en

Cl desenvoiupancnt do I'algolugia. S'hi hall

lornimat nombrosos algoicgs, latht del pals

con I orans.Feldmann, quc tut cstat el pare do 1'al-

go1ogia nwdcrna a Franc}i, va dollar tin

gran inputs en aqucsta illstiluciti i, cis

an vs 1936-39, va publican Cl eatalcg de la

Ilora marina bcntunica tic III costa de lcs

Albcres (Ft:t.u'l tax, 1937-1942). Aqucsta /O-

W costanera tie Ia Catalunva I ranccsa ha

estat molt cstudiada tart ell llorisItea cum

en Ienulogia i fitosocioingia, precisainent

^racics a Ics pussibilitats olcites Per i'e-

xistcncia del Laburaturi.Les Balcars, per Ics scycs caractcristi-

quc gcograliqucs i oeeanogriiI iqucs, son

Lin punt d'atraccio per als cicntilics i, pertint, centre cic nombroses campanves ocea-nografiqucs, taut nacionals cum estrangc-res. 0. de Bi is (1905, 1916) i R. tie Bt IN(1916, 1917, 1918) participaren t'n Ics surti-des del Roland i del Vasco Niiut';, dc' Bul-bou, dirigicics pcI Laboraturi de Porto Pido Palma, aixi corn F. tic Bt t;x ( 1934) i Bt[-t.Ltix Lit: Uimt ii: (1934) ho van ler en totesIcs campanvcs del Ani o n rcalitzadcs pctmatrix lahuratori. Entrc cls actors estran-gcrs podcm dcstacar cis lrcballs do Sat -

ct: l (1912) i Lt:viout (1924) sobic mu-nografics do grups cunilictius. BcIlon iNavarro an iccupilar tots cis lrcballs an-teriors i, el 1945, publicarcn Lin catalog.omplet de Iota la Ilora be!]tunica marinade Ics Balcars. A partir do 1950 calla vcga-cta son nits nombrosus CIS algulegs qucshall intcressat pen aqucsta Iiora, cornMai iyitaz (1954) i altres, aixi con Seoaxi:C\\liV (1969, 1975), quc \a estudiar Ies al-I'ucs de Ics flies conservades als herbarisI'll urct-Burnet i Sauvageau de Paris.Des dc l'anv 1979, Gomez Garrcta i Ri-

hcra Siguan hall tint a tome una scric detreballs sobrc la flora dc les Balcars, sis-tematics, corolugics, lenoiogics i biogco-*rafics; cntrc ells pollen sitar Lill estudi

85

^Ub^ c la I^ nolu^ii guncs csp 'cics cl'in-tcres a l'illa do Mallorca (Gtimrz, 1983) aixicorn cl catalog complct do la Ilora bento-nica marina de to I'arxipclag (RIIIERA,1983).A Catalunva, en canvi, la primcra rctc-

rcncia de Clue disposcm sobrc un catalogfloristic d'algues, correspon a t'estudi deles costcs de Tarragona rcalitzat per Gi-tIERF (1918). No trobcm cap altra retcren-cia bibliogratica fins als t rcballs sistema-tics de Bxs (1949) i DizERiio (195-5), sobrcIcs cosies do Blanes i ci Massis de Mont-gri, respectivauncnt.

Pero no va esscr lies a I'arribada deSi:o:vyr C'v\iii:v (1971) a la nostra Univcrsi-tat quc CS va descrivolupar I'algologia ma-rina a Catalunva, amb I'inici, al Departa-ment de Botanica de la Facultat de Far-macia, d'una nova linia d'invcstieaciu, enla goal actualmcnt fa fcina 1'ecluip Inesnombros d'algoicgs marins. Aqucst inves-tigador quc havia trcballat sobre flora ivegetaciu do ('Atlantic, comcn(a a dedicar-sc a Ics nostres costcs (1967, 1969), a vcga-des en collaboracio amb Pow (1974).

L'anv 1972, la Fundaciu March va finan-car un programa d'invcstigacio, denomi-nat Progrania de Bcntos, amb cl fi do rca-litzar un estudi floristic, faunistic i ecolo-gic de les costcs catalancs, quc va finalitzarcl 1974. Aqucst trcball era dirigit per Mar-galel. Hi van intcrvcnir molts investiga-dors de difcrcnts disciplines.L'aspectc flo-ristic ana a carrcc do Scoanc Camba i Polo.

El 1976, van comcn4ar noun programcs,denominats Programa Mcdcs (I, 11, III),per estudiar ICS comunitats tcrrestres imarines d'aquestes illes. Hi van prendrepart especia]istcs de molts camps; els al-gulegs cren principalmcnt del Departamentd'Ecologia de la Facultat do Biologia.

Pow (1978) va publican cl primer cata-leg de la flora algologica bentonica do lescostes do Catalunva. Amb posterioritat, al-tres investigadors han gnat cstudiant dife-rents punts de la costa i tots els scus tre-halls han estat recollits i revisats per Ba-liesteros i Romero, Clue publicarcn I'any°1982 el cataleg complct de la flora bento-nica do Catalunva.En contrast amb I'elevat nombre d'in-

vestigadors i de publicacions sobre algo-logia marina a Catalunva i Ics Balears, elPais Valencia es troba, pel quc fa a aquestaspects, quasi en cis scus inicis. L'unicquc podem mencionar son Ics recopila-

dons dC lodes ii'alties antors, publicadcsper Coi.yli:IRO (1868, 1889).Actualment cs realitzen trcballs lloris-

tics, corn ara el quc porta a terme Barce-16, sobrc la flora bcntonica de les costesdel Pais Valencia, quc ha d'omplir un buitmolt important. D'altra banda, acaba d'i-niciar-se un treball criptogamic pluricfisci-plinari sobre ]a peninsula del cap cfc Creus,zona on ja han comcn4at a treballar al-guns algolegs.De totes mancres, cada vcgada sun mes

nombrosos cis treballs amb un cnfoca-ment ecologic, o sigui un estudi de Icscomunitats, la seva evolucio, i tambe lascva produccio. En aquest sentit, podemcitar, entre alines, Ballesteros, quc estatreballant sobrc ICS comunitats bentoni-qucs de Tossa de Mar, i Boisset, Clue realit-za on estudi de ies comunitats esciafilesde la costa do Valencia.

PERSPECTIVES

Despres d'aquesta resscnya, molt resu-mida, de la historia de 1'algologia als Pai-sos Catalans, es el moment do mirar altutu r i veure quines perspectives otercixaquesta branca de la criptogamia. Hemintentat Icr una valoracio de Ics diferentslinics d'investigaciu cn algologia per poderveure quins son cis camps mes desenvolu-pats i quins, en canvi, estan encara en cisscus inicis.Hem scparat sis possiblcs camps: flora,

taxonomia, fitosociologia, din.imica de Icscomunitats, contaminaciu i cultius. D'a-qucsts sis punts, cis estudis floristics suncis quc, en I'actualitat, estan flies avancats,i, per contra, cis taxonomies i cis dedicatsals cultius estan quasi per comencar;ciciem quc son ICS dues linics quc cal po-tenciar.

Els estudis lloristics, corn a la Testa deles disciplines botaniques, sun cis mesnombrosos i, ara com ara, almenvs pcI qucto a Ics algucs marines, podem ser bastantoptimistes, ja quc disposem dun catalegde la flora de Catalunva i dun de lcs Ba-lears; una revisiu del de Ics Alberes is apunt de publican-se i el de Valencia is encurs de realitzacio. En total podem dirquc hi ha al voltant de 600 taxons cata-logats.

Potser costa molt mes vaiorar cis conei-xements lloristics de lcs algucs d'aigua dol-ca; en aqucst moment tenim censats vora

86

de 1.700 taxons . Aquestes xifres son bas-

tant acceptables si horn les compara amb

les aconseguides en altres paisos veins.

De totes maneres, cap cataleg no es pot

don- corn a delinitiu i, per tant , sempre

sera neccssari continuar els treballs flo-

ristics.I ja que tractem de flora , voldrfem as-

senvalar la necessitat imperiosa que exis-

teixi on herbari complet d'algues , regis-

trat i localitzat en on centre concret, i

obert a les consultes dels algolegs. Creiem

que es fonamental la rapida creacio d'a-

quest herbari que serveixi d'instrument de

treball per a estudis posteriors , potser amb

mes cficacia que els mateixos catalegs.

Els estudis taxonomies , en canvi, tant

aqui corn arreu del Mediterrani , estan en-

cara molt endarrerits . La taxonomia de

les algues presenta molts problemes, ja

que inoltes vegades els caracters que s'u-

sen no son els adequats o mes significatius

de cada grup . Per tant, caldria comencar

per estahlir noun criteris taxonomies din-

tre de cada grup, coin podrien ser els pri-

nrers estactis de desenvolupament, carac-

ters cariologics, bioquimics o altres.

La fitosociologia en les algues marines

niediterritnies ha estat molt desenvolupada

per I'escola f rancesa de Marsella des de

fa tins vint anus , seguida posteriorment

pels investigadors italians i, en l'actuali-

tat, per nosaltres . A Cataluna , des de fa

uns cinc an's son cada vegada mes fre-

giients treballs sobre les cornunitats ma-

rines. En aquest moment les comunitats

bentoniques en el Mediterrani comencen

a ser definides , principalment les fotofi-

les, pero encara hi ha molta feina a fer,

sobretot en les comunitats esciatiles i de

profunditat . A mes de servir per arribar

a definir les comunitats , la fitosociologia

to un interes des del punt de vista practic,

ja que pot permetre cartografiar la vege-

tacici bentonica de les costes. En alguns

Ilocs, corn les Balears, seria interessant

veure coin aquestes comunitats varien res-

pecte a d'altres punts, segons les condi-

tions ecologiques del inedi . Per altra Ban-

da, una vegada estiguin hen definides les

coinunitats, seria convenient estudiar que

succeeix entre comunitat i comunitat, es

a dir, en les zones de transicio.

Una vegada conegudes les comunitats, o

,,implement la coinposicio floristica de la

vegetacio , es pot buscar un non enfoca-

ment: l'estudi dinamic de les poblacions,

o sigui la seva evolucio , les interrclacions

internes i externes i In seva pi oduccio pri-

maria.Tant en estudis oceanografics corn lim-

nologics, el calcul de la produccio prima-ria no es ja un treball especific sing unparametre mes a tenir en compte dintredel conjunt d'una campanva. En canvi, l'es-tudi de la produccio en macrofits marinss'esta iniciant en l'actualitat i es una liniade gran interes que cal desenvolupar.Una possible linia de treball sobre efec-

tes de la contaminacio es, potser, una mica

marginal, pero hem volgut indicar-la, ja

que creiem cue en un futur no gaire Ilu-

nva sera fonamental.En l'estudi de la contaminacio, tant de

les aigiies continentals corn de les mari-

nes, les algues planctoniques i bentoniques

juguen un paper molt important, be corn

a organismes indicadors, be corn a orga-

nismes acumuladors de productes pol-lu-

cionants.Ben aviat totes les zones costaneres hau-

ran de tenir uns controls periodics de la

contaminacio en les seves aigiies, controls

que necessitaran uns estudis pluridiscipli-

naris en els quals I'algologia hi prendra

part. De fet, a la badia de Palma es duu

a terme des de fa tins quants anus, un

orograma de control de la contaminacio

realitzat pel Laboratori de Palma de l'Ins-

titut Oceanografic. Actualment s'esta por-

tant endavant un estudi sobre la influen-

cia de la Central Termica de Palma sobre

les comunitats algals bentoniques, treball

semblant al realitzat el 1981, sobre la re-

percussio del Poligon Industrial de Tarra-gona sobre les comunitats bentoniques su-

perticials. Zabala i altres investigadors del

Departament d'Ecologia de la Universitat

de Barcelona ban let un estudi similar a

tota la costa del Principat, destinat a co-neixer-ne la qualitat i la capacitat de re-

cepcio de ports esportius.I aquest tipus de treball ens porta mes

Ilunv: als estudis d'impacte, que a les cos-

tes veines franceses son bastant frequents.

Es tracta d'estudiar amb anterioritat el

medi on es vol situar una fabrica, central

o qualsevol activitat que pugui alterar-lo,

i preveure do quina manera ho fara per

tal de poder evitar-ho.I, per Oltim, parlarem dels cultius d'al-

gues. Aquest tipus do recerca to ones carac-

teristiques tant de metodologia corn d'a-plicacions molt diferents a les anterior+ i,

per tant, requercix una infrast ructura es-

pecial.

87

11111 tt( d . o- DItiUs ))0 L'III ,,Cparar (Ii-vet sus camps, coin els cultius de fitoplanc-ton que, actualment, ja estan molt desen-volupats, i sense gaires prublemmes de me-tode s'obtcnen grans productions de lito-plancton, sobretot per a aliment d'altrescultius d'ctnimals.

E:n ennui, el cultiu de maeroalgues mari-nes es eneara una utopia a Catalum'a. Delet, al Mediterrant s'han dot a terme diver-sos treballs de cultius de laboratori pm-6molt pots in silty. Aquests conreus en labo-raturi servcixen Eonamentalment per a ob-tenii intormacio sobre el title de la plan-ta, inforrnacio que horn ha vist que eranecessaria per als estudis taxonomies, perotanibe seria interessant estudiar el ereixe-nlent i la hiontassa, aixi corn la producciudo substancies utilitzables, sempre de Caraa on possible cultiu tnali Si cl que L'S pre-tcn es un benefici economic. tots sahem(Ilk' de les algues s'cxtreuen substanciescoin agar, carragcnina, i moltes d'altres,que s'utilitzen en nombroscs industries,torn l'alimentaria i la farmntceutlea. Unaltrc aprotitamcnt clefs cultius -ja enpractica en molts pa'isos-- es la depuracioci'aigues residuals.

Potsei el probletna miss important amboue s'enf ronta aquest camp cs l'economic,ja que es necessiten uns nlitjans molt cos-tosos. Fs per aixo que seria convenientinteressar tart I'elnpresa publica coin laprivada cap a aquest tcrrcnv, quc a Ilargtermini aportaria un rendiment economic,de mantra que la Universitat sigui el nu-cli d'investigacio amb un tinan4ament cx-tet'tl.

BIBLIOGRAFIA SUMARIA

ALVARti/ Lion i,ts, Al 1981. I3ihIiugraf is sobre lavegetation do aigas espanotas de aguas dttlcesv salobr'cs. 16 Excerpta Boianira Sec. B Bd. 21.

B0.i.esi'rR, A. 1967. Fitoplancton v produccion pri-maria de la costa catalana, do junio Lie 1965 ajunio de 1966. int. i'esq., 31: 165-182.

I3uIFSTIROS I So, Rttt, F. & Ru\1FRO M,tRrtst:x-err, J. 1982. Catalot*o de Jas aggas hentonicas(con exclusion de las etiatomeas) de la costa ca-talana. ('oil. But., 13 (2): 723-765.

Bts. C. 1949. Contribucitin al conocimiento algu-logico do la Costa Catalana. P. Ins. Biol. Api., 6:103 127.

Bi I.IAN, L. 1934. Primera campana biologica a bor-du del Xaucn cn aguas do Mallorca (abril 1933).Algas. Inst. Espa. Ocean. Trab., 7: 73.

Bi,tsco, D. & Rif RI, T. 1967. Plancton superficialdel mar de Baleares en Julio de 1966. 111 1 '. Pesq.,31 (3): 463-484.

Bt I\, u. de. 19t6. La region ntcditcrranee des Ba-leares. Bull. Soc. Lot 0. France, 3(1: 98.

filly, O. Lie. 1916. Premiere cantpagne Lie 1'Insti-tut espagnol d 0ee'anugraphie clans la Medilcr-railce. Bail. In,t. Ocean., 318.

Bt IN, R. de. 1916. F.studio Cie Jos lonelus old Me-ditcrraecu recogidus en Jas eaunpatlas de VascoNunez Lie Balboa tealizadas en 1914 v 1915. Vern.Iw,t. /:sp. Ocean., 4.

Bt i\, R. Lie. 1917. "i tahaios esparloles Lie Oceano-(malia. Campanas del Vasco Nunez Lie Balboa.Bolctirt de Pescas, 5-6: 81.

Bt t:s, R. de. 1918. Fstudiu de Jos luntius del Me-elitcrraneo recugidus ell las runpaulas del VascoNlilie, de Balboa. Bolcom Lit, Pt'sc'as, 22-23.

Bity, F. dc. 1934. Rcsulladus de la primera cam-Pana biologics a hordo del Xaucn en antaS deMallorca (abril 1933). Inst. Esp. Ocean. Trab., 6.

C1tmt6s51 Its, J. 1827. Enunie'ratiO plantarum, quitsin instills Balcatibus cullci iI, carom (Iue circaMare Mediterrancunt diuibutiu geographica.11cm. .Itns. 1/ist. ,Vat. Paris, 14.

CIIsutsu ) Rrttto, S. Lie R. 1807. Ensavo %obiela, I'll riedades do rid tomtit que tegetan ellAndalucia, coil nn indite etimologico v tics fis-h, de plalnas ell qne se ca rac'tei'i:.a ri larias es-pec ies rtnctas. Madrid.

Coi.ttFlRU, Ni. 1868. Fnuntrracitin de las cripto-annts do Fspaula c Portugal. P. 11. Rev. Prog.

Cicnc. E.F.N., 18. Madrid.Col..suast, M. 1889. /numeraciurt v retisicirt tie

lac plantas de !a I'enin,rtla his parroltt.sitana e Is-la, Baleares, 5. Madrid.

Cusco its, M. 1981. Con(ribucici al concixementdo Its Carof kits Ll'Espanca. ('oil. But., 12 (6):97-103.

Cumi_I.tis, M. 1982. Notes localitats i rerisiti tiela disoibttcio de ('arilfits a /ispanva. Tcsi de Ii-creciatura. Ulm. Barcelona.

Corti', F. A. 1981. Lmoit logia de las lagnnas co.s-Ieras del delta del Ebro. Tesis doctoral. Univ.Barcelona.

Utzruau. A. 1955. Oh'ecrvatioils sue Its algues Liela trite du Massit de Torrurlla do \ton(gri, prosdo I'Fstartil (Cataloger). ('oil. Bo., 4 (3): 245-252.

Fsnt tt, M. 1973. Une euathoetc d'rtudc de la elis-tributiun' temporcllr de I'ahondancc cIrs e'spe-ccs phVtuplanctoniqucs. Rapp. Comm. int. Mcr.1 /edit., 21: 433-436.

Esi tt st t, M. 1979. Obsci vaciunes sobre la heteru-aencidad del litopt Breton cn una tuna dOSieractrl Mar Catalan. 1rm. Pcsq., 43 (3): 637-666.

F.sIRSI)I M. 1980. Composicion Iaxonomica dellitoplanctun en iota zona proxinut a la dcsent-bueadUra del Ito Bcsus (13.urelona) de octuhrede 1978 a marzu do 1979. Inc. Pe.sq., 44 (2): 275-289.

Es) R,%m, M. & Vu i.i st'oos, F. 1976. Estudiu csta-distico do ('spectrus de absorcion de extradosdo pigmentos de coenutidadcs Lie algas macro-filas. Inc. Pesq., 40 (2): 551-559.

Fri list t\\, J. 1937-41. Lcs algues marines etc lacute tics Alberts. 1-1ll Cvanophv'cce's. Clorupht-cecs, Phcuphvccrs. IV Rhodophvcccs. Rev. Al-gol., 9 (3-4), it (3-4), 12 (1-2).

Ftn.u^t rex, J. 1942. Fes algues marines LIB la cOletics Albere's. IV Rhoetoph>'cces. Trav. Algol., se-rie 1.

Glttt:Ri I Ornt, A. 1918. Flora algolugica ma r inade Irs aigiirs i cosies occidentals de Catalunva.Ptbhcociorrs do 1'agritpaciti excru-.siotnsta. Rrns.65 pp.

88

tcllun v la descnrbocadura del Ebro, tic polio do1960 it junio de 1961. Iriv. Pesq., 24: 33-112.

M Rcu.rr, R. & Ht:RRnRA, J. 1964. Hidrografia vlitoplancton de la costa Coil) prendida enit'c Cas-tellon v la dcsembucadura del Ebro, de julio (IC1961 a julio de 1962. Inv. Pesq., 26: 49=90.

MsRC:st.t.r, R. & HeRRiRA, J. 1966. La pruduccionpriina is ell las aguas del poerto Clc Barcelona.low. Pcsq., 30: 45-48.

M\RG\LI.P, R. & Bnt.t.tsTI.R, A. 1967. Fitoplancton ypruduccion primaria de la costa catalana, dejunio do 1965 it junio do 1966. Int. Prsq., 31:165-182.

M\RGAt.tfr, R., Vu.ASres, J. M., CssuvAs, L. & MIRA-ct.n, M. R. 1975. IrUuducciun al estudio de loslagos pirenaicos. Natrralia Inspanica, 4: 1-47.

MARCU.n:r, R., Pi.A\as, M. D., AR'1t1:\Gol., J., Vi-no., A., PRAT, N., Ge tssnr, A., TO.rt, J. & ESTRA-DA, M. 1976. Li inoulogia tie los emha/sc.c esparlu-les. Ministerio de Obnas Publicas. Madrid.

M1RGAt.ifn Mitt, R. 1981. Dist ribucicin de los nia-crolitos de as aguas Clulces v salobres del Estev Nordcste Cie Espana v dependencia dc la com-posiciun quimica del media. F. J. March. Ser.Unit., 157: 1-62.

Mutt\nR, R. 1954. Premiere contribution a I'ctu-de des peuplements marins supcrliciels des IlesPithvnses (Baleares). Vie Milieu, 5 (2): 226-242.

Nit iRRO, F. de P. & Br:t.t.ON, L. 1944. Catalogo deIa Flora de Mar Cie Baleares. Inst. Esp. Ocean.Trabajos, 15.

Nss'1RRO, F. de P. & MsssrTi, M. 1929. Occanogra-tia, plancton v pesca en la bahia de Palma deMallorca en 1928. Inst. Esp. Ocean. Notas _vrestimrnes, il: 33.

Now i or , A. 1979. Algas eddficas de la comarcade BaitcLnut. Tesi doctoral. Universitat de Bar-celona.

No((I Roi., A. & Hr:RNssun:z, M. C. 1982. Algas eda-ticas de la zona Cie vesos de Tora (Barcelona).('oil. But., 13 (2): 881-885.

Giro, R. 1858-59. Catalogo de las plantas recogidascn la isle tie Menorca. Catalogo general de lasplantas que se crian en los diferentes partidosdo Espana. FI droguero Farmaceutico. Valla-dolid.

PiRno, L. 1923. Recherches sun la faune et la floredo 1'estanv de Cullera. Ann. Biol. Lac., 12 (1-2):93-101.

PsRDO, L. 1924. Variacion mensual del plancton enaguas de Valencia. Asoc. Esp. Prog. Ciencias(Cong. Salamanca), 6: 17-27.

1'sRDO, L. 1924. Notes sur Ic potamoplancton deValencia. Ann, Biol. Lac., 13: 93-97.

PiRDO, L. 1942. La albu(era de Valencia. Inst.Forest. lnv. F._xper., 268 pp.

Pi-vy ts, .Al. D. 1973. Cunrpusicion, ciclo v pruduc-Iividad del litoplancton del lago tie Banvoles.Oecol. Aquat., 1: 3-106.

Pow, LI. 1978. Estudio sobre las algal berttcinicasde la costa catalana. Tesi doctoral. UniversitatAutununn+ de Barcelona.

Rastts, J. 1814. Specimen aiidnalium, tegetabiliuntet ntincralinnt in insnla Minorica frequentiorurnad norm an Lirmaeani siste,nati exaratunt. Accc-dnm nontirta vernacnla in quantum fierit po-tuit. Magonc, Balcarium, cxecudebat P. A.Si RR \.

RIBLRv, M. A. 1983. I:studiu de la flora bentunicamarina de las Islas Baleares. Tesi doctoral. Uni-versitat de Barcelona.

RnsiRA, M. A. & Gusu:z, A. 1982. Aportacion alestudio algolugico do las islas Baleares. 1. Ac-tas II Sirrrp. Iher. Lst. Bantus. War., 3: 27-31.

RonRictez Frsinsits, J. J. 1889. Algas de las Ba-leares. An. Historia Natural, 28: 199-274.

Ronuictiz Fnsu.yfns, J. J. 1895. Nucvas Flurideas:Nrurucaulun graudifolirm sp. nova. Anal. Soc.F.sp. Hist. Nat., 24: 155-162.

RODtciet'tt Fr vu Nils, J. J. 1896. Note sun Ic Nito-plivllunt lenormandii. Nueva Notarisia, 6.

SAt'vAGiA1 , C. 1912. A piopos des Cvstoseira deBanvuls et dr Guetarv. Bull. Stn. Biol. Arca-chon, 14: 133-556.

SrosNi: CASUis, J. A. 1967. Las pradcras Cie algasv Iancrogamas marinas. Evuluciun de In bioma-sa, pruduccion v explotabilidad. Bol. R. Soc.Esp. Hist. Nat. (Biol.), 65: 309-315.

SioANB CsstBA, J. A. 1969. Sobre la zonaciun delsistema litoral v sit nomenclatura. Inv. Pesq.,33 (1): 261-267.

Sttos\e C%mm, J. A. 1969. Algas bentunicas de Menorca ell los herbarios Thuret-Bonnet v Sauva-gcau Cie] Mus.um National d'Histoire Naturellede Paris. lot. Pesq., 33 (1): 213-260.

SLOWyn. Cisnim. J. A. 1975. Algas bentunicas espa-nolas en los herbarios Thuret-Bonnet N Sauva-geau del Museum National d'Histoinc Nalurellede Paris. 11. Artal. Inst. Bot. Cat., 32 (2): 33-51.

SeoA\n CssiBA, J. A. & Pout, H. 1974. Estudiobotanico ate la plalatorma submarine catalana.Anal. Inst. Bot. Cav., 31 (I): 179-183.

Sl'RRy. B. 1972. Flora balearica e.vhibens plantat'to insnla Majoricam crescenics. Real Academiade Historia Cie Madrid.

VIDAL, V. & FitR\A\unz. MARINI', M. C. 1982. Fija-ciun cic nitrugeno por algas cianoticeas en losarrozales de la Albutera de Valencia. Coll. Bob.,13 (2): 997-1008.

Vn Aseos, J. M. 1978. Fitoplanctun de los lagos pi-rertaicos. Tesi de Ilicenciatura. Universitat doBarcelona.

90