SARDINESDEL GRAU 04

10-11

Saps que els catxirulos estan tristos si no volen? Ells van nàixer per a passejar entre els núvols al compàs de la brisa. Pàg 8.

Pasqua és el temps ideal per a fer un catxirulo. T’atreveixes a fer-lo amb les teues mans?Pàg 10.

AGENDACULTURAL

EN VALENCIÀNÚM 2 ABRIL DE 2018 CS 994-2017

EL CATXIRULO TRENCAT COM FER EL TEU CATXIRULO

ONDA Pasqua

2

DE PASQÜES I RAMSLa Pasqua té les seues arrels en les festes religioses tant del judaisme com del

cristianisme. Els jueus commemoren l’alliberament del poble hebreu de l’esclavitud d’Egipte, el principi del camí cap a la Terra Promesa guiats per Moisés; el que celebren és la llibertat. Els cristians festegen la resurrecció de Jesús el tercer dia després de mort; per a ells és la festa de l’alegria, un dia de gran joia. Ambdues festes estan relacionades: la Setmana Santa cristiana comença el Diumenge de Rams, en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem per a celebrar la Pasqua jueva.

Arreu del món podem trobar un fum de costums propis d’estos dies. Ací perviuen tradicions religioses, com ara les processons de Setmana Santa, de gran impacte visual per les imatges i les confraries; el fervor i el silenci que les acompanyen són respectats inclús per aquelles persones que només les contemplen des d’un punt de vista folklòric.

El Diumenge de Resurrecció comença amb el volteig de Glòria i la processó de l’Encontre, presidida per l’alegria. En molts pobles és costum que els xiquets i les xiquetes tiren coets.

Com en totes les celebracions importants trobem una gastronomia pròpia, com ara el potatge de cigrons amb espinacs, l’abadejo i les llesquetes d’ou, el Divendres Sant; i la mona, els ous i la llonganissa els dies de Pasqua.

A la Comunitat Valenciana podem destacar tradicions molt arrelades. Durant generacions els il·licitans han transmés la tècnica ancestral de treballar la palma blanca. El Palmerar d’Elx és Patrimoni de la Humanitat i l’artesania de la palma hi està vinculada. A l’Alcora, la Rompida de la hora el migdia del Divendres Sant reuneix centenars de tambors i bombos que fan que els carrers retronen amb força. De la mateixa manera, a Onda era tradicional per a la gent jove anar a menjar la berena de Pasqua a les casetes amb la penya, equipats amb el mocador de coll i la cistella per a dur l’entrepà redonet i la mona. Tradicions que encara hui es recorden amb nostàlgia com a part de la nostra història més recent.

Dins d’este tarannà territorial també hi ha lloc per a la infantesa. El joc, a més de la diversió, té un sentit formatiu que proporciona hàbits de cooperació, d’equitat i de creativitat. Grans i menuts hem de seguir jugant perquè els jocs tradicionals són una part de la cultura popular en perill d’extinció. Els dies de Pasqua són una ocasió perfecta perquè els majors recorden els més xicotets com es divertia la xicalla abans de l’era tecnològica. Les peticions d’amistat es feien en persona, no feien falta emoticones per a demostrar les emocions i, en lloc de fer una foto al menjar, es compartien els berenars. Jocs com el canut, les birles, les boletes, el mocador o el sambori no necessitaven cap APP, només ganes de jugar a l’aire lliure.

En esta revista proposem volar el catxirulo que haurem construït amb paper, varetes i fil. Podem aprofitar estos dies de Pasqua per a mostrar els xiquets i les xiquetes els avantatges de deixar de costat tanta tecnologia i recordar, amb els nostres jocs tradicionals, qui som i d’on venim.

.

ÍNDEX:0203040506

EDITORIALDITES DE PASQUARECEPTA PER A L’ABRILUN POC D’ HISTÒRIA JOCS TRADICIONALS

CONTE INFANTILMANUALITATVOCABULARIPASSATEMPSPROGRAMACIÓ D’ABRIL

0810121314

Redacció: Santiago CalaforraIl·lustracions: Sandra GarcíaNormalització: Blai FuentesDipòsit Legal: CS 994-2017ISSN: 2603-915X

Foto portada: Nadal EscrigOrganitza: Ajuntament d’OndaEdita: Grupo Calaforra Media SLCIF: B-98980089

2

ONDAEN VALENCIÀ

3

Algunes dites i refranysSETMANA SANTA i PASQUA

Diumenge de Rams, la mona entre mansQuan arriba el Diumenge de Rams ja falten pocs dies per a les vacances i la gent ja pensa que dins d’una setmana ja

tindrà la mona de Pasqua entre les mans per tal de menjar-se-la.

No convé, ni ara ni abans, fer la Pasqua abans de RamsCada cosa té el seu moment i no cal botar-se passos, per a arribar a la festa de Pasqua cal passar per la penitència de

la Setmana Santa. També s’aplicava quan una parella esperava una criatura abans de casar-se.

Ser com les palmes d’Elx (que vingueren el matí de Pasqua)Arribar tard o quan ja no és hora.

De Pasqües a RamsFer coses amb molt poca freqüència.

La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa fan l’era granellosa

Este refrany ensenya l’oratge que convé per a estos mesos, amb l’objectiu de tindre bones collites.

El Diumenge de Rams, qui no estrena no té mansAmb la Pasqua era costum estrenar roba amb el canvi d’estació.

4

LLESQUETESD’OUperquè agafe el sabor de la llima i la canella i després la colem.

Tallem la barra de pa en llesques de dos centímetres aproximadament i les posem en un recipient prou fondo, llançant pel damunt la llet fins cobrir totalment les llesques. Cal que s’haja refredat perquè si encara està calenta el pa s’amera massa de pressa i es desfà. Desprès es passen a un altre plat o recipient perquè les llesques s’escorreguen un poc. Batrem molt bé els ous. Un consell convenient és batre primer les clares a punt de neu i desprès afegir a poc a poc els rovells que haurem batut a banda.

Posem l’oli al foc en una paella i quan estiga calent, anem arrebossant les llesques en l’ou batut amb l’ajuda d’una cullera i les fregim a xicotetes quantitats, donant-los la volta fins que estiguen daurades pels dos costats. Després les anem deixant en una safata amb paper d’estrassa o de cuina perquè s’eixuguen de l’oli sobrant.

Les llesquetes d’ou es poden menjar calentes o fredes, com a postre o desdejuni. Amb aigua, sucre i vi dolç es pot fer també un almívar per llançar-lo pel damunt, però és costum en alguns llocs cobrir-les amb un raig de mel o més habitualment espolsar-les de sucre. En altres llocs, canvien la llet per mig litre de vi negre amb sucre.

INGREDIENTS Pa 1 litre de llet 1/4 kg de sucre 3 o 4 ous Canella en pols Corfa de llima Vi dolç Oli d’oliva.

Les llesquetes de pa arrebossades amb ou (conegudes en castellà com a torrijas) son un postre de rebosteria tradicional, conegut almenys des del segle XVI i consumit popularment de manera especial al temps de la Quaresma, aprofitant les sobres de pa i creant un plat que alimenta i ompli ràpidament, evitant la predisposició al consum de la carn, prohibida als fidels catòlics a causa de les disposicions penitencials durant aquell període litúrgic.

També era costum antigament consumir-les, entre altres llepolies, el dijous anterior al dimecres de Cendra, l’anomenat Dijous Gras o llarder, quan començaven les celebracions carnavalesques amb l’arribada del rei Carnestoltes. En zones com, per exemple, el sud de França és un postre típic per a la Pasqua. Son conegudes també com gresoletes, sopes de partera i coquetes de Santa Teresa.

En una cassola posem a calfar la llet amb el sucre i una culleradeta de canella (i una corfa de llima), remenant bé fins que es dissolguen i sense deixar que arribe a bullir (les proporcions de sucre i de canella es poder fer al gust de cadascú). Deixem reposar la llet

ONDAEN VALENCIÀ

5

La llonganissa

ESCLAFAR L’OU

L’ou de Pasqua és un símbol d’origen pagà que significa el ‘renaixement’, adoptat pel

cristianisme per a celebrar la Pasqua, com a icona de la resurrecció de Jesús. La mona de

Pasqua pot adoptar la forma d’un ou de xocolata en record d’esta tradició. Els ous de Pasqua

més antics de què es té notícia es pintaven a l’Antiga Pèrsia per a celebrar l’Any Nou, que

queia en una data similar a l’actual celebració.

Des de fa segles, hi ha el costum entre els pastissers, i també a les cases, de fer

coques amb ous durs incrustats a la superfície, que els padrins regalaven als fillols

el diumenge de Pasqua Florida o l’endemà. Segons la tradició, el dolç havia de

tindre tants ous com anys tenia el xiquet o xiqueta a qui anava destinat, fins

que ja havia fet la primera comunió. Amb els anys, els ous es van fer de

xocolata, passant a formar part de la tradició de Pasqua.

La llonganissa de Pasqua és un embotit

típic de la Comunitat Valenciana. Com

el seu nom indica, si bé ara és possible

consumir-la durant tot l’any, era un aliment

típic de la Pasqua; ja que, després del període

de quaresma, l’Església permetia tornar a consumir

carn. En este període de temps és un costum típic

valencià eixir a berenar al camp a envolar el catxirulo,

per la qual cosa, la llonganissa de Pasqua, com no

necessita ser cuinada, era un aliment ideal.

La mona, quan porta un ou dur, és a dir, bollit, pot ser l’excusa perfecta per a fer una broma típica: esclafar-lo al front d’una altra persona.Açò tradicionalment es considerava

una curiosa declaració d’amor, però amb el temps ha perdut eixa característica i ha quedat com a episodi d’una broma innocent.

“Mona” -pastís de Pasqua-, igual que el portugués “monda”, ve del llatí munda, és a dir, ‘(vianda) neta, bonica’ i de mundum, ‘panera adornada i plena d’objectes’, que fan referència a estos regals que es feien els nostres avantpassats i que contenien ous i fruita seca amb pasta de pa.

Perquè mona?

UN POCD’HISTÒRIA

6

El canut

El sambori

Les boletes

Es planta el canut al centre d’un rogle d’uns 25-30 cm de

diàmetre. A uns 4-5 m d’este, s’hi marca la ratlla de llançament.

Damunt el canut es posen 3 xapes. Per a ordenar el llançament

de cada persona cal llançar des de darrere del rogle a la ratlla.

Una vegada establert l’ordre, cada persona llançarà contra el

canut, tot intentant tombar-lo al terra i procurant que, al caure,

este es quede fora del rogle i les xapes es queden dins. Per

cada xapa que es quede dins del rogle s’aconseguix 1 punt.

Per a aconseguir-ho, cada persona disposa de 2 telles.

Una vegada cada persona acaba la seua tirada s’anota el resul-

tat i passa el torn a la següent.

Una vegada tinguem pintat el quadre de joc i posats els

números (mínim de 7 caselles, amb caselles simples i dobles)

cal establir l’ordre de joc. En les caselles simples cal anar a peu

coix; en les dobles es deixen els dos peus a terra, un en cada

casella. Cal llançar la tella al número que corresponga, sense

que toque ratlla. Cal fer el recorregut sense xafar cap ratlla, ni

amb el peu ni amb la tella. Llança la primera persona al número

1, fa el recorregut així com ha estat pactat; si no fa cap falta,

passa al número 2, i així fins que falla. Ara és la segona persona

qui intenta fer el màxim recorregut en el quadre (casella 1, 2,

3...). Així totes les persones fins que de nou li toca a la primera.

Es fa un clot al terra, en el qual cal que entre la boleta pròpia per

intentar matar després les dels companys de joc. Una vegada

fet el clot, a una distància pactada, cal fer la ratlla de començar.

Per establir l’ordre de joc, cal tirar des de darrere del clot a la

ratlla, sense passar-se’n. En el primer llançament, cada persona

intenta posar la boleta dins el clot. Si ho aconseguix està en dis-

posició de matar altres boletes que encara no hagen entrat dins

del clot. Així van tirant tots fins que no queden boletes en joc.

Aquella persona que més boletes haja matat, guanya la partida.

jOCS TRADICIONALS

6

ONDAEN VALENCIÀ

7

jOCS TRADICIONALS

Talla fil

La mare carabassera

El cercle

Qui paga, abans de començar a córrer, diu el nom de la perso-

na a la qual vol acaçar. Esta intenta no ser agafada, mentre la

resta intentarà tallar el fil imaginari que uneix qui paga i qui

és perseguit. Si qualsevol persona ho aconsegueix, qui paga

haurà de canviar la persecució i intentar tocar a qui ha tallat.

Es recomana, per tal de no perdre el fil la persona que paga,

que la persona que talle diga ben fort: “talle!!!”

Qui fa de mare posa números a les persones. Una vegada

totes tenen el seu número, comença la recitació (pregunta i

resposta), la qual haurà de ser dinàmica i sense equivocar-se.

Comença la persona que fa el paper de mare carabassera, tot

dient:

• Tinc una carabassa que la regue i la regue i sols que em

dóna 2 carabasses.

• Com que dos?, li pregunta el número 2.

• Què quantes?, li pregunta la mare.

• Dotze, diu el número 2.

• Com que dotze?, pregunta la persona que té este número.

• Què quantes?, replica el número 2.

• Set, contesta qui té el 12.

• Com que set?, contesta esta.

Marqueu un circuit i repasseu-lo sense que el cércol caiga a

terra.

Feu curses.

Es posa el cércol dins la guia a l’altura idònia per tal que no

caiga i les persones es desplacen pel lloc marcat per a intentar

aconseguir l’objectiu o recórrer la distància en el temps més

curt possible.

7

8

TRENC

ATELC

ATXIRULO

Gràcia anava caminant pel carrer quan va veure en terra un vell catxirulo trencat, algun xiquet l’hauria tirat perquè ja no podia volar. Gràcia va creure que el catxirulo tenia una llàgrima als seus ulls. En adonar-se’n, el va arreplegar i li’l va portar a son pare.– Per favor, pare, arregla’m el catxirulo, l’he trobat

i està trencat, crec que està trist perquè no pot volar.– Em sap greu filla, està massa trencat i no crec que

puga fer-lo volar.Gràcia va veure una altra llàgrima en la cara del

catxirulo. – Açò és impossible! – va pensar que els catxirulos no poden plorar i se’n va anar a buscar el seu amic Jaume, que sempre té bones idees.– Hola, Jaume, mira el que he trobat, crec que està

trist i de vegades plora.– I tant! Un catxirulo que sempre ha estat volant

i ara no pot, ha d’estar trist. No el podem deixar així. Se m’ha ocorregut una idea! – Jaume va agafar uns globus que volaven que li havien donat el dia de Pasqua i s’en van anar al clar del costat del riu

ONDAEN VALENCIÀ

9

Millars. Van lligar els globus al catxirulo, van agarrar la corda i van soltar els globus.El catxirulo va començar a pujar molt alt, fins que

la corda que tenia agarrada Gràcia va quedar tirant.– Gràcia, l’estel sempre ha volat molt alt, però esta

corda mai l’ha deixat ser lliure – va dir Jaume. – Gràcia va pensar que era hora que l’estel fóra lliure de veritat i, aleshores, va soltar la corda. El catxirulo va començar a pujar molt alt fins que es va perdre de vista, com si haguera aconseguit el cel.

Gràcia i Jaume van veure que queien unes gotes al terra, semblaven llàgrimes, però esta vegada eren de felicitat.L’estel, quan no estava trencat, havia fet feliços a

molts xiquets i ara, encara que ja no servia, Gràcia i Jaume l’havien ajudat a volar i esta vegada segur que arribaria al cel. L’estel va mirar cap avall i els va donar les gràcies.

ONDAEN VALENCIÀ

10

Les col·loquem en forma de creu tal com s’observa en la

figura i les lliguem amb un nus pel centre. Lliguem el fil a un

dels braços de la creu -allunyant-los un poc de la meitat d’esta.

Agafem un tros de fil i el lliguem a l’altre braç deixant aleshores

la mateixa distància del centre que en el pas anterior. I lliguem

l’altre cap al primer fil, de manera que, quan l’estirem, es forme

un triangle isòsceles. Agafem el paper de seda i retallem un

rombe de manera que la superfície del paper tape les varetes

quan les col·loquem damunt d’este. Aboquem un poc de cola

al llarg de les varetes i les enganxarem sobre el paper de seda.

Els catxirulos, originaris de l’antiga Xinesa,

proporcionen centenars d’hores de jugabilitat.

Això sí, requereixen materials lleugers per a poder

solcar pels cels. A continuació confeccionarem

un estel casolà amb els següents materials: fil

blanc, paper de seda, tisores, ganivet, cola, 2

varetes de bambú (o d’altre material lleuger).

Comencem per retallar les dues varetes a la

mateixa longitud utilitzant un ganivet per a

evitar estellar-les.

CATXIRULOFÀCILAgafem un altre tros de paper de seda i retallem

tires per a confeccionar la cua de l’estel, el doble

de llarga que el rombe de paper. Enganxem les tires

en la part inferior de l’estel amb cola. Ara ja és el

moment de fer-lo volar: que un company subjecte

l’estel en posició vertical i un altre subjecte el fil a

una distància de 5 metres. Qui té el fil que comence

a córrer mentre l’altre, abans de sentir l’estirada del

fil, solte l’estel cap amunt.

ONDAEN VALENCIÀ

11

Retalla i apega

12

COMPROVEM QUÈ

SAPS...

ONDAEN VALENCIÀ

13

Els primers cristians celebraven la Resurrecció de Jesús el mateix dia que la Pasqua jueva fins que, l’any 325, el primer Concili de Nicea va separar ambdues festes tot mantenint el caràcter mòbil de la festa, i la va fixar al diumenge següent de la lluna plena posterior a l’equinocci de primavera (21 de març).

14

AGENDACULTURALDISSABTE 1019:00 Teatre “Pitopàusics“Mònaco

DIUMENGE 1117:00 Teatre “Pitopàusics“Mònaco19:00 Teatre “Lliga Impro“La Cassola

DIVENDRES 1619:00 Teatre “Lliga Impro“Mònaco19:00 Presentació videoclip: “Aprieta los puños de Santa Matanza” La Cassola

DISSABTE 1722:30 Cine: “3 Anuncios en las afueras“Mònaco

DIUMENGE 1812:00 Teatre infantil: “Lore y los colores perdidos”La Cassola22:30 Cine: “3 Anuncios en las afueras“Mònaco

DIVENDRES 2318:00 Cine infantil “¡Canta!”La Cassola22:30 Cine: “Colossal“Mònaco

DISSABTE 2418:00 Cine infantil “¡Canta!”La Cassola22:30 Teatre “Onda Santa” Mònaco

DISSABTE 3111:00 Festival de titelles: “Ple de titelles“Castell d’Onda

març

I a més...EXPOSICIÓ CARTELLS 8 DE MARÇDel 8 al 25 de març de 2018A la Sala d’exposicions de la Casa de la CulturaHorari: De dilluns a dissabte, de 10.00 a 14.00 h i de 17.30 a 20.30 hDiumenges de 10.30 a 13.30 hInauguració: 19.00 h

ONDAEN VALENCIÀ

15

CULTURALabril

DIVENDRES 1318:00 Cine infantil “Home: Hogar, dulce hogar”La Cassola22:30 Cine “Múltiple”La Cassola

DISSABTE 1419:00 Onda Big Band: Michael BibléMònaco

DIUMENGE 1519:00 Teatre: “Amunt l’esporting”Mònaco

DIVENDRES 2018:00 Cine infantil: “La bella y la bestia“La Cassola22:30 Cine: “La forma del agua“Mònaco

DISSABTE 2118:00 Cine: “La forma del agua“Mònaco

DIUMENGE 2212:00 Teatre Infantil: “El Principito“La Cassola19:30 Dansa UMSCOMònaco

DIVENDRES 2718:00 Cine infantil: “El bebé jefazo“La Cassola22:30 Cine “El Nacimiento de una nación”La Cassola

DISSABTE 2818:00 Cine infantil: “El bebé jefazo“La Cassola

DIUMENGE 2918:00 Canta JuegosMònaco

EXPOSICIÓ CARTELLS 8 DE MARÇDel 8 al 25 de març de 2018A la Sala d’exposicions de la Casa de la CulturaHorari: De dilluns a dissabte, de 10.00 a 14.00 h i de 17.30 a 20.30 hDiumenges de 10.30 a 13.30 hInauguració: 19.00 h

100 LÍNIES: UNA ULLADA A L’ESCOLA D’AHIROrganitzada per la Biblioteca Pública Municipal d’OndaSala d’exposicions de la Casa de la CulturaDel 29 de març al 22 d’abril

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

Queda totalment prohibida la reproducció total o parcial amb fins lucratius.Descobreix totes les revistes en:http://revistesenvalencia.comcontacte@revistesenvalencia.com