humana, és la fita més alta on poden arribarels éssers intel·ligents.

Per a ser militant de l'amor cal estar moltatent, car la complexa realitat ens pot ferperdre el nostre objectiu, els nostres sentitsens poden distreure i no adonar-nos del quehi ha de bo al nostre entorn. L'amor no el

ARA I AQUÍEl camí incomparable del’amor=ÀGAPE*

Les relacions humanes estan teixides devivències que ens fan avançar cap elcreixement personal i comunitari. Les vivènciesque són fruit de l'amor=ÀGAPE, són les queens donen més benestar i placidesa i ensenriqueixen l'esperit i l'intel·lecte, fent queel nostre cor s'espongi. Compartir i viure aquestsentiment, és el súmmum de la condició

aiguaviva

P a r r ò q u i a d e S a n t J a u m e , d ' A r b e c a · N ú m . 8 4 N a d a l 2 0 1 1

L'estimació existeix quan es fa vida, sense concreció és il.lusió i pertant pueril.

ACCIÓ PASTORAL

Culte

• El dia 1 de novembre, dia de Tots Sants, ales cinc de la tarda a la Capella del Cementiries va resar el rosari.

• El dia 2, el dia dels Difunts, a les 11 del matíes va fer la missa al Cementiri en memòria detots ells. Hi va assistir molta gent.

• El dia 13, Sta. Llúcia, missa a les vuit delvespre.

• El dia 20 d'octubre, dins de la celebració del’Eucaristia, vàrem tenir el bateig d’Ana Lucía.

Catequesi

• El dia 4 d'octubre, inici de la CatequesiInfantil.

ES FA SABER...A cura de Rosa M. Sànchez Cornedó

ParròquiaA cura d'Anton Bru i Borràsi Concepció Motlló i Sans

DEMOGRAFIA (període deSanta Creu a Nadal)

Baptismes: 20-11-11 Ana Lucía Morales Olkan

Casaments: (No n'hi ha hagut cap)

Exèquies: 10-08-11 Josep Pernau Sans, 94 anys24-09-11 Elvira Espina Gasol, 89 anys10-10-11 Josepa Sans Sans, 90 anys22-10-11 Josep Roset Saureu, 93 anys12-11-11 Josep Perelló Oliach, 87 anys13-11-11 M. Assumpció Sans Esqué, 86 anys15-11-11 Màxim Sans Esqué, 86 anys16-11-11 Francesc Lleonart Culleré, 63 anys20-11-11 Ferran Gelada Bruguer, 91 anys15-12-11 Francesc Reñé Comenge, 75 anys

podem copsar amb els nostres ulls, l'hem decercar amb el cor i l'enteniment i donar-li vidaconcreta en les persones que tenim a la vora,la família, amics, veïns, i tothom que enstrobem al nostre camí, sense distinció.

L'estimació existeix quan es fa vida, senseconcreció és il·lusió i per tant pueril.Òbviament l'amor és gratuït, no espera res acanvi, ans el contrari, qui és capaç d'estimard'aquesta manera és agraït pel sol fet de poderestimar. Sant Bernat de Claravall ho diu així:“L'amor no busca ni causa ni fruit fora d'ell;el seu fruit és el seu ús. Estimo perquè estimo,estimo per estimar”. No és pot dir més clar

ni més ben dit!

Cal que cuidem i reguem aquesta virtut ialeshores gaudirem d'una existència humanarica i plena, que ens farà goig d'experimentar.Veurem amb clarividència que la vida en eltemps s'omple de sentit i alegria, quan ésbasada en l'amor.

Manel Morgades Rosell

*Aquest text està inspirat en un fragment dela primera carta de Sant Pau als Cristians deCorint. (Cor. 13, 1-7).

Les vivències que són fruit de l'amor=ÀGAPE, són les que ens donenmés benestar i placidesa i ens enriqueixen l'esperit i l'intel.lecte, fentque el nostre cor s'espongi.

“L'amor no busca ni causa ni fruit fora d'ell; el seu fruit és el seu ús.Estimo perquè estimo, estimo per estimar”

Càritas

• Recollida d'aliments a les botigues del pobledurant la última quinzena de desembre.

Voluntariat

• El dia 4 de novembre, a les sis de la tardatrobada de tot el voluntariat de la Parròquia,on el Germà Joaquim, de la Creu Blanca-Castell del Remei- ens va fer una interessantxerrada sobre els diferents tipus de voluntariat.

Relacions

• Un any més l'Ajuntament va demanar la salad'actes de l'Abadia, per a poder realitzar l'obrade teatre programada per la Fira.

Corals

• La directiva de l'Orfeó ha decidit de donardues setmanes de vacances (el fort de lacollita d'olives). A l'últim assaig hi van faltarmolts cantaires: bona part, pel cansament dela collita, ja que cada vegada la gent és mésgran. El dia 1 de desembre es va tornar alsassaigs amb normalitat, per preparar lesactuacions de Nadal-Reis. Aquest any tenimla Missa del Gall a Arbeca, i com de costum,hi cantarà la Coral.

• Els Omellons va voler tenir el privilegi del'Espluga Calba, i la Coral va accedir de bongrat a participar, també, a la seva festa major.

• La Coral Infantil i el seu Grup de Flautesestan preparant el Concert conjunt ambl'Orfeó, que aquest any serà el dia 7 de gener.Els “flautistes” estan preparant, també, laCantada als Pessebres la vigília de Nadal.

• El dia 5 d'octubre, trobada dels alumnes delCurs Bíblic.

• El dia 26 d'octubre, inici del curs Bíblic,dedicat a Isaïes. Ens trobem cada quinze dies.

• El dia 23 d'octubre, dia del Domund, la missava ser dedicada a la Catequesi d'Infants, itambé es va fer la presentació de tres d'ellsper a rebre el sagrament del baptisme.

• El dia 18 de desembre, la missa va estardestinada a la Catequesi d'Infants, preparantel Nadal.

Obres del presbiteriLa restauració del retaule i les parets jaestan enllestits, així com la reforma del'altar major; falten diversos complementsdel presbiteri. En la propera Aigua Viva,donarem relació de tota l'obra realitzada.

Missa d’inici de curs. 23 d’octubre de 2011.Foto: Carme Llobera.

Missa d’inici de curs. 23 d’octubre de 2011.Foto: Concepció Motlló.

Missa d’inici de curs. 23 d’octubre de 2011.Foto: Concepció Motlló.

ArxiprestatA cura de Rosa M. Sánchez i Cornadó

Quan ja tot és expectativa versel Nadal, ens disposem a ferun breu repàs de les activitatsarxiprestals realitzades des queva començar el curs.

El 29 de setembre tingué llocdavant el senyor Arquebisbe, al monestir deVallbona de les Monges, els vots simples devida eremítica dels postulants Antoni i Jordique viuen al santuari del Tallat. Una celebraciósolemne i emotiva que dóna carta oficial aaquesta experiència diocesana d'ermitans encomunitat. A més d'ells, a la diòcesi hi ha 4dones, a diversos punts del Priorat, seguintaquest estil de vida en solitud.

El diumenge 16 d'octubre, aquí a Arbeca, esfeu l'acte de la Presentació del cursarxiprestal. Ens reunírem a l'església per unapregària i tot seguit, a la sala d'actes del'abadia Mn. Manel Borges, arxiprest, feu laintroducció al curs de l'arxiprestat amb el seulema: “Acollim la Paraula”. Tot seguittinguérem la presentació de la carta pastoraldel Papa Benet XVI “La Paraula del Senyor” acàrrec de Mn. Antoni Pérez de Mendiguren,que ha cursat estudis a Jerusalem, el qual ensféu una aportació molt rica i entenedora, peracabar amb un piscolabis per a tots elsassistents.

Aquest fou el darrer acte de Mn. Manel comarxiprest, ja que, com és costum, cada 3 anys,

s'ha de renovar aquest càrrec de confiançadel Bisbe. En aquest moment és el nostrearxiprest Mn. Joan Miquel Bravo Alarcón.Els millors desitjos per ell en aquesta novaresponsabilitat i l'agraïment a Mn. Manel peraquests 17 anys de servei a l'arxiprestat.

El 19 d'octubre es féu el sopar de final delcurs passat que havia quedat pendent. Elspreveres i els membres del Consell de Pastoralens reunírem a l'església de Sant Martí deMaldà, després de la pregària ens traslladàremper sopar a casa de la Ramona, que deixavade ser la representant de la seva parròquia.

Com cada any el Recés d'Advent ens aplegaa Vallbona de les Monges. Fou el 27 denovembre i, seguint el lema del curs, enspreguntàrem i aportàrem sobre la influènciade la Paraula de Déu en la vida de cadascú.Ens hi ajudaren a la tarda dues monges de lacomunitat de Vallbona i, al matí, jo mateixavaig coordinar les diverses aportacions delsassistens.

Aquell mateix 27 de novembre hi hagué elrelleu de rector a les parròquies de Vallbonade les Monges, Belltall, Llorenç de Rocaforti Rocallaura. Mn. Joan Costa Pregona,substitueix a Mn. Pere-Lluís Ramon i Martorique ha de servir les parròquies de l'Argentera,Duesaigües, Riudecanyes, i Vilanovad'Escornalbou. Els millors desitjos per a totsdos en aquesta nova etapa del seu ministeri.

Presentació de curs Mn. Antoni i l’arxiprest.Foto: Rosa M.

Sopar del final de curs passat. Foto: Pere-Lluís.

VIVÈNCIESD'una terra llunyanaAmics arbequins i germans en la Fe del Crist.

Us desitjo que estigueu bé de salut i que lagermanor regni en les vostres llars.

Ja fa al voltant dels 45 anys que estic forad'Arbeca i us porto a tots en el meu cor.Internet em posa en contacte amb el món im'assabenta dels neguits i de les alegries quehi ha en aquests móns de Déu.

Estic en mig dels indígenes XAVANTE de MATOGROSSO (Brasil). Viuen quasi com a laPrehistòria, però són feliços amb els seuscostums i estimen i defensen les seves arrelsi la seva llengua.

Són solidaris amb els seus i participenactivament en les seves tradicions. Conviuen

GARBELLANTA cura de M. Teresa Quintana i Capdevila

Fe i raó“Quan dic que crec no faig un salt al buit:miro en mi mateix i em veig raófinita, cos mortal, sentimentinconstant, passió insaciable.

El buit sóc jo quan manques Tu,Raó infinita, Amor etern,Perfecció saciada.

Quan dic que crec no vaig contraraó: penetro la raó, exulto en laraó, m'enfonso en l'arrel de laraó. I floreixo, creixo, estimo,no sols en sentiment, no sols ambfoc que s'exhaureix, sinó tambéen raó, i el cos es torna tern enla memòria de l'amor.

Quan dic que crec dic que no

crec en una absència de sentit, dic que nocrec en l'absolut de l'univers ni del dolor nide la mort ni de l'atzar, ni de la ment, ni enuna Raó freda sense Amor, ni un silenci glacial

entre nosaltres i l'Amor.

Quan dic que crec no només dic;em deixo omplir per una joiamolt profunda, em deixo caureen la mirada que em fa ser; emdeixo créixer en una veu de bonanova, miro l'infinit i no m'esglaia.

Quan dic que crec en Déu nosalto al buit: toco les arrels d'allòque sóc, em sento il·luminat -tan fosc com sóc!- de pietat, degràcia i de misteri.”

Extracte de “Reflexions”de David Jou

com a germans i respecten la mare terra queels dóna aixopluc i els manté units com apoble fort, amb totes les seves limitacions.

Jo estimo també aquesta terra i la seva genti demano al Pare que em deixi morir amb ells,com a salesià i com a sacerdot. Sóc un mésd'aquests indígenes d'aquesta terra llunyana.

Aquestes reflexions les faig extensives cap aCatalunya. Els mitjans de comunicació em fanarribar notícies que parlen dels neguits iesperances d'aquest meu poble. Tinguemesperança, i confiem en les persones. Estimemla nostra llengua, les nostres costums iestiguem units. No ens faci por el treball il'esforç.

Que el Bon Déu i la companyia de la Mare deDéu de Montserrat us beneeixin.

Amb el desig que passeu un Sant Nadal, usabraça de tot cor.

Mn. Miquel Gaya S.D.B.

Detall del rotlle d'Isaïes trobat el segle passat a les coves de Qumran.Foto: Manel Morgades.

HO DIU LA BIBLIAA cura de Manel Morgades i Rosell

El gran mestre i savi de lallengua, Joan Solà, traspassatfa poc més d'un any, sempre queli venia a tomb, elogiava lat raducc ió de l a B íb l i aInterconfessional de Catalunya.

En feia ressaltar el fet, que sensetrair el text, s'havia aconseguitque la Paraula de Déu ens arribésamb una frescor inqüestionablei alhora amb una gran riquesade llenguatge. Això ha estatgràcies a unes persones queestimen la nostra llengua i ensl'han fet arribar rica i depurada.

La claredat amb què ens arribala Bíblia ens ajuda a endinsar-nos als textos sagrats i ensesperona a gaudir d'una lecturaque ens endinsa al fonament dela nostra fe, per a mastegar-netot el seu aliment.

Això és el que fem estudiant laBíblia. Enguany deixem que ensinterpel·li el llibre d'Isaïes,apropant-nos amb humilitat aaquest text, que és dels mésbonics de l'Antic Testament.

Si en voleu assaborir una mica,us presento aquest fragment.Segur que si el llegiu sensepresses i amb humilitat, uscaptivarà i us adonareu deltresor que teniu a les vostresmans.

LA PEDRA ANGULAR (Is. 28, 14-17)Escolteu la paraula del Senyor,homes sarcàsticsque governeu el poble de Jerusalem:«Vosaltres dieu:"Hem pactat amb la mort,hem fet aliança amb el país dels morts.Quan passi la riuada, no ens agafarà,perquè hem pres per refugi la mentida,la falsedat per amagatall."Escolteu, doncs, què diu el Senyor, Déu sobirà:"Poso a Sió una pedra,una pedra de toc,una pedra angular, preciosa,ben assentada perquè serveixi de fonament:el qui cregui no s'esfondrarà.Poso el dret com a plomada,la justícia per cordill."»Però la pedregada escombrarà el refugi de la mentida,l'aiguat s'endurà el vostre amagatall.

ENTREVISTAA cura de M. Carme Llobera i Sorribes

Ramon Sans Vives, com a membre delvoluntariat de la parròquia, fa 20 anys quecol·labora en l'àmbit de: cants litúrgics,pregària comunitària i distribució de lacomunió i, al igual que la resta de personesamb les que comparteix les diferents tasques,ho fan amb humilitat i vocació de servei a fide conservar sempre viva la flama de l'Esperit.Ell mateix ens ho explica:

CANT LITÚRGIC.- Per celebrar amb joia latrobada amb el Senyor, contemplar els seusmisteris i penetrar en el sentit de les festeslitúrgiques, disposem i gaudim dels cantslitúrgics.

Solen ser peces bastant poètiques, benelaborades i de gran bellesa que varien segonsels temps : Quaresma, Pasqua, de durant l'any,Advent o Nadal. Ara que estem a l'Advent, usproposo una estrofa per pregar tot cantant:

El grup de cant litúrgic està format per PilarSánchez, Teresina Fallada, Teresina Vidal iRamon Sans. Entre nosaltres ens combinem ialternem, per tal de donar cobertura a lesmisses vespertines i majors, respectivament.Els cants són diversos i varien segons elsdiumenges, això vol dir que els has de prepararabans de cada missa fent un exercici deresponsabilitat i puntualitat.

PREGÀRIA COMUNITÀRIA.- La pregària encomú ens sosté en moments de feblesa i ensconvoca en moments de joia comunitària.Com deia Sant Pau als cristians: “A cada ocasióacudiu a la pregària”.

Per a totes aquelles persones que tenen setde Déu, que volen intimar amb ell, que busquenalegria profunda, serenor i pau interior, elsconvido a formar part del grup de pregària.

A la parròquia, fa 17 anys, que es va formaraquest grup i ens trobem cada dimarts al'església per allunyar-nos del món exterior idel món interior, per trobar-nos només ambDéu en un espai tranquil i un temps concret.Val a dir, però, que allò que importa no és ellloc des d'on preguem, sinó la sinceritat i laconfiança amb què ho fem, tot i que hi hallocs que ens poden ajudar millor que altresa obtenir la disposició adequada.

El grup és reduït però mai n'hem fet problema:“Allí on us reunireu dos o més en nom meu,allí hi serè jo”. Estem ben organitzats i lapregària la treballem entre tots. Preguen ambels salms. Comencem amb una introducció,després escoltem breus fragments de l'Evangeliacompanyats d'estones de silenci per podermeditar i interioritzar la Paraula de Déu;seguim amb unes pregàries i acabem amb uncant. Aquest grup també prepara l'Hora Santadel Dijous Sant.

COMUNIÓ ALS MALATS.- La malaltia ajuda aapropar-te a Déu. El malalt és més dèbil, méssensible i per això agraeix poder rebrel'Eucaristia i aprofitar aquesta petita estonaper parlar amb el Senyor. Descobreix el valorde les pregàries breus, intenses i repetidescom “Faci's la vostra voluntat”, “Senyor,

Ramon Sans Vives. Foto: M. Carme Llobera.

A vós elevo la meva ànima, SenyorDéu meu, en vós confio

Féu que conegui les vostres rutesQue aprengui els vostres camins

EQUIP DE REDACCIÓ D'AIGUA VIVA

Coordinadora: M.Teresa Quintana i CapdevilaRedacció: M. Carme Llobera i Sorribes

Rosa M. Sànchez i CornadóMn. Anton Bru i BorràsM. Teresa Quintana i CapdevilaManel Morgades i Rosell

M. Carme Sans i MoyàConcepció Motlló i SansAnna M. Rovira i SoléMn. Manel Borges i Anguera

Col·laboradors: Antoni Pau i SansJesús Elies i Capdevila

AVÍS ALS SUBSCRIPTORSL'Aigua Viva es podrà recollir al Quiosc Esqué. Els exemplars es lliuraran durant vuit dies.Després estaran a disposició de tothom a l'Abadia, els divendres a la tarda, al despatx Parroquialde 8 a 9 del vespre. L'Aigua Viva seguirà sent gratuïta.

tingueu pietat”, “Doneu-me més fe” …. Enaquest moment sent que no està sol en el seucamí perquè Déu és amb ell i que la mort noés el final: “Jo sóc la resurrecció, el camí, laveritat i la vida “.

Quan portes la comunió a un malalt, et sentsmés a prop de Déu perquè Ell s'identifica ambels que pateixen. Veus el dolor i alhoral'esperança. El contacte amb el malalt és moltgratificant: t'esperen amb el braços obertsper rebre Jesús en primer lloc i després, (quiestà millor), per fer petar la xerradeta.Necessiten grans dosis de comprensió, afectei carinyo i, a canvi, et regalen la seva sinceritat,amabilitat i sabiduria.

Aquest grup de voluntaris encarregats de portarla comunió als malalts cada diumenge i cadaprimer divendres de mes està format per laPilar Sánchez, Teresina Esqué, Teresina Falladai Ramon Sans.

Aquest servei de distribució de la comuniótambé el faig a l'església igual que els altrescompanys que portem la comunió als malalts.Darrerament, s’ha encarregat aquest servei ala Concepció Motlló. De la distribució de lacomunió, bé sigui a l'església o als malalts, endiem: “Ministeri extraordinari del'eucaristia”

Que sàpiga veure els altres com els meusgermans, que em vulgui preocupar primerd'ells que no pas de mi i que en l'exempled'aquest servei m'emmiralli en Vos.

I des d'aquí, voldria reivindicar el valor de lagratuïtat, el valor de l'actuar sense esperaruna contraprestació, pel simple privilegi dedonar i de donar-se. “de franc ho heu rebut,doneu-ho també de franc” (Mt 10,8).

Gràcies Ramon.

Valent

cOmunicador

aLtruista

entUsiasta

geNerós

Treballador

responsAble

alegRe

disponIble

Senyor, Tu m'has cridat com a voluntari,fes que la meva tasca tingui entusiasme ique sigui generós i responsable amb eltreball que m'has confiat.

Que sàpiga veure els altres com els meusgermans, que em vulgui preocupar primerd'ells que no pas de mi i que en l'exempled'aquest servei m'emmiralli en Vós.

Qualitats importants en la personalitat del voluntari.