paràmetres de sostenibilitat en projectes d’edificació ... · • Socials: la confrontació...

un servei de la demarcacióde Barcelona del COAC

Introducció de paràmetres de

sostenibilitat en projectes

d’edificació.

Informaciócomplementària:

L’aigua

Escola Sert

Primera part: l’aigua com a recurs

L’aigua a l’arquitectura tradicionalLa gestió del recurs incorporada a l’arquitectura


L’aigua a CatalunyaRepartició del consum total segons usos

L’aigua a CatalunyaDemarcació hidrogràfica de les conques internes i de l’Ebre

Les conques catalanesDistribució de regadius a les conques internes i de l’Ebre

Les conques catalanesZones urbanes a les conques internes i de l’Ebre

Les conques catalanesPoblació i superfície a les conques internes i de l’Ebre

Les conques catalanesDistribució de la demanda a les conques internes i de l’Ebre

Les conques catalanesDistribució de la demanda a les conques internes i de l’Ebre

Jurisdiccions i administracionsLa gestió de l’aigua -com el cicle hidrològic- és circular

El problema de la sequera del territoriEspanya és el país amb més risc de desertificació d’Europa

La importància del cicle de l’aigua radica en el paper fonamental que té en el funcionament dels sistemes biosfèrics:

- Com cinta transportadora de materials a escala global.

- Com matèria prima per a la formació de matèria orgànica.

- Com mitjà de mobilitat dels materials en els vegetals.

Perquè és important la gestió de l’aiguaTres conceptes clau

Incidir sobre aquest circuit de transport de materials és incidir sobre els sistemes biosfèrics que l’aprofiten, això és gestionar el principal capital que el desenvolupament sostenible disposa per aconseguirtancar els cicles materials dels nostres processos tècnics.

Qualsevol disposició d’aigua suposa una alteració d’aquests sistemes biosfèrics en major o menor grau i, per tant, una disminució de la seva capacitat productiva. Reduir al mínim indispensable aquesta disposició es converteix en una prioritat des d’una visió sostenibilista.

Perquè és important la gestió de l’aiguaDues reflexions importants

El cicle hidrològicL’aigua és el vector ambiental on els límits es fan més visibles

El cicle hidrològicRamon Margalef recomanava no superar la “regla del terç”

• L’augment d’extraccions minva la capacitat de depuració natural dels sistemes hídrics.

• L’increment d’abocaments deteriora la qualitat de l’aigua.

• Obligant-nos a substituir això que abans era un servei ambiental gratuït per plantes depuradores, potabilitzadores, dessaladores, etc..

Un ús insostenibleLa pressió humana redueix en quantitat i qualitat l’aigua disponible

CONSUM PRIMARI D'AIGUA AL MÓN, 1940-2000

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000

Km

3/a

ny

pérdues per evaporacióals embassaments

domèstic i urbà

indústria

agricultura

El creixement accelerat del consumDe 1940 al 2000 el consum d’aigua s’ha multiplicat per cinc

• Ecològics: el deteriorament ambiental del sistema hídric natural, per l’augment de les detraccions i abocaments.

• Econòmics: l’augment del cost econòmic per fer-hi front (més captacions, depuradores, etc.).

• Socials: la confrontació entre diversos usos de l’aigua, o entre regions i països, per l'escassetat del recurs, en quantitat i qualitat.

Un ús insostenible: repercussionsLa insosteniblitat provoca un seguit d’efectes

1- La gestió integrada del cicle de l’aigua a cada conca.

2- Els consums bàsics han de ser assequibles per a tothom.

3- Els preus han de reflectir tots els costos reals (full cost pricing).

Els principis 2 i 3 només són possibles amb una tarifa progressiva.

Cap a un ús sostenible: correccions fiscalsLa Directiva Europea sobre gestió de l’aigua de 1997 en tres principis

• L’informe de la OCDE -Organizació per a la Cooperació y el DesenvolupamentEconómic- Social Issues in the Provisionand Pricing of Water Services (2003) recomana “moure’s cap a tarifes basades en els volums consumits en lloc de càrregues fixes, per tal d’evitar les pautes de consum malbaratadores que aquelles propicien. Les tarifes amb blocs progressius, que encareixen el preu amb cada unitat addicional d’aigua consumida, envien un missatge d’estalvi més explícit i cada cop s’adopten més als països de l’OCDE.

Posa com exemple a seguir les tarifes de la regió flamenca de Bèlgica, on la quota fixa de servei dóna dret a 40 l/h/d gratuïts. La tarifa es calcula de forma proporcional al nombre de residents per habitatge.

Cap a un ús insostenible: correccions fiscalsReduir o suprimir les quotes fixes, i avançar en la progressivitat

• Què vol dir posar un preu just al consum domèstic d’aigua?

• La progressivitat de les taxes o tarifes dels serveis bàsics públicament regulats, com l’aigua, ha de respondre al principi d’espai ambiental sostenible:

espai ambiental sostenible

Mínim vital assequible pe a tothom

Sostre màxim ambientalment sostenible

Tarifes progressives que tradueixen a la vida quotidiana el principi de “qui més gasta i contamina paga més”

Cap a un ús insostenible: correccions fiscalsQuanta aigua es pot consumir, per a què tothom pugui consumir-ne?

• A una font pública l’aigua és de franc.

• A un bar pot arribar a costar 1,5 €/litre.

• A l’aixeta de qualsevol casa de Barcelona

val 1,5 €/m3 (0,0015 €/litre).

• A molts regadius es pot estar pagant a 0,015 €/m3 (0,000015 €/litre).

• Com si no formés part del mateix cicle, segons on es trobi i en mans de qui, una mateixa quantitat d’aigua pot costar mil o cent mil vegades més o menys que una altra.

Quin valor donem a l’aiguaEls preus dispars de l’aigua segons la seva comercialització

A Barcelona el consum domèstic és de 130, a la primera corona metropolitana 110, al Baix Maresme 244 i a llocs com Cabrils 460.

EVOLUCIÓ DEL CONSUM DOMÈSTIC I EL CONSUM TOTAL D'AIGUA A LA CIUTAT DE BARCELONA, 1990-2004

100

110

120

130140

150

160

170

180

190

200210

220

230

240

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

litre

s/h

ab/d

ia

domèstic facturat subminstre total urbà

La despesa de l’aigua als habitatgesEntre 110 i 460 l/pers/dia, segons el tipus de residència

Valors de referència a l’edificacióEls fluxes a l’edifici i el seu “moment 0”

Els fluxos estàndards dels principals materials que circulen per l’edifici domèstic actual, amb molts diferents períodes de permanència, es resumeixen a la següent taula, expressats en quilograms per habitant i dia:

Residus domèstics: 1,70 kg

Materials construcció: 3,00 kg

Energia: 2,00 kgCO2

Aigua: 168 kg

Valors de referència a l’edificacióEl vàter, la dutxa i la rentadora concentren el consum de l’habitatge

Valors de referència Valors òptims Font168 lpd 80 lpd estudis diversos

Tot i que existeixen referències sobre els llindars de consum mínim a nivell mundial (per exemple l’ONU els situa al voltant del 50 litres per persona i dia), actualment té més sentit basar-nos en consums domèstics que s’acostin més a la nostra realitat social i geogràfica.

Segons diversos estudis es pot garantir la viabilitat tècnica, econòmica i comercial d’accions que permetrien un estalvi aproximat del 60% respecte els consums estàndards.

Ja a l’any 1992 es van realitzar experimentacions “in situ” a la Comunitat de Madrid (dispositius senzills d’estalvi en 3.000 habitatges) que van constatar reduccions entre el 20 i el 60%.

Valors de referència a l’edificacióCap a on volem anar. Consums òptims

• Fundación Ecología y Desarrollo. Diversos documents www.ecodes.org

• Catalunya Estalvia Aigua. Diversos documents. ACA, Ecologistes en acció, etc. www.ecologistesenaccio.org

• Paràmetres de sostenibilitat. ITeC. Octubre 2003 www.itec.es

• Estudi del consum d’aigua als edificis de la Regió metropolitana de Barcelona. Fundació Agbar, Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya, Fundació Abertis i Institut de Ciència i Tecnologies Ambientals. 2004

• Estudio Concepto Hidrológico Planificación Urbanística Trinitat Nova. Aiguasol enginyeria.

Valors de referència a l’edificacióFonts Consum estàndard habitatge

Organismes i institucions

• Agència Catalana de l’aigua www.gencat.net/aca

• Fundación Ecología y Desarrollo www.ecodes.org i www.agua-dulce.org

• Ecologistes en Accció www.ecologistesenaccio.org

• Fundació AGBAR www.agbar.es/fundació

• H2Opoint www.h2opoint.com

• L’Aula de l’Aigua www.auladelaigua.org/

Paràmetres de sostenibilitat sobre aiguaEstratègies i solucions de millora

Paràmetres de sostenibilitat sobre aiguaLes cinc estratègies de treball

1- Reducció de la demanda: pautes d’ús, sanitaris secs i xerojardineria

2- Eficiència en l’ús: mecanismes de reducció de consum, electrodomèstics de baix consum i reg eficient.

3- Aprofitament dels recursos locals: recollida d’aigües de pluja.

4- Reciclatge de les aigües generades: reciclatge d’aigües grises, reciclatge d’aigües grogues i negres i xarxes separatives.

5- Rescat de l’impacte ocasionat: regeneració d’aigües, recàrrega d’aqüífers i aigua com a element constructiu.

1- Reducció de la demandaPautes d’ús

Sanitaris secs

Xerojardineria

Reducció de la demandaLes pautes culturals de l’ús de l’aigua

•Actuar sobre els hàbits de consum que originen un cert consum d’aigua. Amb això disminuiríem també el volum residual i, simultàniament tindríem menys aigües residuals per regenerar.

•Realitzar canvis d’estils i tradicions en l’ús dels punts i aparells servits per aigües.

•Reduir la càrrega originada en els productes domèstics associats al consum d’aigua.

•Manteniment òptim de les instal·lacions, evitant el consum ocult produït per les fuites.

Reducció de la demandaAprofitament directe d’aigües grises

El reciclatge d'excrement humà(biosòlids) permet obtenir material per a fertilització. Un adult en produeix al voltant de 25-50 kg per any amb un contingut de minerals de 0,55kg de nitrogen, 0,18kg de fòsfor i 0,37kg de potassi.

Aplicat al sòl, després d'estabilitzat, incrementa contingut de matèria orgànica, la capacitat de retenció d'aigua i la disponibilitat de nutrients.

Reducció de la demandaSanitaris sense aigua – reciclatge de residus sòlids humans

Separa el 98% de la fracció líquida, i agrupa els sòlids (paper i excrements) en una biocámara, on són consumits i compostats pels bactèries. La temperatura òptima per al compostat és de 12-25ºC i la biocàmara s’ha de mantenir ventilada.

Depenent del model, els residus poden o no necessitar compostat posterior.

El líquids passen per la unitat de radiacióUV, en la qual és exposat a un llum que mata els bacteris i els virus, poden tractar-se posteriorment com a aigües grises.

Reducció de la demandaSanitaris sense aigua – sistema Aquatron

Urinari sense aigua produït per Falcon Waterfree Technologies i distribuït a Espanya per Ideal Standard. Treballa amb un segell líquid que impedeix el retorn d’olors i permet el reciclatge d’aigües grogues.

Reducció de la demandaSanitaris sense aigua – sistema WaterFree

Reducció de la demandaLa xerojardineria, reducció d’aigua de reg fins a un 85%



2- Eficiència en l’úsMecanismes de reducció de consum

Electrodomèstics de baix consum

Reg eficient

Eficiència en l’úsEstalvi sense pèrdues de confort

Dintre de les accions que permetrien una potencial reducció del consum de l'aigua podríem apuntar la renovació de la normativa, l'eliminació de pèrdues en la xarxa, l'eliminació de pèrdues per desperfectes d'aparells sanitaris o canonades (degoteig i fuites), el control de les pressions màximes dels punts terminals del subministrament de l'aigua potable, el control dels cabals de servei a través de dimensions i seccions adequades de la canonada i el control i reducció dels cabals per aplicació de dispositius d'estalvi d'aigua i energia en aixetes i sistemes de descàrrega (inodors).

- Regulador de pressió en els punts d’entrada general i dels habitatges.

- Regulador de cabal i perlitzadors a les aixetes, incorporació d’aire.

- Obertura de les aixetes en dos temps: parada intermitja (50%) i total.

- Obertura de les aixetes forçada en aigua freda.

- Aixetes de dutxa/banyera amb regulació termostàtica.

- Cisternes d’inodors de 6 litres o menys.

- Limitadors de descàrrega en inodors o doble descàrrega.

Eficiència en l’úsMesures poden arribar a un estalvi del 50% respecte al estàndard

Eficiència en l’úsElements i mecanismes d’estalvi sense pèrdues de confort

Aixetes monocomandament de control d'aigua freda i ACS

Aixetes monocomandament avançats de control d'aigua freda i ACS


Limitadors de cabal i pertlitzadors en dutxes

Estalvi d'aigua en el vàter per sistemes de descàrrega avançada


La tècnica del sifó elevador Gustavsbergpermet treballar amb una canonada de sanejament de 80mm d diàmetre, fent funcionar el vàter amb 4,5 litres per descàrrega completa (entre la meitat i un terç de les convencionals) mitjançant un tipus col·lector que pot acumular fins a 100 litres d'aigües residuals.

Quan arriba el seu punt d'acumulaciómàxima es genera buidatge automàtic de cop, per efecte de la succió.

Eficiència en l’úsElements i mecanismes d’estalvi sense pèrdues de confort - valoració

APARATO 1ª VARIANTE 2ª VARIANTE 3ª VARIANTE DUCHA l/min.

15 - 20 12 9

LAVAMANOS l/min.

12 -14 7 - 8 6

DESCARGA WC COMPLETA en l/descarga

10 9 - 7 6

DESCARGA WC REDUCIDA en l/descarga

5 3 – 1,5

COSTE TOTAL (€)

AHORRO (m3/año/ persona)

AHORRO (€/año/ persona)

TIEMPO DE AMORTIZACIÓN (años/persona)

1ª VARIANTE

367,70 0 0 0

2ª VARIANTE

466,86 18,86 31,12 3,19

3ª VARIANTE

617,89 27,02 44,58 5,61

Valoració de diferents tècniques en relació amb el seu consum d'aigua, consum mitjà per variant i aparell sanitari.

Valoració de diferents tècniques en relació amb el seu consum d'aigua, comparació entre variants 1ª i 3ª amb amortitzacions per persona

Eficiència en l’úsElectrodomèstics de baix consum

Les rentadores més eficients representen un estalvi d’aigua d’un 20% respecte dels models més antics.

En el cas dels rentaplats, l’estalvi puja fins al 40%.

Sumant les dues reduccions s’arriba a un 5% d’estalvi en el total de l’habitatge.

L’estalvi d’aigua suposa també la reducció del consum energètic necessari per fer-la arribar a la temperatura de servei.

3- Aprofitament dels recursos localsRecollida d’aigües de pluja

Aprofitament dels recursos localsLes aigües de pluja – flux insostenible

Aprofitament dels recursos localsLes aigües de pluja – flux sostenible

Aprofitament dels recursos localsRecollida d’aigües de pluja

L'aprofitament d'aigües pluvials consisteix en la seva retenció a partir de la descàrrega del sistema pluvial de clavegueram que, previ filtrat i retencióde les partícules, s'acumula en dipòsits generalment subterranis, per a una reutilització posterior o bé per a la recàrrega dels aqüífers per filtraciólenta (conservació del subsòl i la capa freàtica natural).

Aprofitament dels recursos localsRecollida d’aigües de pluja: dimensionat del sistema

C ANT ID AD A EV ACU AR Q p l en l / s

PEND IE NT E DEL T UB O D E D ES AG Ü E 1 : 50 , 2 %

PEND IENT E D E L TUBO DE DES AG Ü E 1 : 100 , 1 %

SUPERF IC IE EN m 2 A CO N ECT AR EN RE LACIÓ N CO N PLU V ILID AD M ÁX IM A r de 400l/(s-ha) = 144 l/m 2/h

D IÁ M ET RO T UBO Ø int.

Qp l - máx. l/s

DIÁM ETR O T UB O Ø int.

Q pl - m áx. l/s

400 l//s-ha) m 2

17 0 ,7 50 1 50 0 ,7 28 1 ,1 60 1 ,6 60 1 ,1 40 1 ,6 60 1 ,6 70 1 ,7 43 1 ,7 70 2 ,4 70 1 ,7 60 2 ,4 70 2 ,4 80 2 ,5 63 2 ,5 80 3 ,5 80 2 ,5 88 3 ,5 80 3 ,5 100 4 ,5 113 4 ,5 100 6 ,4 1 00 4 ,5 138 5 ,5 100 6 ,4 118 7 160 6 ,4 100 6,4 118 7 175 7 118 9 ,9 1 18 7 203 8 ,1 118 9 ,9 125 8 ,1 215 8 ,6 118 9 ,9 150 13 ,3 248 9 ,9 118 9 ,9 150 13 ,3 250 10 125 11,6 150 13 ,3 290 11,6 125 11,6 150 13 ,3 333 13,3 150 18,8 150 13 ,3 408 16,3 150 18,8 200 28 ,5 470 18,8 150 18,8 200 28 ,5 713 28,5 200 40,4 200 28 ,5 873 34,9 200 40,4 250 51 ,5 1010 40,4 200 40,4 250 51,5 1288 51,5 250 73 250 51,5 1580 63,2 250 73 300 83 ,5 1825 73 250 73 300 83 ,5 2088 83,5 300 118 3 00 83 ,5

2550 102 300 118 2950 118 300 118

Càlcul de l’oferta

Per a una coberta de 150m2 i unes precipitacions de 660mm/m2/año (0,66 m/any), apliquem un coeficient de pèrdues Ψ 0,8 (pendent, vent, absorció del material porós, etc.)

El càlcul és: 0,66 m/any x 150m2

x 0,8 = 79,2 m3/año.

Aprofitament dels recursos localsRecollida d’aigües de pluja – dimensionat del sistema

Demanda per a 4 persones

- inodor (18 l/dia x 365= 6,6 m3/any) - neteja (4 l/dia x 365= 1,8 m3/any) - rentadora (18 l/dia x 365= 6,6 m3/any)

Aquests 15m3/any/pers, per 4 persones són 60 m3/any. Afegim reg de jardí de 100m2 (250l/m2), que suma 25m3/any. En total: 85m3/any.

Si l'aigua recollida són 79,2m3 i el consum 85m3, el dèficit és 5,8 m3/any .

Categoría de superficie Ψ Categoría de superficie Ψ Tejado > 15º 1 Carreteras, patios sin pavimento 0,5 Tejado < 15 º 0,8 Jardines 0,1 –

0,25 Tejado con gravilla 0,5 Caminos con cubierta

impermeab. 0,9

Cubierta verde 0,3 Parques 0,1 - 0

Aprofitament dels recursos localsRecollida d’aigües de pluja - dipósits

Consum mensual: 85m3/12m= 7,08m3 Reserva dos mesos: 2 x 7,08m3= 14,16m3

Volum recomanat del dipòsit: 15–20m3

Preferentment soterrat, amb temperatures entre 12º i 14ºC). Portarà sobreeixidor amb sifó i dispositiu antiroedors.

L’extracció de l’aigua es fa entre 15 y 20cm sota la superfície, per tal d’evitar les partícules flotants.

Aprofitament dels recursos localsRecollida d’aigües de pluja: costs i amortitzacions a 25 anys

3.093,75 3.093,75 6.125,00 €6.125,00 €SUMA TOTALSUMA TOTAL

625,00 €625,00 €Mantenimiento, gasto Mantenimiento, gasto electricidad (100 electricidad (100

kWkW/año) /año)

1.000,00 €1.000,00 €Instalación , Instalación , excavación, materiales excavación, materiales

auxiliares auxiliares

1,65 € / m3 1,65 € / m3 ==

123,75 123,75 €/AÑO €/AÑO

75 m3 /AÑO 75 m3 /AÑO 4.500,00 €4.500,00 €Depósito 10.000l Depósito 10.000l prefabricado de PE HD prefabricado de PE HD con filtro y unidad de con filtro y unidad de control prefabricado control prefabricado

COSTECOSTEAHORROAHORROCOSTECOSTEINVERSIÓN INVERSIÓN

3.093,75 3.093,75 6.125,00 €6.125,00 €SUMA TOTALSUMA TOTAL

625,00 €625,00 €Mantenimiento, gasto Mantenimiento, gasto electricidad (100 electricidad (100

kWkW/año) /año)

1.000,00 €1.000,00 €Instalación , Instalación , excavación, materiales excavación, materiales

auxiliares auxiliares

1,65 € / m3 1,65 € / m3 ==

123,75 123,75 €/AÑO €/AÑO

75 m3 /AÑO 75 m3 /AÑO 4.500,00 €4.500,00 €Depósito 10.000l Depósito 10.000l prefabricado de PE HD prefabricado de PE HD con filtro y unidad de con filtro y unidad de control prefabricado control prefabricado

COSTECOSTEAHORROAHORROCOSTECOSTEINVERSIÓN INVERSIÓN

Aprofitament dels recursos localsRecollida d’aigües de pluja – riscos de contaminació química i biològica

La imatge mostra una partícula sòlida flotant a l’aigua representada pel punt marron, que a la seva fase de la decantació absorbeix altres partícules orgàniques flotants tals como bactèries, microbis y també metalls pesats (plom, cadmi, etc.). Aquest esquema demostra l’efecte de autoneteja de les cisternes de aigües pluvials per efecte de la sedimentació.

Important: L’aigua pluvial no és potable. La canonada i les aixetes deuen ser marcades per diferenciar-les. En cap cas es poden barrejar en una mateixa canonada les aigües pluvials amb les potables.

Aprofitament dels recursos localsRecollida d’aigües de pluja - recomanacions

> Instal·lar filtres autonetejants a l’entrada del dipòsit.

> Que el dipòsit sigui opac i sense entrada de llum solar, per tal d’evitar la proliferació de bactèries.

> Materials recomanables: PE HD o formigó (prefabricat, per ser menys porós y rugós)

> La carga química normalment és molt baixa, excepte en las zones urbanes molt contaminades

> El Ph deu ser correcte i ha d’haver absència de calci.

> Nivell de concentració de bactèries e-coli normal, com a l’aigua potable.

> Nivell de gèrmens coliformes més baix que en el cas de les aiguas de las piscines públiques (segons norma UE).

4- Reciclatge de les agües generadesReciclatge d’aigües grises

Reciclatge d’aigües grogues i negres

Xarxes separatives

Reciclatge d’aigües generadesReciclatge d’aigües grises – sistema de doble desguàs

Les aigües grises provenen de les dutxes, banyeres, rentamans, bidets i en alguns casos de les rentadores de roba. La quantitat produïda térelació directa amb el consum en el vàter, equilibrant-se en l'ús habitual de l'habitatge. La xarxa d'aigües grises ha de traçar-se completament per separat i marcar-se com a tal molt clarament, per a evitar qualsevol tipus de confusió amb les potables.

Existeixen sistemes domèstics per a habitatges unifamiliars (amb preus d’entre 2000 i 3500 euros), de tipus industrial per a multivivendas, hotels etc., i també altres de tractament físic-químic i tractament biològic-físic.

Reciclatge d’aigües generadesReciclatge d’aigües grises – sistema de doble desguàs

Reciclatge d’aigües generadesReciclatge d’aigües grises – sistema Pontos de HansGrhoe

Una planta depuradora per a 150-200 persones, processa 10.000 litres diaris d'aigües grises a depurar. Precisa una superfície aproximada de 35 m2 (5 x 7 m), una altura mínima de 2,30 m i ha de disposar d'una connexió al sistema de desguàs a nivell del sòl.

El lloc ha de ser suficientment ventilat.

Recicla aigües de dutxes, banyeres, rentamans i bidets per ozonització

Reciclatge d’aigües generadesReciclatge d’aigües grises – sistema Lokus de Aiguasol

Cada any, una persona produeix entre 400 i 500 litres d’orina que es barreja amb aigües de neteja, un líquid que del que es poden reaprofitar aigües i minerals continguts (4kg de nitrogen, 0,4kg de fòsfor i 0,9kg de potassi) per a fertilitzants.

La recollida es pot fer descentralitzada en dipòsits de buidatge amb mitjans de transport, o bé es pot fer retenciódescentralitzada i buidatge al clavegueram en hores determinades. Hi ha tractaments biològic i de filtració per membranes.

Reciclatge d’aigües generadesReciclatge d’aigües grogues

1. Ecoaigua (sistema per cloració) www.ecoaigua.com

2. HansGrohe sistema Pontos (raigs ultraviolats) www.pontos-online.de/index_e.html

3. Biotrit, Biogris (sistema per cloració) www.biotrit.com

4. Aiguasol, Lokus) (sistema per ozonització) www.aiguasol.com

Reciclatge d’aigües generadesReciclatge d’aigües grises (fabricants d’equips)

5- Rescat de l’impacte ocasionatRegeneració natural d’aigües

Recàrrega d’aqüífers

Cobertes verdes i inundades

Rescat de l’impacte ocasionatTècniques de depuració – tècniques innovadores

1- Fossa sèptica: descomposició matèria orgànica i decantació de sòlids gruixuts i grasses. 2- Zona anaeròbia: fermentació de matèria orgànica. 3- Zona aeròbica: oxidació i retenció d'olors. 4- Filtre vegetal: assimilació de nutrients.

Rescat de l’impacte ocasionatTècniques de depuració - els sistemes naturals

Filtre Verd és una tecnologia de baix cost i explotació que aprofita la capacitat física, química i biològica del sòl per a depurar les aigües residuals.

Rescat de l’impacte ocasionatTècniques de depuració - els filtres verds


•Depuració química: assimilació de substàncies com nutrients, per plantes com pollancres, carrizos, joncs.

•Depuració biològica: Metabolització per microorganismes de la matèria orgànica, que pot eliminar fins a un 85% de la matèria orgànica.



Depuració natural persistema de llacunatge.

Depuració biològica descentralitzada, natural i verda, fases anaeròbia i aeròbica.

Rescat de l’impacte ocasionatTècniques de depuració – dimensionat d’un sistema natural

Si el sistema és de llacunatge es calculen 8-10m2 de superfície d'estany per persona.

Si en canvi s'utilitza el sistema de filtre compacte, si és horitzontal són 5m2 i si és vertical correspon considerar 2-3 m2 de superfície per persona.

El cost de la instal·lació fins a 10 persones és de 600 a 1000 euros per persona. Per a grups de més de 10 i fins a 50 persones, es redueix a 500-700 euros per persona i a partir de les 50 baixa encara més, situant-se entre 200 i 600 euros per persona.

Rescat de l’impacte ocasionatTècniques de depuració – fosa sèptica i filtres verds

Rescat de l’impacte ocasionatTècniques de depuració - els filtres verds com a paisatge

Rescat de l’impacte ocasionatL’aigua regenerada com a material constructiu i actiu

Rescat de l’impacte ocasionatL’aigua regenerada com a material constructiu i actiu

• Desenvolupar proves pilot dels sistemes que encara no es considera provada la seva viabilitat (en alguns casos les aigües grises)

• Desenvolupar la recerca de sistemes que podrien presentar uns nivells baixos de viabilitat (depuració natural, sistemes d'evacuacióde residus en sec, reaprofitament matèria orgànica, etc.)

• Insistir i augmentar les campanyes de difusió en tots els àmbits

• Fomentar i facilitar l’ús de sistemes de reducció del consum en mecanismes i de reutilització de les aigües grises i de pluja (mesures legislatives i econòmiques)

• Revisió de la normativa sobre qualitat de l’aigua (aigües grises i de pluja) i sobre les instal·lacions

ConclusionsPrincipals línies d’acció a seguir

· Criterios sanitarios de la calidad del agua i el consumo humano - Real Decreto 140/2003 (BOE 21/02/2003) . Texto refundido de la Ley de aguas - Real Decreto Legislativo 1/2001 (BOE 24/07/01) . Ordenació, gestió i tributació de l'aigua - Llei 6/1999 (DOGC 22/07/99). Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de abastecimiento de agua - Ordre 28/07/1974 (BOE núm. 236 i 237 de 2/10/1974 i 3/10/1974 respectivament) . Reglament general del servei metropolità d'abastament domiciliari d'aigua a l'àmbit metropolità- Aprovat definitivament el 2 d'octubre de 2003

. Código Técnico de la Edificación, secció “HS 4 Suministro de agua” vigent des de setembre de 2006.

Principals normativesRespecte les xarxes de proveïment d'aigua potable

. Reglament dels serveis públics de sanejament Decret 130/2003 (DOGC núm. 3894 de 29/05/2003) . Normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanesReïal Decret-Llei 11/1995 (BOE núm. 312 de 20/12/1995) . Tuberías. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de Poblaciones - Ordre 15/09/1986 (BOE núm. 228 de 23/09/1986) . Reglament metropolità d'abocaments d'aigües residuals - Àrea metropolitana de Barcelona(BOPB núm. 128, de 29/05/1997) . Ordenança General del Medi Ambient Urbà del municipi de Barcelona Títol V: Sanejament d'aigües residuals i pluvials - (BOPB núm. 143, de 16/06/1999, correcció d'errades BOP núm. 181 de 30/07/1999) .. Código Técnico de la Edificación, secció “HS 5 Evacuación de aguas” vigent des de setembre de 2006.. Decret d’Ecoeficiència, Paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua, vigent des de l’agost de 2006.

Principals normativesRespecte la xarxa de sanejament

Segona part: anàlisi de la normativa

Normativa vigentEl Código Técnico de la Edificación

El Decret d’Ecoeficiència

El Código Técnico de la EdificaciónExigències plantejades a la secció “HS 4, Suministro de agua”

2 Caracterización y cuantificación de las exigencias

2.2 Señalización

1 Si se dispone una instalación para suministrar agua que no sea apta para el consumo, las tuberías, los grifos y los demás puntos terminales de esta instalación deben estar adecuadamente señalados para que puedan ser identificados como tales de forma fácil e inequívoca.

2.3 Ahorro de agua

1 Debe disponerse un sistema de contabilización tanto de agua fría como de agua caliente para cada unidad de consumo individualizable.

2 En las redes de ACS debe disponerse una red de retorno cuando la longitud de la tubería de ida al punto de consumo más alejado sea igual o mayor que 15 m.

3 En las zonas de pública concurrencia de los edificios, los grifos de los lavabos y las cisternas deben estar dotados de dispositivos de ahorro de agua.

El Código Técnico de la EdificaciónExigències plantejades a la secció “HS 4, Suministro de agua”

3 Diseño

3.5 Señalización

2 Si se dispone una instalación para suministrar agua que no sea apta para el consumo, las tuberías, los grifos y los demás puntos terminales de esta instalación deben estar adecuadamente señalados para que puedan ser identificados como tales de forma fácil e inequívoca.

3.6 Ahorro de agua

1 Todos los edificios en cuyo uso se prevea la concurrencia pública deben contar con dispositivos de ahorro de agua en los grifos. Los dispositivos que pueden instalarse con este fin son: grifos con aireadores, grifería termostática, grifos con sensores infrarrojos, grifos con pulsador temporizador, fluxores y llaves de regulación antes de los puntos de consumo.

2 Los equipos que utilicen agua para consumo humano en la condensación de agentes frigoríficos, deben equiparse con sistemas de recuperación de agua.

El Código Técnico de la EdificaciónExigències plantejades a la secció “HS 5, Evacuación de aguas”

3 Diseño

3.2 Configuraciones de los sistemas de evacuación

1 Cuando exista una única red de alcantarillado público debe disponerse un sistema mixto o un sistema separativo con una conexión final de las aguas pluviales y las residuales, antes de su salida a la red exterior. La conexión entre la red de pluviales y la de residuales debe hacerse con interposición de un cierre hidráulico que impida la transmisión de gases de una a otra y su salida por los puntos de captación tales como calderetas, rejillas o sumideros. Dicho cierre puede estar incorporado a los puntos de captación de las aguas o ser un sifón final en la propia conexión.

2 Cuando existan dos redes de alcantarillado público, una de aguas pluviales y otra de aguas residuales debe disponerse un sistema separativo y cada red de canalizaciones debe conectarse de forma independiente con la exterior correspondiente.

El Decret d’EcoeficiènciaParàmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua

3.1 Els edificis han de disposar d’una xarxa de sanejament que separi les aigües pluvials de les residuals. Aquesta separació s’ha de mantenir, com a mínim, fins a una arqueta situada a l’exterior de la propietat o si això no fos possible, en el límit més proper d’aquesta a la xarxa general de sanejament. S’admet una única connexió a la xarxa pública en el cas que aquesta no disposi d’un sistema separatiu d’aigües.

3.2 Les aixetes de lavabos, bidets i aigüeres, així com els equips de dutxa, estarandissenyades per economitzar aigua o disposaran d’un mecanisme economitzador. En qualsevol cas, obtindran un cabal màxim de 12 litres per minut havent de donar un mínim de 9 litres per minut a una pressió dinàmica mínima d’utilització superior a 1 bar.


3.3 Les cisternes dels vàters hauran de disposar de mecanismes de doble descàrregao de descàrrega interrompible.

3.4 En edificis d’ús docent, sanitari o esportiu, les aixetes de lavabos i dutxesdisposaran obligatòriament de mecanismes temporitzadors o bé detectors de presència per al seu funcionament.


Article 6

Paràmetres d’ecoeficiència relatius als materials i sistemes constructius

6.1 En la construcció de l’edifici, caldrà obtenir una puntuació global mínima de 10 punts mitjançant la utilització d’alguna/s de les solucions constructives següents:

j) Disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües pluvials de l’edifici: 5

k) Disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües grises i pluvials de l’edifici: 8

6.2 Al menys una família de productes dels emprats en la construcció de l’edifici, entenent com a família el conjunt de productes destinats a un mateix ús, haurà de disposar d’un distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat deCatalunya, etiqueta ecològica de la Unió Europea, marca AENOR Medioambiente, o qualsevol altra etiqueta ecològica tipus I, d’acord amb la norma UNE-EN ISO 14.024/2001 o tipus III, d’acord amb la norma UNE 150.025/2005 IN.

Resolució MAH/1603/2004Distintiu de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya (estalvi d’aigua)

Té com a objectius:

> Reduir, de manera directa, el consum d’aigua

> Reduir, de manera indirecta, el consum d’energia per obtenir aigua calenta

> Fomentar la sensibilitat mediambiental dels consumidors i millors pràctiques.

Categories de productes incloses:- Aixetes i elements de dutxa.- Regadores de dutxa (fixes i mòbils).- Aixetes de lavabo, bidet i aigüera.- Limitadors de cabal.- Limitadors de cabal per a dutxa.- Limitadors de cabal per a aixeta (lavabo, bidet i aigüera).- Vàters.- Dispositius que estalvien aigua en la descàrrega de la cisterna del vàter.-Altres sistemes que afavoreixen l’estalvi d’aigua.

www.gencat.net/mediamb/qamb/inici.htm

La normativa vigent sobre ecoeficiència de l’aiguaQuadre resum d’accions segons les estratègies d’anàlisi

xxRescat de l’impacte ocasionat

•Opcional: reciclatge d’aigües grisesxReciclatge

•Opcional: captació d’aigües de plujaxAprofitament dels recursos locals

•Reducció de cabals en punts de consum (sempre)•Reducció de descàrregues de vàters

•Reducció de cabals en punts de consum (edificis de públics)•Reducció de buidat d’aigua freda

Eficiència en l’ús

xxDisminució de la demanda

DEDecret d’Ecoeficiència

CTECódigo técnico de la edificación

El futur normatiu L’Ordenança marc de la Diputació de Barcelona

El model d’ordenança de construcció sostenible per a les comarques gironines

L’Ordenança marc de la Diputació de BarcelonaParàmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua



L’Ordenança marc de la Diputació de BarcelonaParàmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua, annex de principals mesures

L’Ordenança marc de la Diputació de BarcelonaAjuntaments que compten o estan elaborant una ordenança d’estalvi d’aigua (llista incompleta)

-Sant Cugat del Vallès-Rubí-Granollers-Barberà del Vallès-El Figaró-Sant Just Desvern-Vic-Ripollet-Sitges-Cambrils-El Prat del Llobragat-Santa Coloma de Cervellò-Gavà-L’Ametlla del Vallès

El Real Decreto 140/2003Dificultats per a la utilització d’aigües no potables

Artículo 2. Definiciones.

1. Agua de consumo humano:

Todas aquellas aguas, ya sea en su estado original, ya sea después del tratamiento, utilizadas para beber, cocinar, preparar alimentos, higiene personal y paraotros usos domésticos, sea cual fuere su origen e independientemente de que se suministren al consumidor, a través de redes de distribución públicas o privadas, de cisternas, de depósitos públicos o privados.

Artículo 5. Criterios de calidad del agua de consumo humano.

El agua de consumo humano deberá ser salubre y limpia. A efectos de este Real Decreto, un agua de consumo humano será salubre y limpia cuando no contenga ningún tipo de microorganismo, parásito o sustancia, en una cantidad o concentración que pueda suponer un riesgo para la salud humana, y cumpla con los requisitos especificados en las partes A y B del anexo I.

un servei de la demarcacióde Barcelona del COAC

Introducció de paràmetres de

sostenibilitat en projectes

d’edificació: L’aigua

Escola SertFebrer 2008

paràmetres de sostenibilitat en projectes d’edificació ... · • Socials: la confrontació...

Documents

Transcript of paràmetres de sostenibilitat en projectes d’edificació ... · • Socials: la confrontació...