—Parlem tu i jo—

Els gossos A peu per la Terra Alta

Josep M. Espinàs

L’home caiman Un viatge mític per Colòmbia

Giovanni Castro

PEL MÓN

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

El camí arriba al tossal que teníem com a referència, el volta i

s’enfila, per després continuar planejant. Des d’aquesta alçada

es veu Vilalba dels Arcs, al lluny i a l’esquerra. Ja hem après,

per experiència, que els camins que van carenejant, com aquest,

són més agradables, perquè hi passa l’aire mentre que a les valls

i als barrancs hi fa molta calor, un agost més espès. Però també

per aquest camí alt les mosques ens segueixen, se’ns posen al

damunt. Deu fer tants dies que no han vist ningú...!

Hem avançat bastant quan veiem que el camí es divideix. No

gaire lluny hi ha una mena de mas, i encara que ja sabem que en

aquestes edificacions no hi viuen mai, ens anima veure-hi una

camioneta, deixada a l’ombra d’un arbre. Bé hi deu haver algú, a

la casa o a prop, i podrem demanar orientació i aigua.

En ser-hi al davant, agafo el camí que duu a la casa, i després

que he fet unes quantes passes sento que lladra un gos, i imme-

diatament el veig. S’està plantat a uns vint metres de mi, tallant-

me el camí i escridassant-me. No tinc gaire temps de pensar,

perquè ara surt un altre gos, i un altre, que es veu que descan-

saven a l’ombra, i tots lladren, i al cap de pocs segons apareix un

quart gos, i un cinquè, i encara un sisè.

Els gossos. A peu per la Terra Alta, 3

Els gossosA peu per la Terra AltaJosep M. Espinàs

POQUES COSES M’HAN APASSIONAT TANT COM FER

VIATGES A PEU.

JA SÓN VINT LLIBRES...

A PEU PER LA TERRA ALTA, LLIBRE DEL QUAL FORMA PART

AQUESTA NARRACIÓ, ÉS LA CRÒNICA DELS DIES VISCUTS

EN UN PAISATGE DE SECÀ PLE DE CARÀCTER, D’UNES VALLS

SOLITÀRIES AMB CAMINS QUE PORTEN A PERDRE’S, D’UNA

SINGULAR CAMINADA PER UNA VIA DE TREN, DE LA VISIÓ

DELS VESTIGIS DE LA BATALLA DE L’EBRE...

BUSCO LA GENT DESCONEGUDA, QUINA LLIÇÓ DE

DIVERSITAT! M’HI ACOSTUMO SENSE PRESSA, M’EXPLIQUEN

PETITES COSES EXTRAORDINÀRIES. PERÒ A VEGADES

L’ESCENA NO ÉS TAN PLÀCIDA. COM LA DELS GOSSOS

QUE EM VAN BARRAR EL PAS, AGRESSIVAMENT, CAMÍ DE

BATEA. SÓN IMATGES QUE NO SE M’HAN ESBORRAT. QUAN

RELLEGEIXO LA NARRACIÓ D ‘AQUELLS MOMENTS, SENTO

ALTRA VEGADA UN PUNT D‘ANGOIXA.

ELS GOSSOSA PEU PER LA TERRA ALTAp. 3

L’HOME CAIMANUN VIATGE MÍTIC PER COLÒMBIAp. 6

DE QUÈ PARLEM?p. 10

ARA TU, ARA JOp. 11

SUGGERIMENTSp. 12

VOCABULARI I EXPRESSIONSp. 14

volta, però a la llarga ens hauria portat, planejant des de certa

altura, per tant còmodament, a Batea. Quan sortim del barranc,

que és profund, i tornem a guanyar altura, dic:

-El que cal és arribar a dalt, Batea ja serà més a prop i veurem

quin camí ens hi pot dur.

La meva seguretat ha estat ridícula: quan tornem a estar enlai-

rats, Batea ha desaparegut.

-Com és possible?

És com si tinguéssim un malson, o com si es repetís la situació

d’ahir, quan ens semblava que havíem vist la Pobla de Massa-

luca dalt la seva serra i després ja no la vam trobar. És que els

pobles, a la Terra Alta, desapareixen per art d’encantament?

Continuem. Cap on? No ho sabem pas, només sabem que pu-

gem i baixem i voltem. I res, ni restes de Batea, que havíem vist

una mica lluny, és cert, però clarament en aquella direcció. Però

ara “aquella direcció” ja no té cap sentit, perquè no tenim cap

referència. És la dificultat de la Terra Alta: els turons són sem-

blants, les vinyes, els camps d’ametllers i d’oliveres es repeteixen,

no hi ha cap raresa orogràfica ni cap construcció humana que el

foraster pugui “fitxar” i li serveixi de senya i de guia.

Penso que ja hem perdut una hora, buscant inútilment Batea,

i confiant, també inútilment, que si Batea no és lluny, que molt

lluny no pot ser, bé trobarem algú, per aquests camps, i ens po-

drà informar.

Anem trobant camins i hem d’anar triant, i ja ho fem sense cap

confiança. El sol s’ha fet massa contundent. Ens queda un prés-

sec i ens el partim. L’únic que veiem clar és que hem fet una

gran volta. Però per on?

Trobem un camí més ample, engravat, i decidim deixar de pen-

sar i d’endevinar: seguirem aquest camí, que més tard o més

d’hora ens durà a algun lloc i deixarem de fer giragonses.

Al cap de mitja hora, a la dreta, veiem Batea. A la mateixa dis-

tància, potser, que el que havíem vist per primera vegada, des-

prés de fugir dels gossos. Però a Batea ens hi acostàvem pel

nord, aleshores, i ara la veiem gairebé des del sud.

Aquesta vegada no hi ha, entre el llunyà turó de Batea i nosal-

tres, cap serra important que ens pugui tapar la visió del poble

i desorientar-nos.

-Pel dret, que no se’ns escapi!

Josep M. Espinàs

Avancem una mica i s’aturen formant un perfecte semicer-

cle, en un desplegament ofensiu de combat. Són uns moments

d’angúnia, i no m’espanten els lladrucs, ni l’actitud desafiant, sinó

que puguin ésser gossos salvatges i famolencs disposats a ata-

car. De moment, però, només m’encerclen i si s’acosten ho fan

molt lentament. Pels voltants de la casa no apareix ningú capaç

d’amansir aquestes bèsties.

La Isabel s’havia aturat unes quantes passes darrere meu. Giro

una mica el cap, però sense perdre els gossos de vista, i amb

una veu que procuro que sigui molt tranquil·la, sobretot per no

excitar els gossos, li dic:

-Sense girar-te d’esquena, procura anar retrocedint molt a poc a

poc. A poc a poc. I quan arribis al camí, continua.

Suposo que ho fa així, perquè jo també, al cap d’un moment,

començo a anar enrere, sense cap pressa. Els sis gossos conti-

nuen lladrant estrepitosament, i el semicercle que formen va

avançant cap a mi, però al mateix ritme que jo retrocedeixo,

cosa que em fa pensar que no hi ha perill d’assalt.

Quan arribo al camí veig que la Isabel ja està uns quants metres

més enllà, caminant amb calma, i jo la segueixo a un ritme tam-

bé pausat i regular. Els gossos continuen lladrant, i han baixat

fins al camí i ens pressionen una mica. És a dir, ara volen expul-

sar-nos del seu territori. I prou. Tranquils, doncs. Però han estat

uns moments angoixosos, nosaltres en aquesta vall, on sembla

que l’única presència viva és la d’aquests gossos.

Desaparició

No triguem gaire a descobrir, darrere d’un serrat, la punta d’un

campanar. Segur que és Batea. Del camí que es dividia hem

agafat el ramal de la dreta, que és ample i sembla que va més

directament cap al poble. Al cap de poca estona veiem, al lluny,

un tros més gran de l’església i alguna casa. Però el camí, en

comptes d’adreçar-s’hi, continua recte, i comprovem amb dis-

gust com Batea va quedant de mica en mica enrere. Ens fa por

allunyar-nos-en, i aleshores cometem un error: abandonar

aquest camí i voler arribar al poble trencant pel dret.

Havíem vist el campanar traient el cap darrere d’una serra, però

no havíem previst que des d’on érem a aquella serra hi havia un

gran espai, una sèrie de barrancs fragmentats i paral·lels, tallats

pels tossals. Hem de baixar per vinyes i per camps d’ametllers...

i ben aviat tornar a pujar per camps d’ametllers i per vinyes. No

triguem gaire a pensar que el camí que havíem deixat potser feia

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , Els gossos. A peu per la Terra Alta, 4 5

N

NO

SO

NE

SE

O

E

S

L’home caiman. Un viatge mític per Colòmbia, 6 7

L’home caiman. Un viatge mític per Colòmbia, 8 9

Imagineu on aniríeu si us toqués la loteria.

De què parlem?PARLEM DE VIATGES CONVERSEM SOBRE VIATGES

ara tu, ara jo

T’AGRADA VIATJAR?

COM T’AGRADA VIATJAR?

QUÈ ÉS EL QUE TENS MÉS CURIOSITAT DE CONÈIXER DEL LLOC ON VAS?

EL LLOC ON VIUS ARA, COM ÉS, QUÈ T’AGRADA I QUÈ NO.

QUINS ALTRES PAÏSOS T’AGRADARIA CONÈIXER?

Parleu dels viatges que més us han interessat o impactat.

Compareu els llocs d’origen.

Digueu un lloc que recoma-naríeu de visitar del vostre país i expliqueu per què.

Penseu quina ciutat de Catalunya triaríeu per visitar i digueu per què.

Si us heu perdut algun cop, expliqueu-ne les circums-tàncies i les sensacions.

Tothom ha passat alguna vegada per aventures o situacions que fan por... Comenteu-ne alguna.

De què parlem?, 10 Ara tu, ara jo, 11

PER QUÈ?

QUINES CIUTATS DEL MÓN CONEIXES?

PER QUINS PAÏSOS HAS VIATJAT?

QUÈ EN DESTACARIES DE CADA UN?

A BORD DEL “SAMOS”, DES DE GÈNOVA

Hem tingut molt bona travessia, fins al port de Gènova. Hi hem arribat de nit i ha estat la cosa més bonica que he vist mai. Des del vaixell, com que vaig pujar a la coberta, mirava com brillaven milers de punts de llum; tants i tants que em semblaven que les estrelles del cel havien baixat a Gènova a la seva riba. Els mariners, fora dels que s’han quedat de guàrdia, han baixat a la ciutat a fer barrila: se n’anaven d’allò més contents. Però a cap dels armenis ens han deixat acompanyar-los, com és natural, i les infermeres de la Creu Roja també han restat a bord per atendre els malalts i els nens que vam embarcar, perquè els més petits sovint es desperten a la nit i ploren.

Maria Àngels Anglada. Quadern d’Aram

POEMA PER A REPRESENTAR

Sóc a casa mevaLa casa és al carrer de BalmesEl carrer de Balmes és a Sant GervasiSant Gervasi és a BarcelonaBarcelona és al PrincipatEl Principat és als Països CatalansEls Països Catalans són a EuropaEuropa és una de les cinc parts del món El món és un astre i l’astre ens transporta sense treva espais enllà.

Joan Brossa

HOMES I DONES DEL CAP DRET

Adéu turons amics, adéu rieres, boscos d’alzines i de roures i fagedes. Muntanyes del meu cor, adéu estrelles, adéu al mar pur de cristalls i de turqueses

Àlbum Viatge a Montserrat de cançons de Quimi Portet.

A peu pel Matarranya Josep Maria EspinàsBarcelona: La Campana, 1966

Una mirada catalana a l’Àfrica: viatgers i viatgeres dels segles XIX i XXM. D García Ramos, Joan Nogué, Perla Zusman (eds.)Pagès Editors. Col·lecció Guimet. Lleida, 2008

Viatge al Pol Sud i al voltant del mónJames CookTrad. Armand Carabén

Barcelona: Llibres de l’Índex, 2006

Carrers de BarcelonaJosep Maria EspinàsBarcelona: Selecta, 1961

Suggeriments, 12 13

http://www.canalviatges.cat

http://www.cataloniatour.com

http://viatgemplegats.forumotion.net/

http://www.gencat.cat/turistex_nou/

http://quedem.omnium.cat/www/quedem/ca/

http://www.gencat.cat/diue/ambits/turisme/rutes/index.html

http://www.ulyssus.com/primeraplana.php?idioma=1

http://edu3.cat/Edu3tv/Cerca?p_cp=1&p_ex=Viatges&x=17&y=18

http://www.youtube.com/llengua·#p/u/10/_x3ueh8gf2c

http://

LENA

La Lena ho havia previst tot per al viatge: al cotxe hi duia begudes, alguns queviures i una farmaciola. Tampoc no anàvem tan lluny, ja que Hovmantorp, prop del llac Rottnen, era uns set-cents quilòmetres al sud. Primer havia pensat d’anar-hi amb avió, però segons ella era una llàstima no aprofitar el desplaçament per fer-me co-nèixer el país. Conduint a poc a poc, deia, podia ser una sortida agradable fins i tot per a la menuda. Baixaríem a Estocolm per Norrköping, després seguiríem per la riba del gran llac Vättern fins a Jönköping i finalment Växjö, que quedava a prop d’on vivien els seus pares. Dormiríem a mig camí per no cansar la nena. Era un viatge per l’interior, diferent del que ella i jo, sols, faríem de tornada, seguint la costa. Des-prés, quan hagués d’anar a recollir la me-nuda, potser sí que ho faria amb avió...

Jordi Coca

EL POEMA DE NADAL. POEMA III

Un camí!Quina cosa més curta de dir!Quina cosa més llarga de seguir!

Josep M. de Sagarra

L’EMIGRANT

Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s’allunya d’enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu! Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau, Jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau!

Jacint Verdaguer

PALAMÓS

Palamós és una població oberta, simpàtica, agradable, situada en una posició que la fa incomparablement bella. Presenta aquesta situació la novetat – rara en la costa, ja que no en conec més que una altra, Roses, que tingui una situació semblant – d’estar encarada a Ponent. Això fa que les tardes, els capvespres, els crepuscles de la badia de Palamós tinguin en la seva infinita diversitat un prestigi inoblidable. Hi ha dos o tres llocs molt estratègics per a dedicar-se a aquest activitat contemplativa: el petit promontori del far, que té una visualitat magnífica, les cases del Pedró del vessant de Ponent i la terrassa situada davant del Casino.

Josep Pla. Pla, de viatge. Antologia de textos

Vocabularii expressions

Vocabulari i expressions, 14

caiman (caimans), nom m. Animal rèptil que neda molt bé i viu a les vores dels rius, a les selves de l’Amèrica tropical.

Estar tocat del bolet. Expressió per referir-se a una persona boja o que ha perdut l’enteniment.

Ha corregut la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra

No ha vist el món per un forat

mas (masos), nom m. Casa de pagès envoltada de camps, pastures o boscos. A Catalunya n’hi havia molts, però a partir de la segona meitat del segle XX els canvis socials van provocar que molts quedessin deshabitats.

gaudir, verb. Sentir que alguna cosa ens agrada molt, ens fa alegria, ens fa sentir a gust i bé. Es conjuga com servir.

Roda el món i torna al Born

Reus, París i Londres

escridassar, verb. Cridar d’una manera enfadada per renyar. Es conjuga com cantar.

turó (turons), nom m. Muntanya petita i no gaire alta.

serrat (serrats), nom m. Una cadena de muntanyes no gaire altes.

famolenc (famolenca, famolencs, famolenques), adj. Tenir molta fam, molta necessitat de menjar, d’alimentar-se.

Vés en compte. Expressa la idea que cal vigilar, que cal estar atent o alerta.

giragonsa (giragonses), nom f. Revolt, retomb.

Trencar pel dret. Expressa la idea de dirigir-se directament cap a un lloc sense tenir en compte les indicacions que hi ha.

Tots els camins porten a Roma

seny, nom m. Sentit comú. Dita popular: Qui no te fred, no té seny!

© Generalitat de CatalunyaDepartament de la Vicepresidència. Secretaria de Política Lingüística

http://www.gencat.cat/llenguahttp://cpnl.cat/

© de la il·lustració còmic Giovanni Castro

© de la narració Josep M. Espinàs

Disseny Carol van Waart

Impressió Impremta Copyset

D.L. B-46874-2010

Barcelona, 2010

Imprès en paper ecològic

—Parlem tu i jo—

http://w

ww.vxl.ca

t