DESTACATS

Abril / Juny 2008

�Parla-li a qui comprenguiles teves paraules�, viatgeal camp de refugiats deTinduf

pàg.5

pàg.5

CIES, unavergonyademocràtica

pàg.14

Temps d�estiu,temps decamps detreball

pàg.6

Crònica del�intercanvijuvenil aVallbona de lesMonges �12días perdidosen Vallbona�

Prou bombesde disperssió

Grup Sàhara El passat mes de maig un grup de voluntaris quetreballen al Grup de treball Sàhara de l�SCI Catalunya van visitarel camp de refugiats de Tinduf al Sàhara Occidental. La situaciópolítica, que afecta a la vida quotidiana dels saharauis, marcal�aproximació d�aquests voluntaris a la realitat dels refugiats. Lesseves experiències, reflexions i sensacions sobre l�estada a lapàgina 8.

Fotografia: grup Sàhara SCI Catalunya

Etapes que s�acaben,etapes que comencen

EDITORIAL

OPINIÓ SOCI14

CULTURASOCIAL

12

MAPAMUNDI

8

FEINEJANT6

BREUS4

SUMARISUMARI

Ens trobaràs a:C/ del Carme 95, 08001, BarcelonaTel. 93 441 70 79

De dilluns a divendres: de 10 a 13hDilluns, dimecres i divendres: de 15 a 20h

HORARI D'ATENCIÓ AL PÚBLIC

Equip de redaccióLaia Maldonadocomunicacio@sci-cat.org

Nicole Ochandocoordinacio@sci-cat.org

sci-cat@sci-cat.orgwww.sci-cat.org

Survivalwww.survival.es/aisladosSOS Racismewww.sosracisme.orgFundació per la Pauwww.fundacioperlapau.org

DISSENY DEL BUTLLETÍIsabel Porta: isabelporta@ya.com

El suggeriment de Laia, la nostra tècnica de comunicació per queem presentés a tots vosaltres mitjançant aquest butlletí, em vasemblar una molt bona idea.

Fa un mes que vaig començar al SCI-CAT. Vinc del món de lagestió de projectes i de la cooperació i he treballat a entitatspúbliques com a entitats sense ànim de lucre.Per aquestes raons, puc dir que tinc bastant coneixement deltercer sector a Catalunya.

Com a la majoria de les entitats del tercer sector, l�SCI- CAT téel seu capital humà en el Voluntariat. Els voluntaris fan que l�entitattingui una raó de ser. Per aquesta raó, es molt important queparticipin a les nostres activitats, als grups de treball, a les sessionsde formació i sobre tot que contagien el seu entusiasme a altrespersones que puguin integrar-se a la nostra entitat i que fomentinel esperit del SCI-CAT a la societat catalana. El canvi a la nostrasocietat només pot donar-se si aquesta troba raons i recolzamentsuficients per canviar la realitat social en la que viu, per exemple, per crear una societat més justa pel futur. Parlant dels voluntaris,haig de presentar també a les dues noves voluntàries europeesde llarga durada : Alexandra de França i la Irene d�Itàlia, queestaran amb nosaltres durant un any.

Fetes les presentacions, passaré a acomiadar a una part importantde l�equip que només he tingut oportunitat de conèixer durant eldarrer mes: la Rosita, EVS que ha estat al SCI-CAT durant eldarrer any, i la Bogna, que acabarà la seva estada al setembre.I la Sara Garrido que va marxar al mes de maig i a qui substitueixo.També, hem d'acomiadar a la responsable que fa que aquestbutlletí sigui possible, la Laia.

Només em queda mencionar que juntament amb la resta detècniques de l'Oficina Tècnica intentarem durant aquesta novaetapa laboral fer-ho el millor possible per arribar als objectius del'entitat i per aconseguir que no només els voluntaris trobin unaresposta a les seves inquietuds sinó arribar a que més personesconeguin l'SCI-CAT i els seus principis i, sobre tot, promoure laconstrucció de la pau i la justícia social, entesa com la igualtat

Arturo Ruben Mgua

REFLEXIÓ10

Hugo Manzanohmohosh@hotmail.com

Grup Sàharasahara2007@sci-cat.orgEduard Ballesterwww.fpangea.org/fcongdIngrid Danckaerts

Nicole OchandoCoordinadora de l�SCI Catalunya i responsable de l�àrea de cooperació

EDITORIAL

3

d�oportunitats per a tots els ciutadans és a través dels camps de treball, de les sessions deformació i sensibilització organitzades, i dels actuals projectes de cooperació.

Nicole OchandoAlexandra i Bogna

IreneSeu de l�SCI Catalunya

BREUS

4

Indígenes aïllats enperill d'extinció

www.survival.es/aislados

�els pobles indígenes es veuenobligats a fugir de la nostra

societat�

Laura de Luis, responsable decomunicació de Survival Madrid. Més d�uncentenar de pobles indígenes de tot el món viuensense contacte amb el món exterior: són els poblesindígenes aïllats.

Es troben entre els més vulnerables del planeta ipodrien desaparèixer en els propers vint anys si elsseus drets territorials no són respectats. SurvivalInternational porta quaranta anys treballant per afer realitat aquest objectiu.

Els pobles indígenes aïllats es veuen obligats afugir de la nostra societat pel fort impacte que elcontacte els ha ocasionat en el passat. Unaequivocada idea del progrés segueix servint depretext per tractar d�integrar els indígenes aïllats ales nostres societats. No obstant això, del �nostredesenvolupament� només n�han obtingut, fins ara,violència, desarrelament, alcoholisme, malalties imort.

Aquest és el cas de pobles indígenes amb unallarga història de relació amb no indígenes, com el

dels innu, de Canadà, que registra altes taxes desuïcidi entre els seus integrants, o el dels aborígensd�Austràlia, amb famílies desestructurades i greusproblemes d�alcoholisme.

Un altre cas dramàtic és el dels akuntsu, pobleindígena del que només sobreviuen sis membresen l�actualitat. Ningú parla la seva llengua, així queés possible que mai es coneguin els detalls precisosdel que els va ocórrer. El que sí se sap és que quanels funcionaris de l�agència per a assumptesindígenes de Brasil (FUNAI) van contactar amb ells

en 1995, van trobar que els ramaders que vanocupar les seves terres havien massacrat a gairebétot el poble i arrasat les seves cases per a ocultarla barbàrie. Ara tot el seu llegat cultural i humà estàcondemnat a desaparèixer per sempre.

Però fins i tot un contacte amistós pot suposar-losla mort: a causa de la seva falta d�immunitat davantde malalties comunes per a nosaltres, com unrefredat o la grip, un primer contacte pot acabaramb el 50% d�una comunitat indígena prèviamentno contactada.

Survival International ha llançat recentment unacampanya pels pobles indígenes aïllats, amb laqual pretén donar a conèixer la dramàtica situacióque viuen en l�actualitat, per tractar d�evitar quehistòries com la dels akuntsu es repeteixin. Per aixòés fonamental que els governs garanteixin elcompliment del dret internacional, que, a través delConveni 169 de la OIT (Organització Internacionalde el Treball) i de la recentment aprovada Declaracióde les Nacions Unides sobre els Drets dels Poblesindígenes, reconeix els seus drets, entre ells, lapropietat territorial de les seves terres.

Només la força i la pressió de l�opinió pública podenaconseguir que es posi fi a les atrocitats comesescontra els pobles indígenes. El dret sobre les sevesterres és fonamental per a assolir que els poblesindígenes aïllats segueixin existint d�aquí a vintanys.

No es pot tolerar que en ple segle XXI prossegueixiel genocidi indígena.

Indígenes akuntsu, només queden 6 membres deaquesta tribu, després de ser massacrada per els colonsramaders.

Fo

tog

rafi

a: F

ion

a W

allis

/Su

rviv

al

CIES, una vergonyademocràtica

www.sosracisme.org

BREUS

5

SOS Racisme Els Centres d�Internament per apersones estrangeres (CIES) són centres de caràcterno penitenciari on es deté, de manera cautelar opreventiva �en espera de ser expulsats- elsestrangers no pertanyents a la UE que es trobensense papers. El motiu de la detenció i posteriorinternament no és haver comès un delicte �enaquest cas s�aplica el Codi Penal i internament enuna presó- sinó haver comés una falta administrativa.Com per exemple, no haver renovat el DNI o nohaver pagat una multa. A Europa hi ha 280 CIES,un d�ells a la Zona Franca de Barcelona. I des defa molts anys s�està denunciant que al seu interiores vulneren sistemàticament els drets dels internssotmesos a un règim arbitrari, molt més dur que elpenitenciari, sumant en molts casos a aquestarealitat unes pèssimes condicions de salubritat. Tothi així la realitat dels CIES, el que impliquen en unasocietat democràtica en termes d�apartheid jurídici de vulneracions de drets, és molt desconegudaper una gran part de la ciutadania.

Fo

tog

rafi

a: a

rxiu

SO

S R

acis

me-

Cat

alu

nya

El passat 17 de juny es va aprovar la Directiva dela Vergonya, sobre el retorn de personesimmigrades. El text es va aprovar per 369 vots afavor, amb els vots de la majoria delseuroparlamentaris del PSOE, 197 vots en contra i106 abstencions. L�aprovació d�un text com aquestagreuja i legitima la vulneració de Drets Humansque implica per sé l�existència dels CIEs, en unaEuropa que s�erigeix com a defensora dels drets i

les llibertats de les persones. Davant aquestvergonyós pas hem de continuar amb lesmobilitzacions i la denúncia perquè els Estatsmembres no apostin pel racisme institucional i nofacin les transposicions pertinents. I ara més quemai cal continuar denunciant l�existència dels CIESi exigint respecte pels drets humans.

Prou bombes dedispersió

Fundació per la Pau La història es repeteix.Per a bé. Si a finals de la dècada dels 90 s�aprovavaun tractat que prohibia les mines antipersones, ara,deu anys més tard, s�ha aconseguit un nou tractatque prohibirà les bombes de dispersió. A finals delmes de maig, en la Conferència Internacional quees va celebrar a Dublín, més de 100 països vanaprovar per consens el text que se signarà el mesde desembre en una cimera a Oslo. I perquè entrien vigor, només caldrà que el ratifiquin 30 països.L�aprovació d�aquest tractat culmina l�anomenatProcés d�Oslo, una iniciativa impulsada pel governde Noruega a finals del 2006 i que ha aconseguitla implicació d�un centenar d�estats i de més de 200organitzacions de la societat civil d�arreu del món,entre les quals, la Fundació per la Pau.

Les bombes de dispersió són com uns contenidorsque una vegada llançats s�obren i deixen caure dedesenes a centenars de càrregues explosives que,en teoria, han d�explotar a l�arribar a terra. Aquestesmunicions s�escampen per una zona equivalent ala de tres camps de futbol, i no distingeixen entreobjectius civils i militars. A més, els seus efectes esperllonguen en el temps ja que moltes càrreguesno exploten a l�arribar a terra i entre el 5% i el 30%resten actives fins que algú hi topa. La majoria devegades, les seves víctimes són nens i nenes queles agafen, atrets per la seva forma i color.Però, sortosament, a partir de la seva entrada envigor, el nou tractat evitarà que hi hagi noves víctimesde bombes de dispersió en el futur.

www.fundacioperlapau.org

FEINEJANT

6

10 días 'perdidos' en Vallbona de les Monges

yuwg2007@sci-cat.org

Vallbona de les Monges (Lleida) ha sido el lugar donde 21 voluntarios han trabajadodurante 10 días en la recuperación de la línea de defensa del ejército republicanoolvidada durante años bajo tierra. Arturo Ruben Mgua ha sido uno de los participantesdel intercambio con el grupo de SCI Catalunya. En este artículo nos cuenta susvivencias, sensaciones y reflexiones sobre la experiencia.

�Doce días perdidos en medio demontes y colinas, campos de

olivos y campos interminablesde viña, donde ni tan siquiera la

cobertura telefónica llegaba�

Andy y Arturo

Fo

tog

rafí

a: a

rch

ivo

SC

I Cat

alu

nya

Arturo Ruben Mgua En Vallbona de les Monges,comarca de Urgel hemos participado en unintercambio internacional en el marco del grupoYUWG (Youth Unemployed Working Group) delSCI-Catalunya. Antonio, David, Andy y Johnformaban el grupo irlandés, Salvo, �Mimo�, Matildey Enza eran el grupo de Italia. De Francia eranBryan, �Mr. Bean�, y Nabil. Nosotros, el grupocatalán, éramos Ismael, Abril, Alex, Irene y servidor.En cada grupo había un monitor.

Doce días perdidos en medio de montes y colinas,campos de olivos y campos interminables de viña,donde ni tan siquiera la cobertura telefónica llegaba.Residíamos en un pequeño refugio situado en lasentrañas del monasterio cistersiense, ycompartíamos una habitación de literas y dosmíseras duchas para 21 chicos y chicas. ¡Suertede las paredes de piedra que mantenían fresquito

el ambiente!

Nuestro día a día: desayunábamos (había una mesacon comida i podías repetir las veces que querías),después íbamos al trabajo en mountain-bikes através de subidas y bajadas, el primer día hubierontres perdidos y un accidentado. A las órdenes de�Indiana Jones� y de Sonia (arqueóloga) y a ritmode capazo tras capazo y de pico y pala pasábamoslas mañanas. Había un descanso de veinte minutosen el que podíamos comer algo y descansar, yosolía fumarme uno o dos cigarros para despejar elmono.

Después del duro trabajo, al mediodía, volvíamos

de nuevo al pueblo; desierto pueblo. Teníamosmedia hora para ducharnos antes de comer, locurioso es que no había nadie en el pueblo perolas mesas siempre estaban preparadas y el olor dela comida nos llamaba. Las tardes eran una cajade bombones, nunca sabías lo que te iba a tocar,los �masocas� se iban a la piscina a achicharrarse,otros se lo tomaban a lo suave y dormían una hora.Y Antonio se dedicaba a tirar a todo el mundo a lapiscina, desafortunadamente, Andy se cruzó en sucamino en tres ocasiones.¡Chooofff! (Andy nuncafue a la piscina en bañador).

Aprovechábamos las tardes para hacer talleres yconocer de cerca el pueblo, así visitamos la Olivera,cooperativa de vino y aceite, el monasterio y el

FEINEJANT

7

ayuntamiento. Un día viajamos a una base deentrenamiento de los republicanos en Pujalt queestaba a una hora de nuestro pueblo. Yo me dormídurante el trayecto en una mala posición y me entrótortícolis. Después de visitar los búnkeres de laparte baja del campamento subimos a lo más altodonde todo estaba rodeado de plantas, y yo ahícon mi tortícolis y alérgico al polen de las plantasdisfruté de lo lindo.

Grup de voluntaris a l�Ajuntament de Vallbona

Fo

tog

rafí

a: a

rch

ivo

SC

I Cat

alu

nya

Arturo, Andy y Bogna trabajando

Fotografía: archivo SCI Catalunya

Durante la guerra civil se construyó un línea dedefensa (L-2) que atravesaba Catalunya de nortea sur, sin embargo después de la batalla del Ebroel agotamiento psicológico, la falta de armamentoy las numerosas bajas después de tres años deguerra, fueron el motivo de que este punto nuncaentrara en combate. Hace 70 años se levantó conel sudor de los presos franquistas esta línea, cuyotrayecto está repleto de búnkeres y nidos deametralladora, y ahora 21 jóvenes la han sacadode tres metros de profundidad. Encontramos unabotella de medicamentos y una lámpara dequeroseno de los años treinta.

Aunque la población del pueblo consistía tan soloen, un chico de once años, dos chicas de quince,cuatro chicos de veinte y los demás eran gente quepasaban los setenta nos trataron muy bien y nosacogieron sin prejuicios. Nos ganamos a los jóvenescon un partido amistoso, a los asiduos del bar conun hola diario y a los ancianos cuando nos contaronsus experiencias de la guerra. Compartimos tambiénun partido de fútbol no tan amistoso (8-6 porVallbona) y una verbena alocada y festiva. ¡Gracias

vallbonenses!

Entre nosotros nos comunicábamos por señas yhablábamos spanglish, suerte de David, Angela yAlexandra que hacían de traductores. Por las noches

siempre uno de nosotros era la víctima de lasbromas pesadas, ¡si es que el humor no entiendede fronteras!

Fotografía: archivo SCI Catalunya

John, Brian, Andy y David

MAPA MUNDI

8

�Parla-li a qui comprengui les teves paraules�,viatge al camp de refugiats de Tinduf

sahara2007@sci-cat.orgGrup Sàhara El conflicte del Sàhara Occidentalés d�aquells que fa tants anys que duren quela majoria de la gent ja ha oblidat o desconeix.El territori del Sàhara Occidental s�estén al suddel Marroc, a la costa oest d�Àfrica. Té jacimentsde fosfats, petroli i un important banc de pesca.Fins al 1975 van viure sota l�ocupació espanyola.Després, Espanya es va retirar i, a canvi defavors polítics, va deixar la via lliure al Marrocper a la invasió del territori. Més de dues-centesmil persones, sobretot dones i nens, van fugirdels exèrcits marroquins cap a Algèria, paísamic. Es van refugiar com van poder al bell migdel desert més dur del món, la Hamada, mentreels homes lluitaven amb l�exèrcit, el FrentePolisario. Es tal la duresa d�aquest desert, quequan un musulmà li vol desitjar molt de mal aalgú li diu �tan de bo Déu t�enviï a la Hamada.�En aquest cas, va ser la injustícia humana quiels hi va enviar.

Més de 30 anys després, els refugiats encaraesperen. No hi ha cap país que reconegui lasobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidentali un mur de mines, construït amb l�ajut delsEstats-Units voreja tota la frontera. L�ONU haintentat varies vegades que es celebri unreferèndum per decidir l�autonomia del territori,però el Marroc sempre ho ha bloquejat. Lacomunitat europea i els Estats-Units fan la vistagrossa, i ja els hi va bé la ocupació marroquina.Els interessos econòmics manen. Mentrestant,els saharauis refugiats continuen esperantretornar un dia a llur país, i els que es vanquedar a la zona ocupada viuen totalmentreprimits i amagant la seva identitat.

Fotografia: Grup Sàhara SCI Catalunya

Així doncs, dotze voluntaris del Servei CivilInternacional de Catalunya, arribàvem a unade les daires del camp de refugiats, 27 deFebrero, a conèixer aquesta realitat de primeramà. El paisatge que s�obria als nostres ulls eracorprenedor, desolador i magnífic alhora.Casetes de maons rogencs i �haimes� s�estenienenmig del no res. De vegades el sol t�aixafavacom un pes i quan bufava el vent els granetsde sorra se�t ficaven en qualsevol orifici del cos.No em podia imaginar vivint allí el mes de juliolon les temperatures passen dels 50 grausdurant el dia i les nits són glaçades. El primerque vaig pensar és que res no podia sobreviureallí. Res llevat dels saharauis.

Malgrat tot, la gent que hi viu és càlida i ensvan rebre amb els braços oberts. Les duesfamílies saharauis que ens van acollir per dormirens ho van donar tot. Quan veus que gent queno té pràcticament res són capaços de donar-t�ho tot, només per agrair-te d�haver pensat enells i d�anar-los a veure, t�adones que són moltmés rics que tu. Rics en allò que realmentimporta i fa la felicitat: la humanitat, la hospitalitat,

MAPA MUNDI

9

la comunitat.

Durant aquests dies, els joves d�UJSARIO � laorganització de joves saharauis que ens vaacollir- ens van fer conèixer un munt deprojectes, tallers, escoles per la formació idesenvolupament, etcètera. Durant aquests 30anys d�exili, s�han creat centres sanitaris,escoles; una organització admirable. Els joveses formen somiant en un futur retorn a la terrapromesa. I per preparar aquest futur són lesdones les que s�encarreguen de tot. La donasaharaui és admirable. Forta, silenciosa i

Fotografia: Grup Sàhara SCI Catalunya

misteriosa com el desert, resistent com elscamells i imprescindible com l�aigua. Mentre lamajoria dels homes continuen al front, les doneses cuiden de les famílies i de l�organització delscampaments. Mai no oblidaré la imatge d�aquellajove saharaui que ens cantava el seu himnenacional amb llàgrimes als ulls! Les mateixesllàgrimes que ens queien a tots els voluntarisen el moment de les valoracions finals id�acomiadar-nos dels nostres amics del desert.Unes llàgrimes que eren producte d�una barrejade sentiments. Eren llàgrimes de ràbia i deimpotència davant d�aquesta injusta situació,davant de la passivitat de tothom i davant lanostra capacitat tan limitada per fer-hi algunacosa. També eren llàgrimes d�infinit agraïment;i d�incomoditat per tu tenir tant a nivell material

Fotografia: Grup Sàhara SCI Catalunya

i d�altres tan poc. Però mai eren llàgrimes dellàstima, perquè l�última cosa que inspiraaquesta gent tan forta capaç de sobreviure enel desert és llàstima.

També sé que costa d�entendre per aquells queno ho han viscut, i en moments com aquest espalesen els límits del vocabulari per retratar itransmetre emocions intenses. Però em donoper satisfet si us n�arriba ni que sigui una part.

Sé que tots, els dotze, hem après molt delsnostres amics saharauis ,i després d�haver-losconegut tinc la convicció que tornaran aviat alpaís que els han robat. Ara a nosaltres ensqueda la feina més dura per fer: intentar divulgari fer prendre consciència al màxim de gentpossible que injustícies com aquesta sónintolerables en els nostres temps, mitjançantnous projectes per a millorar les condicionsd�aquest poble, i així fer que joves d�altrespaïsos del món puguin conèixer la realitat delsjoves saharwis, i difondre-la.

Un vell proverbi del Sàhara Occidental diu:�Parla-li a qui comprengui les teves paraules.�A mi, m�agrada creure que cada vegada hi hamés gent que les comprèn aquestes paraules,paraules de justícia, paraules d�humanitat.Gràcies a tot el grup de voluntaris, els d�aquí iels d�allà, per fer possible aquesta experiènciaque ens permet somiar en un futur millor pelspobles maltractats i que ens recorda que hi hamolta gent disposada a ajudar.

REFLEXIÓ

10

L�AOD catalana a examen

Eduard Ballester Amb la voluntat de continuarl�estudi que fins l�any 2003 feia Intermón Oxfama Catalunya, la Federació Catalana d�ONG peral Desenvolupament �FCONGD- va encarregarl�elaboració de l�Informe de l�Ajut Oficial alDesenvolupament a Catalunya 2003-2005.L�objectiu principal ha estat realitzar una anàlisiquantitativa i qualitativa de les principalsadministracions implicades en l�AOD catalanadurant aquest període i presentar alguns reptesper al futur.

L�Informe fa una aproximació a la realitat del�AOD catalana i dels seus principals actors(Generalitat de Catalunya, Fons Català deCooperació al Desenvolupament, Diputació deBarcelona i Ajuntament de Barcelona), percopsar les possibles tendències de futur. Perla importància que ha tingut la Generalitat deCatalunya, tant en el desplegament normatiui organitzatiu de la política de cooperació compel seu considerable increment en la participacióde l�AOD catalana, aquesta administració ocupamés de la meitat de la nostra anàlisi.

L�estudi, entre d�altres, constata que la solidaritatreal de les administracions públiques catalanesés menor del que sembla. Tot i ser Catalunyala segona comunitat, per sota de Navarra, al2004, que més fons destina per a cooperacióen volum de recursos en termes relatius, l�AODper càpita (el conjunt de recursos dividit pelnombre d�habitants) mostra que Catalunya ésde les que menys hi inverteix (4,48 euros perpersona davant els 28 euros de Navarra).Respecte a l�AOD de la Generalitat deCatalunya, l�Informe destaca la poca coherència

www.pangea.org/fcongd

Fotografia: arxiu FCONGD

i coordinació entre els departaments que fancooperació. Dels recursos que manega aquestaadministració, un 80% són gestionats perl �Agència Catalana de Cooperació alDesenvolupament -ACCD-, i el 20% restant vabàsicament a l DURSI (Departamentd�Universitat, Recerca i Societat de la Informació-ara d�Innovació, Universitats i Empresa-), alCOPCA (Consorci de Promoció Comercial deCatalunya) i al Departament de Salut.El Govern utilitza també algun instrument perincrementar virtualment el percentatge perarribar-ne al 0,7%. Comptabilitza com a AOD(un 20% del total) el cost de formació del�alumnat procedent de països empobrits queestudia a les universitats catalanes. Aquestsalumnes, però, ni pertanyen a les classes mésdesafavorides d�aquests països, ja que es podencobrir les despeses d�estada i els seus estudis,i, el que és més greu encara, no reben cap ajuteconòmic del Govern.

Els recursos destinats per a cooperació directa

�L�estudi, entre d�altres, constataque la solidaritat real de lesadministracions públiquescatalanes és menor del que

sembla�

REFLEXIÓ

11

no han seguit cap tipus de política pública decol�laboració sanitària entre el Departament deSalut i els homòlegs del Sud sinó accionspuntuals. La FCONGD ha denunciat en diversesocasions la política de Sanitat basada en lacaptació de metges i metgesses de païsosempobrits. En qualsevol cas, entenem que eldèficit de gestió que pateix el nostre sistemasanitari no es pot solucionar amb la disminucióde l�atenció sanitària en aquests països.

Els convenis signats directament entre el Governde Catalunya i diversos organismes

internacionals han augmentat de formaespectacular: de 125.000 � al 2004 a 6.277.767� al 2006, i ho confirmaria la inclusió al Pladirector de cooperació al desenvolupament d�unparàgraf que defensa la instrumentalització delsrecursos de l�AOD per a projecció exterior deCatalunya.

Fotografia: arxiu FCONGD

�el Codi ètic per a les ONGDfederades desaconsella fer de la

cooperació un instrument deprestigi dels estats o de lesadministracions públiques�

Fotografia: arxiu FCONGD

Per contra, el Codi ètic per a les ONGDfederades desaconsella fer de la cooperacióun instrument de prestigi dels estats o de lesadministracions públiques (Capítol 1, apartat2). Els fons per a la projecció exterior deCatalunya no haurien de nodrir-se dels recursosper a la solidaritat.

FEDERACIÓ CATALANA D�ONG PERAL DESENVOLUPAMENT

La Federació és una organització desegon nivell integrada per 87 ONGDfederades. Va ser fundada l'any 1989per entitats que treballaven l'àmbit dela sol idar i tat i la cooperacióinternacional. Des de 1997, la Federaciócompta amb un Codi ètic i de conductad�obligat compliment per a les ONGDfederades.

CULTURA SOCIAL

12

Universitat Lliure d�Estiu, unaalternativa per a la transformaciósocialcomunicacio@sci-cat.orgRedacció SCI Cat La Universitat Lliure d�estiuque es desenvoluparà entre el 15 de juny i el30 de juliol és un projecte que pretén oferir unampli espectre de cursos gratuïts amb l�objectiude crear espais on el pensament escapi elsparàmetres d�homogeneïtzació conseqüènciade la vinculació de les universitats a empresesi institucions.

Inicialment impulsat per l�Ateneu Llibertari deSants i el col�lectiu Negres Tempestes, laUniversitat Lliure d�estiu ha agrupat en les sevesassemblees al llarg del procés de preparacióaltres col�lectius i persones que a títol individualhan treballat per a engegar aquest projecte. Amés, la Universitat Lliure d�Estiu compta ambel suport i treball d�altres col�lectius com CSOALa Teixidora, Teatraviesas, CAL, Kernelpanic,Temps de re-voltes, CSA Can Vies i Espai Obert.

Ateneu Llibertari de SantsFont: www.ateneullibertari.info

CULTURA SOCIAL

13

El col�lectiu Miles de Viviendas, que estavenlocalitzats en un edifici de la Barceloneta queva ser enderrocat, ja havien dut a terme unaexperiència similar amb la Universitat Pirata.Degut a l�enderrocament de la seva seu elprojecte es va veure aturat. Tot i així, va sentarprecedents que han donat els seus fruits en laprimera edició de la Universitat Lliure d�Estiu.

Els cursos que s�oferiran, que són totalmentgratuïts, abarquen temàtiques molt variades.Des de Teatre de l�Oprimit, passant per un nodesobre noves e ines per a t rebal larcooperativament, fins a un taller d�introduccióal clown.

Els espais on es realitzaran les activitats seranel CSA Can Vies, l�Ateneu Llibertari de Sants,l�Espai Obert, CSOA La Teixidora i el CentreSocial de Sants.

Fruit de la necessitat que existeixi un espai enque l�educació no esdevingui adoctrinament ies desenvolupi de forma horitzontal i gratuïtaper tal d�assegurar l�accés de tothom, elsorganitzadors i organitzadores de la UniversitatLliure d�Estiu estan plantejant la continuïtat delprojecte al llarg del curs acadèmic 2008/2009.

CSA Can ViesFont: canvies.barrisants.org/csa.htm

OPINIÓ SOCI

14

Temps d�estiu, temps de camps de treball

Ingrid Danckaerts S�acaba el curs, algunsfan els últims exàmens, els dies comencen aescurçar-se i la festa de Sant Joan dóna labenvinguda al temps d�estiu. Aquí a l�AltEmpordà l�estiu és la temporada de més feina.El turisme floreix els mesos de juliol i agost iaixò s�ha d�aprofitar. És difícil de trobar gentjove que vulgui treballar per res perquè elsdiners de l�estiu ajuden a pagar els estudis, fercoses extres... Dins d�aquest clima trobo moltinteresant d�organitzar un camp de treball acasa meva. L�any passat vam rebre cincvoluntaris durant dues setmanes per ajudar-nos a tirar endavant un festival artístic en unpoble petit de l�Alt Empordà. Una experiènciamolt positiva. A mi sempre m�han agradat elscamps de treball. És una manera diferent dedescobrir el món, de fer amics nous i deconèixer organitzacions culturals, socials,polítiques que treballen per un canvi social.

Un festival artístic potser no és el millor exempled�un camp de treball per una transformaciósocial. Però jo crec que el tema del camp detreball és una eina per fomentar els voluntaris.La manera d�organitzar el camp de treball,l�experiència de viure en grup, de compartiridees i coneixements... són unes altres einesper realitzar els objectius de l�SCI. Per això ésmolt important el rol del coordinador del campde treball. Si és possible, que sigui un voluntariformat per l�SCI, però si no és possible tambépotser un persona que conegui molt bé l�SCI ique és capaç de transmetre els ideals de l�SCI.No estic pensant en unes teories que s�hagind�explicar als voluntaris. L�SCI és una cosa ques�ha de viure; la formació basada en la pràctica.

Com a promotor d�un camp de treball jo enprimer lloc necessito voluntaris per ajudar-me

Participants al camp de treball La Muga Caula

Fotografia: Ingrid Danckaerts

amb unes tasques específiques. En segon llocvull oferir un espai per experimentar amb laconvivència i l�educació per la pau en la pràctica.En tercer lloc el camp de treball per mi és unaalternativa dins de la societat del consumismei dóna la possibilitat de mostrar que treballarper res pot ser una experiència positiva. Peraixò jo trobo molt important la relació amb lacomunitat local. El camp de treball no pot seruna illa o un micro-cosmos dins de la societat.Hem de mostrar a la gent del poble, als alumnesde l�escola local i als visitants del festival quefem alguna cosa extraordinària. Que construïmun altre món!

OPINIÓ SOCI

El racó de la vinyeta

Fotografia: M. Carmen Ramírez

Hugo Manzano

Fo

tog

rafi

a: In

gri

d D

anck

aert

s Epa, és temps de preparar l�arribada delsvoluntaris d�aquest any. Qui vindrà? Arribarantots? Ens fa molta il�lusió de poder organitzarun altre camp de treball i esperem que aquestany tinguem una altra súper experiència ambl�SCI!

DESCRIPCIÓ DEL CAMP LA MUGACAULA (FIGUERES)

Del 7 al 20 de setembre es realitzarà elcamp de treball voluntari al festival LaMuga Caula que es basa principalmenten la poesia i la performance. Es tractade crear un espai d�intercanvi d�ideestant d�artistes locals com d�arreu delmón. Els voluntaris preparanan les salesd�exposicions, tindran cura dels infants,entre d�altres tasques.

15

CULTURA DE PAU - COOPERACIÓ INTERNACIONAL ALDESENVOLUPAMENT - VOLUNTARIAT INTERNACIONAL -JUSTÍCIA SOCIAL - EDUCACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT -EQUITAT - ESPAI D�ESPAIS - IGUALTAT - SOLIDARITAT

Ens trobaràs a:C/ del Carme 95,08001, BarcelonaTel. 93 441 70 79

De dilluns a divendres: de 10 a 13hDilluns, dimecres i divendres: de 15 a 20h

HORARI D'ATENCIÓ AL PÚBLIC

CULTURA DE PAU - COOPERACIÓ INTERNACIONAL ALDESENVOLUPAMENT - VOLUNTARIAT INTERNACIONAL -JUSTÍCIA SOCIAL - EDUCACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT -EQUITAT - ESPAI D�ESPAIS - IGUALTAT - SOLIDARITAT

CULTURA DE PAU - COOPERACIÓ INTERNACIONAL ALDESENVOLUPAMENT - VOLUNTARIAT INTERNACIONAL -JUSTÍCIA SOCIAL - EDUCACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT -EQUITAT - ESPAI D�ESPAIS - IGUALTAT - SOLIDARITAT