C|||| catalunya recerca|||| catalunya recerca

Parcs científics:motors d’innovació a Catalunya

pàg.8

R

nú

m.1

3|

NO

VE

MB

RE

20

06

nú

m.1

3|

NO

VE

MB

RE

20

06

ACTUALITAT

CR 32 CR

El coneixement és la clau de la competitivitat, el desenvolupa-ment i la cohesió social. La universitat, com a principal ins-titució generadora de coneixement, ha d’assumir plenamentun compromís real amb el desenvolupament econòmic i lacreació de riquesa i de benestar social. D’altra banda, és neces-sari establir estratègies i estímuls amb la finalitat d’intensi-

ficar la implicació de les universitats i la recerca en els fenòmens i proble-mes que es generen al seu entorn i, d’aquesta manera, incrementar el seurol com a dinamitzadores del sistema social i econòmic.

El Govern de la Generalitat, conscient d’aquesta realitat i d’aquestes neces-sitats, vetlla per tal que les universitats públiques disposin d’un bon nivell definançament, que contribueixin a garantir la qualitat de les seves funcionsdocents i investigadores, així com a reforçar les dimensions intel·lectuals, cul-turals, socials, científiques, tecnològiques i de recerca universitària.

Una manifestació d’aquesta presa deconsciència i de la tasca que es duu aterme des del Govern és el Pla definançament per a la millora de les uni-versitats públiques catalanes, que elpassat mes d’octubre va ser objecte del’acord signat entre el conseller d’Edu-cació i Universitats, el conseller d’E-conomia i Finances i els rectors de lesset universitats públiques catalanes.

La Llei d’universitats de Catalunya(LUC), aprovada l’any 2003, fixa com aobjectiu un augment dels recursos destinats al finançament ordinari deles universitats d’un 30 % en termes reals, per al període 2004-2010. Aques-ta fita ha estat pràcticament assolida pel Govern en només dos anys imig, car entre els anys 2004 i 2006 s’ha produït un creixement pressu-postari acumulat del 27,3 %. El Pla de finançament acordat va molt mésenllà, puix que implica un augment total del pressupost ordinari, per alreferit període, superior al 50 %. Això permetrà apropar Catalunya a lesràtios de despesa pública per estudiant de l’educació superior pròpiesdels països europeus amb sistemes més forts i consolidats.

D’altra banda, aquest increment del finançament ordinari ve condicio-nat per l’establiment d’uns objectius de millora de la qualitat de la docèn-cia, de rejoveniment de les plantilles, d’impuls decidit de la recerca bàsi-ca i aplicada, d’enfortiment del sistema d’indicadors universitaris, així comde millora de l’eficàcia i l’eficiència en la gestió dels recursos per part deles universitats.

En la mateixa línia, des del Govern impulsem el nou Pla d’infraestruc-tures de recerca, 2007-2011, que té com a objectiu donar continuïtat a lapolítica d’inversions tant en la creació i dotació en equipaments de cen-tres de recerca, com en el finançament d’infraestructures de recerca, aixícom l’accés dels investigadors del nostre país a la utilització de gransequipaments científics.

Estem ben segurs que aquest impuls institucional tindrà els resultats espe-rats tant en l’àmbit de la docència com en el de la recerca universitària.

Joan Manuel del PozoConseller d’Educació i Universitats

EditorialACTUALITATICFO, premi d’excel·lència 2006 • Forum de la Recerca 2006 • Nit de la Recerca Europea • Accions Cat • Apropa’t a la ciència • Xarxa UniBA • Beques de recerca a les empreses • Setmana de la Ciència 3-6

OPINIÓLluís Reales 7

EN PORTADAParcs científics: motors d’innovació a Catalunya 8-10

SPIN-OFFSimpple S.L. 11

CENTRES DE RECERCANous centres 12-13

ENTREVISTARafael Simó 14-15

REPORTATGERere la immortalitat 16-17

GRUPS DE RECERCAGrup de dret privat europeu (UdG)Grup de malherbologia (UdL) 18-19

PREMISPremi FCRIPremi Ramon Margalef 20-21

DESCOBRIMENTSEl DDT encara fa malMecanismes cel·lulars en la formació d’òrgansDades genètiques sobre neandertals 22-23

OPINIÓAnna M. Sánchez Granados (AIDIT) 24

CURIOSITATSGalàctica 25

DES DE L’ESTRANGERAntònia López-Girona (San Diego) 26-27

HISTÒRIAJoan Puig-Sureda 28-29

LES MENTIDES DE LA CIÈNCIAQuè passa després? 30

INTERNETSelecció de 4 webs 31

S U M A R I

Direcció General de RecercaDepartament d’Educació i UniversitatsVia Laietana, 33, 7a planta08003 BarcelonaTelèfon: 93 552 67 43 Fax: 93 552 67 46Correu electrònic: comunicacio.dursi@gencat.net

Coord.: Ignasi CasanovasDisseny i maquetació: UNAYMEDIA / Xavier PeraltaFoto portada: PTV

ISSN:1695-6303DL: B-3227-2003

ISSN (versió electrònica): 1885-8139DL ( versió electrònica): B-29043-2005

La sessió plenària de la reunió anualde l’Optical Society of America (OSA),reunida a Rochester (Nova York) haconcedit a l’Institut de Ciències Fotò-niques (ICFO) Student Chapter el Pre-mi d’Excel·lència 2006 pels resultatsaconseguits amb la programació de lesseccions i els esforços de difusió delscapítols d’estudiants. Aquest guardó, undels més prestigiosos que pot rebre uncentre de recerca en aquest camp, s’a-fegeix als molts premis individuals queha rebut personal investigador de l’IC-FO des de la seva creació, l’any 2002.

L’Optical Society of America (OSA)va ser fundada l’any 1916 per millorari difondre el coneixement en ciènciesòptiques, pures i aplicades, i promou-re els interessos comuns del perso-nal investigador en problemes òptics,dels dissenyadors i dels usuaris d’a-parells òptics de tota mena, i per afa-vorir la cooperació entre ells. Els seus

objectius són científics, tècnics i for-matius. L’OSA té més de 14.000 mem-bres individuals d’uns 81 països i apro-ximadament el 40 % de les societatsmembres són de fora dels Estats Units.

L’ICFO és una fundació creada perla Generalitat de Catalunya, mitjançantel Departament d’Universitats, Recer-

ca i Societat de la Informació (araDepartament d’Educació i Universi-tats), i per la Universitat Politècnica de Catalunya, per realitzar activitats derecerca bàsica i aplicada i formació, almés alt nivell internacional, a les dife-rents branques de les ciències i les tec-nologies òptiques.

ICFO Student Chapter guanya el Premi d’Excel·lència 2006

EDICIÓ

La Universitat Autònoma de Barcelona(UAB) organitzarà entre el novembre de2006 i el febrer de 2007 el «Fòrum de la Recerca 2006. Investigació i socie-tat», per reflexionar sobre recerca isocietat en diferents entorns: Catalu-nya, Espanya, Europa i els Estats Units.El fòrum proposa també seminarissobre com es percep la recerca a la UABdes de dins i des de fora de la univer-sitat, i tractarà temes com ara el pre-sent i el futur del personal investigadorjove, el cost i el finançament de la recer-ca, les dones investigadores, el paperde la recerca universitària en la socie-tat, els mitjans de comunicació com a

eina de difusió de la recerca, i la rela-ció entre universitat i empresa.

Aquest és el segon any que la UABorganitza el Fòrum de la Recerca, ambla intenció de buscar respostes a lesnoves demandes de la comunitat inves-tigadora en tres àmbits: en l’àmbitcientífic, en les vies de trobada entreles ciències i les humanitats; en l’àm-bit polític, en la implicació de la comu-nitat científica en la presa de deci-sions polítiques en els camps que elsafecten; i en l’àmbit social, en el paperde la recerca en la millora de la com-petitivitat i la qualitat de vida.

La UAB celebra el Fòrum de laRecerca 2006

ICFO

ACTUALITAT

4 CR

Barcelona recrea la història de laciènciaEntre els mesos d’octubre i desembre, laSecretaria d’Universitats i Recerca haposat en marxa «Accions Cat», petitsespectacles de 10 minuts que recreensituacions i personatges històrics rela-cionats amb la ciència. Els espectacles,pensats en clau d’humor, apareixen espon-tàniament entre els vianants en diferentsespais de la ciutat, amb l’objectiu de

fomentar l’associació de la cultura i laciència, però sobretot per incrementar la presència de la ciència en la vida quo-tidiana com una manera d’estimular lacuriositat cap a la cultura científica.

Malgrat aquest to humorístic i els diàlegsficticis que s’hi interpreten, el contingutcientífic i històric, i també el vestuari delspersonatges que hi intervenen, és rigorós.Hi ha 10 espectacles diferents:

Berenguer de Montagut.

Na Francesca de Barcelona.

Cirurgians del segle XVIII.

Einstein.

Narcís de Monturiol.

Enginyeria a l’època romana.

El món de les fàbriques.

Dona i universitat.

La Reial Acadèmia de Matemàtiques

i l’enginyeria militar al segle XVIII.novembre.

1848. El camí de ferro de Barcelona a Mataró.

http://www10.gencat.net/dursi/ca/re/

d_c_carrer.htm

Coincidint amb «L’any de la ciència» aBarcelona (2007), i fins al 31 de juliol,es pot visitar al Palau Robert l’exposi-ció «Apropa’t a la ciència», que preténacostar d’una manera didàctica i atrac-tiva la ciència a la ciutadania i fomen-tar l'interès del jovent cap a la recer-ca. La mostra, que serveix també perdonar a conèixer les directrius i lesprincipals actuacions del Pla de Recer-ca i Innovació de la Generalitat per al2005-2008, està dividida en vuit àmbits:en el primer, dedicat a Pau, l’esque-let de Pieralopithecus catalaunicus defa 13 milions d’anys, es fa una pinze-llada de la teoria de l’evolució i delsseus principals impulsors, Darwin iWallace, així com de l’aportació a laciència d’altres personatges, com araNewton o Curie.

En el segon àmbit es mostren les

aplicacions de la realitat virtual, espe-cialment en persones amb dificultatsper a la comunicació, com les autistes,o amb altres necessitats especials. Eltercer àmbit tracta sobre els trasplan-taments i les importants repercussions

en l’allargament i la millora de les con-dicions de vida dels malalts cada copmés necessaris. El quart aprofundeixen el coneixement de les vacunes i enels principals reptes plantejats en elmón, amb malalties com la malària ola sida. El cinquè àmbit descriu el des-envolupament de la robòtica, les apli-cacions presents i, previsiblement, lesfutures. El sisè ens dóna a conèixer eldesconegut sistema de tractament d’a-liments a altes pressions, que permetconservar-los durant més temps. Elsetè àmbit està dedicat a les energiesrenovables, uns recursos la utilitzaciódels quals sembla cap cop més neces-sari. I finalment, en el darrer àmbit esdestaca el sistema MARES, un innova-dor instrument per investigar l’atrofiamuscular que afecta els astronautes enels vols de llarga durada.

«Apropa’t a la ciència», una exposició per acostar la recerca a la ciutadania

CR 5

La Nit de la Recerca Europeapresenta un joc de coneixementcientífic

A CT U A L I TAT

El proppassat mes de setembre es vapresentar la xarxa UniBA, la primeraplataforma interuniversitària europeaque facilitarà la inversió privada enempreses sorgides de les universitats.Aquesta xarxa, formada per les univer-sitats de Barcelona i Girona, la Univer-sitat Politècnica de Catalunya, la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, i elParc d’Innovació La Salle-URL, posa-rà en contacte els projectes innovadorsque s’estan gestant en aquests centresamb els anomenats business angels(àngels inversors), inversors privatsque els poden oferir finançament, expe-riència i suport empresarial. En aquestsentit, UniBa col·laborarà amb la xar-xa de business angels més gran, envolum d’inversió, dels Estats Units: el

La Nit de la Recerca Europea (Europe-an Researcher’s Night) és una inicia-tiva de la Comissió Europea per popu-laritzar la recerca, conscienciar lasocietat de la importància de la recer-ca com a motor econòmic i de progrés,i fomentar les vocacions científiquesentre la gent jove.

La Nit de la Recerca se celebrasimultàniament a diferents ciutatseuropees el dia 22 de setembre. Lesactivitats que s’hi programen prete-nen reunir, en un ambient distès i lúdic,professionals de la recerca i societatcivil, per desmitificar la concepció eli-tista que en general es té del personalinvestigador i acostar al jovent la cièn-cia i la carrera científica.

Catalunya hi participa per segonany. El conseller d’Educació i Univer-sitats, Joan Manuel del Pozo, va inau-gurar els actes d’aquesta jornada al’Auditori Fòrum de la FNAC-Illa Dia-gonal, on es va presentar el joc cien-tífic Research Your Mind (RYM) - Jugaa la ciència!, cofinançat per la Comis-sió Europea i l'Agència d'Ajuts Univer-

sitaris i de Recerca (AGAUR) encol·laboració amb l'Oficina de l'EspaiEuropeu del Coneixement (OEEC) i enassociació amb l'Institut per l'Ecolo-gia en Àrees Industrials de Polònia.Aquest joc consta de prop de 200 tar-getes amb preguntes relacionadesamb la ciència, cadascuna de les qualsté 4 respostes possibles. Les qüestionsestan dividides en sis àrees temàti-ques, coincidents amb les establertespel 7è Programa Marc de R+D de laUnió Europea.

L'acte festiu de Barcelona es va des-envolupar simultàniament a la locali-tat polonesa de Katowice, i diferentsequips formats per persones estu-diants, científiques, periodistes i empre-saries van jugar-hi, conduïts pel físic iperiodista Tomàs Molina. El joc s’haconcebut com un instrument educatiui lúdic de promoció de la ciència als cen-tres educatius i alhora accessible peral conjunt de la ciutadania mitjançantun versió en línia (www.gencat.net/agaur/rym/joc). En paper, s’ha editat enversions en català, anglès i polonès.

Keiretsu Forum. Aquesta col·laboraciópermetrà que projectes empresarialsd’universitats catalanes puguin serrebuts i que al mateix temps puguinrebre business angels de Silicon Valleyo San Francisco.

L’objectiu d'UniBA és promoure i difondre el concepte de business angeli convertir-se en un referent europeu.Mitjançant actes a les universitats i aaltres indrets, UniBA es donarà a conèi-xer al teixit econòmic i empresarialcatalà. També organitzarà trobadesmensuals d’inversors el segon dime-cres de cada mes, al llarg de les qualses presentaran els diversos projectesescollits per un comitè de selecció,format per representants de les univer-sitats, el gestor i els partners, empre-

ses o entitats que facilitaran la difusiód’aquests actes. Els membres partnersactuals són La Caixa, la Cambra deComerç i 22@Barcelona.

La Xarxa UniBA compta també ambel suport institucional dels departa-ments d'Economia i de Treball i Indús-tria de la Generalitat, atès que formapart de la Xarxa d’Inversors Privats delCIDEM.

La Xarxa UniBA atraurà inversióprivada cap a empreses universitàries

SUR

SUR

La comunicació científica a Catalunyacomença a mostrar senyals de canvi. Éscert que els temes de ciència continuentenint una presència residual en el siste-ma comunicatiu català. No hi ha mitjanspotents que parlin específicament de cièn-cia i en els mitjans tradicionals els gransprotagonistes continuen sent les agèn-cies espacials, els investigadors nordame-ricans o asiàtics que publiquen a les revis-tes especialitzades, i algun científic que haagafat notorietat treballant a l’estrangeri ara vol tornar a casa.

P erò tot i així, alguna cosa sembla quees comença a moure en el panora-ma de la comunicació científica a

Catalunya. La constitució del C4, una ini-ciativa de la Fundació Catalana per a laRecerca i la Innovació, va ser un primer pasen la pretensió de contribuir a la irrupcióde la ciència en la cultura popular, inspi-rant i generant impactes per fomentar opi-nió sòlida i esperit crític entre la ciutada-nia. Ja se sap que els començaments –i especialment quan es reuneixen gremisamb interessos tan diferents– tenen unaarrancada lenta, amb avanços i retroces-sos constants. Però els reptes del C4: inte-grar les iniciatives en matèria de comuni-cació científica a Catalunya, i treballar desde la societat del coneixement i amb els ins-truments que esta construint aquesta socie-tat, són prou ambiciosos i engrescadors comper donar les oportunitats que calguin a laseva continuïtat.

Altres iniciatives també estan contri-buint a millorar el paisatge comunicatiu dela ciència a Catalunya. En l’àmbit institu-cional s’han consolidat dos guardons des-tinats a la recerca científica. Per una ban-da, el premi Ramon Margalef, en la sego-na edició, s’ha convertit en un dels premis

internacionals en ecologia i ciènciesambientals més importants, i d’altra ban-da, la incorporació del pensament i de lacultura científica en els Premis Nacionalsde Cultura ja no té volta enrere. També enl’àmbit institucional, la Secretaria d’Univer-sitats i Recerca té engegat un programaespecífic de divulgació científica amb diver-sos projectes en marxa.

Pel que fa a iniciatives pròpiament perio-dístiques, publicacions com ara la revistaMètode de la Universitat de València, larevista electrònica Sostenible, o l’experièn-cia Eureka de revista gratuïta, que ara es dis-tribueix gratuïtament als centres de secun-dària de Catalunya, són algunes de les ale-nades d’aire fresc que han entrat a lacomunicació científica en català.

I finalment, perquè no dir-ho, a BTV estemde celebració. Cinc anys de “Einstein a laplatja”, un programa dedicat íntegrament ala ciència i a la recerca, és una efemèrideque a nosaltres ens omple d’orgull, i unademostració que la ciència interessa quanes disposa dels canals adequats per fer-ho.

No podem tocar campanes, perquè que-da molt a fer, però en la divulgació de la cièn-cia hi ha certa agitació. Quan veus novesmirades que s’acosten a la ciència no pots mésque mantenir l’esperança. Projectes impul-sats amb més ganes que recursos sobreviuen,i això potser vol dir alguna cosa... ,

Lluís Reales Director d’Einstein a la Platja

BTV

OPINIÓ

CR 7

A CT U A L I TAT

6 CR

Les convocatòries 2006 de beques pera la incorporació de personal investi-gador a les empreses han rebut eldoble de sol·licituds que en la convo-catòria de l’any passat. La convocatò-ria FIE, per a estudiants de doctorat,ha rebut 58 sol·licituds, mentre que enla convocatòria postdoctoral Beatriu dePinós n’han rebut 46.

Els ajuts a empreses que tinguinprojectes de recerca i vulguin contrac-tar personal investigador predoctoral

estan adreçats a empreses i entitats delsector empresarial amb seu a Catalu-nya que duguin a terme activitats deR+D. Dels ajuts se’n poden beneficiarles persones matriculades en progra-mes de doctorat que encara no haginfet els 32 crèdits. Els ajuts són per unany, prorrogable a dos més, i tenen unaretribució bruta anual de 20.000 euros.

En el cas del programa Beatriu dePinós, els ajuts postdoctorals sónper fer estades de recerca postdoc-

toral en universitats, centres derecerca o empreses de fora de Cata-lunya i de l’Estat espanyol, i tambéconcedeix ajuts a les entitats situa-des a Catalunya que duguin a termeactivitats de recerca o innovació quefomentin la contractació de personalinvestigador postdoctoral. La duradade les beques o els ajuts és de 2anys, i els ajuts oscil·len entre 19.440i 31.900 euros bruts anuals, segonsla seva modalitat.

La Setmana de la Ciència ha celebratenguany l’onzena edició, entre el 10 iel 19 de novembre, amb l’organitzacióde més de 450 activitats de divulgacióde la ciència per tot Catalunya. La Set-mana de la Ciència és una iniciativa perapropar la ciència a la societat i posar-la a l’abast de tothom. Se celebraanualment, des del 1996, i està orga-nitzada per la Fundació Catalana pera la Recerca i la Innovació (FCRI) i elDepartament d’Educació i Universi-tats de la Generalitat, juntament ambonze universitats catalanes, l’Institutd’Estudis Catalans (IEC), el ConsellSuperior d’Investigacions Científiques(CSIC), el Departament de Cultura dela Generalitat, l’Institut de Cultura deBarcelona (ICUB), i l’Associació Cata-lana de Comunicació Científica (ACCC).També compta amb la participació

d’entitats i associacions relacionadesamb la ciència i la divulgació científi-ca. En l’edició d’aquest any hancol·laborat 148 entitats i s’han fet 140conferències i taules rodones, 91 jor-nades de portes obertes, 85 cursos i tallers, 43 exposicions, i 55 altresactivitats diverses.

Del total de 450 activitats, 348 s’hanfet a les comarques de Barcelona, 54a les de Girona, 31 a les de Tarrago-na, i 24 a les de Lleida. Una de lesaccions més destacades és la celebra-ció, el dia 15 de novembre, del Dia dela Ciència a les Escoles, que inclou dife-rents activitats, com ara l’11è Con-curs de Webs de Ciència, el concursDescobrir l’Europa científica des delmar, visites a laboratoris o xerrades-col·loqui amb científics.

Rebudes el doble de sol·licituds per a beques de recercaa les empreses

La Setmana de la Ciència presentamés de 450 activitats

Noves perspectives per a la comunicació científica

i hi treballaven unes 4.500 persones. Actualment, amb la consti-tució del Biopol (Parc Científic de la Salut a l’Hospitalet de Llo-bregat), seran 17 les estructures de relació entre universitats i cen-tres de recerca i el teixit empresarial, que abasten un ampli ven-tall de disciplines científiques, des de les tecnologies industrialsi les de la informació fins a la salut pública i la biotecnologia, pas-sant pel medi ambient o les humanitats i ciències socials. Sónaquestes:

Parc Científic de Barcelona, Barcelona, www.pcb.ub.es Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, Lleida,www.paeria.es Parc Científic i Tecnològic de la UdG, Girona, www.udg.es/parc Parc d’Innovació La Salle, Barcelona, web.salleurl.edu/parc/ Parc de Negocis de Viladecans, Viladecans (Barcelona), www.aj-viladecans.es Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, Barcelona, www.prbb.es Parc de Recerca de la UAB, Cerdanyola del Vallès (Barcelona),www.uab.esParc Mediterrani de la Tecnologia, Castelldefels (Barcelona),www.pmt.es Parc Tecnològic Barcelona Nord, Barcelona,www.barcelonactiva.es Parc Tecnològic del Camp– Tecnop@rc, Reus (Tarragona),www.tecnoparc.com Parc Tecnològic del Valles, Cerdanyola del Vallès (Barcelona),www.ptv.es Parc Tecnològic de la Catalunya Central, Manresa (Barcelona),www.ptbages.com Parc Tecnològic i Empresarial de Barcelona (PTEB al campus del Besòs), Barcelona Tecnocampus Mataró, Mataró (Barcelona), www.tecnocampus.com Universitat Politècnica de Catalunya, www.upc.es 22@bcn, Barcelona, www.bcn.es/22@bcn Biopol, l’ Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

L a X a r x a d e Tra m p o l i n s Te c n o l ò g i c sUna altra iniciativa per potenciar la innovació tecnològica i la trans-ferència del coneixement generat a les universitats catalanes és laXarxa de Trampolins Tecnològics, creada per la Generalitat, en elmarc del Pla d’Innovació 2001-2004. La Xarxa de Trampolins Tec-nològics és una xarxa d’incubadores universitàries adreçada apotenciar la creació d’empreses de base tecnològica. Estava cons-tituïda inicialment per les incubadores de set institucions univer-sitàries (ESADE, IESE, La Salle-Universitat Ramon Llull, Universi-tat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona, UniversitatAutònoma de Barcelona i Universitat de Girona). Cinc d’aquestesset institucions tenen parcs científics i tecnològics associats i, a més,tenen acords de col·laboració amb altres parcs tecnològics com arael Parc Tecnològic del Vallès.Tots ells estan associats a la Xarxa deParcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT).

8 CR CR 9

Una de les paraules més de moda en l’àmbit de la recerca i lainnovació és la de sinergia. La primera vegada que la sents,per no quedar malament dius que sí i corres a buscar-la alsdiccionaris on, a més, trobes que alguns l’accentuen(sinèrgia) i d’altres, les darreres versions, no (sinergia).Donant per bona aquesta última grafia, podríem dir que lasinergia és l’augment de l’efecte d’una determinada activitatcom a conseqüència de la intervenció de dos o més agents.Resumint, que dos poden més que un. Aquest és l’objectiuque persegueixen els parcs científics i tecnològics: combinarel coneixement generat a les universitats amb la capacitat i la iniciativa empresarial per potenciar-se mútuament.

E ls parcs científics i tecnològics solen estar dissenyats per faci-litar la creació i el creixement d’empreses del sector tercia-ri basades en el coneixement, mitjançant la relació d’aques-

tes amb universitats, centres de recerca i altres institucions d’edu-cació superior. Les característiques d’aquestes associacions hanpermès la creació de diverses modalitats de parcs científics i tec-nològics conegudes amb noms com tecnoparcs, parcs de recerca,bioparcs, technopols, etc.

La cre a ció de l’ X P CATA Catalunya, el gener de 2003 es va presentar la Xarxa de ParcsCientífics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT), que posa en con-tacte els gran espais de producció i transferència científica del país,amb els objectius de col·laborar en la renovació i diversificació del'activitat productiva, tecnològica, econòmica i social de Catalu-nya; actuar coordinadament com a estructura d'intermediació delsistema de ciència, tecnologia i empresa a Catalunya; col·laboraren el desenvolupament dels plans de recerca i d'innovació que espromoguin a Catalunya; i actuar com a motor en el procés de trans-ferència i difusió del coneixement i la tecnologia. L’XPCAT va néi-xer amb la intenció de convertir-se en un actor primordial del sis-

tema de ciència, tecnologia i empresa deCatalunya. En la seva constitució agru-pava 11 parcs científics i tecnològics deCatalunya, la majoria d'ells vinculats auniversitats, i incloïen 58 instituts i cen-tres de recerca, amb 115 grups de recer-ca, a més de 173 empreses i 34 empre-ses derivades (spin-offs). En total supo-saven una inversió superior als 350 M€

Parcs científics: motorsd’innovació a Catalunya

EN PORTADA

E N P O R TA D A

“L’XPCAT té laintenció deconvertir-se en un actorprimordial delsistema catalàde ciència”

Els parcs científics i tecnològics de Catalunya abasten un ventall ampli de disciplines científiques: des de les tecnologiesindustrials i les de la informació fins a la salut pública i labiotecnologia, passant pel medi ambient o les humanitats i ciències socials.

PAR

C T

ECN

OLÒ

GIC

DEL

VAL

LÈS

PAR

C T

ECN

OLÒ

GIC

DEL

VAL

LÈS

XPC

AT

SIMPPLE és una companyia de R+D+i,especialitzada en consultoria, disseny idesenvolupament tecnològic. Va néixer amitjan 2004 com a empresa derivada de la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb lafinalitat de proporcionar avantatges com-petitius als sectors productius i a l'Admi-nistració mitjançant l’ús innovador i trans-versal de la tecnologia. L’empresa estàorganitzada en dos departaments: elDepartament de R+D i el Departamentd’Innovació i Projectes.

E l Departament de R+D desenvolupaproductes tecnològics innovadorsper al sector productiu i l’Administra-

ció. Actualment hi treballen un doctor i unenginyer informàtic, i s’espera que a partirdel gener de 2007 s’hi incorporin dos nousdoctors. Els projectes del Departament d’In-novació i Projectes estan orientats al dissenyi l’optimització de processos i productesquímics, al disseny d’equips i processos, aldesenvolupament de programari avançat ia mida, a la bioenginyeria i a una sèrie deserveis personalitzats que permeten, engeneral, avaluar i millorar objectivament elcomportament ambiental de tot tipus de pro-ductes i processos industrials, inclosos elsde gestió de residus.

El mercat de SIMPPLE és molt divers: desd’empreses del sector químic i afins (petro-química, plàstics, farmàcia, química fina,etc.), fins a empreses del sector energètici de servei, de distribució i logística, mediam-biental i de seguretat, i administracionslocals, autonòmiques i estatals. En defini-tiva, totes aquelles empreses o organis-mes capaços de fer possible els mateixos

objectius de SIMPPLE: transformar la socie-tat de serveis en què es basa l’economiaactual en una societat amb un fort teixitd’empreses tecnològiques.

El creixement de SIMPPLE, SL, ha estatprogressiu. L’any 2004 l’equip humà de l’em-presa estava compost per 1 persona; l’any2005 ja hi havia en nòmina 15 persones, iactualment l’equip està compost per 25professionals. El 25 % de l’equip humà tenenel doctorat (en Física, Enginyeria Química,Química, etc.) i l’altre 75 % la llicenciaturao diplomatura (en Enginyeria Química, Infor-màtica, Aeronàutica, Química, Medi Ambient,Administració d’empreses, etc.). Es tractad’un equip pluridisciplinari que destaca perla seva experiència tècnica i investigadora.L’objectiu de SIMPPLE és aprofitar les siner-gies del personal de l’empresa, combinarel coneixement entre les diferents àreesd’expertesa, i desenvolupar productes d’unelevat valor tecnològic innovador. ActualmentSIMPPLE, SL, compta amb 27 socis, 10 delsquals estan implicats a temps complet enel projecte. ,

David CiudadStrategic Planning

SIMPPLE, SL

www.simpple.com

SPIN-OFF

CR 1110 CR

D

El Biopol , l’ últ ima incorporació a la BioregióEl 17 de novembre de 2004 es va presentar el projecte de Bioregiócatalana, una iniciativa per coordinar l’activitat de recerca bàsica i clí-nica, i les empreses que treballen en l’àmbit de la biomedicina i labiotecnologia, amb la finalitat de crear un entorn que afavoreixi la trans-ferència de tecnologia, millori la implantació de les noves tecnolo-gies i la competitivitat industrial, i desenvolupi un sector biomèdic ibiotecnològic dinàmic. L’aposta per aquest sector té com a fonamentuna estructura existent a Catalunya d’institucions fortes generado-res de coneixement: les universitats, els hospitals, els instituts i cen-tres de recerca, els parcs científics i tecnològics, les bioincubadores,les plataformes tecnològiques, i un sector empresarial farmacèuticpotent. Un dels objectius de la Bioregió és l’estímul en la creació debioclústers, conjunts d’empreses i institucions properes geogràfica-ment i vinculades a les ciències de la vida i a la biotecnologia.

En aquest context, l’última incorpo-ració ha estat el Biopol (Parc Científicde la Salut de l’Hospitalet de Llobregat),l’acte de constitució del qual es va ferel proppassat 10 d’octubre. En el con-veni que van signar la consellera deSalut, Marina Geli; el conseller d’Edu-cació i Universitats, Joan Manuel delPozo; el conseller de Treball i Indústria, Jordi Valls; l’alcalde de l’Hos-pitalet de Llobregat, Celestino Corbacho; el rector de la Universi-tat de Barcelona, Màrius Rubiralta; el president de la Comissió Exe-cutiva de la Bioregió de Catalunya, Joan Cornet, i el gerent de l’Ins-titut Català de la Salut, Raimon Belenes, es va acordar promourea l’entorn del projecte Biopol de l’Hospitalet una nova estructura:el Parc Científic de la Salut de l’Hospitalet, i utilitzar el coneixementi l’experiència del Parc Científic de Barcelona (UB) en aquestes estruc-tures per aconseguir la relació entre el sector públic i el privat. ElBiopol de l’Hospitalet de Llobregat està format per l’Hospital Uni-

versitari de Bellvitge (ICS), l’Hospital Duran i Reynals (ICO), el Cam-pus universitari de la Universitat de Barcelona amb les facultats deMedicina, Odontologia, l’Escola d’Infermeria i Podologia, i les clíni-ques odontològica i podològica, l’Institut d’Investigació Biomèdicade Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC),el futur Parc Científic de la Salut de l’Hospitalet de Llobregat, i elParc empresarial de l’Hospitalet de Llobregat, que aplegarà empre-ses dedicades a la producció biomèdica, biotecnològica i a les sevesaplicacions clíniques.

F ina nça me nt públ ic de l’ E sta tL’Estat, mitjançant el Ministeri d‘Educació i Ciència (MEC), inverti-rà 532 milions d’euros en les convocatòries d’ajuts per a R+D enels parcs científics i tecnològics de l’Estat durant l’any 2007, segonsva anunciar el mes passat el secretari d’Estat d’Universitats iRecerca, Miguel Ángel Quintanilla. Segons Quintanilla, “aquestincrement s’emmarca en el creixement global del pressupost delMEC destinat a R+D, que pujarà a 3.081 milions d’euros en el 2007,la qual cosa significa un augment del 27% respecte a l’any anteriori un 107% més que al 2004”. D’aquesta xifra d’inversió, als parcscientífics i tecnològics catalans els corresponen 89 milions d’eu-ros, una xifra similar a la dels darrers anys. El secretari d’Estat vaapuntar que l’objectiu del Ministeri per a tota la legislatura desuperar els 1.000 milions d’euros en inversió per a projectes de recer-ca dels parcs científics i tecnològics se superarà ja el 2007.

Segons les dades del MEC, a la convocatòria del 2006 es van pre-sentar 360 projectes de 57 parcs, en els quals participen 545 empre-ses, i se’n van aprovar 231. Per sectors, la principal inversió es vacentrar en el sector biotecnològic, amb 61,5 milions d’euros, seguitde l’energètic, amb 57,4 milions, i l’agroalimentari amb 39,2. La fac-turació de les empreses situades als parcs científics de l’Estat vaser de 7.949 milions d’euros, un 23% més que l’any anterior. Pelque fa als recursos humans, dels 51.488 treballadors dels parcs,10.140 es dediquen a activitats de recerca i desenvolupament. ,

SIMPPLE S.L.Simplificar l’entrada a la societat tecnològica

“Per al 2007Catalunya rebrà89 M€ del MECper recerca en els parcscientífics”

E N P O R TA D A

Simpple ofereix serveis personalitzatsper millorar el comportament ambientaldels processos industrials.

Un dels objectius de la Bioregió és l’estímul en la creació de bioclústers.

SIM

PP

LE, S

.L.

Qui més qui menys, tothom comença aacceptar que, per als països de l’anome-nat primer món, la recerca constitueix l’e-lement diferencial que els ha de perme-tre créixer econòmicament i millorar elbenestar de la societat. És clar que, comque els resultats no són immediats, lesinversions costa que arribin, perquè topensempre amb altres prioritats i necessitatsque, o bé donen més vots, si es tracta d’in-versió pública, o bé guanys més immediats,si és inversió privada. Els països que araes troben al capdavant de l’economia mun-dial fa anys que ho han entès, i han acon-seguit teixir un entramat sòlid, al voltantde la recerca, que difícilment es veu afec-tat pels vaivens polítics de mires curtes.

A Catalunya, encara que la societatcivil ha demostrat imaginació i sen-tit de la innovació, les dimensions

de la gran majoria d’empreses i l’augmentgradual de les inversions necessàries perfer recerca competitiva han relegat aques-ta activitat a la cua dels interessos empre-sarials. L’Administració ja fa uns quantsanys que ha començat a adonar-se delpaper motor de la recerca, i en els darrerstres anys, l’impuls per crear nous centresde recerca d’alt nivell ha estat evident. Bar-celona i Catalunya van camí de ser, a mésd’una destinació turística de primer ordre,un pol d’atracció per a científics de tot elmón. El Pla de Recerca i Innovació (PRI)2005-2008 ha establert els camps, les direc-trius i les actuacions en matèria de recer-ca per als propers anys. I la creació de cen-tres de recerca en col·laboració amb les uni-versitats, però amb una estructura i unfuncionament més dinàmics, n’és un delseixos. Aquests són els darrers que s’hanposat en funcionament, alguns dels quals,

malgrat ser joves, ja han fet aportacionscientífiques importants, que descrivim enaltres pàgines d’aquest número:

Centre de MedicinaRegenerat iva de Barcelona(CMRB)Ubicat al Parc de Recerca Biomèdica, unagran estructura científica situada al costatde l’Hospital del Mar, té com a missió inves-tigar amb embrions humans congelats iamb cèl·lules embrionàries humanes, ambla finalitat de conèixer els mecanismes dedesenvolupament dels embrions i estudiarels fonaments biològics d’algunes malaltiesdegeneratives. El director és Juan CarlosIzpisúa. Es va constituir el novembre de2004.

Inst i tut de PaleoecologiaHumana i Evolució Social( IPHES)Té com a objectiu estudiar els canvis i lestransformacions de l’evolució i del com-portament humà. Està situat a Tarragona i

el dirigeix l’arqueòleg Eudald Carbonell. Eltreball de camp dels projectes de recercaactuals es desenvolupa en excavacions aAtapuerca, Algèria, baixa Califòrnia, Geòr-gia o Eritrea, entre altres. El centre es vaconstituir el desembre de 2004.

Inst i tut de RecercaBiomèdica de Barcelona(IRB)Encapçala la recerca pública que es fa alParc Científic de Barcelona, situat al cos-tat del camp del Barça. Està dirigit per JoanGuinovart i per Joan Massagué. La recer-ca s’estructura en cinc programes: biolo-gia cel·lular i del desenvolupament, biolo-gia estructural i computacional, medicinamolecular, química i farmacologia mole-cular, i oncologia. Es va constituir l’octu-bre de 2005.

Centre de Recerca enEpidemiologia Ambiental(CREAL)Té com a missió promoure i desenvolupar

CENTRES DE RECERCA

12 CR

els condicionants ambientals que afavorei-xen determinades malalties, com ara lesmalalties respiratòries i el càncer, així comels efectes precoços dels contaminantsambientals en els primers anys de vida.Està situat al Parc de Recerca Biomèdica iel dirigeix Josep Maria Antó. Es va consti-tuir el desembre de 2005.

Inst i tut de Bioenginyeriade Catalunya ( IBEC)Està ubicat al Parc Científic de Barcelona i el dirigeix Josep Anton Planell. Fa recercaen enginyeria biomèdica, en àrees de nano-tecnologia cel·lular i molecular, disseny dedispositius per a la manipulació i el proces-sament de molècules en un xip, i adquisiciói tractament de senyals i imatges biomèdi-ques. Es va constituir el desembre de 2005.

Centre de Recerca en SalutInternacional (CRESIB)Té com a objectiu la recerca i la formacióen l’àmbit de la salut internacional a Cata-lunya (salut i immigració, malalties asso-

ciades a la pobresa, globalització de la saluti malalties, epidèmies, noves malaltiesemergents, etc.). El nucli principal el formeninvestigadors del Centre de Salut Interna-cional de l’Hospital Clínic de Barcelona. Esva constituir el juliol de 2006 i el dirigeixPedro Alonso.

Inst i tut Català de Recercade l’Aigua ( ICRA)Constituït l’octubre de 2006, l’ICRA té perobjecte la recerca en tots els aspectes rela-cionats amb l’aigua com a recurs fonamen-tal, especialment aquells que tenen a veu-re amb un ús racional i els efectes de l’ac-tivitat humana. Està situat a Girona i eldirigeix Victòria Salvadó.

Inst i tut de MedicinaPredict iva i Personal i tzadadel Càncer ( IMPPC)Té com a missió la recerca biomèdica enoncologia, especialment en la medicinapredictiva i personalitzada del càncer. Haestat constituït l’octubre de 2006 i s’ubica-

rà a les instal·lacions de l’Hospital Ger-mans Trias i Pujol de Badalona. El dirigiràManuel Perucho.

Inst i tut Català de Recercadel Patr imoni Cultural( ICRPC)Estarà ubicat a Girona i tindrà com a objec-te aportar elements d’anàlisi sobre l’he-rència històrica i cultural, i sobre les rela-cions socials actuals i futures de la socie-tat catalana. El dirigirà Gabriel Alcalde. Haestat constituït l’octubre de 2006.

Inst i tut Català de Paleontologia ( ICP)La voluntat del Govern de crear un centrede recerca en l’àmbit de la paleontologia,unida a la transferència a la Generalitat del’Institut de Paleontologia Miquel Crusafonthan dut a la creació d’aquest nou centre querepartirà els seus espais entre la UAB iSabadell. El dirigirà Salvador Moyà Solà. Haestat constituït l’octubre de 2006. ,

CR 13

C E N T R E S D E R E C E R C A

Edifici del Parc de RecercaBiomèdica de Barcelona, situat alPasseig Marítim, seu de diferentsgrups i centres de recercabiomèdica.

CERCA, millorar la gestió dels centresEl programa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya), promogut per la Direc-ció General de Recerca de la Generalitat, té com a objectius agrupar, coordi-nar i visibilitzar les activitats dels centres i instituts de recerca creats en elsdarrers anys.L’activitat del CERCA se centra a construir un model de gestió de la recerca quemillori el rendiment de les inversions públiques i privades i n’asseguri el retornen forma de coneixement; assegurar la coordinació interdepartamental de les polí-tiques de recerca que afectin els centres; potenciar la relació dels centres ambles universitats i amb la resta del sistema de recerca; simplificar la relació entreels centres de recerca i la Generalitat; augmentar les sinergies entre centres dedisciplines diferents; donar visibilitat, i aconseguir el màxim impacte de la recer-ca dels centres que en formen part.

Nous centres per a novesambicions

El primer que se m’acut és: què fa un noi com tu en un lloc comaquest?Ho dius perquè sóc aficionat a la muntanya i químic, i treballo enun centre oceanogràfic? Tens raó, sembla contradictori, però no hoés. De fet, l’escoltisme i les sortides a la muntanya van servir perdespertar, de ben jove, la meva passió per la natura, i també pelsreptes. A l’hora d’escollir carrera vaig dubtar entre Biològiques i Quí-miques, però entre la incertesa laboral que tenia Biologia i el fetque la química sempre havia estat un os per mi durant el batxille-rat i em resistia a claudicar, vaig decidir estudiar aquesta última.En acabar em va sortir la possibilitat d’anar a Suècia a fer un doc-torat de Química Analítica sobre l’extracció de metalls preciosos,però això ja s’allunyava massa dels meus interessos ambientalis-tes i vaig decidir trucar a la porta del Departamentde Química Ambiental del Centre d’Investigació i Des-envolupament del CSIC. Allà vaig fer la tesi amb JoanGrimalt i Joan Albaigès, i vaig treballar becat en unprojecte sobre els compostos de sofre i el transportde partícules contaminants de terra cap a mar. Des-prés d’una estada a Norwich (Anglaterra), vaig pro-

var sort al CMIMA, que llavors estava al Passeig Joan de Borbó on,sortosament, em van acceptar, i més endavant vaig guanyar-hi unaplaça de científic titular fent feina en contacte directe amb la natu-ra i de biogeoquímica, és a dir, la perfecta fusió dels meus interes-sos personals i professionals.

En què consisteix ara la teva recerca?Estudio el cicle del sofre a totes les escales, des del nivell molecu-lar fins al nivell planetari. El sofre en forma de sulfat és una de lessals més abundants als oceans. Aquestes sals, en ser assimiladesi descompostes pel plàncton es transformen en un gas, el dimetilsulfur (DMS), que és el causant de l’olor de marisc que fa el mar irepresenta la principal aportació natural de sofre a l’atmosfera. A

més és el responsable de condensar les gotes d’aiguaperquè arribin a formar núvols. Les dues preguntesque hi havia obertes des dels anys seixanta eren: comés que els continents no acaben sent deficitaris en sofresi són la font principal de sals de sofre del mar? I d’onsurten, enmig de l’oceà, les partícules que calen per con-densar l’aigua i formar un núvol?

I ara, què en sabem?Sabem també que els processos de producció de DMS al mar sónmés complexos del que ens imaginàvem. Per exemple, en elsúltims deu anys hem anat descobrint que les algues són les que,bàsicament, assimilen el sofre de les sals sulfat i el converteixenen una forma orgànica utilitzada per bacteris i protozous, de mane-ra semblant a com ho fan a terra les plan-tes, els bacteris i els fongs. Només el pocsofre que no aprofita ningú s’escapa cap al’aire en forma de DMS. Aquest any hem des-cobert que fins i tot moltes algues aprofi-ten el sofre orgànic que han produït lesseves veïnes i s’estalvien així haver d’assi-milar-lo de les sals. Això fa variar els càl-culs de disponibilitat de sofre als oceans quehi havia fins ara. Justament aquest ha estatel tema de l’article que acabem de publicara Science, juntament amb la Maria Vila-Cos-ta i Josep Maria Gasol.

I saber aquests detalls, de què pot servir?Doncs ens pot ajudar molt a preveure elcomportament de l’ecosistema oceànic endeterminades situacions d’estrès, o simple-ment davant els canvis que es puguin pro-duir com a conseqüència, per exemple, del’escalfament del planeta. Entre altres coseshem vist que la hipòtesi de James Lovelock,el pare de la «teoria Gaia», que atribuïa lapresència del DMS només a la capacitat deles algues d’assimilar el sulfat de les sals, no és del tot certa, i això,tot i que no invalida la seva teoria, sí que té importància a l’hora d’a-nalitzar i preveure la capacitat de regulació atmosfèrica del plànc-ton marí. Estudiar el mateix problema a diferents nivells ens potajudar a entendre el procés global. Amb en Sergio Vallina tenim unarticle en procés de revisió a Science, en el qual mostrem que elsoceans del planeta, independentment de la latitud, temperatura oactivitat biològica, produeixen més DMS quan augmenta la radia-ció solar.

I en condicions extremes, com la dels pols, funcionen igual?La nostra recerca s’ha fet principalment al Mediterrani, a l’AtlànticNord subpolar, al golf de Mèxic i al mar dels Sargassos, peròaquest hivern passat, l’estiu austral, vam ser en una expedició a l’An-tàrtida i vam poder comprovar que el comportament de l’ecosiste-ma pel que fa al sofre no és tan diferent, amb la particularitat quetot passa en un període de temps més curt, amb el desglaç. Ambvista al 2007, aprofitant l’impuls de l’Any Internacional Polar, tenimprevista una expedició a l’Àrtic i l’any següent a l’Antàrtida, on estu-diarem la resposta de les xarxes tròfiques microbianes a les con-

dicions polars i a les partícules contaminants atmosfèriques. Totplegat ens donarà més dades per confirmar, matisar o desmentirla informació que tenim fins ara.

Creus que la recerca oceanogràfica catalana està en un bonnivell internacional?S’han fet molts progressos, sobretot en ecologia marina, en la qual,des de Ramon Margalef, ja hi havia grups investigadors molt forts.En general s’han reduït les distàncies respecte als països més avan-çats, sobretot gràcies a la incorporació de nous mètodes i a la capa-citat de treball del personal investigador. Una prova d’això és que alCMIMA, en uns 16 mesos haurem publicat sis articles a Nature i aScience, i en tenim algun pendent de publicació. Pel que fa a recur-sos estem bastant més lluny. Tenim un dèficit claríssim de gransinfraestructures de laboratori i de vaixells oceanogràfics, però la sortés que, com que la recerca que fem és bona, ens conviden a col·labo-rar en projectes internacionals de recerca i podem aprofitar uns mit-jans que nosaltres no tenim a l’abast. Per exemple, moltes de lesexpedicions que fem a mars polars o a altres mars llunyans són pos-sibles gràcies a aquesta col·laboració amb altres països. ,

ENTREVISTA

«Vaig fer Químiques perquè era un os per mi»

14 CR CR 15

Rafael Simó parla amb entusiasmede la seva feina. Aficionat a lamuntanya, podríem dir que, percamins fora de ruta, va anar a pararal destí que s’havia proposat.Treballa al Centre Mediterranid’Investigacions Marines iAmbientals (CMIMA), un centre delCSIC situat davant la platja de laBarceloneta. Simó estudia el cicle delsofre a la naturalesa, especialmentals ecosistemes oceànics, sobre elqual acaba de publicar un article a la revista Science. D’entrada el temapot semblar avorrit, però després de parlar amb ell t’adones de laimportància del sofre en elfuncionament de la natura i gairebéacabes suplicant-li un lloc com ainvestigador en el seu equip.

E N T R E V I S TA

“El DMS és el responsablede condensarles gotesd’aigua perquèformin núvols”

“Tenim un dèficit claríssimde grans infraestructures delaboratori i de vaixellsoceanogràfic”

sions tampoc no són simètriques, sinó que la cèl·lula que contéel material genètic «vell» presenta una taxa de creixement infe-rior a la cèl·lula «nova», redueix la progènie mitjana que pot pro-duir i augmenta la taxa de mortalitat. Sembla, doncs, que la im-mortalitat és un procés massa costós o impossible en la pràcti-ca en els organismes naturals.

Per Angel Raya, la capacitat d’autorenovació cel·lular de lescèl·lules mare embrionàries té un altre interès: el potencial per obte-nir cèl·lules sanes que puguin substituir cèl·lules malaltes, i tam-bé la possibilitat de comprendre quins són els mecanismes que des-encadenen la formació dels diferents òrgans i teixits durant el des-envolupament embrionari. També pot ajudar a desxifrar aquestesqüestions l’estudi cel·lular d’amfibis urodels, com ara el tritó i l’a-xolot, i peixos teleostis, com el peix zebra, els únics vertebrats capa-ços de regenerar teixits i fins i tot òrgans sencers durant tota la sevavida, encara que no indefinidament.

Els camps potencials d’aplicació clínica de la recerca del CMRBseran aquells en què hi ha pèrdua o degeneració de teixits, com arala medicina cardiovascular, és a dir, per substituir teixits cardíacsmalmesos; en malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer o elParkinson; la degeneració de les articulacions òssies, o en certesmalalties endocrines, com ara la diabetis. Potser no podem somiaren la immortalitat, però sí en un futur en el qual puguem arribar auna vellesa cada cop de més qualitat. ,

CR 17

Des que l’espècie humana és conscient de la sevaexistència i de la seva finitud, ha buscat la manerad’allargar la seva presència en el planeta. Lesreligions han intentat trobar una explicació racional,si més no confortable, a un fenomen inquietant: ladesintegració del cos després de la mort. A l’edatmitjana, els alquimistes buscaven la pedra filosofal,una substància especial capaç no només de produiror, sinó també de guarir malalties i fer possible la immortalitat. Els àrabs anomenaven aquestasubstància al-iksir, i la imaginaven com una polsseca. Però ni el suís Paracels, el més famós delsalquimistes, que va viure al segle XVI, va aconseguirtrobar en els quatre elements dels clàssics (aire,aigua, terra i foc) la substància comuna que, segonsell, seria la medecina universal.

REPORTATGE

Rere la immortalitatLa recerca actual intenta comprendre les causes de l’envelliment

16 CR

fins a causar-ne la mort. Éscert que les cèl·lules tenenmecanismes per compen-sar aquestes alteracions,però aquests mecanismestambé van perdent la sevacapacitat per frenar elsefectes de l’acció dels radi-cals lliures. Les aportacionsexternes d’antioxidants enla dieta, especialment pro-vinents dels vegetals, podenretardar la degradaciócel·lular, però no evitar-la.Les conseqüències de l’en-velliment són ben visibles en l’aparició d’arrugues, taques a la pello determinades inflamacions i malalties, com ara el càncer, la dia-betis, les alteracions cardiovasculars o altres malalties degenera-tives, com l’arteriosclerosi, el Parkinson o l’Alzheimer.

Però a banda dels radicals lliures, hi ha també altres factorsinterns i externs que intervenen en el procés de l’envelliment. Entreels factors externs podríem parlar del tabac, l’alcohol o les dro-gues, les infeccions i les malalties, l’exposició a les radiacions solars,l’excés d’exercici o el sedentarisme, les dietes desequilibrades,la contaminació ambiental, etc. Internament, l’envelliment en elsorganismes pluricel·lulars també és fàcil de veure perquè, excep-te les cèl·lules que produiran els òvuls o els espermatozoides, laresta de cèl·lules envelleixen progressivament. Estudis recents enbacteris que es reprodueixen per divisió binària han demostrat quetambé en aquests organismes aparentment immortals les divi-

R E P O R TATG E

E ls darrers avenços i perspectives de la medicina actual hantornat a posar sobre la taula el tema de la immortalitat: éspossible viure indefinidament?, quin és el límit màxim de

supervivència d’un cos humà? Nosaltres hem anat a preguntar-hoa un dels centres de recerca més capdavanters en biomedicina quehi ha en aquests moments a Catalunya: el Centre de Medicina Rege-nerativa de Barcelona (CMRB), creat mitjançant un conveni decol·laboració científica entre el Departament de Salut de la Gene-ralitat i l’Instituto de Salud Carlos III del Ministeri de Sanitat i Con-sum. Està situat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, unedifici de nova construcció al passeig Marítim, i la seva activitat derecerca s’orienta cap a la medicina regenerativa, és a dir, buscar lamanera de substituir cèl·lules i teixits deteriorats per malalties dege-neratives.

El coordinador científic del CMRB ésAngel Raya. Llicenciat en Medicina idoctor en Fisiologia per la Universitat deValència, va treballar al Laboratori d’Ex-pressió Gènica del Salk Institute forBiological Studies, a Califòrnia, i l’anypassat va arribar a Catalunya mitjançantel programa ICREA. Ara, seguint les

línies de recerca del centre, estudia la pluripotencialitat de lescèl·lules mare i la seva diferenciació en el desenvolupament embrio-nari, és a dir, com i per què els primers grups de cèl·lules que des-prés formaran un individu tenen capacitat per convertir-se en qual-sevol tipus de cèl·lula especialitzada, i què fa que es diferenciïn enun o en un altre tipus de teixit.

Les cèl·lules mare embrionàries tenen les capacitats d’autore-novació i pluripotència il·limitades. Això vol dir que es poden divi-dir indefinidament formant cèl·lules idèntiques, i també que podendiferenciar-se en qualsevol teixit del cos, o en tots ells, així que tro-bin les condicions per fer-ho. Aconseguir que totes les cèl·lules man-tinguessin aquestes propietats significaria entrar realment en la vidaeterna. Però això no sembla possible, ni tampoc no és l’objectiu actualde la ciència. L’envelliment de les cèl·lules té moltes causes i araper ara és impossible mantenir aquesta capacitat il·limitada de rege-neració en cèl·lules diferents de les cèl·lules mare embrionàries.

S’han elaborat diverses teories per explicar el procés de l’enve-lliment, o almenys alguna de les causes. Una de les teories és l’a-nomenada «teoria dels radicals lliures o de l’estrès oxidatiu».Aquesta teoria es basa en el fet que les cèl·lules, davant la presèn-cia d’oxigen, reaccionen creant els «radicals lliures», uns àtoms oxi-dants que, en acumular-se al cos, alteren les funcions cel·lulars

“Les cèl·lulesmare embrionà-ries tenen lescapacitatsd’autoreplicació i de pluripotènciail·limitades”

“Les cèl·lules mare embrionàries ens donen la possibilitat d’entendreels mecanismes de l’organogènesi”

Amfibis urodels, com el tritó i l’exolot són capaços de regenerar teixits i òrgans sencers durant tota la seva vida. A dalt, Àngel Raya, coordinador científic del CMRB.

El CMRB orienta la recerca cap a buscar la manera de substituirteixits deteriorats.

GR

UP

DE

DR

ET P

RIV

AT E

UR

OP

EU (U

DG

)

El grup de recerca de dret privat europeuva ser reconegut l’any 2005 com a grup con-solidat pel Departament d’Educació i Uni-versitats de la Generalitat. L’investigadorprincipal és el catedràtic de dret civil dela Universitat de Girona (UdG), Miquel Mar-tín Casals, i el componen dotze investiga-dors, set dels quals són doctors. Està inte-grat dins l’Observatori de Dret Privat Euro-peu i Comparat, una estructura autònomade recerca interdisciplinària de la UdG, ité com a principals línies de recerca eldret de danys i de la responsabilitat civil,el dret contractual europeu i la modernit-zació del dret de família a Europa.

En el camp del dret de danys, el grupcol·labora amb l’European Group onTort Law, que l’any 2005 va presen-

tar oficialment els Principis europeus de res-ponsabilitat civil, amb l’European Centre ofTort and Insurance Law de Viena —centrede referència en aquesta matèria— i amb

la Research Unit on European Tort Law del’Acadèmia de les Ciències d’Àustria, fruit de la qual s’han publicat obres col·lectives dedret europeu de la responsabilitat entre el2002 i el 2006. A més, coordina el projecteeuropeu Children in Tort Law: Children asvictims and as tortfeasors, finançat per laEuropean Science Foundation, que analit-za les diferències a Europa a l’hora de regu-lar com es poden reparar els danys que elsnens ocasionen i al mateix temps com calprotegir adequadament els infants quanells són les víctimes. Els resultats han estatpublicats el 2006 per l’editorial Springer endos llibres.

En un altre camp, el grup participa en elprojecte Patterns of Legal Change: Liabilityfor Fault (1850-2000), liderat pel Centre ofEuropean Legal Studies de la Universitat deCambridge, que treballa diferents subàre-es: el desenvolupament de la responsabi-litat per culpa, la responsabilitat per produc-tes defectuosos, la reparació dels danys

causats per la circula-ció i altres mitjans detransport terrestre, laresponsabilitat mèdica,la responsabilitat perimmissions i la respon-sabilitat per danys vincu-lats al desenvolupamenttecnològic. En aquestalínia s’ha presentatenguany la tesi d’AlbertRuda González El dañoecológico puro. La res-ponsabilidad civil por eldeterioro del medioambiente.

En l’àmbit del dret contractual europeu,el grup participa en el subprojecte «Data-base group», liderat per l’Institut CharlesDumoulin de la Universitat París XI, i inte-grat dins la Network of Excellence CommonPrinciples of European Contract Law del 6èPrograma marc de recerca de la UE. Aques-ta xarxa té l’encàrrec de la Comissió Euro-pea d’elaborar una proposta de marc comúde referència en dret contractual europeuabans de finals de 2008. L’objectiu del sub-projecte és recopilar, sistematitzar i difon-dre materials jurisprudencials de cada paísper concordar-los amb els principis de dreteuropeu de contractes i contribuir a reflec-tir l’estat del dret vigent amb vista al pro-cés d’harmonització i unificació del dretcontractual a Europa.

En relació amb la modernització del dretde família a Europa, el grup ha treballat ambla Commission on European Family Law, iamb la International Society of Family Law,de les quals Miquel Martín forma part coma expert i vicepresident, respectivament.

Altres línies de recerca del grup són la dedret privat turístic, que ha generat la tesi doc-toral de Josep Maria Bech La responsabi-lidad contractual de los organizadores ylos detallistas de viajes combinados; i la dedret concursal i de societats, liderada perOriol Llebot, catedràtic de dret mercantil ala UdG, i que ha donat lloc a la tesi docto-ral El control del consejo de administraciónmediante la impugnación de sus acuerdos,de Víctor Martínez Mulero. ,

Miquel Martín CasalsFacultat de Dret – UdG

http://civil.udg.es

La presència de males herbes en els sis-temes agrícoles esdevé un dels elementsque més pèrdues econòmiques i costosocasiona en la producció agroalimentària.Si bé és ben conegut el perjudici econòmicque ocasionen en els conreus, no ho éstant el seu comportament biològic, la sevaresposta als mètodes de control i el seupaper ecològic dins els sistemes agrícoles.

E l grup de recerca consolidat de «mal-herbologia» de la Universitat de Llei-da està compost per cinc doctors

del Departament d’Hortofructicultura, Botà-nica i Jardineria; un doctor del Servei deSanitat Vegetal del Departament d’Agricul-tura Ramaderia i Pesca; dos becaris predoc-torals i un investigador Ramon y Cajal. L’ob-jectiu del grup és aprofundir en el coneixe-ment biològic de les males herbes i enl’establiment de bases ecològiques peraconseguir-ne el control integrat.

Una de les línies de treball desenvolupa-da durant els darrers anys ha estat l’estudide poblacions de males herbes de cerealsd’hivern com el margall dret (Lolium rigi-dum), la rosella (Papaver rhoeas) o la rèvo-la (Galium sp.) i, concretament, l’estudi delseu comportament germinatiu, dels factorsque influencien el seu comportament demo-gràfic, les variacions espacials i temporalsd’aquests paràmetres, així com la seva dinà-mica poblacional depenent de diferentsmètodes de control. En aquesta línia, undels aspectes motiu d’un particular interèsés l’estudi de poblacions de males herbesresistents a herbicides, en concret els tre-balls per avaluar la magnitud d’aquest pro-blema en poblacions de L. rigidum o P. rho-eas, la posada a punt de mètodes de detec-ció ràpida mitjançant cultiu in vitro, la

integració de diferents estratègies de con-trol químic, físic o cultural o l’establiment demodels bioeconòmics d’evolució de la pobla-ció a partir del seu comportament biològic.

Així mateix, el grup estudia també elcomportament ecològic de males herbes derecent introducció i que han esdevingutinvasores en els nostres conreus. Per al casde l’Abutilon theophrasti, mala herba abun-dant en camps de panís, s’han estudiat lescauses que faciliten la seva proliferació enel nou hàbitat, els seus atributs biològics il’impacte econòmic que ocasiona. La detec-ció precoç i la previsió de l’expansió denoves espècies és motiu de col·laboracióamb el Servei de Sanitat Vegetal del DARP.

L’interès creixent en la preservació de labiodiversitat dels ecosistemes agrícoles ensha empès a iniciar una darrera línia derecerca sobre l’estudi, des d’una perspec-

tiva ecològica, del paper de les males her-bes en els agrosistemes. D’una banda, estu-diar la diversitat florística a diferent esca-la: parcel·la, camp, cultiu, paisatge i terri-tori; i de l’altra, en la caracterització delsmarges i conèixer la influència de la sevacomposició i/o maneig en la cadena tròficad’altres éssers vius.

El grup manté convenis amb empreses defitosanitaris i realitza serveis específics entemes de malherbologia, com ara controls dequalitat de la composició de lots comercialsde llavors per a hidrosembra, identificació pre-coç de males herbes en camp, o la deteccióde poblacions resistents a herbicides.,

Dr. Jordi Recasens GuinjuanETSEA. Universitat de Lleida

Responsable del grup de recerca consolidat

de malherbologia

CR 19

GRUPS DE RECERCA

Grup de recerca de dret privat europeu de la Universitat de Girona

Harmonitzant amb la legislacióeuropea

18 CR

Mala herba, sí morGrup de recerca de malherbologia de la Universitat de Lleida

G R U P S D E R E C E R C A

Una de les línies de recerca estudiaestratègies de control de les malesherbes resistents a herbicides.

GR

UP

DE

MAL

HER

BO

LOG

IA (U

DL)

GD

PE-

UdG

El director actual del Centre Nacional deSupercomputació–Barcelona Supercompu-ting Centre, l’entitat que gestiona el super-computador «Mare Nostrum», va rebreel proppassat 17 d’octubre el XVII PremiFCRI, per la seva contribució científica al’arquitectura de computadors i per la tas-ca de desenvolupament i promoció inter-nacional de la supercomputació. Valerova rebre el guardó de mans del consellerd’Educació i Universitats, Joan Manuel delPozo, en un acte que es va fer al Palau dePedralbes.

E l Premi Fundació Catalana per a laRecerca i la Innovació, dotat amb40.000 euros, té com a objectiu pre-

miar l'investigador o la investigadora que,per la seva trajectòria, hagi contribuït adesenvolupar les ciències i la tecnologia

a Catalunya. Amb aquesta edició ja són 33les persones de l’àmbit científic i tecnolò-gic premiades per la Fundació Catalana pera la Recerca i la Innovació.

Mateo Valero Cortés va néixer a Alfamén(Saragossa), el 1952. És enginyer superiorde Telecomunicacions per la UniversitatPolitècnica de Madrid i doctor enginyer deTelecomunicacions per la Universitat Poli-tècnica de Catalunya. Està especialitzat enel camp de l'arquitectura de computadors.Ha dedicat la major part de la seva trajec-tòria a la recerca en supercomputadors i computadors d’altes prestacions, en espe-cial l’organització i el disseny de processa-dors vectorials avançats, processadorssuperescalars i processadors VLIW i SMT.També ha investigat l’optimització de lajerarquia de la memòria; les xarxes d’inter-connexió per a sistemes multiprocessa-

dors; els algoritmes numèrics i les tècni-ques de compilació.

Mateo Valero és director del CentreNacional de Supercomputació–BarcelonaSupercomputing Centre, l’entitat impul-sada pel Ministeri d'Educació i Ciència; laGeneralitat de Catalunya i la UniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC) per gestio-nar el supercomputador «Mare Nostrum»,un dels més potents d’Europa, instal·lat aBarcelona. Abans de dirigir aquest centre,Valero va dirigir el Centre Europeu deParal·lelisme de Barcelona (CEPBA); elCentre de Computació i Comunicacionsde Catalunya (C4) i el CIRI (CEPBA-IBMResearch Institute).

El jurat de la XVII edició del Premi FCRIl’ha format Xavier Testar, director generalde Recerca de la Generalitat; Damià Bar-celó, director de l'Institut d'Investigacions

Químiques i Ambientals (IIQAB-CSIC);Alícia Casals, catedràtica del Depar-tament d'Enginyeria de Sistemes,Automàtica i Informàtica Industrial de la UPC; Ramon Gomis, director deRecerca de l'Hospital Clínic de Barce-lona i Premi FCRI 2005; Miguel ÁngelLagunas, director del Centre Tecno-lògic de Telecomunicacions de Cata-lunya (CTTC) i Premi FCRI 2004; PerePuigdomènech, director de l'Institut deBiologia Molecular de Barcelona(IBMB-CSIC) i Premi FCRI 2000; i MariaTeresa Ortega Monasterio, investiga-dora de l'Institut de Filologia del CSIC.El secretari del jurat ha estat EnricBanda, director de la FCRI. I el presi-dent, Rafael Español, president de laFCRI. ,

PREMIS

Mateo Valero rep el XVII Premi FCRI

20 CR CR 21

P R E M I S

El president de la Societat Ecològica Bri-tànica, John Lawton, ha rebut el PremiRamon Margalef d’Ecologia i CiènciesAmbientals 2006, instituït l’any passat pelGovern de la Generalitat, per reconèixeraquelles persones d’arreu del món ques’han distingit en aquest camp. Aquesta ésla segona edició d’aquest guardó, creatdavant la manca de premis internacionalsdedicats específicament a l’ecologia, itenint-hi en compte les grans aportacionscatalanes, especialment les del científicque dóna nom al premi, Ramon Margalef,un dels ecòlegs més destacats de tots elstemps, que va morir ara fa dos anys.

J ohn Lawton ha contribuït a l’avenç deles ciències ecològiques utilitzant lestècniques més avançades. Ha treba-

llat en àmbits diversos, com ara l’ecologiade poblacions i de comunitats, les interde-pendències i interaccions, la conservació dela biodiversitat, el control biològic de plan-tes i animals i, més recentment, els impac-tes del canvi global sobre comunitats d’or-ganismes i el desenvolupament sostenible.Lawton va ser director fundador del Cen-tre per a la Biologia de la Població, on vaimpulsar el desenvolupament de l’Ecotron,una instal·lació de condicions ambientalscontrolades en la qual s’han fet experi-ments innovadors en l’estudi de la biodiver-sitat, el canvi climàtic, i la dinàmica depoblacions i processos ecosistèmics. Tam-bé va liderar el projecte UE BIODEPTHsobre diversitat a escala continental, nomi-

nat l’any 2001 per al Premi Descartes coma millor projecte de recerca ambiental dela Unió Europea, i va contribuir a establirl’estratègia actual en reserves de paisatgede la Societat Reial per a la Protecció delsOcells de la Gran Bretanya.

El jurat del Premi Ramon Margalef estàpresidit per Josefina Castellví, oceanògra-fa del CSIC, i format per Francisco GarcíaNovo, catedràtic d’ecologia de la Universi-

tat de Sevilla; Robert Barbault, director delDepartament d’Ecologia del Museu Nacio-nal d’Història Natural de París; AnnmariJanson, professora d’ecologia de la Univer-sitat d’Estocolm; Paul de Giorgio, profes-sor del Departament de Ciències Biològi-ques de la Universitat de Quebec; i l’aus-tralià Peter Bridgewater, secretari generaldel Conveni RAMSAR sobre aiguamolls i ausmigratòries. ,

John Lawton guanya el PremiRamon Margalef d’Ecologia i Ciències Ambientals 2006

Lawton és pioner en l’estudi ecològic controlat en grans instal·lacions

El jurat valora la seva tasca investigadora i gestora i la seva sensibilitat empresarial

Mateo Valero està especialitzaten el camp de l’arquitectura de computadors.

John Lawton ha treballatrecentment en els impactes del canvi global sobrecomunitats d’organismes i el desenvolupamentsostenible.

FCR

I

CR 23

Gairebé trenta anys després de prohibir-lo, el DDT, un pesticida molt eficaç peròtambé molt contaminant, que fins i tot s’a-nunciava com a component en algunescolònies pels seus pretesos efectes insec-ticides i anticaspa, continua present alsnostres aliments i al nostre cos. Un estu-di del Centre de Recerca en Epidemiolo-gia Ambiental (CREAL), publicat a la revis-ta American Journal of Epidemiology,assenyala que les concentracions de DDTa la sang en infants estan en correlació ambles capacitats cognitives que desenvolu-pen als quatre anys.

L’ estudi del CREAL va fer un segui-ment de 475 nens i nenes de laRibera d’Ebre, a l’àrea de Flix, i de

Menorca, i va trobar que quan la presènciade DDT al cordó umbilical supera els 20nanograms per mil·límetre de sang, el coe-ficient general d’intel·ligència dels infantsdisminueix en 5,87 punts, en relació ambuna escala de 104. Segons l’estudi, aquestsefectes són encara més grans quan s’ana-litzen les capacitats verbals i de memòria,i la disminució és de 7,87 i 10,86 punts, enescales de 93,89 i 88,93, respectivament. Encanvi, l’estudi conclou que quan les concen-tracions de DDT són inferiors als 20 nano-grams, l’impacte sobre les capacitatsintel·lectuals és nul. Tot i aquestes dades,els investigadors afirmen que la disminu-ció intel·lectual dels infants afectats per lapresència del DDT a la sang no suposa unproblema clínic i aquests se situen encaradins de la normalitat.

El DDT és un insecticida molt eficaç que,a més de ser utilitzat per combatre malal-ties com la malària o el tifus, es va fer ser-vir durant més de trenta anys com a pesti-cida per a l’agricultura. El DDT s’introdueix

a la sang a través dels aliments en dosis moltbaixes, i es va acumulant als teixits en elsòrgans amb més greixos. Per tant, encaraque en els aliments que prenem les concen-tracions de DDT siguin cada vegada més bai-xes, a l’organisme augmenta progressiva-ment, com a conseqüència de la seva acu-mulació i de la dificultat de degradació. El

DDT també és una substància potencialmentcancerígena i capaç d’alterar el sistemahormonal i immunològic. Els investigadorsreclamen que s’incorporin les anàlisis d’a-questes substàncies als controls de salutpública i que la reglamentació sigui mésestricta en l’ús de substàncies químiquespotencialment pernicioses. ,

DESCOBRIMENTS

22 CR

Dos articles publicats a la revista Current Biology confirmenque l’Homo Neanderthalensis, que va viure a Europa fa entre250.000 i 29.000 anys, no va contribuir genèticament a lespoblacions europees actuals i que es va extingir amb l’arri-bada de l’Homo sapiens. Els articles estan basats en treballsen els quals han participat investigadors de les universitatsde Barcelona, Pompeu Fabra, de la Mediterrània de Marse-lla, i de Siena, entre altres institucions.

A questes conclusions s’han extret de l’anàlisi genètica deDNA d’un neandertal italià trobat a la cova de Monte Les-sini, prop de Verona, datat de fa aproximadament 50.000

anys, i d’un neandertal ibèric, d’uns 43.000 anys, trobat a la covade El Sidrón, a Astúries.

Segons l’estudi, es creu que el neandertal ibèric devia estarrelacionat amb poblacions que es van expandir des d’un refugiglacial situat al sud d’Europa, i en canvi el de Monte Lessini estàmés relacionat amb poblacions del Càucas rus. ,

Els científics de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i delCSIC, Véronique Brodu i Jordi Casanova, han aportat noves dadessobre el procés cel·lular de la formació d’òrgans en els éssersvius. El treball, publicat a la revista Genes & Development, s’hafet a partir de l’estudi cel·lular de la mosca de la fruita, Droso-phila melanogaster.

E ls investigadors hanidentificat les molè-cules responsables

dels canvis cel·lulars en laformació de l’òrgan respira-tori, i les han situat en la viad’inici d’altres reaccionsnecessàries per induir elprocés. En l’estudi, que hadurat tres anys, els científicshan combinat tècniquesgenètiques i de biologia cel·lular i han analitzat com un grup decèl·lules epitelials comencen a enfonsar-se i inicien el procés deformació del tub traqueal. Aquest procés es fa de manera coor-dinada i s’han identificat les molècules que ho controlen.

Els resultats d’aquest estudi són una aportació més a la com-prensió de com es formen els éssers vius i del funcionament enels processos normals i en els processos que desencadenenmalalties. Segons els autors de l’estudi, el control de la conduc-ta cel·lular es troba a la base de la nostra biologia i el seu funcio-nament anormal està present en molt processos patològics. Larecerca s’ha fet íntegrament al laboratori de l’IRB, al Parc Cien-tífic de Barcelona. ,

Noves dadesgenètiques sobreels neandertals

Identificatsmecanismescel·lulars en la formaciód’òrgans

D E S C O B R I M E N T S

El DDT encara fa malEl CREAL demostra que aquest contaminant a la sang fa disminuir la intel·ligència dels infants

L’estudi s’ha fetíntegrament a l’Institut de Recerca Biomèdica

Estudis genètics confirmenque no hi va havercontribució neandertal a lespoblacions europees actuals

A l’esquerra Maties Torrent, epidemiòleg de l’IB-Salut-Menorca. A la dretaJordi Sunyer, epidemiòleg de la Unitat de Recerca Respiratòria i Ambiental de l’IMIM i codirector de la Fundació CREAL.

Procés de formació de latràquea en un embrió de lamosca Drosophila.

D’esquerra a dreta, Jaume Bertranpetit (CEXS-UPF) i Carles Lalueza (UB).

IMIM

– O

TRI I

CO

MU

NIC

ACIÓ

IRB

UP

F

No heu pensat mai com caldria que fosalgun objecte que soleu fer servir perquèfos més útil? Potser la majoria de perso-nes ho hem imaginat, però només unsquants s’atreveixen a fer-ho realitat, devegades invertint-hi força diners i sensecap ajut. Els inventors tradicionals —elsdels còmics— tenen fama d’excèntrics,però els reals són persones imaginativesi decidides. Cada any se’n reuneixen unsquants a Vilanova i la Geltrú per donar aconèixer troballes sorprenents.

M és de 150 inventors de l’Estat id’arreu del món es van trobar elproppassat més de setembre a

Vilanova i la Geltrú per presentar més dedos-cents invents. Aquesta va ser la tretze-na edició d’un certamen que s’ha convertitja en cita per a inventors de tot el món. L’ob-jectiu de Galàctica és ser un punt de troba-da entre les propostes creatives i els inver-sors potencials i oferir l’oportunitat de des-envolupar un bon nombre de projectesgràcies a l’augment de visitants professio-nals i al ressò mediàtic que ha aconseguit.

En l’edició d’aquest any, que ha congre-

gat més de 15.000 visitants i 2.000 acredi-tacions professionals, s’han reunit tambéalguns dels invents més destacats de lesdotze edicions precedents. Les principalsnovetats han estat:

Kamter, llit per a cinesiteràpia. La cinesi-teràpia és una forma passiva d’exercici físic.El Kamter fa un moviment rítmic que esti-mula el reg sanguini i limfàtic.

Tecnologia universal per a eradicar la set.Format per circuits que controlen la grave-tat i l’aprofiten com a energia primària entreel nivell més alt d’edifici i la hidrosfera o onsiguin necessàries les aigües netes.

Mesurador de la resistència de les estruc-tures dinàmiques. Permet calcular i infor-mar en temps real sobre les tensions i lesdeformacions de qualsevol estructuradurant la navegació.

La caravana. Es tracta d’un joc didàctic pera infants amb l’objectiu de millorar alhorael coneixement de la geografia i de les nor-mes de circulació.

Sistema de transmissió de dades via ràdioper a vehicles. Mitjà eficaç d’intercomuni-cació entre vehicles en circulació i estacionsbase (policia de trànsit).

Redbox, aula mòbil per a ordinadors por-tàtils. Ideada per a l’entorn universitari,però s’adapta a qualsevol espai. Permettraslladar els ordinadors portàtils necessa-ris per fer una classe amb una autonomiade bateria sense interrupcions.

Volant electrònic de conducció. Especial pera busos i camions, amb sensors de la pres-sió de les mans, senyals lumínics i alarmes.Controla les condicions del conductor i eltemps de conducció.

Motor de pressió submarina. Pot generarenergia, elèctrica o mecànica, sense cremarcap tipus de combustible conegut i sensetransformar energia per cap mitjà conegut.Permet el funcionament de tot tipus d’ar-tefactes elèctrics (per cuinar, calefacció,transport, indústria, il·luminació, etc.) ambgran disponibilitat i baix cost. ,

CURIOSITATS

CR 25

Ningú no discuteix ara que la recerca cien-tífica és la clau per consolidar la compe-titivitat de les economies avançades igarantir el benestar social. Els resultatsde recerca estan a l’abast de la societat,depenent de l’activitat innovadora de lesempreses a l’hora de transformar-los enproductes. Tenim potencial: qualitat cien-tífica i prou titulats ben formats; el repteconsisteix a posar aquesta potència a dis-posició de les empreses, enfortir la capa-citat de generar coneixements científics itècnics, i implantar mecanismes de ges-tió de la innovació que donin lloc a nous pro-ductes, processos o serveis.

L’ investigador és curiós i es plantejauns desafiaments científics orien-tats, o no, als problemes empresa-

rials. Paral·lelament, el sector empresarialha de resoldre problemes tecnològics sen-se disposar de personal especialitzat. Perestimular una R+D privada ambiciosa es faurgent la col·laboració del sector públic i elprivat. Si la recerca i la innovació estandirectament associades a la curiositat, i uninvestigador és un potencial innovador, quèfalla en la relació? La manca d’informació?La planificació i gestió de la recerca i la inno-vació?

S’han d’inventar serveis universitaris quepermetin el contacte entre tècnics en unambient d’interès mutu, com per exemplela certificació de projectes de R+D+i eme-sa per l’AIDIT, una iniciativa universitària pio-nera, que dóna resposta a la necessitat d’u-na avaluació independent i altament quali-ficada dels projectes. L’any 2003, l’Agènciava esdevenir la primera entitat que va ser

reconeguda oficialment. Entenem doncsl’exercici de certificar els projectes de R+D+i,no només per demostrar davant de tercersla naturalesa associada a l’activitat, sinó comuna eina indirecta d’estímul a la transferèn-cia de tecnologia que activa l’aprenentatgei habilita un entorn adequat de coneixe-ment i confiança. Aquest escenari estimu-la un procés natural d’integració d’objectiuspúblics i privats agilitant l’intercanvi deconeixements entre la ciència i la tecnolo-gia i el sector productiu.

El marc d’incentivació fiscal de les acti-vitats de R+D+i empresarials és molt favo-rable per a la contractació de projectes derecerca pública i personal investigador. Ope-rativament, la certificació és útil per reduir

el risc en l’aplicació d’aquests incentius,comporta un canvi de costums cap a la sis-tematització del sistema de gestió de lainnovació, i millora la gestió del coneixement,el control pressupostari i la motivació delpersonal. L’Administració pública i la direc-ció empresarial també utilitzen aquestaavaluació com a referència per a l’adjudica-ció de finançament. En definitiva, aquestsegell d’excel·lència valora la imatge cor-porativa de l’organització. ,

Anna M. Sánchez GranadosDirectora general d’AIDIT

Agència d’Acreditació en Recerca,

Desenvolupament i Innovació Tecnològica

www.e-aidit.com

OPINIÓ

24 CR

La certificació de projectes de R+D+i, eina de foment de la gestió de la recerca Galàctica s’ha convertit en una de les fires

d’invents més importants d’Europa

Enginy i imaginaciófets realitat

AID

IT

Quina ha estat la teva recerca, quins resultats n’has obtingut i quines perspectives té?Vaig fer la tesi doctoral sobre la calmodulina, una proteïna presenten tots els éssers vius, que unida amb el calci i a diferents proteï-nes pot realitzar múltiples funcions.Concretament vaig estudiar el paperd’aquesta proteïna en una de les fasesde l’expressió gènica. De fet, l’estudi dela calmodulina ha estat un dels objec-tius principals de la recerca al Depar-tament de Biologia Cel·lular i Anato-mia Patològica de la Universitat deBarcelona en els darrers anys. El seuconeixement podria aportar dadesimportants en la recerca de teràpiesper a malalties com la fibrosi quística,l’Alzheimer, la leucèmia mieloide o ladiabetis. Ara, a Celgene treballo en eldepartament de Discovery Biology, ondirigeixo un grup petit de tres perso-nes. En el departament estem encar-regats d’identificar noves activitats bio-lògiques importants per a la progres-sió del càncer i dels processosinflamatoris. Celgene és una empre-sa amb més de 700 treballadors, l’ob-jectiu de la qual és precisament larecerca de tractaments eficaços con-tra el càncer i contra els processosinflamatoris. Ha tret al mercat pro-ductes molt utilitzats en el tractamentd’aquestes malalties, com ara el Tha-lomid, Revlimid o Actimid, entre altres.

Quina relació hi ha entre la recercapública i la recerca privada als EUA?Als Estats Units hi ha molta inversió pri-vada en recerca, tant bàsica com apli-cada. Molta recerca pública està finan-çada amb fons privats, i a més hi hamoltes empreses que tenen una basecientífica i tecnològica. Això fa que eltrànsit de personal investigador de larecerca pública a la privada sigui freqüent i relativament fàcil. I mésen el camp de la biomedicina, que ofereix moltes possibilitats denegoci.

T’ha costat adaptar-te a la vida dels EUA? Tot canvi vol el seu període d’adaptació, però com que en el meucas l’anada a Califòrnia, i després la decisió de quedar-m’hi, van

CR 27

Quines han estat les circumstàncies que t’han conduït a la tevafeina actual?Vaig fer la carrera de Biològiques a la Universitat de Barcelona. Durantla carrera sempre vaig tenir clar que m’agradaven la biologiacel·lular i molecular i la genètica. L’enfocament a la facultat es moltteòric, potser perquè es pretén que l’alumne tingui un coneixementgeneral de totes les àrees que comprèn la biologia. I encara quefèiem algunes pràctiques, el contacte amb el laboratori no era sufi-cient com per tenir una idea real del que significa “fer biologia”. Vaser quan vaig començar la tesi, al departament de Biologia Cel·lularde la Facultat de Medicina, quan em vaig apassionar amb això defer ciència. Vaig tenir la sort de ser la primera doctorada de la doc-tora Neus Agell, una professora jove que acabava d’arribar de feruna estada postdoctoral als Estats Units i que s’havia incorporatrecentment al grup del doctor Oriol Bachs. Al laboratori hi treba-llàvem tres grups, que col·laboravemestretament, dirigits per científics joves(Oriol Bachs, Carles Enrich i Neus Agell),que ens aportaven una extensa expe-riència científica adquirida en diferentslaboratoris de Catalunya i de l’estran-

DES DEL’ESTRANGER

26 CR

Antònia López-Girona és un exemple de lapermeabilitat científica entre el sector públic i elsector privat que hi ha als Estats Units, i també ho és de les oportunitats que ofereix aquest paísper a les persones que demostren la seva vàluainvestigadora. Després de fer estades curtes derecerca a Filadèlfia i Zuric, Antònia va arribar al’Institut de recerca Scripps, a San Diego, un delsmés prestigiosos del món en recerca biomèdica,amb la intenció d’estar-s’hi tres anys i tornar a casa. Ara ja porta més d’onze anys treballant aCalifòrnia, i les possibilitats de tornar a Catalunyasón remotes.

D E S D E L’E S T R A N G E R

“Les circums-tàncies perso-nals em van fer quedar a San Diego”

“A Celgeneidentifiquemactivitatsbiològiquesimportants en la progressiódel càncer”

«Vaig veure que per fer carreracientífica havia d’anar al’estranger»

Al laboratori de Paul Russell s’utilitzava l’elutriador,que mitjancant la força centrífuga permetia laseparacio per mida de les cel·lules de llevat enles diferentes fases del cicle cel.lular.

L’equip dellaboratori de PaulRussell el 20 demarc de 2002, el dia abans denéixer la seva filla Ariadna.

ger. Des del principi vaig veure que per tenir una carrera científicad’èxit havia de sortir a l’estranger. La beca de doctorat em va donarl’oportunitat de fer quatre estades curtes en laboratoris dels EstatsUnits i d’Europa. L’experiència va ser molt enriquidora personal-ment i científicament, i una vegada acabada la tesi vaig decidir ferl’estada postdoctoral als Estats Units. Vaig arribar a San Diego el1995, al laboratori del doctor Paul Russell, al Scripps Research Ins-titute. La meva intenció era fer un postdoctorat de tres anys i tor-nar a Barcelona per buscar feina, però les circumstàncies perso-nals em van fer canviar els plans. Vaig conèixer el que ara és el meumarit i vaig decidir allargar la meva estada a San Diego. Desprésdel naixement de la meva filla Ariadna vaig començar a buscar pla-ces científiques a diferents instituts i companyies de biotecnologiade San Diego, i actualment treballo a Celgene, una companyia debiotecnologia dedicada a la investigació del càncer i de malaltiesinflamatòries.

ser voluntàries i desitjades, els problemes d’adaptació han estat moltmenors. Com ja t’he dit, vaig conèixer el meu marit aquí i ara tenimdues filles, l’Ariadna i la Patrícia, que han crescut a San Diego. Totplegat fa que l’adaptació hagi estat un procés natural.

Com veus la recerca a Catalunya des dels EUA? Has pensat tor-nar a Barcelona?Encara que visquem fora, estic en contacte amb la meva família iamb els meus antics amics i companys de feina, i venim de tant entant. Crec que, especialment en recerca biomèdica, estan millorantmolt les coses, i la recerca que es fa ara a Catalunya en aquest campestà a molt bon nivell. S’han creat nous centres de recerca i s’estàapostant fort per la biomedicina. Pel que fa a un possible retorn,quan tens una família al darrera i una vida professional establertaés més difícil plantejar-se canvis. No es pot descartar mai de tor-nar, però ara com ara no veig que, a mig termini, sigui possible. ,

primera vegada a l’Estat una toracoplàs-tia —és a dir, una resecció de costellesper modificar la cavitat toràcica—segons la tècnica de Friedrich. Poctemps abans de la fundació de la Clíni-ca Plató, Joan Puig-Sureda va crearuna petita clínica quirúrgica anomena-da Clinicón que, tot i disposar d’unes instal·lacions deficients —situa-da en un edifici antic— i insuficients —quan una persona operadamoria havien de deixar-la a la sala d’operacions per falta d’espai—,estava sempre desbordada pel gran nombre de pacients que hi acu-dien. Un cop fundada la Clínica Plató, Puig-Sureda es va dedicarpreferentment a la patologia digestiva.

Durant la Guerra Civil, l’Institut Policlínic es va convertir en un hos-pital de ferits de guerra i el doctor Puig-Sureda va haver d’exiliar-se a França una temporada fins que va entrar a la zona de Burgos iva ser destinat al front com a capità metge, feina que el va portar,juntament amb tota la família, a Salamanca, Àvila, Castelló i Pam-plona. Va ser destinat a Barcelona abans d’acabar la guerra, i el 1940es va fer càrrec del Servei de Cirurgia de l’Hospital de Sant Pau.

Joan Puig-Sureda era una persona inquieta i oberta no nomésals avenços mèdics i científics, sinó també a l’actualitat política isocial. El 1903 va intervenir en el I Congrés Universitari Català ambuna ponència sobre servei militar i universitat, en la qual destaca-va la pertorbació que el servei militar comportava per als estudis

universitaris i proposava que les pràctiques es fessin durant les vacan-ces. Al cap d’uns quants anys, el 1922, es va afiliar a Acció Catala-na, una agrupació nacionalista d’intel·lectuals que més endavantes va constituir com a partit polític. Tot i això, i malgrat les peticionsque va rebre de destacats polítics de l’època, Puig-Sureda no va arri-bar mai a intervenir directament en la política. La seva vinculació ifidelitat a Catalunya, però, unida a la seva competència científica,va fer que el 1936 fos elegit president del IX Congrés de Metges deLlengua Catalana, que es va fer a Perpinyà, i el 1953 va donar suport,amb la seva presència, al sopar celebrat amb motiu de l’apariciódel Diccionari català-valencià-balear.

Gran aficionat a Wagner i a Beethoven, va inculcar la curiositat ila sensibilitat als seus quatre fills —tres noies i un noi— però tam-bé l’exigència que ell mateix s’aplicava. La seva família i els seuscompanys de professió el recorden com una persona afectuosa —també amb els pacients— però que sabia guanyar-se el respecte...i l’atenció, especialment dels seus néts, que escoltaven amb inte-rès els contes que l’avi Joan inventava, i la narració dels quals dura-va diversos dies.

Joan Puig-Sureda va morir als 98 anys a la clínica que ell mateixhavia contribuït a fundar. Darrere seu va deixar un llegat científicde primer nivell, una qualitat humana que el doctor Ferran Marto-rell va definir com «una vida exemplar plena de bondat, senzillesai entusiasme» i un esperit innovador que va fer de la medicina cata-lana una de les més avançades de l’Estat. ,

CR 29

J oan Puig-Sureda i Sais va néixer a l’Escala, l’Alt Empordà, el25 de juny de 1880. De ben jove va morir el seu pare, fet queva marcar, sens dubte, la seva futura orientació professional.

Eren temps de precarietat i, encara que les habilitats manuals deljove Joan el decantaven cap a les enginyeries, la necessitat econò-mica i la influència de la seva mare el van decidir a seguir els pas-sos de l’oncle Puig i Sais i estudiar la carrera de medicina a la Uni-versitat de Barcelona, a l’antic Hospital de la Santa Creu. Va tenircom a mestres dos grans cirurgians, Cardenal i Ribas i Ribas, i vacompletar la formació mèdica al costat de l’oncle, que va ser direc-tor de la Policlínica de l’Hospital del Sagrat Cor.

A més d’estudis sobre la diabetis pancreàtica, la influència de laprostatectomia sobre les funcions sexuals, l’anestèsia raquídia deJonnesco i els empelts de pell en antigues úlceres cremades, JoanPuig-Sureda va destacar ben aviat en el terreny de la cirurgia vas-cular. Fou el primer cirurgià a l’Estat que va aplicar amb èxit unatècnica per a la intervenció dels aneurismes arterials de RudolphMatas. Pels seus contemporanis, una deles característiques en les quals desta-cava Puig-Sureda era la rapidesa ambquè feia les intervencions, fet que podriatenir relació amb la seva condició d’am-bidextre. Aquesta qualitat el feia parti-cularment valuós en una època en què

els riscos d’infeccions i de complicacions anestèsiques durant lesoperacions eren molt elevats. A més, a Puig-Sureda el preocupa-ven també els riscos i les complicacions postoperatoris. Ambaquesta finalitat va fer diversos treballs de cirurgia experimental,un fet gairebé extraordinari en la seva època.

El 1911 va guanyar una de les poques places de professor auxi-liar de cirurgia a la Facultat de Medicina de Barcelona, i a l’Hospi-tal Clínic va exercir com a auxiliar d’Antonio Morales i, posterior-ment, de Joaquim Trias, amb qui anys més tard també va compar-tir néts després d’haver-se convertit en consogres. Va fer també per

HISTÒRIA

28 CR

Eren els anys vint a Barcelona. La societat vivia una època de benestar i de progrés. La ciutat jahavia superat els 500.000 habitants i el ferrocarrilmetropolità començava a unir diferents barris. En elcamp de la salut s’havia entrat de ple en la medicinacientífica i s’havia superat la pràctica vitalista, en laqual només es tractaven els símptomes, i la funciódel metge consistia a diagnosticar i fer un pronòsticde la malaltia. Les grans epidèmies provocades per la insalubritat i la falta d’higiene havien estatcontrolades. En aquest context, l’any 1925, cincdestacats metges catalans preocupats per fer unamedicina de qualitat, de nivell universitari i queinclogués assistència, recerca i docència, van crearl’Institut Policlínic Plató, un centre mèdic pioner al’Estat en la medicina d’equip. Un d’aquests metgesva ser el cirurgià Joan Puig-Sureda.

H I S TÒ R I A

Pioner de la medicina en equipJoan Puig-Sureda

Era ambidestre i destacava per la rapidesaamb que feia lesintervencions

Durant laguerra civil vahaver de marxarexiliat a Françadurant unatemporada

Joan Puig-Sureda va destacar ben aviat en el terrenyde la cirurgia vascular.

Joan Puig-Sureda, a l’esquerra, operant un gos, juntament,entre altres, amb els doctors Pi Sunyer i Bellido.

ÀLB

UM

FAM

ILIA

R

Hª

DE

LA C

LÍN

ICA

PLA

TÓ –

RAM

ON

CAS

ARES

I M

ANU

EL D

E FU

ENTE

S

Què passa amb les persones involucradesen una investigació d’integritat científi-ca? Què passa amb la gent que, d’algunamanera, pertany al grup de treball motiude la investigació, però que no té res a veu-re amb suposades dades fraudulentes?Especialment, què passa amb l’alumnatque hi ha en el grup? Com afecta una inves-tigació d’aquest tipus a les seves expec-tatives de futur com a científics?.

F a uns mesos, la revista Science es feiaressò del cas d’un grup d’estudiantspredoctorals de la Universitat de Wis-

consin que treballaven amb els mecanismesde determinació sexual del cuc Canaerorab-ditis elegans. Es van adonar que hi haviaalguna irregularitat en les sol·licituds definançament de la seva supervisora i vandecidir posar el cas en mans de la univer-sitat. Encara que la universitat ha seguit elcas de la manera més pulcra, ells han per-dut tota oportunitat de continuar una carre-ra científica. Dels cinc estudiants, tres handeixat el doctorat i els altres dos l’han con-tinuat en altres universitats, la qual cosaimplica allargar el temps de doctorat.

La mateixa Oficina per a la IntegritatCientífica (l’ORI, de l’Institut Nacional deSalut dels Estats Units) declara que, en elsgrups científics, els acusadors mai noaconsegueixen res de bo d’una declaracióen contra dels seus supervisors. I això quel’ORI depèn del testimoni dels membresdels grups investigats per poder fer lesseves investigacions. En el cas relatat perScience, els alumnes van discutir diversesvegades amb el seu cap la forma erròniaamb què la supervisora havia presentatdiversos experiments en les sol·licitudsde projectes. Davant la impossibilitat d’a-rribar a una solució consensuada van deci-dir presentar el cas a l’administració de launiversitat. Després de fer una primerainvestigació informal la universitat va deci-dir constituir un comitè d’investigació, i va

trobar dades fraudulentes en tres sol·lici-tuds de finançament, incloent les dues quedonaven suport al grup en aquell moment,i que possiblement havien servit per redac-tar tres articles publicats a Molecular Cell,Developmental Biology i Nature Structu-ral and Molecular Biology.

La directora del grup ha negat sempreaquestes acusacions. En aquest moment,dos mesos després del primer contacteamb l’administració de la universitat, la capde grup ha deixat el seu càrrec, els dinersdel projecte han estat retirats, i els sis estu-diants no tenen supervisor del seu projec-te de tesi. Els comitès de doctorat van deci-dir que només un dels sis projectes de doc-torat tenia dades suficients per continuar enun altre laboratori. Un altre estudiant con-tinuarà a la universitat en un nou projecte.Dels quatre restants, només un vol conti-nuar fent un projecte de doctorat fora de Wis-

consin. Els altres tres deixaran la ciència. Que es podria fer en aquestes situacions?

El degà de la Universitat de Wisconsin queva portar el cas va declarar que admiravaaquests estudiants per haver pres una deci-sió que beneficia tota la institució, però vaafirmar que no podia canviar les regles queregulen els títols de doctorat. Ara s’ha ini-ciat una política que almenys asseguri lesbeques dels projectes en curs per als estu-diants de doctorat que es trobin en aques-ta situació. Pels protagonistes de la nostrahistòria, la solució arribarà massa tard. ,

Pablo García de FrutosInstitut d’Investigacions Biomèdiques

de Barcelona (IIBB-CSIC-IDIBAPS)

Science (2006)

Truth and consequences

313:1222-1226.

LES MENTIDES DE LA CIÈNCIA

Què passa després?

30 CR

CONTRIBUIR AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLEWeb del Centre de Investigació, Valoració i Intervenció sobre Ciencia i Tecnología (CIVISCIT)www.civiscit.org

El CIVISCIT és un centre interdisciplinari d’investigació i de formació sobre ciència, tecnologiai educació en la societat de la informació, creat pels grups de recerca Prometheus 21 i Future-Learning de la Universitat de Barcelona, amb l’objectiu de desenvolupar estudis i capacitats decomprensió, valoració i intervenció sobre la ciència i la tecnologia. El centre vol contribuir aldebat sobre el model de societat que es va construint i sobre el paper que hi juguen o hi podenjugar els avenços cientificotecnològics.

CIENTÍFICS QUE HAN DEIXAT PETJAGaleria de personatges científics catalans (IEC)http://www.iecat.net/institucio/seccions/CienciesBiologiques/cientifics/cientifics%20catalans/#

La secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració d’Om-nis Cellula, ha creat aquest web per donar a conèixer totes aquelles persones que han tingutuna aportació destacada al desenvolupament de la ciència a Catalunya. Mercè Durfort coordi-na aquest web, obert a totes les aportacions.

SERVEI DE NOTÍCIES DE LA PREMSA ANGLESAPàgina de notícies de ciència de la Royal Societyhttp://www.royalsoc.ac.uk/news.asp?id=54

Encara que en aquesta secció hi apareixen habitualment webs dissenyats a Catalunya, avui femuna excepció. La pàgina web de la Royal Society té un interessant servei de notícies de ciènciaen el qual apareixen les ressenyes de les principals informacions en l’àmbit científic aparegu-des a la premsa anglesa.

INTERNET

CR 31

ASTRONOMIA AMATEUR DE NIVELL PROFESSIONALWeb de l’Agrupació Astonòmica de Sabadellwww.astrosabadell.org

L’Agrupació Astronòmica de Sabadell és una entitat amateur de recerca i divulgació astronòmi-ca que ha aconseguit un nivell gairebé professional. Durant els més de quaranta-cinc anys defuncionament ha desvetllat nombroses aficions a l’observació celeste i, amb gairebé mil socis,s’ha convertit en l’entitat del seu àmbit amb més socis de l’Estat. Té una moderna seu a Saba-dell, de més de 500 m2, i un recinte per a l’observació astronòmica a la serra del Montsec.

UN

IVER

SITA

T D

E FR

EIB

UR

G

El cuc C. Elegansno sempre dónaels resultatsesperats.

Opinió – Lluís Reales 7

Nous centres per a noves ambicions 12

Reportatge – Rere la immortalitat 16

Premis - Mateo Valero, premi FCRI 2006 20

Curiositats – Galàctica 25

Història – Joan Puig-Sureda 28

pàgs.pàgs.