Parc de la ciutadella(1)
Transcript of Parc de la ciutadella(1)
Noms: Aida Castro, Vanessa García i Miriam Moreno
Data:28/5/20010
Curs:4t ESO A
Durant molts anys va ser l’únic parc de Barcelona, està situat al barri de Ciutat Vella, al triangle comprès entre l’estació de França, l’arc de triomf i la Vila Olímpica, entre el passeig de pujades, el passeig de Picasso i el carrer de Wellington.
Felip V va ordenar la seva construcció per a dominar Barcelona i Catalunya després de la Guerra de Successió.
El Rei Felip V, per mantenir la ciutat i Catalunya sota ferm control, la va manar construir al 1716, aquesta ciutadella, la més gran d'Europa, amb forma d'estrella, de la qual pren el seu nom actual el parc i el barri circumdant de la Ciutadella. Per a la seva construcció i per a l'alliberament de terrenys militars al seu voltant, cara a la ciutat, es decidí enderrocar part del barri de la Ribera, comesa a la qual es forçà els propis veïns, que, juntament amb els operaris contractats, foren traslladats al nou barri de la Barceloneta tres dècades més tard.
Va ser construït als antics terrenys de la fortalesa de la ciutat (d'aquí el seu nom Ciutadella), a imatge i semblança del parc de Luxemburg de París.
El moviment artístic més característic que podem observar a les figures del parc és el barroc, encara que com el parc va ser reconstruït també el podem relacionar amb construccions neoclàssiques com el l’edifici del govern civil.
Però en un inici la ciutadella estava construïda per a realitzar la funció de fortalesa on s’estava el rei en les seves estades a Barcelona. També es feia servir de caserna de l'exèrcit i on es situaven totes les armes.
Diem que pertanyen al Marroc per que s’utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendència a una abundància d'ornamentació en algunes de les estàtues que podem observar al parc.
A iconografia (paraula composta d'icona i graf-descripció-) és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció
En la font podem observar la cascada d’aigua de la
font on trobarem tritons, el carro de l’Aurora amb
dos faunes, genis, la deessa Venus, Neptú, Leda,
Danae, guardians d’or.
Les escales del costat fan simbolitzar que són unes
pinces d’un cranc el cap del qual es troba a dalt de
tot on trobem l’escultura del carro de l’Aurora.
En un inici la cascada no tenia cap escultura però
se les van introduir posteriorment.
Aquesta font es va dur a terme per la exposició
universal de 1888.
Els dracs de la font el que fan allà és de vigilants.
Es tracta de la estàtua que representa el comerç.
Aquesta estàtua representa a la marina ja que el
comerç de la època es duia a terme per mar i
perquè el parc de la ciutadella es troba a la bora
del mar.
Gerro amb nens Monument al general Prim
Gerro amb nens: és una obra de Josep Reynés i
Gurgui. La font esmentada,és remunta al 1882, que
és anterior al propi parc, obert només el 1888 per
tant la font és més vella que el parc.
General prim: l'estàtua és de bronze, va ser
realitzada per Lluís Puiggener entre 1882-87. A la
base del monument hi ha dos relleus que
representen dos escenes de la vida militar de Prim:
la retirada de Mèxic i la presa de Castillejos.
L'escultura va ser destruïda al 1936 i novament
reconstruida al 1948.
Jaume Salvador Fèlix d’Azara
Jaume Salvador:Jaume Salvador va ser un membre d’una família de botànics i va recollir un famós herbolari al segle XVIII, també va impulsar el primer jardí botànic. L’autor d’aquesta obra és Eloi de Tera.
Félix d’Azara: va ser un cartògraf i naturalista aragonès de gran fama que va recórrer part d'Amèrica. L’autor d’aquesta obra és també Eloi de Tera.
LA QUADRIGA DE L’AURORA
La quadriga de l'Aurora, que corona amb les seves
quatre corsers la font dissenyada fa més d'un segle per
Josep Fontseré.
Faetó va voler conduir el seu carruatge. Encara que
Helios va intentar dissuadir-lo, Faetó es va mantenir
inflexible. Quan va arribar el dia, Faetó es va deixar
portar pel pànic i va perdre el control dels cavalls blancs
que tiraven del carro. Primer va girar massa alt, de
manera que la terra es va refredar. Després va baixar
massa, i la vegetació es va assecar i va cremar. Faetó
va convertir accidentalment en desert la major part
d'Àfrica. Finalment, Zeus va ser obligat a intervenir
colpejant el carro desbocat amb un raig per parar-lo, i
Faetó es va ofegar al riu Erídan.
Venus la deesa del amor i la
bellesa neix a causa dels
genitals del deu Ura, tallats pel
seu fill Cronos i desprès
llençats al mar, que li va tallar
durant la Titanomaquia. El mite
explica que els genitals desprès
van ser portats per el pielago
durant molt de temps. Al seu
voltant va sorgir una espuma
blanca i mig d’ella va néixer una
donzella, ja adulta, Venus
El Déu Poseidó va donar al rei Minos un bou
blanc preciós, perquè el sacrifiques en el seu
honor. Minos va quedar bocabadat per la
bellesa del bou fins a tal punt que quan va
arribar el moment de sacrificar-lo no ho va
fer, i en comptes de sacrificar aquell bou, en
va sacrificar un altre. Poseidó enfurismat per
l’engany va fer que la dona de Minos , Pasifae
s’enamorés del animal. I aquesta li va
demanar a Dèdal que li fes una disfressa de
vaca amb la finalitat de consumar l'amor que
sentia per l'animal. Dédal li va dissenyar la
disfressa tan perfecta que fruit de la copula de
Parsifae amb el toro, va néixer el
Minotaure, amb cos d'home amb cap i cua de
bou. Minos abans d'empresonar a Dédal per
tal traïció, li va fer dissenyar un laberint, on
viviria per sempre el Minotaure. El qual
s’alimentaria de carn humana i cada 7 anys se
li havien d'oferir en sacrifici catorze joves
verges, set barons i set dones, amb els quals
el Minotaure sendes el seu apetit.
La Dama del paraigües està dins del
parc de la Ciutadella de Barcelona,
dins del recinte del zoo. És obra de
Joan Roig i Solé, realitzada en 1884
dintre de les grans reformes
urbanístiques que van transformar
aquest recinte amb motiu de
l'Exposició Universal de 1888. Durant
molt de temps va el símbol de la ciutat
i el model de la pròpia neboda del
creador. Representa una dama que
subjecta amb elegància un paraigües
m'entres treu una de les seves mans
per comprovar si plou.
A pocs metres del monument a Carreras
Candi, just al costat de l'antic pati d’armes i
mirant cap el Desconsol es troba una figura
femenina, obra de l’escultor (1886-1957),
discipul de la escola de la Llotja.
El Desconsol, obra del escultor Josep
Llimona és una de las obres mestres
de la escultura modernista catalana.
Es tracta d’una escultura femenina de
mármol que a mida 67 x 76 x 80 cm
realitzada entre 1903 y 1907. L’ artista
aconsegueix que d’una bloc de
marbre, la bella figura d’ una dona
nua . El nom de l’ obra el rep per la
postura que adopta la figura.