PAPI - Creu rojacreuroja.ad/www/wp-content/uploads/2017/05/Dossier... · 2019. 4. 12. · Orificis...

PAPI primers auxilisper a infants

Dossier elaborat pel Centre Nacionalde Formació de la Creu Roja Andorrana

PAPI primers auxilisper a infants

© Creu Roja AndorranaDistribució i disseny de continguts: Creu Roja AndorranaDisseny i maquetació: www.pixelconcepte.comImpressió: Impremta Envalira S.L.ISBN: 97899920-3-083-7DL: AND.103-2016

Creu Roja Andorrana no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en aquest manual, aquestes son responsabilitat del seu autor.

Aquest manual es distribueix únicament amb finalitat informativa.

5Primers auxilis per a infants 5

El Moviment de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja s’esforça per prevenir i alleugerir el patiment de les persones en qualsevol circumstància.

La Creu Roja Andorrana, que tradicionalment col·labora en la millo-ra de la salut i el benestar social de la població amb accions concre-tes en l’àmbit de la prevenció, la formació, la promoció del volunta-riat i l’assistència, ha cregut necessari apropar-se encara més a les persones i, en aquest cas, concretament als nens i nenes del país per facilitar-los l’aprenentatge de primers auxilis bàsics i, en una vessant més humanitària i solidària, apropar-los als col·lectius més vulnerables i mostrar-los les possibilitats de cada ésser humà per millorar la vida d’aquestes persones. Amb aquesta finalitat s’edita aquest manual, que té en compte les necessitats de coneixements i possibilita un aprenentatge de primers auxilis en un interval de temps curt i dins l’activitat escolar. I tot amb la finalitat d’abordar determinades emergències que es poden presentar en situacions quotidianes de la vida i en entorns com poden ser la llar, l’escola, la natura o l’esport.

Des de la Creu Roja Andorrana volem transmetre la importància i la necessitat que totes les persones tinguin els coneixements dels principis, de les normes i de les tècniques de primers auxilis. Per tot això, esdevé molt important que la formació en primers auxilis esti-gui inclosa en la formació de la població en general i, inicialment, en els programes escolars.

Andorra Banc Agrícol Reig SA (ANDBANK), sempre sensible a aquestes necessitats, ha cregut en aquest projecte i ens ha donat tot el seu suport i tota la seva col·laboració per fer-lo realitat. És el nostre desig que aquest manual i la formació que l’acompanya ser-veixin als nostres nens i nenes per esdevenir persones solidàries i compromeses amb el benestar de la nostra societat.

Josep Duró VidalPresident de la Creu Roja Andorrana

7Primers auxilis per a infants

El compromís del grup Andbank amb la societat andorrana va més enllà de l’aportació econòmica: obeeix a una profunda consciència de responsabilitat social i dóna suport a entitats que cooperen amb la població del país per ajudar al seu benestar social.

La responsabilitat social corporativa és un element clau de la cultura d’Andbank. L’entitat manté ferms lligams amb les comunitats amb les quals opera, i hi genera valor mitjançant col·laboracions d’alt retorn per a la societat, com l’organització de conferències forma-tives amb experts sectorials, l’impuls de projectes d’emprenedoria, la contribució a projectes socialment responsables o l’acostament del jovent a valors lligats amb l’esport d’alt nivell, com l’esforç, la tenacitat i la perseverança, valors amb els quals Andbank se sent plenament identificat.

Creiem que un dels indicadors pels quals es mesura el desenvolupa-ment de qualsevol societat és el grau de benestar social. Per aquest motiu, Andbank ofereix tant ajut econòmic com suport professional a les entitats col·laboradores que tenen com a missió prestar l’ajuda ne-cessària a persones amb pocs recursos i dificultats de qualsevol tipus.

En aquest marc s’inscriu l’acord que Andbank ha signat amb la Creu Roja Andorrana i, particularment, amb el programa de «Primers au-xilis per a infants» (PAPI). Es tracta d’un projecte de futur per als infants del Principat, als quals se’ls imparteixen uns cursos de pri-mers auxilis i pautes per seguir davant situacions d’emergència, a fi i efecte de transmetre’ls la importància d’aquests coneixements per esdevenir persones solidàries i compromeses amb la societat.

Manel Cerqueda i Donadeu

8 Primers auxilis per a infants

Objectius

Objectius i continguts

Adquirir els gestos necessaris per preservar la integritat física d’un infant esperant l’arribada dels socors.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT APRENDRE PRIMERS SOCORS?• Per poder detectar un patiment físic i/o emocional.

• Per saber començar a actuar.


Primers auxilis 10

La protecció 11

L’examen 12

L’alerta 13

La víctima s’ofega per un cos estrany 14

La víctima sagna de forma abundant 18

Pèrdua de coneixement 21

Aturada cardíaca 24

Malestar 32

Ferides, cremades i traumatismes 34

Catàstrofes, conductes a tenir particulars 40

La Creu Roja Andorrana 48

9

7 hores lectives.

PAPI – Primers auxilis per a infants.

Avaluació continuada.

DURADA:

TITULACIÓ:

AVALUACIÓ:

Index

10 Primers auxilis per a infants 10

Primers auxilis

ObjectiuIdentificar els principis generals dels primers socors d’ara a unasituació d’urgència.

Definició

Consisteixen a lliurar una ajuda immediata, sigui quina sigui laforma, a qualsevol persona malalta, víctima d’un traumatisme,fins a l’arribada del servei mèdic.

També per donar un suport emocional a aquella persona queté un estrès emocional per haver vist o patit un esdevenimenttraumàtic.

Etapes1. Assegurar el lloc de l’accident i les persones implicades (protegir).2. Examinar la víctima per veure el seu estat (examinar).3. Demanar ajuda (alertar).4. Realitzar els gestos de primers auxilis (socórrer).

Edats1. Nounat: de 0 a 7 dies.2. Nadó: de 7 dies a 1 any.3. Nen: d’1 any a 8 anys.4. Adult: a partir dels 8 anys.

11Primers auxilis per a infants 11

Objectius del mòdulAmb aquesta seqüència aprendreu a:

• Reconèixer un perill.• Evitar un perill per protegir-vos vosaltres, la víctima i les altres persones.• Treure algú d’un perill.

Qui protegir?Hem d’evitar que s’agreugi l’accident:

Hi ha algun perill?

Farem la protecció de:

• Nosaltres.• La víctima.• Les altres persones.

Com protegir• Allunyar el perill de la víctima.• Si no es pot treure el perill, allunyar la víctima de la zona: en cas de perill vital, real, immediat i no controlable.• Davant d’un atac terrorista o una situació de violència,

davant la imposibilitat de suprimir el perill o de retirar la víctima, alertar als socors.

La protecció


Examen

ObjectiuExaminar una víctima amb la finalitat d’apreciar la gravetatdel seu estat i la naturalesa dels gestos de primers socors arealitzar.

Definició

És l’acció que consisteix a compilar la informació sobre elseu estat de salut per posar en pràctica els gestos adaptatsi transmetre les informacions necessàries als socorsespecialitzats.

Conducta que hem de tenir

• Observar de cap a peus i identificar: el sexe, l‘edat aparent,els signes evidents com ara: parla, respira, es mou, sagna...

• Parlar amb la víctima per saber si ens comprèn i com està.En cas que la víctima no respongui, cal donar ordres simplesper veure si les pot fer.

• Preguntar què li passa, què i a on li fa mal... informacions queens donaran a entendre el seu estat.

• Aportar un suport emocional amb una conducta benevolent isense jutjar. Li explicarem què passa i què passarà.

• En tots els casos, cal escoltar la víctima, reconfortar-la idemanar-li que cooperi.

• Aquesta actitud contribueix a l’eficàcia dels gestos de primerssocors eventuals.


L’alerta

Bombers

110Policia

116SUM

118Bombers

112Muntanya

Internacional

Objectius del mòdulAprendre a:• Fer venir els mitjans necessaris perquè ens ajudin.

Transmetre l’alertaMissatge• Número de telèfon.• Què ha passat.• Hi ha perill.• Des d’on truco i on soc (lloc).• Quanta gent hi ha.• Què veieu que tenen.• Què heu fet.• Respondre a les preguntes efectuades pel centre regulador.

Serveis de socorsPolicia.SUM (Servei Urgent Mèdic).Bombers.Muntanya - Internacional.

Conducta que hem de tenir• Aplicar les consignes que ens donin.• Penjar l’últim.


La víctima s’ofegaper un cos estrany

Objectius del mòdulAprendre a:• Identificar l’obstrucció a la gola.• Com ajudar.

Signes• No parla ni crida.• No estossega, ni fa cap so.• Manté la boca oberta.• Mans al coll.


Donem d’un a cinc cops a l’esquena ambel taló de la mà fins que surti l’objecte.

Si els cops a l’esquena no són eficaços

Fem d’una a cinc compressions al’abdomen fins que surti l’objecte:

• Ens posem darrere la víctima.• Posem el puny de la nostra mà a

la boca de l’estómac de la víctima,en posició horitzontal i el dorsmirant amunt.

• Amb l’altra mà a sobre, premeremendins i amunt, d’una a cinc vegades.

OBSTRUCCIÓ TOTALDE LA GOLA


DEMANEUCONSELL MÈDIC

116SUM

En cas d’adult obès o dona embarassadaDesprés d’haver donat fins a cinc cops a l’esquena ineficaçment:

• Posar-nos darrere de la víctima.• Passar els braços per sota de les seves aixelles i envoltar

el seu pit.• Posar el puny sobre la meitat de

l’estèrnum.• Col·locar la segona mà sobre la

primera i pressionar cap a dinsentre una i cinc compressions,deixant relaxar el tòrax.


Desobstrucció en un nadó

1 Obstrucció total de la gola en un nadó

Donem d’un a cinc cops a l’esquena

El nadó ha d’estar ajupitamb el cap inclinat avall.

2

3 Fem d’una a cinccompressions toràciques

Amb dos dits, al mig del pit, a la meitat inferior de l’estèrnum.

Si no és eficaç


En tots els casos parem l’actuació quan:• L’objecte surt.• Hi ha recuperació de la respiració.• Retorn de la paraula, estosegui, plori o cridi.

I sempre es farà un avís mèdic

• En cas que la víctima sigui capaç de parlar, estossegaro respirar, es tractarà d’una obstrucció parcial i la pròpiavíctima és capaç d’extreure l’objecte ella mateixa.Només animem a tossir, la posem en repòs, demanemconsell mèdic.

• Si s’agreuja o deixa de respirar, adaptem la conducta a teniramb una víctima d’obstrucció total.


La víctima sagnade forma abundant

HEM D’IMPEDIR LAPÈRDUA DE SANG PEREVITAR UNA DIFICULTAT

CIRCULATÒRIA

SAGNA?

Objectius del mòdulDavant d’algú que sagna de forma abundant, aprendre a:• Realitzar una compressió directa allà on sagna.

• Escollir el gest i/o la posició més adequats per evitarl’agreujament d’una víctima que sagna pel nas.

DefinicióÉs una pèrdua de sang abundant, visible i prolongada que provéd’una ferida o d’un orifici natural i que no s’atura espontàniament.


Compressió directa IEl socorrista:

• Es protegeix amb uns guants o bossade plàstic impermeable.

• La compressió ha de recobrirtota la ferida.

• Estirar la víctima.

• Mantenir la compressiófins a l’arribada dels socors.

• Alertar el 116.


Compressió directa II

Substituïm la compressió manual amb un tampó

Cal que el tampó:

• Estigui net.

• Cobreixi totalment la zona que sagna.

• Prémer fort.

• La substitució de la compressió és impossible si el lloc que sagna està situat a nivell del coll, del cap,del tòrax o de l’abdomen.

• Garrot davant d’una hemorràgia d’un membre a on la compressió

manual és impossible o ineficaç.

• Alertar el 116.

Orificis naturalsSagna pel nas

• Cal asseure la persona amb el cap endavant i no estirar-la.

• Cal demanar-li de mocar-se vigorosament.

• Tapar el nas amb el polze i l’índex almenys durant 10 minuts.

• Alertar el metge si el nassagna just després d’unacaiguda o d’un cop, no s’aturao es reprodueix, o si la víctimapren medicaments queaugmenten el sagnament.


Vomita o escup sang

• Posicionar la víctima en la posició en què es trobi millor.• Alertar ràpidament els socors al 116.• Aplicar les consignes donades pel metge.• Conservar els vòmits o les escopinades, si és possible.• Vigilar i reconfortar la víctima.

Perd sang d’algun orifici natural• Estirar la víctima.• Alertar el 116.• Aplicar les consignes donades.• Vigilar i reconfortar la víctima.

En cas d’entrar en contacte amb la sang no porteu les mans als ulls, a la boca o al nas, renteu-vos les mans, canvieu-vos de roba, desinfecteu-vos amb un gel hidroalcohòlic i aviseu immediatament si presenteu una feri-da que ha pogut contaminar-se de sang o la sang ens ha donat a la cara.


Pèrdua de coneixement

Objectius del mòdul1. Identificar una víctima que presenta pèrdua de coneixement.2. Mantenir lliures les vies respiratòries.

Definició i riscosDefinició: Una víctima ha perdut el coneixement quan no parla,no es mou quan la sol·licites, però respira amb normalitat.

Perill d’una víctima inconscient:Caiguda de la llengua endarrere.Líquids presents (saliva, sang...)

Conducta a tenir1. Protegir.2. Identificar la pèrdua de coneixement. • Si la persona no respon ni reacciona.3. Cridar “socors” si estem sols.4. Estirar la víctima sobre l’esquena si no ho està.5. Garantir la llibertat de les vies respiratòries. • Bascular el cap i elevar el mentó.6. Apreciar la respiració durant 10 segons màxim: • Amb la galta per sentir l’aire que surt. • Amb l’orella per escoltar soroll de respiració. • Amb els ulls per comprovar que s’aixequi el ventre i/o el pit.7. Posar la víctima de costat.8. Alertar o fer alertar els socors.9. Protegir la víctima del fred, la calor i les intempèries.10. Controlar la víctima fins que arribin els socors. • Vigilar sobretot que la víctima continuï respirant.


Pèrdua de coneixement

1 Si la persona no respon ni es mou i no reacciona és que haperdut la consciència.

3 Per a un nadó és igual,però la basculació del capendarrere és per a quans’arriba a la posició neutra.

Comprobar sirespira màxim durant 10 segons.

2


Posició lateral de seguretat (pls)

1 Preparar la víctima Aixecar el genoll per poder girar2

3 Girar suaument enuna sola vegada 4 Alliberar la mà del socorrista

i obrir la boca de la víctima

5 Posició final Nadó: posar-lo de costat. Es pot fer en els braços del socorrista.

Nen inconscient: fem el mateix que amb un adult.

Dona embarassada: cal girar-la cap al seu costat esquerre per evitar complicacions arran de la compressió d’alguns vasos.

Traumatitzat: en cas de lesió toràcica o en extremitats, si és possible cal girar-lo cap al costat ferit.


Aturada cardíaca


116SUM

Objectius del mòdulObtenir els coneixements necessaris per:

• Realitzar una reanimació cardiopulmonar (RCP) i utilitzaramb tota seguretat un desfibril·lador automàtic extern (DAE).

DefinicióUna persona està en aturada cardíaca quan el funcionament delseu cor no és eficaç. Pot estar totalment aturat o funcionar demanera anàrquica.

Conducta que hem de tenir1. Protegir.2. Identificar la pèrdua de coneixement.3. Cridar “socors” si estem sols.4. Girar la víctima si fos necessari. 5. Assegurar l’alliberament de les vies respiratòries.6. Apreciar la respiració mantenint el mentó aixecat.

Si no sentim cap respiració, cap soroll, ni s’aixeca el pit, la víctima NO RESPIRA.

7. Fer alerta o alertar els socors i demanar un DAE.8. Realitzar la RCP alternant 30 compressions i 2 insuflacions.9. Posar en pràctica el DAE.10. Continuar amb la reanimació fins a l’arribada dels socors.11. Si la víctima torna a respirar normalment, adoptar la conducta a tenir

davant una víctima que ha perdut el coneixement.


Cada minut guanyat en la instauració d’un DAE pot augmentar un 10% les possibilitats de supervivència de la víctima.

Compressió toràcica en un adult• La víctima ha d’estar sobre una superfície plana i dura.• Ens agenollem al costat de la víctima.• Despullem-li el pit si és possible.• Posem el taló de la mà al mig del pit a la meitat inferior de l’estèrnum. (1)• Posem l’altra mà damunt de la primera. (2)• Fem compressions de 6 cm tenint els braços ben verticals

i els colzes bloquejats. (3)• La freqüència és de 100 a 120 compressions per minut.• Relaxem completament el tòrax entre les compressions

1

3

2


Compressió toràcica en un nen (1 a 8 anys)• Posar el taló de la mà sobre

la part baixa de l’estèrnum,un dit per sobre de la base del’estèrnum, aixecant els ditsper no comprimir costelles.

• Fem compressions de 5 centímetres,tot tenint el braç ben recte,sense fer balanceig i els colzesbloquejats.

• La freqüència és de 100 a 120compressions per minut.

• Relaxem completament eltòrax entre les compressions.

Compressió toràcica en un nadó (menys d’1 any)• Col·locarem la punta de dos dits a l’eix de la part baixa de

l’estèrnum, un dit per sobre de la base d’aquest, i aixecaremels dits per no comprimir costelles.

• Fem compressions de 4 centímetres, tot tenint els dits ben rectes.

• La freqüència és de 100 a 120 compressions per minut.

• Relaxem completamentel tòrax entre les compressions.


Boca a boca en adult i nen• Ens agenollem al costat del cap de la víctima.

• Mantenim el cap endarrere.

• Pincem el nas amb els dits de la mà que aguanta el front.

• Obrim la boca fent pinça amb la mà que aguanta el mentó.

• Posem la nostra boca al voltant de la boca de la víctima.

• Insuflem progressivament en 1 segon, fins que el pit es comença a aixecar.

• Ens reincorporarem lleugerament, agafarem aire per fer la segona insuflació.

• Deixem que el pit torni a baixar.

• La durada de les dues no pot superar els 5 segons.


Si en tots els casos el pit de la víctima no s’aixeca, hem de:

• Assegurar-nos que el cap de la víctima està en bona posició iel mentó aixecat.

• Buscarem la presència d’un cos estrany dins la boca.

• Estar segurs que no hi hagi una fuita d’aire quan insuflem.

Boca a boca i nas en nadó• Mantenir el cap del nadó en posició neutra tot aixecant el

mentó amb dos dits.

• El socorrista ha d’envoltar la boca i el nas del nadó amb laseva boca.

• Insuflem progressivament en 1 segon, fins que el pit escomença a aixecar.

• Ens reincorporarem lleugerament, agafarem aire per fer lasegona insuflació.

• Deixem que el pit torni a baixar.

• La durada de les dues no pot superar els 5 segons.


Desfibril·lador automàtic extern

El DSA/DAE és un aparell capaç de:

• Analitzar l’activitat elèctrica del cor de la víctima.

• Reconèixer una eventual anomalia greu del funcionamentdel cor a l’origen de l’aturada cardíaca.

• Efectuar un xoc elèctric o demanar al socorrista de fer-hoa fi de restaurar l’activitat cardíaca normal.

A qui li posarem i per què?El posarem a tota persona víctima d’una aturada cardíaca, jaque permet al cor que funciona de manera anòmala de retrobaruna activitat normal.

On el trobem?Els desfibril·ladors els trobem a molts llocs públics, com aracentres esportius, grans magatzems, cinemes, escoles, etc.


Desfibril·lació automatitzada externa en adult• Posar en marxa el desfibril·lador.

• Seguir les indicacions de l’aparell.

• Col·locar els elèctrodes sobre el pit nu i sec de la víctima i connectar-los si és necessari.

• Mantenir-se a distància de la víctima.

• El DAE anuncia un xoc.

• Assegurar-se que ningú toca la víctima. Cridar “APARTEU-VOS”.

• Deixar que l’aparell efectuï el xoc o prémer el botó per fer el xoc.

• Les maniobres de la RCP s’han d’interrompre el mínim possible.

Desfibril·lació automatitzada externaen nen i nadó• S’han d’utilitzar aparells adaptats, i els elèctrodes es

col·locaran segons el fabricant.

• Si s’utilitza un DAE d’adult en nens i nadons, els elèctrodeshan d’anar un al mig del tòrax i l’altre al mig de l’esquena.


Casos particulars DAE La víctima porta un pegat autoadhesiu medicamentóssobre la zona de col·locació dels elèctrodes

• El socorrista retira el pegat abans de col·locar els elèctrodes.

El socorrista constata una cicatriu amb bony sobre lapell a la zona de col·locació dels elèctrodes

• El socorrista col·loca els elèctrodes de 8 a 10 cm per sotadel bony percebut.

La víctima està estirada sobre una superfície de metall• Desplaçar la víctima.

La víctima està estirada sobre una superfície humida• Desplaçar la víctima cap a una superfície seca.

• L’eficàcia d’una descàrrega elèctrica sobre una víctimaestirada en un terra mullat o en una superfície metàl·licadisminueix. No hi ha cap risc real per al socorrista.

El DAE detecta moviment durant l’anàlisi o el xoc• No es pot tocar la víctima mentre l’aparell l’analitza o mentre

efectua un xoc.

• Si hi ha contacte, verificar la respiració.

Després d’haver connectat i enganxat els elèctrodes,l’aparell demana de “connectar-los”

• El socorrista no interromprà les compressions toràciques.

• Cal verificar si els elèctrodes estan ben connectats.

• Si el problema continua, fem servir els elèctrodes de recanvisi estan disponibles.


Malestar

1 2

3 4

Dolor o mal depanxa intens.

Està coberta de suors i estàpàl·lida. Sensació de fred.

Mal de cap severo visió borrosa.

Dolor intens al pit.

Objectius del mòdulAprendre a identificar els símptomes d’un malestar queimposen una alerta mèdica immediata.

DefinicióÉs una sensació dolorosa que indica que hi ha un desordre delfuncionament de l’organisme. Pot ser repetitiu, progressiu,permanent o fugaç.

Signes de malestarUna persona conscient no es troba bé.Observem els signes


Conducta que cal tenir• Posem en repòs com abans millor.

• Examinar els signes de malestar.• Afluixar la roba.• Demanem.

• Edat. • Durada del malestar. • Si és la primera vegada. • Si pren medicació. • Hospitalitzacions recents.

• Alertem

• Aplicar les consignes donades pel metge.• Tranquil·litzar i vigilar la víctima.

ES PODRÀ AJUDAR A DONAR MEDICACIÓ O TERROSSOS DE SUCRE QUAN EL METGE ENS HO AUTORITZI I EN LA FORMA QUE DIGUI


116SUM

?


Ferides, cremadesi traumatismes

NO EXTREURE CAP COS ESTRANY D’UNA FERIDA PER EVITAR COMPLICACIONS


116SUM

Objectius del mòdulFer els gestos de socors necessaris a una persona que presentauna ferida, una cremada o un traumatisme.

FeridaUna ferida és una lesió de la pell, amb possibles lesions alsteixits que hi ha per sota de la pell.

VALORACIÓ DE LES FERIDES

• Té un sagnament abundant associat.• Pel mecanisme penetrant: objecte tallant,

punxant, clavat, mossegada, projectils...• De la seva localització: tòrax, abdomen, ull...• Del seu aspecte: carn esquinçada, trinxat, esmicolat...

CONDUCTA QUE HEM DE TENIR

Ferides greus

• Col·locar la víctima en posició d’espera.• Protegir-la de la calor o del fred.• Trucar als socors.• Aplicar les consignes.• Vigilar i reconfortar la víctima.


EN CAS DE DUBTE ES CONSIDERARÀ GREU

?

Ferida lleu

Petit tall superficial o esgarrinxada que no estan situats propd’un orifici natural o dels ulls.

Rentar-nos les mans.• Netejar amb aigua i sabó.• Desinfectar amb antisèptic.• Protegir amb una tireta.• Demanar si la persona està al dia de la

vacunació contra el tètanus.• Consultar un metge si no està vacunada

o apareix febre, vermellor, inflamació odolor a la zona.

• Rentar-nos les mans de nou.

CremadaÉs una lesió a la pell, gola, aparell digestiu, causada per la calor,substàncies químiques, electricitat, fricció o radiacions.

VALORACIÓ DE LES CREMADES

Cremades greus

• Una o diverses butllofes més grans que lameitat del palmell de la mà de la víctima.

• Aspecte ennegrit.• Llocs particulars: cara, articulacions, mans,

al costat d’orificis naturals, del coll.• Vermellor estesa de la pell del nen.• Origen elèctric o radiològic.

Cremades lleus• Vermellor de la pell en l’adult.

• Butllofa més petita que lameitat del palmell de la mà.



Retirem la causa de la cremada o la víctima

Refredem immediatament dins els 30 minuts desprésde la cremada

Traiem la roba de la zona

Valorem la gravetat

1

2

3

4


116SUM


Conducta que hem de tenir segons si és:Cremada greu

• Alertar els socors.• Continuar el refredament fins que no faci mal.• Col·locar la víctima en posició d’espera.• Protegir amb un drap net, si es pot.• Vigilar la víctima.

Cremada lleu

• Continuar el refredament fins que no faci mal.• No esclatar mai les butllofes.• Protegir les butllofes amb un apòsit.• Alertar el metge si:

• No està vacunat contra el tètanus. • És un nen o un nadó. • Durant els dies posteriors apareix febre, vermellor, inflamació, dolor.


Casos especialsQuímic:

• Ruixar immediatament i abundantmentfins alertar el servei mèdic.

• Treure la roba mullada pel producteprotegint-nos.

• No fer vomitar o beure, en cas d’ingestió.

• Conservar el pot del producte.

• Demanar consell mèdic al 116.

• Aplicar consignes.

Elèctrica:

• No tocar mai la víctima abans de suprimir el perill.

• Ruixar la zona visible de la cremada amb aigua.

• Alertar els serveis mèdics al 116.


Inhalació:

• Posar en posició semiasseguda.

• Alertar els serveis mèdics al 116.



116SUM



116SUM

Traumatisme d’ossos i articulacions

Definició i els signes

És una lesió d’ossos i/o articulacions que es presenta amb:

• Dolor intens.

• Impossibilitat de moure el membre.

• Inflamació o deformació.


Traumatisme en un membre

• No moure la part ferida.

• Alertar els socors.

• Seguir les consignes.

• Protegir de la calor i del fred, de la intempèrie.

• Vigilar la víctima.

La víctima està conscient i no presenta signes de traumatisme

• Vigilar i parlar regularment a la víctima.

• Adoptar la conducta a tenir si apareix unsímptoma secundari.

• Manteniment del cap, víctima quepresenta dolor al coll o es sospita d’un traumatisme cervical.


Catàstrofes, conductes a tenir particularsAllaus i nevades

ZONA D’ALLAUS

Autoprotecció

• Hem de consultar el butlletí de perill d’allausi les previsions meteo-rològiques a:

• A la muntanya hem d’anar sempre acompanyats d’un adult, mai sol!

• Hem d’informar familiars o amics del recorregut que pensemseguir i de l’hora aproximada de tornada.

• Si les condicions meteorològiques són adverses o bé hi ha un fort perill d’allaus, no hem de sortir a la muntanya.

Abans d’anar a la muntanya

www.meteo.ad (+376) 848.851


Com hem de circular per la muntanya?

• Els membres del grup hem de circular separats, almenys de 10 metres.

• Hem de travessar els vessants perillosos per la part més alta possiblei evitar travessar vessants horitzontalment.

• Ens hem de treure les corretges dels esquís i dels pals si hem de circular per un vessant perillós.

Si som atrapats per una allau

• Si baixa l’allau i ens pot atrapar, hem d’intentar fugir per un lateral.

• Si ens atrapa l’allau, hem d’intentar quedar-nos a la superfície fent moviments de natació.

• Si finalment ens colga l’allau, hem d’adoptar la postura d’una bola iquan s’aturi, hem d’obrir els braços i fer una cambra d’aire.

DURANT L’ALLAU:

• Hem d’intentar observar el que els passa als companys, si quedencolgats i on.

• Hem de posar el DVA en posició de recepció i intentar buscar els companys colgats el més ràpidament possible, ajudant-nos de la pala i la sonda.

• Hem d’avisar els equips de rescat.

DESPRÉS L’ALLAU:

DVASONDAPALA

• Hem de portar sempre el material de seguretat: pala, sondai DVA (Detector de Víctimes d’Allaus).


• Hem de conèixer el risc d’inundacions de la zona en què vivim, per exemple preguntant als avis.

• No podem aparcar el cotxe a les vores seques delsrius, ni acampar-hi.

• Hem de tenir preparat a casa un equip d’emergènciaamb: llanterna amb piles de reserva, ràdio amb piles, corda, capsa de llumins, espelmes, aliments que no caduquin, farmaciola, navalla, llapis i paper, xiulet, fotocòpia dels documents d’identitat.

SI SOM A CASA

• Si s’inunda casa nostra, els adults han de desconnectar l’electricitat i el gas.

• Hem de pujar cap als pisos més alts de l’edifici i demanar auxili des d’una finestra.

• Només hem d’abandonar la casa si correm un gran perill osi ens ho indiquen les autoritats.

Abans d’una inundació

Durant una inundació

SI SOM A L’EXTERIOR

• Hem d’evitar agafar el cotxe.

• Ens hem d’allunyar de les zones per on circuli l’aigua i ens hem de dirigir cap als punts més alts de la zona.

• Cal vigilar amb els pals elèctrics i les esllavissades.

Inundacions

Autoprotecció


UNA VEGADA AUTORITZATS A TORNAR A CASA:

• Hem de seguir les normes sanitàries d’higiene, neteja i alimentació que dictin les autoritats.

• Hem de començar a netejar la casa.

• Els adults han d’ajudar en les tasques de neteja de la via pública al costat de casa nostra.

Després de la inundació

Incendis forestals

CO

MB

USTIB

LE (FUSTA)

OXI

GEN

(AIR

E)

CALOR (TEMPERATURA)

Autoprotecció

• No podem encendre llumins, cigarretes ni focs albosc o en zones properes. Només podem encendre foc als llocs permesos, com en les zones de pícnic en la època autoritzada per les autoritats.

• No podem deixar mai escombraries ni restes al boscja que, a més d’embrutar, podem originar incendis. Tampoc hi podem deixar vidres, i si en veiem algun, els adults l’han de recollir.

• En èpoques de màxim risc d’incendi, ens hem d’informar de les àrees restringides abans d’endinsar-nos al bosc.

Normes de prevenció

PERILL d'INCENDI


Durant l’incendi forestal

• Hem d’avisar immediatament els bombers al: BOMBERS

118112

SI SOM AL BOSC

• Ens hem d’allunyar de l’incendi per les zones laterals fins on hi hagi menys vegetació i en direcció contrària al vent.

• No podem pujar muntanya amunt quan el foc hi ascendeixi.

• Hem d’evitar les depressions on pugui concentrar-se el fum.

SI SOM DINS DE CASA

• Hem d’evacuar la casa només quan ens ho autoritzin els cossosde seguretat. Cal fer-ho amb calma i de forma ordenada.

• Si no hi ha temps d’abandonar la casa: hem de comunicar lanostra situació a les autoritats; ens hem de tancar hermèticament dins de casa; ens hem de vestir amb roba mullada de cotó, ulleres de protecció i hem d’omplir d’aigua les banyeres, piques i altres recipients; i finalment els adults han de desconnectar els subministraments de gas, butà, gasoil...

DESPRÉS DE L’INCENDI FORESTAL

• Immediatament després, els adults han d’ajudar en l’extinciódels focs residuals.

• Els adults han de participar també en les tasques de neteja i reforestació dels boscos.

Moviments de vessant

TarteraBolcada


Autoprotecció

Normes de prevenció

• Ens hem d’informar sobre el risc de moviments de vessantdel lloc on vivim, per exemple preguntant als avis, i consultant els documents tècnics disponibles al Govern d’Andorra.

• En cas de fortes pluges, hem d’evitar passar pelpeu de les muntanyes, per sota de zones on es poden produir moviments de vessant.

• Quan anem en cotxe i plogui, cal vigilarsobretot en els trams de carretera on s’avisa del perill de despreniment. Podem trobar pedres i terra a la calçada.

En el moment d’un moviment de vessant

• Hem d’avisar de seguida els cossos d’emergència.

• Hem d’especificar el lloc exacte del moviment i descriure l’incident,el nombre de persones afectades i si n’hi ha alguna d’enterrada.

• Hem d’evitar les depressions on pugui concentrar-se el fum.

• Si hem vist persones arrossegades pel moviment de vessant,cal assenyalar als equips de rescat per on han estat emportades i l’últim lloc on es van veure.

• Hem d’escoltar la ràdio i/o la televisió, que ens informaran de la situació.

Després del moviment de vessant

• Hem de procurar no quedar-nos a la zona o en llocs propers, ja quees pot produir un segon moviment.

• No hem de col·lapsar les línies telefòniques, s’han de deixar lliures perals cossos d’emergència.


• Una vegada ens hagin autoritzat a tornar a casa, hem de seguir les normes sanitàries d’higiene, neteja i alimentació que dictin les autoritats.

• Els adults han d’ajudar en les tasques de neteja del tram de la viapública al costat de casa.

Si el moviment de vessant ha afectat casa nostra

Terratrèmols

Autoprotecció

Abans d’un terratrèmol• Hem de tenir preparada una farmaciola,

llanternes, ràdio i piles. També cal guardar waliments i aigua embotellada.

• Els adults han de saber com desconnectarl’aigua, l’electricitat i el gas de casa.

• Hem de conèixer els telèfons de Protecció Civil,Bombers, Policia, Creu Roja...

En el moment d’un terratrèmolSI ENS TROBEM DINS D’UN EDIFICI

• Ens hem de quedar a dins, ja que si intentem sortir-ne ens poden caureobjectes a sobre.

• Ens hem de refugiar sota una taula o sota el marc d’una porta. Ens hemd’allunyar de les finestres i dels objectes que puguin caure.


Després d’un terratrèmol

SI ENS TROBEM FORA• Hem d’anar cap a algun espai obert i allunyar-nos dels edificis d’on

poden caure objectes.

• Si anem en cotxe, ens hem de quedar a dins i intentar allunyar-nos delsponts, pals elèctrics, arbres, edificis i zones de moviments de vessant.

• Poden produir-se rèpliques (petits terratrèmols posteriors a un demés gran) que poden causar destrosses addicionals. Per això hem de mantenir-nos allunyats dels edificis danyats.

• Hem d’encendre la ràdio i seguir els consells de les autoritats, que ensindicaran el que hem de fer.

• Només podem utilitzar el telèfon en cas d’emergència per no col·lapsarles línies per a que els cossos d’emergència puguin treballar. No hem de tornar a casa fins que les autoritats no ens ho indiquin.

• Hem de donar els primers auxilis a les persones ferides. Si hi ha feritsgreus, cal demanar ajuda als cossos d’emergència.

• Si el terratrèmol ha sigut al mar, ens hem d’allunyar de la costa perquèes podria haver produït un tsunami.

CAL IMMEDIATAMENT

• Refugiar-se en un lloc tancat: amb les portes i finestres tancades;

• Escoltar la radio, xarxa “France Bleu” o en el seu defecte una altraestació de Radio França (France Info, France Inter,...) amb un aparell a piles, tenint cura de tenir piles de reserva u observar la televisió (France 3) si hi ha corrent. Dins dels departaments i col·lectivitats “d’outre-mer”, escoltar o mirar els programes de xarxa France Outre-Mer (RFO).

• No anar a buscar els nens a la escola.

• No fumar, evitar tota flama o espurna i tancar el gas (ciutat, butà o propà).

• No trucar per telèfon per no col·lapsar la xarxa que ha de quedar lliurepels serveis d’emergència.

• Assegurar-se que l’entorn a rebut i executa les consignes (desprès, lesconsignes complementàries poden donar-se per altaveu).


La missió

Els col·lectius vulnerables

La missió de la Creu Roja és estar cada vegada més a prop de les persones vulnerables en àmbits nacional i internacional i a través d’accions de caràcter preventiu, assistencial, rehabilitador i de desenvolupament. Aquestes accions les realitzen principalment els voluntaris i voluntàries.

És una organització d’ajuda humanitària i d’acció voluntària, auxiliar dels Poders Públics en l’àmbit humanitari i amb l’objectiu de donar resposta en cooperació amb els organismes oficials del país a les víctimes de desastres i d’emergències, a problemes socials, de salut i mediambientals.

• Gent gran. • Persones amb discapacitat.• Persones sense feina.• Persones sense sostre.• Dones en dificultat social.• Infants i joves en dificultats.• Persones amb drogodependències, VIH-SIDA.• Refugiats.• Immigrants.

La Creu RojaAndorrana


Com puc ajudar• Si vols ajudar a totes aquestes persones pots fer-te voluntari o voluntària a partir de 14 anys.

• Quan tinguis 18 anys pots donar la teva sang i salvar vides.

00376 808 225www.creuroja.ad

Gràcies i recordeuque un gest potsalvar una vida!

PAPI - Creu rojacreuroja.ad/www/wp-content/uploads/2017/05/Dossier... · 2019. 4. 12. · Orificis...

Documents

Transcript of PAPI - Creu rojacreuroja.ad/www/wp-content/uploads/2017/05/Dossier... · 2019. 4. 12. · Orificis...