El paper ha volat molt alt, i he hagut de córrer per no pedre’l de vista. Ha arribat a les rambles de Barcelona, que estan a petarde gent que he d’anar apar-tant per a poder passar; és com si tota la gent de Barce-lona s’hagi posat d’acord per a estar allí en aquell moment; hi ha gent de tota classe: es-trangers, barcelonins estres-sats, venedors, carteristes...

El segueixo veient com fuig sense compassió travessant les rambles ballant d’una ma-nera vacil·lant.

El paper juga en l’aire venint i marxant com si em fes la punyeta, però no em deixaré guanyar i l’atraparé com sigui. Ara si que la cosa ha empitjorat: el paper ha entrat al barri del gòtic, un lloc ple de carrers estrets i que es van entrecreuant entre si on si no te’l coneixes et perds segur. Sembla que es vol perdre per aquells carrers,però l’atraparé...

OUX!

IX!

AUX!

?!la lluita pel paper...