Paciencia

13

description

Textos narratius

Transcript of Paciencia

Page 1: Paciencia
Page 2: Paciencia
Page 3: Paciencia
Page 4: Paciencia
Page 5: Paciencia
Page 6: Paciencia
Page 7: Paciencia
Page 8: Paciencia
Page 9: Paciencia
Page 10: Paciencia
Page 11: Paciencia
Page 12: Paciencia

UNA MARE INUTIL, BUIDA I ESTAFADA

Víctor

Tot va passar a l’arbre que està al costat de la terrassa, a Gandia. El meu amic el pardal em va contar que just en aquesta terrassa una mare va tenir que sofrir molt. Estaven una mare i els seus dos fills assentats a una taula, intentant que el cambrer li pasara llista. - Cambrer, cambrer ací. Falta aquesta taula.- va dir la mare.

La mare estava molt cansada perquè venia de treballar, però, els seus fills l’havien convençuda. Els xiquets no paraven de jugar i els clients que estaven assentats a taules diferents s’estaven queixant.

Quan perfí el cambrer va anar a passar llista, els gelats que volien els seus fills no estaven i va tenir que anar a altra terrassa per a encarregar uns gelats. - Escolteu-me fills. Ara vaig a l’altra terrassa a pels dos gelats que vosaltres vulgueu. Esteu se quiets i no molesteu a les altres persones. D’acord?- Si mare si.

L’altra terrassa estava també molt plena. La pobre mare va tardar una hora en encomanar dos gelats, però, el pitjor encara no havia vingut. Quan va arribar on estaven els seus fills, no volien els gelats.- Mare, aquest no es de vainilla, es de fresa!- va dir un dels seus fills.- Aquest no es de taronja, es de llima i no em grada!- va dir l’altre fill.

La mare ja no sabia que fer, però, una dona li va dir:- Escolte, no deuria haver deixat sols els seus fills. Han trencat dues copes i no han parat de molestar ficant-se davall de les nostre cames.- Això han fet. Oh sent molt ara mateix els vaig a castigar a no eixir més.

La mare cabrejada agafà els seus fills pel braç i no van tornar amb ells a una terrassa. La pobre mare estava molt cansada. Es va sentir inútil, buida i estafada per la actuació dels seus fills.

- Bon dia colom, com va tot?- va dir el pardal que es va posar al costat dell.- Molt be pardal. Anem a dinar?- va respondre el colom.

Els dos van menjar, però, de la mare sols en sabem que estava trista, molt trista.

Page 13: Paciencia