Activitat 3_Disseny tecnopedagògic de programes educatiusConsultor: Joan Ribera Díaz

La introducció de les TIC en la docència presencial en una institució d'educació superior

Francesca Campana

Situació inicial

La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona al any 1999 decideix començar a incorporar en el proces de docència i aprenentatge l'us de les Tics. El lideratge d'aquest proces s'encarrega a l'Institut de Ciències de l'Educació mitjançant la creació del Campus Virtual. Fins a l'any 1998 l'ICE s'ha ocupat bàsicament de la formació continua del professorat no universitari i ha organitzat alguna activitat formativa per al personal docent universitari. Aquestes formacions van ser presencials i no es plantejaven amb l'us de tics.El ICE compta amb 6 persones a la seva plantilla: 3 administratives i tres persones que compaginen la feina en el ICE amb altres feines a l'àmbit universitari.

Estratègies institucional: la aposta estratègica

En primer lloc és important que l'us de les tics, ja no només com suport a la docència, si no com línia de treball de la universitat per a poder arribar a una oferta virtual de cursos sigui una aposta institucional.

Això significa que s'ha d'incloure al plan estratègic de la Rovira i Virgili i a les veus pressupostaries del ateneu.

En segon lloc és bàsic el recolzament institucional per par del rectorat i la direcció, que ha d'identificar clarament l'us de les tics com prioritari i bàsic per al desenvolupament innovador universitari.

Estratègies institucional: Model de disseny institucional

Estratègies institucional: Model de disseny institucional

Triar un model de disseny institucional per a la organitzar el proces de passatge al virtual, com per exemple el model ADDIE, model dinàmic i flexible que permet l'anàlisi, el disseny, el desenvolupament, la implementació i l'avaluació de materials i activitats d'aprenentatge.

Aquest model es un procés de disseny institucional interactiu, on els resultats de l'avaluació formativa de cada fase poden conduir al dissenyador institucional de retorn a qualsevol de les fases prèvies. El producte final d'una fase és el producte d'inici de la següent fase.

Estratègies institucional: l'avaluació i seguiment

El seguiment de les accions posades en marxa i l'avaluació dels resultats permet confirmar les estratègies escollides o efectuar canvis per a una millora constant de la qualitat dels productes que s'ofreixen.

L'elaboració d'indicadors de qualitat es pot fer a partir dels següents criteris (Sangrà, 2001):Criteris respecte a l'oferta formativa. Criteris en quant a la organització i la tecnologia Criteris en quant als materialsCriteris en quant a la docènciaCriteris en quant a la creació de coneixement

Estratègies organitzatives: re-configuració del servei de suport

Donada la fusió de dos serveis ja existents en un, és molt important dissenyar l'organització del nou servei, considerant:

la redefinició de llocs de treball i les carregues de treball que hi van associadesnecessitat d'un equip multidisciplinari que pugui assolir els nous objectius plantejatsnecessitat d'un lideratge fort que pugui coordinar el projecte, motivar el equip i avaluar resultats i avenços feina en coordinació entre tres serveis

Estratègies organitzatives: pla de formació

Per a que l'equip de treball sigui efectiu s'ha de analitzar el perfil de les persones que hi treballen i veure d'elaborar un plan formatiu coherent amb capacitats prèvies i nous objectius del servei, un pla de formació capaç d'omplir les llacunes en el àmbit de la tecnologia i pedagogia amb l'us de tics.

El pla de formació ha de tenir en compte la multidisciplinarietat del equip i la dimensió de la innovació, per a la que es vol apostar.

El pla de formació ha de tenir la perspectiva de la formació continuada i ser una estratègia a llarg termini.

Estratègies organitzatives: pla de sensibilitzacióEl personal ha de ser acompanyat en aquest proces de canvi per a que sigui motivat.

Per a fer això es aconsellable que pugui participar el el proces de canvi, que es pugui assabentar de cada passa del proces, que pugui rebre tota la informació i les comunicacions sobre els canvis i que tingui espai per a la presa de decisions. [Shirky C. (2005). Institutions vs. collaboration (arxiu de vídeo)].

A la practica:Tallers de motivació i innovació.Plenari per a compartir el pla de reestructuració i afegir propostes i millores proposades pels treballadors.Elaboració participativa de les necessitats formatives.Eines col·laboratives (fòrums, blocs, wiki...) per compartir informació i impressions sobre el procés de reestructuració.

Estratègies pedagògiques: cap a un alumnat autònom

Estratègies pedagògiques: cap a un alumnat autònom

Seguint la perspectiva constructivista i fins i tot connectivista l'oferta formativa virtual ha de estar orientada a l'alumnat, que adquireixi un paper actiu al llarg del procés d'ensenyament - aprenentatge, ja que és ell el protagonista de tot aquest procés. Se li atorga un grau elevat de responsabilitat a l'hora de construir el seu propi coneixement.

Es requereix la intervenció d'un docent capaç d'activar el mecanismes de construcció i oferir suport i ajuda al llarg de tot el procés. Es considera rellevant la motivació i l'estimulació permanent del docent cap a l'alumne. Els estudiants han de tenir l'oportunitat de confrontar les idees prèvies amb la realitat, posant-les a prova per tal de comprovar la seva validesa i així superar el conflicte cognitiu.

Estratègies pedagògiques: trencar les resistències al canvi

• Explicació dels fonament teòric i psicopedagògic de l’ús de les tecnologies i sense la imposició el nou model

•  Creació de plans de formació i sensibilització específics per al professorat per a la interiorització e incorporació de noves practiques educatives amb l’aplicació de tics

• Valorització de les experiències i capacitats del professorat.

• Activació d’espai decisionals participatius sobre el procés d’us de les tics

• Generació d’una cultura critica educativa orientada a la transformació de les practiques educatives

Estratègies pedagògiques: cap a un professorat capacitat

• Planificació d’una formació de caràcter pràctic a partir de situacions reals del dia a dia a l’aula

• Adequació del desenvolupament del procés als temps d’interiorització del personal docent

• Foment del treball en xarxa e intercanvis d’experiències

• Acompanyament individualitzat

• Foment de la reflexió sobre la ética de les tecnologies i sobre un seu us responsable, inclusivo i equitativo

Estratègies tecnològiques: investigació, desenvolupament e innovació

Els processos de recerca, desenvolupament i innovació interns a la universitat faciliten la creació de coneixements i el desenvolupament de tecnologies apropiades a la realitat i les necessitats del professorat, de les possibilitats de les infraestructures.

A més a més, treballar de manera cooperativa amb altre centres universitaris, en temes de R+D+I és una estrategia que pot aportar molt a l’hora de dissenyar una oferta formativa semi-presencial o virtual.

Vincles amb altres ateneus faciliten:

•el intercanvi de bones practiques,

•estalvis de recursos: temps, diners, energies...

•la possibilitat de desenvolupar projectes interuniversitaris