Edició de BarcelonaDIUMENGE · 17 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14670 - AVUI / Any XL. Núm. 13540 - EL PUNT

2,50€

Guardonsrepublicans

La Repúblicainstaura els PremisRepublicansde l’Any

Avui ambEl Punt Avui

1372

77-1

1272

58w

1344

95-1

1829

98t

CULTURA P28-29

El Sónarcelebra els25 anysbatent unnou rècordHi han passat126.000 espectadors

AVUI AMB EL DIARI

ACTUALITAT · “Nohem de ser ingenus;la situació és moltcomplicada”

ENTREVISTA Ada Colau ALCALDESSA DE BARCELONA

REUNIÓ · “Esperoque Torra i Sánchezsiguin capaços derevertir la situació”

“L’apropament dels presosha de ser immediat”

BARCELONA · “Laciutat ha sabut estara l’altura en elsmoments més difícils”

P6-9

Setze pilars al país i aldavant de les presonsrecorden els vuit mesosde presos polítics

NACIONAL P10, 12

Rep 28.151 vots en leseleccions de l’entitat,que el torna a ferpresident tot i estarintern a Soto del Real

CuixartcontinuaràpilotantÒmnium

Les dones s’estrenena les falles de la PoblaAquestes eren les últimes festes delfoc del Pirineu català sense noies

Nacional P17

França també acolliràrefugiats de l’‘Aquarius’

Europa-Món P24

El pilar de 5 de la Vella dels Xiquets de Valls davant d’Estremera ■ ACN

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 2018

arver. Si un càn-cer de pulmó i

una llarga carrera debevedor no ho ha-guessin impedit, undia d’aquests faria

vuitanta anys. El mestre del relat breude la literatura americana, RaymondCarver, va morir als cinquanta anys. Enfeia deu que havia aconseguit deixarl’alcohol. Alcohòlics Anònims i la convi-vència amb la poetessa Tess Gallagherli van donar aquells deu anys d’estabili-tat i d’escriptura. Poc abans de morirva publicar el darrer conte: Encàrrec.Carver el dedica al seu mentor literari,el rus Anton Txèkhov. És una recreaciódels darrers dies de la vida de Txèkhov.El relat comença com l’entrada d’unaenciclopèdia: Txèkhov. S’hi descriuenles visites que rep al balneari de Ba-denweiler, a la Selva Negra, entre altresde la celebritat literària del moment,Leo Tolstoi, una personalitat a les antí-podes de Txèkhov. L’arravatat Tolstoi eltrobava una mica “nena”, però se l’esti-mava. El nostre escriptor, tuberculós,era al balneari amb Olga, la jove actriu

amb qui s’havia casat. La nit de la mortde Txèkhov el conte de Carver fa un gir,un canvi de focalització: dels fets a laficció. Davant la grandiositat silenciosade la mort veiem com Olga intentagestionar el buit i el caos, com s’aferraa rituals consolatoris. De bon matí,l’actriu crida un cambrer i li omple elcap amb un desgavell de paraules enrus que el pobre xicot (alemany) nopot entendre. Li està fent un encàrrec,que comencin els preparatius per alfuneral del gran Txèkhov. El noi, però,només pensa a com recollir un tap dexampany que ha quedat al terra (vistque tot era dat i beneït, la nit anteriorel doctor que l’atenia els havia propo-sat prendre’s l’última copa). Mig ator-dit i sense entendre res, el xicot acon-segueix, amb un gest ràpid, posar-se eltap al puny: posar ordre. És el movi-ment final del conte: de la mort als pe-tits detalls de la vida que segueix. Car-ver va fer servir el mestre rus per prac-ticar la seva pròpia, imminent, mort. Iamb la trivial obsessió del cambrer ensfa el darrer encàrrec: la vida. Malgrattot, sempre la vida.

C

Keep calmMiquel Berga

Carver

Carver va fer servirel mestre rus Anton Txèkhovper practicar la seva pròpia,imminent, mort

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

l museu de l’Ermitage, a SantPetersburg, viuen setanta gats.Abans circulaven lliurement per

les sales: s’enfilaven al cap d’una Ve-nus, refregaven les cames dels visi-tants... Les vigilants del museu, quesón tan malagradoses, els acollien ma-ternalment a la falda. Ara es trobenconfinats als soterranis, però no hi haningú que pensi prescindir-ne. Els em-pleats els porten menjar de casa i elscontrolen. Els que fan superar la xifrade setanta són confiats a ciutadansque s’han apuntat a una llista d’espe-ra. Els donen un certificat d’autentici-tat amb foto: és un gat de l’Ermitage.Hi són perquè cacin rates. Hi són, so-bretot, per mantenir viu en la memò-ria el setge de Leningrad.

Hitler va assetjar nou-cents dies Le-ningrad, l’antiga i actual Sant Peters-burg. Primer els habitants es van orga-nitzar per racionar el menjar. Desprésvan desaparèixer dels carrers i les ca-ses els cavalls, els coloms, els gossos,els gats, les rates... També algun veí.S’han comptabilitzat molts casos d’an-tropofàgia. És diumenge. Vostès estandinant o a punt de fer-ho. Disculpin. A

A

mi també em surten panses al llaviquan m’imagino aquestes coses. Elguia ens les explica en un dels llocsmés plàcids d’aquesta ciutat, l’anticembarcador reial. Al davant, a l’altrabanda del riu, es veu l’edifici verdós del’Ermitage, abans Palau d’Hivern delstsars. A l’esquerra, l’illa de Sant Pere iSant Pau, amb la vertiginosa agulladaurada de l’església que va captivarMontserrat Roig. Unes barques de pas-seig circulen pel riu. Molta gent ha sor-tit a celebrar la primavera. Fa calor, i ala petita platja de davant la murallaque encercla Sant Pere i Sant Pau, s’hiacumulen parelles i famílies que pre-

nen el sol, fiquen els peus a l’aigua i di-nen. Durant els nou-cents dies, Lenin-grad va ser profusament bombardeja-da per l’aviació alemanya. Hem depensar que és una ciutat reconstru-ïda? “En bona part sí, però els edificis ielements més alts, com les esglésies,van ser respectats perquè servien alspilots de punts d’orientació.” Amb elsmúsics defallits i caient per la gana,Xostakòvitx hi va estrenar l’èpica Sim-fonia Leningrad. Acabat el setge sen-se que la ciutat, “al contrari de Roma”,s’hagués rendit, es van portar milersde gats dels Urals perquè l’alliberessinde les rates que s’hi acumulaven i nodeixaven enterrar els morts. Són elsgats de l’Ermitage.

Hitler estava tan segur d’ocupar laciutat immediatament que va organit-zar una recepció a l’aristocràtic hotelAstoria, situat al centre, per celebrar-ho. Va fer imprimir les invitacions. Esconserven en un arxiu històric. Hi haescrit el nom del convidat, el menú il’hora. Només hi falta la data. Fa propde vuitanta anys que és en blanc. Ter-rorífic, oi?, dic al guia. L’he incomo-dat. Hauria d’haver callat.

“Hitler estava tansegur de conquerirLeningrad que vaorganitzar una festa

Vuits i nous

Els gats de l’ErmitageManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 2018

l rei té un problema. I no és unproblema menor. El rei té unproblema i és que el dia 3 d’octu-

bre va fer un discurs institucional quealguna cosa va trencar amb Catalu-nya. Perquè va fer un discurs tant omés dur que el que hauria fet el PP iperquè va ser enormement bel·lige-rant amb els més de dos milions de ca-talans que l’1-O van anar a votar.M’atreviria a dir que aquell discurs vafer republicà més d’un monàrquic. Iara, per tot plegat, el rei té un proble-ma. La portaveu del govern català, El-sa Artadi, deia divendres en aquestdiari que la Generalitat es replanteja-rà el paper que ha de fer amb el reiquan visiti Catalunya. “No el podemrebre amb un somriure”, deia. L’alcal-dessa de Girona s’ha negat a cedir-lil’Auditori de la ciutat per celebrar-hil’acte d’entrega dels premis Princesade Girona, d’aquí a quinze dies. I el reiha decidit refugiar-se en un espai pri-

E “Rajoy i el reivan fer un discurssimilar després del’1-O. I a Rajoy se liha fet unamoció de censura

vat a Vilablareix. No van fer públic ellloc on entregaran els premis fins fados dies (i ja diu moltes coses que laCasa Reial hagi d’actuar d’amagato-tis), però resulta que l’alcalde de Vila-blareix, que és on es farà la cerimònia,ja ha dit que no hi anirà i que ho trobaintolerable. “No podem acceptar decap manera que una entitat que repre-senta els qui ens piquen, ens empreso-nen o ens fan marxar del país vingui a

muntar festetes a Vilablareix”, ha ditl’alcalde. I avui, a El Punt Avui TV i aldiari, l’alcaldessa Ada Colau torna a la-mentar-se del paper que va fer el rei el3-O i diu sense embuts que treballaràperquè hi hagi un referèndum sobre lamonarquia. El rei, el 3-0, va trencarmoltes coses. I ara en paga la factura.En comptes de cohesionar, o de feruna crida a les dues bandes, va fractu-rar. Ell sí que ho va fer. Rajoy també.Però a Rajoy se li pot fer una moció decensura i, ja ho han vist, al cap de qua-tre dies torna a ser un registrador dela propietat. Al rei no se li pot fer unamoció de censura. I com que ho sap, esva permetre el luxe de fer el discursque va fer. No sé si ho va reflexionarprou, tot plegat. Si no era millor parlarde concòrdia que no pas sembrar dis-còrdia. Ni si és a temps a excusar-se’n.En tot cas, en paga les conseqüències. Ivostès decidiran si ara el rei té un proble-ma, o si és que el problema és el rei.

El rei i el problemaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Cap a dos-cents cicles i festi-vals de música, òpera, teatre i

dansa arreu del país amb centenarsd’actuacions durant tot l’estiu tro-barà el lector a l’especial d’El PuntAvui Dossier que el diari ha distribu-ït amb l’edició d’avui, una gran ofer-ta lúdica i cultural que demostra ladestacada vitalitat de la societatcatalana. Una oferta que tant és pri-vada, amb el mèrit que sovint aixòcomporta, com organitzada per en-titats sense ànim de lucre però ambajuts institucionals, o directamentper molts ajuntaments, i que nodeixa de créixer estiu rere estiu ofe-rint nombroses oportunitats d’ocicultural als espectadors. Som da-vant també d’una enorme varietatde cicles i festivals, no només percom o qui els organitza, sinó tambéper les característiques dels dife-rents esdeveniments. Amb festivalsde gran prestigi que arrisquen ambuna programació de qualitat, men-tre d’altres fan apostes més popu-lars o, directament, comercials, to-tes vàlides quan és la iniciativa pri-vada qui els organitza.

Així davant de cicles i festi-vals amb programacions de con-trastada trajectòria, i amb especta-cles de qualitat, l’espectador tambées troba amb d’altres que, sovint,són una barreja de gèneres, unacompilació variada d’espectaclesdestinada a complaure els veïns iels visitants, un atractiu turísticmés, en definitiva. Opció que potser criticable des del punt de vistaartístic, però no pas si queda clarque els objectius són altres. En totcas, el que sembla evident a horesd’ara és que tanta i tan àmplia i va-riada oferta i, per tant, tanta com-petència, no sembla tenir límits demoment i nous festivals no deixende néixer cada estiu. La paraula, endefinitiva, la tenen els espectadors iaquests, de moment, sembla quesegueixen tenint ganes de festival.

L’àmpliaoferta defestivals

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El Sònar ha tornat a demostrar aquest cap de set-mana el seu poder de convocatòria, tant pel quefa a un públic entregat com pels grups que hi ac-tuen. Una mostra n’és un dels invents d’Albarn,Gorillaz: la constatació que música electrònica iexcentricitat no estan renyides amb qualitat.

PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

Excentricitat de qualitat

Quan es compleixen vuit mesos de la seva entra-da a la presó, els socis d’Òmnium Cultural van tor-nar a escollir ahir massivament Jordi Cuixart comel seu president. Una entitat dinàmica que no obli-da i que no s’atura en solidaritat amb Cuixart i laresta de presos polítics.

-+=

-+=

On eren fins ara?José Luis Ábalos

President elegit a la presóJordi Cuixart

-+=

Damon Albarn

El ministre socialista parlava ahir a Barcelona del’oportunitat que s’obre amb el govern de PedroSánchez per encetar un diàleg que solucioni elproblema entre Catalunya i l’Estat. S’oblidava dedir que el PSOE ha estat part del problema amb elsuport constant a la repressió del PP.

MINISTRE DE FOMENT

MÚSIC

De reüllMontse Oliva Vilà

On s’hauriaassegut?

esprés de trenta anys, Mariano Rajoy ha deixatl’escó. I alguns diuen que ho ha fet abans d’hora,

perquè molts dels seus esperaven que mantindria l’actade diputat fins després del congrés extraordinari que elPP celebrarà els dies 20 i 21 de juliol. Però realment algúconfiava que apareixeria a les sessions del Congrés ique s’asseuria tan tranquil a la cadira que bonament l’hiassignessin? De moment, aquesta setmana ja no es vapresentar al ple. En les poques jornades que queden,Rajoy no volia regalar la imatge del líder defenestrat a la

bancada de l’oposició. Ha estatmolts anys ocupant la cadira depresident del govern espanyol perhaver de contemplar ara elsomriure d’estrena de PedroSánchez. Felipe González sí varetenir la plaça al Congrés desprésque el 1996 va perdre davant JoséMaría Aznar, i fins i tot es va tornar a

presentar per Sevilla a les eleccions del 2000. Això sí,era conegut com Felipe, el desaparegut, perquè pocscops va trepitjar l’hemicicle. Rajoy no tenia intenciód’emular el seu antecessor i fomentar la pràctica de lacadira buida, que és el que hauria fet. Al cap i a la fi, elsconservadors havien estat especialment virulents ambla mala praxi del socialista. El cantautor José AntonioLabordeta, en un llibre en què relatava les impressionsdel seu pas pel Congrés, concloïa: “Els del PP diuen queés una vergonya que cobri i no vingui. A vegades fa mésvergonya ser-hi i no existir.” Doncs ja està tot dit.

D

Rajoy haevitat regalarla imatge delpresidentdefenestrat al’oposició

http://epa.cat/c/3eo48h

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

L’Estat veta els Mossos iamenaça els voluntaris. El fiscaldiu que actuarà “sense capcomplex” contra els agentselectorals.

10anys

20anys

Joan Puigcercós assumeixles tesis de Carretero. No a latercera hora, bon finançament iresposta contundent al TribunalConstitucional.

Segundo Marey va haver derecordar davant el TribunalSuprem “l’horror” dels dies queva passar segrestat en laprimera acció dels GAL.

Amenaça a l’1-O Tensió a ERC El cas MareyTal diacomavui fa...

ls grans canvisprovocats per les

lluites socials i políti-ques potser acabenarribant fruit de l’es-clat d’una situació de-

terminada, d’una guspira que pren iprovoca el foc nou. Però per arribar-hical una feina prèvia, llarga i feixuga. Enparlava Raül Romeva a El Matí de Cata-lunya Ràdio i allà sabíem que ha deci-dir llegir Gramsci a la presó. RecordavaRomeva que les grans causes justesacaben triomfant, però que per arri-bar-hi, al triomf, no n’hi ha prou ambun esprint, no és qüestió de molta ve-locitat, sinó que es tracta d’una mara-tó. Potser sí cal esprintar en els darrersmetres, però primer cal fer el llarg re-corregut, a un ritme constant, mesu-rant les forces i sabent que hi hauràmoments de defalliment. Em va sem-blar encertat i la seva reflexió va arri-bar en un moment en què els partitssobiranistes, o independentistes, o re-publicans, han de perfilar la seva estra-tègia. Certament hi ha majoria republi-cana al Parlament i certament ens

diuen dia sí, dia també, que ara toca ferRepública. Però entre els independen-tistes republicans hi ha moltes mane-res de pensar. Des d’Esquerra Republi-cana, que s’està reinventant obligada-ment perquè té els dos caps a la presói a l’exili, al PdeCAT, que no és ben bé elmateix que Junts per Catalunya i lagent de Puigdemont. I queda la CUP,que la CUP no és una, sinó diversa. Calestablir, no cap a on es vol anar, sinóquan s’hi vol anar i la manera de fer-ho.Perduda l’oportunitat de l’octubre pas-sat, amb gent a la presó i a l’exili, non’hi ha prou de dir-li a la gent que esvol fer República. Cal explicar com esfa i quan es fa, si és que és possible fer-ho. La societat civil ha fet molt pel pro-cés i els ciutadans, que han fet el queels han demanat, tenen dret a saberquè passarà les pròximes setmanes omesos. Amb risc de perdre vots i trairconviccions. La gent mereix saber quèse’ls demanarà. Com deia Gramsci,caldrà tota la intel·ligència, tot l’entu-siasme i tota la força per arribar allà onla majoria es proposi.

E

Full de rutaJordi Grau

Marató, nopas un esprint

Perduda l’oportunitat del’octubre passat, no n’hi haprou de dir-li a la gent que esvol “fer República”. Calexplicar com es fa i quan esfa, si és possible fer-ho

l 28 de gener d’enguany publicà-vem en aquest mateix mitjà unarticle titulat “Els Psicòlegs ens

Plantem”. Anunciàvem un acte de sobi-rania, impulsat des de la sectorial depsicòlegs de l’ANC, en què es demanavaal nostre col·legi professional que noens cobrés el rebut de la quota al Conse-jo General de la Psicología de España.Una acció simbòlica que anava associa-da a una crítica a la junta de govern delcol·legi, per la seva manca de compro-mís amb el país i la seva gent en vista deles càrregues policials de l’1-O, l’aplica-ció del 155 i l’empresonament i exili delnostre govern.

HA PASSAT MIG ANY, i continuem plan-tats. Però aquest cop dins del col·legi.Un esdeveniment imprevist va ser laposterior convocatòria electoral, queens va dur a l’oportunitat de participaren les eleccions de la junta de govern.Hi hem concorregut, ajudant a cons-truir una candidatura republicana,Psi·R. Ha estat un projecte engresca-dor, que hem compartit amb molta al-tra gent. Amb les deu persones que

E hem conformat la candidatura, i ambtota una xarxa de suport al voltant queha fet possible tirar-ho endavant. Elsresultats electorals han estat notables,encara que insuficients per governar. Enshan situat com a segona força en el con-junt de Catalunya, i primera a Girona.

EN TOT AQUEST RECORREGUT hem crescutinternament, teixint una bona xarxa detreball de psicòlogues i psicòlegs afins almoviment, i hem desenvolupat un pro-grama de govern amb visió ·R. Sempreamb la perspectiva de construir un Col·le-gi de Psicologia per la República, implicatsocialment, i capaç de vetllar pels interes-sos professionals sense les limitacions delmarc administratiu actual, que mante-nen la nostra professió en un desgavell i

precarietats inadmissibles.

TAMBÉ HEM CRESCUT EXTERNAMENT,creant un projecte ·R compartit amb pro-fessionals de diferents àmbits: arquitec-tura, informàtica, treball social, logope-des, enginyeries, etc., en el marc de l’ANC.Un espai de Professionals per la Repúblicaque ens permetrà caminar plegats cap aun nou model d’organitzacions professio-nals en què predomini el foment en lacreació, la facultat d’autoregulació, la lli-bertat d’afiliació i el respecte per una ac-tuació independent i descentralitzada.Com a psicòlogues i psicòlegs, hi conti-nuarem al capdavant.

I ARA TOCA CONTINUAR PLANTATS, peròaquest cop des de dins del col·legi. Tenimdavant una nova junta de govern, que potobrir oportunitats de diàleg i col·laboració.I tenim un projecte ampli. Que implicamantenir la campanya contra la quota delConsejo, però que va molt més enllà. Te-nim molt a dir, i molt per fer. Si ets psicòlego psicòloga i vols participar-hi, posa’t encontacte amb nosaltres: info@republicap-si.cat

Ens plantem dins del col·legiDolors Marín, Albert Vidal i Joan Francesc Serra. Psicòlegs

Tribuna

Quan no perdreés guanyarb “De lo perdido, saca lo quepuedas” diuen els castellans. Elpragmatisme és un bon recursen un cul-de-sac sociopolític i,a vegades, cal sacrificar certsideals per salvaguardar-ne d’al-tres tan o més importants. Aixídoncs, potser faria bé l’inde-pendentisme d’aplicar-se elcastís aforisme i adaptar-se aldecurs dels esdeveniments, totrevisant amb flexibilitat –senseperdre la fermesa– part delsseus postulats més rígids, pertal d’evitar mals majors i alhoraatènyer béns menors. En l’arit-mètica de l’èxit, sovint no volerrenunciar a res és la millor ma-nera de perdre-ho tot. Potserara és, doncs, un millor mo-ments per “seduir” l’Estat i re-cuperar part del terreny perdut,però sense ambicionar més delcompte per, com a mínim, con-servar els avenços competen-cials aconseguits les últimesdècades. A vegades, no perdre

és una manera de guanyar. Tin-guin la saviesa suficient per de-tectar-ho i la intel·ligència ne-cessària per no desaprofitar-ho.ÒSCAR PUJOL ESCANEROBadalona (Barcelonès)

Prohibir aparcara Badalonab L’Ajuntament de Badalonaha prohibit l’aparcament a laplaça Josep Tarradellas, onaparcaven 250 cotxes. I no haestat l’únic cas: en pocs mesoss’han reconvertit per a vianantscarrers fins ara oberts al tràn-sit, com ara el passeig Marítim,amb el daltabaix que això com-porta per als veïns. Soc delGorg i recullo signatures per-què el consistori reorienti la se-va posició. O, almenys, perquèens escolti. I no és que no vegibé que es recuperin espais perals ciutadans. Al contrari! Peròés que, pel fet de tenir cotxe ide veure’m obligada a fer-loservir, sento com si “fes pudor”.

És que no pago impostos? Ésque, per no poder llogar un pàr-quing privat, haig de voltar unahora per aparcar? Volem quese’ns donin alternatives. Po-dem fer compatibles els desit-jos dels uns amb les necessi-tats dels altres.ESTHER DUROBadalona

Gràcies, Sr. Borrell

b Sr. Borrell, permeti’m de-mostrar-li el meu agraïment. Avostè, com a premi a la sevagran reputació d’estadista, elSr. Sánchez li ha conferit uncàrrec de gran responsabilitat.El felicito. Ara vostè amb la sevagran equanimitat, experiència ivoluntat de servei a les causesnobles i de justícia absoluta,podrà traslladar a Europa i almon sencer les grans virtutsque atresora l’Estat espanyol.Desgraciadament, una colla deximplets catalanistes volen se-parar-se d’aquest estat modè-lic en què la democràcia és la

seva virtut més gran. Són ge-nials les seves paraules inicials iel missatge que vostè ha llan-çat al món quan diu que a Ca-talunya tenim el gran risc d’un“violent enfrontament civil”.Supera la clarividència del Sr.Rajoy quan es va referir a “loshilillos de plastilina”, o a “un re-ferèndum que no se ha realiza-do”, donant a entendre que2.300.000 catalans deuen serximples i visionaris, ja quediuen que van participar “enuna cosa que no existia”. Li de-mano que continuï perseverantamb la seva clarividència. I siho creu oportú aconselli al Sr.Sánchez que qualsevol dia facientrar els tancs per la Diagonali li recordi allò que “hay quebombardear Barcelona cada50 años”. Quin sort que tenimels catalans que persones comvostè i el Sr. Rajoy ens ajudin aadonar-nos de la necessitatque tenim de separar-nos d’unestat que tant ens estima.NARCÍS BANCHS I VALLSGelida (Alt Penedès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 2018

SísifJordiSoler

Albert Rivera, PRESIDENT DE CIUTADANS

“Els espanyols no haurien d’estar en mans del 0,5%o el 0,7% de sufragis que canvien governs”

La frase del dia

“Com pot serque tinguem avuimateix un nombretan elevat deconciutadanshavent-se de buscarla vida a l’estrangerper fugir de la presó

mb un grup nombrós d’igualadins,acabem de resseguir, a banda ibanda dels Pirineus, una Ruta de

l’Exili. Els llocs per on hem passat sónsens dubte les baules obligades d’una ca-dena de la memòria ben completa: la Jon-quera, la Vajol, Elna, Tolosa de Llengua-doc, Argelers, Cotlliure i Portbou. És unrecorregut que molts de vosaltres segurque ja coneixeu, però que cada vegada, a lallum de les circumstàncies del moment,s’acoloreix de noves emocions. I n’hi hauna que mai no ens abandona: el cor se’nsfa petit en el record dels nostres avantpas-sats que van conèixer la tragèdia de laguerra i l’allunyament del país.

ARGELERS DE LA MARENDA ACOSTUMA aser sempre un moment àlgid de la visita,encara que la presència despreocupada ifestiva dels banyistes contrasti tan viva-ment amb els motius que ens han fet venira nosaltres a veure aquesta primera ratllade la mar que, aviat farà vuitanta anys, al-gun anònim refugiat va batejar com “laprimera línia de la merda”, la del governDaladier. I cada vegada, quan aprofundimen nous detalls del que va succeir enaquells inicis de l’any 1939, se’ns torna aobrir la ferida d’un passat mal conegutque va marcar la nostra història. Per ex-emple, quan hem recordat que, el 5 de fe-brer, els veïns d’Argelers van celebrarcom si res el ball de carnaval amb l’orques-tra Vohan Jazz: l’endemà, no pas gairelluny, els 300 refugiats del dia 3 ja havienpassat a ser vint mil, i el dia 9 ja van ser se-tanta-cinc mil, i l’11 de febrer, van passarja de vuitanta mil... O quan ens hem expli-cat que, durant deu dies, infants, adults ivells no van rebre pràcticament alimenta-ció calenta, i tampoc atenció mèdica elsferits ni els malalts. Només, de tant entant, un camió llançava racions de pa perdamunt dels filats. Com escrivia el regidorbarceloní Pere Puig: “Pot imaginar-se elpanorama: ni barraques, ni coberts, nicap abric, ni cap servei, ni cuines, ni men-jar. Tota aquella multitud cercant quel-

A com per a menjar, fent llurs necessitatsallà mateix, perseguint amb destresa unsquants cavalls famèlics, també refugiats,fent-los a trossos sobre la platja, barallant-se per les despulles i menjant-les crues isagnants. Foren tres dies de pesombredantesc.”

ANEM LLEGINT LA CRÒNICA detalladad’aquell malson inexplicable. I a tothom live al pensament, en una transposició quese’ns apareix com un automatisme, laimatge dels refugiats del nostre tempsque jeuen morts a la platja mentre els ba-nyistes s’incorporen, entre encuriosits iastorats, deixant les tovalloles esteses a lasorra. Som, encara, una generació que hahagut de confegir els fragments del filmd’horror d’Argelers, de Sant Cebrià o delBarcarès i reviure’l després en carn viva ales platges de la Mediterrània, amb els exi-liats del nostre temps que ens projecten ala cara un dolor nou, reviscolat, un vellafront per a la humanitat sencera que ensomple de vergonya. Ningú no pot deixarde pensar que els horrors del passat no

ens han ensenyat, col·lectivament, a sercapaços d’evitar la repetició a gran escalad’una tragèdia d’aquestes dimensions.Ahir i avui, la ignomínia dels nostres paresi avis que van viure la Guerra Civil i la reti-rada cap a França es torna a repetir da-vant la nostra impotència i la nostra in-credulitat. La conclusió que per forçan’hem de treure és tristament descoratja-dora.

MÉS ENLLÀ DELS CAMPS de concentració,explicarem en els dies següents l’exili delsigualadins que van romandre a França oque van fer el salt cap a Mèxic, o l’Argenti-na o Veneçuela. Ni tan sols avui mateix entenim el registre complet i molts dels nos-tres companys de viatge se sorprenen desaber que van passar dels dos-cents i quemolts d’ells no van tornar i van morir enles terres llunyanes que van acollir-los. Illavors, com una nova projecció cap alsdies que vivim, ens preguntem –com vafer-ho el president Torra en un excel·lentdiscurs al Parlament poc abans de ser ele-git– quin és aquest tràgic designi de la his-tòria espanyola i catalana que ha condem-nat tanta gent a haver de marxar tan llunyde casa. I com pot ser que tinguem avuimateix un nombre tan elevat de conciuta-dans nostres havent-se de buscar la vida al’estranger per fugir d’una presó humi-liant i vergonyosa.

I TORNA EL MALSON DELS CICLES històricsque semblen repetir-se amb una regulari-tat desconcertant. I ens continua fent malla ràbia, l’ànim de venjança o la insensibi-litat dels qui provoquen aquesta injustí-cia, com ens fa mal, amb una intensitat talvegada més aguda, la nul·la manca d’em-patia d’alguns conciutadans nostres ques’ho miren de lluny estant, sense cap ca-pacitat de posar-se en la pell del sofrimentdels altres. Uns altres que, ho recordaremun dia i un altre dia sense defallir, patei-xen presó i exili simplement per haver es-devingut portaveus d’un anhel col·lectiudemocràtic i pacífic.

Antoni Dalmau. Escriptor

Exilis nous i vellsTribuna

lguns diran quenomés es tracta

d’una política de ges-tos, moguda per l’in-terès d’una bona foto-grafia, i potser tenen

un xic de raó. Però la qüestió principal ésque el govern Sánchez ha mogut fitxa iho ha fet amb encert, deixant patentuna certa sensibilitat humanitària. Oferirl’acolliment a 629 immigrants perdutsen el no-res és una bona notícia.

Fa anys que la política immigratòriaés el gran problema europeu. La marMediterrània és tenyida de vermell iamaga la major fossa comú dels darrerstemps, on comptar els cossos sense vi-da que amaga és un projecte impossi-ble. Escapant de la guerra i la fam o cer-cant l’arcàdia econòmica, el sud euro-peu ha esdevingut via de trànsit de ladesesperació, a la recerca d’un món quees creu més esplendorós. I xoquen ambles màfies, sempre les màfies, que este-nen les xarxes per traficar amb carn hu-mana i omplir els bocois de diners ta-cats de sang.

Parlen que Europa ha fet mil i unapropostes humanitàries, tot i que sem-pre han estat incomplertes i no hanaconseguit el compliment de cap acordcomunitari. I davant de les seves fronte-res, el crit de desesperança no ha esto-vat els cors de pedra.

Cal reconèixer la recent realitat i salu-dar el gest del govern Sánchez, potserincomplet però significatiu. Cal valorarles declaracions de Grande-Marlaskadient que es trauran les inhumanes con-certines de les fronteres de Ceuta i Meli-lla i anunciar que s’haurà de reformar lallei d’estrangeria. I també cal dir que elPSOE no és exactament el mateix que elPP, tot i les moltes renúncies que fan elssocialistes. Amb tot, queda molt recor-regut per veure un partit socialista recu-perant la credibilitat i demostrant ques’endinsa pels camins d’una políticamés social i dialogant. Encara, algunesactuacions ens omplen de dubtes.

A

De set en setJaume Oliveras

‘Aquarius’

Xevi XirgoBARCELONA

a vigília de la seva primera entre-vista amb el president Quim Tor-ra, i un any abans de les eleccions,l’alcaldessa de Barcelona, Ada Co-

lau, fa repàs del mandat municipal i de lasituació política general.

Té clar l’ordre del dia de la seva reunióde demà amb el president Torra?I tant. Acumulem molts mesos d’excep-cionalitat política i institucional. I per ales ciutats en general, i especialment pera Barcelona per tot el que hem de gestio-nar, hi ha temes importantíssims a trac-tar, ja que a causa del bloqueig polític i laintervenció de la Generalitat hem estatmolt sols en qüestions que no podien es-perar. I ara necessitem una Generalitat aple rendiment.

Sobre el president Torra, quan encarahavia de ser investit, vostè va dir que de-manés perdó per unes declaracions xe-nòfobes i racistes.Vaig ser sincera. Sempre he demostratlleialtat institucional amb la Generalitati el seu president. I en tres anys ja he ha-gut de tractar amb tres per aquesta ex-cepcionalitat política que vivim. Crecque tenia dret, abans que fos nomenat, aexpressar la meva opinió política. I erauna obligació, també, perquè el moment

Lque travessa Catalunya és molt delicat idifícil. Hem de començar entre tots unanova etapa, que no vol dir començar dezero. És cert, però, que jo hauria volgutun perfil més ampli i transversal per a lapresidència de Catalunya, perquè Torrarepresenta el vessant nacionalista mésconservador.

Parlem de Barcelona i de municipals.Vostè fa tres anys que és alcaldessa, hansigut tres anys complicats, amb tots elspactes, amb tot el que ha passat, amb 11de 41 regidors...Han estat tres anys però ha semblatmolt més temps per la intensitat delmandat. I això ho diu tothom. Cadascúho ha viscut des de posicions diferents,uns des del govern, d’altres des de l’opo-sició, d’altres a la Generalitat. No havíemconegut un moment tan convuls en 40anys de democràcia. I per a algú com jo,que era la primera vegada que entravaen una institució, i en una funció de tan-ta responsabilitat com és l’alcaldia deBarcelona, viure uns moments tan con-vulsos i, a més, en un govern amb mino-ria ha estat d’una intensitat increïble. Itot i així hem pogut fer un munt de co-ses. I ho hem de reivindicar.

S’hi veu, en un altre mandat com a alcal-dessa?I tant que m’hi veig. Hem començat unafeina, hem canviat l’agenda política ihem engegat un munt de projectes de

ciutat, que, a més, ara estan arrencantamb força. Amb molts temes hem co-mençat un canvi de paradigma i un solmandat és poc. El 2019 es començaran aveure moltes d’aquestes coses, però ambun segon mandat és quan pots consoli-dar aquest canvi d’agenda i de prioritats.

Pensa en una renovació de la llista?Estic molt satisfeta de l’equip de govern.Tinc un equip humà que crec que ho hadonat tot i que, en situacions de molta di-ficultat, ha estat sempre allà les 24 ho-res. I, si no fos així, no hauríem pogut fertotes les coses que estem fent. Per tant,estic molt contenta amb ells i comptoque la majoria podran continuar.

Tem que en les pròximes eleccions esparli de qüestions nacionals més quemunicipals?Bé, els darrers temps, i especialment eldarrer any, la política nacional s’ha im-posat a qualsevol altre debat, perquè larellevància de tot el que ha passat és in-discutible. Però vull reivindicar que Bar-celona ha estat clau perquè les coses noanessin a pitjor. En els moments més di-fícils, estic molt orgullosa de la respostaque ha donat Barcelona durant totaquest any, i també ho dic en clau nacio-nal. Hem sabut estar a l’altura dels mo-ments més difícils. Començant perl’atemptat de la Rambla i seguint per lescàrregues policials brutals de l’1 d’octu-bre. Barcelona no només ha sabut donar

una resposta democràtica. Perquè la mi-llor ajuda i contribució que podia donarla ciutat en el moment actual era no atu-rar-se.

Però també sap que és molt complicatque no hi sigui el debat nacional, vista laconjuntura que hi ha al país en aquestsmoments.Que hi sigui present és lògic, per la com-plexitat del moment i perquè som capitalde Catalunya. En aquest sentit, de fet, nohem defugit mai aquest debat. Hem deparlar de Barcelona, perquè crec que elseu impuls com a ciutat pot ser la millorcontribució que pot donar a Catalunya. I,al mateix temps, hem de ser una capitalcompromesa. Sempre hem dit que entreles nostres prioritats hi ha, per exemple,que no quedin impunes les càrregues po-licials de l’1 d’octubre. I també hem presposició claríssimament per l’allibera-ment de les persones que estan a la pre-só. Perquè fins que no surtin de la presóels líders socials i polítics no podrem par-lar de recuperar una mínima normalitatsocial i política.

La preocupa la possible irrupció de Ma-nel Valls?Li he de dir que no excessivament per-què Barcelona és una ciutat que té moltclares les seves prioritats. I té amor pro-pi. I, per tant, que hi hagi persones quevulguin venir a alimentar idees de con-frontació i de blocs és una cosa que no ésque la rebutgi jo, sinó que la societat bar-celonina la rebutja frontalment. El se-nyor Valls, que fa molts anys que és fora,i que de fet ha estat molt actiu en la polí-tica francesa, no crec que conegui bé laciutat. I, de fet, quan ha insinuat que esplantejava ser candidat, ho ha fet en unstermes de confrontació nacional, que nocrec que la ciutat de Barcelona accepti.

I quan sent parlar de llista unitària sobi-ranista?Veig que hi ha una pugna en el sobiranis-me i que aquests anuncis formen part deles rivalitats que hi ha entre unes forcesque es discuteixen l’hegemonia d’aquestespai. Seria un gran error, des del puntde vista barceloní, intentar traslladar laidea d’una pugna de blocs a la ciutat. I ai-xò serà rebutjat. La millor contribucióque pot fer Barcelona no és participar enaquest bloqueig, sinó, al contrari, provaraltres propostes polítiques que puguinparlar de què pot aportar Barcelona coma motor econòmic, social o d’innovacióque és.

Hi ha hagut deslleialtats dels grups del’oposició amb el govern per tirar enda-vant alguns projectes com el tramvia? Oal seu govern potser li ha faltat cinturaper arribar a acords?No han estat deslleials amb el govern, si-nó amb la ciutat. D’acords n’hem fet mol-tíssims, i la llista és llarguíssima en moltsàmbits. Això no és mèrit nostre sinó detothom que hi ha participat. I en temes

Alcaldessa de Barcelona

Ada Colau“En democràcia,no hi pot havertemes tabú”RELAT · “Hi ha dirigents independentistes que han parlat molt de República però no hanpracticat aquests valors republicans, entre els quals un de tan cabdal com el de la fraternitat”XOC AMB DOMÈNECH · “Hi ha hagut qui ho ha volgut fer creure, però no ha estat així”

L’entitat aprofitaper fer una cridaal diàleg amb l’Estati amb la societatcatalana

El ministre tambévol posar fi alspeatges d’autopistaquan en vencinles concessions

Cuixart, votatmassivamenta ÒmniumCultural

Ábalos promet“lluitar”pel corredormediterraniNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 20186 |

com el del tramvia o el de la funerària, la-mentablement, hi ha hagut partidismes icrec que aquests han estat reconegutsexplícitament. Hi havia acords políticssuficients, però alguns partits han deci-dit que ara no ho volien fer possible. I ai-xò és un error perquè, insisteixo, eltramvia o la funerària pública no sónprojectes meus, són projectes de ciutat idefensats per moltíssima gent.

Va ser un error que no s’impliqués mésen la consulta de Barcelona en Comúper evitar el trencament del pacte ambel PSC?El que va ser un error va ser la posició delPartit Socialista amb el 155. I ara els es-tem veient autoesmenar-se quan, final-ment, han acceptat el que li vam propo-sar fa un any i que era fer fora el PP. Hau-rien pogut fer la moció de censura fa unany i tot el que ens hauríem estalviat: l’1d’octubre i les càrregues policials, el 155i el trencament del pacte a Barcelona.Però això va ser un error del PSC, unpartit catalanista que havia ajudat aconstruir l’autogovern a Catalunya, iningú va arribar a entendre –de fet ni laseva pròpia militància o votants– que esposés al costat del PP per donar suport ala seva línia més dura i més autoritària.

Es pot refer el pacte amb el PSC?Si el PSC s’allunya de Ciutadans i el PP, is’acosta al catalanisme progressista, enstrobarem. I volem trobar-nos, tant ambel PSC com amb ERC. Sempre he dit aAlfred Bosch que té les portes obertes algovern, però ell va dir que estava pen-sant en les pròximes eleccions i que noho volia. Cada partit pot prendre les se-ves decisions i fer els seus càlculs, però jocrec que les forces d’esquerres a Barcelo-na ens hem de trobar. Ha estat així histò-ricament.

Parla de bastir ponts però les seves rela-cions, amb Alfred Bosch especialment,sempre han sigut molt complicades...El PSC i ERC van tenir les portes obertesL’alcaldessa de Barcelona, fotografiada divendres a la galeria gòtica de l’ajuntament de la capital catalana ■ ANDREU PUIG

Un corredorque no corre prou

L’APUNT caldrà lluitar contra algú per aconseguir que finalmentel corredor sigui una realitat? Contra qui? Han estatmassa anys de negacions deliberades i dilacions desca-rades d’infraestructures consensuades i vitals per aldesenvolupament del país. Els mínims han canviat, lespantalles han anat passant i ja no ens conformem ambpromeses. Som incrèduls perquè ens han fet ser-ho.Marga Moreno

El ministre de Foment, José Luis Ábalos, s’ha declaratcompromès en la “lluita” pel corredor mediterrani. Ungest encomiable que ha acompanyat amb la promesad’anar reduint els peatges d’autopista a mesura que encaduquin les concessions. El problema és que caldrà al-guna cosa més que paraules i promeses. Per no parlarde les incògnites que introdueix el mot lluita. És que

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 7

117077/1188459L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 20188 | Nacional |

del govern des del primer dia. I vaig estarun any esperant el senyor Alfred Bosch i,finalment, em va dir que no tenia cap in-tenció d’entrar al govern perquè voliaplantejar-se les pròximes eleccions desde fora del govern. I ara, malaurada-ment, veig que les dues formacions esmouen molt en clau electoral. Però jo se-guiré oferint acords i, sobretot, ara quecomença una nova etapa, que crec quetots hem de saber llegir amb molta res-ponsabilitat. I aquells que estem gover-nant ens hem d’esforçar per ser els pri-mers que facilitem que la nova etapa si-gui realment de distensió, diàleg i solu-cions. I, quan vam aconseguir fer fora elPP, vaig començar una tanda de conver-ses amb tots els grups municipals peraprofitar aquest moment de distensióperquè aquesta nova etapa no fos flord’un dia. I he de lamentar que encara nom’he pogut reunir amb ERC. Fa 15 diesque vaig demanar la reunió amb AlfredBosch i he proposat com quatre o cincdies diferents. Però resulta que té l’agen-da més plena que la de l’alcaldessa.

Però arribar a acords un any abans deles municipals és molt complicat, no tro-ba?Un any és molt de temps... A mi, que vincd’una cultura que no és la dels partits po-lítics, em sembla increïble, o immoral,que un any abans de les eleccions els par-tits polítics de l’oposició puguin plante-jar-se estar ja en campanya electoral.Queda una any. I queda molta feina perfer. És un moment històric complicadís-sim, Barcelona té un munt d’oportuni-tats que no pot perdre.

Vostè no hi pensa, en les eleccions?Hi penso, però no és la meva feina. Lameva feina és resoldre els problemes dela ciutat i fer tot el que estigui a les mevesmans per resoldre problemes, aprofitaroportunitats i encarar els reptes que té lanostra ciutat. No cobrem un sou públicper fer campanya electoral.

Un dels debats del mandat ha estat elpreu de l’habitatge. Aquesta és unaqüestió pendent que serà la que marca-rà el debat d’aquest darrer any?Amb l’habitatge ens hi juguem, clara-

ment, el model de ciutat. I en aquestaqüestió hem de demanar un pacte a totsels grups municipals, amb la Generalitat,amb l’Estat...Nosaltres hem fet el que po-díem fer en l’àmbit municipal. Estem uti-litzant totes les eines. Hem multiplicatper quatre la inversió. La Generalitat téla competència d’habitatge públic, i es-tem en un consorci a Barcelona en què laGeneralitat té el 60% i nosaltres, el 40%.Estem fent la inversió sols i no és desdels últims mesos pel 155 sinó des del’inici del mandat. És a dir, és el món alrevés.

Al nou govern de PSOE, li demana queesmeni la llei d’arrendaments urbans?És que ho ha de fer, no preveig cap altraalternativa. Com a mínim s’ha de recupe-rar que els contractes passin de tres acinc anys. I, després, cal posar un límit ales pujades abusives.

Demà es veurà amb el president QuimTorra, que d’aquí a unes setmanes esveurà amb Pedro Sánchez. Que n’espera,d’aquesta trobada Torra-Sánchez?Espero, sobretot, que no sigui l’última ique sigui la primera de moltes. El presi-dent de la Generalitat i el del govern es-panyol han de tenir una relació institu-cional que, desgraciadament, el PP vatrencar i judicialitzar. I espero que aixòes reverteixi. Des del primer dia he de-fensat que el govern del president Sán-chez ha de decretar un apropament de lagent que està a la presó. Això depèn delgovern d’Espanya i, per tant, ha de serimmediat. I ha de fer tot el que estigui enles seves mans perquè surtin en llibertat.És un gest que des de Catalunya estemesperant no només els partits indepen-dentistes, perquè hi pugui haver un dià-leg en condicions, que no estigui alteratper la crueltat i l’anomalia de les perso-nes que són a la presó. Dit això, tambéespero que hi hagi voluntat, per les duesparts, de parlar de veritat, d’escoltar-se,de trobar punts en comú i fer primerspassos. No hem de ser ingenus; la situa-ció és molt complicada, però en demo-cràcia les coses es resolen fent política,negociant i fent que les dues parts cedei-xin una mica per les dues bandes.

En els prolegòmens de la reunió, l’execu-tiu de Sánchez ja ha dit que hi ha una lí-nia vermella que és l’autodeterminacióde Catalunya i des del govern Torra s’hadit que la línia vermella és poder parlard’aquest tema. Catalunya té dret a exer-cir l’autodeterminació?Jo sempre he defensat la mateixa posi-ció. D’altres han anat canviant de posi-ció. S’ha de poder fer un referèndum,sempre ho he dit, i s’ha de poder fer ambgaranties. Quan hi ha un poble que mos-tra les ganes d’autoconsultar-se sobre elseu futur i la seva relació amb l’Estat, ai-xò s’ha de resoldre democràticament,com han fet a Escòcia i a tants altresllocs. Això ha de ser possible. Ara mateixés evident, però, que això és molt compli-cat. Però s’ha de poder construir un camíi es pot fer de moltes maneres. Potser noserà possible de manera immediata, peròsi es construeix un clima de començar areconèixer els interlocutors, de fer pas-sos en el sentit de negociar i escoltar,s’haurà d’arribar a una nova proposta derelació entre Catalunya i l’Estat, que no-més serà legítima si es pot votar.

Per tant, s’ha de parlar d’aquest tema enla reunió entre Torra i Sánchez...En democràcia, no hi pot haver temes ta-bú, però en aquesta primera reunió tam-poc no podem esperar que es resolguingrans qüestions que no s’han resolt du-rant dècades. No podem posar aquestapressió en aquesta primer reunió. Jo elque n’espero és que es transmeti, tant in-ternament com externament, que hi hauna voluntat real per les dues bandes decomençar una nova etapa, una voluntatreal d’un diàleg que sigui profitós, quepermeti aportar solucions, que permetiun camí de desjudicialització i de recupe-ració de la política. Tots dos haurien detransmetre la voluntat ferma que creuenque l’altre ha anat a la trobada amb la vo-luntat de començar una etapa de diàleg. Iaixò seria moltíssim.

Elsa Artadi ens va dir en una entrevistarecent que confiava en els comuns alParlament per facilitar el pressupost dela Generalitat per aprovar-lo abansd’acabar l’any. Seria lògic que els co-muns ho fessin?

❝No s’ha agraït prou ladefinició i la feina que hafet Units Podem durantaquest temps tan difícils

❝Tots hem d’estar disposatsa poder parlar depressupost, i no nomésa la Generalitat sinó tambéa Barcelona i a l’Estat

❝El tramvia o la funeràriapública no són projectesmeus, són projectesde ciutat i defensatsper moltíssima gent

Sánchez ha de decretar unapropament de la gent queestà a la presó. Depèndel seu govern i, per tant,ha de ser immediat

❝

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 2018

Insisteixo en el fet que comença una no-va etapa. Venim d’un moment molt difí-cil i de molt de dolor. I ara tots hem d’es-tar a l’altura del moment i ser molt res-ponsables i generosos. En aquest sentit,s’ha de poder parlar de tot, però a tots elsnivells. En els pròxims mesos serà moltimportant que sigui així. Venim d’un blo-queig institucional i necessitem un nougovern que més enllà de les grans qües-tions de fons es posi a governar per resol-dre temes concrets, socials, de segure-tat... Necessitem que governi i que no no-més faci gestos. Si hi ha aquesta volun-tat, atesa la dificultat del moment, totshem de poder parlar de tot. La situació ésmolt complexa en tots els àmbits, a Bar-celona, a Catalunya, a l’Estat. Cal demos-trar responsabilitat i generositat, que es-tem a l’altura del moment i que somconscients del que està en joc. Hem d’es-tar disposats, tots, a parlar ja sigui a Bar-celona, a Catalunya i a l’Estat per resol-dre problemes. I tots hem d’estar dispo-sats a poder parlar de pressupost, no no-més a la Generalitat sinó també a Barce-lona i a l’Estat.

De la mateixa manera que els comunspoden facilitar un pressupost al Parla-ment, a vostè les forces que governen al’altre costat de la plaça Sant Jaumetambé li poden facilitar un pressupost?Descarto completament fer un intercan-vi de cromos o un plantejament de fer-nos favors entre partits. El que dic és quesent tothom fidel al seu programa, i alsseus compromisos, hem de poder parlaren tots els àmbits, a la Generalitat, a Bar-celona i a l’Estat, de com ho fem perquèla nova etapa que comença sigui una eta-pa de diàleg i de solucions i no de bloque-jos.

Quan es parla del dret a l’autodetermi-nació s’intueix que hi ha tensions en elscomuns. Tothom pensa el mateix?Jo diria que no hi ha tensions. Hi ha de-bat i pluralitat. I el que sempre ha estatun punt comú és que estem orgullosos dela nostra pluralitat com a país, Barcelonaés diversa i a BComú hi ha gent que és fe-deralista, n’hi ha que és independentistao hi ha gent que no prioritza aquest de-bat. Però tenim uns eixos comuns. Cre-

iem que Catalunya ha de poder fer un re-ferèndum, ha de poder exercir la seva so-birania i ha de tenir una relació de res-pecte amb el conjunt d’Espanya, que s’hade poder parlar de tot i que les coses esresolen democràticament.

Amb relació a la confecció de la candi-datura dels comuns, aquí hi ha hagut unxoc entre vostè i Domènech?No. Hi ha hagut qui ho ha volgut fer creu-re, però li asseguro que no.

Però sap que s’ha interpretat així.Hi ha algunes veus que poden estar inte-ressades a difondre que això es podia lle-gir així. Però jo no he volgut entrar en po-lèmiques falses ni en aquests jocs. Elque vull és que la nostra pluralitat estiguiplenament representada, i en això Xa-vier Domènech i jo coincidim. Sabemque la virtut i la fortalesa del nostre espaiés aquesta, i que hi hagi uns punts encomú. Jo no pensava presentar-me per-què no vull acumular càrrecs, perquèser alcaldessa de Barcelona genera mol-tíssima feina i penso que no he de tenirmés càrrecs fora de la institució. A Cata-lunya en Comú vaig defensar el mateix,però és un projecte que comença i se’mva demanar des de molts àmbits dife-rents que fes el pas. Ho vam parlaramb en Xavi i vam decidir que per aaquesta nova etapa féssim una propostacomuna.

En canvi Elisenda Alamany no hi és...I tant que hi serà, Elisenda Alamany ésun actiu del nostre espai i, de fet, és por-taveu del grup parlamentari. És fals in-troduir la idea que hi havia gent que pas-sava a tenir menys responsabilitats. Totsels portaveus dels grups estaran a l’exe-cutiva, com ho estaran Lucía Martín, Ge-rardo Pisarello, Ernest Urtasun i tantsd’altres.

A Elisenda Alamany, la van perjudicar elscomentaris que va fer a les xarxes so-cials?El millor va ser la seva resposta, que nin-gú li va haver de demanar, quan va sortira dir que els comentaris no la represen-taven, no li agradaven i demanava dis-culpes si algú se sentia ferit. El sentit del

comentari responia a un moment políticmolt concret. Tothom en la seva joventutpot haver fet un comentari inadequat, elque és important és que quedi molt clarla seva posició actual. Això és el que de-manàvem al president Torra, ja que en elcas de Torra no parlàvem d’un tuit, sinóde molts articles, tuits o declaracions re-iterades.

L’aritmètica actual dona molta força aPodem, què n’espera de la formació dePablo Iglesias?Hi tinc plena confiança. No s’ha agraïtprou la definició i la feina que han fetUnits Podem durant aquests temps tandifícils. I en algun moment m’ha sabutgreu la definició que han fet alguns par-tits independentistes que semblava queeren més exigents amb Units Podem i te-nien més retrets que no amb Ciutadanso el PP. Crec no només que és trist, sinóque és un gran error. És de molta miopiapolítica no veure que hi ha una força alia-da a tot l’Estat, Catalunya no pot avan-çar sola en un món global ple d’interde-pendències. Per avançar en drets i en lli-bertats, i això l’esperit republicà ho hatingut sempre claríssim, cal també la fra-ternitat entre els pobles.

El president Quim Torra, quan va pren-dre possessió, va dir: “Farem República.”Podem en aquest sentit té l’oportunitat,ara vist on està i que és aritmèticamentclau, de fer també República i de forçarel govern del PSOE perquè faci gestoscap a una república.Nosaltres som una formació plenamentrepublicana. Ho hem estat sempre, i aixího hem plantejat.

Una cosa és dir-ho i l’altra és portar-ho ala pràctica.Exacte. I una cosa és parlar en abstractede República i una altra cosa són els va-lors republicans i les pràctiques republi-canes. Hi ha partits, també a Catalunya,que han parlat molt de la República peròno els he vist comportaments republi-cans. Perquè la República és llibertat,igualtat i fraternitat.

Si em diu el pecat s’hauria de dir el pe-cador, oi?Estic parlant de diferents dirigents quehan parlat molt de República però quecrec que no han tingut realment un com-portament republicà. Com es defensa laRepública? En la que crec jo és fraternal,solidària, oberta, que prioritza les perso-nes davant de tot, els valors cívics del re-publicanisme, de la cohesió social, del’educació i que no deixa ningú enrere. Elque no m’agrada és quan a vegades hesentit dirigents independentistes utilit-zar aquest concepte simplement perposposar molts d’aquests debats republi-cans i per dir que fins que no hi hagi unaRepública no podem parlar del dret al’habitatge. La República és, per una ban-da, una organització de l’Estat i jo la de-fenso. Però també són uns valors. I crecque alguns dirigents independentisteshan parlat molt de República però nohan practicat aquests valors republi-cans, entre els quals, insisteixo, n’hi haun de cabdal, que és la fraternitat. I, pertant, instar a la confrontació, dir si no es-tàs amb mi estàs contra meu, no és gairerepublicà. ■

Ada Colau,en diversosfragments del’entrevistafeta a la salaCarles Pi iSunyer del’ajuntamentde Barcelona■ ANDREU PUIG

❝Fa quinze dies que vaigdemanar un reunió ambAlfred Bosch. Però resultaque té l’agenda més plenaque la de l’alcaldessa

Tinc un equip humà quecrec que ho ha donat tot.Estic molt contenta ambells i compto que lamajoria podran continuar

❝

❝Seria un gran error, des delpunt de vista barceloní,intentar traslladar la idead’una pugna de blocs a laciutat. Això serà rebutjat

Podeu veure l’entrevistaavui a les 14 h i les 22 h

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 201810 | Nacional |

La repressió policial i judi-cial contra l’independen-tisme va començar al ma-teix temps que l’Estat i lí-ders unionistes el culpa-ven d’haver trencat i divi-dit la societat catalana finsa estar “a punt de l’enfron-tament civil”, en paraulesdel nou ministre JosepBorrell. Des d’aquells diesÒmnium Cultural va con-vertir en la seva prioritatla defensa de la convivèn-cia i la cohesió social al vol-tant de l’històric “som unsol poble”. Enmig del des-concert, les diferències iels vaivens tàctics de l’in-dependentisme, Òmniumva repetir el discurs mésclar i inequívoc: l’autode-terminació és irrenuncia-ble però la unitat civil delpaís i el model d’escola ca-talana són imprescindi-bles.

En l’assemblea generalmés multitudinària de laseva història, ahir, per re-

elegir Jordi Cuixart ambun suport majoritari, Òm-nium va reafirmar el dis-curs però va fer un pasmés.

Ideòlegs de la fracturaVa acusar l’Estat i implíci-tament ideòlegs de l’uni-onisme d’haver dissenyatel relat de fractura ciuta-dana amb l’objectiu detrencar la convivència en-tre els catalans indepen-dentistes i no independen-tistes.

En un discurs llegit ahiren l’assemblea i escrit desde la presó de Soto del Re-al, diumenge passat, JordiCuixart acusava l’Estat

d’haver “intentat aturar elmoviment sobiranista perla via de la repressió”:“Amb els nostres empre-sonaments, l’ofec econò-mic i, sobretot, l’intent deconfrontar sentiments depertinença, d’una maneramaldestra.” “Catalunyano viu a les portes de capconfrontació civil. Irres-ponsables i indecents totsels que atien aquestes ban-deres d’infàmia”, va reblarel vicepresident MarcelMauri en el seu parlamentde cloenda.

En nom de la unitat ci-vil, tots dos van fer ahiruna crida al “diàleg perma-nent” però sense renún-

cies polítiques tant ambl’Estat espanyol com ambels no independentistes.“L’1-O va ser possible perles aliances espontànies icompartides més enllà del’independentisme”, vadefensar Mauri.

Cuixart demanava un“diàleg basat en la confian-ça” i sense exigir “renún-cies a ningú” i advertia al“sobiranisme democràtic”l’error que suposaria cen-trar-se només en la lluitaen favor dels presos i elsencausats. I també va ferdues advertències: la Re-pública arribarà “tard od’hora” si la volen la majo-ria de catalans però és

“perniciós” deixar-se por-tar per la pressa dels ter-minis. L’altre avís és que“només fent un exercicid’empatia” amb tots elsciutadans “podrem conti-nuar avançant”.

Per la seva banda, Mau-ri va criticar “el debat estè-ril” del trasllat dels presosa presons catalanes i vadefensar que l’única re-ivindicació ha de ser el seu“alliberament immediat”perquè no han comès “nirebel·lió, ni sedició, ni mal-versació” i, segons ell, no-més són entre reixes perun “sistema vell i caducque només busca reven-ja”. Mauri va fer una crida

a l’independentisme a ferpossible les “aliancescompartides” del referèn-dum de l’1-O amb els noindependentistes. “Sisom generosos, el camíiniciat és irreversible”, vaconcloure.

El vicepresident d’Òm-nium va anunciar davantde l’assemblea de més de2.500 socis celebrada alpavelló de la Vall d’Hebronque l’entitat obrirà les prò-ximes setmanes una dele-gació permanent a Brus-sel·les. Tindrà com a objec-tiu denunciar davantd’Europa “els atacs a les lli-bertats i els drets civils”però també promoure-hila llengua catalana i la“cultura diversa” del país.

Suport massiuÒmnium va tancar ahir lavotació per reelegir Cui-xart i la seva llista amb unaparticipació també històri-ca. El president va ser re-elegit amb més de 28.000vots, mentre que el vice-president, Mauri, i la restade membres de la junta envan obtenir més de 27.000.

Amb més de 119.000socis aquesta setmana,Òmnium ha trencat la bar-rera dels 100.000 els dar-rers mesos amb l’empreso-nament dels líders políticsi socials independentistes.Avui és l’entitat cívica i cul-tural amb més socis d’Eu-ropa i la segona del paísdesprés del Futbol ClubBarcelona. ■

Xavier MiróBARCELONA

Crida d’Òmnium a l’Estat i lasocietat catalana a dialogara L’assemblea més gran de la història de l’entitat reelegeix Cuixart amb un suport massiu a Obriràdelegació a Brussel·les per denunciar l’atac als drets i promoure la llengua i la cultura del país

Més de 2.500 socis d’Òmnium reclamant la llibertat dels presos. Alguns votaven presencialment. La junta reelegida va fer pujar a l’escenari la família de Jordi Cuixart ■ JUANMA RAMOS

28.151vots va rebre ahir dels socisd’Òmnium el president reele-git, Jordi Cuixart, empresonata Soto del Real.

“El sobiranisme no espot centrar en el frontantirepressiu sinó enel diàleg però senserenúncies”Jordi CuixartPRESIDENT D’ÒMNIUM

119.550socis té l’entitat, gairebé eldoble dels 65.000 que teniael gener de l’any passat. És lasegona entitat del país.

“L’únic projecte del’Estat per a Catalunyaés la fractura social icivil. Irresponsables iindecents”Marcel MauriVICEPRESIDENT D’ÒMNIUM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 201812 | Nacional |

a democràcia s’ha d’ex-pressar als espais pú-blics”, diu Pep Cruanyes,

vicepresident de l’ANC. Cruanyesho va tornar a dir ahir a Roses, ala plaça Catalunya, davant d’unabarreja de públic: el gruix més im-portant de gent –perfectamentidentificat amb llaços grocs–, eragent que sabia de què anava laconvocatòria del vermut groc; pe-rò a primera línia de mar, enmigde terrasses i amb el temps queacompanya, la plaça Catalunyade Roses és una cruïlla de gentque torna o va a la platja, gentdels països veïns que no sempreestan al cas de tot el que es cou acasa nostra i que agraeixen qual-sevol proposta d’activitat. I fun-ciona. Els que no estaven al cas

“L de qui havia convocat què, veienun escenari, músics, parades ones venien begudes i una botifarraamb una torrada per cinc euros, ila gent s’apunta. D’acord quetambé hi havia els cartells delspresos; però la gent pregunta,s’informa, xerra, com ha de ser enun espai públic i com ha de serquan es comparteix un vermut.No he vist cap d’aquests turistesde cap de setmana atrapats en elvermut groc renunciar a la boti-farra ni fugir esperitats desprésd’assabentar-se dels motius realsde la convocatòria. Al contrari. Dirtot això no significa frivolitzaramb la qüestió dels presos. Elvermut groc l’organitzaven Òmni-um, l’ANC i el CDR de Roses; larecaptació anava per a l’associa-

ció de presos i exiliats polítics i lacaixa de solidaritat. Tant els mú-sics (Cesc i Madamme Mustash),com les persones que van inter-venir a l’escenari (Quim Torra,

Carles Ribera –director del set-manari La República– i el diputatJoan Olòriz), van reafirmar elcompromís que cal mantenir perdenunciar la situació dels presos

polítics i els seus familiars. Elsque van anar ahir a Roses per ma-nifestar aquest compromís en vansortir reforçats; els que es van tro-bar el vermut groc per casualitat,potser el van disfrutar com un ver-mut qualsevol, però pel mig segu-rament alguns van descobrir unaltre aspecte de Catalunya. Per ai-xò també serveixen els espais pú-blics. Quan un vermut funciona,s’allarga, també va passar ahir aRoses però en part va ser respon-sabilitat –involuntària– del presi-dent Quim Torra: la seva interven-ció estava anunciada a les 11.30 h,va ser ajornada fins a les 14.30 h, ifinalment anul·lada per altrescompromisos. L’alcaldessa, Mont-se Mindan, va tancar l’acte envol-tada dels regidors de tots elsgrups que donen suport al procésapel·lant a continuar “tossuda-ment alçats” i amb el compromísdel president que vindrà a Rosestant aviat com pugui. ■

Vermut groc vora la platja de Roses

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Una imatge del vermut groc convocat ahir a Roses ■ JOAN SABATER

EsteveCarrera

uit ignominiosos mesos des-prés, l’independentismecontinua dempeus per de-nunciar l’empresonament

il·legal del president d’Òmnium Cul-tural, Jordi Cuixart; l’expresidentde l’Assemblea Nacional Catalana,Jordi Sànchez, i la resta de presospolítics i exiliats. Les entitats sobi-ranistes i diverses colles castelleresvan alçar arreu del país setze pilarsper la llibertat i la dignitat, tantscom independentistes presos i exi-liats. La pinya era la mateixa, for-mada per milers de manifestantsque reclamaven l’alliberament im-mediat dels perseguits.

A Barcelona, el vicepresidentd’Òmnium, Marcel Mauri, i la suc-cessora de Sànchez a l’ANC, Elisen-da Paluzie, van rebutjar a l’unísonel debat sobre l’acostament delsnou empresonats cap a centres pe-nitenciaris catalans. “Està de modafer-se els generosos i dir que potsers’acostaran els presos; doncs no, ai-xò és una exigència de la llei, que es-tiguin a prop de casa, i amb aixòcontinuaran vulnerant tots elsdrets fonamentals. No són genero-sos: el delicte és tenir-los a la presó”,va deixar clar Paluzie. Els últimsdies el govern de Pedro Sánchez i el

V

jutge Pablo Llarena s’han anat tra-ient de sobre la responsabilitatd’apropar-los. “No ens valenaquests debats, l’acostament és unaqüestió d’aplicar la llei, n’exigiml’alliberament immediat”, va reblarMauri.

Després que els castellers del Po-

ble-sec i els de la Sagrada Família ai-xequessin els seus pilars a la plaçade Catalunya, familiars de JordiSànchez, Carles Puigdemont i ToniComín van denunciar la vulneracióde drets que estan suportant i vanagrair el suport popular durantaquests mesos. “Mentre no hi hagi

una solució política ens hem demantenir ferms al mandat de l’1-O.L’única solució és un referèndumpactat”, va afirmar Betona, germa-na de Comín.

A Balaguer es va fer el primer pi-lar de la jornada, dedicat a l’anteriorconsellera d’Agricultura, MeritxellSerret, originària de Vallfogona deBalaguer, avui exiliada a Brussel·les.D’altra banda, la Colla Vella dels Xi-quets de Valls va aixecar pilars aldavant de les presons de Madrid.Una setantena de castellers vanparticipar en l’expedició, que va re-calar a Alcalá Meco, Estremera i So-to del Real. La iniciativa partia deles paraules que el casteller de la Co-lla Vella César Torrijos va adreçarals consellers que eren al balcó del’ajuntament de la capital de l’AltCamp, Jordi Turull i Carles Mundó,durant la diada de Santa Úrsula del’any passat, en descarregar el pilarde vuit amb folre i manilles. Asse-nyalant-los amb el dit, i al crit de“No afluixeu!”, va protagonitzar unaimatge icònica en el món casteller.

La Guàrdia Civil va identificarcastellers i periodistes a Soto delReal. “Es tracta d’un gest d’intimi-dació innecessari. Que sàpiguenque no tenim por. La causa de la lli-bertat és més forta que la repres-sió!”, va piular l’ANC. El so de lesgralles no afluixa. ■

VUIT MESOS · L’ANC i Òmnium rebutgen el debat sobre l’acostament dels presos polítics i n’exigeixen l’alliberament immediatCRIMINALITZACIÓ · La Guàrdia Civil intenta intimidar castellers de Valls amb identificacions en un acte davant de Soto del Real

Emili BellaBARCELONA

Pilars delscastellers delPoble-sec i de laSagrada Família,ahir a la plaça deCatalunya■ JUANMA RAMOS

Setze pilars i una gran pinya

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 201814 | Nacional |

1550

40-1

1891

01T

La presidenta del PDeCATi candidata a l’alcaldia deBarcelona, Neus Munté, vadefensar ahir la decisió deconcórrer a les eleccionsamb el nom de Junts perCatalunya assegurant que“no és una marca electoral,és molt més”. En la clausu-ra de la convenció munici-palista que se celebravades de divendres a Castell-defels, Munté va subratllarque JxCat “significa molt”per a “totes les personesque han apostat per la for-ça de la unitat del sobira-

nisme per governar la prin-cipal institució del país itambé tots els ajunta-ments”. La presidenta delPDeCAT va alertar queaconseguir el màxim nom-bre d’alcaldies en les pròxi-mes eleccions municipals

serà la garantia per “portaruna llum d’esperança aaquest país”. A més, Muntéva fer una crida a “la uni-tat, la transversalitat i atreballar pels ajuntamentsdes del compromís ple isincer amb tot allò quehem anat construint”.

La presidenta del PDe-CAT va remarcar que elpartit ha sortit reforçat dela convenció, amb “lesidees més clares, una es-tratègia definida i una acti-tud que són guanyadoresper a les pròximes elec-cions municipals”. Tambéva recordar que el seu par-tit “ambiciona un país lliu-

re i una manera d’enten-dre el país que no sigui ambpersecució d’idees ni exis-tència de presos polítics”.

La convenció municipa-lista del PDeCAT, que vareunir prop de 400 càrrecsterritorials del partit, va

aprovar un manifest ambels eixos ideològics i estra-tègics de cara a les elec-cions municipals de l’anyvinent. El manifest defensaque els ajuntaments es con-verteixin en una “peçaclau” per a la consecució de

les “aspiracions nacionals”de Catalunya, per la qualcosa no es renuncia a la for-mació de llistes conjuntes ounitàries als municipis “onla disgregació de forces”impedeixi al PDeCAT “inci-dir en la governabilitat”. ■

a L’aspirant a l’alcaldia de Barcelona vincula la sigla a la unitatsobiranista a Reivindica “estratègia definida” del seu partit

RedaccióCASTELLDEFELS

Munté defensa queJxCat és “molt mésque una marca”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Aconseguir elmàxim d’alcaldies és lagarantia per portaruna llum d’esperançaa aquest país”Neus MuntéPRESIDENTA DEL PDECAT I CANDIDATAA L’ALCALDIA DE BARCELONA

Neus Munté conversa amb Marta Pascal i David Bonvehí durant la convenció municipalista queel PDeCAT ha fet aquests dos últims dies a Castelldefels ■ ACN

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 2018

Les festes d’enguany enhonor a la Verge de Riberaseran llargament recorda-des a la Pobla de Segur, alPallars Jussà, ja que seràel primer cop en els gaire-bé 60 anys d’història enquè les dones podran par-ticipar en les falles quetradicionalment s’hi cele-bren. Dues noies de la po-blació, la Violeta Font i laClàudia Plana, van dema-nar, en complir els 18anys, i, per tant, l’edat le-gal per poder baixar falles,poder participar en aques-ta festa amb un rol dife-rent a l’habitualment re-servat a les dones, el de pu-billa. La tradició a la Poblaté una característica dife-renciada respecte a altresfalles del Pirineu català iés que les pubilles esperenels fallaires, que baixen dela muntanya amb les tor-xes enceses, a l’entradadel poble i junts fan la dar-rera part del recorregut,on llancen les teies a la fo-guera.

Les dues joves van plan-tejar aquesta reivindica-ció amb vista a les fallesdel 2017, “però amb moltpoc temps”, admet la Vio-leta Font. Aquest any, pe-rò, sí que hi havia temps iel mes de març passat esva celebrar una assembleaextraordinària de l’Asso-ciació Cultural de Fallai-res i Pubilles de la Poblaque va decidir, en dues vo-tacions separades, quequalsevol persona podiafer de fallaire o de pubilla.Font, que confessa queaquests dies està nervio-sa, pensa que avui, quanbaixi la falla, se sentiràmolt feliç: “Haurem obert

una porta, haurem acon-seguit que, a partir d’ara,qualsevol dona pugui par-ticipar en la festa de la fa-lla, que no és només bai-xar la falla.” Font es refe-reix al fet que els fallairesja fa dies que preparen lafesta i han anat al bosc abuscar la teia, a buscar elspals d’avellaner, s’han fetla falla, etcètera.

La impulsora de la ini-ciativa explica que tantella com la Clàudia havienparticipat molts anys en lafesta “vestides de pubilla”i que tenien ganes de “can-viar de rol”. Font es mos-tra “agradablement” sor-

presa pel fet que una dese-na dels 150 inscrits a labaixada d’avui siguin do-nes. “Jo tenia clar que hiseríem la Clàudia i jo i unparell d’amigues que enshan ajudat... però que si-guem deu està molt i moltbé, tot i que si fóssimmenys també estaríemcontentes perquè l’impor-tant és que la porta ja estàoberta i la festa és mésoberta.”

La presència de dones ales falles de la Pobla de Se-gur posa fi a una anomaliaen aquestes festes del Piri-neu, ja que eren les úni-ques en què encara no po-

dien participar. A la restade festes del foc de l’AltaRibagorça i els Pallars lapresència femenina faanys que està normalitza-da, tot i que el 2008 la sevapresència a les festes deTaüll, per primer cop, vagenerar polèmica.

Festa a l’alçaTot i que se celebra des del’any 1959, la festa ha no-tat clarament l’impuls dela declaració, l’1 de desem-bre del 2015, de les fallesdel Pirineu com a Patri-moni Immaterial de la Hu-manitat de la Unesco, se-gons admet Lluís Macaya,tresorer de l’entitat orga-nitzadora. Macaya explicaque l’impuls s’ha notat enun àmbit extern, amb mésvisitants, però sobretotintern: “La gent sempreha col·laborat, però ara hiha més gent, gent que hadescobert que té aquestatradició a tocar de casa ique s’ha arremangat a tre-ballar.” ■

“Haurem aconseguit queles falles de la Pobla deSegur siguin més obertes”

Joan RuedaLA POBLA DE SEGUR

a La Violeta Font serà una de les dones que avui, per primer cop, baixaran lestorxes enceses a Eren les últimes festes del foc del Pirineu sense noies

“La gent semprehavia col·laborat,però la declaració de la Unesco ens ha impulsat”Lluís MacayaTRESORER DE L’ASSOCIACIÓ CULTURALDE FALLAIRES I PUBILLES DE LA POBLA

Violeta Font i Clàudia Plana el dia que l’entitat va votar la possibilitat que les dones fossinfallaires ■ ACN

“Hi havíem participat vestides de pubilla, però teníem ganes decanviar de rol”Violeta FontFALLAIRE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

164927-1187894T

La presidenta del comitède Drets Humans del Par-lament alemany, GydeJensen, creu que la UnióEuropea hauria de portar“les dues parts” del con-flicte català amb l’Estat es-panyol “a una taula de ne-gociació” i que el governd’Angela Merkel “hauria”de tenir un rol de líder enl’impuls de les converses,tenint en compte la pre-sència de Carles Puigde-mont al país.

En una entrevista al’ACN, Jensen asseguraque Berlín “hauria de ju-gar un rol en la negociació,la mediació i la discussióentre els dos actors en-frontats”, mentre que laUE “hauria de tenir un pa-per més moderat i neu-tral”. La també diputadadel Partit Liberal (FDP)considera que “s’ha de po-

der parlar” d’independen-tisme al club comunitari ique el cas de Puigdemont“és judicial, però el vessantpolític s’hauria de solucio-nar d’una altra manera,com ara també en una ne-gociació amb la UE”. La di-putada al Bundestag posaen dubte que es respectésla llibertat d’expressióamb la violència policialexercida durant el refe-rèndum de l’1 d’octubre.

Les paraules de Jensencoincideixen amb la reve-lació del síndic de greuges,Rafael Ribó, que va afir-mar divendres que existei-xen “proves” que la cance-llera alemanya va trucar aMariano Rajoy l’1-O peradvertir-lo de la brutalitatpolicial. “L’1-O tenim pro-ves que Merkel va trucar aRajoy per dir-li que Europano podia acceptar això”,va dir Ribó en una entre-vista al diari escocès TheNational. ■

Pressió sobreMerkel perquèlideri la mediacióEstat-Catalunya

RedaccióBERLÍN

a La presidenta del comitè de DretsHumans del Bundestag insta la UE apropiciar una negociació en el conflicte

La diputada del Partit Liberal (FDP) al Bundestag GydeJensen, en una imatge d’arxiu ■ ACN