Diari NacionalDIUMENGE · 26 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14470 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13340 - EL PUNT

2,50€

1820

59-1

1771

38®

8011

75-1

1273

22w

Avui, ambEl Punt Avui

EXILI · Junts per Catalunyapresenta a Flandes una llista enquè pretén que “bona part de laciutadania es pugui emmirallar”

REPTE · El president vol queles urnes ratifiquin “el mandatde l’1-O” i defensa que ara éshora de Catalunya i no de partits

Puigdemont cridaa derrotar “eltripartit del 155”

Fotografia de gran part dels membres de la llista de Junts per Catalunya, ahir a prop de Bruges ■ AFP

La llista, presentada a Flandes

P6-7

L’ESPORTIU

El crac argentí, blindat peruna clàusula de 700 milions

Messi faoficial larenovació

Messi, després de signar la renovació ■ FCB

Futbol FC Barcelona

Hisenda reclama l’IVA aquinze entitats culturals

Cultura P33

Nacional P8

Valls, De Guindos, Balletbò i Millo, a l’arribada ahir a lesjornades de s’Aragó ■ EFE

De Guindos lloa els efectes del 155

Punt de Vista

En marxa, a lacatalana

Tribuna

Montse Oliva

El pèl i elborrissol

De reüll

Agustí Colomines

El martiri de Jordi PujolEls presidents represaliats P16-17

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 DE NOVEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

ntre l’edifici quealberga els estu-

dis centrals de Cata-lunya Ràdio, al núme-ro 614 de l’avingudaDiagonal de Barcelo-

na, i l’edifici des d’on emet RAC1, al nú-mero 477 de la mateixa avinguda, hi hauna diferència de 137 plaques de por-teria i una distància que encara no arri-ba als 400 metres, en línia recta; totplegat una agradable passejada queno arriba als cinc minuts.

Aquesta proximitat entre una i altraemissora afavoreix que alguns delspersonatges estel·lars de l’actualitatho tinguin fàcil per passar d’un dial aun altre de la FM amb molt poc tempsde diferència i amb un aparent, i a lavegada irreal, do de la ubiqüitat. Undels últims protagonistes d’aquest ex-ercici de prestidigitació espai-tempsha estat Ramon Espadaler, el portadorde la flama de la democràcia cristianaa Catalunya que l’endemà d’anunciarla seva unió (política) amb el Partitdels Socialistes va ser reclamat per ex-plicar-se a les dues emissores de ràdio.

Evidentment Mònica Terribas i JordiBasté li van demanar el perquè d’unacord tan contra natura i l’home queva pilotar l’últim trajecte d’UDC abansque el partit de Duran i Lleida tanquésamb un deute de 16 milions d’euros hova despatxar d’aquesta manera. Pri-mer a Catalunya Ràdio Espadaler vaassegurar: “Ni nosaltres hem fet unviatge a l’esquerra, ni el PSC s’ha mo-gut a la dreta.” Uns minuts més tard,després de recórrer els 400 metresfins a RAC1, a la mateixa pregunta varespondre quasi igual: “Ni nosaltresens hem mogut a l’esquerra, ni el PSCs’ha mogut cap al centre.”

400 metres d’avinguda Diagonal i137 plaques de porteria poden donarper molt, també per estirar la ideologiacom un xiclet i fer que un home fet idret, és a dir de dretes, es transformien un ideòleg dels postulats del centre.Encara sort que Espadaler no va anar aRàdio Marca, uns centenars de metresmés avall de RAC1, perquè el subjectede Societat Civil Catalana que com-partirà llista amb ell i Iceta encara hau-ria esdevingut un salvador de la pàtria.

E

Keep calmJordi Panyella

Espadaler,l’home xiclet

Encara sort que aquell matíRamon Espadaler no va anara Ràdio Marca, situada unscentenars de metres mésavall de RAC1

La vinyetaFer

ra hi pensava: abans, per telefo-nar o que et telefonessin, haviesde ser a casa. Hi havia la possibi-

litat de ser a la feina, però no totes lesfeines eren o són de taula i despatx. Elviatjant, el pagès, l’estudiant o el pintord’aquarel·les, si volien trucar o que elstruquessin, havien d’esperar a fer-houn cop ingressats a la llar, i a travésd’un artefacte de baquelita immobilit-zat en un moble. Tot això és una evi-dència, però és que quan dic “abans”parlo de fa només vint-i-cinc anys, omenys. Tots els joves que tenen aques-ta edat i que han nascut amb el mòbil albressol, que formen una gran majoriademogràfica, potser no se’n fan càrrec ipotser la nostra obligació és recordar-los-ho. O recordar-nos-ho a nosaltresmateixos, desficiats adeptes sobrevin-guts al mòbil, que truquem des del Pe-draforca o ens truquen quan som a pla-ça comprant un manat d’espàrrecs. Perexplicar l’excursió del Pedraforca, prè-viament havíem hagut de baixar-ne iarribar a casa. Abans explicàvem unsfets històrics; ara, els fets en viu. Tincdit i repetit que si les pel·lícules anti-gues tenen poca divulgació és perquè el

A

telèfon mòbil les ha fet increïbles. Si elsprotagonistes de les pel·lícules de Hit-chcock haguessin disposat d’un mòbil,tots els arguments s’haurien enfonsat.Cary Grant hauria trucat perquè el res-catessin abans que l’avió fumigador elvolgués exterminar, i amb un cop de te-lèfon des del jardí i a recer de la major-doma, Rebeca ho hauria aclarit tot. Ja-mes Stewart telefonava com un deses-perat, però és que s’havia trencat unacama i no podia sortir de casa. Qui diupel·lícules diu novel·les. Quina altraEmma Bovary no tindríem, equipadaamb un mòbil. Amb el mòbil, els nos-tres arguments personals també han

canviat. Des de casa no es podia dir se-gons què perquè sempre hi havia robaestesa, infantil o adulta. Amb el mòbiles pot dir tot.

Abans del rellotge de polsera, la gent,per saber l’hora, havia de consultar elrellotge de paret de casa. Més abans,havia de tenir a prop un campanar o unrellotge de sol. Tothom feia tard a calnotari o al funeral, o hi arribava abansd’hora. El rellotge transportable tambéens va canviar la vida. Sense, no existi-ria el TAV, les borses no es posariend’acord i no arribaríem a les cites, le-gals o d’estranquis. Previsorament, totsels mòbils marquen l’hora. I incorporenuna llanterna...

Quan era petit feien un programa ala televisió on uns senyors presentaveninvents de la seva creació. Un dia n’hiva arribar un amb un telèfon per asords: una llumeta s’encenia quan rebiauna trucada. El presentador va argüirque obligava l’usuari a mirar tota l’esto-na el telèfon sense poder fer res més.L’inventor va quedar destrossat. Arasabem que es tractava d’un precursor:tots estem pendents tot el dia del mòbillluminós.

“Quina altraEmma Bovary notindríem, equipadaamb un mòbil

Manuel CuyàsVuits i nous

La vida amb mòbil

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 DE NOVEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/9xwsjn

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

a Gran Enciclopèdia Catalanadefineix l’exili com l’“allunya-ment, voluntari o forçós, del ter-

ritori d’un estat, especialment per mo-tius polítics”, i el diccionari de l’Insti-tut d’Estudis Catalans parla de l’exilicom l’“expatriació, voluntària o forço-sa, especialment per motius polítics”.Però es veu que, tot i això, a TV3 a par-tir d’ara no es podran referir a l’actualgovern de la Generalitat a l’exili com algovern a l’exili. No ho podran fer per-què la Junta Electoral els ho ha prohi-bit arran d’una petició feta per Ciuda-danos. “A partir d’ara s’hauran d’abs-tenir d’utilitzar aquestes expres-sions”, ha fet saber a TV3 la JuntaElectoral. Una gran victòria, aquestade Ciudadanos. TV3 no podrà parlar nide “govern a l’exili” ni de “consellersexiliats” i haurà de referir-se, per ex-emple, als “consellers del govern dePuigdemont que són a Brussel·les”.Una gran victòria, insisteixo. TV3 po-

L “La JuntaElectoral prohibeixque TV3 es refereixial govern com algovern a l’exili. Quindaltabaix!

drà referir-se a “la llista del presi-dent”, per exemple, però no pas al“president exiliat”. Una gran victòriasemàntica de Ciudadanos, que, posatsa demanar, demanava també quequan TV3 es referís a Puigdemontse’ls obligués a dir “expresident”. Ni laJunta Electoral no els ha fet cas, con-siderant que “la seva destitució és un

fet notori i de coneixement general”.Prohibir, prohibir i prohibir. És la sevaestratègia. Prohibir els llibres en cata-là a l’escola (els que adoctrinen, ésclar, que deuen ser tots) i prohibir totallò que sigui prohibible. Brillant es-tratègia. Han d’estar realment empre-nyats. Perquè com més voldrien prohi-bir que el govern Puigdemont existís,més apareixen arreu. Veuen Puigde-mont, Ponsatí, Puig, Comín i Serretcada dia en un piló de mitjans de co-municació, nacionals i internacionals.Cada dia. Fixin-s’hi. Són arreu. I, fi-xin-s’hi també, els mitjans internacio-nals els tracten de president i conse-llers. No sé com s’ho faran, els de Ciu-dadanos, perquè tots aquests mitjansinternacionals no els facin cas desprésde la gran victòria aquesta a TV3. Pro-hibir, prohibir i prohibir que el governa l’exili surti a TV3. Em pregunto si,en el fons, el que en realitat voldrienés prohibir TV3. La nostra.

Una gran victòriaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El Tribunal Penal Internacio-nal de la Haia per a l’antiga

Iugoslàvia ha condemnat aquestasetmana a cadena perpètua l’exge-neral serbobosnià Ratko Mladic, enuna sentència exemplar per a qui vaser un dels principals culpables del’extermini de milers de musulmansbosnians, víctimes de genocidi no-més pel fet de ser justament de reli-gió musulmana i no ortodoxos ser-bis. Tot Europa hauria de tenir enment encara els excessos comesosa Bòsnia durant la guerra d’ara favint-i-cinc anys en què el nostrecontinent va tornar a reviure esde-veniments que semblaven enter-rats en el passat. Més de cent milpersones mortes és el tràgic balançd’un conflicte en què el nacionalis-me serbi va intentar imposar la se-va voluntat d’unitat a una Iugoslà-via que reunia un munt de naciona-litats diferents que ja no volien for-mar part del mateix estat. RatkoMladic, com l’altre líder serbobos-nià Radovan Karadzic, condemnattambé pel mateix tribunal a 40anys de presó, són els rostres visi-bles d’un odi que va convertir ensang i patiment bona part dels seuscompatriotes, a qui van fer assassi-nar sense remordiments.

La condemna a Mladic, que haestat molt celebrada a Bòsnia, hau-ria de servir per tancar les feridesobertes per la guerra ja fa un quartde segle. Els actuals dirigents ser-bis semblen haver deixat de bandael nacionalisme supremacista delseu ja desaparegut líder SlobodanMilosevic, i fan camí per integrar-sea la Unió Europea, com ja han fetEslovènia i Croàcia, països que tam-bé formaven part de l’antiga Iugos-làvia. El camí no serà fàcil perquè aSèrbia, com també passa a Espa-nya, per exemple, preval sovint unaconcepció ancestral de l’estat i unmenyspreu pels altres, lluny del quehauria de ser norma al segle XXI.

Mladic,condemnaexemplar

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’eurodiputat ha iniciat la seva campanya contrala concentració en suport del govern legítim quees farà a Brussel·les el 7 de desembre i ho fa men-tint sense manies afirmant que l’independentis-me és vist com un greu problema a Europa. El queés un greu problema és la manca de democràcia.

MINISTRE DE L’INTERIOR

Hipocresia immensa

Els delictes d’odi es van legislar per protegir lesminories, però ara el ministre ha obert un webperquè es pugui denunciar els, pel PP, delictesd’aquesta mena que s’estan produint a Catalunya.Seria bo si fos per perseguir la violència d’ultra-dreta, però no sembla aquest l’objectiu.

-+=

-+=

Lligat per 700 milionsLeo Messi

Retorçant la lleiJuan Ignacio Zoido

-+=

Esteban González Pons

Sempre ha dit que volia acabar la seva carreraprofessional al FC Barcelona –o amb algun any,ja a un altre nivell, al club d’on va sortir, el San Lo-renzo argentí– però vist com està el món del fut-bol és una bona notícia per als culers que hagirenovat i que se l’hagi blindat.

FUTBOLISTA DEL FC BARCELONA

EURODIPUTAT DEL PP

De reüllMontse Oliva Vilà

El pèl i elborrissol

a comissió per a la revisió i modernització del modelterritorial –impulsada pel PSOE– ja va néixer amb la

meitat dels grups del Congrés declarant-se aliens a lacita i amb el PP i Ciutadans proclamant que hiparticipaven, però que no li veien la utilitat. La prova mésevident és que a la primera reunió per fixar el calendaride treball, els dos grups van fer la pinça als socialistesper impedir que es pugui començar a fer res fins passatReis. Si fa deu dies Mariano Rajoy ja va atorgar unimportant revés a les pretensions de Pedro Sánchez

d’usar el fòrum per pactar canvis ala Constitució, recentment li havolgut deixar clar que no té cappressa per perdre el temps ambdebats estèrils. El PSOE s’ha quedatsol assegurant que la crisi catalanarequereix accelerar la feina, mentreel PP i Cs l’avisen no només que notenen cap intenció d’acceptar que la

comissió s’ha creat per fer ni el més mínim gest que espugui interpretar com una cessió a Catalunya, sinó que lirecorden que ara hi ha una campanya electoral en marxai és allà on han de mesurar la força de les sevespropostes. I per si no era suficient, si un dia arrencarealment el fòrum, els de Rajoy volen que també s’hidiscuteixi el finançament autonòmic. En un moment queel PSOE governa a set territoris i el PP només a cinc, elsconservadors van multiplicant els espais de debat sobrel’assumpte per anar alentint la solució. Així que si ja elshavien pres el pèl, ara també el borrissol.

L

Rajoy deixaclar a Sánchezque no té cappressa perperdre eltemps

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 DE NOVEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

El Parlament donarà prioritat aelaborar una sola llei, la detransitorietat, que tambéempararà la celebració delreferèndum.

10anys

20anys

José Montilla replica a ArturMas i el seu“dret a decidir”. Perprimer cop ataca els punts claude la conferència del líder deCDC.

Les empreses tenen un 21%més de beneficis, peròredueixen plantilles. Lacontractació fixa disminueix ales companyies públiques.

Desconnexió Una rèplica a Mas Més beneficisTal diacomavui fa...

s van qualificarles eleccions con-

vocades per MarianoRajoy a Catalunya enaplicació del que en-tenen que diu l’article

155 de la Constitució –cosa molt dis-cutible– com unes eleccions trampa.Destituït el govern, dissolt el Parla-ment, sabent com ja sabien que elsconsellers anirien a la presó si passa-ven per l’Audiencia Nacional, algú vaidear, suposo que de cares a Europa,unes eleccions. No volien urnes? Ur-nes tindran! Ara bé, la situació plante-jada era que els partits sobiranistes es-taven trencats i que no anirien a leseleccions o hi anirien d’una maneraque permetria a les forces d’obedièn-cia espanyola (ells es diuen constitu-cionalistes) guanyar escons i controlarel Parlament. No comptaven, però,amb el pragmatisme propi del poblecatalà unit a la insubornable decisió dela gent que sap que té el dret a decidir,a fer-ho. I per això ens trobem en elmarc d’unes eleccions que no agra-den, però que es volen guanyar. Això, i

les enquestes, que com bé saben lescuina el diable, els ha posat nerviosos.No acaba d’anar la cosa com l’havienplanejat i per això el virrei Millo diu quemantindran el control de les finances imembres del PP fan afirmacions quees contradiuen amb l’esperit de l’estatde dret i de la democràcia. Han caigutmoltes caretes. Tampoc al sector sobi-ranistes les coses s’han acabat de ferdel tot bé. Hi ha una llista del president,però no és la llista unitària que ell de-manava. Però s’ha superat pantalla ipotser millor així per a les seves aspi-racions. La llista del PDeCAT, és a dir, laque ha fet el president Puigdemont,s’enfrontarà a la d’ERC i la de la CUP.La cosa està així i així s’haurà de votar ipotser evitarà picabaralles com lesque hi va haver a les anteriors elec-cions i durant el mandat que va acabaramb el referèndum de l’1 d’octubre. Elque és clar és que, si no hi ha manio-bres obscures, d’aquí a deu dies co-mençarà la campanya i el 21 votarem. Ital com van les coses, la seva trampapodrà ser la nostra victòria.

E

Full de rutaJordi Grau

De la trampaa la victòria

No comptaven, però, amb elpragmatisme propi del poblecatalà unit a la insubornabledecisió de la gent que sap queté el dret a decidir, a fer-ho.Ens veurem a les urnes

“Els que volemla independènciasom peces d’unprojecte detransformacióhistòrica

atim la tensió entre el desig deconstruir l’estat i la necessitatde lluitar la guerra diària contra

l’unionisme. Hi ha tres focus de tensióque cal tenir presents per continuarnavegant, com Ulisses a l’estret entreEscil·la i Caribdis. El primer és l’oscil-lació entre, d’una banda, les nostres re-ivindicacions molt nobles però inefica-ces a l’hora de combatre les accions re-pugnants de l’Estat i, de l’altra, la possi-bilitat de contraatacar a través del blo-queig econòmic, la qual cosa és contun-dent però pot posar en risc les adhe-sions internes i externes i justificar re-troactivament la violència de l’Estat.Per això hem de combinar les duespràctiques i evitar així tant la protestamecànica com el setge de la impotèn-cia. El segon és la dificultat de saberquan cal ser crítics i quan cal ser cons-tructius amb nosaltres mateixos. S’hade ser crític per destruir les estructu-res mentals autonomistes: el victimis-me, la indecisió, el processisme. Alho-ra, però, també cal ser generosos ambels nostres compatriotes, i fixar-se enallò que cadascú fa més que no pas en

P allò que no fa. El repte és no ser ni mas-sa destructius ni massa tolerants.

RELACIONAT AMB AIXÒ, una tercera com-plicació té a veure amb la coordinaciódels aspectes personals i impersonals.D’una banda, sabem que no cal malgas-tar energies en discussions particularso en intents per convèncer l’enemicunionista. D’altra banda, les batallesimpliquen tots els àmbits de la vida so-cial, incloent-hi el mateix cos, i per tantés pròpiament impossible no fer-ne untema personal. Dit d’una altra manera,els independentistes no actuem indivi-

dualment sinó més aviat som pecesd’un projecte de transformació històri-ca. Només som individus en la mesuraque som col·lectiu, i tothom qui deci-deix sortir de la col·lectivitat es desin-tegra automàticament. L’exemple ex-trem d’això ha estat Santi Vila, el gestfinal del qual s’ha d’entendre, no no-més com una traïció, sinó també com aproducte de la manca d’intel·ligènciapolítica, com una mostra residual del’impuls de refugiar-se en la individuali-tat. Fins fa poc, aquest impuls ens ha-via donat la tradició tan nostrada desubjectes excèntrics i anarquistes, pe-rò avui dia ja et condemna inevitable-ment a la irrellevància. No tenim l’ale-gria de fa unes setmanes, però ara enscal disciplina i concentració per nave-gar entre aquestes i altres formes d’Es-cil·la i Caribdis. Al cant XII, les paraulesd’Ulisses als seus mariners abans detravessar l’estret, traduïdes per Riba,són vivificants: “–No, amics, de perillsno som pas gent inexperta, / i el queens ve sobre pitjor no és pas aleshoresque el Cíclop / va establar-nos al fons del’espluga amb puixant violència.”

Edgar Illas. Professor de literatura i cultura catalanes a la Universitat d’Indiana

Escil·la i CaribdisTribuna

Vila ‘versus’ Rajoy

b Al passat lliurament de“premis” a empresaris, presi-dit pel president de l’Estat es-panyol –sí, és clar, són els em-presaris que reben premis perla seva fidelitat a un governque ens ha tallat totes les lli-bertats, però jo no vaig preci-sament per aquest fet– em vasobtar de manera insòlita queen Santi Vila, després de rene-gar del seu càrrec, d’anar encontra de la independència deCatalunya, militant d’un partiten el qual ha arribat a assolirdues conselleries, el benvol-gut Santi va al lliurament depremis que he esmentat, veuel president de l’Estat espa-nyol i li dona la mà i aquí no hapassat res. De cap manera jaem puc fiar d’aquest bon se-nyor es posi al partit que vul-gui, entenc que l’ha traït i si laseva consciència creu que haactuat segons ell correcta-ment, la visió i la imatge queens ha donat és francament

deplorable. Benvolgut Santi,dedica’t a altres coses i deixala política, qui sap si en altrespartits pots fer el mateix.XAVIER FARRÉBarcelona

Carta a lasenyoreta DolorsBassab Montse Alsina, Eva Bofill,Imma Cané, Rosa Casellas,Núria Colomer, Mònica Con-gost, Elena Corominas, DianaFerrer, Fanni Frigola, SòniaJuanmiquel, Marissa Juscafre-sa, Nuri Juscafresa, MònicaManresa, Dolors Martín, EvaMatilla, Alícia Menor, Sònia Mi-quel, Marta Montseny, BelindaMoreno, Sira Nicolau, CarmenPagès, Judit Parals, Isabel Puig,Laura Ribas, Elsa Romero,Montse Rosés, Paquita Roura,Elsa Rueda, Natàlia Ruiz, AnnaSaballs, Dolors i Paula Suñé.Gràcies, senyoreta Dolors, perhaver contribuït a la nostraidentitat. Ens vas ensenyar a

seguir ENDAVANT i això fa-rem!! Tens tot el nostre escalf iamor i esperem poder-nos re-trobar ben aviat a Torroella. Nodefalleixis. No estàs sola.LA PROMOCIÓ DEL VEDRUNAPALAFRUGELL DEL 75Palafrugell (Baix Empordà)

Covards oprudents?b Quan un alpinista esquivauna allau a ningú se li acudiriadir-li covard, més aviat expert,prudent o astut. Per què hau-ríem de pensar que els quecomponen el govern de la Re-pública Catalana són uns co-vards? Les males formesd’afrontar els conflictes, ambla brutalitat a què ens té acos-tumats l’Estat espanyol, feienpresagiar que l’allau de les ar-mes ens engoliria. Davantaquesta situació van dividir elgovern en dos, una part que-dant-se a defensar la Repúbli-ca, amb els resultats que totsconeixem, i l’altra meitat, en-

capçalada pel Molt HonorablePresident Puigdemont, a Brus-sel·les, que amb el ventalld’idiomes que domina ha po-sat de manifest arreu del mónel lamentable estil de l’Estatespanyol. Tota aquesta actua-ció ens aplana el camí per con-solidar la República. No són co-vards!!! Jo diria que han estatprudents i molt astuts. Ara elsunionistes volen contrarestarla realitat d’aquests fets dientmentides per tot arreu que perdisfressar-les en diuen postve-ritat (eufemisme de nova parlaper a mentida), i d’això l’Albiol il’Arrimadas en són especialis-tes. Compte amb el que fem eldia 21-D. Quedar-nos a casa ino votar seria entregar el go-vern català a l’Albiol o l’Arrima-das, que ja sabeu com tractenles catalanes i els catalans. Ai-xequem els ànims i a votar llis-tes a favor de la República, queés l’única via possible per re-soldre aquest conflicte.JAUME PARADEDA PLARiudarenes (Selva)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 DE NOVEMBRE DEL 2017

SísifJordiSoler

Carles Puigdemont, PRESIDENT DE LA GENERALITAT I CANDIDAT DE JUNTS PER CATALUNYA

“Junts per Catalunya ha vingut a apoderar la gent;el moment transcendeix els partits”

La frase del dia

“El sobiranisme,i en especial la llistadel president, Juntsper Catalunya, és lasíntesi, el punt detrobada, de moltagent que ha estèsl’ideari sobiranistaarreu del territoricatalà i ha protegitles urnes

l procés sobiranista ha provocat untsunami en la política catalana. Alllarg d’aquests anys s’ha anat acla-

rint qui és qui i qui propugna què. L’uni-onisme tendeix a plantejar aquesta situa-ció en termes dramàtics. L’independentis-me ha dividit la societat, diuen, es mereix elque li està passant perquè ha transgredit lalegalitat, etcètera, etcètera. L’independen-tisme s’ha convertit en l’esca del pecatquan realment ha aconseguit aplegar mi-lions de persones per a la causa de la sepa-ració pacífica de Catalunya d’Espanya.Mentre l’independentisme era una petitaminoria parlamentària, no passava res.Era una mera anècdota que donava color.Ara és, en canvi, una amenaça que, com diuel sempre cínic i lúcid Duran i Lleida, seriaun “tumor per a Europa que provocariametàstasi”. Els conservadors semprediuen aquestes coses. I avui, democrata-cristians i socialistes, que han estat lesideologies puntals de l’Europa que està fra-cassant, es resisteixen als vents de canviamb tics antidemocràtics.

A EUROPA HI HA UNA MAR de fons que fatemps que dura. La burocràcia de Brussel-les, juntament amb la resistència dels es-tats consolidats a reinventar-se, fa que elsomni europeista de 1957 hagi entrat gra-dualment en crisi. És clar que les reaccionssón molt diverses. N’hi ha que miren cap alpassat, com a la Gran Bretanya, per recu-perar l’esplendor d’aquell Downing Streetdirigit per Harold Wilson o Edward Heat.N’hi ha que es decanten cap a l’autoritaris-me més bèstia per ofegar el pluralisme polí-tic. La xenofòbia impera arreu, també a Es-panya, encara que sigui una xenofòbia in-terna per amenaçar els catalans indepen-dentistes i, per extensió, a tot el que siguicatalà. L’odi ètnic a Espanya va del centrecap a la perifèria i té els seus altaveus a Ca-talunya en les files de l’unionisme. Quan Al-bert Rivera acusa els bascos de suprema-cistes simplement perquè disposen d’unsistema de finançament singular, de fet esretrata ell mateix, perquè és el líder d’un

E partit més pròxim a Alternativa per Ale-manya (AfD), un grup nacionalista alema-ny que va ser creat per professors, econo-mistes, polítics i periodistes procedents dela CDU i l’FDP, que als principis del libera-lisme. Al capdavall, Cs també va ser creatper professors, economistes, polítics i pe-riodistes que en el passat havien estat vin-culats al PSUC, al PSC o al PP. Els va unirl’anticatalanisme i l’espanyolisme més fa-nàtic.

CATALUNYA ÉS UNA SOCIETAT molt plural idemocràtica. Històricament ha estat així.L’anomenada Revolta dels Somriures, dela qual només es mofen els cretins, ha sac-sejat Catalunya. Ho ha fet amb insistència i

determinació, fins al punt de posar en riscla seguretat personal d’alguns dirigentsd’aquest moviment. Espanya viu un procésde “marroquinització” de la política. Les ac-tituds salvatges i la insensibilitat en contrade la repressió que han demostrat perso-natges de l’oficialisme socialista, com RosaM. Sardà, Maruja Torres o Isabel Coixet,per posar tres noms, em recorda el tantse-menfotisme de Juan Goytisolo davant larepressió de Hassan II contra els rifenysl’any 1984. El napalm es veu que només faolor de carn humana si l’escampa el grangermà ianqui. La repressió és repressió,sempre. I ara som aquí, amb un govern legí-tim destituït i presoner o a l’exili i un uni-onisme que encara una batalla electoralamb tota l’ajuda de l’Estat que ha reprimitels catalans que “no s’han portat bé”. L’in-dependentisme divideix però l’unionismeés un bàlsam, segons sembla.

EL SOBIRANISME, I EN ESPECIAL la llista delpresident, Junts per Catalunya (JxCat), ésla síntesi, el punt de trobada, de molta gentque ha compartit manifestacions, que haestès l’ideari sobiranista arreu del territoricatalà i ha protegit les urnes. Té les caracte-rístiques, diguem-ne, del moviment que vafer pujar Emmanuel Macron a la presidèn-cia de França, quan ningú no en donava niun duro, perquè reflecteix el pluralismeideològic del sobiranisme, la relació inter-generacional i la defensa acèrrima de la de-mocràcia. Però també és més autèntic,perquè el sobiranisme català és un movi-ment viscut, forjat en la resistència a l’ocu-pació. El 27-O es va perdre una batalla. Aracal rearmar-se. Però el que tothom ha de te-nir clar és que JxCat no és la candidaturacamuflada del PDeCAT. I no ho és perquègairebé el 80% dels candidats i candidatesno en són militants i no combreguen ambels postulats dels seus líders actuals, que enaquests anys han estat tan erràtics com in-eficients. Només es deuen a Carles Puigde-mont i al procés de canvi que ell ha dirigit ique, diguin el que diguin, ha fet tremolarEspanya i Europa.

Agustí Colomines i Companys. Professor d’història contemporània a la UB

En marxa, a la catalanaTribuna

ens dubte, el Sr.Rajoy té dots per

fer moltes coses, peròno pas d’actor. Per ai-xò, la seva incredulitatindignada en pregun-

tar-li si era cert que el gobierno haviaamenaçat el govern amb “sang i mortsal carrer” si la República Catalana s’im-plementés –tal com va afirmar la Mar-ta Rovira al dia 17– era clarament ge-nuïna. Tanmateix, aquestes afirma-cions han estat avalades per en Llach ila Boya, que va afegir que algú haviaavisat la CUP que els podien acusard’algun “atemptat de falsa banderaamb morts” (no va ser l’exministreMargallo que va dir: “Un ataque terro-rista es superable pero la disolución deEspaña es irreversible”?). A més, el pe-

riodista Jesús Rodríguez ha confirmatque la caserna de Sant Climent Sesce-bes havia estat preparada per rebremés soldats; i que una unitat d’elit dela Guàrdia Civil s’havia instal·lat a l’ae-roport del Prat per si de cas calia as-saltar el Parlament i el Palau. A més, amitjan octubre De Cospedal va anun-ciar que l’exèrcit estava “preparat” perintervenir a Catalunya; i a mitjan agost,mentre els Mossos neutralitzaven unacèl·lula gihadista, Sáenz de Santama-ría feia mans i mànigues per convèn-cer Rajoy que enviés l’exèrcit al Princi-pat. Que el gobierno estava capacitat,si més no, per tornar a utilitzar la vio-lència sembla prou clar. Per què el Sr.Rajoy es va comportar com si tot ple-gat li vingués de nou, doncs? Pot serque alguns dels seus ministres li esti-guin amagant els detalls més desagra-dables de les seves operacions a Cata-lunya?

S

De set en setMatthew Tree

Ultraviolència

Que el ‘gobierno’ estavacapacitat per tornar autilitzar la violència semblaprou clar

La llista del president mar-ca perfil propi per apel·lar atot l’espectre independen-tista. Des de l’exili belga elpresident Carles Puigde-mont va encetar ahir la se-va primera precampanyacom a candidat a la Gene-ralitat i ho va fer presen-tant-se com l’opció méstransversal de l’indepen-dentisme. En un acte alsafores de Bruges amb mésde noranta candidats i sen-se els líders del PDeCAT,Marta Pascal i David Bon-vehí, Puigdemont es vadesmarcar dels partits, elprimer el seu. De fet, elPDeCAT no va finançar elsvols dels candidats, quese’ls van pagar de la sevapròpia butxaca, segonsfonts de Junts per Catalu-nya. “Ara ens cal ser mili-tants de Catalunya, el mo-ment va de Catalunya node partits”, va assegurar elpresident, que, en vista dela pèrdua d’atractiu del seupartit i el caràcter excep-cional dels comicis, apostaper envoltar-se de perso-nalitats independents.

Presentat per la seva di-rectora de campanya i figu-ra política a l’alça, Elsa Ar-tadi, i davant dels seuscompanys de llista, entreells Ferran Mascarell; l’al-caldessa de Girona, MartaMadrenas; Ana Tarrés, iSalvador Cardús, Puigde-mont va fer un discursmolt dur contra el governespanyol i va lamentar ha-ver de fer campanya “a fo-

ra, a l’exili”. “Tenim a da-vant un estat que ni tansols accepta la possibilitatque competim en igualtatde condicions tots els queens presentem a les elec-cions”, es va queixar. Lallista del president afrontaunes eleccions que consi-dera “les més transcen-dents” de la història de Ca-talunya i en les quals dema-na el vot als catalans per ra-tificar la legitimat del go-vern cessat. Així, va defen-sar que el 21-D “el tripartitdel 155 ha de sortir derro-tat de les urnes” i va exigirtant al president espanyol,Mariano Rajoy, com a laUnió Europea que respec-tin els resultats. Per acon-seguir això, Junts per Ca-talunya s’imposa el reptede captar el vot de tot l’arcindependentista amb undiscurs que apel·la al prota-gonisme de la gent. SegonsPuigdemont, l’elecció delscandidats pretén configu-

rar un bloc que “apoderi lagent” i on “bona part de laciutadania es reconegui ies pugui emmirallar”.

Contra el 155Puigdemont va voler si-tuar-se com l’antagonistadel bloc del 155 assegu-rant que “si hi ha una llistaque Rajoy no voldria queguanyés” és la seva. Enaquest sentit, va plantejaraquestes eleccions com unplebiscit al control de laGeneralitat per part delgovern del PP i va inter-pel·lar a Madrid pregun-tant si “es comprometen aderogar el 155” en cas queles forces sobiranistesguanyin. Més enllà de de-

manar el retorn de l’auto-govern, Junts per Catalu-nya no va avançar si in-clourà al seu programaelectoral la defensa de laRepública. Tanmateix,Puigdemont va deixar clarque vol ratificar a les urnesdel 21 de desembre el de-sig “d’esdevenir un estatindependent” perquè “elmandat de l’1-O és vigent”.En la mateixa línia, va re-ivindicar la legitimitat delseu govern assegurant que“no és cap crim defensar elque la gent ha votat”.

Un hotel de carretera,però de quatre estrelles, atocar de Bruges va ser l’es-cenari escollit per fer unacte sense precedents a la

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

TRANSVERSAL Junts per Catalunyapresenta a Flandes una llista on preténque “bona part de la ciutadania es puguiemmirallar” REPTE Puigdemont volratificar a les urnes “el mandat de l’1-O”i derrotar “el tripartit del 155”

Precampanya des

Natàlia Segura

“Quan l’Estat espanyol conju-ga a tot vol dir a tot, i ho sa-bem. Sabem què vol dir estardisposats a tot i jo no esticdisposat a tot.” El presidentde la Generalitat, Carles Puig-demont, va persistir enl’aposta per un procés d’inde-pendència que rebutja la vio-lència i va instar el PP i elPSOE a declarar que renun-cien a la violència per mante-nir la unitat d’Espanya. Enuna entrevista al FAQS deTV3, Puigdemont va insistirque és president de la Gene-ralitat com un “dret” que sesent amb l’obligació de de-

Brussel·les

fensar i no només com unsentiment, després de la sus-pensió de l’autonomia. Amés, respon al líder del PP aCatalunya, Xavier García Al-biol, que si vol fer un cara acara amb ell, en comptes dedesplaçar-se a Brussel·les, li“permeti” fer-lo a Barcelona,sense ser detingut. “No vulldonar carta de naturalitat alque és una veritable emer-gència i excepcionalitat. Ésanormal que jo sigui aquí”, vadenunciar. A Puigdemont, amés, li agradaria participar enels debats electorals a la ca-pital catalana.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un procés sense violència

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Tenim a davantun estat que ni tansols accepta quecompetim en igualtatde condicions”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Ara ens cal sermilitants de Catalunya, el momentva sobre Catalunya no sobre partits”

Pel ministre d’Economia,Luis de Guindos, elterritori és prou atractiuper al retorn d’empreses

El ministre del’Interior posa unservei contra elscrítics i ho elevaa delictes d’odi

De Guindosdescartaincentius aCatalunya

Zoido fomentala denúnciacontrasobiranistesNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 DE NOVEMBRE DEL 20176 |

política catalana en què elcandidat a la reelecció pera la presidència de Catalu-nya va haver de presentarel seu equip per guanyarles eleccions a més de1.300 quilòmetres del seuelectorat. Segons fontsproperes a la llista del pre-sident, en vista de la im-possibilitat de trobar unlocal a Brussel·les, els or-ganitzadors van decidirfer la presentació al VanDer Valk Hotel Brugge.

Després de l’acte da-vant de la premsa, en quètambé van parlar el porta-veu de la campanya i exdi-rector de RAC 1, EduardPujol; la professora i nú-mero 5 per Barcelona,Laura Borràs, i els conse-llers cessats Clara Ponsatíi Lluís Puig, els membresde Junts per Catalunya esvan fer una fotografia gru-pal i van iniciar una sessióde treball a porta tancada.Dues hores més tard vanpujar a dos busos per des-plaçar-se fins a Bruges, onels va rebre el senador fla-menc i candidat en leseleccions municipals perl’N-VA, Pol Van Den Dries-sche, que va passejar ambel president i la seva comi-tiva. ■

s de l’exiliEls candidats de Junts per Catalunya il’expectació mediàtica que va provocar lapresentació de la llista a Flandes ■ EFE

El 155 no és capfantasma

L’APUNT conseqüències molt greus, amb un munt de projectesa l’aire, congelats. El PP, Cs i el PSC haurien d’explicarcom se suposa que volen governar i amb quins diners,i quins serveis concrets volen donar als ciutadans, siés que en volen donar. Un cop posats, per ells, el 155pot ser l’excusa perfecta per eliminar un munt deserveis públics i no tornar-los a recuperar mai més.Anna Ballbona

N’hi ha que no parlen de l’aplicació del 155 i de la inter-venció dels comptes de la Generalitat. Pel PP, Cs i elPSC és com si no existís. D’altres en parlen com si fosretirar un mer expedient aparegut per art de màgia. Idesprés els partits independentistes no acabend’abandonar la confusió en el discurs. Cal assumir queel govern i les finances estan suspeses i que això té

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

801175-1175054®

ERC-CatSí va posar ahiren relleu l’estructura “encremallera” de les sevesllistes, amb homes i donesintercalats en les quatredemarcacions. La secretà-ria general dels republi-cans, Marta Rovira, va rei-vindicar que és una mane-ra d’apostar per la visibilit-zació i la igualtat d’oportu-nitats per a les dones enpolítica, també en els es-pais de decisió de l’execu-tiva. Les dones de la candi-datura republicana es van

fer una fotografia de famí-lia a la seu nacional delpartit coincidint amb elDia Internacional Contrala Violència de Gènere.Una “xacra” que van de-nunciar amb llaços violeta.Tot seguit, van reunir l’As-semblea de Dones d’ERC.

Rovira va remarcar quela d’ERC és una llista “moltplural, amb dones d’orí-gens i àmbits diversos”.També va subratllar que elpartit d’Oriol Junquerasva ser un dels primers aapostar per unes candida-tures totalment igualità-ries, que superen els requi-

sits fixats per la llei de pa-ritat. Aquesta norma esta-bleix que, en cada tram decinc llocs de les llistes, niles dones ni els homes hipoden ocupar menys del40% ni més del 60%, demanera que s’evita quel’equilibri es produeixi glo-balment però que els ho-mes ocupin els primersllocs. Rovira, a més, podriaesdevenir la primera presi-denta de la Generalitat encas que ERC guanyés elscomicis, com indiquen lesenquestes, i el candidat re-publicà, Oriol Junqueras,continués a la presó. ■

ERC reivindica laigualtat en les llistes

O.A.-E.BARCELONA

a Rovira posa en relleu la candidatura “cremallera” ila igualtat d’oportunitats per a les dones en política

Anna Simó, Carme Forcadell i Marta Rovira, en l’Assemblea de Dones d’ERC ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 DE NOVEMBRE DEL 20178 | Nacional |

180521-1129983w

El govern que va posar to-tes les facilitats a les em-preses que van voler can-viar la seu social no pre-veu, ara per ara, incentiusper fer-les tornar, i recor-da que la decisió de mar-xar la van prendre lescompanyies i no pas el go-vern espanyol. En la cloen-da que el ministre d’Eco-nomia, Indústria i Com-petitivitat, Luis de Guin-dos, va fer ahir en la XXIITrobada d’Economia deS’Agaró, es va referir al’“abandonament de lespolítiques que han portata aquesta situació” i al’“atractiu natural de Ca-talunya” per tornar-les acaptar. “Més enllà d’incen-tius, l’economia catalanaés prou atractiva perquè,una cop s’hagi produït elprocés de normalitzacióque tots esperem a partirdel 21 de desembre, lesempreses tornin. N’esticconvençut”, va dir. “Aquíno hi ha un model quebe-quès”, va assegurar, ambreferència a la situació queva viure el Canadà en l’úl-tim quart de segle passat,amb una fuga massiva decompanyies. “Estic con-vençut que, si es norma-litza la situació, l’econo-mia catalana, dins l’econo-mia espanyola i l’europea,és prou atractiva perquè

les empreses tornin”, vainsistir.

Per De Guindos, la con-vocatòria d’eleccions al de-sembre i l’aplicació de l’ar-ticle 155 són suficients in-centius per al retorn desocietats i ja es comencena notar alguns símptomesd’estabilitat. “Les xifresque tenim de l’octubre sóndolentes, perquè hi ha ha-gut un deteriorament deles inversions, i la caigudadel comerç minorista haestat més intensa a Cata-lunya que la potencial cai-

guda que hi ha hagut a Es-panya”, assegurava, i alho-ra reconeixia: “Aquesta si-tuació es capgira a partirde la convocatòria d’elec-cions i no tinc cap dubteque les empreses torna-ran, que els dipòsits que jahan deixat de sortir torna-ran i que Catalunya conti-nuarà liderant el creixe-ment del conjunt d’Espa-nya. El mes de novembreha estat qualitativamentdiferent”, va assegurar.

Amb tot, el ministre varecordar que la situació a

Catalunya acabarà reta-llant fins a cinc dècimes elcreixement previst per al’Estat espanyol el 2018,del 2,8% al 2,3%.

“La societat catalana ésuna societat plural i ma-dura i s’ha adonat dels per-judicis que generen de-terminats plantejaments ipolítiques que es deia queno tenien conseqüències”,va explicar. “Tinc confian-ça en la societat catalana”,va dir, amb referència alresultat que surti de les ur-nes el 21-D. “Els catalanshan vist les orelles al llop,però el llop no vindrà”, vaopinar. Responent les pre-guntes dels empresaris, elministre va assegurar que,si l’independentisme perd“vots i diputats” i no reva-lida la majoria absolutaal Parlament, “l’ambient

econòmic millorarà demanera notable”. “La raófonamental de la incertesadels mercats ha estat elsobiranisme”, assenyala-va, i va assegurar que lapèrdua de la majoria abso-luta de les forces sobira-nistes seria un sinònim de“fracàs de l’estratègia”,que seria “ben rebut” pelsmitjans internacionals.

En la trobada de S’Aga-ró van participar diversosempresaris i directius comara el president de la Cam-bra de Comerç de Barce-lona, Miquel Valls, i el pre-sident de CaixaBank, Jor-di Gual. ■

De Guindos descartaincentivar el retorn de seus

Eva Garcia PagánS’AGARÓ

a El ministre d’Economia confia en “l’atractiu” natural de Catalunya i assegura que els efectes del 155ja donen tranquil·litat econòmica a Diu que la societat és conscient dels perjudicis generats amb l’1-O

Una altra ministra en cam-panya, Dolors Montserrat,titular de la cartera de Sani-tat, també va participar enun acte electoralista, enaquest cas a Sant Joan Des-pí, per condemnar la violèn-cia de gènere, sobre la qualva dir que “no hi pot haverindolència ni indiferència”.Per Montserrat, el PP “ésel partit de les dones”, undels motius pels quals –de-

Luis de Guindos i Miquel Valls, ahir al migdia, abans de la intervenció del ministre davant dels empresaris ■ R. TOWNSEND / EFE

ia– s’hi va acabar afiliant.Una companya de partit,

la sotssecretària d’estudisi programes del PP, AndreaLevy, es va mostrar ahir con-vençuda des d’Ulldecona queel 21-D posarà fi al procés, so-bre el qual va dir que ha estat“el passat més trist” al qualels han “arrossegat els nacio-nalistes en els últims anys i elcomençament del futur perals catalans de progrés”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PP o el partit de les dones

“Més enllà delsincentius, l’economiacatalana ja és prouatractiva perquè lesempreses tornin”Luis de GuindosMINISTRE D’ECONOMIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 DE NOVEMBRE DEL 201710 | Nacional |

El candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta, va ser re-but amb crits de “presi-dent” en l’acte d’Units perAvançar (el nou partit o“start-up”, com el va ano-menar Ramon Espadaler)dels ex-Unió. Era el primeracte que feien plegats desque es va anunciar la seva“aliança pel seny i pel cata-lanisme”. Els crits ambquè va ser aclamat Icetalligarien amb les interven-cions posteriors: el PSCven les possibilitats de ferpresident el seu candidat i

d’aquesta manera s’espol-sa la pressió –i també lanosa electoral que li puguifer– de Cs i el PP dema-nant-li que aclareixi fu-turs pactes. En la Trobadad’Economia de s’Agaró, onIceta va intervenir abansde l’acte a Barcelona, vareiterar que no pactaràamb els independentistes.Sobre Cs, amb qui es dis-puta el lideratge del cons-titucionalisme a Catalu-nya, s’ha limitat a dir queno farà presidenta Inés Ar-rimadas. Davant de l’audi-tori democristià –unes200 persones–, Iceta vadefensar que la seva alian-

ça entronca “amb la idead’unitat civil que ens hallegat el catalanisme” ipermetrà “aixecar aquestpaís novament” i recupe-rar “la germandat, la pros-peritat, el seny i l’estabili-tat”: “Volem abandonar larecerca permanent d’ex-cuses i fracassos.”

Espadaler, número 3,que en un determinat mo-ment va citar Cambó, vaensenyar el camí. “Fartsde ballar el mambo al rit-me de la CUP”, va instarels militants a “deixar-sede punyetes”: “Fins al 21-D hem de treballar perquèIceta sigui el pròxim presi-

dent.” “Ens tiren pedresd’un costat i de l’altre”, hiva afegir, realçant el paperde frontissa del PSC, queva vaticinar que “creixe-rà”. Abans, Carlos Losada,portaveu d’Units perAvançar, que va en els dar-rers llocs de la llista, haviaarribat a assegurar quedisposen d’enquestes queels donen 25 diputats (arael PSC en té 15) i quecompten a fer créixer finsa la trentena. Davant dels

empresaris, a s’Agaró, Ice-ta va reblar la idea de la“reconciliació” amb quèinsisteix aquests dies.

En la clausura de la re-unió de la InternacionalSocialista, a Barcelona, elsecretari general delPSOE, Pedro Sánchez, vacarregar contra l’alcaldes-sa Colau, per “caure en elcantó equivocat”, i el PP iCs pel seu “immobilisme”davant la situació a Cata-lunya. ■

Anna BallbonaBARCELONA

a El líder socialista, aclamat amb crits de “president” pelsex-Unió, defensa la seva aliança en pro de “la unitat civil”

El PSC s’espolsa lapressió pels pactes acop de triomfalisme

El candidat de Catalunya enComú-Podem, Xavier Domè-nech, va augurar que el 21-Del seu partit protagonitzarà“una remuntada” i reviuràuna jornada electoral com laque van protagonitzar en leseleccions generals del 20-Ddel 2015, en què van ser elsmés votats a Catalunya. El lí-der del partit de Colau va as-segurar que estendran la màa les forces que “posin al cen-tre el desbloqueig de la situa-ció” i “deixin de banda fulls deruta o pràctiques d’unilatera-litat”, referint-se així al PSC i aERC. Al mateix temps, però,va dubtar que una candidatu-ra amb Espadaler, “hereu dela Unió de Duran i Lleida”, pu-gui ser la que “dugui a la re-conciliació”. Per Domènech,aquestes eleccions “van derecuperar l’autogovern i lesllibertats” i de treure’ns desobre el 155”. “La veritablecandidatura de desbloqueig,esperança i futur és Catalu-nya en Comú”, va insistir.

Espadaler i Iceta, ahir, a Barcelona ■ JUANMA RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Domènech:“Som la força dela remuntada”

8154

05-1

1772

53w

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 13

1344

05-1

1772

49®

Convergents, el nou partitde l’exconseller de Justíciai exdirigent de CDC Ger-mà Gordó, no podrà con-córrer al 21-D. Així ho vadecidir la junta electoral,segons va publicar el But-lletí Oficial de l’Estat(BOE). Convergents hipresentarà recurs. La for-mació es presentava sols aBarcelona amb l’exdirec-tora de l’Institut Català deles Dones, Teresa Pitarch,de cap de llista, seguida deGordó. S’han aprovat 11de les 17 candidaturespresentades: els partitsque ja són al Parlament,més el Pacma, RecortesCero-Grupo Verde, Per unMón Més Just (a Girona iLleida) i la marca blancad’ERC Diàleg Republicà,inscrita per una eventualinvalidació de la llista. ■

El partit deGordó no potpresentar-seel 21-D

RedaccióBARCELONA

El Ministeri de l’Interiorha habilitat un servei espe-cífic per facilitar la denún-cia de delictes d’odi a Cata-lunya relacionats amb elprocés d’independència.Sota l’epígraf “Situació aCatalunya: protecció devíctimes”, el Ministeri deJuan Ignacio Zoido habili-ta un telèfon i un correuelectrònic per reportar elsfets que considera que po-drien constituir delicte,tot i que aquesta tipifica-ció va ser concebuda per ala protecció de les mino-ries. Inclou hostilitats permotius de raça, orientaciói identitat sexual, religió,

origen nacional o ètnic,llengua, creences i disca-pacitat. Després del refe-rèndum de l’1-O, es vanproduir nombroses de-núncies d’agents de lesforces de seguretat espa-nyoles contra ciutadans

identificats durant la jor-nada de votació o que esvan manifestar davantdels hotels, casernes o co-missaries on es trobaven.També hi ha hagut denún-cies contra ciutadans queasseguren haver-se sentit

assetjats o humiliats. Vuitprofessors de tres escolesde la Seu d’Urgell, perexemple, van ser assenya-lats pel tractament quehaurien fet a classe de l’1-O. També un professord’un institut de Tremp per

haver criticat l’actuaciópolicial a les xarxes socials.A Reus, l’alcalde i diversosregidors són investigatsper haver signat un mani-fest per demanar que la po-licia estatal marxés, a mésde diversos ciutadans. ■

Zoido facilita la denúnciacontra independentistesa El Ministeri de l’Interior eleva a delictes d’odi opinions contràries a les institucions espanyoles i obreun servei per a les “víctimes” a Ho fa després de les denúncies a regidors, mestres o manifestants

RedaccióBARCELONA

Albiol, Dolors Montserrat i Javier Maroto, ahir ■ ACN

El candidat del PP, XavierGarcía Albiol, va assegurarque proposarà “tancar TV3 itornar-la a obrir amb gentnormal que sigui plural”. Enun sopar de precampanya dedivendres, cobert pel setma-nari Tot Cerdanyola, Albiol va

defensar refer “de dalt a baix”la televisió pública, i va argüirque la línia informativa és“impresentable”. Els treballa-dors de TV3 estudien, a tra-vés dels seus advocats, sipresenten una denúncia con-tra Albiol per un delicte d’odi.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Albiol: “Tancaríem TV3 i lareobriríem amb gent normal”

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 DE NOVEMBRE DEL 201714 | Nacional |

LOTERÍA NACIONALSORTEIG DEL DIA 25 DE NOVEMBRE DEL 2017

00 11 22 33 44 55 66 77 88 99Deu sèries de 100.000 bitllets cadascuna

Llista acumulada de les quantitats que han correspost als números premiats, classifi cats per la seva xifra fi nal

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS

SORTEIG9417

EN AQUEST SORTEIG HI HA EN JOC 42.000.000 D’EUROS EN PREMIS

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

ic va voler mostrar ahira les famílies dels presospolítics que elles tam-poc estan soles. La dona

i la germana del conseller d’In-terior, Joaquim Forn, LauraMasvidal i Marta Forn, es van“empresonar” simbòlicamentdurant dues hores a les cel·lesinstal·lades des de fa una set-mana a la plaça Major. Ho vanfer acompanyades de desenesde persones que se’ls van acos-tar per mostrar-los el seu su-port, traslladar-los força iànims, i desitjar-los que l’em-presonament de Forn, la restade consellers i els Jordis acabiaviat. El vicepresident d’Òmni-um Osona, Marc Sardà, va ex-plicar aquest suport dient:“Aquesta presó simbolitza queno esteu sols, ni la Laura, ni laMarta, ni el Joaquim, ni els deuempresonats, ni els que estan al’exili.”

A les dotze en punt va sonaruna sirena i Laura Masvidal iMarta Forn van entrar a les cel-

Vles en substitució de les duespersones que havien cobert eltorn anterior, entre crits de“Llibertat presos polítics” i “Noesteu sols”. La Rosa, de Cente-lles, va ser una de les veïnes queva voler donar “suport emocio-nal” a la família de Forn. “Els hedit que són uns valents”, va as-segurar després de parlar unssegons amb la dona i la germa-na del conseller. En Josep, deManlleu –que era a Vic aprofi-tant que ahir era dia de mer-cat–, va col·laborar amb la caixade solidaritat i se’n va endur elllaç groc que repartien la dona ila germana del conseller Fornsense saber qui eren, va adme-tre. En Joan, de Sant Julià de Vi-latorta, a més de donar el seu es-calf a la família, va voler expres-sar el seu enuig amb la repressióde l’Estat espanyol cobrint-se elcap amb uns barrots negres fetsamb una capsa de cartró. “Queel senyor Rajoy deixi de posarles seves brutes mans a Catalu-nya”, va reclamar. Prop seu, unaaltra veïna portava una pancar-ta que deia en català i en anglès:“Ens volen callats i ara engarjo-

lats, no ho permeteu.”Com Masvidal i Forn –que no

van fer declaracions–, prop de400 persones s’han inscrit perentrar a la cel·la i sentir a la pellel que poden sentir els presospolítics catalans. El presidentd’Òmnium a Osona, Alfred Ver-daguer, va explicar: “Mentre etsa dins tens temps de pensar queper a nosaltres la vida continuaperò que la d’ells ha estat tren-cada d’alguna manera.” Avui lafamília de la consellera MeritxellBorràs també participarà enl’acció que promouen ÒmniumCultural Osona, l’ANC Osona iCDR Alt Ter. La iniciativa Unpoble empresonat es va iniciarfa una setmana i serà a Vic finsal dia 10. Després anirà a Olot.

A part, divendres a la nit elCentre Artesà Tradicionàrius vaorganitzar un concert solidari ala plaça Anna Frank de Barcelo-na en què van participar més de40 músics dels Països Catalans ien què les aportacions que va ferel públic es destinaran a la caixade solidaritat promoguda per lesinstitucions ANC i ÒmniumCultural. ■

Les famílies tampoc estan soles

Mar VicenteVIC

ACCIÓ · La germana i la dona del conseller Forn “s’empresonen” de manera simbòlica i reben mostres de suport de desenesde persones BALANÇ · Uns 400 veïns han entrat o entraran a les cel·les posades a Vic en solidaritat amb els presos polítics

Laura Masvidal, dona del conseller Forn, ahir en l’acció de Vic. I elconcert solidari del Centre Artesà Tradicionàrius ■ M. VICENTE / J. RAMOS

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 DE NOVEMBRE DEL 201716 | Nacional |

an passat poques setma-nes d’ençà de la destituciódel director de La Van-guardia Luis de Galinsoga

i l’oposició democràtica ho celebracom una gran victòria. El director,que també és procurador a Corts,ha estat destituït després de lapressió popular desfermada arrande la seva sortida de to a la sortidad’una missa, quan exclama que“todos los catalanes son una mier-da!”. Galinsoga està molest perquèla missa s’oficia en català, però aca-barà generant una campanya po-pular que provocarà un descens es-pectacular en les vendes i les sub-scripcions del diari. Per tal de ren-tar la seva imatge, el règim organit-za una “Operació Catalunya”, queinclou una visita del Generalísimo,un consell de ministres i un con-cert d’homenatge de l’Orfeó, queprovocarà un acte de reafirmaciócatalanista, amb El cant de la se-nyera davant un parell de minis-tres de Franco.

De forma paral·lela, comença acircular un pamflet que duu un tí-

Htol atrevit i un contingut contun-dent, sense embuts. Es titula Uspresentem el general Franco i faun retrat descarnat del dictador. Eltext fa referència a la voluntat delCaudillo de visitar Barcelona i co-mença dient: “Com sigui que hau-rem de conviure amb ell, val la pe-na saber qui és.” La descripció pos-terior parteix d’una idea bàsica: “elgeneral representa la negació de lallibertat en tots els ordres”. I, punta punt, analitza de forma precisa elrègim. Per acabar-ho d’adobar, l’es-crit acaba afirmant que “l’homeque aviat visitarà Barcelona, a mésd’un opressor, és un corrupte” i esrebla el clau dient que “ha escollitcom a instrument de govern la cor-rupció. Sap que un país podrit ésfàcil de dominar (...)”. El pamfletha estat redactat per Jordi Pujol il’ha mecanografiat Marta Ferruso-la. El responsable de la impressióés Francesc Pizón. El text circulaprofusament. Si fem cas de la sen-tència, se n’han imprès “uns dosmil exemplars”, si bé només mil“van ser profusament repartitsuns dies abans de l’arribada del capd’Estat”.

El dia 22 de maig la Brigada Polí-

tico-Social, dirigida pel temible Vi-cente Juan Creix, es presenta aldomicili dels Pujol. Aquell dia, lafamília s’ha reunit per celebrar elssis mesos de la seva filla Marta ivan a dormir tard. En els darrersdies, Pujol ha parlat amb diversosamics, que li han recomanat ques’amagui, però ell ha preferit que-dar-se a casa. La policia es presen-ta a la matinada, tal com cantaràanys després el poeta Lluís Serra-hima. Una hora després, Pujol ja estroba als calabossos. L’esperenquatre hores d’interrogatoris que,tal com explicarà ell mateix en unaentrevista el 1991, resulten moltpoc satisfactoris per a la policia.Allò que no explicarà fins moltsanys després és allò que va succeirals lúgubres calabossos de la pre-fectura superior de policia de la ViaLaietana, el principal epicentre dela brutalitat policial.

Les tortures impunesA les seves memòries, Jordi Pu-

jol explica amb detall aquell episodii defineix explícitament el tracterebut com a “tortura” i, per donar-ne compte, la descriu així: “Em vandonar una pallissa molt forta i pro-

fessional. Bufetades a la cara, unadarrere l’altra. Cops de puny allocs no visibles per no deixar se-nyal. Només una vegada a un delsagents se li va escapar la mà i emva obrir una cella. Un company liva dir que anés amb compte. Copsamb una porra al cul i a les partstoves del cos. Cops de bastó se-guits a les plantes dels peus. Copsa les empenyes, amb més càlculperquè no volien trencar ossos.

Em van fer ajupir amb les mansemmanillades per sota les cuixes.En aquesta posició (...) em pegaveni em feien caure a terra (...). Doble-gat a terra, m’etzibaven coces,m’arrossegaven. De tant en tantem deixaven reposar. Després hitornaven. Tot això de nit i en un so-terrani, sabent que és inútil cridarperquè no et sentirà ningú.” Estracta d’una cita llarga, però val lapena reproduir-la sense talls; i, almateix temps, intentar entendreel context dramàtic en el qual esprodueixen les tortures, amb unaimpunitat absoluta de la policia,una sensació de solitud i una angoi-xa indescriptibles per part del de-tingut i la sensació, omnipresent,que el martiri no té aturador o que,

El martiri de Jordi PujolEPISODI · El 22 de maig de 1960, Jordi Pujol serà detingut i condemnat a set anys de presó per la seva relació amb els Fets delPalau de la Música i per la redacció del fullet ‘Us presentem el general Franco’ CONSEQÜÈNCIES · A partir d’aquell episodi ide la campanya de solidaritat que es va desfermar arreu del país, es va començar a construir el mite de Jordi Pujol

Del màrtir almitePoc després de la de-tenció de Jordi Pujol,els seus correligiona-ris de CC començarana difondre pintades enquè apareix un lemasenzill però que faràfortuna: “Pujol=Cata-lunya”. Amb el pas delsanys, la identificacióentre Pujol i Catalunyapassarà de les pinta-des als cartells electo-rals i es convertirà,amb el pas del temps,en un dels eixos cen-trals del discurs pujo-lista.

Pere Bosch i CuencaBARCELONA

A l’esquerra, Franco durant la visita que va fer a Barcelona el 1960; a la dreta, Pujol el 1963 a la sortida de la presó de Saragossa, amb els seus fills Jordi i Marta ■ ARXIU EL PUNT AVUI

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIUMENGE, 26 DE NOVEMBRE DEL 2017

si el té, pot fer-ho de forma dramà-tica. El pare de Jordi Pujol fins i totarriba a denunciar Vicente JuanCreix per les tortures que ha rebutel seu fill; però, com ens podemimaginar, aquesta denúncia no ar-riba a prosperar. De fet, els mal-tractaments no són una excepció,un fet puntual; formen part d’unrègim que només aconsegueixmantenir-se a partir de la por. Mal-grat les tortures que reben ell i elseu amic Casajuana, la policiaaconseguirà molt poca informació iels únics que aniran a la presó se-ran ell i l’impressor.

El 13 de juny es convoca el con-sell de guerra. La sala de justíciadel govern militar és plena de goma gom. El públic està format majo-ritàriament per militars, tal com

succeeix amb Lluís Companys vintanys abans. Però també hi ha algunperiodista, com Joan Anton Ben-ach, diversos sacerdots i l’escriptorBaltasar Porcel. El règim se sentdoblement molest. No es tracta no-més d’un opositor, sinó també d’uncatòlic. El consell de guerra, ques’ha donat a conèixer recentment,és la típica farsa de la dictadura,sense cap mena de garantia jurídi-ca per a l’acusat. Per acabar-ho decomplicar, Pujol és alferes de com-plement a la reserva, un fet que potcontribuir a agreujar la pena. Mal-grat la predictibilitat de tot el pro-cés, el consell de guerra tindrà un

final inesperat, que desconcertaràles autoritats franquistes. JordiPujol és conscient que té les de per-dre; però lluny d’arronsar-se, con-verteix la darrera intervenció enun al·legat catalanista i democrà-tic. L’acusat no s’adreça al jutge, si-nó a l’auditori o, encara més, a laresta del país. En la part final, diu:“La meva posició no és ‘anti’, no ésla negació, sinó que em refermo enla meva profunda catalanitat, i emrefermo en el fet que soc partidarid’una llibertat més gran, d’una lli-bertat política més gran, i d’unaautèntica llibertat sindical, i d’unallibertat cultural més gran.”

En menys d’un mes es dona a co-nèixer la sentència, a través de laqual és condemnat “com a autorresponsable del delicte de rebel·lió”i sentenciat a “set anys de presó,amb l’accessòria comuna de sus-pensió de tot càrrec públic, profes-sió o ofici i dret de sufragi durant eltemps de la condemna, a més amés de l’específica separació deservei”. Per la seva banda, l’impres-sor serà condemnat a tres anys depresó. La condemna genera una in-tensa campanya de solidaritat, enla qual hi participen tots els grupsde l’oposició. Els comunistes seranun dels més actius i ompliran lesparets del país amb una frase tantelegràfica com fàcil d’identificar:“JP, llibertat”. Les accions de soli-daritat també es fan a cara desco-berta, amb un manifest contra latortura en el qual, per primera ve-gada, personalitats del món cultu-ral i social donen la cara contra ladictadura. Pujol romandrà a la pre-só dos anys i mig, fins al novembrede 1962, però en sortirà com unautèntic mite.

Per saber-ne més

El rècord delprograma‘Sense ficció’

Un episodi recuperat

Jordi Pujol i Soley (Barcelona,1930) va néixer a Barcelona enel si d’una família de la petitaburgesia. El seu pare, simpatit-zant d’ERC, li va transmetrel’ideari catalanista, mentre quela seva mare, una persona devo-ta, li va imbuir l’esperit catòlic.Tot i llicenciar-se en medicina,no arribarà a exercir mai; i, desde molt jove, s’abocarà a fer car-rera política, la seva gran obses-sió. És prou coneguda l’escenagairebé èpica des del capda-munt del Tagamanent, quan vacontemplar el paisatge devastatper la guerra en companyia delseu oncle Narcís i va exclamaruna sentència gairebé profètica:“Que en passaran d’anys abansno haurem pogut reconstruir totaixò. Abans no haurem pogutreconstruir el país.” Aquest vaser el punt de partença físic i es-piritual d’una vida que, a partird’aleshores, s’abocaria de ple a“fer país”, primerament des del’oposició al franquisme i el teixit

La bibliografia sobre Jordi Pujol és copiosa; i tam-bé hi ha alguns llibres que se centren o inclouenforça informació del seu activisme durant el fran-quisme i de la repressió que va partir. Si volemanar a les fonts de primera mà, podem consultar elprimer volum de les seves memòries, en les qualsparla del consell de guerra i de les tortures que varebre a la comissaria. Una altra font primària és elllibre editat per la Generalitat fa només tres anys ique incorpora tota la documentació oficial del con-sell de guerra.

Fa quatre anys, TV3 va oferir elreportatge Pujol/Catalunya. Elconsell de guerra, construït a ba-se d’entrevistes als protagonis-tes d’aquell episodi i alguns do-cuments inèdits, com ara el su-mari del cas i fins a 70 informespolicials. El documental va batreel rècord del Sense ficció, amb748.000 espectadors i un 21,6%de quota de pantalla.

Pel que fa a estudis, disposem del llibre ja clàs-sic de l’historiador Joan Creixell, Els fets del Palau iel consell de guerra a Jordi Pujol (Edicions de laMagrana, 1982). En tot cas, el millor llibre per co-nèixer a fons aquell episodi és el que signa el perio-dista Enric Canals (Pòrtic, 2013). No només inclouun excel·lent estudi, sinó també una entrevistaamb Jordi Pujol i un munt de documents, des deles declaracions policials fins als documents judi-cials, sense oblidar els fulls clandestins que vanoriginar la polèmica.

social i, ja a partir del 1980, desde l’autonomisme i les institu-cions pròpies.

El seu recorregut vital noméss’entén des d’aquesta vocació.Després de participar en cam-panyes i activitats del grup dePere Figueres i la gent de CC, el1974, quan ja s’albirava la mort

del dictador, va impulsar la crea-ció de Convergència Democràti-ca de Catalunya (CDC), que vacomençar funcionant com amoviment i, dos anys després,va fer-ho com a partit. El 15 dejuny de 1977, arran de les prime-res eleccions democràtiquesdesprés de la República, JordiPujol va ser elegit diputat alCongrés, el seu primer càrrecinstitucional. Amb el restabli-ment de la Generalitat, JosepTarradellas va situar-lo com aconseller sense cartera i, tresanys després, arran de les pri-meres eleccions autonòmiques,va donar la sorpresa i es va con-vertir en el president de la Gene-ralitat, un càrrec que va mante-nir fins al 2003, les tres primereslegislatures amb majoria absolu-ta i les tres darreres amb mino-ria. Una vegada deixà la Genera-litat, Pujol va obtenir el càrrechonorífic de president fundadorde CDC i va crear el Centre d’Es-tudis Jordi Pujol.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El tribunal militarcondemnarà Jordi Pujol“com a autor responsabledel delicte de rebel·lió”

8ELS PRESIDENTS REPRESALIATS. Jordi Pujol. Demà: Artur Mas