Edició de LleidaDIUMENGE · 21 de gener del 2018. Any XLIII. Núm. 14524 - AVUI / Any XL. Núm. 13394 - EL PUNT

2,50€

CONTRAPORTADA P44

Anna Costa. Comerciants rambla Ferran

“La Ramblad’una ciutat és la sevapersonalitat”

1751

68-1

1495

81w

8651

26-1

1800

95®

Avui ambEl Punt Avui

“Cal un govern quetreballi ja per aturarun 155 dramàtic”

ENTREVISTA Roger Torrent PRESIDENT DEL PARLAMENT

P6-7

La mesa decidirà com investiren una situació excepcional.

Si Puigdemont és el candidat, hiparlaré per veure com ho afrontem❝

En l’objectiu de recuperarl’executiu, no només hi estem

d’acord Junts per Catalunya iEsquerra, hi estan més partits❝

CULTURA P30-31

El concert de cançons populars organitzat ahir a l’Alguer per la Plataforma per la Llengua i el festival Barnasants ■ PXLL

El futur del català a l’Alguer

NACIONAL P12

La fiscalia avisa denou PuigdemontL’organisme defensa en un comunicatque la immunitat parlamentària noestalvia la presó si ho ordena un jutge

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

l dia 1 d’octubrevaig anar a votar

amb el meu fill de cincsetmanes. Dijous elministre Zoido em vadir –a mi i a tots els

que érem al col·legi amb els nostresfills– que els vam utilitzar com a escutshumans. Però quina mena de monstreses pensen que som?

L’argument de l’ús dels nens s’ha re-petit fins a l’esgotament; des de Ciuda-danos fins als representants del governespanyol han dit que havíem fet servirnens per ocupar les escoles, per tallarcarreteres, per evitar que la policia ac-tués l’1 d’octubre... El ministre fins i totva exhibir en la seva compareixença lafoto d’uns nens asseguts enmig de lacarretera, com fent creure que havíemllençat els nostres fills al mig de la C-32per obligar els vehicles a frenar, quan jas’ha demostrat que la foto era un fake:la foto és de la vaga del 8-N però elsnens eren a centenars de metres dedistància d’on s’estava produint el tallde l’autopista.

Que els adoctrinem, que els manipu-

lem, que els utilitzem. Ho diuen i ho re-peteixen amb l’objectiu de deshumanit-zar-nos, perquè deshumanitzar l’ene-mic és el pas previ per poder atacar-losense remordiments. Si ens presentendavant la ciutadania espanyola com aéssers desaprensius que posen en riscels seus propis fills o, encara pitjor, queels utilitzen intencionadament per fermés grans els “tumultos” saben quinaserà la reacció: un gran sentiment derebuig. “Nosaltres no ho faríem mai, er-go no són com nosaltres, ergo no sónpersones.” El mecanisme psicològic éssenzill: tallar l’empatia cap a l’altre per-met acceptar qualsevol salvatjada con-tra ell, perquè sense empatia t’és indife-rent el patiment de l’altre. Deshumanit-zar l’enemic és una estratègia clàssicade les guerres, dels genocidis, dels fei-xismes com a pas previ per atacar-lo.

Vam anar amb els nostres fills al col-legi entre d’altres coses perquè no crè-iem possible que portar-los a exercir undret democràtic com votar els poguésposar en risc. Si algú els va posar en riscva ser el ministre i els qui, obeint-lo, vandonar l’ordre de carregar contra pobla-ció civil indefensa, famílies senceres.Qui és el monstre, ministre?

E

Keep calmMarina Llansana

Deshumanitzar-nos

Deshumanitzar l’enemic és elpas previ per poder atacar-losense remordiments

La vinyetaFer

s pot fer un viatge d’uns pocsdies a la ciutat de Granada i nopoder posar de cap manera els

peus a l’interior de l’Alhambra? Si noet dus les entrades de casa, perfecta-ment. Per traslladar com més gent mi-llor, els avions estiben els passatgerscom les arengades que les bacallane-ries exposen en capses circulars i quehavien estat el règim alimentari delsantics frares cartoixans. Un cop a lloc,resulta que no es poden visitar elspunts de més interès perquè estan pro-tegits de la gent que han fet arribar enmassa. Les coves d’Altamira han tan-cat les portes, el Machu-Picchu les estàajustant i ja fa temps que els zeladorsde Gaudí parlen de restringir severa-ment les visites a l’interior de la Pedre-ra, la Casa Batlló o el Parc Güell. La Sa-grada Família, no: la Sagrada Famíliala confeccionen a prova de bomba per-què si no es venen entrades no s’acaba-rà mai. L’Alhambra fa segles que estàcompletada, i a partir d’ara tot pot serdecadència i destrucció. Els seus an-tics estadants tinc entès que hi circu-laven descalços o amb sabata lleugera.Vaig visitar el mausoleu dels Reis Catò-

E

lics i vaig observar que els usurpadorsde l’Alhambra a Boabdil calçaven saba-tilles. Els visitants d’ara van amb botesdepredadores d’excursionista, si novan amb talons que es fiquen entre lesrajoles, i observin aquest grup de jubi-lats de l’Imserso: alguns sumen un ter-cer peu perquè avancen amb bastó. Facinquanta anys havia visitat l’Alham-bra en una expedició escolar. S’hi po-dia entrar xiulant i amb les mans a labutxaca, i els companys ens vam foto-grafiar abraçats i mig enfilats alslleons del patí famós, “¿leoncitos a mi?¿a mi leoncitos y a tales horas?” Unasenyora que m’escolta l’evocació s’es-

garrifa: “No vau veure que els podíeufer malbé?” A quinze anys no es veures, i, més tard, veiem el que ens fanveure. Hi vaig tornar al cap de trentaanys: els lleons s’havien de contemplara major distància que els del zoo. Araqui aspira a entrar a l’Alhambra s’hade ficar en un embull administratiu deresultat llarg i incert. S’ha creat unmercat negre: recepcionistes d’hotelstreuen de sota el taulell salconduits aun ull de la cara que sembla que haginde franquejar l’entrada a un local deChicago on se serveix alcohol.

Per un moment em va semblar queen comptes de Granada visitava la Pra-ga de Kafka: el castell enlairat de l’Al-hambra es veia pertot, però l’accés noes completava. Fins ara confonia lesciutats en els carrers comercials, ontotes les botigues són de les mateixesmarques. Ara totes les ciutats tenen elmonument principal inaccessible. Elrecurs? Visitar atractius subalterns.La catedral, la cartoixa... A la cartoixavaig saber que els frares de l’orde s’ali-mentaven d’arengades. Perquè no si-gui dit que el turisme cultural, alterna-tiva del massificat, no és formatiu.

“Els monumentsque la gent volveure es van tancanta la gent

Vuits i nous

Turisme culturalManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/p244u9

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

i tot va com ha d’anar, el presi-dent Puigdemont serà demà i di-marts a Dinamarca, convidat per

la Universitat de Copenhaguen perparlar del procés, i per reunir-se ambuns quants diputats del Folketing, elParlament danès. Han vist vostèsl’atac de banyes, la indignació i la rà-bia que això ha provocat a la diplomà-cia espanyola? “Puigdemont no té capprestigi i actua amb negligència”, hadeclarat el número dos de l’ambaixadaespanyola al diari Berlingske, el diariconservador de referència a Dinamar-ca. Estan indignats, irritats, empre-nyats i superats perquè Puigdemontse’ls escapa cada cop que es pensen te-nir-lo controlat. Indignats amb ell,perquè se’ls escapa, i indignats, supo-so, amb la universitat i el Parlamentdanès, que el conviden i li fan d’alta-veu en uns moments en què l’Estat es-panyol el voldria no pas callat sinó,simplement, empresonat. No em puc

S “El presidentcatalà, que demà jaserà a Dinamarca,es pot convertir enel malson europeude Rajoy

deixar d’imaginar tot el que pot ferPuigdemont a Europa si finalment tor-na a ser investit president de la Gene-ralitat. Riguin-se d’allò que diem so-vint que els Jocs del 92 van situar Bar-celona al mapa del món. Sortirà bé ono, però el procés és qui ha fet que araal món tothom situï no només on ésCatalunya sinó què hi passa. I, si hi haun president investit que en els prò-xims mesos pot anar explicant per Eu-

ropa com ho farà demà i dimarts a Di-namarca, com és i què fa l’Estat espa-nyol, la internacionalització del pro-cés no té aturador. I això el govern delPP ho sap. Sap que tan o més impor-tant que poder governar Catalunyades de Brussel·les (que deu ser possi-ble però, sobretot, delegable) és el pa-per que Puigdemont pot fer a Europa,posant en contradicció el mateix go-vern espanyol amb els seus socis. I ésper això que Rajoy combat i combatràcom sigui la investidura de Puigde-mont. Perquè sap que es pot convertiren la seva gota malaia a Europa, el seumalson. Preguntin-se si no què passa-ria si la candidata a presidir el governcatalà fos Arrimadas i que aquesta, pelque fos, hagués de prendre possessiódel càrrec des de Jerez de la Fronteraperquè li ha passat ves a saber quèquan era allà. Segur que el reglamentli ho impediria? No li ho permetrien?I, si ho fes, Rajoy li aplicaria el 155?

Puigdemont se’ls ‘escapa’Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El president nord-americàDonald Trump va complir

ahir un any a la presidència sensehaver aconseguit treure’s del da-munt la seva imatge d’home polè-mic, procliu als estirabots, i s’hamantingut en la seva línia de políticpopulista, enfrontat amb mig país iamb mig món, amb nombrosespromeses electorals incomplertes,tot plegat amb un cert èxit en la po-lítica econòmica. Efectivament,Trump no ha decebut aquells ques’esperaven, fins i tot, un presidentper moments maleducat, política-ment incorrecte, que no dubta a go-vernar per Twitter i que ja s’ha tretdel damunt importants col·labora-dors seus a la primera discrepància.Un president que tampoc ha dubtata obrir fronts de polèmica i d’en-frontament amb les principals po-tències mundials, des de la Unió Eu-ropea fins a la Xina, Rússia o l’Iran,tot i que, en molts casos, s’ha aca-bat imposant el realisme polític, pelque fa a l’acord amb l’Iran, per ex-emple, i Trump no ha aconseguit elsseus objectius. Tampoc ha dubtat aincendiar les relacions amb el mónàrab anunciant el reconeixementde Jerusalem com a capital d’Israelo a reptar el líder nord-coreà KimJong-un en una esperpèntica carre-ra armamentista, en comptes debuscar el camí de la pau, com cor-respondria al seu càrrec.

En política interna, Trump tépendent la investigació per les se-ves relacions amb Rússia durant lacampanya electoral i el repte de po-der portar a terme algunes de lesseves promeses, com el mur ambMèxic o l’expulsió d’immigrants in-documentats, entre d’altres inicia-tives. En tot cas, després d’un any,ha perdut suport a la base i l’oposi-ció ha guanyat energia. Les elec-cions de mitjà termini del novem-bre vinent seran un bon indicatiuper valorar les polítiques de Trump.

Un any ambDonaldTrump

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Molt s’ha parlat de la primera volta del Girona enla primera divisió, completíssima i, fins a certpunt, sorprenent en un debutant. Ahir començavala segona al camp d’un dels grans i el Girona vatornar a superar l’escull amb nota. Portu va mar-car, però és un treball d’equip. Un treball ben fet.

NOU PRESIDENT DE L’ACM

Continua la ratxa

L’alcalde de Sallent, David Saldoni, és el nou presi-dent de l’Associació Catalana de Municipis, unaentitat que està sent clau en la vertebració delpaís des de l’administració més propera. Ahir esva comprometre a canalitzar els anhels de lliber-tat dels ciutadans contra el 155.

-+=

-+=

Aniversari amargDonald Trump

Nova aposta municipalistaDavid Saldoni

-+=

Portu

Donald Trump va viure ahir un primer aniversari ala Casa Blanca amarg amb part del govern tancaten no arribar a un acord sobre el pressupost entredemòcrates i republicans. La situació no és novaperò sí que és el primer cop que passa amb CasaBlanca i govern en mans del mateix partit.

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

JUGADOR DEL GIRONA

De reüllMontse Oliva Vilà

Primaverasense flors

ariano Rajoy no és, precisament, el més fermpartidari dels debats parlamentaris. Aferrat al

plasma de Gènova i als monòlegs de les grans ocasions,fuig sempre que pot de l’enfrontament amb l’oposició. Eldebat de política general n’és una mostra. El 2017 se’n vaescapar amb el pretext que feia quatre dies que s’haviasotmès a un d’investidura i el 2016 tampoc el vaconvocar perquè era l’any que concloïa la legislatura,atès que els seus antecessors tampoc convocaven sicoincidia amb període electoral. La qüestió és que amb

més de sis anys de govern, nomésn’ha celebrat tres, i tots al febrer.Enguany, però, ja no té cap excusa. Il’únic que intentarà és endarrerir-hotant com pugui. “Serà abans de laprimavera”, va anunciar ÍñigoMéndez de Vigo per afluixar lapressió de l’oposició, que haenregistrat una proposició per

forçar Rajoy a convocar-lo. Al·ludia al fet que el debat depolítica general es podria veure interferit pel de lapresentació dels comptes del 2018 –una negociacióaturada pel PNB i que no es tornarà a engegar fins que noconclogui el 155– però, en realitat, és la situació catalanala que voldria veure resolta abans de fixar la data. Rajoyno ha tingut el millor any per exposar-se a un gran debatque transcendeixi l’economia, l’únic tema en què se sentcòmode. El 155 no ha servit per tombar les forcesindependentistes i sí per donar ales a Cs, i, al damunt, encada judici de la Gürtel, el PP va quedant més retratat.

M

Rajoy ja no técap excusaper evitarel debatde políticageneral

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 21 DE GENER DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El nou president nord-americà,Donald Trump, reitera elmissatge populista explicat encampanya durant la cerimòniade presa de possessió.

10anys

20anys

Més de 400 mestres aplicaranel pla d’integració lingüística alsnouvinguts. Barcelona i el seuentorn concentren lesactuacions.

El govern espanyol reduirà lafiscalitat de les nòmines perabaratir el cost salarial. Lareforma de l’IRPF facilitarà queaugmenti l’ocupació.

El nou president Nova immersió Noves mesuresTal diacomavui fa...

entir és lleig.Però les conse-

qüències de fer-homembres de determi-nats col·lectius, comara els polítics, són

greus. Per això, és absolutament irres-ponsable la campanya de mentidesdels polítics del PP, sobretot, i delPSOE i Ciutadans, sobre les conse-qüències de l’1-0 sobre l’economia ca-talana, que les dades, les reals a tanca-ment de l’any, desmenteixen. De bensegur que hi havia empresaris, i ciuta-dans, preocupats per com avançava lasituació vista la incapacitat del governde Mariano Rajoy de pactar una sorti-da política a un conflicte polític. Ara,també és cert que el referèndum en sino causava cap preocupació a cap em-presari escocès.

Desmentir, amb xifres, totes lesmentides faria necessari un diari sen-cer, però n’hi ha de les quals s’ha fetgala. Diferents ministres van parlar decaigudes d’entre el 30 i el 40% en elturisme. La realitat és que l’any es vatancar amb un 5,5% més de visitants,que van gastar un 9% més, i l’aeroportdel Prat, una de les entrades de visi-tants més importants, va batre tots elsseus rècords històrics amb un aug-ment global d’operacions del 7,1%.Certament, els augments van sermenys importants en el tercer trimes-tre, just després dels atemptats deBarcelona i Cambrils i d’un seguit devagues a l’aeroport. I sí, després de l’1-0. Busquin a internet i trobaran cam-panyes, sobretot als països anglosa-xons, advertint del risc de venir de va-cances a un país on la policia actuaamb extrema violència. Espantava unreferèndum? O la violència policial?

Entre el 2 d’octubre i el 12 de de-sembre 3.004 empreses van demanar,ajudades per una modificació exprésde la llei feta pel PP, el canvi de seu so-cial fora de Catalunya. Només 332d’aquestes ho van formalitzar, i caldriaveure quin paper hi va tenir l’1-0 i quinel fet de poder pagar menys impostos.La venda de cotxes, tot i els auguris ca-tastròfics, irresponsables, va créixerun 7%; la inversió immobiliària va cau-re el darrer trimestre un 4%, però ésque la resta de l’any aquest indicadorhavia caigut un 17%. I, finalment, el trà-fic de mercaderies al port de Barcelo-na va créixer fins al novembre un33,7%, destrossant tots els rècordsanteriors. Suposo que els ministres delPP que van mentir descaradament so-bre la situació a Catalunya demanaranperdó en els pròxims dies. O no.

M

Full de rutaJoan Rueda

Mentidescontra l’1-O

o m’hauria adreçat a tu, Joan Ma-nuel Serrat, si no fos que a mitjasetmana TV3 et va dedicar un re-

portatge sobre la teva infantesa al Poble-sec, i mentre feia d’espectador devot deldocumental, no vaig poder deixar de re-cordar com durant anys aquest país s’hadividit entre seguidors d’en Llach i teus, icom durant anys molts dels teus, entreells jo, vam defensar decididament la tevaaposta artística en dues llengües, i en tressi hagués fet falta, com un signe de lliber-tat artística i de capacitat creativa. Enca-ra més, la teva obra en català i en castellàno es diferencien ni un gram en qualitat iexcel·lència, i has musicat els poetes cas-tellans i catalans amb el mateix respecte i,sovint, al meu criteri, assolint el que és di-ficilíssim: fer música bona en allò que ja témúsica bona, com seria el cas dels poemesde Salvat Papasseit, disc que considerouna culminació poètica i musical. És clarque això és una opinió, i no t’escric per ai-xò, sinó per dir-te com molts, i crec que nom’ho invento, molts dels que t’admiremabsolutament com a artista, ens vam que-dar, arran de les teves reflexions sobre elprocés i el referèndum de l’u d’octubre,

N ens vam quedar com si ens haguessin tretla sang, en veure com posaves en dubte lalegitimitat i l’honorabilitat del referèn-dum i d’aquells que l’organitzaven, quevan ser milers de catalans voluntaris ianònims. Com durant tot el que ha passatdesprés –més enllà de la teva denúncia so-bre la culpa del PP i de Mariano Rajoy i laseva responsabilitat en tot plegat– no hastornat, que jo sàpiga, a aixecar la veud’una manera clara i contundent –si és ai-xí me’n disculpo– i com en un moment do-nat vas alabar l’entrevista de Jordi Évoleal Sr. Puigdemont, una entrevista feta enun continu to de condemna a l’entrevis-tat, i com vas ser capaç de dir que si Zapa-tero no hagués promès que els catalansseríem el que voldríem ser, tot això no ha-gués passat. A molts ens sap greu. Vol-dríem saber que també ens entens. Capcondemna per la repressió? Cap condem-na per la judicialització i empresona-ments, no dic ja dels polítics, que efectiva-ment van fer de les seves al Parlament, si-nó dels dos Jordis, autèntics pacifistes?Cap condemna de la manipulació dels po-ders de l’Estat i del Tribuna Constitucio-nal? Cap condemna de les declaracions

dels mitjans espanyolistes, dels abusosverbals i dels insults? Cap condemna perla corrupció de l’estructura de l’Estat es-panyol? Cap condemna del trist paper, co-vard paper, i de falta de tota proposta, delPSOE? De veritat creus que aquests dosmilions llargs de catalans que ara som in-dependentistes, ho som per un atac deperversitat? Saps qui defensa l’EspanyaConstitucional? Saps com funciona, real-ment, ara i avui, aquesta Espanya? És su-ficient, per deslegitimar l’independentis-me, el fet que Convergència ho hagi utilit-zat com una fugida endavant? I és que noté dret el català del carrer, de reivindicarel que li sembli? És que els que volem unreferèndum com cal, no som demòcrates,Joan Manuel? Perquè tu, capdavanter dela democràcia a Sud-amèrica, ens hasabandonat, no denunciant la prepotènciai la mentida? Segur que no, segur. Segurque penses de manera justa Només et de-mano que així com en català i castellà hasescrit cançons memorables, sàpigues aradefensar amb igual imparcialitat el que ésjust, a una banda i l’altra, i no et deixis en-dur pels cants de sirenes. Segur que no hofas, segur. Ben cordialment teu.

Josep Maria Uyà. Doctor en filologia i ensenyant

Benvolgut Joan ManuelTribuna

PresidentPuigdemontb Els darrers dies hi ha un de-bat generalitzat sobre com espot investir Carles Puigdemontcom a president de la Generali-tat de Catalunya (oblidant queés el president legal). Els lle-trats del Parlament neguen lapossibilitat d’una investidura adistància o per delegació; encontra, tres-cents advocats ijuristes catalans assegurenque la normativa internacionali l’ordenament jurídic espanyoli català permetrien que CarlesPuigdemont sigui investit a dis-tància. Totes aquestes elucu-bracions tenen en comú quees basen en interpretacions re-glamentàries i obliden quel’únic que pot –i no vol– desen-callar la qüestió és el presidentRajoy. Li ha costat poc dir quesi no li agrada la dinàmica delParlament de Catalunya segui-rà aplicant el 155 i el resultat deles eleccions del 21 de desem-bre el menysté completament.

Només hi ha una solució possi-ble, i poc probable: que el go-vern retiri la demanda judicialcontra els presos i exiliats polí-tics.PILAR PORCELSabadell (Vallès Occidental)

Les balances

b De petitet la mare em ma-nava anar a comprar. Els pro-ductes es venien a granel: elsllegums, els cereals, la farina,etc. L’Angeleta, la dependenta imestressa de la botiga, era unapunyetera, quan pesava elsproductes se servia d’unes ba-lances i sempre encertava elpes a la primera, fins que undia li vaig descobrir la trampa,posava el producte en una pa-perina, sempre quedant unamica curt, posava la paperina ala balança i dissimuladamentamb el dit empenyia el plat dela balança i, sorpresa!, el pesexacte a la primera.

Ara em passo al camp de lajustícia, que d’un temps ençà

sembla que hagi perdut elprestigi, si tenim en compteque hi ha processos que s’hanfet eterns, casos Millet, Bárce-nas... en què sembla que espe-ren que els delictes prescri-guin. D’altra banda, quan estracta de gent honrada i pacífi-ca, que estan defensant elsdrets dels catalans amb la ma-joria absoluta per governar, aaquests se’ls priva de llibertatamb una immediatesa sorpre-nent i amb les condicions mésadverses possibles. Diuen queels posen a la presó per risc defuga i crec que és per venjança,perquè la presó de la Roca delVallès podia haver complertaquesta funció perfectament iels familiars s’haurien estalviatuns quants desplaçaments in-necessaris per visitar-los a la“capital del reino”. Algú pot dirque això no és venjança?

Quant a la justícia, que estàrepresentada per una balançaen equilibri, diria que algú facom la botiguera que hi posa eldit i la decanta cap on li convé

fent perdre l’equilibri.JAUME PARADEDA PLARiudarenes (Selva)

Polítics

b Per favor, senyors políticscatalans: posin una mica de laseva part. Estem farts i cansatsde dimes y diretes. Volem ungovern que pugui governar dedebò i amb sentit comú. I aixòpassa per tenir polítics nets:que estiguin lliures de lligams ide comptes pendents amb lajustícia. Necessitem seguir en-davant i no permanentment enel que podria haver estat i nova ser. Tenim dret i exigim unaresposta ja. No segueixin ju-gant amb els nostres diners; atítol personal facin el que elsplagui, però quan represen-tants del poble de Catalunyaexigim responsabilitat i accióen benefici dels catalans, no deles seves posicions extremes iobsessives.PILAR CRESPOTerrassa (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-girona@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018

SísifJordiSoler

Mariano Rajoy, PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

“Una sola persona situada fora de la realitat [en referènciaa Puigdemont] no pot condicionar el futur de tots”

La frase del dia

“Hem guanyat,guanyem iguanyarem perquèel que hem fet ensha fet forts, solidarisi, el més important,hem perdut la por

uan m’he posat a escriure aquestarticle, després de veure com vaanar la sessió de constitució del

Parlament, el meu primer impuls ha estatescriure’l en forma de carta a la Sra. Arri-madas perquè em va quedar un dubte enveure que no va cantar Els Segadors. Siella hagués arribat a presidenta de la Gene-ralitat, hauria canviat l’himne? Però m’headonat que per primera vegada els 4.700caràcters m’haurien estat difícils d’omplir.Tot seguit he pensat en un altre tema, Es-panya, la vergonya d’Europa, que tambéhauria pogut titular: Europa, la vergonyade la democràcia, ja que estic encara sotal’impacte del magnífic reportatge sobrel’1-O que em va fer reviure la violènciad’aquell dia i totes les mentides, manipula-cions i pressions d’un Estat que ha oblidat,si és que algun dia el va entendre, el signifi-cat del concepte democràcia. Un Estat quetanca webs perquè el que diuen no li agra-da, que viola correspondència, que tancagent a la presó per les seves idees i que justi-fica la violència dient que es va produir per-què els que volíem votar de manera pacífi-ca i fins i tot festiva, la vàrem provocar peraixí poder-nos presentar com a víctimesdavant del món. Un Estat que ha pogut fertot això, i més, perquè des d’Europa ningúli ha parat els peus.

PERÒ MENTRE EM DISPOSAVA a posar en or-dre les idees han passat tres coses. La pri-mera, em va arribar al Whatsapp. No eraun acudit ni un vídeo semblant als cente-nars que tots hem rebut i rebem aquestsdies, era un consell que deia que ara és elmoment de posar el gran angular perquènomés així podrem entendre el que passa iel que passarà. Un segon factor ha estat lalectura d’un tuit del CNI Catalunya que ve-nia a dir que deixem de criticar Europa oles Nacions Unides perquè hi ha movi-ments però són discrets, com ha de ser. Iun tercer factor ha estat la lectura d’un ar-ticle sobre la seducció del pessimisme quedefensa que el pessimisme és molt més se-ductor, intel·lectualment parlant, que l’op-

Q timisme. Diu que si comencem a parlardient que tot anirà bé, la gent té tendènciaa dubtar i a adoptar una posició escèptica ique si, en canvi, diem que tot és un desas-tre, qui ens escolta posa molta atenció i in-terès. Per exemple, si els dic que Catalunyaserà una República abans d’acabar l’any,em diran que no és possible. Si els dic queno serà mai independent, em diran, ai ai ai,podria ser... M’equivoco? En fi, que en ge-neral la gent es pren més seriosament elpessimisme que l’optimisme. Que l’opti-misme exigeix dades i fets i que en canvi elpessimisme, encara que no es fonamentien res i que sigui producte de la por o de no-tícies clarament falses, ens mereix méscredibilitat. Segons aquesta línia de pensa-ment, els pessimistes són creïbles, en can-vi els optimistes són uns frívols.

TOT AIXÒ HO DIC PENSANT en el procés.Aquests darrers temps costa pensar enuna altra cosa, i avui diumenge 20, moltsde nosaltres estem angoixats perquè no

sabem què passarà en els propers dies. Elpresident Puigdemont podrà ser investit?Ho serà en seu parlamentària, presencial-ment, o utilitzarà la via telemàtica? Comreaccionarà l’Estat? Jo soc optimista demena, i quan dic que tot anirà bé i em re-meto als avenços que hem fet aquests dar-rers anys, molt especialment des dels des-graciats successos de l’1 d’octubre, quanl’Estat va acabar d’arruïnar la seva imatgea l’exterior i, volent esclafar Catalunya, lava situar als titulars de la premsa mundial,normalment la resposta és sí... però.

DEIA MÉS AMUNT que l’optimisme demanadades i fets. Cap problema. Vàrem votar un9-N i vàrem guanyar. Vàrem votar un 27-Si vàrem guanyar. Vàrem votar un 1-O i,malgrat l’enorme repressió, vàrem gua-nyar. Hem votat en unes eleccions que notocaven, convocades de manera irregular,després d’un cop d’estat contra les nostresinstitucions, perquè els resultats que sur-ten de les nostres urnes no agraden al par-tit al poder i als seus còmplices. I tambéhem guanyat. I hem guanyat amb govern idiputats a la presó i a l’exili.

HEM GUANYAT, GUANYEM i guanyarem per-què el que hem fet ens ha fet forts, solidarisi, el més important, hem perdut la por. Lagran victòria és que tot això ho hem fet demanera pacífica, transversal i, repeteixo,festiva malgrat les circumstàncies i el pati-ment. Perquè hem cantat però també hempatit. I ja se sap, com deia la meva estimadaàvia, qui vol lluir, ha de patir, o dit d’una al-tra manera, qui vol guanyar, s’ha d’esfor-çar.

COM ELS DEIA, SOC OPTIMISTA de mena,però en aquest cas ho soc perquè he vist iviscut la reacció i el comportament enor-mement solidari, empàtic i valent de lagent. Mirant el reportatge de l’1-O em vaigemocionar. Va ser una veritable experièn-cia d’autogestió responsable de la qual enshem de sentir enormement orgullosos.Junts som invencibles.

Imma Tubella. Catedràtica de comunicació

InvenciblesTribuna

o fa gaire en unprograma en an-

glès a El Punt Avui Te-levisió el directord’una ONG ghanesava explicar com el

fundador del seu país, Kwame Nkru-mah, va ser engarjolat durant tres anyspels colonitzadors britànics per haverorganitzat una vaga general a favor dela independència. Els britànics creienque així Nkrumah no podria influir enels resultats de les eleccions imposa-des per ells mateixos, el mes de febrerde 1951. Però tot utilitzant notes escri-tes en paper higiènic que va passar alscompanys de partit que el visitaven,Nkrumah va aconseguir fer sentir la

seva veu durant la campanya i el seupartit va guanyar amb una majoria ab-soluta. De seguida, els britànics el vanalliberar perquè pogués formar un go-vern. (6 anys després, gràcies als esfor-ços de Nkrumah, Ghana es va convertiren un estat independent.) Els britànicsno eren coneguts, precisament, per serbenignes amb els seus súbdits afri-cans, però avui en dia queda prou clarque amb Ghana es van comportar mésdemocràticament als anys cinquantadel segle XX que Espanya amb Catalu-nya al principi del tercer mil·lenni. Benvista, la política de Madrid envers elscàrrecs electes a la presó i a l’exili –des-prés d’unes eleccions imposades deMadrid estant– no és sinó una combi-nació de bullying i bullshit tan autorità-ria com forçada, que fa que el règim es-panyol s’assembli cada cop menys alsdels seus veïns europeus. A menys que,en el concepte d’Europa, hi incloguemla Rússia de Putin.

N

De set en setMatthew Tree

Paciència?

Els britànics no erenconeguts per ser benignesamb els seus súbdits africans

El partit vol tenir almarç escollits centcandidats per mitjàde primàries

Defensa que eljutge pot ordenarempresonar-lo tot ila immunitatparlamentària

El PDeCATobre la tria decandidatsmunicipals

El fiscal aPuigdemont:ser diputat noevita la presóNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 21 DE GENER DEL 20186 |

endemà de ser escollitpresident del Parla-ment, Roger Torrent(Sarrià de Ter, 1979)

ja iniciava la ronda de contactesamb els grups i demà ja anuncia-rà el candidat a la investidura.Així ha volgut visualitzar la ur-gència de disposar d’un governque permeti esborrar el controlque exerceix l’Estat espanyol so-bre les institucions catalanes através del 155. L’entrevista es vafer divendres, poc abans de tan-car els contactes per designarcandidat, i a aquesta tasca Tor-rent va cenyir les explicacionsi evitava avançar moviments decara a una investidura polèmicaa causa de l’excepcionalitat enquè viu la política catalana.

D’aquí a dos dies acaba la ron-da de contactes amb els grupsparlamentaris. Hi ha pressaper investir el president de laGeneralitat?Hi ha pressa per recuperar lesinstitucions, totes, i és el quedemana la ciutadania. De mo-ment, hem tornat a posar elParlament en mans de la genti ara toca fer-ho amb el govern.Per tant, cal que hi hagi aviatun executiu que comenci a tre-ballar i paralitzi el 155. La situa-ció és dramàtica perquè afectal’administració i els ciutadans.

Puigdemont va dir divendresque es vol veure amb vostè a

L’

Brussel·les. Serà així?Quan tinguem clar qui és el can-didat, i si és el president Puig-demont, evidentment parlaréamb ell per veure com afrontemla investidura.

Hi ha marge de maniobra perinvestir-lo president i evitarque l’Estat impugni i suspenguila investidura?És una decisió que correspon ala mesa del Parlament. A mi arael que em pertoca és determi-nar qui té més suports per gene-rar una majoria al seu voltant ifixar el dia i l’hora del ple quel’haurà d’investir. Serà la mesala que decidirà com s’haurà defer aquesta investidura dins lasituació d’excepcionalitat enquè estem.

Ho decidiran en la reunió pre-vista dimarts que ve?Ho anirem decidint en les prò-ximes reunions de mesa. El dia31 és la data límit per celebrarel ple, però el podria convocarqualsevol dia abans.

Hi ha diferències entre els par-tits i vostè quan parlen de larestitució de les institucions?Sembla que, per a JxCat, incloutambé les persones que hi ha-via abans del 155.Crec que no. El que plantegemés que el govern recuperi la ca-pacitat de governar, perquè hiha un 155 que limita el que potfer la Generalitat i la nostra ca-pacitat de decisió com a poble.I en això estem d’acord, i no no-més JxCat i ERC, sinó moltesaltres forces polítiques.

Puigdemont té capacitat efec-tiva per governar des de Brus-sel·les?No em correspon a mi decidir-ho. Jo només proposo un candi-dat. Serà ell qui presenti el seuprograma de govern i, en funcióde la confiança que generi entreels grups de la cambra, es deci-dirà. Però ho faran els grups.

Entre els grups, hi ha la CUP,del bloc independentista, queja ha advertit que no té gaire

confiança en el programa degovern, i ara també està pre-ocupada pel seu discurs en elple de constitució.Entenc les anàlisis i les valora-cions que es fan des d’un enfo-cament partidista i polític. Ésel joc reglamentari i ho entenc,perquè abans he estat diputat iportaveu. Ara bé, a mi em tocaaportar uns fets des de la pers-pectiva de president i he de pro-curar que totes les meves decla-racions englobin els 135 dipu-tats de la cambra.

Li han demanat que emprenguitotes les mesures necessàriesper fer efectiu el dret de totsels diputats electes. Què farà?No descansaré fins a defensari protegir els drets polítics detots els diputats.

Encara que això impliqui vulne-rar el reglament?Defensaré els drets polítics detots els diputats, també dels quesón a l’exili i dels que estan enpresó preventiva, que són els queara mateix no poden exercir elsseus drets. Perquè no fer-ho tam-bé suposa vulnerar els drets polí-tics i de participació dels ciuta-dans que els han votat. Per tant,el que em pertoca com a presi-dent de la institució és defensarels drets de tots, sense fissures.

Aquesta defensa dels drets exi-girà una feina extra per a vostèi per als membres de la mesa.Té previst habilitar trobades,reunions o mecanismes de co-

municació que ho facilitin?No hem parlat encara de coms’ha de materialitzar, però ésuna preocupació constant. Vulltenir una relació fluida amb totsels diputats de la cambra.

Viatjarà també fins a Estremera?Sí, és la meva intenció. I tambéa la presó de Soto del Real.

Abans o després de la investi-dura del president?Ja ho veurem. No depèn de mi eldia de visita, perquè estic subjec-te a la normativa de les presons.

Si finalment s’investeix Puigde-mont, preveieu que l’escenarisigui de bloqueig amb el plesuspès?No vull especular amb escena-ris. Formalment, no tenim en-cara candidat, i després, en fun-ció de les circumstàncies de lapersona escollida i del Parla-ment, ja veurem com afrontemaquesta investidura. La decisióserà de la mesa. No em vullavançar a cap esdeveniment.

PLE · “Em toca designar candidat; a ell, presentar el programa, i als grups, investir-lo en funció de laconfiança que els generi” ELECTES · “Defensaré els drets polítics de tots els diputats, a la presó o al’exili” CONTACTE · “Si Puigdemont és el candidat, hi parlaré per veure com afrontem la investidura”

Emma Ansola / Anna SerranoBARCELONA

“La mesa decidirà com esfarà la investidura en unasituació excepcional”

Roger Torrent President del Parlament

Cal un govern quetreballi i que paralitziles mesures del 155,perquè la situacióés dramàtica

❝❝ En l’objectiu derecuperar el govern,no només hi estemd’acord JxCat i ERC,també més partits

Roger Torrent, divendresa l’hemicicle delParlament ■ JOSEP LOSADA

L’independentismes’ha de posar en solfa

L’APUNT resposta de cada membre del govern a l’ofensiva polí-tica i judicial del 155, el cert és que Junqueras va pre-sentar-se davant la justícia i Puigdemont, no. Al 21-Dvan rivalitzar per la victòria. Avui també discrepen so-bre la problemàtica investidura. Cadascú interpreta ala seva la partitura i ja veurem si poden tornar a posarel camí en solfa.Xavier Miró

L’independentisme va compartir l’acció política fins al27 d’octubre però l’opció frustrada de Puigdemont deconvocar eleccions amb l’oposició pública d’ERC i laCUP ja havia evidenciat les diferències. No només elPDeCAT i ERC discrepaven de la lectura i la respostapolítica que calia donar a l’1-O sinó que les discrepàn-cies existien en el si de cada formació. Pactada o no la

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 21 DE GENER DEL 2018 | Nacional | 7

Un possible escenari seria l’em-pat en la votació de la investi-dura. Ja saben com es resoldriaaquesta situació?Insisteixo: no vull parlar d’esce-naris, però, en tot cas, és el grupparlamentari que proposa can-

didat el que hauria d’aportaruna majoria de suports que per-meti que la candidatura puguitirar endavant.

En el seu discurs va parlar moltde restituir. La CUP demana

concreció. Què és el que s’hade restituir? L’autonomia o laRepública simbòlica?Em pertoca restituir les institu-cions, i ara, com a president delParlament, em toca restituirel govern de la Generalitat. El

rumb polític el fixaran els grupsi el govern.

Ha tingut algun tipus de comu-nicació amb representants del’Estat?No, no he tingut cap trucada nicap contacte.

Quin pes creu que pot tenir larepressió judicial en la presa dedecisions de la mesa?Decidir el president d’un país ésuna qüestió estrictament políti-ca, i el drama és que hem d’es-tar parlant d’això sota una ame-naça judicial. Democràtica-ment, això és un desastre, peròés el context que hi ha i intentoafrontar-lo amb la màxima na-turalitat. Abans d’acceptar elcàrrec, ja sabia en quin contexthauria de treballar. Ho tinc per-fectament assumit i assumeixototes les conseqüències.

Sabem que ja ha parlat ambPuigdemont, però ha pogutparlar amb Junqueras? Hauriade ser ell el vicepresident delgovern?No, no hi he pogut parlar. Ho hefet indirectament i, en tot cas,el missatge que ell ens envia éspersistir i resistir, i que procu-rem recuperar les institucions,que és el missatge que tambéens han donat els votants. Si hade ser vicepresident o no, no empertoca decidir-ho a mi.

Va exigir als grups respecte perla institució i Carme Forcadellcreu que en la legislatura ante-rior es van traspassar línies ver-melles. Vostè també ho creu?

Jo el que demano és respectepels diputats, per la instituciói pel mandat democràtic sorgitde les urnes.

Com preveu el mandat? Tran-quil com l’ha iniciat o convulscom el que va acabar CarmeForcadell?Espero que es faci bo el prec derespecte mutu que vaig llançarl’altre dia. Em faig meu el man-dat de Forcadell i imprimiréuna línia de continuïtat. Vaigveure com Forcadell defensavafins a les últimes conseqüènciesque al Parlament es pogués par-lar de tot. Va intentar posar perdamunt de tot la dignitat de lainstitució i no sempre se la vaajudar. I ara es troba en una si-tuació judicial injusta.

Ja s’ha reunit amb els comuns.Percep algun canvi respecte almandat anterior?Sí, i agreixo la bona predispo-sició dels comuns, així com dela resta de grups. Les relacionspolítiques ja seran responsabi-litat dels grups. I les aliances,també.

Va ser el primer a denunciarel fet que només hi hagi unadona a la mesa del Parlament.Té pensat emprendre algunaacció per revertir-ho?Estudiarem què hi podem fer.Caldrà que ho esmenem en lapròxima configuració de lescomissions legislatives. Jo farétots els possibles per resoldreaquesta situació, però ens hihem de posar tots, començantpels grups parlamentaris. ■

1200

59-1

1802

05w

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 21 DE GENER DEL 20188 | Nacional |

El PDeCAT accelera cap ales municipals del 2019.Un centenar d’agrupa-cions locals ja han dema-nat a la direcció que els au-toritzi per obrir els proces-sos de primàries per triarels seus candidats. La for-mació de Neus Munté iMarta Pascal, que haviaajornat la preparació deles eleccions com a conse-qüència del referèndumde l’1-O i els comicis del21-D, afronta ara la desig-nació dels caps de cartellamb l’objectiu que el 31 demarç ja s’hagin elegit elsde les capitals de comarcai, a finals de maig, tota laresta. Fins ara, només Gi-rona i Cunit han enllestitla tria de candidats: MartaMadrenas, que mesuraràper primer cop la seva for-ça a les urnes després de

rellevar a l’alcaldia AlbertBallesta i Carles Puigde-mont, i Jaume Casañas,amb el repte de rellevar lafins ara alcaldessa i tambéexconvergent MontserratCarreras, que no repeteix.

Després que Artur Masen deixés la presidència iel partit marqués distàn-cies amb la sentència delcas Palau, el PDeCAT esconjura per intentar man-tenir-se com a primeraforça en les municipals,una fita que CiU va acon-seguir per primer cop el2011 i va repetir el 2015.Els exconvergents ocupenara 436 alcaldies. En pledebat sobre la possible in-vestidura a distància dePuigdemont, però, no vo-len abordar encara si espresentaran amb la marcade JxCat o amb la del Par-tit Demòcrata. En qualse-vol cas, asseguren que op-taran per la més ben posi-

cionada. “Salvant totes lesdistàncies del món, igualque amb JxCat la marcaera Puigdemont, en moltsmunicipis ho és l’alcalde oalcaldessa”, adverteix Fer-ran Bel, responsable d’ac-ció política i d’estratègiamunicipal del PDeCAT.“El més rellevant és confi-gurar els equips i les pro-postes de cada municipi”,hi afegeix. L’actualitat delpaís imposarà, segons Bel,si aquestes eleccions tin-dran un marcat caràcternacional o si la lògica elec-toral serà estrictament lo-cal com és habitual.

Deu en un mesLa cúpula que coordinaPascal ja ha donat el visti-plau a deu municipis per-què engeguin el procés,amb la previsió que el tan-quin durant el proper mes,segons fonts del partit.Es tracta de Lleida, Molle-russa, Gandesa, Deltebre,Tortosa, Sabadell, Grano-llers, Vilanova del Vallès,Teià i Arenys de Munt. Elreglament comú per a lamajoria de municipis es-tableix, a més, que tambépoden participar en lesprimàries no associats,una via per incorporar in-dependents i cares novesa la primera línia. Lesagrupacions locals de mu-nicipis de més de 100.000habitants poden tenir elseu reglament propi. És elcas, per exemple, de Bar-celona, on tot fa pensarque es produiran les pri-màries més disputades,amb un marcat caràcternacional condicionat perla capitalitat. També aquíes poden presentar candi-dats no militants. Tarra-gona està a punt d’aprovarles seves normes. Lleida esregeix per les generals.

En les municipals del2007, i sobretot en les2011, l’aleshores federa-ció nacionalista va execu-tar un important relleud’alcaldables que van no-drir el partit de nous di-rigents i diputats. Erencandidats que majorità-riament es van consolidarals seus municipis en elscomicis del 2015. En elspropers, hi haurà algunsrelleus de pes. A banda deBel, que no repetirà a l’al-caldia de Tortosa, ja hananunciat que no aspirarana governar els seus mu-nicipis Neus Lloveras, al-caldessa de Vilanova i laGeltrú, i Miquel Buch, bat-lle d’Arenys de Mar. Totsdos estan investigats judi-cialment pel procés d’in-dependència. ■

Odei A.-EtxearteBARCELONA

El PDeCAT accelera amb uncentenar de primàries localsa El partit reprèn la tria de candidats per a les municipals a Un centenar d’agrupacions han demanata la cúpula iniciar el procés a Pretenen que les capitals de comarca les enllesteixin a finals de març

Consell nacional del PDeCAT. Al faristol, Mercè Conesa, seguida de David Bonvehí, Marta Pascal, Neus Munté, Ferran Bel i Marc Castells ■ ANDREU PUIG

436alcaldies va aconseguir CiUen les eleccions municipalsdel 2015. Es va mantenircom a primera força.

10faran la votació durant elpròxim mes, aproximada-ment. Girona i Cunit ja hantriat els seus candidats.

100agrupacions locals handemanat a la direcció delpartit el vistiplau per iniciarles primàries.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

A Barcelona ciutat, tot el plad’etapes que es va dissenyarper escollir el relleu de XavierTrias ha quedat sepultat pelsesdeveniments. Aquest full deruta esbossava que el nou capde llista havia de ser triat enunes primàries que se cele-brarien, com a molt tard, elmaig del 2017. L’aleshores re-gidor Joaquim Forn era unnom que sonava amb més in-sistència. Però la refundació

del partit, l’acceleració delprocés sobiranista i el pas deForn al Departament d’Inte-rior, així com el seu posteriorempresonament, han estatelements sobrevinguts quehan impedit que aquesta suc-cessió s’hagi concretat. Enaquest context, fonts del PDe-CAT admeten que les deci-sions no es poden dilatar gairemés, però que alhora cal veurecom evoluciona l’escenari ca-

talà. Així mateix, hi ha un sec-tor que recomana esperar aveure com es resol la situacióde Forn. Hi ha qui encara noel descarta com a candidat,mentre que Neus Munté jas’ha posicionat. En aquest im-passe, els resultats de Juntsper Catalunya han fet aflorarel debat sobre la idoneïtatd’idear una fórmula similar. Sifos així, l’alcaldable podria serun independent. ■ F.E.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Retards i interrogants oberts en la tria de Barcelona

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 21 DE GENER DEL 201810 | Nacional |

David BruguéBARCELONA

alcalde de Sallent, Da-vid Saldoni (1976), vaser escollit ahir, durantuna assemblea a Cardo-

na, nou president de l’AssociacióCatalana de Municipis (ACM), ensubstitució de Miquel Buch.

L’ACM ha evolucionat en els úl-tims anys i s’ha situat en el ma-pa de les entitats al país. Uncop fet això, quina és la priori-tat ara?Consolidar la feina feta. Avui diano hi ha cap regidor d’Hisendaque qüestioni la quota de l’ACM,perquè veu que és molt més útilpagar-la que no pagar-la. Elsajuntaments no hi són per unaqüestió de militància o de solida-ritat entre els municipis, sinóque és una eina útil per als ajun-taments que els facilita els ser-veis. I a sobre s’estalvien diners.

I el proper pas a fer?Ara falta la feina més difícil,que és consolidar i continuarfent créixer els serveis. Hi hamolt camp per córrer, perquèCatalunya té 947 municipis dedimensions molt diverses. Hiha idees i projectes que sovintqueden aturats per la feina bu-rocràtica, sobretot en ajunta-ments en què poden disposarde secretari només un cop persetmana. Aquí l’ACM és una ei-na de gran ajuda i d’acompa-nyament. Aquesta via de tre-ball ha de créixer.

Això de reduir els tràmits buro-cràtics ho diuen tots; és unamica de manual. Però qui ho hade fer, les administracions, so-vint són les que no ho faciliten.Sí, perquè també hi ha d’havertransparència i igualtat d’opor-tunitats, i això vol dir temps.Hi ha temes d’al·legacions deveïns, per exemple, que com-porten una dicotomia en eltemps. S’ha de trobar un equili-bri i l’ACM ho ha de facilitar.

L’

“Des del món local volemdecidir com governar-nos”

David Saldoni President de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Sallent

INDEPENDÈNCIA · “Jo, com molta altra gent que ha hagut de prendre moltes decisions en l’àmbit polític, estic convençutque estem fent el que toca fer, acompanyats pels ciutadans, pels vots i, per tant, per l’esperit democràtic” FMC · “Un delsobjectius no és ja la fusió de les dues entitats, sinó dibuixar una nova arquitectura de l’associacionisme municipal català”

Una de les voluntats històriquesés la fusió de l’ACM i la Federacióde Municipis de Catalunya (FMC).S’intenta, però els interessos departits són un llast. Es veurà mai?Al conjunt del país hi ha moltesentitats municipalistes, no no-més nosaltres dues. Un dels ob-jectius no és ja la fusió, sinó di-buixar una nova arquitecturade l’associacionisme municipalcatalà. N’hi ha dues de genera-listes, però d’altres de més sec-torials. Hauríem de seure i, enaquest any i mig de mandat quequeda, fer aquest dibuix. L’Es-tatut preveu el Consell de Go-verns Locals, i s’ha de desenvo-lupar i s’ha de decidir ara.

Però aquest consell ja es vaconstituir i ha quedat en nores, de la mateixa manera que

la llei de governs locals.Efectivament. Però cal donar-hiforma, contingut i estructurade país. Passa el mateix amb lallei de governs locals. Al presi-dent del Parlament li demana-rem ser actors principals enaquesta llei. Els diputats tenenla seva feina, però el món localha demostrat que és l’espinadorsal de les institucions de Ca-talunya. La voluntat de partici-par-hi i de ser-hi ha quedat pale-sa. Per tant, volem decidir comvolem governar-nos. L’ACM vafer la convenció municipalista,que va ser una sacsejada arreudel país per veure quines ideeshi havia. El document que en vasorgir està molt bé, però calconcretar-lo i executar-lo.

Hi ha la sensació, pel que fa a la

legislació local, que sovints’han fet arrencades de cavalli aturades d’ase.Hi ha una cosa que sí que esconstata: la necessitat. Peròtambé hi ha una altra realitat:que és molt difícil. El que és fàcilés seguir com estàs; la compli-cació és canviar. Ens hem deconjurar tots plegats per mar-car les regles del joc en aquestsentit i tenir la valentia de tirarendavant. Sempre s’ha dit queel millor és fer aquestes coses alprincipi del mandat, però pot-ser s’ha de fer al final. Ara és unbon moment per seure i veurequè s’ha de fer amb les entitatsmunicipalistes, amb el Consellde Governs Locals..., i fixar-nosun termini curt per escriure-hoi firmar-ho per tal que la perso-na que lideri el pròxim mandat

ho pugui desenvolupar.

L’ACM ha pres posició d’unamanera inequívoca a favor delprocés independentista. El can-vi de president suposa un canvide rumb en aquest sentit?Suposa una continuïtat absolu-ta. El que ha fet l’entitat, comsempre, ha estat posar-se alcostat dels seus associats. Pertant, quan una majoria delsajuntaments prenen una po-sició determinada, l’entitat elsha de fer costat.

Vostè sap que això avui dia ésun risc? El seu predecessor es-tà investigat per la justícia es-panyola.En soc plenament conscient,de la mateixa manera que hiestic determinat. Jo, igual queMiquel Buch i la gent que és a lapresó o a l’exili o que ha hagutde prendre moltes decisionsen l’àmbit polític en aqueststemps, estem convençuts queestem fent el que toca fer. I hofem acompanyats pels ciuta-dans, pels vots i, per tant, perl’esperit democràtic.

I té por de l’Estat?No. És el mateix que va passaramb l’Ajuntament de Sallentquan vam prendre posició enaquest assumpte. Soc l’alcaldei n’assumeixo la responsabili-tat. I amb la mateixa responsa-bilitat assumeixo aquest repte.

Amb relació al procés, s’espera-va que tot plegat anés així?El que mai em pensava que l’Es-tat arribaria a fer són les agres-sions que va perpetrar l’1 d’oc-tubre. Que a l’Estat no li fes ver-gonya que tot el món veiés comatonyinava la ciutadania pel fetde voler posar un vot en unaurna. Havent vist això, ja no hiha res que et pugui sorprendre.Sí que esperava una posició in-ternacional –sobretot europea–d’una manera més diligentquan es van produir aquestsepisodis de violència. ■

El nou president de l’entitat municipalista, a les instal·lacions de la seu de Barcelona ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 21 DE GENER DEL 201812 | Nacional |

1802

48-1

1804

72®

La fiscalia general de l’Es-tat va fer públic ahir un co-municat per advertir Car-les Puigdemont que la im-munitat parlamentàriad’un diputat no li evita in-gressar a la presó si ho or-dena un jutge. El ministeripúblic dona a conèixeraquest avís en resposta al’anunci, divendres, deJunts per Catalunya(JxCat) d’estudiar les im-plicacions jurídiques i polí-tiques que comporta alsdiputats la seva immuni-tat parlamentària. Tenir-la no suposa “impunitat”,conclou la fiscalia.

El ministeri fiscal nodubta a respondre a la for-mació política de Puigde-mont fent la seva pròpiainterpretació de la immu-nitat parlamentària i li re-corda que Oriol Junque-ras, Joaquim Forn i JordiSànchez continuen enpresó preventiva per deci-sió del jutge del TribunalSuprem tot i tenir la con-dició de diputats. En

aquest sentit, recorda aPuigdemont que aquestestres persones han estat in-vestigades i empresona-des pels mateixos fetsd“extrema gravetat” pelsquals està investigat ellmateix. La garantia d’im-munitat parlamentària té

a veure “exclusivament”amb la “detenció policial”però “no significa que noes pugui ordenar l’ingrés apresó per ordre judicial”,defensa la fiscalia.

L’organisme considera“inadmissible una inter-pretació del privilegi de la

immunitat parlamentàriaque derivi en impunitat”.A més, hi afegeix que la lleiespanyola “no empara l’úsfraudulent de l’ordena-ment jurídic” i que elsparlamentaris no tenen“immunitat jurisdiccio-nal” tot i la seva protecció

com a aforats. També de-fensa que no cal suplicato-ri per investigar judicial-ment els diputats autonò-mics.

El ministeri fiscal tam-poc s’està d’interpretarque Carles Puigdemontmanté “les actuacions que

van culminar amb la de-claració d’independència”després d’haver “fugit” ino dubta a acusar-lo demantenir “el seu pla delic-tiu” amb la intenció deconsumar-lo.

Rajoy el veu solEl president Rajoy, per laseva banda, qualifica d’“il-legal” que Puigdemont si-gui investit i presideixi elgovern de la Generalitatdes de Brussel·les i avançaque, si això passa, mantin-drà la vigència de l’article155, que intervé al governde la Generalitat. A més deser il·legal, considera queva contra “el sentit comú,la lògica i la raó”. Així ho vaafirmar ahir en un acte delPP a Sevilla en què, refe-rint-se a Puigdemont, vaconsiderar inadmissibleque “una sola persona si-tuada fora de la realitat”condicioni “el futur detots”, segons recollial’ACN. Per Rajoy, no es potgovernar un país des del’estranger ni es pot pre-tendre ser investit “senseanar al Parlament” per ex-plicar les raons per lesquals es demana el vot.

Per la seva banda, el lí-der del PSOE, Pedro Sán-chez, considera que “ja éshora que els catalans girinfull de Puigdemont”, a quiconsidera “una de les pit-jors pàgines de la històriade Catalunya”. La cap del’oposició catalana, InésArrimadas (Cs), tambédiu que “el temps de Puig-demont ha passat”. ■

La fiscalia avisa Puigdemontque ser diputat no evita presóa Defensa que la immunitat parlamentària no estalvia l’empresonament si ho ordena un jutge aRajoy diu que mantindrà el 155 si és investit i governa des de Brussel·les perquè ho troba “il·legal”

Xavier MiróBARCELONA

El fiscal general de l’Estat, Julián Sánchez Mergal, proposat al novembre pel Consell de Ministres ■ ACN

L’exconseller i diputatd’ERC Ernest Maragall noés partidari d’investirPuigdemont si això ha desuposar continuar amb elbloqueig de la Generalitatper part de l’Estat. Ho vadefensar ahir en una en-trevista a Catalunya Rà-dio, on va indicar que cal“valorar costos i beneficis”de la investidura i va des-

aconsellar “enredar-se encercles viciosos de repres-sió, amenaça, judicialitza-ció i empresonament” du-rant la nova legislatura:“No necessitem més màr-tirs, el país està per sobrede les persones.” La respos-ta del PDeCAT li va arribarper part del diputat al Con-grés Sergi Miquel, que li varecordar que el debat éscom investir Puigdemontperquè va ser “el presidentque va tenir més suport deles llistes independentis-tes”. Miquel i l’advocat dePuigdemont van mantenirahir que el president nodescarta tornar a Catalu-nya per ser en el ple. ■

X.M.BARCELONA

Maragall i SergiMiquel discrepenper la investidura

a El republicà no veubé investir-lo si aixòha de provocar elbloqueig institucional