Edició de LleidaDIUMENGE · 1 d’abril del 2018. Any XLIII. Núm. 14593 - AVUI / Any XL. Núm. 13463 - EL PUNT

2,50€

8011

75-1

1273

22w

825316-1171967®

Testimoni de dignitatMIG ANY · Sis mesos després de la celebració del referèndum es mantéviu l’orgull dels que van defensar les urnes i van patir les càrregues policials

P6-17

Esticmolt

tranquil·la, noem consideroculpable de res isé que no he fetmal a ningú

Montse MindanALCALDESSA DE ROSES

Uncompany

va gravar des deterra les imatges.Es va haverd’estirar persalvaguardar laseva integritatAlbert PiéADVOCAT. DEGÀ COL·LEGI MANRESA

Els de lamesa

vam entrar entreaplaudiments.No semblavenles sis del matí,la gent estavamolt enèrgicaPlàcid MasvidalESTUDIANT INFORMÀTICA BIOMÈDICA

Quanintentava

dialogar amb lapolicia, empegaven amb les porres; eraclar que venien a pegarSamuel ColomerBOMBER

Els quedeclarem

no ens hemd’inventar res,només hemd’explicar laveritat, tal comva passarCarsten TrauzettelDENUNCIANT CÀRREGUES POLICIALS

Tothomtenia

ganes de tocarles urnes. Eracom unaprocessó laica,com la rua de laChampionsSergi MirCOORDINADOR CALDES DE MALAVELLA

❝ ❝ ❝❝ ❝ ❝

L’arribada d’exemplars solitaris fa preveure una poblacióestable en el futur i obre el debat en el sector ramader

Cas Gürtel, la festa del PP

L’hora del llop

L’ESPORTIU

Suárez i Messi, que va sortir en la segonapart, empaten en un minut un matx que els de Valverde perdien per 2 a 0

Punt d’orgull delBarça en un partitespès a Sevilla

Suárez celebra el primer gol, en el minut 87 ■ REUTERS

Futbol

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 D’ABRIL DEL 2018

n dels testimonisque més m’han

colpit aquests darrersdies, per emotiu i perinesperat, és el d’unfuncionari de la presó

d’Estremera. Es diu José Ángel Hidalgoi va escriure un article al diari digitalCtxt dient que se sentia utilitzat com afuncionari perquè li feien “resoldre deforma ignominiosa un problema queés només polític”, i explicant que sentiavergonya de veure els presos políticscatalans tancats injustament al centrepenitenciari on treballa (justament elcentre que registra més agressions afuncionaris de tot Espanya).

A més de relatar amb detall com ésla seva feina del dia a dia, el funcionariexplicava a l’article que ara se li fa insu-portable anar a treballar, que sent la“vergonya democràtica d’haver de pa-tir l’espectacle de cinc homes atrapatsa la presó per “crims polítics”. I remata:“Aquesta vergonya no és només mevao dels meus companys funcionaris, ésla vergonya de tot un país, Espanya,que sempre decep, sempre fracassa i

sempre fereix.”No estem acostumats a sentir testi-

monis com ell, persones que des delcor de la meseta decideixen complicar-se la vida i alçar la veu en contra delpoderós aparell mediàtic, polític, poli-cial i judicial de l’Estat per dir que aixòque fan contra els catalans és una ver-gonya democràtica.

Al cap de vint-i-quatre hores d’haverpublicat l’article, el funcionari d’Estre-mera va rebre notícies d’InstitucionsPenitenciàries: la secretària generall’ha citat per demà, dilluns, i li hanaconsellat que hi vagi acompanyatd’un advocat.

Hidalgo demà es convertirà, proba-blement, en una nova víctima de lamanca de llibertat d’expressió d’un Es-tat que segresta novel·les, fa retirarobres d’art de fires, que empresonacantants per les lletres de les sevescançons, i que ara també castiga fun-cionaris per escriure articles. Peròhaurà servit, i molt, el seu article carre-gat de valentia i dignitat, entre d’altrescoses per posar en evidència els silen-cis clamorosos de tants “demòcrates”d’allà i recordar-los què és la vergonya.

U

Keep calmMarina Llansana

El funcionarid’Estremera

No acostumem a sentirtestimonis que des de la‘meseta’ es compliquen lavida denunciant la vergonyademocràtica d’Espanya

La vinyetaFer

n un article de fa un parelld’anys, quan ja es veia venir que“el tenim pressa” de l’indepen-

dentisme que professo no ens podiaconduir a res de bo perquè no teníemprou força, vaig afirmar que al final, al’hora de recollir els ferits, encara enshauríem de refiar de Miquel Iceta, re-ducció i personificació del PSC. M’es-perava una reacció contrària dels exci-tats, però cap no em va dir res. Potserperquè no em llegeixen, potser perquèem tenen per impossible, potser per-què m’han situat en la condició de pa-tum. Potser perquè llavors Iceta nohavia donat suport a l’article 155 dis-solvent que desconeixíem. Vaig afegirun altre nom, en el servei d’ambulàn-cies: Josep Antoni Duran Lleida. Du-ran s’ha marginat amb agror a la sangde la política activa, i no podem, perara, comptar amb el seu equip detransfusions. En canvi, han sorgit elsComuns. El seu líder al Parlament, Xa-vier Domènech, ha insistit dues o tresvegades des de la trona a formar ungovern d’àmplia base o un govern ambamplis suports per poder administrarel país i ser eficaç davant l’agressivitat

E

inusitada de la política espanyola i del’Estat tot sencer. Miquel Iceta s’hi haafegit, o hi ha coincidit. La reacciócontra ell ha estat duríssima. S’had’entendre: el seu suport al 155 el des-acredita per molt que n’hagués volgutimpedir l’aplicació en les hores críti-ques del 26 d’octubre, quan el presi-dent Puigdemont rumiava si convocarles eleccions que al vespre de l’endemàva acabar organitzant Mariano Rajoydesprés de destituir tot el govern. Ice-ta, polític brillant però contradictori ique no és capaç ni d’un gest de simpa-tia o solidaritat amb els familiars delspolítics col·legues seus empresonats,

no pot esperar que l’independentismeaccepti d’entrada la seva “mà estesa”.L’ha de fer purgar, és clar, i s’ha desentir dir els retrets del seu antic core-ligionari Ernest Maragall, ara situat aERC. Però: fins quan? La unió de lesforces catalanistes és més que aconse-llable, i en política, ja se sap, no hi harancors que durin mil anys. “No estéseternamente enojado”, deia una anti-ga cançó de Setmana Santa adreçant-se a Déu. I avui és Pasqua.

Et giris per on et giris, tot és uncamp de ferits: empresonats, exiliats,detinguts a cada hora, la Generalitatdesactivada, els Mossos comanats desde Madrid... El president Puigdemont,tancat a la presó alemanya de Neu-münster. “Münster” vol dir “monestir”però tot és monstruós. Els partidarisdel “com pitjor, millor” poden estarcontents i recomanar una major ten-sió de la corda. Uns altres som parti-daris de la distensió, el diàleg i l’acord.Més presons i calvari, no. Si acord idiàleg no són possibles amb l’Estatembogit, que ho sigui entre nosaltresper estovar-lo, acumular força i reani-mar el país. Bona Pasqua.

“La unió de lesforces catalanistesés més queaconsellable

Vuits i nous

Camp de feritsManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 D’ABRIL DEL 2018

vui, quan es compleixen sis me-sos clavats de l’1-O (que ésaquell dia del qual tots i cadas-

cun de nosaltres recordarem per sem-pre més on érem), hi continua haventmoltes preguntes circulant. La més re-petida, és clar, és la de com acabaràtot plegat. És la més repetida i la méscomplicada de contestar, i per més op-timista que la internacionalització delconflicte ara mateix convidi a ser, a miem fa l’efecte que tot plegat dependràjustament de fins on estem disposatsa arribar per defensar el que va repre-sentar aquest 1-O que avui compleixmig any de vida. Una de les maneresde defensar-lo (i de defensar el seu re-sultat, és clar) deu ser anotar-se al’agenda la manifestació que hi ha con-vocada a Barcelona per al dia 15. Sí, sí,una altra, una altra manifestació. I lesque vindran. Perquè si ens cansa i noestem disposats a sortir al carrer cadacop que calgui per protestar contra

A “Avui, quanes compleixen sismesos de l’1-O, hi hadiferents formesd’ajudar els quiel van fer possible

l’existència de presos polítics és quetenim un problema. I què més podemfer per defensar l’1-O?, es preguntenalguns. Probablement, moltes altrescoses. Però ara mateix ens n’han pro-posat una altra, que és visitar el llocweb que s’ha posat en marxa aquestasetmana “per obrir una via de suport ales necessitats puntuals de defensa ju-rídica, seguretat i suport logístic al

130è president de la Generalitat, Car-les Puigdemont, així com a la resta depersones i professionals exiliats queho necessitin”. Són aportacions de 25euros, 50, 100, 1.000 o el que vostèsvulguin. Però, a la pregunta aquellade “com els puc ajudar?”, ara ens hihan donat resposta. A Puigdemont ials consellers exiliats a Brussel·les,se’ls pot ajudar anant a www.defen-saexili.org; als familiars dels presos(que s’han de pagar un munt de des-plaçaments), anant a www.adretsci-vils.cat, i per ajudar Clara Ponsatí enla seva defensa, anant a www.crowd-justice.com/case/defendclara. O sigui,que per a la pregunta aquella de “comels podem ajudar?” a hores d’ara ja hiha una resposta. Per respondre’ls allòde “què més podem fer?” i “com acaba-rà tot plegat?”, només els puc donarun consell. Continuïn atents a les se-ves pantalles i, és clar, siguin optimis-tes.

www.defensaexili.orgXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Avui es compleixen sis mesosde la celebració del referèn-

dum d’autodeterminació de l’1 d’oc-tubre i de l’actuació violenta de lapolicia espanyola contra la resistèn-cia pacífica dels ciutadans als col·le-gis electorals. No es pot encara ava-luar la dimensió que en termes his-tòrics tindrà aquella data per a Ca-talunya i per a Espanya, més enllà dela repetició de patrons de conductaentre una Catalunya que vol fer elseu propi camí i una Espanya que liho impedeix per la força. Del que nohi ha cap dubte és que hi haurà unabans i un després d’aquest 1 d’oc-tubre del 2017, per als catalans i pro-bablement també per als espanyols.

Els poders de l’Estat espanyols’han conjurat per criminalitzar-lo,però l’1 d’octubre va ser senzilla-ment l’intent de decidir democràti-cament si els catalans volen conti-nuar dins de l’Estat espanyol o recu-perar la seva plena sobirania i esde-venir un estat independent, tal comhan fet altres països al llarg de la his-tòria. Un exercici pacífic i democrà-tic de sobirania, reclamat per unaamplíssima majoria de la poblaciócatalana i impulsat per un govern le-gítim, sorgit d’un parlament escollitpels ciutadans.

Sis mesos després, en queda lamobilització de gairebé 3 milions devotants en unes condicions extre-mes; unes imatges inesborrables aCatalunya i impactants a tot el mónde la violència policial contra la dig-nitat d’uns ciutadans que van de-fensar les urnes amb el seu cos; unmandat qüestionat, però ratificatpel resultat de les eleccions imposa-des del 21 de desembre, que Madrides nega a acceptar, i la repressió au-toritària i venjativa de l’Estat, ambl’autogovern liquidat, polítics i líderssocials a la presó, l’exili o al bancdels acusats i una incapacitat mani-festa per afrontar aquest conflictepolític amb un altre argument queno sigui la imposició i la força.

L’1-O, migany després

EDITORIAL

Les cares de la notícia

D’acord amb una idea de la Diputació de Barcelo-na, aquest ens i la Generalitat han començat a tre-ballar en la recuperació de prop de 250 quilòme-tres de camins per a vianants i bicicletes a l’en-torn dels rius Llobregat, Anoia i Cardener. I tot,respectant la sostenibilitat dels espais.

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

Promoció i sostenibilitat

Avui es compleixen sis mesos del referèndum del’1-0 i la situació actual té un culpable principal, elpresident del govern espanyol, Mariano Rajoy. Ra-joy ha estat incapaç, des del 2012, de trobar unasortida política a una crisi política i està duent elsdos països a un atzucac.

-+=

-+=

Una vida per al cinemaJosep Maria Forn

Incapacitat políticaMariano Rajoy

-+=

Mercè Conesa

Josep Maria Forn compleix, dimecres que ve, 90anys. Tota una vida dedicada al cinema de qui vadirigir ‘Companys, procés a Catalunya’, ‘La pielquemada’ i ‘El coronel Macià’ i que ha recollit tottipus de premis, Gaudí, Creu de Sant Jordi... Com-promís amb el cinema i amb el país.

DIRECTOR DE CINEMA

PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

De reüllMontse Oliva Vilà

Una líderescapçada

n espera del que pugui afegir en la compareixença dedimecres a l’Assembla de Madrid, les explicacions

que va improvisar Cristina Cifuentes sobre el tripijocs delmàster no són creïbles. I les contradiccions amb el rectorde la Universitat Rey Juan Carlos encara fan mésevidents que el que hi ha de fosc darrere la polèmicatitulació no és tant que hi hagi “foc amic” que la vulgui ferdesaparèixer de la cursa successòria al capdavant del PPestatal –que també – sinó la manera gens neta en què esva dur a terme l’aprovat. La presidenta de la Comunitat

de Madrid s’ha volgut treballar unaimatge d’outsider, ha pretèsallunyar-se de l’etiqueta deconservadors de l’equip de Rajoy. I,en una ciutat on conviu la dreta mésrància i un centreesquerra orfe,Cifuentes ha volgut emularl’estratègia que tants èxits vaatorgar a Ruiz-Gallardón, antic

referent del PP madrileny que, al final del seu trajecte, vaexhibir la seva veritable essència ultradretana.L’exministre tenia aspiracions presidencials, i ara ja ningúno es recorda d’ell. Cifuentes les tenia fa quatre dies, i jase’n pot oblidar. I si es manté al capdavant de laComunitat és perquè Cs no compleix res del que firma.Segons l’acord de govern, les mentides del màsterhaurien de ser causa de retirada del suport i si no ho faara és potser perquè, un any abans de les autonòmiques,prefereix tenir al davant una líder escapçada per intentarprendre-li el poder per la via de les urnes.

E

Lesexplicacionsimprovisadesper Cifuentesno són genscreïbles

http://epa.cat/c/h62gox

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 D’ABRIL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El govern de Mariano Rajoyporta al Constitucional elpressupost i l’insta a amenaçarCarles Puigdemont de dur-loals tribunals.

10anys

20anys

CDC debatrà en el seu congrésla seva relació amb UDC. ArturMas inclourà la reflexió com apunt central de l’assemblea deljuliol.

El Banc d’Espanya i el governespanyol s’enfronten per labaixada de tipus. L’executiuaposta per un descens, contral’opinió de Luis Ángel Rojo.

Preavís penal Relació UDC-CDC EnfrontamentTal diacomavui fa...

l Barça i el Sevillajugaran d’aquí a

tres caps de setmanala final de la copa delRei. I, com passa dar-rerament, ja que el

Barça ens ha acostumat a jugar-nemoltes, com més s’costa la data, méss’escalfa el partit amb arguments queno tenen res a veure amb el futbol. Defutbol, només un apunt: tot i que el Se-villa ha fet aquest any partits de moltmèrit, el Barça és favorit i si juga comsap no ha de tenir problemes peraconseguir el primer títol de la tempo-rada. Però, com també ha passat enels darrers anys, sobretot per un inte-rès estrany que ens arriba des de lesEspanyes, en els dies previs i poste-riors a la final es parlarà més de políti-ca que de futbol. I, sobretot, si el Barças’imposa.

L’escalfament del partit s’ha iniciatja. Curiosament, 20 dies abans de la fi-nal s’ha sabut que el Tribunal Superiorde Justícia de Madrid ha fallat que laprohibició d’entrar estelades al campen la final del 2016 era correcta. Tot ique alguns han volgut extreured’aquesta sentència que no es podran

entrar estelades al camp en la final decopa del dia 21, la sentència no en diupas res i només valida una actuacióconcreta, la del 2016. Ara, seguramentalgú deu estar pensant posar en mar-xa la mateixa prohibició, i fer-ho quanpolíticament interessi més a Madrid...per exemple, quan hi hagi alguna ope-ració contra la corrupció del PP.

Ara, el tema estrella, de nou, serà laxiulada al rei, el que va validar l’“a porellos” en el discurs del 3-0. Doncs jocrec que no se l’ha de xiular. Ni això esmereix. El que es mereix és que el pú-blic i el FC Barcelona es prenguin la fi-nal com el que és, una festa esportiva,però que tinguin sempre present la si-tuació d’excepcionalitat que viu el país.I una manera de fer-la notar és obviarel monarca. Com deia, ni una xiuladaes mereix. Quan el rei arribi a la llotja iels altaveus de l’Estadi Metropolità deMadrid ens intentin deixar a tots sordsamb l’himne de l’Estat, no cal xiular.Posem-nos d’esquena per mostrar elnostre respecte als de casa i el nostrerebuig a qui ens reprimeix.

E

Full de rutaJoan Rueda

No cal xiular

S’acosta una nova final decopa i, com sempre, lapolítica també en seràprotagonista. Cal xiular elrei? No cal. Ni això es mereix.Donem-li l’esquena.

entre les coses segueixinigual, aquest articulista titula-rà igual el seu article, car els

motius de l’article anterior es mante-nen incòlumes. De fet, encara estanpitjor. I com que cada dia passen cosesque emboliquen més i més aquest pro-cés que va néixer in albis i inconscient-ment fa vuit anys, arran de la sentènciasobre l’Estatut, cal una vegada i una al-tre prendre perspectiva àmplia del pas-sat i mirar lluny cap al futur, tot soste-nint el present sense fer cap més xim-plesa (cosa que no passa, a criterid’aquest articulista: dijous es van pre-sentar al Parlament quatre disposi-cions merament declaratòries, buides irepetitives, sense cap possibilitat ex-ecutiva, i el que és pitjor, sense cap ga-nes de possibilitat executiva).

EL PRIMER GRAN ERROR dels dirigentsd’aquest procés fou la fugida endavantdel Sr. Mas. Unes setmanes abans hodonava tot pel concert econòmic. Unessetmanes després, posava termini a laindependència: 18 mesos. Incompren-sible i inadmissible. I tots sabem per

M què fugia endavant el Sr. Mas. Doncsbé, a hores d’ara és gairebé segur que ellno anirà a la presó. ERC no hagués ha-gut de pujar mai a aquest cavall suïcida.

SEGON GRAN ERROR: o referèndum o re-ferèndum, proclamat pel presidentPuigdemont. Qui l’assessorà? Si l’Estatespanyol, o sigui Castella, no pot adme-tre ni en deliri el trencament del queper a ells és Espanya, com se li acut, da-vant la patologia greu que pateixen lamajoria dels dits espanyols, llançar-sea un repte de sí o sí? És evident que elsaltres atacaran amb tot i no els impor-tarà gens el mal fet. Puigdemont haviad’haver engegat els famosos 18 mesos adida i havia d’haver començat una llar-ga i lenta campanya de consolidació na-cional, seduint el votant no indepen-dentista i afermant l’independentismetot creant les estructures d’estat senseaixecar sospites. Hi ha qui diu que fi-nancerament la Generalitat ja no erares i per tant no hi havia autonomia. Ique els líders convergents es van llan-çar endavant per salvar el país. Ni cas.No només no han salvat el país, sinó

que ens han dut a una tristesa i opres-sió insuportables. ERC també s’haequivocat en això, greument. I no caldir el maximalisme de les CUP.

TERCER GRAN ERROR, relacionat amb elsegon: quan un fiscal general d’un es-tat, i el rei mateix d’aquest estat, pro-clama que la unitat del país, Espanya,està per sobre de la llei (!!!!!), vol dir quela llei emana d’un concepte no demo-cràtic i providencial. Vist això, no hi hamanera de queixar-se sobre el seu ac-tual comportament: el seu deliri estàper sobre de qualsevol justícia vertade-ra. Per tant, mai de mai es pot caure enmans de jutges així. Mai, ningú, hauriad’haver anat voluntàriament a la pre-só. Tots haurien de ser a l’exili. I tots enrecerca i captura, i cada cop que incri-minen algú o n’hi ha la sospita, cap a laJonquera i amunt. Ni un pres hauríemde tenir, ni un.

PRIMER ENCERT: tornar a la transversali-tat del dret a decidir: el dret a un refe-rèndum, com Escòcia. Ni més, nimenys. La resta, un error deplorable.

Josep Maria Uyà. Doctor en filologia i ensenyant

Prou (2)Tribuna

Si ens fallaEuropa, l’EFTAb Tot s’ha precipitat i pot serque quan tot ho veiem negreaquest últim esdeveniment dela captura del president siguien realitat la solució. Alema-nya ha de mesurar molt el quefa. No es pot permetre tornara equivocar-se com va feramb el president Companys.Em direu que no té res a veureamb els temps actuals de de-mocràcia? Doncs jo crec queuna mica sí que hi té a veure,ja que crec que no hi ha mas-sa diferència entre l’Espanyade M. Rajoy i la Turquia d’Er-dogan, a la qual Merkel li per-met tot mirant cap a una altrabanda.

Evidentment, la geopolíticaeuropea dels estats pesa molti no podem esperar gaire resd’aquest club privat que esfan favors entre ells i es vantapant les vergonyes; peròdos milions i mig de catalansque votem constantment in-

dependència sumats als fami-liars directes que no podenvotar i els demòcrates quesense ser independentistesno admeten la regressió de lli-bertats a què hem arribat, ai-xò representa més d’un totalde quatre milions de personespel cap baix.

Aquesta és la nostra força, il’hem de fer servir amb intel·li-gència. I una primera opciócrec que és fer saber a Europaque, segons al que ens abo-quin amb les seves decisions,un primer pas pot ser dema-nar accedir a l’EFTA, on segu-rament serem més pocs (s’hade veure si el Regne Unit des-prés del Brexit no s’hi torna aincorporar), però més bentractats... Proposo, com apressió, que si Europa no ensvol com el que som, catalans,procedim a obtenir el màximde signatures perquè Catalu-nya demani la seva entrada al’EFTA.PERE PAJEROLS CASASBerga (Berguedà)

I ara què?b Sí, ja ho sé, torno a pregun-tar: “I ara què?” Cada dia hi hamés polítics nostres tancats ala presó o exiliats. És com unmalson, és tan increïble... Nom’ho puc creure. I per una nitels carrers han estat nostres. Iara què? Ja està? Ja podemtornar a casa? No és des decasa com guanyarem aquestalluita. Només nosaltres faremque els nostres polítics tornina casa i que els carrers siguinper sempre nostres, de tot-hom, pensi el que pensi, per-què és així com són les cosesen democràcia. No els podemfallar i si fa falta anirem a lespresons a exigir el seu allibe-rament. Ni un pas enrere. Somnosaltres els qui hem d’esco-llir el nostre president.VICTÒRIA PIJUANBarcelona

Torrentb Pensava que no quedava aCatalunya cap polític amb

sentit comú. Però m’he ani-mat en sentir Inés Arrimadasdemanant la dimissió delpresident del Parlament, Ro-ger Torrent. Efectivament,aquest, en la seva actuació,en cap moment ha estatconscient del que el seu càr-rec porta implícit: represen-tar tots els catalans. Estàsent un executor d’ERC i d’enPuigdemont i no treballad’acord amb el lloc que ocu-pa. Irresponsabilitat, parti-disme... Quants qualificatiusmés podríem adjudicar-li. Ai-xí no, així no es pot construir iviure en una democràcia. Es-tan jugant amb Catalunya,amb els catalans i amb lesinstitucions com si d’un patid’institut es tractés. Apel·loal seny i exigim “la resta delscatalans” un govern que esdeixi de sentimentalismes id’històries i comenci una no-va etapa on recuperem elseny i el sentir comú.PILAR CRESPO ÀLVAREZTerrassa (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 D’ABRIL DEL 2018

SísifJordiSoler

Carles Puigdemont, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Que tothom ho tingui clar: no claudicaré, no renunciaré,no em retiraré”

La frase del dia

“Internet s’hauràde considerarun servei públicamb les regles quees determinin pertal de protegirl’interès general

na de les raons per les quals va cau-re la Unió Soviètica va ser que eldret individual i col·lectiu eren

menystinguts. Una societat jurídicamentinsegura no pot progressar ni socialmentni econòmicament. Les revolucions de to-ta mena van per davant i acceleren el cursde la història trencant coses velles icreant-ne de noves. Però després arriba eldret i ordena els avenços aconseguits.

UN DELS PROBLEMES MUNDIALS més in-quietants és la pirateria sòrdida i trampo-sa que actua sense escrúpols en el món delconeixement, de la informació i de l’opi-nió. L’escàndol de Facebook ha de ser elcomençament d’un redreçament de lesbarbaritats que es perpetren en nom nos-tre sense que només ho sàpiga una granempresa tecnològica que guanya molts di-ners i que trafica amb la intimitat de mésde mil milions de persones d’arreu delmón. Els negocis que més prosperen en elmón digital depenen més de la confiançaque se’ls atorga que de la tecnologia de quèdisposen.

MARK ZUCKERBERG ÉS UN GENI que haconstruït Facebook i s’ha situat entre lesdeu persones més riques del món. És elprototip de persona jove, desinhibida,vestida amb senzilles samarretes grisesque va insinuar fa poc que es podria pre-sentar a les eleccions dels Estats Unitsl’any 2020. No té grans fàbriques ni moltsassalariats. Té dades de multituds que uti-litzen la seva plataforma de franc, sensepagar res i sense que suposi cap esforç perconvertir-te en un dels seus seguidors ha-bituals amb graus d’addicció intensos. Aaquestes plataformes i a d’altres eines delmón d’internet els hem abocat la nostraintimitat sense saber el que podien fer-nede les nostres aficions, gustos i comporta-ments rituals.

I COM QUE LA GLOBALITZACIÓ no té cap me-na de regulació s’han aprofitat del buit le-gal per operar des de països on la càrrega

U fiscal és més baixa o insignificant. La vul-nerabilitat d’internet no s’ha descobertdes del món acadèmic, polític o periodístic.Han estat els delators que des de dintredels sistemes informàtics han divulgat to-ta la informació a què tenien accés. JulianAssange està captiu des de fa més de cincanys a l’ambaixada d’Equador a Londresper haver esbombat els secrets del Depar-tament d’Estat nord-americà. EdwardSnowden treballava per a la seguretat na-cional americana i un bon dia també va ferpúblics molts dels secrets de la política in-terior i exterior dels Estats Units. Avui estroba en algun lloc de Rússia, protegit perPutin i facilitant tota la informació que elsinteressos del Kremlin puguin necessitar.

LES DECLARACIONS de Cristopher Wylie,un dels cervells de l’empresa CambridgeAnalytica, fan esgarrifar. Parla de les da-des personals que formen part integral dela digitalització de la societat. Afirma quesense l’ajut de les dades que Facebook vaentregar a la companyia que està promo-vent la dreta alternativa nord-americana,el Brexit no hauria guanyat ni tampoc Do-

nad Trump seria president. Darrered’aquesta empresa hi ha Steve Bannon,exassessor de la campanya de Trump idestituït poc després de formar part de lanova administració a Washington. Ban-non és una peça clau del conservadorismemés radical i ranci que influeix a tot Occi-dent.

REPRESENTA LA VERSIÓ MÉS DESCARADA

de la propaganda, de les fake news, de lesmitges veritats i de la manipulació de da-des per tal d’influir en el comportamentelectoral de milions de votants. Mark Zuc-kerberg ha estat cridat a declarar davantd’un comitè del Parlament britànic. Nos’hi ha presentat. Gairebé no ha parlat desque l’escàndol de la venda de dades a l’em-presa Cambridge Analytica ha fet baixarel seu valor en borsa més d’un quinze percent. No anirà als Comuns britànics peròsí al Congrés dels Estats Units.

ELS NEGOCIS DE FACEBOOK es basen entres elements: fer que milions d’usuarisestiguin pendents dels programes de laseva pantalla, recollir dades sobre el seucomportament i aficions i convèncer em-preses publicitàries que paguin milionsd’euros perquè anunciïn productes quevagin a segments socials triats i determi-nats. Són operacions invisibles que circu-len per les xarxes i que activen desitjos degent que no té temps ni ganes de destriarel gra de la palla en el món de la informaciói de l’opinió.

INTERNET S’HAURÀ DE CONSIDERAR unservei públic amb les regles que es deter-minin per tal de protegir l’interès general.No pot ser una jungla de mercenaris de lamentida, de les trampes i dels pirates,creant una espiral de notícies falses queporten a la confusió i a la pèrdua de con-fiança en la realitat. Internet i totes les se-ves derivades és un invent revolucionarique ens permet viure perfectament infor-mats. Per al que no pot servir és perquè es-tiguem tots enganyats sense saber-ho.

Lluís Foix. Periodista

Pirates invisiblesTribuna

a LBC és una rà-dio britànica amb

més de dos milionsd’oients. Cada diu-menge l’ex primer mi-nistre d’Escòcia, Alex

Salmond, hi té un programa (Salmondon Sunday) en què parla de l’actualitati convida els oients a trucar-li per do-nar les seves opinions al respecte.També hi entrevista tres o quatre per-sones rellevants. Diumenge passat,més de la meitat del programa va serdedicat a la retenció de Puigdemont,les redetencions de Romeva, Rull, Tu-rull, Forcadell i Bassa, la fugida a l’exilide Marta Rovira i, sobretot, de l’empre-sonament continuat de Forn, Junque-ras, Sànchez i Cuixart. Una de les per-sones entrevistades, precisament, va

ser la companya d’aquest últim, TxellBonet, que va explicar que Cuixart noera un polític sinó el president de l’as-sociació cultural més gran d’Europa.També va descriure els viatges inter-minables dels familiars dels presos:650 quilòmetres d’anada i 650 de tor-nada per parlar als presos darrere unvidre, un cop a la setmana. Al llarg decinc mesos, la Txell i el seu fill han fet30.000 quilòmetres. (El fill, per cert,aviat celebrarà el seu primer aniversariamb son pare a Soto del Real, en unvis-a-vis). Acabada l’entrevista, en Sal-mond va fer la primera pregunta alsoients: “Creieu que la millor manera detractar els vostres adversaris políticsés ficar-los a la presó?” Bona pregunta.A fi de comptes, és la pregunta del mi-lió. Quina llàstima que el Sr. Rajoy noentén l’anglès –i menys, m’imagino,quan es parla amb un accent escocès.

L

De set en setMatthew Tree

L’adversari

Creieu que la millor manerade tractar els vostresadversaris polítics ésficar-los a la presó?

Avui es compleix mig anyde la celebració del refe-rèndum per l’autodeter-minació de Catalunya.L’1-O ja és una data vital enla història catalana i delseu allunyament de l’Estatespanyol i d’un govern delPP, que no en va tenir prouque el Tribunal Constitu-cional (TC) declarés “il·le-gal” la votació, sinó que lava voler reprimir en consi-derar-la “delictiva”.

El mateix ha fet el poderjudicial, en no entendre elreferèndum com l’exercicid’un dret, sinó com un pas“indispensable” per decla-rar la independència i“trencar” Espanya. Per ai-xò ha apostat per restrin-gir drets fonamentals, i elSuprem ja ha processat peldelicte de rebel·lió –senseque hagi existit “un alça-ment violent”, com reque-reix el delicte i reiteren ju-ristes d’arreu– tretzemembres del govern cata-

là, ampliant de quatre anou el nombre de conse-llers en presó preventiva,mentre ja són sis els polí-tics a l’exili, i amb el presi-dent Carles Puigdemontdetingut a Alemanya.

La jornada de l’1-O vaomplir de sentiments con-traposats –orgull i ràbia,sobretot– gran part de laciutadania catalana. Lesimatges de la brutalitat deles càrregues policials versles persones fent residèn-cia passiva als centres devotació han fet la volta almón, i importants organit-zacions humanitàries handenunciat la regressió delsdrets humans a l’Estat es-panyol, amb l’empresona-ment de dissidents.

En aquests mesos, elscops de porra i les estira-des de cabells s’han trans-format en denúncies gene-rals per part de l’Estat es-panyol per desacreditaraquella jornada democrà-tica amb 2,2 milions de vo-tants i més de 40.000 vo-luntaris. El setge als Mos-

sos d’Esquadra també sesuma a aquest escarni. Elmoviment de l’1-O, però,també ha despertat l’enri-quidor teixit associatiu ca-talà, amb iniciatives bendiverses, com les platafor-mes En Peu de Pau o SomDefensores, la creació del’associació Àgora Judicial,de denúncies constantsper part de juristes, com

ara el Col·lectiu Praga iDrets, o iniciatives debombers, mestres i de per-sones anònimes partici-pant en protestes pacífi-ques dels CDR.

A mitjan setembre hihavia fins a 6.000 agentsde les forces de seguretatdesplegats a Catalunya. Apocs dies de l’1-O, tothomdubtava de si realment es

podria votar, davant les or-dres draconianes de la Fis-calia Superior de Catalu-nya, que la magistrada delTSJC va suavitzar: va or-denar de prohibir la vota-ció sense posar en risc laconvivència. El TC va es-capçar la sindicatura elec-toral catalana amb multeselevadíssimes, fet que vaprovocar que organismesinternacionals qüestio-nessin la validesa del refe-rèndum. Amb tot, la re-ivindicació del dret a votardels ciutadans va ser ex-emplar aquell diumengeplujós de l’1 d’octubre.

A tres quarts de nou delmatí, veïns concentrats al’escola Ramon Llull deBarcelona van ser dels pri-mers que van rebre elscops de porra i les punta-des de peu d’agents anti-avalots de la policia espa-nyola. En carrers propers,Roger Español va perdre lavisió de l’ull dret per l’im-pacte d’una pilota de go-ma. Un grup de votantsd’Aiguaviva també van ha-

ver de ser atesos a l’hospi-tal per l’efecte de gasos la-crimògens llançats per laGuàrdia Civil. I així fins a1.066 persones ferides.Les imatges de les prime-res càrregues van ser vi-rals, i la indignació es vaapoderar de les persones,que van fer fins a tretze ho-res de cua per votar.

El jutge del Suprem haxifrat en 1,6 milions elsfons suposadament mal-versats pel govern per ferl’1-O, mentre el ministred’Interior, Ignacio Zoido,finalment, va admetre ques’havien gastat 87 milionsper aturar el procés català,amb l’anomenada opera-

ció Copérnico, per –segonsva dir– “fer un gir coper-nicà” a la realitat catalana.La realitat és que no vantrobar cap urna, i això elsva fer enrabiar. Una xarxade voluntaris va amagar6.500 urnes. “Van anara fer por”, sosté la penalis-ta Anaïs Franquesa, queamb altres professionalsha denunciat l’excés deviolència, a la seu de l’ONUa Ginebra.

Diverses ONG sostenenque el govern espanyol “havulnerat drets civils i polí-tics” a Catalunya. I mal-grat la ràbia pels darrersesdeveniments, la llavorde l’1-O no s’atura. ■

Balanç de l’1-Osis mesos després

Govern espanyol

Querelles de la Fiscalia contra el govern català i la mesa del Parlament

700 alcaldes investigats pel suport a l’1-O

87 milions d’euros gastats en l’operació Copèrnic per intentar aturar el referèndum de l’1-O

6.000 efectius de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola desplaçats a Catalunya

p p ydesplaçats a Catalunya

GRÀFIC: EVA HDEZ. / EL PUNT AVUI

REFERÈNDUM Catalunya dona un exemple de democràcia amb 2,2 milions devotants en l’1-O REPRESSIÓ L’Estat espanyol s’acarnissa amb les càrregues policialsi les denúncies generals REACCIÓ La societat civil, però, s’enforteix i reacciona

1 D’OCTUBRE

Mayte PiulachsBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

S’han violat dretscivils i polítics aCatalunya, clouenexperts d’ONG

La Diputació deBarcelona i elgovern posen enmarxa un pla de243 quilòmetres

L’ANC es manifestaavui a la Portade Brandenburgde Berlín per una“solució política”

Puigdemontdeixa clar queno renunciarà

Vies blaves alcostat dels riusper a vianantsi bicicletesNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 D’ABRIL DEL 20186 |

Resultat Govern catalài societat civilCens: 5.313.564

Sí2.044.03890,18%

No177.5477,83%

En blanc44.9131,98%

Nuls19.719

2.286.217votants

113 centres de votació tancats per la policia o no oberts

1.066 ciutadans ferits per les càrregues policials

58 agents de la policia espanyola ferits i 17 incidents amb ferits de la Guàrdia Civil

314.000 euros en danys a les escoles i centres de votació per accions de la policia espanyola

32 jutjats catalans investiguen denúncies contra la policia, contra ciutadans i contra els Mossos

47.498 voluntaris per l’1-O (en calien 4.500)

10.000 urnes de plàstic (comprades per un anòmim per 100.000 euros a la Xina i amagades a França)

2.243 centres de votació

7.850 agents dels Mossos d'Esquadra, dispositiu de seguretat

Participació: 43,03%

La ferida mésprofunda del CNI

L’APUNT sid no van detectar cap urna en el trajecte de la Xinaa Marsella fins als col·legis, passant per Elna. “L’expli-cació més raonable que això passés és que va serobra de l’Esperit Sant”, va sostenir Junqueras des-prés de l’1-O. “A ciencia exacta, no se sabe cómo lle-garon”, es resigna encara avui el ministre Zoido.

David Portabella

Si el 9-N és recordat a La Moncloa com el dia en quèel ministre Catalá va comparèixer amb un micròfonde cantant enganxat amb cinta adhesiva al micròfonavariat, l’1-O és el dia de la ferida més profunda delCNI, que des del 2011 depèn del Ministeri de la Presi-dència de Sáenz de Santamaría. Quaranta anys d’es-pionatge espanyol i 3.500 assalariats hereus del Ce-

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 7

6 MESOS DE L’1 D’OCTUBRE

118106-1182584T

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 D’ABRIL DEL 20188 | Nacional |

6 MESOS DE L’1 D’OCTUBRE

lguns van rebre una cartaque els avisava que els ha-via tocat, altres van fer cuadurant hores per ser els

primers i poder aspirar al càrrec, itambé hi ha qui va respondre a unSOS d’última hora d’algú que li de-manava la seva implicació, però fosquin fos el camí seguit per ser presi-dent o vocal, el seu paper va ser vi-tal per assegurar l’èxit del referèn-dum. Els membres de les meseselectorals van lluitar contra vent imarea per minimitzar els efectesdel sabotatge informàtic, van asse-gurar-se que se seguissin escrupolo-sament les normes i, sobretot, nin-gú es va moure de la cadira quanvan arribar les primeres càrregues.Només es van moure, si va fer falta,per amagar i protegir els vots.

A Plàcid Masvidal, estudiant d’in-formàtica biomèdica, li van trucarla nit del 30 de setembre per pre-guntar-li si volia ser president demesa. A dos quarts de sis del dia se-güent ja era a la Fàbrica Llobet deCalella. “Els de la mesa vam entrarentre aplaudiments, no semblavenles sis del matí, la gent estava moltenèrgica”, recorda. Durant tot elmatí, ell i els seus companys van es-tar en contacte telefònic amb els in-formàtics per esquivar “la censura”,però el veritable repte va ser quanvan arribar pel mòbil les primeresimatges “d’agressions molt bèsties”.

A“Tothom estava impactat, no ensho esperàvem, en l’ambient es vanotar la indignació de la gent, peròningú es va fer enrere i després deles càrregues encara hi va havermés cues”, recorda.

A Maria Foix (nom fictici, prefe-reix mantenir l’anonimat) li va arri-bar una carta que li deia que haviade formar part de la mesa d’un po-ble de Lleida. “Jo tenia claríssimque aniria a votar i aguantaria leshores que fessin falta, però en rebrela carta el primer que vaig pensar ésque allò era un embolic perquè te-nia més implicacions legals.” Peròva reflexionar: “Després de pensarmolt les coses vaig imaginar-me elspitjors escenaris –una multa o queem vinguessin a buscar per decla-rar– i vaig preguntar-me si estavadisposada a assumir-ho.” “Vaig dirque sí, així que un cop assimilatvaig decidir fer-ho el millor possi-ble.” Foix insisteix que això vol dirque, com la resta de meses, la sevaho va fer “tot com s’havia de fer, se-guint la normativa, com si fossinunes eleccions normals”.

Van ser hores de molta alegria,emoció i també, de seguida, demolts nervis. “Em va arribar queuna amiga de Sabadell estava alcol·legi on havia de votar CarmeForcadell i va haver d’anar a l’hospi-tal per contusions”, relata aquestalleidatana. Hi havia un nivell altd’alerta però també d’incredulitat,relata. També de psicosi. En un mo-ment determinat, els van avisar

que venia la policia, van tapar l’urnaamb una manta i se la van empor-tar. “Era com quan avisen que dis-paren al president dels Estats Unitsi tots van darrere seu per protegir-lo, tot molt de pel·lícula, però és quetal com estava anant tot...”, deixa al’aire. Foix i els seus companys –i lesurnes, és clar– van estar amagatsdins d’un cotxe fins que van saberque era una falsa alarma. “Nosal-tres érem els responsables dels votsi les paperetes i allò no ho tocavaningú”, avisa.

Amagada en un campA Fonollosa, l’avís que arribava laGuàrdia Civil no va ser una falsaalarma. Van començar a arribarcotxes de la policia, explica la Marta(prefereix no donar el cognom), ivan improvisar. “Va ser acció-reac-ció, vam sortir per la portalada del’ajuntament i jo mateixa vaig ama-gar l’urna en un tros al marge on hihavia bastanta herba, la vaig enta-forar allà i quedava dissimulada.”La Marta es va quedar vigilant l’ur-na però patia pels vots i també pelsseus amics i familiars, ja que sentiacrits i cops a la plaça de l’església. Hiha ferits que encara se’n ressenten il’urna va ser requisada. Un talp elsva delatar. Per què la policia va anarfins a Fonollosa, un poblet de 250habitants? Ho han debatut molt.“Suposo que sabien que seríempocs i seria fàcil acorralar-nos, peròno pots buscar una raó, ens va to-car”, es resigna.

Per Teresa Arderiu, des del diaque els Jordis van entrar a la presóque estem “dins del túnel deltemps”. Ella va ser vocal a La Sede-ta, al barri de Gràcia de Barcelona.El dia abans havia ajudat a mante-nir obert el col·legi cuinant paella i ales cinc del matí de l’1 d’octubre tor-nava a ser allà, fent cua tot i el “fredde mil dimonis” que feia. “Volia serde les primeres per poder formarpart d’una de les tretze taules per-què ho volia viure a primera fila,amb tota la intensitat”, explica. Vaviure un dia ple d’emocions i quanva arribar el punt que més temienmolts col·legis, el del recompte devots, va respirar tranquil·la. “Hovam poder fer amb calma perquè hihavia molta gent dins i fora, vamsortir els voluntaris i ens van aplau-dir i ens donaven les gràcies, peròés que ells també eren voluntarisperquè havien fet d’escut humà!”

Els que van participar activa-ment en els preparatius del referèn-dum tenen, majoritàriament, unsentiment agredolç. Estan orgullo-sos perquè votar va ser una gestaèpica que entre tots es va aconse-guir, però indignats amb l’agressivai antidemocràtica resposta de l’Es-tat espanyol. Tot i ser conscientsdel seu escàs marge de maniobra,també hi ha crítiques cap al governper no haver defensat, quan tocava,la República. “Jo no veig el mateixgrau de convenciment i valentiaque el que vam tenir la gent l’1 d’oc-tubre”, opina Plàcid Masvidal. ■

“Ningú es va fer enrere”NERVIS · Els presidents i vocals de les meses electorals van patir primer per l’atac cibernètic i després per les càrreguespolicials RESPOSTA · Plàcid Masvidal recorda que després de les agressions encara hi va haver més cues INTENT La Martava camuflar entre herbes l’urna de Fonollosa però la van trobar ALERTA · Molt material va ser amagat per falses alarmes

2.294punts de votacióestaven previstos l’1d’octubre i 446 novan estar finalmentoperatius, segons lesdades dels Mossosd’Esquadra.

2,2milions depersones vanparticipar en laconsulta.

90per cent dels votsvan ser a favor de laindependència, i un7% van apostar pelno.

Laia BrugueraBARCELONA

Plàcid Masvidal, president de mesa a Calella el dia 1 d’octubre, i Teresa Arderiu, vocal a La Sedeta de Barcelona ■ QUIM PUIG I EL PUNT AVUI

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 D’ABRIL DEL 201810 | Nacional |

6 MESOS DE L’1 D’OCTUBRE

ins fa deu dies, Sergi Mir en-cara guardava les sis urnesque va custodiar i que vanpermetre votar a Caldes de

Malavella. Va ser ara que fa mig anydel referèndum que va entregar-lesa les dues escoles i a l’institut del po-ble, l’ANC local i l’Ajuntament. “Jono me n’he quedat cap perquè crecque les urnes, com a símbol, són ihan de ser de tots”, explica. Regidorde l’Ajuntament de Caldes pel PDe-CAT, quan li van proposar ser coor-dinador local de la consulta molts livan recomanar que no ho acceptés.“M’alertaven que potser m’inhabili-tarien i no podria mantenir el càr-rec públic però tampoc tornar a sermosso d’esquadra, però no em feiapor, hem de ser coherents amb elque pensem”, assegura.

Entre les tasques que com a coor-dinador havia d’assumir Mir, hi ha-via responsabilitzar-se del material,i és per això que a mesura ques’anava acostant el dia D s’anavaposant nerviós. “Estava desesperat,patia per si havien interceptat lesurnes de Caldes, no volia preguntarperquè sabia que la informació esta-va restringida i agrupada en unspocs, però al final no vaig poder mési em van contestar que no patís, quealgú em trucaria.” I així va ser. No-més dos dies abans del referèndumva agafar el telèfon i va sentir l’an-helat missatge: “Tinc una cosa per atu.” Era una persona que coneixia.El va citar a casa seva i al garatge liva entregar el tresor. Es van abra-çar, emocionats, i van immortalit-zar la gesta amb una foto.

Les urnes van dormir dues nitsen una casa abandonada on haviaviscut el tiet de Mir perquè estavamolt a prop de l’escola Sant Esteve,l’únic col·legi electoral de Caldes l’1d’octubre. Quan va arribar al col·le-gi va preguntar a la gentada que jahi havia congregada si el volienacompanyar a buscar les urnes: laresposta era òbvia. “No en vaig por-tar cap perquè tothom tenia ganesde tocar-les, era com una processólaica, com la rua després de gua-nyar una Champions”, rememora.

Martí Mata, coordinador local delreferèndum en un poble del Mares-me, va penjar el 2 d’octubre a Face-book fotos del magatzem on haviaamagat 13 urnes. Ara prefereix nodonar el seu nom real. “Continuoparticipant en actes de desobedièn-cia i res ha canviat les meves con-viccions ni les ganes de lluitar, però

F

amb aquesta bogeria de repressióque patim no seria prudent donarpublicitat a una cosa que ja ha pas-sat”, argumenta. A aquest mares-menc el van citar en una casa ambmagatzem i d’allà en va sortir ambunes bosses d’escombraries al male-ter. Fins a casa del seu pare, on ha-via decidit custodiar les urnes, novan ser més de 30 minuts, però esvan fer eterns. “Vaig passar moltneguit conduint, no pel que em po-dia passar a mi si m’enxampaven,sinó perquè ho hauria deixat tot enboles.”

Mata va guardar les urnes deudies a casa dels seus pares senseque ho sabessin ni la seva dona ni elseu fill ni la seva mare, que hi vivia.Per estalviar patiments i per segu-retat. “Bé, la meva dona a mesuraque s’anava apropant la data s’ana-va ensumant coses, veia que hi ha-via alguna moguda”, admet. Van serdies molt intensos i no només pelmaterial que s’havia d’amagar i sal-vaguardar. “Eren tantes, les cosesde què t’havies de preocupar, les milreunions, que si ara aprèn què és elSignal, que si ara busca ordinadors

perquè al final el cens era univer-sal… Al mes de setembre em vaigaprimar, però convençut i orgu-llós”, relata.

Amb el cap ben altMarc Rodríguez (nom també ficti-ci) no era coordinador local del refe-rèndum a la seva ciutat però s’haviaposat “a disposició” de l’organitza-ció per al que fes falta i li van trucarquinze dies abans demanant-li aju-da per distribuir el material. En unpàrquing comunitari li van entre-gar setze urnes, que havia de fer ar-ribar a tres escoles de Terrassa.“M’espantava que algú veiés el mo-viment, però et vas mentalitzantque no estàs fent res il·legal i aquestconvenciment et dona tranquil·li-tat, saps que pots anar amb el capben alt.”

Quan Rodríguez va veure que lesescoles feien portes obertes va deci-dir canviar el guió i repartir les ur-nes el dia abans. En un dels centres,les van amagar al congelador. Al seucol·legi electoral van ser els Mossosd’Esquadra els que van reclamar lesurnes, però com que 500 personeses van amotinar al gimnàs per pro-tegir-les, van marxar amb les mansbuides. Ell se’n va quedar una. Pre-sideix el moble del menjador iaquest Nadal, ben guarnida ambllums de colors, ha estat la gran pro-tagonista del pessebre. ■

Sergi Mir,coordinador delreferèndum aCaldes deMalavella, amb lessis urnes que vacustodiar elsúltims dies, ipessebreprotagonitzat peruna urna que unaltre voluntari s’haquedat a casaseva ■ JOAN

SABATER / EL PUNT

AVUI

DUBTES · Els responsables de portar el material als col·legis estaven “desesperats” perquè pocs dies abans encara no sabienres de les urnes ALEGRIA · En rebre la comanda, Sergi Mir es va abraçar emocionat amb el seu enllaç i van immortalitzar lagesta amb una foto CALMA · “Et vas mentalitzant que no estàs fent res il·legal i això et dona tranquil·litat”, relata un voluntari

“Era una processó laica”

Laia BrugueraBARCELONA

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 D’ABRIL DEL 201812 | Nacional |

6 MESOS DE L’1 D’OCTUBRE

MISSIÓ · “Em vaig col·locar entre la gent i la policia percalmar els ànims” VIOLÈNCIA · “Quan intentava dialogar,em pegaven amb les porres, era clar que venien a picar”

L.B.BARCELONA

amuel Colomer va presenciar –ipatir– diverses de les agres-sions policials de l’1 d’octubre.Votava a Sarrià de Ter, on està

empadronat, i quan va saber que aSant Julià de Ramis la policia estavacarregant, va marxar corrents cap allà.“Em vaig trobar amb quatre companysi al cap de deu minuts ja hi érem, ensvam col·locar entre la Guàrdia Civil i lagent, que estava molt exaltada perquèhavia rebut fort i de valent.” La policiava anar retrocedint i aquest gironí estàconvençut que així es va aconseguiraturar una segona càrrega. Colomer ila resta de companys de la cadena hu-mana que no només va protegir els ciu-tadans de Sant Julià de Ramis sinótambé de moltes altres poblacions sónbombers, professionals que abans delreferèndum ja s’havien mobilitzat acti-vament a favor del dret de vot i el dia dela consulta van defensar-lo posant enrisc la seva integritat, com fan sempreque treballen. Ell, però, està més acos-tumat al foc que a tot el que va viure.

“La nostra missió era intentar quefos una jornada pacífica, però en moltscasos va ser molt difícil calmar elsànims de la policia”, lamenta. Admetque va ser dur. “Quan fèiem la cadenahumana, sentia darrere meu la gentque empenyia, la seva ràbia, la meva rà-bia.” “A vegades estava com alienat –re-memora– perquè havia de fer barreraperò també m’identificava molt amb la

S

“Aquell dia vaigveure molt d’odi”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Samuel Colomer Bomber

gent del darrere, amb el meu poble, quetrepitjaven.” En algunes poblacions, nonomés van fer d’escuts humans, sinóque també van fer les primeres cures.“A Salt, a l’escola El Gegant del Rec hihavia un home amb el cap mig obert,una senyora al terra amb ansietat, sa-bies que arribaves tard, era tanta la im-potència...”, relata Colomer. El pitjor,però, encara havia d’arribar.

Al migdia, els bombers van arribar albarri gironí de Sant Narcís i va ser “ladebacle”. “Quan la policia va intentarsortir del col·legi, a l’obrir pas esbatus-sava a tothom i vam rebre nosaltresperquè estàvem a primera línia.” Vaanar parant com va poder cops amb elbraç i va intentar dialogar amb el poli-cia “més violent”. “Per darrere sentiesles porres, venien a picar, allà ho vandeixar molt clar.” El que més té gravatsón les cares dels que pegaven. “Vaigveure molt d’odi.” També amenacescom “Bomber, treu-te el casc i et partei-xo la cara”. Per tot això ha presentatuna denúncia (que inclou el númerod’identificació de l’agent més agressiu).Tot i que tem que s’arxivarà, ell ja hadeclarat. “Em van tractar fatal, em vo-lien fer sentir culpable, que entrés encontradiccions per fer-me veure quecom a bomber hauria hagut d’anar encontra de la gent, però no ho van acon-seguir.” Malgrat el mal tràngol i tot elque ha passat després, Colomer i elsseus companys segueixen “motivats”.“Tenim ganes de continuar treballantperquè és un projecte que creiem queens portarà un país millor.” ■

Samuel Colomer, bomber que va intentar protegir la gent l’1 d’octubre ■ LLUÍS SERRAT

DENÚNCIA · Un veí de Roses va denunciar l’alcaldessapel seu suport a l’1-O PENDENT · Els jutjats han de valorarsi hi ha causa FERMESA · “Tinc confiança”, diu Mindan

Esteve CarreraROSES

ontse Mindan, alcaldessade Roses (PDeCAT), va sercitada a declarar el 28 de fe-brer passat al jutjat d’ins-

trucció número 1 de Figueres com a in-vestigada per desobediència i col·labo-ració amb el referèndum de l’1 d’octu-bre. La citació responia a una denúnciaparticular presentada per un veí delseu municipi, el president de Platafor-ma per Catalunya a Roses. Mindan varespondre a la citació i, seguint els con-sells del seu advocat, es va acollir aldret de no declarar. Des de llavors estàesperant el que decideixi el jutjat, queha requerit informació a l’Ajuntamentper determinar si es dona continuïtat ala denúncia o no, si hi ha causa per ti-rar endavant i celebrar un judici.

“Estic molt tranquil·la, no em consi-dero culpable de res i sé que no he fetmal a ningú”, diu Mindan. Amb tot, l’al-caldessa admet que es pregunta quèdeu tenir d’especial la vila de Roses, te-nint en compte que és l’únic municipion pot arribar a tenir recorregut unadenúncia d’aquestes característiques.

“Si aquesta denúncia ha de tirar en-davant, interpretaré que ens volen ferservir d’exemple. En tot cas, a Roses nova passar res que no passés a tots elsmunicipis del país. Citaran a declarartots els alcaldes de Catalunya?”, pre-gunta Mindan. Des del dia que va ser ci-tada a declarar només sap que els jut-jats han reclamat documentació al’Ajuntament i que se’ls entregarà tot elque demanin. “Tinc plena confiança i,esperant el que passi, seguim afron-tant la nostra tasca diària”, insisteixl’alcaldessa. En paral·lel a aquest dis-curs de fermesa i serenitat, però, Min-dan admet que és difícil no fer la relacióamb el context de detencions que s’es-tan produint al país. No vol anticipar-seals esdeveniments ni es considera ex-perta en qüestions jurídiques, peròtambé és conscient que els càrrecs dedesobediència pels quals ha estat de-nunciada podrien significar sancionscom ara una detenció de fins a 6 mesosi multes d’entre 30.000 i 300.000 eu-ros. “No fa gens de gràcia, però calafrontar-ho. Hi som pel mig, tots estemficats en el que està passant”, recordaMindan.

La denúncia presentada demanavaque s’investigui si la conducta de l’al-caldessa de Roses és “constitutiva d’il-lícits penals” perquè va donar suport a

M

“No em consideroculpable de res”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Montse Mindan Alcaldessa de Roses

la llei del referèndum tot i la suspensiócautelar ordenada pel Tribunal Consti-tucional, i entre els elements que s’afe-girien per completar aquesta argumen-tació hi hauria el fet que va participaren la penjada de cartells a favor de laconvocatòria i, a més, que és la respon-sable de la Policia Local de Roses.

“Vaig respondre al requeriment delpresident de la Generalitat, CarlesPuigdemont, com tants altres alcal-des”, diu Montse Mindan. Quan vaanar a declarar al jutjat de Figueres,l’alcaldessa de Roses va ser acompa-nyada de molts alcaldes i regidors del’Alt Empordà, entre els quals hi haviatambé Marta Felip, alcaldessa de Fi-gueres. Felip també està sent investiga-da per un presumpte delicte de desobe-diència en relació amb la celebració delreferèndum de l’1 octubre. En aquestcas les diligències prèvies són producted’un atestat policial i, per tant, Felip se-ria la primera alcaldessa que seria in-vestigada d’ofici, a diferència de Min-dan, que va ser-ho per la denúncia d’unciutadà del seu propi municipi. ■

Montse Mindan el dia que va ser citada adeclarar a Figueres ■ JOAN PUNTÍ

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 D’ABRIL DEL 201814 | Nacional |

6 MESOS DE L’1 D’OCTUBRE

rop de 300 gironins afectatsper les càrregues policials de l’1d’octubre han fet el pas de de-nunciar aquests fets als jutjats,

assessorats per un col·lectiu d’advocatsvoluntaris. Les declaracions es van ini-ciar el 13 de febrer passat i s’allargaranfins al 12 d’abril. Carsten Trauzettel ésun d’ells i va anar a declarar dillunspassat. Va ser un tràmit ràpid, d’unsdeu minuts, però ell considera que l’ha-via de fer: “Tal com diuen els nostresadvocats, els que declarem no ens hemd’inventar res; només hem d’explicarla veritat tal com va passar, i això enssurt de manera força natural. He con-testat moltes preguntes del meu advo-cat i només una pregunta del fiscal iuna de la jutgessa”, explicava Trauzet-tel sortint de declarar.

L’objectiu principal és denunciar la“violència policial innecessària” que hiva haver en molts llocs de votació.“Vaig veure com s’obrien caps i esquit-xava la sang pels cops de porra”, recor-da. Era al Col·legi Verd de Girona. Ellno podia votar, és de nacionalitat ale-manya, però està perfectament inte-grat i compromès amb el procés per laindependència de Catalunya pels seusvincles familiars: casat amb una gironi-na, fa 23 anys que viu i treballa aquí.“Era un dia i un acte festiu, acompa-nyava la meva dona, la sogra, la família,hi anava tot el barri.” Quan la policia vacomençar a carregar contra la gent ques’havia concentrat al davant de l’entra-

Pda del col·legi, es van tancar les portesdel pati i van quedar a dins. “Ho vam ferquan vam veure com s’obrien caps acops de porra. Per por, perquè hi haviamolta gent gran i nens, vam tancar laporta per refugiar-nos i que no ens pas-sés el mateix”, diu el denunciant. Quandesprés de molts esforços els policiesvan entrar al pati –relata Trauzettel–,van començar a repartir cops de porracontra la gent que hi havia a dins, novan avisar ni dir res, a part d’algun in-sult als que eren allà. “Vaig fer un pasenrere i de costat per deixar passargent i un va venir cap a mi, em va donarun bon cop de porra a les cames, alsbessons, que em va deixar un bonsblaus durant cinc setmanes; com queno vaig reaccionar gaire va intentar col-pejar-me al cap, em vaig protegir amb elbraç, i després se’n va anar a colpejaraltra gent.” Va sentir com la seva donatambé anava a terra colpejada.

Al Tribunal d’Estrasburg“He vist càrregues policials, als anysvuitanta a Alemanya, però mai un ex-cés de força com aquest. Mai hauriapensat això; anaven a fer mal”, assegu-ra. Pendent del recorregut que puguitenir la denúncia, ell creu que el pasmés important era denunciar-ho i anara declarar. Trauzettel creu que la de-núncia serà rebutjada per totes les ins-tàncies espanyoles i que caldrà anar alTribunal Europeu de Drets Humans, aEstrasburg. “Seran les instàncies euro-pees que hauran de jutjar-ho perquè es-tic bastant convençut que aquí no tira-rà endavant”, conclou. ■

“Venien a fer mal ical denunciar-ho”

Esteve CarreraGIRONA

DECLARAR · Carsten Trauzettel és un dels prop de 300gironins que han denunciat lesions per les càrregues del’1-O FUTUR · Creu que s’haurà de jutjar a Estrasburg

Carsten Trauzettel, davant dels jutjats de Girona, dilluns passat ■ MANEL LLADÓ

TRIBUNALS · “Jo i els meus companys hem impulsat setdenúncies” PAS · “Hem demanat ja que dos agents siguininvestigats” VÍDEOS · “L’avantatge és que tot està gravat”

Laia BrugueraBARCELONA

bans del referèndum, els advo-cats ja havien fet molta feinaprèvia assessorant la gent iresponent dubtes com ara si

els presidents i vocals de les meseselectorals s’exposaven a algun risc, pe-rò se’ls va girar feina de seguida. AbelPié és degà del Col·legi d’Advocats deManresa i havia mobilitzat una seixan-tena de voluntaris que es van repartirpels col·legis del Bages i el Moianès. Enaquestes comarques hi va haver càrre-gues en quatre poblacions –Sant Joande Vilatorrada, Callús, Fonollosa i Cas-tellgalí–, així que els professionals deldret que seguien la jornada es van con-vertir en testimonis i estan testificanten les denúncies presentades. “Vamcomprovar la resistència passiva exer-cida per la població i la violenta respos-ta de la Guàrdia Civil, així que vam de-cidir donar suport als lesionats i afec-tats i vam preparar una denúncia percada municipi.” En els casos més greus–“Després de sis mesos, encara hi hauna persona de baixa”– la denúncias’ha fet individualment, així que en to-tal el col·legi de Manresa en porta set.Representen més de 50 lesionats i,com explica Pié, els tràmits estan moltmés avançats que a la resta de Catalu-nya. Catorze policies ja han declaratdavant la jutgessa de Manresa, arribatsde Madrid i d’altres punts de l’Estat es-panyol, i s’ha demanat que dos delsagents, un capità i un tinent, hagin detestificar ja com a investigats.

Pié feia d’advocat voluntari a Manre-sa juntament amb un company. Va pu-jar a casa un moment i allà va veure lesprimeres imatges de càrregues. “Va sermolt dur perquè un advocat de Castell-galí va gravar des del terra unes imat-ges, estava allà per informar els ciuta-dans dels seus drets i es va haver d’esti-rar per salvaguardar la seva integritat”,reflexiona remarcant la paradoxa. “Noens esperàvem aquesta violència. Enles reunions prèvies –explica–, els ad-vocats havíem de recordar que si laGuàrdia Civil venia s’havia d’identifi-car, podíem demanar l’acta judicial, ai-xecarien acta de tot el que s’emportes-sin...” “De fet, si haguéssim sabut comaniria tot, hauríem fet tàndem ambmetges i infermers”, ironitza seriós.

La feina de Pié i la resta d’advocatsvoluntaris va ser intentar calmar lagent. També agrupar i posar en contac-te els damnificats. “Si no haguéssim fet

A

“La vulneració dedrets és planificada”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Abel Pié Advocat

aquesta feina no hauria estat possiblela batalla judicial actual.” De la sevaàrea d’influència, denuncia fets greuscom ara que a Fonollosa els lesionatsvan haver d’anar fins a l’ambulànciaperquè la policia no la va deixar passarpel cordó de seguretat. “L’avantatge ésque hi ha vídeos de tot”, recorda.

Entre els juristes hi ha molt debat alvoltant del procés i la consulta, peròPié diferencia: “La gent et pot discutirla validesa del referèndum jurídica-ment, però el problema és fins a quinpunt, per tal d’evitar un acte polític,pots limitar els drets fonamentals deles persones.” La impotència que vasentir i sent també amb irregularitatscom ara l’empresonament dels Jordis iels consellers és “absoluta”. “És una su-ma de vulneracions dels drets que s’es-capa a qualsevol situació de civilitzaciómoderna.” “Com que ens toca creureen la justícia, som un col·lectiu d’advo-cats conscienciats que arribarem finsal final per demostrar aquesta vulnera-ció de drets orquestrada i planificada”,avisa. ■

Abel Pié, advocat ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 D’ABRIL DEL 201816 | Nacional |

1760

07-1

1839

46L

És

Fins diumengepassat a les 11.19del matí, Alema-nya podia passarde puntetes perl’independentis-me català. Unaqüestió que aquestgran país, obses-sionat per la uni-

tat, no acaba d’entendre. Amb ladetenció de Carles Puigdemont ala gasolinera de Schuby, a 35 quilò-metres de la frontera amb Dina-marca, la situació va canviar: Ale-manya té el seu “pres polític”, vaescriure aquell dia el diari de refe-rència del país, Süddeutsche Zei-tung. La detenció és “una vergonyaper a Espanya, per a Alemanya iper a Europa”, hi afegia el setma-nari Der Spiegel.

Han continuat defensant el noa l’extradició en dies successiusHeribert Prantl i Jakob Augstein,dues firmes reservades als granstemes, des d’aquests mitjans cap-davanters. El clam contra l’extradi-ció de Puigdemont no s’ha limitat aaquests pesos pesants de la premsaescrita. També han estat presents ala ràdio pública Deutschlandfunk ia les dues cadenes de la televisió na-cional, Ard i Zdf.

Un 51% dels alemanys opinenque no s’ha d’extradir Puigdemont,segons un sondeig del diari conser-vador Die Welt. I els companys depresó de Puigdemont considerenque aquest detingut tranquil i detracte cortès “no hauria de ser aNeumünster”, segons ha explicatla directora del centre, Yvonne Ra-detzi, a agències de notícies i a mit-jans locals del land de Schleswig-Holstein, al qual pertany aquestaciutat. La primera decisió, dilluns

passat, segons la qual Puigdemontquedava “sota custòdia” policial,va correspondre a un jutjat de pri-mera instància d’aquest districtejudicial.

Per dimarts s’espera una segonadecisió, ara de la fiscalia del land,que ha de demanar, o no, que estramiti la petició d’extradició deljutge Pablo Llarena. Si ho fa, laqüestió quedarà en mans del Tribu-nal Territorial de Schleswig-Hols-tein i tornarà a la fiscalia regional,en cas que s’hagi d’executar. Elvistiplau definitiu l’haurà de donarel Departament de Justícia delland, ja que el govern federal delegael tràmit als executius regionals.

Podrà Angela Merkel inhibir-se’n? Costa de creure, per molt que

el federalisme alemany així ho pre-vegi. Els advocats alemanys quehan assumit el cas, WolfgangSchomburg i el seu fill Sören, exi-geixen que, si la justícia regionales pronuncia a favor de l’extradició,el govern de Merkel ho freni. És unprocés polític, asseguren, i el go-vern federal té els instruments ne-cessaris per aturar-lo.

Merkel, de moment, només haparlat per boca del seu portaveu,Steffen Seibert, que ha insistit quela qüestió és “essencialment judi-cial” i que no hi ha dubte sobre lafortalesa democràtica d’Espanya.La cancellera està de vacances pri-vades –a La Gomera, com altresanys–. El més probable és que,quan torni, la fiscalia regional ja

hagi pres una decisió. Sigui a favoro en contra de l’extradició, li seràdifícil inhibir-se’n: si Puigdemontqueda lliure, perquè Alemanyahaurà “decebut” la petició d’ungran aliat europeu; si es tira en-davant el procediment d’extra-dició, perquè s’intensificarà elclam intern per demanar que aturiun procés polític. I també es con-cretaran les gestions de l’advocatSchomburg, el pare, davant delConstitucional. Si hi ha un lletratal país que sap quan un cas entraen la jurisdicció internacional ésaquest veterà il·lustre de 69 anys,exjutge del Suprem i primer ale-many que va pertànyer al TribunalInternacional de la Haia, entre elsanys 2000 i 2008. ■

Alemanya fa seu el procés

El governno vetaràl’extradicióEl setmanari ‘DerSpiegel’ informavadijous que, segonsfonts del governalemany, l’executiude Merkel no vetaràl’extradició de Puig-demont si així hodecideixen els tribu-nals. Però serà difícilque se’n mantinguial marge passi el quepassi, perquè l’opiniópública del país jaha fet seu el cas.

NEUMÜNSTER · Una setmana amb Puigdemont empresonat ha canviat la perspectiva dels alemanys sobre la situació aCatalunya DESCENTRALITZAT · L’extradició correspon a la justícia i al poder regional, però Merkel no se’n pot rentar les mans

La cancellera alemanya, Angela Merkel, en el darrer debat parlamentari al Bundestag, abans de les vacances ■ CLEMENS BILAN / EFE

GemmaC. Serra

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Berlín

José Montilla no va dir quèfaria en la votació de l’arti-cle 155 fins al mateix 27d’octubre, en què, arribatel moment, va sortir del’hemicicle del Senat i nova sumar el seu vot als votsdel PSOE pel seu “compro-

mís” com a expresident dela Generalitat. Cinc mesosdesprés de la rebel·lia, elgrup del PSOE al Senatmulta ara amb 300 eurosMontilla i el balear Fran-cesc Antich, que també vaabandonar el ple.

El reglament del PSOEa les Corts preveu una san-ció de 200 a 600 euros per

al diputat o senador ques’absenti d’una votaciósense permís. Tot i ser elple més important en lahistòria del Senat, elPSOE ha dilatat el veredic-te cinc mesos i al final haadmès “l’excepcionalitat”dels casos de Montilla–únic senador del PSC– iAntich per eximir-los de lamulta màxima i la deixaen 300 euros. “Intento fer-me ressò dels ciutadansque dubten sobre l’aplica-ció del 155. Amb la mevaposició també els vull re-presentar a ells”, va dirMontilla el 27 d’octubre alpassadís del Senat. ■

El PSOE sanciona araMontilla per no votarel 155 amb 300 euros

David PortabellaMADRID

Montilla va abandonar elple del Senat el 27-O per noavalar el 155 ■ ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 17

847895-1185100T

El president Carles Puig-demont, empresonat a lapoblació alemanya deNeumünster, va avisarahir des del seu compte deTwitter el PP, Ciutadans iel PSOE que no pensa“claudicar” ni “renunciar”a la seva legitimitat com apresident escollit per lamajoria parlamentària apesar d’haver estat desti-tuït pel govern espanyol.Sense citar ningú en con-cret, Puigdemont va afir-mar que no claudicarà, nirenunciarà, ni es retirarà

“davant l’actuació il·legíti-ma dels qui han perdut ales urnes”, amb referènciaal PP català, ni tampoc da-vant “l’arbitrarietat delsqui estan disposats a pa-gar el preu d’abandonarl’estat de dret i la justíciaper la «unitat de la pà-tria»”, en una referència aCiutadans i, més clara-ment, al PSOE –cal recor-dar que va ser l’exvicepre-sident socialista AlfredoPérez Rubalcaba qui vadefensar públicament quel’Estat estava disposat apagar el preu d’incomplirl’ordenament per impedirla investidura de Puigde-

mont després que el ma-teix Consell d’Estat s’ha-via negat a vetar-la.

D’altra banda, avuil’ANC de Berlín es mani-festa al migdia davant dela Porta de Brandenburgper la llibertat de Puigde-mont i la resta de dirigentscatalans empresonats pe-rò també per demanar

una “solució política” alconflicte. L’Assemblea fauna crida a participar-hitant als ciutadans catalansresidents a Alemanya comals alemanys “preocupatsper la deriva autoritàriad’Espanya i el paper que elseu país pugui jugar en unapossible solució negocia-da”. L’ANC ha triat la Por-

ta de Brandenburg, tanca-da entre 1961 i 1989, coma zona d’exclusió militardel mur de Berlín, per ha-ver-se convertit en un delsescenaris principals de lesmanifestacions a la capitalalemanya. Els diputats deJxCat Aurora Madaula iQuim Torra han confirmatla seva assistència. ■

Xavier MiróBARCELONA

Puigdemont deixaclar al PP, Cs i el PSOEque no renunciaràa L’ANC es manifesta avui a la Porta de Brandenburg deBerlín per una “solució política” i la llibertat del presos

Creus clavades a la sorra de la platja empordanesa de Cadaqués. La mateixa acció es varepetir ahir a les platges del Port de la Selva i Argelers (Catalunya del Nord) ■ ANDREU PUIG

Els CDR van omplir ahir amb3.000 creus grogues les plat-ges del Port de la Selva, Ca-daqués i Argelers (Catalunyadel Nord) per demanar la lli-bertat dels presos polítics,democràcia i justícia. En uncomunicat, els CDR van expli-car que es tractava d’una pro-testa per “la mort de les lli-bertats civils i dels drets polí-tics”. També van organitzaruna manifestació al Vendrell.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Creus pelspresos ales platges