Edició de LleidaDILLUNS · 15 de gener del 2018. Any XLIII. Núm. 14518 - AVUI / Any XL. Núm. 13388 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P40

Alberto Velasco. Tècnic del Museu de Lleida

“En una taula detècnics, el cas deSixena s’hauriaarreglat ràpid” 13

4495

-116

0788

w12

1503

-113

6383

w

PERILL · La retirada dels ajutsamenaça la viabilitat de lesentitats, tant les de l’estrangercom les de la resta de l’Estat

L’Estat escanyaels casals catalansa l’exterior155 · La intervenció de Rajoyde les finances de la Generalitatva eliminar la subvenció pel 2017a un centenar d’agrupacions

P10

NACIONAL P16

El 2017 estanca ambel dobled’estrangersmenors solsEl 155 també dificultal’ajuda als nouvinguts

Sentència en elcas Palau, vuitanys desprésL’Audiència farà públicaavui la resolució

Nacional P13

No es redueixen les diferències de soui feines entre les dones i els homes

Nacional P6-8

13,2%Dones

86,8%Homes

Presència femenina en càrrecs directius

La bretxa salarial degènere s’eternitza

Punt de Vista

Al campde batallaManuel Milián Mestre

Parlamentaris:i ara què?

Keep Calm

Lluís Falgàs

Tribuna

Remunta un 0-2 a Anoeta i completa invicte la primera volta

L’ESPORTIU

El Barça, imparable (2-4)Luis Suárez i Messi celebren un dels gols d’ahir al camp de la Real Sociedad ■ EFE

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE GENER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

imecres es cons-tituirà el nou Par-

lament de Catalunyadesprés de les elec-cions del 21-D impo-sades via article 155

de la Constitució Espanyola. L’ambientés rar. Tot gira al voltant dels jutges, deles interpretacions del reglament delParlament i del format telemàtic o perdelegació de la investidura. No s’acabade veure amb claredat per on pot tirarla política catalana en cas que arranquila nova legislatura. Lògic i normal des-prés de la forta sacsejada, amb empre-sonats, exiliats i danys múltiples al vol-tant del procés sobiranista. Tota laclasse política intenta trobar el nord.Fa temps que el ciutadà l’ha trobat al’hora d’anar a votar tot dient que hi hala meitat de catalans independentistesi l’altra meitat, unionistes. Davantd’aquesta evidència la política ha detrobar la fórmula de fer conviure lesdues modalitats. Fa temps que el ciu-tadà no canvia el vot per molt que esvagin repetint eleccions. A Catalunya adiferència d’Espanya no hi ha traspàs

de vots d’un color a l’altre. De fet, hanguanyat els missatges clars. El d’Arri-madas de Ciutadans –“jo posaré fi alprocés”– i el de Puigdemont de JxCat–“jo seguiré amb el procés”–. Dosmissatges molt clars que a partird’aquesta setmana han de conviure al’hemicicle del Parlament. Els ciuta-dans no han canviat el vot però res se-rà igual a partir d’aquesta setmana al’hemicicle. Ha desaparegut la històri-ca Convergència Democràtica de Ca-talunya d’Artur Mas. Ha desaparegutIniciativa per Catalunya (antic PSUC).Han desaparegut les temptatives del’eix socialistes-populars. Un eix de pocèxit a Catalunya que de sempre ha tin-gut un to amenaçador en contra del’independentisme i que en momentsdeterminats va prosperar a Euskadidesprés del pla independentistad’Ibarretxe, quan van acabar gover-nant els socialistes amb el suport delspopulars.

Dimecres s’encetarà la nova legisla-tura. Veurem moltes cares noves quevoldran veure en directe què es pot feral Parlament. Ganes de foc nou ambuns parlamentaris que es preguntaran“i ara què fem?”.

D

Keep calmLluís Falgàs

Parlamentaris:i ara què fem?

Els ciutadans no han canviatel vot, però res serà iguala partir d’ara a l’hemicicle

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

i ha una promoció de filòlegs dela Universitat de Girona que vasortir de la facultat podrida de

literatura. No de teories i cànons: de li-teratura. La majoria van descobrir lapoesia de Josep Carner en aquell mo-ment, i la de Carles Riba, i la de Kava-fis, i la d’un tal Gabriel Ferrater queparlava d’amants en una cambra detardor amb la persiana no del tot tan-cada (“trenta-set horitzons rectes iprims”) i que va fer tant d’efecte enaquella generació jove que llavors,també, començava a enamorar-sepressentint els acabaments. A travésdel professor Salvador Oliva, van co-nèixer sobretot un llibre que no po-dran oblidar per anys que passin: Di-námica de la poesía, de Joan Ferraté,germà del poeta que es menjava unacama i sobre el qual Oliva, com recor-dava amb precisió Xavier Pla, und’aquells antics alumnes i avui direc-tor del Departament de Filologia, vaadvertir-los que feia una obra “exigenti difícil”, però indispensable per com-prendre els mecanismes profunds dela literatura. Hi ha almenys una pro-moció de filòlegs que van aprendre a

H

llegir, a llegir bé, gràcies a aquell llibrede Ferraté, i als seus pròlegs a les edi-cions d’Auques i ventalls o La prima-vera al poblet –on van descobrir eltrop fabulós de la “fal·làcia patètica”–,i a la seva traducció de Kavafis, i a laseva revisió d’Ausiàs March, i al seu ri-gor de lector obsessiu que s’emmirallaen els llibres perquè tem i alhora ado-ra la vida. Divendres passat, moltsd’aquells vells estudiants van tornar ala Facultat de Lletres per assistir al’acte de cessió de la biblioteca i el fonsdocumental de Ferraté a la Universi-tat de Girona. Davant la vitrina ons’exposaven els títols principals de la

seva obra, un company va assenyalarla voluminosa edició de Les poesiesd’Ausiàs March i, molt baixet, va con-fessar-me que era el primer llibre quehavia robat. Me’l vaig mirar perplexa:el primer implicava una successió dedelictes que no li hauria mai suposat, idesprés, abaixant la vista cap a les co-bertes grises d’aquell tom de cinc-cen-tes pàgines, vaig admirar-lo per l’audà-cia d’haver furtat una joia tan grossafins i tot sota els jerseiots que gastà-vem de joves. Robar pels llibres és unaaltra classe de gana, però l’ensenyançaque rebíem en aquella època, tota, es-tava encaminada a saciar-la, com fos.Oliva en va dir, també divendres, “elcamí recte del saber”, i va afegir unaaltra cosa, un comentari anecdòtic,que em va arribar a l’ànima. Devia serel 1990 que va coincidir amb Ferraté aCadaqués per impartir-hi un seminaride poesia. “Poques vegades hem riguttant com aquella setmana”, va mur-murar quasi com per a si mateix.Aquest és el poder torturant de la lite-ratura que una generació afortunadava aprendre dels seus mestres: no és lavida, però hi porta.

“Una generacióva aprendre a llegir,a llegir bé, gràcies aJoan Ferraté

Eva VàzquezCaiguda lliure

El ròssec dels llibres

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE GENER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/zcwmlr

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Les cares de la notícia

Núria Graham, vigatana filla de mare basca i pareirlandès, va revelar-se fa quatre anys com a talentprecoç del pop a Catalunya. Does it ring a bell?,publicat fa unes setmanes, la confirma com unacantant, compositora, productora i, sobretot, gui-tarrista de futur més que prometedor.

INVESTIGADORA C. E. SOC. VIDA QUOTIDIANA UAB

Jove talent ple de futur

La investigadora social de la vida quotidiana cons-tata les dificultats per igualar sous entre dones ihomes. Adverteix del perill de donar poc valor ales feines poc qualificades i que la diferència no-més se superarà amb actuacions legislatives con-cretes.

-+=

-+=

Reivindicació de llunyArnau Gonzàlez Vilalta

Bretxa eternaNúria Sánchez Mira

-+=

Núria Graham

L’exposició al Memorial Democràtic sobre el fetque bona part de les cancelleries europees teniensobre la taula la independència de Catalunya el1936 demostra que el procés no és cap invencióde ningú, sinó un afer que acumula dècades sen-se resoldre’s.

COMISSARI EXPOSICIÓ ‘CATALOGNE INDÉPENDANTE’’

CANTANT I GUITARRISTA

Contràriament al que vatici-nava el govern espanyol i cer-

tes patronals, el sector turístic aCatalunya ha tancat el 2017 ambresultats rècord. Les previsionscatastrofistes que xifraven entreun 30 i un 40% la davallada delnombre de visitants s’han demos-trat totalment errònies. Les xifresparlen per si soles: el nostre país varebre l’any passat la visita de 19,1milions de visitants estrangers, un5,5% més que l’any anterior, i quehan gastat un 9% més; l’aeroportdel Prat ha batut el seu rècord his-tòric i ha superat els 47 milions depassatgers, el 7,1% més que l’anyanterior. Queda demostrat que,contràriament al que pronostica-ven interessadament el Partit Po-pular i formacions polítiques afins,el procés independentista no haafectat negativament el sector.És cert que a al llarg del darrer tri-mestre s’ha registrat un cert alenti-ment del’activitat, però hi ha indicisclars de recuperació.

Tant el govern popular com for-macions afins han demostrat unamanca de responsabilitat en atiaren els darrers mesos missatgesalarmistes que l’únic que buscavenera posar en qüestió l’actuació delgovern, missatges amb conseqüèn-cies molt negatives per a un sectorque és clau en l’economia del nos-tre país. Però si una cosa ha quedatclara és la gran solvència que ha de-mostrat la marca Catalunya. Mal-grat la situació adversa, ha quedatprovat que el model turístic catalàés un model de qualitat, sostenible icompetitiu. Per alguna cosa és ladestinació de tot l’Estat espanyolque més visitants va rebre l’anypassat. Aquests bons resultats hand’esperonar el sector i també lesadministracions catalanes per con-tinuar treballant com s’ha fet finsara, i consolidar un model turísticd’èxit.

Pronòsticsfallits per alturisme

EDITORIAL

l gran problema és la possibilitatque Carles Puigdemont puguiser investit president de la Ge-

neralitat per via telemàtica o per dele-gació. El govern espanyol del PP, elPSOE i Cs, que van fer ús de la inter-pretació creativa a l’hora de determi-nar que l’article 155 de la Constitucióservia per forçar el cessament del go-vern català i imposar eleccions, exigei-xen ara que el reglament del Parla-ment se segueixi al peu de la lletra. I elrestringeixen al màxim quan sostenenque com que no explicita que hi puguihaver més alternatives que la presen-cial, aquestes són inviables.

El debat que ocupa titulars i adver-timents dels autoanomenats constitu-cionalistes és que es pugui investirPuigdemont, quan el que és realmentescandalós és que no es pugui. Peròd’això, evidentment, populars, socia-listes i ciutadans no en parlen. Igno-ren els més de 940.000 vots obtinguts

E “El debat queocupa titulars ésque es pugui investirPuigdemont, quanel que és escandalósés que no es pugui

per Junts per Catalunya i els més de930.000 d’Esquerra, amb Puigdemonti Oriol Junqueras al capdavant. I la vic-tòria rotunda del bloc independentis-ta, de nou amb majoria absoluta a lacambra catalana, en uns comicisideats perquè els vencessin els uni-onistes. La realitat és tossuda, i la

gent, molt més persistent del que vol-drien alguns.

Davant del fracàs, les traves. De pla-car al líder dels republicans, ja se n’haencarregat el Tribunal Suprem. Enpresó preventiva des del 2 de novem-bre, al candidat d’ERC, que ja no vapoder participar en la campanya elec-toral, se li denega el trasllat a una pre-só catalana i tampoc se l’autoritza aassistir al ple de constitució del Parla-ment. L’alt tribunal limita l’acció i pro-jecció del diputat Junqueras. A Puig-demont, el marquen els que porten laConstitució per bandera. I potser seriahora de recordar-los a tots que a la car-ta magna s’hi consagren drets fona-mentals, com el de participació i de re-presentació política, vulnerats de for-ma flagrant per als presidenciables deJxCat i ERC i per als seus votants. Po-pulars, socialistes i ciutadans ho ob-vien. La seva és una defensa de laConstitució selectiva.

Defensa selectivaAnna Serrano / aserrano@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

Cegat perla venjança

ncetem una setmana decisiva, l’enèsima que viuaquest país, en què s’ha d’iniciar una nova legislatura

al Parlament. Encara amb molts interrogants però ambposicions clares. El bloc independentista, amb l’objectiud’investir Puigdemont com a president. El del 155,convençut d’evitar-ho sigui com sigui –i ja ens handemostrat que no tenen miraments–. I entre els uns i elsaltres, la ciutadania catalana, a veure-les venir, i amb uncert cansament ja d’haver de demostrar a les urnes, unavegada i una altra, quina és la seva voluntat.

Quin és el problema, però, d’aquestasituació? Un estat trampós que novol que Puigdemont sigui presidentperò bé que el deixa presentar-se ales eleccions i fer una campanya enquè no amaga la seva intenció derecuperar el càrrec arrabassat demanera indigna a través del 155. Perquè en el seu moment no ho

denuncien, això? Per què no utilitzen la seva maquinàriaper aturar-ho? Per què no és legal fer-ho, diran vostès. Iquan ha estat un impediment per l’Estat la legalitat?Parlem dels presos polítics? No, és que és molt millorfer-ho ara per tenir una excusa per allargar l’agonia del155. És molt millor ara mantenir Junqueras, Forn i elsJordis a la presó i part del govern a l’exili per provocar unnou galimaties al Parlament. L’Estat no fa política. L’Estatnomés vol veure’ns defallir, dividir-nos, humiliar-nos iensorrar-nos. Així de clar. Cegat per la venjança, no veuque això no té marxa enrere.

E

L’Estat nomésbusca unaexcusa permantenirl’agoniadel 155

EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE GENER DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Catalunya no serà present perprimer cop en una conferènciade presidents, on sí que hi vanser Pasqual Maragall, JoséMontilla i Artur Mas.

10anys

20anys

El nombre d’aparells perdetectar les infraccions develocitat es doblarà d’ara fins afinal del 2010 i arribarà als mésde dos-cents.

Pujol prorroga el pacte amb elPP i Aznar confia que arribi al2000. El cap de govern escompromet a estudiar els 72traspassos pendents.

Nou escenari Més radars Acord CiU-PPTal diacomavui fa...

om a expressiód’inquietuds vi-

tals, de sentiments,d’imaginació i deconstrucció de monsque només existeixen

en l’ànima del creador, l’art seguiràsent viu. Però com a vessant professio-nal, com a factoria de construcciód’objectes de representació simbòlicaque no tenen aplicació pràctica que nosigui alimentar l’esperit, l’art semblacaminar per via morta. El mercat del’art fa anys que està ensopit, si mésno a Catalunya. Una gran part del pú-blic col·leccionista, que al llarg dels vui-tanta va agitar un sector que semblavaexpandir-se sense fi, ja no existeix.Molts dels que van continuar com-prant estan prou saturats de peces iles generacions que els haurien de re-llevar alimenten els seus desitjos estè-tics i d’espiritualitat laica amb altresobjectes de desig. Un telèfon intel·li-gent de darrera generació pot arribaral cor de determinades persones comho podria fer un oli? El fet és que la no-va tecnologia de consum es ven cada

cop més com un producte que a ban-da de les seves aplicacions pràctiquesconfereix una aura d’intel·ligència, gusti modernitat a la persona que el pos-seeix. I si l’art es caracteritza per la pe-ça única, les edicions limitades delsmòbils s’encarreguen de transformar–falsament i amb banals modifica-cions– un objecte de milions d’unitatsen una obra exclusiva. Davant de lapèrdua dels valors històrics de l’art,què han de fer els artistes? La docèn-cia ha estat un bon aliat per a la super-vivència dels creadors. Però a poc apoc l’artista en estat pur ha esdevingutuna espècie en perill d’extinció. Nomésperduren les grans figures: l’artista in-versió. Però fora de l’art especulatiu odel fals art dels objectes de consum,què en queda? Artistes/influencers,que opinen a les xarxes; artistes/esce-nògrafs d’exposicions; artistes/comis-saris; artistes/gestors culturals. I així,una àmplia combinatòria. Si no trobemun camí en què l’art i l’artista conservinl’essència, haurem de pensar la crea-ció artística en termes molt diferents.

C

Full de rutaJaume Vidal

L’art té datade caducitat?

L’art i els creadors busquenla seva pervivència en altresàmbits que fagociten l’aurade l’obra de l’art. Caminencap a una concepció bendiferent de l’art i els artistes

“Cada dia hiha més escolesque incorporentècniques demeditació a l’aula

la meva vida, i probablement a lavida d’alguns que llegireu aquestarticle, hi ha hagut –hi ha encara–

moments de gran tensió, ni que sigui demanera puntual. Moments de corredisses–paral·lels als que viu el país– que són fruitde situacions personals i familiars que escompliquen o derivades dels problemesdiaris. Moments en què les emocions i elspensaments –o ambdues bombes de re-llotgeria alhora– es disparen i explotencom volcans. A vegades ens poden arros-segar però, finalment, poden ser unaoportunitat per aprendre altres maneresde gestionar els nostres conflictes, ja si-guin externs o interns. Quan permets queles emocions et segrestin –cosa relativa-ment fàcil, entre la gent més sensible– etdesplaces del teu propi centre i, immedia-tament, perds la serenitat. Aquests dar-rers dies m’he trobat amb persones quediuen haver perdut el somriure i sentir rà-bia i tristesa, persones que, de moment,no han aconseguit prendre distància deles emocions que els desperten les expe-riències que viuen. Persones que pateixenla tensió que es respira a l’ambient. A ve-gades no són adults, sinó adolescents en

A ple xarampió hormonal. Amb el temps hedescobert, més aviat forçada per la neces-sitat que no pas per cap delit ni dèria espe-cial, els beneficis de pràctiques com el io-ga, la relaxació i la meditació. L’esport ésun puntal bàsic en l’educació, però cadavegada resulta més imperiosa la necessi-tat d’adquirir hàbits que ajudin a gestio-nar millor les reaccions emocionals da-vant els problemes diaris.

CADA DIA HI HA MÉS ESCOLES i institutsque incorporen tècniques de meditació ales aules com una nova via a explorar, co-neixedors que aquest tipus de pràctiquesmilloren les habilitats cognitives –el càl-

cul, la memòria, l’atenció, la capacitatd’abstracció–, el rendiment acadèmic i laconvivència a les aules. Són tècniquesútils per a la vida. Com deia la pedagogaRosa Sensat referint-se als educadors, laprimera cosa que ens ha de preocupar ésaprendre a viure. Actualment tècniquesmeditatives com el Mindfulness (pràcticabasada en la respiració conscient) ja s’im-parteixen en molts centres educatius, através de diversos programes com l’ano-menat Escoles Despertes. Tant li fa el mè-tode escollit, si serveix com a pont cap a lacalma i la comprensió i fa millorar la capa-citat d’atenció. La vida és prou extraordi-nària per deixar-la escapar entre els ditssense gaudir-ne a consciència. O sigui,que, amics, si esteu emprenyats, rabiososo tristos, encara que tingueu tota la raódel món, penseu només això: pots arribara perdre el somriure però, si perds la sere-nitat, ho has perdut tot. La revolució mésefectiva és la que ens renova, la que saptransformar el somriure primer en con-fiança i calma. Encara que us calgui llegirnomés els titulars de premsa i obviar se-gons quins comentaris que circulen perles xarxes.

Núria Esponellà. Escriptora

El somriure i la serenitatTribuna

No malmetem elsresultats del 21-Db Està molt bé que es re-ivindiqui la restitució de lapresidència de la Generali-tat i que se cerqui la millormanera, malgrat que puguisuposar l’empresonamentde Puigdemont. Però el queen cap cas no ha d’estar enla ment de ningú és que unpossible personalisme otàctica electoralista (moltdiscutible en el resultat),pugui malmetre els resul-tats obtinguts el 21-D, i en-trar en noves aventures sen-se implementar un governque governi. Si aquella pos-sibilitat es produeix i Puig-demont obliga a noves elec-cions, el motiu només seriapersonalista, només peramagar que, tal com estanles coses (amb una llista en-capçalada per Puigdemont,però sense clar perfil polí-tic), la raó és el pànic de ladreta a la pèrdua de tota

possibilitat d’influència polí-tica i econòmica.JOSEP M. MERINO I COLLBarcelona

La República ésdins de nosaltresb La República és viva dinsde nosaltres. Encara no vivimen una república, però la Re-pública ja fa temps (sobretotdes del referèndum) que viuen nosaltres. Ha anat germi-nant la llavor que un dia s’obrípas en el nostre ideari i el nos-tre sentir. Energèticament,que encara no formalment,la República ens empeny,s’obre pas irresistiblement,com la natura, que tard od’hora sap que tot allò quel’hivern ha anat covant esclatael dia que arriba el torn a laprimavera.

No ho dubteu, ningú no hopot aturar, encara que ningúno sap com, la República arri-barà perquè és viva dins denosaltres.

AGUSTÍ DELGADO CAVESTANYBlanes (Selva)

Lleure de qualitatb He anat al circ Raluy in’he sortit molt satisfet! Defet, ja sabia on anava perquèhi he anat en diverses oca-sions i sempre n’he sortitamb unes sensacions bonís-simes! No era la primera ve-gada que hi anava, ni serà ladarrera. Espero! Perquè en-trar a la seva carpa i, benacomodats, deixar-se endurpel seu espectacle és fruirde la feina d’una família, elsRaluy, amb una professiona-litat de l’alçada d’un campa-nar! I vaig sortir-ne amb ga-nes d’explicar-ho perquèsovint desitgem compartirles bones experiències! Iaquest és el motiu més im-portant d’aquest escrit: ferun reconeixement públic atotes les persones que fan ohan fet possible l’existènciadel circ Raluy. No deixo deser un espectador com

qualsevol altre, però emve molt de gust escriureaquestes paraules per lloarla feina que fan, mantenintaquest excel·lent nivell ambel pas dels anys. Així, elprestigi se’l tenen ben gua-nyat! Pallassades, malaba-rismes de tota mena, acro-bàcies increïbles, lluïdes co-reografies, equilibris inver-semblants, contorsionismeespectacular, desafiamentsen plena pista, participaciódel públic… Al seu nou es-pectacle Circ històric RaluyFortius no li falta cap ingre-dient dels del circ de quali-tat. I, vull dir-ho també, ésuna gran oportunitat perallunyar durant una bonaestona els nostres ulls detotes les pantalles que ensenvolten! Amb molt de gust,tinc el plaer de recomanar-lo al lector. Agrairà el con-sell. Ara és a Barcelona, pe-rò… quan sigui, on sigui!JAUME PORTA I JOSABarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE GENER DEL 2018 | Punt de Vista | 5

Koldo Mediavilla, SECRETARI DE RELACIONS INSTITUCIONALS DEL PNB

“La investidura no presencial de Puigdemont seria undisbarat i una falta de respecte a les institucions”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“A més societatcivil, menys risc deturbulències; amenys societat civil,més riscos de‘diktat’ radical

scriu el meu amic, el catedràtic dedret de la Universitat ComplutenseGaspar Ariño, en la introducció del

seu nou llibre, Catalunya avui: la rupturadels ponts: “Catalunya fa cinc anys que es-tà convertida en un camp de batalla.” I espregunta “I ara, com sortim d’aquí?” Unaqüestió definitiva, perquè el mal col·lateralestà consumat: la divisió dels catalans, laminoria dels partidaris de l’independentis-me (segons els resultats del 21-D) com re-coneix el mateix Artur Mas: 47,5% a favorde la independència, 52,5% en contra. Unconflicte servit per a tota una generació,gràcies a la irresponsabilitat dels gover-nants d’una riba de l’Ebre i de l’altra.

NO SÉ SI EL LECTOR percep la magnitud deles conseqüències: una perspectiva críticade l’economia catalana, un procés inci-pient d’emigració des de Catalunya, que co-mença amb el capital en fugida (trasllat deseus socials, desubicació d’empreses i in-versions, reducció de l’oferta de treball,etc.), tal com ja perceben i reconeixen elsbanquers suïssos. Però hi ha més: la pèrduad’oportunitats comportarà probablementla diàspora de talents, avui més necessarisque mai, a l’hora d’afrontar el repte delsnous temps i de la quarta Revolució Indus-trial. Em pregunto, forçosament, per quiha dissenyat aquest procés marcadamentemocional i escassament raonat des de laperspectiva de l’anàlisi marxista: eraaquest el moment més idoni per plantejarla independència? Enmig d’una crisi eco-nòmica i social tan brutal, es podia somiaren la fugida territorial davant la suposadadebilitat de l’Estat espanyol, com ArturMas va arribar a fantasiejar?

LES CONTRADICCIONS del procedimentsón demolidores perquè una ment lúcidapogués contemplar un escenari “lògic” i re-alista de la pulsió independentista. El com-portament atrabiliari d’una dreta naciona-lista, que no va reparar en la paradoxa detrobar els suports en els seus enemics so-cials històrics (la CUP) coincideix amb una

E burgesia clarament decadent, i apòstata deles seves responsabilitats de lideratge enuna societat industrial forjada per ells ensuccessives generacions precedents desdel segle XVIII i la protoindustrialització.Qui podia pensar en una correspondènciaal projecte secessionista d’uns burgesos ipetitburgesos que han venut en molts ca-sos el seu patrimoni per invertir-lo en fonsd’inversió internacionals a la recerca d’unasimple renda? No em fa mal el substantiuapostasia. On van anar a parar els gens delsseus avis?

CONFESSO LA MEVA DECEPCIÓ davant sem-blant burgesia, o succedani d’ella. Hauriende considerar que les seves posicions tenenarrels socials; són els treballadors els quehan secundat les seves iniciatives, i, sovint,a partir de salaris minvats. On va anar a pa-rar el sentiment de la justícia social? Jo par-ticipo de la idea de Joan Pau II que la propie-tat i la riquesa comporten una “hipotecasocial” (Centessimus Annus) de la qual nohaurien mai de divorciar-se. Quina mes-quina virtut la dels que només procurenper la seva butxaca, o les seves egoistes con-veniències! Com no he d’estar decebut da-vant aquestes conductes tan irresponsa-bles? Més encara quan des de Ginebra,Londres o Irlanda, des de Columbia Uni-versity o des de les prebendes acadèmiquesnord-americanes pretenen dictar lliçonsde patriotisme nacionalista. Ja el conei-

xem: “qui no vulgui pols, que no vagi al’era”, com resa la nostra cultura campero-la/pagesa.

SEGUINT EN EL MEU RAONAMENT, em pre-gunto si han reparat en les seves conse-qüències estamentals i socials: seran demàrespectats, aquests burgesos? Mereixeranl’aquiescència per recuperar el govern de lasocietat catalana? Mai vam tenir una crisisemblant de lideratges (igual que Espa-nya). Mai els millors talents s’han allunyattant de la política com ara. Mai la mangan-cia i el lladronici abundaren tant entre laclasse política i la classe dirigent. Caldrà de-duir que aquest és ja un dany endèmic es-tructural d’un sistema que s’endinsa en lacrisi irremeiablement, i que la nostra de-mocràcia està afectada per un càncer queamenaça metàstasi. La solució en els radi-calismes? Els populismes, a la manerad’Ada Colau o Pablo Iglesias, hi posaran re-mei? Els anys trenta del segle passat podenresultar un paradigma profètic, amb l’afe-git que els mètodes de control de la societatsón avui més poderosos que abans.

EL COMUNISME VA SOMIAR a imposar la so-cietat política sobre la societat civil, i ho vaaconseguir fins a la seva irreversible implo-sió el 1989. Però, de la mateixa manera, na-zis i feixistes van imposar (il·legítima-ment) el seu diktat polític sobre la societatcivil: i gairebé destrueixen Europa amb lesdesventures de la II Guerra Mundial. Algúestà en condicions d’acreditar una garan-tia que aquesta hegemonia de la societatpolítica té efectes diferents? L’equació ésmolt clara: a més societat civil, menys ris-cos de turbulències; a menys societat civil,més riscos de diktat radical, no importaque siguin nacionalistes o populistes. Peròla qüestió serà descobrir on és el projecte deles elits de la societat civil si el seu únic pro-pòsit és salvar els capitals i ignorar les con-seqüències de la seva hipoteca social. Coma cristià em nego a acceptar-ho. Que no esqueixin aquestes elits si són escombradesdemà per un reactiu populisme polític.

Manuel Milián Mestre. Periodista i consultor d’empreses

Al camp de batallaTribuna

om deia sant Vi-cenç de Paül, a

prendre pel... Rima fà-cil. No et perdono queno em felicitis mai pelmeu aniversari, ni que

no em facis un toc quan saps que sóndies cardats per a mi. No et perdonoque m’hagis fet ballar com un gat detres potes. No em perdono haver-tededicat tants pensaments, tantes pà-gines, tanta intensitat. Et puc engegara pastar fang o a cagar a la via de mol-tes maneres, tradicionals i modernes,en un llenguatge blanc o fent mà d’ar-gots: pira’t. Si ho fes amb una cançóseria El yin y el yen, de Love of Lesbian:“En mi Siberia vivirás, o dicho a lo vul-gar: ¡adiós, que salgas de mi vida!”.

Si triés una novel·la per dir-te bon venti barca nova, ho faria amb Rayuela:“Todo dura siempre un poco más de loque debería”. Si recorro a la poesia,Maria Mercè Marçal: “Lligo els recordsi tanco la maleta: / que engoleixiaquest llast l’avenc marí”. Ves a parirpanteres. No et perdono que em fugis-sis pels cabells, ni que em rebaixessisel desig com qui talla un serrell que jatapa massa els ulls. No et perdono ladistància, ni la pressa ni les mitges tin-tes. No em perdono haver malferit lameva dignitat rere un càustic PeterPan apte per saltar l’onada més alta iescalar la muntanya més puta, però in-capaç de trepar el meu cos de rosa ve-ra. Tu no has sabut suportar la mevabondat i jo ara deixo de suportar el teuegoisme. No et perdono la mala orto-grafia, les sabates de xarol ni el bigoti.I que consti, no t’odio. Prefereixo igno-rar-te com faig amb la borra que niasota el sofà. Aire, que vol dir vent.

C

De set en setAnna Carreras

Aire!

Et puc engegar a pastar fango a cagar a la via de moltesmaneres

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE GENER DEL 2018

Passeig Bell Aire, 49 - 08392 Sant Andreu de Llavaneres - Tel. 93 792 70 01www.cateringmasiabartres.com - masia@cateringmasiabartres.com

1398

54-1

1421

11w

CUINA CENTRAL PER A COL·LECTIVITATS

- Empresa familiar dedicada al món de l'hostaleria des de fa tresgeneracions.

- Menús tradicionals, saludables i equilibrats, planificats per la nostradietista, amb dietes adaptades segons la implantació del pla delsal·lergens.

- Menús especials per a festes, diades i altres actes.

- Actualment servim a vint-i-vuit centres de Mataró i comarca.

“Deixeu-los que facin, noperdeu temps ni energies acontestar-los.” És el que de-mana el president CarlesPuigdemont en el seucompte de Twitter amb re-lació a la sintonia existententre el PP, el PSOE i Csquan es tracta de pronun-ciar-se sobre la investiduraa distància i la restauracióde les institucions catala-nes. “El club del 155 busca

la manera de digerir la sevaderrota i afrontar que lamajoria ha votat allò que noels agrada”, hi afegia eltambé cap de llista de Juntsper Catalunya i candidat ala presidència de la Gene-ralitat. Per il·lustrar-ho,Puigdemont hi adjuntavauna sèrie de captures depantalla d’articles dediversos mitjans de comu-nicació que recollien la ne-gativa que en els últimsdies han anat expressantles formacions constitucio-

nalistes pel que fa a la possi-ble tornada al país del pre-sident.

Amb el convencimentque s’ha de complir el man-dat sorgit de les eleccionsdel 21-D i que, per tant, laprioritat és restituir Puig-demont al capdavant delgovern, l’exconseller JosepRull, número sis de la llistade Junts per Catalunya aBarcelona, va afirmar ahirque és “possible i realista”fer una investidura a dis-tància “dins a llei i el regla-

ment del Parlament” mal-grat tots els impedimentsque s’hi han volgut presen-tar. “Posarem el principidemocràtic per damunt dequalsevol cosa”, va remar-car el diputat electe durantla festa dels Tres Tombs aSant Andreu Arenal, fentuna clara al·lusió a la de-manda de “realisme” quedissabte va fer la secretàriageneral d’ERC, Marta Rovi-ra. L’estratègia és compar-tida amb els republicans.Però, a diferència de JxCat,

no es tanquen les portes aaltres escenaris possibles.Com ja va fer Rovira en elconsell nacional, el líder delpartit, Oriol Junqueras,també va instar ahir a nobloquejar el Parlament pertal de poder recuperar elcontrol de les institucionscatalanes.

En un article publicat aldiari Ara des de la presód’Estremera, el vicepresi-dent del govern adverteixque “no implementar el re-sultat del 21-D és renunciar

a revertir l’article 155 i unatemerària fugida enda-vant” i, per això, reclama lanecessitat de posar fil al’agulla per no malbaratar elque van dir les urnes, quevan deixar el bloc constitu-cionalista en minoria i el PPcom a darrer partit de l’he-micicle. Amb aquesta pre-missa, Junqueras apostaper un govern fort i establebasat en una majoria sobi-ranista, però que tinguil’aval parlamentari mésampli possible. En aquestsentit, tot i el compromís del’executiu espanyol de reti-rar l’aplicació del 155, con-sidera que “l’Estat mantin-drà el setge al govern catalài no dubtarà a continuartorpedinant consensos i aperjudicar la societat ambles seves decisions”.

Més enllà d’actuar des del’exili o des de la presó, Jun-queras és partidari sobretotde buscar “aliances méstransversals” i evitar que lapolítica de blocs es potenciï ique la hipotètica convoca-tòria d’unes noves elec-cions perpetuï el 155a Catalunya.

Enmig d’aquest debat,Puigdemont va fer una al-tra piulada amb un vídeo enquè apareixen agents delcos policial estatal colpe-jant diversos ciutadans. Elcandidat acompanyavaaquestes imatges amb eltext següent: “Els hauria decaure tot el pes de la llei, pe-rò en l’actual règim espa-nyol només notaran el pesde les medalles del ministreZoido. La presó a tenen re-servada per als pacífics.”Una resposta que arribadesprés que el ministre del’Interior, Juan Ignacio Zoi-do, hagi encarregat 12.000medalles, per un valor de272.250 euros, per conde-corar els agents de la policiaespanyola que van actuarl’1-O. ■

RedaccióBARCELONA

Puigdemont demana que noes faci cas del bloc del 155a El president manté que el PP, Cs i el PSOE no acaben de “digerir la derrota” a Junqueras insta ano bloquejar el Parlament i a recuperar les institucions a Rull replica a Rovira per la investidura

Artur Mas escolta la intervenció per videoconferència de Carles Puigdemont, en el consell nacional del PDeCAT ■ Q.G. / EFE

“Deixeu-los quefacin, no perdeutemps ni energiesa contestar-los”

Carles PuigdemontCANDIDAT DE JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No implementarel resultat del 21-Dés renunciar a revertirl’article 155”

Oriol JunquerasCANDIDAT D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És possible i realistainvestir Puigdemontdins la llei i el reglamentdel Parlament,i així ho farem”Josep RullDIPUTAT ELECTE DE JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE GENER DEL 201810 | Nacional |

Els 103 centres i casals ca-talans a l’exterior han en-caixat un cop molt duramb l’aplicació del 155. Lasubvenció que havien derebre de la Generalitat cor-responent al 2017 per aldesenvolupament de lesseves activitats ha estat re-vocada per les autoritatsdel Ministeri d’Afers Es-trangers espanyol. Haviade ser d’un milió d’euros,com en anys anteriors, pe-rò finalment no veuran niun cèntim. Això aboca al-gunes d’aquestes entitatsa situacions molt compli-cades com ara no poder as-sumir el lloguer del local,no poder pagar professorsde català o no poder tornarcrèdits bancaris.

El programa de subven-cions als casals i entitatsexteriors funciona des del’any 1993, i es regeix perun reglament en què cadaentitat ha de detallar les

activitats que farà al llargde l’any. Durant els últimstemps, l’emigració de cata-lans a l’exterior ha fet créi-xer el nombre de casals id’activitats que s’hi duen aterme, i en els darrers cur-sos la partida per ajudar-losera d’un milió d’euros. Comcada any, el Departamentd’Afers Institucionals i Ex-teriors tenia resolta la con-vocatòria del 2017 a princi-pis de setembre, i la partidacorresponent al pressupostdel 2017 estava concedidade manera provisional.

Arran de la intervencióde les finances de la Gene-ralitat i l’aplicació de l’arti-cle 155, però, els responsa-bles del ministeri espanyolque s’han fet càrrec del de-partament català s’han ne-gat a firmar la concessiódefinitiva dels ajuts, i el del2017 s’ha perdut i ja no elcobraran.

El ministeri espanyolno ha donat explicacionssobre aquesta decisió, toti que, per la manera com

s’ha gestionat el problema,tot fa pensar que atribueixa aquestes entitats una fi-nalitat política. En un pri-mer moment, al novem-bre, els responsables delministeri van tombar l’ajuta les activitats de 30 casals,i també als vuit casals exte-riors situats a l’Estat espa-nyol: als primers, perquèentenia que hi havia activi-tats que anaven més enllàdel foment de la cultura;als segons, al·legant queun casal català a Madrid,Sevilla o Bilbao no és un ca-sal exterior. Un criteri, encanvi, que no s’aplica alscasals de les comunitats icases regionals d’Aragó,Astúries, Andalusia i Ma-drid dins de l’Estat, que síque s’inclouen sense capproblema en el cens de ca-sals exteriors.

El ministeri reduïa aixíla partida a 680.000 euros,destinada als casals quesí que considerava que po-dien rebre els ajuts. Els tèc-nics del departament vanemetre un informe jurídicper reclamar els motius del’exclusió, ja que eliminar-ne alguns de la línia d’ajutspúblics per motius políticsseria cometre un acte ad-ministratiu il·legal.

En vista d’això, el minis-teri va tirar pel dret: capcasal rebrà ni un euro. El29 de desembre es va revo-car la concessió dels ajuts,de manera que la partidapressupostària d’un miliód’euros corresponent al2017 ja s’ha perdut i no espot recuperar de cap ma-nera, atès que l’exercici del2017 ja s’ha tancat i les ac-tivitats que han fet els ca-sals durant el 2017 hanquedat sense cap ajut perfinançar-les. “Això ens haposat en una situació moltgreu, i amb algun cas dra-màtic”, explica a aquestdiari Jordi Gairin. “Les en-titats i els casals són plu-rals i no ens dediquem a ferpolítica. Sembla que l’Es-tat havia decidit castigaraquelles que, segons el seucriteri i sense conèixer-lesrealment, podien tenir unaorientació sobiranista, i alfinal les ha castigat totes.”

L’única possibilitat perrecuperar la partida per-duda seria que el 2018 esdoblés de manera extraor-dinària el pressupost perals casals. Però això depen-drà de la voluntat del go-vern de la Generalitat quees formi, i també de l’auto-nomia financera que puguitenir respecte a la inter-venció dels comptes queha establert el Ministerid’Economia espanyol. ■

a La intervenció dels comptes de la Generalitat ha tombat l’ajut anual d’un milió d’euros que rebien elscasals i entitats catalans a l’estranger a Afecta 103 associacions i n’aboca algunes a problemes greus

David MarínLLEIDA

L’Estat castiga els casalscatalans a l’exterior

Al Casal Català de Tolosa de Llenguadoc van fer cagar el tió als més petits. Les entitats exteriors intenten fer comunitat i difondre la cultura catalana ■ CC TOLOSA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Ens han retiratdiners que eren perfer classes de català,concerts, calçotadesi xerrades culturals;no per fer política”

Cada casal és un món i la de-cisió de l’Estat d’anul·lar-losla subvenció crea situacionscomplicades. El casal de Cu-ba, per exemple, donava auxi-li social, amb menjar, roba imedicaments, a ciutadansen situació precària, i ara aixòestà en perill. El casal de Ber-lín havia doblat aquest 2017la despesa destinada a acti-vitats, ja que va organitzar latrobada anual de casals d’Eu-ropa, i ara no disposa dels di-ners de la subvenció per co-brir-ho. El de Saragossa, que

“Els casals són pluralsi en les juntes hi ha gentde totes les ideologies,però l’Estat semblaque ha fet una llistade bons i dolents”

“Al de Luxemburgvam portar aquest anyAnna Gabriel, en uncicle pel qual tambéhan passat Cs i el PP”Jordi GairinPRESIDENT FIEC

s’havia hagut de vendre laseu, ara també té problemesper assumir-ne el lloguer, iel d’Andorra podria tenir di-ficultats per pagar proveïdorsi crèdits. Al de Grenoble, lapresidenta havia avançat di-ners de la seva butxaca per ales activitats del 2017 i ara noes podran restituir.

Però una de les conse-qüències generals de la reta-llada és que el 2018 es deixa-ran de fer moltes activitatsper la incertesa amb relació aaquests ajuts. “Alguns casals

ja estan dient als professorsde català que potser no elspodran contractar”, explicaJordi Gairin, president delFIEC i president del casal deLuxemburg, que organitzacada any un festival de cine-ma català i un cicle de debatssobre actualitat política ca-talana. “El nostre objectiu noés fer política, sinó mantenirunida la comunitat catalana,i difondre la cultura i la llen-gua entre els fills nascuts afora i entre els estrangers ques’interessen per Catalunya.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Activitats socials i culturals en risc arreu del món

EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE GENER DEL 2018 | Nacional | 11

8691

98-1

1801

80w

L’ex-secretari general delDepartament de Vicepre-sidència, Economia i Hi-senda, Josep Maria Jové,ha demanat al titular deljutjat d’instrucció 7 deBarcelona, encarregatd’investigar l’organitzacióde l’1-O, si la Guàrdia Civilha sol·licitat la col·labora-ció de l’empresa privadaisraeliana Cellebrite perdesbloquejar un dels seuscinc mòbils comissats enel registre a casa seva, a lesFranqueses del Vallès, el20 de setembre.

En l’escrit, l’advocat deJové, el penalista AndreuVan den Eynde, recorda aljutge que en tota pràcticade desbloqueig i aboca-ment de dades s’ha de ci-tar i ha d’estar present lapart afectada, i l’alerta queen un informe, adjuntat ala causa, la Guàrdia Civilindica que estaria fent ges-tions amb Cellebrite, em-presa de la qual recorda la“crítica que va fer-li l’Asso-ciació Americana de DretsCivils per la seva assistèn-cia suposadament irregu-lar a la policia”. Per això,demana al jutge que orde-ni diverses accions, com

ara que s’identifiqui els pè-rits de Cellebrite que haginintervingut en l’anàlisi delmòbil, si el terminal s’hatransportat i analitzat fo-ra de la Unió Europea i“quina tècnica d’atac” s’hausat per desbloquejar-lo.

Els escorcolls i deten-cions del 20 de setembrevan provocar una mobilit-zació ciutadana pacífica,per la qual els líders JordiSànchez i Jordi Cuixartsón des del 16 d’octubre enpresó provisional. Avui, elmagistrat del Suprem hade respondre a la seva no-va petició que els deixi enllibertat provisional. ■

a El seu advocat alerta que per fer-ho la Guàrdia Civil hacontactat amb l’empresa Cellebrite, “criticada” als EUA

Jové demana al jutgequi ha desbloquejatel seu mòbil

Mayte PiulachsBARCELONA

Jové, amb el puny dret aixecat, abraçat a Salvadó, i al costat de Forcadell i Junqueras ■ A. PUIG

Els advocats que representenmés de dos-cents afectatsper les càrregues de l’1-O encol·legis gironins han aconse-guit identificar una trentenade policies espanyols i guàr-dies civils, a partir de les dili-gències que han sol·licitat aljutjat d’instrucció que s’ha fetcàrrec de les denúncies, se-gons informava ahir l’ACN.

Es tracta dels responsa-bles operatius de cada co-mandament, a més d’alguns

agents concrets, com el quiportava la càmera GoProabans de l’operació al col·legiVerd. Els lletrats lamentenl’actitud “reticent” del Minis-teri de l’Interior a l’horad’identificar els agents quevan actuar. En concret, els lle-trats expliquen que Interioridentifica l’agent només sis’indica el seu número d’iden-tificació policial (que du a laroba). Aquesta tasca, l’han defer els advocats tot veient les

imatges de les càrregues, de-talla el lletrat Albert Carreras.Tot plegat fa que el procés si-gui més lent del que s’espera-va. Per contra, dels 27 puntsde votació a Barcelona on hiha denúncia de ferits, Interiorha identificat el total de 1.152agents actuants. L’objectiu fi-nal, explica Carreras, és saber“qui va donar les ordres” i sical demanaran que s’investi-gui els caps del dispositiu, si-guin policials o polítics.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Identifiquen 30 policies de les càrregues a Girona

EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE GENER DEL 201812 | Nacional |

a convulsió política dels úl-tims quatre mesos segura-ment ha fet que hagi passatmés desapercebuda del que

es podria esperar l’última exposicióproduïda pel Memorial Democràtic.No deixa de resultar una paradoxa.Oberta al públic des de mitjan se-tembre, la mostra Une Catalogneindépendante? Geopolítica euro-pea i Guerra Civil Espanyola(1936-1939) revela com la possibi-litat de la independència de Catalu-nya va ser un tema candent durantla Guerra Civil. Tant els ministerisd’Afers Exteriors europeus i ameri-cans com la premsa internacionalvan creure –n’estaven convençuts–que si la guerra es decantava per labanda franquista Catalunya procla-maria la independència.

Arnau Gonzàlez Vilalta, comis-sari de l’exposició, que es podrà vi-sitar fins al 2 de març al MemorialDemocràtic (carrer Peu de la Creu,4), deixa clar que fa anys que inves-tiga aquesta qüestió. La mostra “noconcedeix legitimitat històrica aningú ni està pensada en clau ac-tual sinó dels anys trenta”. Així, re-flecteix de quina manera “els ser-veis diplomàtics, els ministerisd’Afers Exteriors, les ambaixades,els consolats, la premsa internacio-nal” de l’època “van analitzar el fu-tur polític de Catalunya en plenaGuerra Civil”. Allò era un trenca-closques –d’interessos i movimentsestratègics– enmig del qual “els vasemblar que era probable i alta-ment factible que Catalunya s’inde-penditzés”. Ho pensaven perquès’entenia com una continuïtat d’unseguit de nacionalismes que durant

L

aquells anys havien trobat la formad’un estat. I també perquè “la situa-ció geoestratègica de Catalunya” fe-ia aflorar els interessos de les po-tències europees de com utilitzarun enclavament clau, mentre es co-ïa la conflagració general que vin-dria. “Atractiva per a soviètics ifrancesos i temuda per nazis i fei-xistes italians” la geografia catala-na va convertir-se en motiu d’unmunt d’especulacions i movimentstàctics: “Hitler i Mussolini volienuna Espanya unida, França especu-lava amb la possibilitat d’ocuparCatalunya i ajudar-la...” Era unapartida de cartes (com sempre).

Una cosa és clara, segons Gonzà-lez Vilalta: “Des del punt de vista di-

plomàtic, periodístic i cultural, alsanys trenta estava molt clar quèera Catalunya.” A l’Estat espanyolno hi havia cap altre govern autò-nom i Catalunya era la frontera sudfrancesa als Pirineus, disposava deports al mar Mediterrani occiden-tal, era l’accés als ports colonialsfrancesos del nord d’Àfrica, podiafer de fil conductor del feixisme osignificar l’extensió del comunismeal sud d’Europa... Tant els governscom la premsa europea havien en-tès –de manera “agosarada”– quel’autonomia de la Generalitat repu-blicana podia ser “un pas previ a laindependència”, i a més veient comavançava la victòria franquista.L’interès estranger en Catalunya

també era econòmic, amb nombro-ses colònies i consolats estrangers–el cas de l’italià és paradigmàtic–concentrats a Barcelona. Entre lespossibilitats que es van plantejarmentre avançava la guerra, hi ha-via que França ocupés Catalunyaper fer de tallafoc al feixisme. Diplo-màtics i premsa influent (The NewYork Times, Le Figaro, L’Osserva-tore Romano...) es preguntaven so-bre la qüestió de la independència,que no arribaria per “la complexi-tat d’un territori en guerra domi-nat pels anarquistes” i uns gover-nants de la Generalitat que “no vananar més enllà” i no van forçar “ladecisió de la comunitat internacio-nal”. ■

HISTÒRIA · Una exposició al Memorial Democràtic mostra com una possible independència de Catalunya durant la Guerra Civilva estar sobre la taula a totes les cancelleries INTERESSOS · Als anys trenta el país era al bell mig de la lluita geoestratègica

Anna BallbonaBARCELONA

Contactes al’exterior. Amitjan 1938, la Gene-ralitat va tenir con-tactes amb els go-verns britànic, fran-cès i belga per estu-diar la possibilitat deprecipitar el final delconflicte amb unasecessió. Res vaprosperar. En paral-lel, la propaganda deFranco enarborava elpapus de la indepen-dència catalana,amb una intervencióde la URSS.

El tema ja era sobre la taula

Uns visitants de l’exposició del Memorial Democràtic observant un dels seus panells ■ ANDREU PUIG

L’Assemblea Nacional Ca-talana (ANC) enceta no-ves mobilitzacions per exi-gir que es respectin els re-sultats del 21-D i convocauna concentració, dime-cres, davant del Parla-ment per donar suport alsdiputats electes. A més els

assistents podran seguiren una pantalla gegant eldebat per escollir presi-dent i mesa del Parlament.Des de l’ANC es demana “atots els demòcrates” queposin en marxa els meca-nismes necessaris perquèles majories sorgides de lesurnes del 21-D siguin res-pectades “en vista de laprevisible omissió de les

nostres exigències perl’Estat espanyol”.

L’entitat sobiranista volmostrar també el seu re-buig a “les tàctiques fili-busteres de l’oposició”, al-hora que exigeix a la justí-cia espanyola que respectila majoria sorgida de lesurnes i que renunciï a in-tentar canviar-la. D’altrabanda, l’Assemblea Nacio-

nal Catalana recorda que“l’aplicació fraudulenta del’article 155 ha estat revo-cada per la ciutadania ca-talana en les eleccions del21-D” i en conseqüènciainsta Mariano Rajoy a “as-sumir-ne els resultats, re-tirar l’arbitrària persecu-ció judicial, alliberar elspresos polítics i permetreel lliure retorn del presi-dent i consellers exiliats”.

L’ANC té en marxa elprocediment per aprovarun nou full de ruta, que esmantindrà en “la no-vio-lència i el pacifisme”, i serà“independent dels partitspolítics”. ■

L’ANC convoca dimecresdavant del ParlamentRedaccióBARCELONA

Concentració convocada per l’ANC a les portesdel Parlament, el 10 d’octubre ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE GENER DEL 2018 | Nacional | 13

Hi ha o no hi ha “tema deConvergència” en el casMillet? L’Audiència deBarcelona fa públicaaquest matí la sentènciaque tanca, en primera ins-tància, el cas de l’espoli delPalau de la Música. La con-demna per a Fèlix Millet iJordi Montull és clara desque el setembre del 2009van confessar que s’ha-vien apropiat de diners dela institució, i la gran in-cògnita per resoldre ara ésquina interpretació do-narà el tribunal a la frasepronunciada per l’expresi-dent del Palau durant eljudici quan va dir que enla seva primera confessiós’havia deixat “el tema deConvergència”.

Efectivament, no va serfins a l’obertura del judicioral que Millet va reconèi-xer públicament que l’en-tramat de societats del Pa-lau de la Música amagava

un sofisticat sistema de fi-nançament il·legal de Con-vergència Democràtica deCatalunya, que rebia di-ners de l’empresa cons-tructora Ferrovial a travésdel pagament de comis-sions per obra pública ad-judicada. I tot plegat, fentservir la institució culturalde tapadora o de “canona-da” per on circulaven elsdiners, tal com ho va aca-bar definint el fiscal.

Dit d’una altra manera,la pràcticament extingidaCDC podria rebre avui laprimera condemna per uncas de corrupció política,afer que es podria concre-tar amb una condemnade presó per a l’home queen va ser tresorer, DanielOsàcar, i una condemnaen concepte de responsa-bilitat civil que podria arri-bar als 6,6 milions d’eurossi el tribunal atén al peude la lletra la petició del fis-cal. En previsió d’aquestaeventualitat, durant elprocés d’instrucció del cas

la justícia va ordenar l’em-bargament de les seus deCDC.

Fins avui, tant els dosexresponsables de Ferro-vial jutjats en la causa, Pe-dro Buenaventura i JuanElizaga, com l’extresorerconvergent Daniel Osàcarhan negat taxativamentformar part d’un entra-mat de finançament il·le-gal del partit polític. Encontra seu hi ha, però, unaquantitat ingent de provesdocumentals que assenya-len la seva autoria, aixícom les declaracions in-culpatòries en el judici deFèlix Millet, Jordi Montull,Gemma Montull i algunsdels empresaris que, ha-vent treballat per a CDC,van falsificar factures percobrar diners de Ferroviala través del Palau.

Els MontullLa declaració de Millet enquè assenyala directa-ment Convergència es vaproduir el 8 de març pas-sat en la seva testifical da-vant del tribunal. Despréshi van intervenir Jordi iGemma Montull, amb unadeclaració que va anar enla mateixa línia. Es dona lacircumstància que elsMontull havien pactatamb la fiscalia fer aquestaconfessió a canvi d’una re-baixa de la petició de pena,sobretot en el cas de la fi-lla.

Una de les incògnitesque desvelarà avui la sen-tència és quina pena s’im-posarà als tres acusatsprincipals, ja que, per uncostat, hi ha la rebaixa queels va fer la fiscalia teninten compte la col·laboracióamb la justícia. Per l’altre,però, hi ha la petició ina-movible de fins a 81 anysde presó per a Millet i Mon-tull que fa l’Orfeó Català.

La incògnita GaricanoUna altra de les incògnitesés la sentència que es dic-tarà per a Rosa Garicano,contra la qual el fiscalmantenia una petició decinc anys de presó i unamulta de 12 milions d’eu-ros, si bé en el judici no vaquedar provat un coneixe-ment directe de l’acció de-lictiva ni la seva participa-ció. Sigui quin sigui el pro-nunciament de la sala, lasentència d’avui no seràferma i el cas Palau encaras’allargarà com a mínimun any més amb els recur-sos que es presentarandavant del Suprem. FèlixMillet ho té clar i assegura:“Al Suprem, jo sempre hihe guanyat.” ■

a L’Audiència de Barcelona fa pública avui la sentència que podria suposar la primera condemna de CDCper finançament il·legal a La resolució no serà ferma i les parts presentaran recurs al Tribunal Suprem

La justícia resol si el cas Milletés “el tema de Convergència”

Jordi PanyellaBARCELONA

Les peticions de pena definitives del fiscal del cas Palau

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

FèlixMillet

Expresident del Palau de la Músíca

Delictes: continuat de malversació de fons públics, apropiació indeguda, falsedat documents mercantils, tràfic d'influències, blanqueig de capitals, contra Hisenda

Abans: 27 anys i 6 mesos de presó

Ara: 14 ays i 6 mesos de presó

Multes: 22 milions d'euros

JordiMontull

Exdirector administratiu del Palau

Delictes: continuat de malversació de fons públics, apropiació indeguda, falsedat documents mercantils, tràfic d'influències, blanqueig de capitals, contra Hisenda

Abans: 27 anys i 6 mesos de presó

Ara: 10 anys i 10 mesos de presó

Multes: 22 milions d’euros

GemmaMontull

Exdirectora financera del Palau

Delictes: continuat de malversació de fons públics, apropiació indeguda, falsedat documents mercantils, còmplice de blanqueig de capitals

Abans: 26 anys de presó

Ara: 2 anys de presóMulta: 10 milions

d’euros

RosaGaricano

Exdirectora comercial del Palau

Delictes: continuat de malversació de fons públics, apropiació indeguda, falsedat documents mercantils, còmplice de tràfic d'influències, còmplice de blanqueig de capitals

Abans: 9 anys i 6 mesos de presó

Ara: 5 anys de presóMulta: 12 milions

d’euros

DanielOsácar

Extresorer de CDC

Delictes: tràfic d'influències, blanqueig de capitals

Abans: 7 anys i 6 mesos de presó

Ara: 8 anys de presóMulta: 20 milions

euros

PedroBuenaventura

Exdirector general de Ferrovial

Delictes: tràfic d'influències i administració deslleial

Abans: 4 anys i 6 mesos de presó

Ara: 5 anys de presóMulta: 10 milions

d’euros

Juan ElízagaExdirectiu Ferrovial

Delictes: tràfic d'influències i administració deslleial

Abans: 4 anys i 6 mesosAra: 5 anysMulta: 10 milions d’euros

R. Bergós, S. Llopart i E. QuintanaAdvocats del Palau

Delictes: falsedat documental

Abans: 3 anys de presóAra: 24 mesos de presó

P.L. Rodríguez, V. Muñoz, J.A. MenchenEmpresaris

Delictes: falsedat documental

Abans: 3 anys de presóAra: 3 anys de presó

Els fiscals de delictes econò-mics que van investigar enprimera instància el cas del’espoli del Palau de la Músi-ca van descartar, en un prin-cipi, que darrere de l’apro-piació indeguda protagonit-zada per Fèlix Millet i JordiMontull hi hagués una deri-vada política. “No ens surtper enlloc”, reconeixien demanera discreta els mem-bres del ministeri públicquan se’ls preguntava peraquesta possibilitat.

La primera sospita que

01.03.17El judici del cas Palau va ar-rencar el març de l’any passati va quedar vist per a sentènciaa finals de maig.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

OO.OO.OOEs desconeix quan acabarà elcas Palau, que s’allargarà ambels recursos que es presentaranal Suprem en segona instància.

23.07.09El cas Palau va sortir a lallum a finals de juliol arrand’un escorcoll policial a lesoficines de la institució.

entre el Palau i Convergènciahi havia una relació poc clarava aflorar quan el mateixpartit va fer públic que haviasignat uns convenis de col-laboració en funció delsquals el Palau pagava uns di-ners a la fundació conver-gent, i no al revés, i que se’ndesdeia i tornava les quanti-tats rebudes perquè descon-fiava de Millet.

Poc després, va ser JoanLlinares, l’home que les ins-titucions van designar perposar ordre al Palau de la

Música, qui va començar adescobrir a les oficines do-cumentació sobre contra-ctació d’obra pública i ho vaposar en coneixement de lajustícia. L’anàlisi dels docu-ments oferia un aparent lli-gam entre l’empresa Ferro-vial i les finances de CDC.Tot i l’abundància de docu-ments i de factures que la in-vestigació considerava fal-ses, no va ser fins al judicique Fèlix Millet va reconèi-xer l’evidència de la derivadapolítica del cas.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La derivada política no ens surt per enlloc”