'_NY I ►,^ NUMERO I

015 OCTUBRE DE I9II P H'T' 1 S P'l E3ARCELONA

® LITERFITV'RFI Y i9RT

'.ARIT: Els sinryulars anecdòtics. I: Atjons Alaseras, per Plácit Vidal.—D,oagac ons sota el pòrtic, per Carles

kahola.—La pre encía, per Joan Puig i Ferreter.— Dónes. ¿libres, ¡'et: z ¡sornes, per Joseph M. a de Sucre.—D'artdramática, per Francesc Recasens. —Exta.<i, per Ricart Ballester. —De t'aHjperion» de Hürdelin. —Uns ulls, per

Plàcit Vidal —Cántichs de delicia a l'estimada, per Joan MalagarrigaGRAVATS de Noneil, Canals i Biosca.

LS SINGULARS ANECDÓ-TICHS. I: ALFONS MASE-RAS. PER PLACIT VIDAL

Va per tu, amich Maseras; va per tu,lundador y ànima d'aquella revista ge-nialment anecdòtica que's nomenava Azi-ba y que si se'n va anar a les aigües delLeteu més aviat de lo que era de pensar,no va ser per falta de voluntat en elsseus colaboradors, entre'ls que s'hi vacomptar un deliciós anecdotista (qui nomereix 'perdó de no haverse ocupat deu després de la publicació de L'Adoles-uent) inventor d una poetisa francesa--1.nglesa, de retrat encara més deliciós;

_. per tu, cor ingènuu que una certa ve-r. -ida temies no ser cregut al fernos a sa-

r que havies anat a veure'l Rhin (tantsomniat en les poesies de Goethe, d'Uh-land y de Heine); va por tu, jove refetiue a hores d'ara deus boulevardejar;entilment per Lutèce en companyia del

% : teu inseparable Juvenci, y potser pen-sant en l'editor de la teva rèplica nietz-

,, cheana L'Arbre du Bien et du Mal, o si-gui Les memoires d'un cinique. Es abtu que jo avuy inauguro aquesta origi-nal secció, ja que tu vas arribar a ser elmés conegut y'1 més celebrat dels anec-dótichs que van començar a evidenciar-se ab l'aparició de Joventut y sobretot

de la prodiga Catalunya Artística, yhan anat desapareixent o perdent el ca-ràcter d'ençà del trionif- del sufragismeen nom de Solidaritat:;'+i1 • -. :

No's tracta de censu - n- i ningú, corntampoch de convertirnos en incencer dealgú, en aquest temps que per motiu dehaverse transgiversat l'art en manifes-tació política y per obediencia d'haver deafavorir a l'adepte de la colla o de ferirtant a l'independent com a l'enemistat,entre nosaltres s'ha donat plaça a Tarta-rí en la consagració dels elogis, y peldescrèdit que ja arriba a tenir tota cen-sura crítica s'ha fet célebre 1' i -tencio-nada paradoxa de que no t)t lo qne'smenyspreua es bó. Sols ens proposemestudiar l'origen de . certs caràcters o-.temperaments a travers de curioses,niolt curioses anècdotes, recordant fetsy converses desgranades en somnis quealguns han anat realisantse y altres hanmort sols havent tingut un moment deexistencia per poder de 1'ilnaginacïó.Aquí's parlará, de coneguts y també deja desconeguts, si en aquell moment deaspiració hi va haver alguna cosa dignade ser avuy esmentada, y es presentan-te a tu que ara descorrem la cortina deaquest immens escenari per hont anirà.ntranscorrent les figures del nostre recort,personalisant lo que podem dirne un co-

04»,

2 PANTEISME

menç d'època. Ningú m'ha encomenadala tasca que m'he senyalat: es per la me-va iniciadora ysincera voluntat que me laemprench, com en la realisació de totesmes obres, que desde'] moment que josento necessitat d'expressarles ja tenenrahò de ser, encara qne ningú les esperi.S no arribo a lograr fer avalorable'1 meuintent, plani sobre mi ]'indiferencia detots vosaltres, que aixó'm será el millorbé de disculpa en la paga del triomf; sialgún dels molts amichs y fins de les ami-gues que jo aqui biografiaré's troba per-sonalisat, reconeixentse ell propi a l'ayrede l'anècdota, estaré content que aquellme dibuxi a mi presentant el meu retraten lo que era o en lo que soch, que solsaixí podrá completarse'] conjunt d'aques-ta obra viscuda, enllaçanthi al com-pany que es el qui está més aprop detots vosaltres siguent el qui us semblatenir més lluny de vosaltres.

Era en el segón any d'aquest sigle, enaquell temps que tu firmaves Alfonsab pli. Nostre amich Puig y Ferreterens feu coneixer un vespre d'hivern altrobarnos ramblejant. Tu anaves ab unjove alt, fort y ben plantat, en JoaquimBiosca, y portaves un exemplar de laPostumma de Stecchetti que t havía dei-xat un allavors futur- noncentista. Des-seguida'ns vam posar a parlar de les nos-tres aficions, y jo vaig dir:

—He llegit alguns 'treballs vostres enLo Somatent de Reus.

—Si, hi he publicat molt —me vas res-pondre.—Però, fins al present, sols hansigut poesíes y senzilles impresions li

-teraries. Lo important vindrft ara, quehi publicaré una serie d'articles donanta coneixer Barcelona. En el primer des-criuré la ciutat en tot el seu circuyt yab tota la seva explendor... sabeu? aques-ta populosa city, ab la magnificencia

dels seus palaus y la gran extensió deles seves víes,.. els barris de Sant Mar-tí, de Sans, etc.; el Tibidabo... el mar..Després aniré ocupantme de la vida delsciutadans y del moviment intelectual entota la seva floreixença.

—Ja us devíau enterar de la tràgicamort del company Hortensi Güell... -

-desseguida vaig retreure jo.— Ell era']qui més valía de tota la nostra colla deReus y'1 de qui més se'n podía esperar,segons haureu pogut anar veyent per loque publicava en aquell diari.

—Sí, ja me'nvaig enterar-vas respondrenovament.—Cert que ha sigut dolorós...

—El seu pare té intenció de publicarun llibre reunint tots els seus escrits. (1)

—Es dolorós!... —vas repetir tu, sacu-dint la testa.

Passavem per devant del Liceu.—Heu anat a sentir La Posta dels

Deus. Maseras;—Encara no. M han faltat els rals.

AixÒ ja's pot dir, entre nosaltres... Diu-menge vinent, que ho fan a la tarda, no

hi faltaré.Y aprés d'una breu pausa:—¡Oh, el teatre!... Ja heu vist l'em-

presa del Teatre Lírich Catala del Tí-voli... Ha fracassat, però es gtiestió detornar a intentarho, Jo ja tinch escritauna obra que hi està posant música unamich meu, un poema representable, quepassa a Grecia en els temps pagans, y stitula Heràctit. Després, encara pensoescriuren una altra, en quina el protago-nista será Homer, que'] faré anar de po-ble en poble recitant els seus versos. In-teressarú., veritat?

Per la vora de la Rambla passava unjove de remarcat aspecte d'artista, avan-çant decidit y movent els braços.

—No'! coneixeu? — vas preguntarme

(t1 flortensi Güell: «Florescencia». Oliva, impressor.Vilanova y Geltrú. MCMII.

DIBUIX D'[SIDRO ONELL

PANTEISME 3

tu, veyent que jo m'havia fixat a guay-tarlo.—Es en Xavier Viura, el poeta aqui's considera més d'entre tots els jo-ves, potser el de més talent. Ara deuvenir de Joventut. que hi habita. Si sehagués adonat de mí, prou m'hauría saludat, perque es bon xicot y som moltamichs; però sempre acostuma a anar•distret.

Una altra pausa y una nova propo-sició.

Ademés de tot lo referit, tinch en pro-gecte un poema èpich, modern, que se-rà més llarch que L'Atldzttida, hontcantaré la llegenda d'un cas -tell en una forma així unamica fantàstica y ab l'expres-sió del vers propi. M'hauríaagradat molt poguerlo nome-nar El castell malehit, pe-rò'm repugna, sabeu per què?perque si algún día arribes-sin a traduirlo al castellà,hauría de titolarse El casti-llo maldito, y, la veritat,això fa títol de novela perentregues. Oh, com se trans-giversa l'efecte de •l'expres-sió!...

Y encara anarem discer-nint sobre aquest assumpto,fins que tot de cop, el Guerri-ni va motivarse en la nostraconversa.

—Heu llegit a "Stecchetti?Ah! es encisador.

Ouand'io sarò morto e tu verraicercando mia croce in campo

[santo,in un canturrio la ritroverai...

—Jo —vaig dir—sols el co-nech per unes traduccionsque vaig llegirne, fa molt

temps, en una Reraai. ensa antiga, y recordo que en els neus quinze anys meva fer plorar, perque ab l'armonía y lesidees dels versos sentía més la queixa de1 home que comprenía ]'enginy del poetao de l'artista; però, ara, he llegit a Rei-ne, he llegit a Leopardi, y ants que aOlindo Guerrini prefereixo') primicialautor de ]'Intermezzo y'l d aquella ex-pressió que diu:

Fratelli a un tempo stesso, amore e morteingenerb la sorte.

—Oh, quins dos altres poetes m'heu

4 PANTEISME

retret!... —vas fer tu, remarcant l'ayrede convinguda intelligencia.

Mentres estavem en aquestes rahons,van creuarse ab nosaltres, dos jovesacompanyats, que l'un era alt, tant altcorn en Biosca qui s'havía quedat unpoch enreja conversant ab en Puig. yl'altre era poch més o menys de la tevatalla, y us saludareu molt afectuosamental passar.

—Són l'Angel Montanya (1) y en Joan011er y Rabassa — vas anunciarme tu.—Dos escriptors també de molt talent;dues fermes esperances. Ja tindré ocasióde presentáushi Veníu algún día alsIV Gats, que allí es el nostre punt dereunió. Allí us podreu relacionar ab totala nostra colla... tenint en compte que,ademés d'aquets, també hi trobareu acasi tots els mestres o cap-pares de lafamilia.

Havíem arribat devant de la Plaça deCatalunya y vam aturarnos, esperant alsnostres companys.

—1Ie sab molt greu havéus de deixar—tu vas dirme allavors,—pero són lesvuyt y no puch faltar a casa...

Vas apuntar la meva adressa en la co-berta de la Postuma (que sé que des-prés la vas perdre al ser retornat l'exem-plar), tu vas donarme la teva, y ens vamencomiar ab una abraçada de reconeixe-ment que agermanava'ls nostres somnisd ilusions.

En el rellotge de la Plaça de Cata-lunya tocaven vuyt batallades que vananar perdentse entre la remor de la ciu-tat y en el buyt de l'espay. Sabs qué eraallò, mom amich Maseras? el temps quetranscorría; el temps que havía de dis-posar dels nostres destins; que'ns haviade fer homes, influintnos desenganys,pero també refermantnos creyencies; y

(i) Pseudònim ab el qual firmava'Is seus a-saigs lite-raris l'amich Pompeu Crehuet.

avuy, malgrat haver senyalat y tocatmoltes vegades les repetides vuyt horesel rellotge d'ençà d'aquell vespre d'hi-vern del segón any del nostre sigle, mal-grat lo distanciats que']s joves escrip-tors y artistes sovint hem estat d'idees.y tendencies en les nostres ambicions,els pochs que hem anat defensantnos yrevalentnos d'entre']s molts singularsanecdótichs d'aquell començ d'època, en-cara tots ens podríem abraçar tal comens abraçàrem nosaltres dos al conei-xens; perque tots els panteistes o relli-giosos en l'ideal de l'art v la vida venim.a ser uns, y tant en la gloria com en Fin-fortuni, cada escú per sí pot apropiarseaquelles significatives paraules que deya.mestre Verlaine en son llit de l'hospitalque ja ants havía tristament honorat Hé-gésippe Moreau: «Pote, je le resterai;ça ne rapporte pas, mais un pommier nese corrige pas de produire des pommestRéveur, je le resterai, puisque je l'aitoujours été.»

PLÁCIT VIDAL

En el número pròxim: Joan Puig y Fer-reter.

U IVAGACIONS SOTA ELU PORTIC. PER CARLES

RAHOLA.

On se manifesta més irritant 1 injusti-cia de la desigualtat social es en el fetde que uns, per privilegis de naixensa,puguin cursar, devegades amb avorri-ment, estudis superiors, y altres, mésben dotats qu'ells y més penetrats deresponsabilitat, siguin inaccessibles atota educació.

Tant com els fruits de ]a terra s'ha de

DIBUIX DE RICART CANALS

PANTEISME 5

socialisar el saber. Els nostres joveshan de fer convergir tots els esforsosllurs vers l'implantació d'un regiment onsigui assegurat a tots un minim de sabera fí de que les generacions venidoressiguin més aptes que la actual, més cul-tes y, per consegüent, més venturoses.

Una de les primeres coses que calenper comensar aquesta empresa, es lacreació de Biblioteques populars. Aquívnt els clergues y eis catedràtics reaccio-naris prediquen l'odi als llibres que no hansigut revisats y aprobats per elis; aquíout els rics donen l'or a mans plenes peralsar temples al Catolicisme y no con-tribueixen, com els católics belgues, ala fundació de cap biblioteca pública,l'Estat ha d'omplir, més qu enlloc, aques-ta missió.

Algú es preguntarà, imitant la dobleqüestió de Larra: «Es que no es llegeix

perquè no hi ha llibres, o es que no hiha llibres perquè no es llegeix?» Nosal-tres, devant l'afany de cultura que s'ob-serva en una part del nostre poble, sompropicis a creure lo primer. S'ha dedespertar y estimular 1 amor al llibre,difundint el llibre; y aquesta obra alta-ment social avui quasi no més estareservada a les noveles insípides queomplenen d'un fals romanticisme elscaparrons gentils de les nostres damise-les o a les publicacions obscenes escritesper comerciants poc escrupulosos de labellesa eterna.

Les antigues prèdiques de l'inutilitatdel saber influeixen encare en la nostrageneració. Hi ha home lletrat que té agran honor afirmar que no llegeix laprempsa. Si entreu en averiguacionsper saber si es dedica a lectures més es-peculatives, vindreu en coneixement que

tampoc llegeix revistes ni' llibres. Hi ha molts advo-

cats que sols passen elsulls per la Gaceta o fulle-gen la llorda collecció Alcu-billa. El dret evolucionaconstantment. Ells no ensaben pas res. Llur noció deldret resta bárbara. Lo quedièm dels homes de lleis potaplicar-se, y ho aplicar, elllegidor, a altres professions.

Sovint ens trovèm am gentque'ns diu: «Què'n treurèmde llegir; Tot es una men-tida !» Res m'inspira tanta11lstima.

Perquè hi ha quelcÒm pit-j or que'1 fanatisme: y es elpessimisme vuit, superfi-cial, engendrat perla peresa,per l'odi a tota acció. Hi haànimes que fins són pereso-ses de creure. La majoría dels

6 PANTEISME

homes creu lo qu'es fácil de creure: si elsparleu de revisar, de posar a prova ladoctrina que'ls guarda de tota inquietut,s'espantaràn. Ja n'hi ha també que enapariencia s'alliberen de les creenciesruinoses, però, com que construirne denoves requereix un esfors continuat, untrevall intern perseverant, retornen fà-cilment, per poc que les circuntanscieshi ajudin, a les primitives.

En un y altre cas I'àtrtima desconeix lafè, una fè, sía quina sía, alsada a forsade dubtes y de negacions, si voleu. Yper mí són, avans que tot, els bornes fer

-vents, de qualsevulga mena que sía lallur fè, que la patria necessita.

Ferventa volèm la joventut, am laclaror del entusiasme en la mirada, y nopas hipócrita o escèptica! Si ha de fer

-se digne del moment que 1i ha tocatviure, ha de creure ja, segons l'expressióde] gran poeta Verhaeren, lo que altressabràn:

• Le eri de Faust n'est pas le nutre! L'orgucil des front.,

Luit haut et clair, à contre vent, parmi nos routes;L'ardeur cst revenue en nous, morts sont les doutesE nous croyons rleJà ce que cd'aulres sauront.

ONES, LLIBRES, FETS IHOMES. SENSACIONSDEL TEMPS. PER JOSEPM . DE SUCRE.

A MANERA DE PREFACICompreném la sorpresa que pot pro-

duir al llegidor, l'anunci d'unes quarti-lles retolades així: Dònes, llibres, fetsi Izonzes (sensacions del temps). Peraesvair tot dupte, declarem que'l nostreintent es traslladar al paper, am tota lamajor i cálida emoció, la sensació que ennosaltres produeixi tota cosa animada perun intim ferment ideologic. Es Indupta-ble que lo que més interés deuria desvet-liarnos es els llibres en quan ajuden a

revelar l'home. Pensant en el poc vigorde la nostra producció intelectual, ens•havem adonat de com potser no tindriende què escriure algunes setmanes. Esaleshores com ens havem decidit a anun-ciar també la glosa de dònes, fets i ho-mesa mida que s'ens apareguin vibrants,d'una alentadora essencia

Que ningú prengui a mal l'haver posat.en primer terme les senyores. Es Ileide cortesía, fer primordial acatament a.la feminitat. Y es de bon panteisme.

¿Per ventura les més excelentes crea-cions de la Humanitat han deixat deferse a l'impuls sentimental d'una esti-mada certa o imaginaria?

Tothom podrà enviarnos lo que tingui,.publicat o dimos de paraula o per escritlo que sàpiga d'emocionant, per la sevasinceritat, per la seva noblesa idealista,.sia o no formulada l'ansia d'infinitut endogmes u organismes socials. El comen-tari en tot quant poguem, serà donat.Aspirem a fer de Dònes, llibres, fets ihomes, un'amplia tribuna de la bellaUtopia: en lo més recóndid de cad'hore,en la menys trascendent de les activi

-tats, s'hi troba motiu d'^-sperançament,de profonda delicia espiritual.

Que ningú es dongui per ofès si més_d'un cop fem ostentació de vilipendis uelogis, de la mena dels que en el tractesocial massa fictici encare, pocs s'atre-veixen a publicar. Posem la crua since-ritat, la equivocada sinceritat, per'demunt de l'afectada galanteria. No hiha pera nosaltres aquet dualisme devida pública i vicia privarla.

Tot es prou viu pera deixar de gau-dirho en objectiu esplaí. Desde qualse-vol - lloc i en qualsevol medi, se potcontribuir á la total melloració, en uninteligent exercici de la personalitat.

PANTEISME 7

Ja per lo que'ns puga valdre, declarèmde bon principi am nostra imperfecció,el desitg veemen que'ns anima, d'apendrei avençar. ¡Que no's prenguin les nostresparaules com un medi de proselitisme!Que no s'hi vegi al darrera llur, segonaintenció! Es de la ingènua incoerenciaque s'ascendeix, am lleialtat, a la plenaarmonía. Es mitjantçant una originaltrabsustanciació d'agenes i diverses ideescom pot pendre algun relleu el propi es-perit. Y ja es massa intens, a fÒra, elbarboteig d'uns nous temps més feliçosen que sia la ubicuitat complexe decad'home, un savoro. fruit, pera que nosia observada, la manca, aqui, d'un hon-rat lliure . examen, incitador de precur-sores audacies.

Intentem contribuir am aquestes senzi-lles Sensacions del temps, a una colec-tiva agilitat de pensament.

DEL POETA CIVIL I DEL CAVALLER,

per Diego Ruiz Es aquet el llibre d'unvaronil romàintich, d'una nobilísima febrecreadora. Hi ha més foch que serenitat.Se pensa en Carducci i en Withman lle-gint aquet llibre. La política de vidaque s'hi conté, es una cosa definitiva d'ili-mitació. La emoció que produiex, gran-díssima!

MAÑANA DEARiE, por José Lleonart.Tot lo que en lo d'en Diego Ruiz se

resol en ardor, en lo d'en Lleonart essensatesa, tranquila lluminositat.'

Potser es un anal per aquet bon llibret,el que un recorda massa les impecablesMemories del Goethe.

LA CIUTAT DE MaLLORQUES, per Mquel S. Oliver.

Ens ha semblat una bona narració,més demostrativa de la cultura de l'au

-tor que de buf creador. Ben construidal'obra del mestre Oliver, Pro? No satis-

fà cap ansia metafísica: menos es impul-sora de renovacions. ¡Si, es molt bon li-terat, el Sr. Oliver! Si, bon periodista!Mes no, un novelista. Es precis distingir!

PORTUGAL ARTISTIC, per Ignast de L.Ribera v Rovira. Es un bon tomo de di-vulgació de coses que per nosaltres hanestat fins fa poc com en el misteri. Uncuriós estudi de lusitanisme.

¿Perquè en Ribera no s'atreveix, (tantcom demostra cuneixer Portugal!) amun trevall profon, per exemple: Psicolo-gia riel portuguès? L'Unamuno ja ho.ha intentat, en algún dels seus articles.

Ens agradaria molt que el nostre Ri-bera el guanyés per ml.

ORACIONS, per Santiago Rusiñol. Esben afectat aquest llibre d'en Rusiñol!Bell de forma, mes en les entranyes, deun fort verí decandentista: el misticismede la naturalesa.

Inmoral, inmoral, ens sembla, per-que no hi sabem trobar l'Home!

CRISÁLIDES, per Prudenci Bertrana.Ja tenim un Daudet a Catalunya? Esd'un tranquil humor en Prudenci Bertra-na. Hi ha en el seu recull de L'Avençuna bona objectivitat. Pren, en certs pa-ragrafs, aires de poema. La Hargueri-deta ens fa pensar ab una bona deliciaen lo mellor que coneixèm de Tourgue-neff.

LA RENDICIÓN DE SANTIAGO, por Sil-verio Lanza. Es mellor fer paradoxesqué prollongar les vulgaritats.

Es el protagonista un nihilista que hodevé per la seva veement ciutadanía.Sincer, desinvolt, viu, en Silverio Lan-za pera no heureseles a garrotades amla massa. Y perque es vín, se mor. Go-yesc Pistil d'aquesta novela!

8 PANTEISME

CONTES D' ANDERSEN. ¿Recordeu lamusica de Grieg? Lo que us somou delsContes, es la llur• intensa simplicitat. Nohi ha sensualitat, aquí! Tainpoch fogue-rades de pietat!

Bona lectura, perque incita al- suau ibell imaginar! ,

LES SIRENES DELS JOVES INTELïGENTS,

per Felip Cortiella. Es induptable quetot desitg de una complerta felicitatsocial, 'es síntoma de vida interior, dearisto-tracia, en fí. Am major grau se,-rà d'aquesta mena aristo-trata, el quihagi fet per realisar la utopia. En Cor

-tiella ens es estimat perque ni un solmoment l'hem trobat fret en les noblespeleies. De les vetllades Avenir ens enqueda un bon anyoramcnt. Mes a tanta

expont^Inia admiració per la banda nos-tra, tanta o més noblesa posèm en lo queanèm a dirli: trobèm més vigorós enCortiella quan conversant, improvisa idíu, apassionantse, bones vritats, que nopas escrivint: es així, d'expressió con-ceptuosa i deslligada; deficient potsé perlo instintiva i sentimental...

En quan al esperit del seu fascicle, elcomprenèm prou, i es ab una bona ex-pontaneitat que l'acceptem.

000000000000000000000000000000000000000000

En el número proxirn:El Salva de la Vida, per Bjócrnst-

j erre B/bernson.

q 0000000000000000000 0000 0000 00 0000000 000 00

A PRESENCIA

Jo sé que no estich sol; qui viu ab mi?La sento y no la veig; còmn ho puch di?Jo sé que no estick sol; aquesta es l'horaQue tot calla en nia casa y també a fòra.Tot dorm y ella també, però es aquí,Ben aprop nieu, manyaga, nies ahont?Jo sé que es ella, somnis meus no ho són.Per tot la sento y no oich ni respirar;Per tot la veig y en lloch me cal mirar.Potsé ella dorar en somni molt profón,Mentres tant viva jo la sento aquí.Oh! estimada, còin es que vens prop nienY no'rn parles, ni't veig, m'ho sabrás di?Ella in'ha dit: No vinch, soch dintre ten.

JOAN PUIG Y FERRETER

PANTEISME 9

INTERIOR, PER JOAQUIM BIOSCA

D ART DRAMÁTICA. PERFRANCESC RECASENS

PRESENTACIÓ

Tinc un concepte tant elevat del sa-cerdoci de la crítica, que no podría

pas, sense sofrir el martiri de contr,i-dir-me a mí mateix, posar-me a parlar,desd'aquesta tribuna, am l'intenció dejutjar aconcellant i esmenant, pretenentfer creure que una plena consciencia delpossehiment d'un esperit serè, equili-brat, just, desapassionat, es la base deles meves paraules, 1 i nich fonament deles meves crítiques.

Pero, com pod-ser, per desgracia, lacrítica per mí idealisada no existeix mésque en el desitg d'algún somniador, po-dría jo també parlar-vos amb el tó enfl-tic de més d'un del nostres crítics, inne-gablement, arribant a formar-me un

nombre de llcgidors—suposèu-lo, si vo-leu, gros o petit, segons son grau d'ig-noscencia i bona fè—que m escoltaríareligiosament, assentint a tots els meusjudicis, i qu'es multiplicaría rápidament—més en cantitat que en calitat, am ge-nerositat us ho concedeixo —a cada re-ventada sorollosa, a cada incensada exa-gerada...

Hi arribaría, sí; hi arribaría sense ha-ver tants sols pensat en la possibilitatde transformació del meu esperit para-doxal, apassionat, sentimental, inquiet...L'extrem oposat del que, en el meu con-cepte —massa hermós pera deixard'esserun somni, massa hermós pera abando-nar-lo impunement —té de possehir quipretengui revestir-se del sagrat sacer-doci de la crítica!

No, no hi busqueu pas en les mevescròniques—lleugeres, rftpides—ni con-cells ni advertencies; no hi busqueu tam-

io PANTEISME

poc ni un comentari ni una glosa a cadaactualitat, per que no serán una resse-nya detallada de majors i menors acon-teixements, sinó un variat aplec de per-sonalíssimes impresions, rebudes enaquest món complexe de l'Art dramà-tica.

RUSI ROL

Ultimament ens ha contat En Rusiiiolmolt belles coses.

—No'm pregunten—ha dit—els amicsde llunyes terres, per l'estat de les nos-tres clavagueres. S'interessen sempreper lo que pensen nostres cervells ilo que senten els nostres cors.

Imposant -se a 1'excelent impresió queaquestes paraules causen, la crudelitatd'un terrible dubte martiritza.

Els haurít parlat algunavegada, anels intelectuals d altres terres que s'haninteressat per les nostres coses, delsèxits de les seves grans obres La Ma-re y L'hereu Escampa? Els hauré par-lat dels seus magnes Redemptorsy Despatriats, en el camerino dequalsevol gran actor, en un entreacted'El Místic, passejat triomfalment pertot-arreu com a genuina representacióde la nostra Art dramàtica?...

Prestament ha desaparescut el dub-te terrible. Aquellsomriure d'En Rusi.-ñol, es un exacte revelador— fixeu-vos-hi —d'un perfecte coneixement de sí ma

-teix, duna íntima sinceritat extraordi-naria.

I no pod dubtar-se de la discreció,cultura i talent d'En Rusinol, pensantsolzament en aquestes profètiques pa-raules que un día, en un d'aquells comp-tats moments de suprema sinceritat,deia an En Morera:—No'n farem capmés d'Alegria que passa!...

L'ESTRENA DE «LA NOIA MACA»

—Amic Berthier, avui presenciareuuna solemnitat teatral catalana. Se trac-ta de l'estrena d'una comedia d'un grandramaturg — pod ser el més estimat delnostre poble, per qu e am la seva obraforta, vigorosa, l'ha embellit, dignifi-cant-lo.—Té, per mi, un gran interésaquesta estrena. S'ha parlat insistent-ment de la creació de la nostra comedia,.per enter oblidada dels autors catalans,.i l'Ignasi Iglesias, el poeta de les trage-dies del poble, generosament hi ha vol-gut contribuir.

—Aquesta es, 'doncs, estimat amic,.La noia maca. Aquesta es la vida deuna classe social nombrosíssima, am totasa apreciable senzillesa.

--Sí, sí, es aixb. L'heu comprès per-fectament. En totes les creacions del'Iglesias, fins en ses equivocacions, hitrobareu, quan no altra cosa, una talbondat en el dibuix dels personatges,.simpàtica i encisadora, certament.

—C,h, no, no m'en parleu d'això, us hoprego. M'indigna, em violenta. Sabeuaquell senyor d'estudiades i pretenciosesposes, que cridava contra l'obra i contral'autor?... Doncs es un comediògrafque, si conseguí estrenar, ho deu a 1'Igle-sias—admireu-vos! —.

—No ho compreneu?... Ha estrenat,.aquest xicot, un parell d'obres amb èxit.regular, i ja es creu superior a tot-hom.Dóna tant de tò una reventada!

—Sí, teniu raó. Es qu'est^ín tant con-vensuts de la seva inferioritat, que creu

-en que si un home els dóna la mi, es perque no té prou talent pera veure-ls'hi loque tant clarament se veuen ells.

—Admirable, admirable! Teniu unagran percepció. Es cert, desgraciada-ment. Aquests són els inics defectes quepoden tenir els homes sincers, honrats,bons: crear-se un futur enemic cada ve-

PANTEISME I r

gada qu'estimulen i alenten, i passar enalguns cassos, sense adonar-se'n, de labondat a la ingenuitat...

— Voleu saber, doncs, estimat amicBerthier, per què tots aquells senyorshan fet l'imbècil demostració de que'mparlàveu? Per que l'Iglesias, descendintmoltíssim, pod-ser fins pecant d'ingènua,els ha donat la mà alguna vegada!

SOBRE EI, QUADRO

SINÓPTIC D'AUTORS

Una verdadera imprudencia publicant-lo; més imprudencia, encare, am les pos-

teriors aclaracio s, per cert no molt dig-nes de la benevolencia i consideraciód'una ironía mansa...

Còm que tots tením el nostre, de quadro sinòptic, fóra, també, una altra inl-prudencia discutir-lo. No conseguiríemres més que modi ficar-lo al nostre gust,acabant per fer-ne un altre.

Quadro sinòptic de dramaturgs, d'ho-mes!... Forsosament tenía de disgustarmolt més qu'aquell dels monuments mésalts del món, que hi ha en les geografíesd'En Paluzié, que ben sovint era motiud'apassionades discussions, a l'escola,

acabades sempre ab les més terriblesanatemes pel pobre autor de l'obra...Per què no'ns hi havía posat el nostrecampznar soperb, colossal, únic?...

ENTRIC BORRÁS

Llegeixo en un diari d'una de les ciu-tats que En Borr^ís ha visitat durant sacurta toui',tée per Catalunya, unes im-presions d'un culte literat, distingit amicmeu, sobre'1 cambi sofert per l'eminentactor, el «Manelic» del qual no fou aplau-dit, ni de molt, com el qu'allí mateix elsfeu set o vuit anys enrera.

Una íntima desilusió'm causà també amí l'interpretació d'aquell «Marsal », totpassió, de «María-Rosa»...

L'afany de naturalitat, de perfecció,.de detallisació, d'estudi, podría ésserqu'ofegués la qualitat, l'única genial qua-litat de nostre gran actor: l'avassalladoraimpetuositat en el dibuix de les pas-sions.q 0000000000011111111111100 O 1111 D 00000 a 0000000000 00

Proximamaent:Poesíes d'lbsen, Tennyson y Leo-

pardi.00000000000000000000000000000000000 000000a

XTASI. PER RICART BALLESTER

La fosca nit extén son vel dcmitnt la plana...

L'aire suau remou, passant, el verd fullatge,bol desgranant remors sutils, corla les esparces

dels regalims i els degotalls de les cascates.

I al fons del cel, brilla radiant la lluna blanca,

i a son redós, perpellejant, hi ha 'estelada.

—Deitiein, amor, la nostra llar, i vers la platjatot fent camí, parleiiz del f ll de tes entranyes,

12 PANTEISME

del fill que prest veurá la llum pròdiga i clara,que la Natura 'us ofereix pel goig de l'ànima.-

-Ola dolç arnant que en fosca nit vas convidar-uze,igual que avui, a cerca un lloch pera complaure,el meu afany d' esser felí(-, d' essé estimadapel teu gran cor, qu'es font d'amor inestroncable.Quín grat recort m'abrusa'l pit, avui encara,d'aquella nit que'ls braços teus varen lligarineen un fort llaç sobre'l teu pit, sobre ta cara,sobre `1 teu cor, que, cona el aneu, fort bategava,fent-ene estremir, fent-me plora i devenint unare...I de sospirs i de petons i d'abraçades,sols lao sab Déz.a, sols ho sabs tu i la lluna blanca,que, corn avui, del fons del cel ens esguardava,els que'ns van fé en aquell inounent de delectança,quan tots dos junts, ubriagades nostres dnimes,va.resn jurar pel nostre fill que s'iniciava,crea una llar, plena d'ainor i benhauranÇa.-

I a l'ensemps qu'ella, dolçament, afixis parlava,pausadaznent els dos amants vers a la platjafeien camí, tot avençaut ab dolça calma.....Fins que ari el lloch van arribar que desitjaven.

Llavors l'amant digué, febrós, ainanyagantla:

—Escoltá'mn plau el remoreig de les onades;sembla sortir del fosas del niar, cona les frisancesdels nostres pits en els ¡noinents d'exponsionar-se;i'in fan sentir, dolç amor nieu, l'esgarrifanç•2que m'esperona nous afanys d'uubriag-ar-me,de defallir sobre'l tete còs, i de besar- teeternament, cola niar i cel en la llunyança...

.Ella emmudí tot escoltant aitals paraules,i decaient, ab els ulls clucs, i d'amor lassa,en un esclat sortit del fons de la seva ànima,en el dolç llaç, com balb aucell se deixa caurer.

PANTE [SME 13

fi E L'«HYPERION» DE HOL-DERLIN

I

Devinc sempre més ric de confiança i

a la fí tot m'esdevindrá una inlnença

confiança.

II

Anima bona! podría dicte: pensa enmí, vina alguna vegada a la meva tom

-ba. —Pró'm llençarán al mar, i sento una

infinita dolcesa al pensar que'ls meusrestes irán aont se reuneixen els rius i

els torrents qu'estimava; irán al mar

aont se congríen els núvols que assacienles montanyes y les valls qu'estimava.

_Y nosaltres? oh, Diótima! Diótima!

¿quan ens reveurem?

Es impossible, i la meva ánima's revol-

ta si vui pensar -hi; es imposible que res-tem separats.

Viatjaré sigles i sigles a travers les.estrelles, me vestiré am totes les for-mes, parlaré totes les llengües pera re-trobarte.

Y penso que un se retroba aviat amqui se sembla.

III

Moltes coses són finides en mí i no tinc

pas molta esperança. Pro espero encare

salvar del incendi la teva divina imatge

com se salven els Deus lars.

TV

El que actua am tota 1'lnima, no s'erra

mai. No té necessitat de ser prudent, car

cap força es en contra seu.

u

La ]lengua es supèrflua. Lo,

que demellor té l'home ho posseeix

per ell, molt endintre; reposa en la

pregon de l'finima com la perla en

el fons del mar.

VI

Esser hu en tot: aquesta es la

vida de la divinitat i el cel del

borne.

VII

L'home, si estima, es un Sol

que tot ho veu i tot ho illumina; i

si no estima, es una estada tene-

brosa, ont crema un sutjós cana-

lobre.DIBUIX DE JOAQUÍM BIOSCA

14 PANTEISME

VIII

¿No es l'angoixa una condemna de tots?

A major grandesa en un home, major

profonditat haurà en el seu dolor.

¿No sofreix la divina Natura?

Oh Divinita meva! Per molt llarg

temps no'm sigué possible compendre la

tristesa. Pro el plaer en què no's sofreix

es somni, i sense la mort, res fora la

vida.

IX

Quan se sofreix se sent una nova bea-titut; com el refilar del rossinyol en la

fosca, així ressona en el profon dolor elcant de la vida.

X

¿Sabs tu - diu Alabanda - perque sem-

pre he despreciat la mort:

Sento en mí una vida que cap Deu ha

creat i cap mortal ha generat. Crec que

existim per voluntat nostra, i sols arbi-

trariament som aixi intimament lligats

al gran Tot.

... ¿Què sería aquest món si no fos una

armonía de sers lliures? Si els sers vi-

ventsno haguessin obrat desde'l comença-

ment per llur lliure Impuls, creantse alensemps una vida armoniosa ¿seríeu sol-

zament glassats titelles, máquines sense

cor?No creix un bri d'herba que no tinga

un germen propi de vida! Quan més

gran no deu ser aquest germen en mi!

Y per això es perque jo rn sento lliure

en el més alt sentit, perque'm sento sen-se començament, es que'm crec infinit iindestruible.

XI

La cosa més hermosa es la Inés sa-grada.

XII

Sense la poesía no hauria tingut filo-sofia el poble grec.

La poesía es el príncipi i la fí d'aques-t, ciencia.

xIII

Del sol ingeni no pot esdevenirne filo-sofia, car la filosofia es quelcom Inés quelimitada coneixença de les cosesexistents.

Del sol raonament no'n pot venir filo-

sofia, car la filosofia es més que cega re-

cerca de un avenç mai veí de la fi en la

síntesi í anllisi d'una materia possible.

XIV

Els Esparts restarin per sempre com

un fragment: car qui no ha sigut un per-

fecte infant, difícilment esdevindré un

home perfecte.

XV

Com se'ns apareix pròxima la meta

en la joventut! Es aquesta la més hermosade totes les ilusions amb que la natura

ajuda la feblesa del nostre ser.

XVI

Un jove pot ser un héroe: un home pot

ser un Deu.

JOSEP M." DE SUCRE, TRAD.

PANTEISME 75

NS ULLS. PER PLACIT VIDAL

(Extret del romanç inèdit «La Cançó dels Hèroes»)

—Yo he vist ulls més bonichs que'ls ulls d'aquelladonzellaque ha de ser flor per altre que demàrebràponcellav ab sos petons de .joya esclatarà.Eren uns ulls blavenchs, d' esgzwrt sitazt,en un rostre Escayent; testa gornidaper ondejat cabell. La benehidapansentía en el naco cor cada vegadaque jo m'illuminava ab sa mirada.Mes, lluny sempre haurà estat ella de aní,que a abdós no'ns ha valgut igual destífler unza aspiració de benhauranÇa.Sijo soch alè de gloria en l'esperança,la bella es espevanÇa en únich fí.No li sé'l nom, y encara que l sabés,-Jizésvaldría no esmnentarlo al fer memoria,pergne'l meu cant podria forro historiade qualsevol obscur hereditaripropietariglti al vèttrela en el temple de ena fè,demà que hagi arribat a desposarla,se cregués en rahó d'acompanyarlaposanthi tamnbé'l seis, junt ab el de,tant sols per afirmarsen possessor,signantine a nzí'i fiat del aneu senyor.Ella viurà feliça ab sos petons.Les seves Inés preuades ilnsionsserán els fills del seia anhel d'ayinada.Y, ja inolt vella, morirà tranquila,velàntseli l'encant en sa pupilacansada.

i6 PATEISNE

Y, entant,jo hauré anat fent ina via somniantla nieva agerinanable, la Inés santay hermosa y gran princesa de l'amor,molt anés que la que inspira eixa com plantad'anzyor.La sento y vaig cercantla en tot quant miro.Si no he trobat l'esposa que sospiro,quan ja'nt vegeu decaure n loribón,parleunze recordant;ne'ls ulls d'aquelladonzellay encara'm retindreu en aquest món.

fl ANTICS DE DELICIA A U ESTIMADAPER JOAN MALAGARRIGA

Jo no sé què hi ha en mí,que sento una frisança d'estimar

i em fa grani y flor¡en l'hora delitosa del cantar.

Jo no sé què hi ha en mí,que sento una alegria benfactora

• i el món se m'apareix com un jardíque encisa i enamora.

/1 Jo no sé què hi ha en mí,que, en la bellesa del séu gran paisatge,

lo més humà és divívist a travers del meu plaent miratge.

Jo no sé què hi ha en mí,oh estimada gentil que en mí somnies!,

que des que't coneguímon cor esclata en dolces melodies.

Jo no sé què hi ha en mí!Més si tu ho sabs, oh dòna enamorada!,

bé m'ho vindràs a dii cm taràs un petó i una abraçada!

Jo no sé què hi ha en mí,que sento una frisança d'estimar

i cm fa grana i flor¡en l'hora delitosa del cantar.

PANTEis14E REVISTA QUINZENAL DE LITERATURA 1 ART q PREU DE SUSCRIPCIÓ: UNA PESSETA TRIMESTRE. NUMERO

SOLT: 15 CÈNTIMS q REDACCIÓ 1 ADMINISTRACIÓ:CARRER DEL PI, 14. TERCER PRIMERA, q q q q

q q q q q Ie prempta de Bartom3u Baxarias. Carrer Alt da Sant Pare, 17, int-rior.—Barcelona q q q q n

a^I2^