Història de la filosofiaOrigen de la filosofia

1. Els filòsofs jònics2. Els filòsofs itàlics3. Sistemes postparmènides

Els filòsofs presocràtics:els físics i els sofistes

Situació geogràfica

Introducció

• La filosofia neix a les costes d’Àsia a Milet.• Milet és un colònia grega d’intercanvi comercial i cultural.• Altres ciutats com: Efes, l’illa de Samos, i al sud d’Itàlia a

colònies gregues com Crotona i Siracusa (la Magna Grècia).

• “Mythos” lógos (el pas del mite a la lògica, un discurs lògic.

• L’home es qüestiona la natura “physis”.

Els filòsofs jònics

Els filòsofs jònics

Tales de Milet

Anaximandre

Anaxímenes

Heràclit

Tales de Milet

• S. VII-VI a.C.• Neix a Milet.• No conservem textos

seus.• Científic i gran

observador de la natura.

• Va viatjar a Egipte.

• El seu principi fonamental “hydor” (aigua).

• Sense aigua no hi ha vida i l’aliment és humit.

“La terra se sosté damunt de l’aigua.”

Anaximandre de Milet

• S. VI-V a.C.• Neix a Milet.• Deixeble de Tales.• Escriu un llibre sobre la

natura i mapes.• Creu en més d’un món.• Principi del àpeiron; és

il·limitat i el principi de tot.

"Del àpeiron neixen totes les coses i totes les coses tornen al àpeiron segons la necessitat ja que es paguen mútuament penes i retribucions per la seva injustícia segons l'ordre del temps."

Anaxímenes de Milet

• S. V a.C.• Neix a Milet.

• El seu principi l’aire.• És necessari per viure i deriva de

tot.• Processos de l’aire:1. Rarefacció: l’aire es converteix

en foca i dona lloc a la calor.2. Condensació: l’aire és

converteix en vent, núvol. Aigua, en terra, pedra i deriven la resta del éssers (la vida).

• Ho descobreix observant la respiració.

Heràclit

• S. V a.C.• Neix a Efes.• Escriu prosa jònica.• És misteriós i estrany,

anomenat obscur.• Misògins (odi a les

dones) i misantrop (odi a l’ésser humà).

• Vegetarià.

• Conservem 130 fragments seus (breus unes 8 línies màx.).

• Frases lapidaries, veritat molt profunda.

“El sol és nou cada dia.”

Heràclit

• La seva filosofia s’explica en dues tesis:

1. La tesi de canvis: tot flueix i res és manté.

2. La unitat de contraris: els contraris lluiten però es necessiten.

• Monisme dinàmic una realitat que canvia.

• Tot ho que canvia segueix un ordre “logos ” raó universal (lleis dels canvis) .

• “Arkhé” foc. Explica la creació i la destrucció, el procés del canvi.

• L’ésser humà ha de entendre el “logos” (raó) de la natura.

Els filòsofs itàlics

Els filòsofs itàlics

Pitagòrics Pitàgoras

Parmènides

Pitagòrics

• Escola sectaria.• Pitàgoras neix a l’illa de

Samos, i s’estableix al sud d’Itàlia a Crotona.

• Pitàgoras, Alcmeó, Filolau i Theano (dona de Pitàgoras).

• Esoterisme (no divulgació dels sabers, guardar silènci).

• Vegetarians.• S’ensenya

matemàtiques, saber religiós sobre l’ànima, (purificació).

Pitagòrics

• Dos doctrines:1. Doctrina de l’anima: l’ànima és immortal, cau

en un cos fins que es reencarna (“catarsi”). Teoria de la transmigració de les ànimes. (metempsicosis).

2. Doctrina del nombre: “arithmos” aritmètica, ciència dels nombres.

• Número perfecte 10.• Triangle perfecte “tetraktys”.

Parmènides• S. VI-V a.C.• Neix a Elea.• Text breu anomenat Poema

de Parmènides. Escrit en hexàmetres, es divideix en dues parts:

1. Via de la veritat: intenta deduir tot allò que podem saber sobre el món.

2. Via de l’opinió: reintrodueix el món dels sentits, de les aparences.

• Dos camins davant la realitat:

1. És i no és no-ésser.2. No és i cal que no

sigui. Conclusió: L’ésser és el

no-ésser no és.• Ontologia:

“És el mateix pensar i ésser.”

Parmènides• Característiques de l’ésser:1. Etern (no ha nascut ni

morirà, perquè és impossible la creació i destrucció).

2. Sempre és present (no era ni serà, és).

3. És homogeni ( és compacte, únic i continu).

4. És immòbil (no pot superar els seus límits).

5. És semblant a una esfera (és perfecte i sense costats).

• Les dues tesis de Parmènides:

1. Hi ha un sol ésser (unitari).

2. L’ésser no canvia (estabilitat).

• El món dels sentits en enganya perquè no ens mostra la realitat de veritat.

• La raó justifica que el moviment és impossible.

Filòsofs Pluralistes

Empèdocles

Anaxàgoras

Atomistes Leucip i Demòcrit

Sistemes postparmènides

Empèdocles

• S. V a.C.• Neix a Sicília.• Parla sobre natura i

religió.• Conservem escrits.• Neixament és l’unió dels

quatre elements (“arkhé”).

• Dues forçes còsmiques: L’amor (“philia”) uneix i l’odi (“neikos”) separa.

Anaxàgoras• S. V a.C.• Neix a Clazòmenes.• Viatja a Atenes al 460 a.C.• Sotmès a un procés per imparitat. • La seva tesi Tot està en tot, en

tot hi ha totes les coses.

• Tots els éssers estan formats per unes llavors (les qualitats de les coses), anomenades homeomeries són indestructibles.

• Hi ha un principi que les ordena al nous o intel·lecte, evita el caos i degradació dels elements.

Atomistes: Leucip i Demòcrit

• S. V-IV a.C.• Poca informació de

Leucip.• La pàtria del ser humà

és el món sencer cosmopolitisme.

• Teoria atomista:1. Tot està format per àtoms

(invisible). Figures amb forma i mida geomètrica.

2. No neixen no moren ni canvien (és un microcosmos).

3. Els àtoms es mouen en el buit (és el entren espai on es mouen).

4. El moviment dels àtoms no té causa (necessitat ni propòsit).

5. Els àtoms són realitats verticals. No són aparences.

6. L’ànima està formada per àtoms esfèrics, tenen la forma perfecte (Materialisme).“L’ésser humà és un microcosmos.”

“Viure no val la pena per qui no té amics.”

Els sofistes

• Se situen a Atenes (segle de Pericles, Gran demòcrata).

• Època de la clàssica grega ( Eurípides, Sofoclès, Esquí..)

• Esclat cultural aparició de la democràcia (vida pública).

• Sofistes (mestres dedicats a ensenyar retòrica, política, modals) cobren diners.

• Plató (origen jeràrquic) sofista que no cobrava diners, perquè deia que no es podia comerciar amb el saber.

Els sofistes

• Característiques:1. El saber ho inclou tot, integra tots els coneixements (saber

enciclopèdic) polis.2. El coneixement és un procés.3. El coneixement té un caràcter relatiu (relativisme). Només

hi han opinions.4. El relativisme porta a l’escepticisme. El coneixement és

problemàtic.5. El llenguatge es converteix en manipulador de la realitat.

MAR CRISOL ILLA Treball realitzat per: