Organització Temporal

Introducció:

L’Organització Temporal, per la majoria de les persones és percebre el temps. Aquest fet es el mateix que tenir consciència de la realitat existencial a partir del canvis produïts en un determinat període.La noció del temps és una elaboració psicològica del home, que el permet adaptar-se als canvis del seu medi.Per poder entendre el conjunt d’una situació la persona te la necessitat de percebre les relacions espacials i temporals existents.

Percepció Temporal

Estructuració Temporal: L’estructuració Temporal és fonamenta sobre els canvis que el nen percep dia a dia, tenint en compte que aquest canvis es produeixen de forma ordenada ( Ex: El matí es anterior a la tarda) i tenen una duració concreta. ( Ex:Un dia te 24h). Per tant, ordre i durada són els dos pilars fonamentals en l’estructuració temporal, per poder apreciar aquest canvis descrits.Ordre: Abans i desprésDurada: Hores, minuts segons...Tot i així s’ha de tenir en compte que hi ha dos classes de temps, un temps subjectiu i l’altre objectiuEls temps subjectiu és el que ens creem per les nostres pròpies impressions que vara segons segons cada persona.( Ex: quina classe més llarga, o bé has tardat un segle).El temps objectiu és el temps matemàtic o físic. (Ex: l’hora de classe te 60 minuts).

Orientació i Organització Temporal

L’orientació Temporal: És l’habilitat per orientar-se en una direcció determinada del temps. Està unida a l’espai i al propi cos. ( Espai i cos, on hem trobo en aquest moment)Organització Temporal: Entenem com a organització temporal els temps objectiu, es a dir, el nen es capaç de comprendre que el

temps es un patró comú de relació amb els altres, independentment del temps subjectiu.Aquesta organització temporal, constitueix el segon aspecte de la percepció temporal, en que la percepció de ordre i durada es sintetitzen en un tercer component representat pel ritme, aquest es defineix com l’estructuració temporal de varies seqüències de moviments. Hi ha dos tipus de ritme: el ritme fisiològic i el psicològic. El ritme fisiològic és refereix a activitats motores de caràcter rítmic. (Ex: La respiració, les pulsacions...)El ritme psicològic és la percepció d’estructures rítmiques i de la seva repetició. (Ex: Activitats de balanceig, de cap i tronc).

Evolució de la construcció del temps en el nen:

La seva evolució la estructurarem segons les etapes de PIAGET.

Etapa sensoriomotriu: ( de 0 a 2 anys) En aquesta etapa encara no hi ha un vincle entre el temps amb l’espai. Només es capaç de combinar moviments en el temps sempre referits a una acció pròpia. (Ex: Sap que si la seva mare es posa les sabates, significa que se’n va al carrer).

Etapa pre-operatòria: - (2 a 7) Als 2 anys el nen comença a generalitzar les nocions elementals de successió i ordenació dels seus contextos però encara segueix estant indiferent els temps i les estructures espacials. (Ex: Esperar 10 minuts potser una eternitat mentre que 30 minuts de joc poden semblar poc). - Als 3 anys el nen comença l’ahir, l’ avui i el demà sense saber el que signifiquen, no distingeix el matí i la tarda però ho començarà associar amb alguns punts de referència. (Ex: Aixecar-se = matí, dinar= migdia... - Entre els 4 i 5 anys el nen es capaç de recordar seqüències d’actes en que l’acció no s’ha donat, el que suposa doncs l’inici de l’organització Temporal en el pla de la representació. (Ex: Recorda la seqüència de passos abans d’anar-se al llit: Rentar-se les dents, la cara, posar-se el pijama).- Dels 5 als 7 anys el nen comença ha tenir els conceptes del temps clars. (Ex: No li fa falta associar que l’hora de dinar es = migdia).

Etapa operatòria: ( Dels 8 als 12) Al llarg d’aquesta etapa es va aconseguint el temps mètric racional com esquema general de pensament i caracteritzat per tres atributs: homogeneïtat, continuïtat i uniformitat.

Propostes D’exercicis pel desenvolupament psicomotriu del nen en la estructuració temporal:

Noció Temporal: Una cursa de nens gatejant, caminant, corrents... qui arriba primer ha de saber que estem treballant l’ abans i els després i també poden arribar a tenir la noció de la numeració, el primer i l’últim.