Coi, con, coe, fi, tae, ama

Tema 4. organismes internacionals de l’esport

TEMA 4. ORGANISMES INTERNACIONALS DE L’ESPORT

• 4.1. EL COMITÉ OLÍMPIC INTERNACIONAL (COI)• 4.2. ELS COMITÉS OLÍMPICS NACIONALS (CON)• 4.3. EL COMITÉ OLÍMPIC ESPANYOL (COE)• 4.4. LES FEDERACIONS INTERNACIONALS (FI)• 4.5. EL TRIBUNAL D’ARBITRATGE DE L’ESPORT

(TAE)• 4.6. L’AGÈNCIA MUNDIAL ANTIDOPATGE (AMA)• 4.7. LES INSTITUCIONS EUROPEES I L’ESPORT

4.1. EL COMITÉ OLÍMPIC INTERNACIONAL (COI)

• Antecedents.• Filosofia.• Estatus jurídic.• La Carta Olímpica.• Funcions.• Òrgans.• Símbol, lema i flama.

antecedents

• L’Olimpisme Modern va ser concebut per un parisí de família aristocràtica, anomenat Pierre de Fredy, Baró de Coubertin, el qual va anunciar en una junta del Congrés Atlètic Internacional - i sense massa entusiasme per part dels assistents - el seu desig de reviure els Jocs Olímpics.

• El Baró de Coubertin va constituir el Comité Olímpic Internacional a l'any 1894

El 23 de juny de 1.894 va constituir el Comitè Olímpic Internacional (COI) en una cerimònia celebrada a l’Universitat de la Sorbona a París.

El primer president del COI va ésser Demetrius Vikelas (originari de Grècia), i els primers Jocs Olímpics de l’era Moderna es varen celebrar- després de molts esforços- a Atenes l’any 1896. Aquest mateix any Coubertin es convertí en president del COI, càrrec que ocuparia els vint-i-nou anys següents, dedicant la seva vida i fortuna al desenvolupament dels Jocs Olímpics.

• De l’Olimpisme Modern ha sorgit el Moviment Olímpic dirigit pel COI. El Moviment Olímpic agrupa sota l’autoritat suprema del COI a organitzacions, atletes i altres persones que accepten guiar-se per les disposicions de la Carta Olímpica.

filosofia

• L’Olimpisme és una filosofia de vida que exalta i combina en un conjunt harmoniós les qüalitats del cos, la voluntat i l’esperit.

• Conjuminant l’esport amb la cultura i l'educació, l’Olimpisme proposa crear un estil de vida basat en l’alegria de l’esforç, el valor educatiu del bon exemple i el respecte pels principis ètics fonamentals universals.

• L’objectiu de l’Olimpisme es posar sempre l’esport al servei del desenvolupament harmònic de l’home, amb la finalitat d’afavorir l’establiment d'una societat pacífica i compromesa amb el manteniment de la dignitat humana.

• El Moviment Olímpic té com a finalitat contribuir a la construcció d’un món millor i més pacífic, educant la joventut a través de l’esport practicat sense discriminacions de cap classe i dintre de l’esperit olímpic que exigeix comprensió mútua, esperit d’amistat, solidaritat i “flair play”.

• Aquesta filosofia era resumida pel Baró de Coubertin amb la següent afirmació:

• “El més important dels Jocs Olímpics no és guanyar sinó competir, així com el més important en la vida no és el triomf sinó la lluita. L’essencial no és haver vençut sinó haver lluitat bé".

• ... No és el mateix que el malentès de l’important és participar.

Estatus jurídic

• El COI és una associació de dret internacional no governamental sense afany de lucre. Va adquirir la qualitat d’associació amb personalitat jurídica pròpia mitjançant un Decret del Consell Federal de Suïssa del 17 de setembre de 1.981. La seva durada és indefinida. El COI és l’autoritat suprema del Moviment Olímpic.

• La seu social del COI es troba a Lausanne (Suïssa). El seu objectiu consisteix en dirigir el Moviment Olímpic conforme les disposicions de la Carta Olímpica.

• Les decisions del COI fonamentades en les disposicions de la Carta Olímpica són definitives.

• Les divergències relacionades en la seva aplicació o interpretació només podran ser resoltes per la Comissió Executiva i, en certs supòsits, per la mediació del Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAE).

La carta olímpica

• La Carta Olímpica és el codi que recull els principis fonamentals, les normes i els textes d’aplicació adoptats pel COI. • És la norma primera de l’ordenament jurídic

olímpic. • Regeix l'organització i el funcionament del

Moviment Olímpic i fixa les condicions per la celebració dels Jocs Olímpics. • La Carta Olímpica va ser datada el 15 d’abril de

1987 a Laussane, i es divideix en set seccions, anomenades:

• Regles; • Textes d’Aplicació; • Instruccions; • Organització dels Jocs Olímpics; • Guardons Olímpics; • Constitució tipus per un Comitè Olímpic Nacional;

i, • Llista de membres actuals i passats del COI des

de la seva fundació.

• Tota persona i organització que en qualsevol qualitat pertany al Moviment Olímpic estarà sotmesa a les disposicions de la Carta Olímpica i haurà de complir les decisions del COI.

• La Carta Olímpica és la norma de més alt rang per la que es regeix el COI.

funcions

• D’acord amb la Carta Olímpica, el COI desenvoluparà les funcions següents:

• Fomentar la coordinació, l’organització i desenvolupament de l’esport i les competicions esportives.• Col·laborar amb les organitzacions i autoritats

públiques i privades competents amb el fí de posar l’esport al servei de la Humanitat.• Assegurar la celebració periòdica dels Jocs

Olímpics.

• Lluitar contra tota forma de discriminació que afecti al Moviment Olímpic.• Recolçar i fomentar la difusió de l’ètica esportiva.• Vetllar pel manteniment de l’esperit del joc net

en l’esport i per l’erradicació de la violència.• Dirigir la lluita contra el dopatge en l’esport.• Adoptar mesures per evitar que la salut dels

atletes corri perill.

• Oposar-se a la utilització abusiva de l’esport i els atletes en la política i en el comerç. • Vetllar perque el Jocs Olímpics es desenvolupin

en condicions que demostrin una actitud responsable davant els problemes del medi ambient.• Recolçar l’Acadèmia Olímpica Internacional (AOI).• Recolçar altres Institucions l’objectiu de les quals

sigui l’educació olímpica.

òrgans

• Els òrgans del COI, són:

• 1.- La Sessió.- És l’Assemblea plenària dels membres del COI composta per 115 membres. Es reuneix, al menys, una vegada l’any. És l’òrgan suprem del COI. Elegeix els membres del COI. Les seves decisions són definitives.

• 2.- La Comissió Executiva.- Està composta pel president, quatre vicepresidents i deu membres més, elegits per la Sessió.

• 3. El President.- És elegit d’entre els membres del COI per la Sessió, per un període de vuit anys, i reelegit per períodes de quatre anys. Presideix totes les activitats del COI i el representa de forma permanent.

Símbol, lema i flama

• El símbol olímpic es composa únicament dels cinc anells olímpics, en un o en diversos colors. Representa la unió dels cinc continents i l’encontre dels atletes del món sencer en els Jocs Olímpics.

• El lema olímpic, “Citius, Altius, Fortius”, expressa el missatge que el COI dirigeix a tots els membres del Moviment Olímpic invitant-los a superar-se conforme l’espirit olímpic.

• La flama olímpica és la flama que s’encén a Olímpia sota l‘autoritat del COI per una dona amb el tipus de roba usada en l’antiguitat, essent ella qui l’entrega al primer corredor dels relleus. • Una torxa olímpica és aquella en la que flameja la

flama olímpica. • Des dels Jocs Olímpics de l’Antiguitat la flama era

considerada sagrada per tots els participants, i era encesa pels raigs naturals del sol reflectits en un mirall corbat.

4.2. Els Comitès Olímpics Nacionals (CON)

• Naturalesa.• Competències.• Drets.• Objectius.• Composició.

Naturalesa

• Els Comitès Olímpics Nacionals (CON) són institucions que formen part del Moviment Olímpic, que tenen com a missió fomentar i protegir el Moviment Olímpic en els seus respectius països.• Sens perjudici de la personalitat jurídica que els

atribueix cada país, són reconeguts pel COI si compleixen les condicions establertes a la Carta Olímpica . • D'aquesta manera han d'organitzar-se conforme a

les disposicions de la Carta Olímpica, els seus estatuts són aprovats pel COI.

• Per ésser reconegut pel COI, un CON ha de complir totes les condicions establertes a la Carta Olímpica, especialment aportar uns estatuts conformes a aquesta, i un certificat de les Federacions Internacionals a les que estiguin afiliades les Federacions Nacionals membres d’aquest CON reconeguent l’esmentada afiliació davant del COI.

• A la Carta Olímpica, l’expressió “país” significa un Estat independent reconegut per la comunitat internacional. • La denominació d'un CON ha de correspondre

amb els límits territorials i la tradició del seu país i ha d’ésser aprovada per el COI.

competències

•Els CON tenen competències exclusives per a la representació dels seus respectius països en els Jocs Olímpics i en les competicions multiesportives regionals, continentals o mundials patrocinades pel COI.

• En el desenvolupament d’aquestes competències els CON realitzaran les següents tasques:

• Constituir, organitzar i dirigir les seves respectives delegacions en els Jocs Olímpics i en altres competicions patrocinades pel COI.• Decidir les inscripcions dels atletes proposats per

les respectives Federacions Nacionals.• Encarregar-se de l’equipament, el transport i

l’allotjament dels membres de les seves delegacions.

drets

• Els CON, bàsicament, tenen els següents drets:

• A formular propostes al COI en relació a la Carta Olímpica i al Moviment Olímpic en general, inclús referents a l’organització i desenvolupament del Jocs Olímpics.• Designar a la ciutat que vulgui presentar-se

candidata per a l’organització dels Jocs Olímpics en els seus respectius països.• Expressar la seva opinió sobre les candidatures

per a organització del Jocs Olímpics.

• Col.laborar en la preparació del Congressos olímpics.

• Participar en les Comissions del COI.• Utilitzar la denominació de “Comitè Olímpic

Nacional”.• Utilitzar els símbols olímpics.• Beneficiar-se de l’acció de Solidaritat Olímpica.• Participar en activitats dirigides o patrocinades pel

COI.• Enviar competidors, personal oficial als Jocs

Olímpics.

objectius

• La funció dels CON consisteix en fomentar i protegir el Moviment Olímpic en els seus respectius països de conformtat amb la Carta Olímpica.

• Per aconseguir aquest objectiu desenvoluparàn les funcions següents:

• Divulgar el principis fonamentals de l’Olimpisme a nivell Nacional en el marc de l’activitat esportiva, i fomentaràn la creació i activitats de les Acadèmies Olímpiques Nacionals.

• Vetllar perque sigui respectada la Carta Olímpica en els seus respectius països.• Afavorir el desenvolupament de l’esport d’alt

nivell i l’esport per a tothom.• Col.laborar en la preparació de dirigents

esportius.• Adquirir el compromís d’oposar-se activament a

tota forma de discriminació i de violència en l’esport i contra l’ús de substàncies i procediments prohibits pel COI o les Federacions Internacionals (FI).

composició

• A ) Necessàriament els CON hauran d’incloure com a membres:

 • Els membres del COI del seus país, cas d’haver-

n'hi.• Totes les Federacions Nacionals afiliades a les

Federacions Internacionals dels esports inclosos en el programa dels Jocs Olímpics.• Atletes en actiu o en situació de retirats que

hagin participat en els Jocs Olímpics.

• B ) Optativament podran incloure com a membres a:

•  Federacions Nacionals afiliades a les Federacions Internacionals reconegudes pel COI , l’esport de les quals no figuri en el programa dels Jocs Olímpics.

• Grups multiesportius i altres organitzacions amb vocació esportiva, i persones capaços de reforçar l’eficàcia del CON i que hagin prestat serveis a la causa de l’esport i de l’Olimpisme.

• A discrecció, el CON pot anomenar representants de les autoritats del país.

Composició con

CON

Membres necessaris

Membres optatius

Membres COI

FN olímpiques

Atletes olímpics

FN no olímpiques

Grups multiesports

Autoritats

4.3. El Comitè Olímpic Espanyol (COE)

• Naturalesa jurídica i objecte.• Composició i òrgans de govern.• Representació.

Naturalesa jurídica i objecte

• El Comitè Olímpic Espanyol (COE) és una associació sense afany de lucre, dotada de personalitat jurídica i plena capacitat d’obrar, amb patrimoni propi i duració il.limitada.

• Es regeix pels seus propis estatuts i reglaments degudament aprovats pel COI. En tot el que no estigui previst en aquest s’aplicarà com a dret supletori la Carta Olímpica.

• L'objecte del COE consisteix en:

• A ) Desenvolupar i perfeccionar el Moviment Olímpic i l’esport.

• B ) Estimular i orientar la seva pràctica. 

• C ) La preparació de les activitats que tinguin representació en els Jocs Olímpics.

• D ) L’enfortiment de l’ideal olímpic mitjançant l’adequada divulgació del seu espirit i filosofia; i,

• E ) La difusió dels ideals olímpics.

• Totes les qüestions referents als CON, estudiades a l’apartat 2, són aplicables al COE motiu pel qual es donen per reproduïdes, per no ser reiteratius.

Composició i òrgans de govern

• Les Federacions Espanyoles d’Esports Olímpics degudament reconegudes pel Consell Superior d’Esports estàn representades en el COE pels seus Presidents, que són membres nats de la seva Assemblea.

• A més, aquests Presidents, juntament amb el President del COE, el Vicepresident 1er., el Secretari General i el Tresorer, componen la Junta de Federacions Olímpiques, que té competència exclusiva en tots aquells assumptes relacionats amb els Jocs Olímpics.

• Són òrgans de govern del COE:

• -L’Assemblea General.• -El Comitè Executiu.• -La Comissió Permanent.• -La Junta de Federacions Olímpiques.• -La Junta de Federacions no Olímpiques.

• A més, tenen la consideració de càrrecs directius del COE:

• -El President.• -Quatre Vicepresidents.• -El Secretari General.• -El Tresorer.• -Els Vocals del Comitè Executiu.

representació

• El COE centra la seva actuació a l'àmbit olímpic. Així, organitza la inscripció i participació dels esportistes espanyols en els Jocs Olímpics, col.labora en la preparació i estimula la pràctica de les activitats representades en aquests Jocs.

• L’article 48.5 de la Llei estatal de l’Esport, li atribueix la representació exclusiva de l'Estat espanyol davant del COI.

4.4. Les Federacions Esportives Internacionals (FI)

•4.1. Organització internacional de les modalitats esportives.•4.2. Naturalesa.•4.3. Funcions.•4.4. Regulació normativa.•4.5. Afiliats..•4.6. Òrgans de govern i funcionament.

4.1. Organització internacional de les modalitats esportives.

• Generalment cada modalitat o disciplina esportiva s’estructura internacionalment en una organització única en la qual, a dalt de tot, es situa la Federació Esportiva Internacional (FI) corresponent; en un esglaó inferior i per alguns esports tindriem les federacions continentals; més avall ens trobem amb les federacions esportives d’àmbit estatal o nacional i, a la base, les federacions d’àmbits territorials autonòmics, regionals o menors.

4.2. naturalesa

• Les FI constitueixen organitzacions internacionals de caràcter no governamental que administren un o varis esports a nivell mundial i que integren a les organitzacions rectores d’aquests esports a nivell nacional (Federacions Membres o Nacionals).

• Són associacions privades que organitzen, dirigeixen i governen l’esport a nivell internacional. Tenen atribuïdes competències internacionals en el seu àmbit i exerceixen les funcions normatives, disciplinàries i tècniques en l’àmbit mundial per a cada esport.

• El seu funcionament i estructura es regulen en els seus propis estatuts o reglaments interns que s’elaboren d’acord amb els criteris propis del dret privat.

• Els membres integrants de les FI no són els Estats, sinó organitzacions o associacions esportives privades: les federacions esportives nacionals que s’agrupen sota una estructura de tipus federatiu.

• Les FI poseeixen l’estatus legal d’associació i es regeixen per les Lleis del país on tenen la seu social.

• Les Federacions Nacionals en el moment en que s’integren en l’àmbit de les Internacionals, en qualitat de membres, adquireixen el compromís de respectar les seves regles i queden vinculades als reglaments i estatuts de la FI.

• EL COI amb la finalitat de promoure el Moviment Olímpic reconeix a les de FI. Cada FI conservarà la seva independència i la seva autonomia en l’administració del seu esport.

4.3. funcions

• Les funcions principals de les FI són:

• Establir les regles relatives a la pràctica dels seus respectius esports i vetllar per la seva aplicació.• Assegurar el desenvolupament de l’esport

respectiu en tot el món.• Contribuir a la realització dels objectius fixats en

la Carta Olímpica.

• Establir criteris d’admissió per a les competicions dels Jocs Olímpics, de conformitat amb la Carta Olímpica, i sotmetre'ls a l’aprovació del COI.

• Fer-se responsable del control i de la direcció tècnica dels respectius esports en els Jocs Olímpics i en les manifestacions patrocinades pel COI.

• Proporcionar assistència tècnica per a la posta en pràctica del programa de Solidaritat Olímpica.

• A més, també podràn:• Formular propostes al COI en relació a la Carta

Olímpica i al Moviment Olímpic en general, inclosos l’organització i desenvolupament dels Jocs Olímpics.• Expressar la seva opinió envers les candidatures per a

l’organització dels Jocs Olímpics, en especial sobre els mitjans tècnics de les ciutats candidates.• Col.laborar en la preparació dels Congressos Olímpics.• Participar, a sol.licitud del COI, en les activitats de les

comissions del COI.

4.4. regulació normativa

• Tot i que cada FI té la seva pròpia regulació normativa, acostumen a estar regulades per tres cossos normatius bàsics:

• 1.- Constitució o Estatuts

• 2.- Regles de la competició

• 3.- Directrius de procediment pels controls de dopatge

• Constitució o estatuts:

• Consisteix en un text on hi són regulades les qüestions relatives als òrgans de govern, federacions membres, associacions d’àrea, comissions, departaments, reunions, congressos, eleccions, competències, procediments disciplinaris i honorífics, i per resoldre els conflictes entre membres afiliats, i, altres qüestions de funcionament.

• Regles de la competició:

• En aquest text estàn regulats tots els aspectes i normes tècniques per a la pràctica de la disciplina o modalitat esportiva de cada FI..

• Així mateix regula les competicions que són competència de la FI, els requisits d’eligibilitat dels atletes i esportistes, i les infraccions a les regles del joc o competició.

• Directrius de procediment pels controls del dopatge:

• Com la seva denominació indica, en aquest text es regulen tots els aspectes relatius a la lluita contra el dopatge: tipus de controls antidopatge, forma de practicar-los, el protocols per realitzar-los, obligacions dels esportistes, metges, directius, enumeració de les substàncies prohibides, procediments sancionadors per causa de dopatge.

4.5. afiliats

• Les FI estàn integrades per les Federacions Nacionals afiliades responsables de la modalitat esportiva de cada país o territori.

• El nombre de Federacions Membres varia en cada FI.

• Generalment les Federacions Nacionals estan agrupades per proximitat geogràfica amb Associacions d’Àrea de la modalitat esportiva:

• Àfrica• Asia.• Europa.• Amèrica del Nord i Central.• Oceania; i,• Amèrica del Sud.

• Cada Associació d’Àrea agrupa les Federacions Membres corresponents al seu respectiu àmbit geogràfic.

4.6. Òrgans de govern i funcionament

• La majoria de FI disposen dels òrgans de govern i funcionament següents:•  • El Congrés o Assemblea.- Es celebra periòdicament

cada un ó dos anys; és l’assemblea general i la màxima autoritat de les FI integrat per les Federacions nacionals. •  • El Consell.- Integrat per un nombre de membres

electes previst en la Constitució, és el responsable de supervisar i controlar les activitats de la FI, i informar al Congrés quan aquest es celebri.

• El President.- És un càrrec electe que ostenta la representació al màxim nivell de les FI.

 • Comitè Assessor.- Integrat per un nombre

variable de membres, generalment, i com a mínim, el president, vicepresidents i el tresorer.

• Les Associacions d’Àrea.- Existeixen diverses associacions d’àrea integrades pel conjunt de Federacions del seu àmbit geogràfic.

• Les Comissions i Comitès.- Les FI tenen un nombre variable de Comitès:

• Comitè Tècnic.• Comitè Femení.• Comitès de les diferents modalitats esportives dintre de

la FI.• Comitè de veterans.• Comitè Mèdic i Antidopatge.

• El Consell de la FI pot anomenar altres comitès necessaris pel seu funcionament i assessorament.

4.5. El Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAE)

• Finalitat.• Funcionament.• Procediment per la resolució de conflictes.

• Les Federacions Internacionals i el Tribunal Arbitral de l’Esport.

finalitat

• El Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAE), conegut internacionalment amb la seva denominació amb francés o anglés, “Tribunal Arbitral du Sport” (TAS), i, “Court of Arbitration for Sport” (CAS), respectivament, té com a finalitat resoldre les divergències surgides en matèria d’esport entre les parts que prèviament hagin acceptat aquest sistema de resolució de conflictes.

• El seu àmbit competencial i jurisdiccional és mundial. La creació del TAE va ésser iniciativa del Comitè Olímpic Internacional qui s’encarrega de donar-li impuls i recolçar-lo en tots els aspectes, tot i que són òrgans independents.

• La seu social del TAE es troba a Lausanne (Suïssa), en un villa enclavada en els jardins del recinte del Museu del COI davant del llac Leman.

• Les diferències a resoldre poden resultar, o bé d'un contracte amb clàusula arbitral, o bé, mitjançant l’interposició d’un recurs contra decisions disciplinàries d’una federació esportiva, o de qualsevol organisme esportiu en els que es prevegi en la seva regulació la possibilitat d’acudir al Tribunal i el sometiment a les seves decisions.

funcionament

• El funcionament del Tribunal i el procediment a seguir es troben regulats en el Reglament de Mediació del Codi d’Arbitratge Esportiu aprovat pel propi Tribunal. • El Tribunal està composat per àrbitres

independents que decideixen col.legiadament sobre les qüestions sotmeses a l’arbitratge. • El Tribunal està compost per tres membres. El

Tribunal és l’encarregat de designar el president. Les parts anomenen els altres dos àrbitres. Els àrbitres a designar figuren en un llistat d’àrbitres d’arreu del món homologat pel TAE

• El Reglament de Mediació del Codi d'Arbitratge regula el funcionament del TAE i el procediment per resoldre les controversies.

Procediment per a la resolució de conflictes

• El Reglament del TAE preveu un procediment de tipus arbitral per la resolució dels conflictes. El procediments contra decisions de FI tenen unes fases processals molt semblants als procediments civils jurisdiccionals. De forma sintètica:

• A) Fase d’anunci del recurs, tot indicant la resolució recorreguda i informació a la part contrària.

• B) Fase d’al.legacions, consistent en la motivació del recurs amb aportació de proves, trasllat a la part contrària i resposta d’aquesta.

• C) Celebració de l’acte oral davant del Tribunal on es practiquen les proves, i es fan les conclusions finals.

• D) Resolució final. Susceptible d’ésser recorreguda només per motius taxats (bàsicament en relació a garanties de defensa), davant el Tribunal Suprem de Suïssa.

• Generalment, la resolució final també es pronuncia sobre les costes devengades en el procediment, tant dels àrbitres com de la part que en surt guanyadora. La decisió és vinculant i executiva per les parts sotmeses a la decisió arbitral.

Les federacions internacionals i el tribunal arbitral de l’esport

• Moltes FI preveuen en el seus Estatuts i Reglaments Tècnics la possibilitat d’acudir al Tribunal d’Arbitratge Esportiu de Lausanne per resoldre divergències entre els diferents estaments que les integren. Poden acudir-hi els esportistes contra decisions de la FI, Federacions Membres, contra determinades decisions del COI. Les FI també poden acudir al TAE contra decisions de les Federacions Membres.

• Moltes FI han acceptat sotmetre's al TAE per la solució dels seus conflictes en darrera instància una vegada esgotades les vies federatives. Les matèries a resoldre són variades, i poden anar des de la decisió de retirar una medalla a un Jocs Olimpics, fins decidir sobre la culpabilitat en matèria de dopatge.

4.6. Agència Mundial Antidopatge (AMA)

• Orígens de l’AMA.• Raó de ser del Codi Mundial Antidopatge.• Propòsits de l’AMA.• Programa Mundial Antidopatge.• Contingut del Codi Mundial Antidopatge.

Orígens de l’ama

• Com a conseqüència dels esdeveniments en el món del ciclisme ocorreguts a l’estiu de 1998, el COI va convocar una conferència mundial per parlar del dopatge, reunint a totes les parts interessades en la lluita contra el dopatge.

• Fruit d‘aquesta convocatòria, el dia 10 de novembre de 1999 es va crear a Lausanne (Suïssa) l’Agència Mundial Antidopatge (AMA), amb el recolçament i participació d’organismes intergovernamentals, governs, administracions i altres organismes públics i privats interesats en erradicar el dopatge de l’esport.

Raó de ser del codi mundial antidopatge

• El programes antidopatge pretenen protegir el que és intrínsecament valuós de l’esport. Aquest valor intrínsec sovint es denomina ”l’espirit de l’esport”; és l’essència mateixa de l’olimpisme; és el joc net.

• L’espirit de l’esport és la celebració de l’espirit, el cos i la ment humanes, i es caracteritza pels valors. El dopatge és contrari a l’essència mateixa de l’espirit de l’esport.

Propòsits de l’ama

B. Vetllar per l’harmonització, la coordinació i l’eficàcia dels programes contra el dopatge a nivell internacional i nacional per la detecció, dissuasió i prevenció del dopatge.

A. Protegir el dret fonamental dels esportistes a participar en activitats esportives lliures de dopatge, fomentar la salut i garantir l’equitat i igualtat en l’esport per tots els esportistes del món.

El programa mundial antidopatge

• El Programa Mundial Antidopatge (PMA) comprén tots els elements necessaris per lograr l’harmonització acurada dels programes i les bones pràctiques contra els dopatges a nivell nacional i internacional.

• Els seus principals elements són els següents: • El codi• Estandars internacionals• Els models de les bones pràctiques

 •A ) El Codi.- És un text molt concís per lograr harmonitzar completament les qüestions en les que es requereix uniformitat per aplicar els principis antidopatge admesos. •B ) Els estandars internacionals.- El seu propòsit és lograr una harmonització entre les organitzacions antidopatge responsables de les parts tècniques i operatives específiques dels programes antidopatge.

•C ) Els models de les bones pràctiques.- Proporcionen solucions el més adaptades possible a les diferents àrees de la lluita antidopatge

Contingut del codi mundial antidopatge

• El Codi Mundial Antidopatge conté tots els aspectes necessaris per a la lluita contra el dopatge, que, bàsicament són el següents:

• 1ª Part:• Definició del dopatge.• Infracció de les normas d’antidopatge.• Prova del dopatge.• Llistes de substàncies i mètodes prohibits.• Controls.• Anàlisi de les mostres, i gestió dels resultats.

• Dret a un judici just.• Anul.lació automàtica dels resultats. i sancions

individuals, per equips i a les organitzacions esportives.• Confidencialitat i comunicació, i sistema de

reclamacions.• Clarificació de les responsabilitats del control

antidopatge.• Control de dopatge en animals que participen en

competicions.• Prescripció

• 2ª Part:• Educació i investigació.

• 3ª Part:• Funcions i responsabilitst addcionals del signants

del Codi, dels participants, dels govern.• Acceptació i compliment, modificació i

interpretació del Codi.

4.7. Les Institucions Europees i l’Esport

• La Unió Europea i l’esport.• La Carta Europea de l’Esport.• El Consell d’Europa.• La Constitució per a Europa i l’esport.

La unió europea i l’esport

• El Dret Comunitari garantitza la llibertat de circulació de tots els treballadors nacionals dels Estats membres de la Unió Europea.

• Els esportistes professionals, que d’acord amb la major part de la doctrina poden considerar-se treballadors, es troben emparats per l’article 48 del Tractat de la CEE que prohibeix la discriminació laboral, per raó de nacionalitat, entre els treballadors dels Estats membres, i particularment en relació a l’ocupació, les retribucions i les condicions de treball.

• El conjunt dels drets derivats de la lliure circulació de treballadors afecten directament als esportistes professionals: l’esportista professional podrà contractar els seus serveis lliurement amb qualsevol entitat esportiva amb seu en un Estat membre, desplaçar-se d’un país comunitari a un altre sense cap restricció i fixar la seva residència en el territori del país on presti els serveis.

• L’esport com a fenòmen econòmic i social no pot escapar al marc jurídic que afecta a tots els europeus. Hi ha dos àmbits fonamentals de l’ordenament jurídic comunitari que incideixen directament en els drets nacionals dels Estats membres:

• en primer lloc, l’aplicabilitat directa de les llibertats de circulació de persones i prestació de serveis als esportistes professionals, i

• en segon lloc, la consideració dels clubs esportius com entitats mercantils, i en conseqüència la seva sujecció tant a les normes comunitàries sobre dret d’establiment i lliure circulació de capitals com a les relatives a la defensa de la competència.

La carta europea de l’esport

• Els ministres europeus responsables de l’Esport, reunits en la 7ª Conferència els dies 13 a 15 de maig de 1.992 a Rodes (Grècia), varen adoptar els principis fonamentals que havien d’inspirar les polítiques esportives contingudes en la Carta i es varen comprometre a posar-los en pràctica dins els seus respectius àmbits competencials.

• L’instrument que comté aquests principis s’anomena Carta Europea de l’Esport.

• L’objectiu de la Carta consisteix en què els governs considerin la promoció de l’esport com un factor important per el desenvolupament humà, i assegurin als joves la possibilitat de beneficiar-se dels programes d’educació física per desenvolupar aptituds esportives de base, garantin als joves la possibilitat de practicar esport i activitat fisica en un entorn segur i saludable en cooperació amb els organismes escaients.

• La Carta Europea de l’Esport en el seu artícle 3 proclama al referir-se al moviment esportiu el següent: “per ser el paper dels poders públics essencialment complementària a l’acció dels moviments esportius, resulta indispensable, per a la realització dels objectius d’aquesta Carta, una estreta cooperació amb les organitzacions esportives no governamentals i la coordinació de l’esport”.

• Per tant, les relacions entre les administracions i el món de l’esport s’han d’analitzar des de l’òptica de la complementarietat o del foment, segons la nostra pròpia Constitució (article 43.3.).

El consell d’europa

• El Consell d’Europa és una de les organitzacions internacionals que més s’ha preocupat d’estudiar els problemes d’accés de les persones amb minusvalíes a l’esport. Aquesta és la filosofia que va inspirar al Consell a elaborar a l’any 1.975 la “Carta Europea de l’esport per tothom”, que té com objectiu la coordinació de les polítiques esportives dels Estats membres i fomentar la pràctica de l’esport sense servir a finalitats polítiques ni comercials.

• En relació amb aquest plantejament, un dels instruments jurídics més importants aprovat pel Consell d’Europa és el Conveni Europeu de 19 d’agost de 1.985, sobre la violència amb motiu de manifestacions esportives i especialment de partits de fútbol. • Aquest Conveni va ser ratificat per l’Estat

espanyol el 22 de juny de 1.987. • El seu objectiu és prevenir la violència esportiva i

adoptar les mesures que calguin per evitar-la.

• A més d’aquest Conveni, les accions del Consell d’Europa en matèria esportiva es poden classificar, segons l’òrgan que les aprova, en:

 • Recomanacions de l’Assemblea Parlamentària.• Resolucions i recomanacions del Consell de

Ministres.

• Entre les recomanacions aprovades per l’Assemblea cal fer referència a les següents:

• Recomanació 682 (1972) sobre la Carta Europea de l’Esport per Tothom.• Recomanació 900 (1980) sobre els Jocs Olímpics i

les seves perspectives de futur.• Recomanació 993 (1984) sobre la cooperació

europa en el sector de l’esport.

• Entre les resolucions i recomanacions aprovades, tant pel Consell de Ministres com per les conferències de Ministres responsables de l’esport, podem destacar les següents:•  • Recomanació R 19 (84), sobre la Carta Europea

contra el dopatge en l’esport, de 25 d’abril de 1.984.• Recomanació R 18 (86), sobre la Carta Europea

de l’esport per tothom: les persones minusvàlides, de 4 de desembre de 1.986.

• Resolució sobre problemes ètics i humans en l’esport, i Resolució sobre el professionalisme i l’explotació comercial, adoptades a la Conferència de Ministres de l’esport a Londres l’any 1.978.

• Resolució sobre el finançament de l’esport, aprovada a la Conferència de Palma de Mallorca l’any 1.981.

• Resolució sobre l’avaluació de l’impacte de les polítiques i els programes de l’esport per tothom, i Resolució sobre l’ocupació en l’esport aprovades per la Conferència de Ministres de Malta l’any 1.984

La constitució per a europa i l’esport

• El Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, i per tant, màxima norma a nivell d’Europa, també recull l’activitat de l’esport establint que la Unió Europea contribuirà a fomentar els aspectes europeus de l’esport, tenint en compte les seves característiques específiques, les seves estructures basades en el voluntariat i la seva funció social i educativa.

• En aquest sentit, l’acció de la Unió tindrà com a objectiu desenvolupar la dimensió europea de l’esport, promovent l’equitat i l’obertura en les competicions esportives i la cooperació entre els organismes responsables de l’esport, i protegir l’integrat física i moral dels esportistes, especialment la dels joves.

• Així mateix, la Unió i els Estats membres propiciaràn la cooperació amb els tercers països i amb les organitzacions internacionals competents en matèria d’esports, especialment amb el Consell d’Europa.