El mes de març de 1939, la província i la ciutat d’Alacant van tenir un gran protagonisme en els esdeveniments finals de la Guerra Civil espanyola. Així ho proven l’establiment de l’últim govern republicà, presidit per Juan Negrín, al Vinalopó Mitjà -posició Yuste- i la seua posterior eixida des de l’aeròdrom de El Fondó de Monòver, l’eixida de milers de republicans cap a l’exili a bord de diverses embarcacions, especialment l’Stanbrook, i la tragèdia ocorreguda al port alacantí, on es van concentrar unes quinze mil persones esperant l’arribada de vaixells que els permeteren fugir de la repressió franquista, vaixells que no arribarien per la inhibició de les democràcies occidentals. L’entrada de les tropes italianes de la Divisió Littorio, que van envoltar el port, va obligar a rendir-se els últims defen-sors de la Segona República, ja destruïda per les armes. Únicament quan van ser desallotjats tots ells i conduïts a diferents llocs de la ciutat, ha-bilitats com a presons, i sobretot, al Camp dels Ametlers, va poder Fran-co dictar l’últim comunicat de guerra. Començava la Victoria i una cruel repressió, ja que no hi va haver ni pau ni pietat ni perdó per als vençuts.

Després d’uns judicis sumaríssims celebrats sense la menor garantia ju-rídica, moltes persones van acabar les seues vides davant d’un escamot d’afusellament, i la major part, captius en camps de concentració, en presons superpoblades o fent treballs forçats per a la construcció de monuments, pantans i carreteres. I com tots els vençuts, van haver de continuar ocultant durant moltíssims anys les seues idees. Els que van aconseguir eixir cap a l’exili van haver de refer les seues vides en diver-sos països i, en molts casos, van continuar lluitant contra el feixisme en la Segona Guerra Mundial: milers d’alacantins es van establir al nord d’Àfrica, França, la Unió Soviètica, Mèxic i altres països, i més de dos-cents van ser internats en els camps d’extermini nazis, en els quals la majoria periria.

Quan es compleixen setanta-cinc anys del final de la Guerra Civil, l’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant, en col•laboració amb la Comissió Cívica d’Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica, ha organitzat aquesta exposició que recull aquests esdeveniments, com també la repressió que va acompanyar la implantació de la dictadura franquista, i l’exili del qual molts alacantins ja no tornarien.

EL FINAL DE LA GUERRA CIVIL A ALACANTREPRESSIÓ I EXILIORGANITZA: ARXIU MUNICIPAL DE MONÒVER

KURSAAL FLETA MONÒVER Carrer Quiles Mollà, 3

DEL 16 DE GENER AL 6 DE FEBRER DE 2015

A J U N T A M E N T d e

MONÒVERRegidoria de Cultura

El mes de març de 1939, la província i la ciutat d’Alacant van tenir un gran protagonisme en els esdeveniments finals de la Guerra Civil espanyola. Així ho proven l’establiment de l’últim govern republicà, presidit per Juan Negrín, al Vinalopó Mitjà -posició Yuste- i la seua posterior eixida des de l’aeròdrom de El Fondó de Monòver, l’eixida de milers de republicans cap a l’exili a bord de diverses embarcacions, especialment l’Stanbrook, i la tragèdia ocorreguda al port alacantí, on es van concentrar unes quinze mil persones esperant l’arribada de vaixells que els permeteren fugir de la repressió franquista, vaixells que no arribarien per la inhibició de les democràcies occidentals. L’entrada de les tropes italianes de la Divisió Littorio, que van envoltar el port, va obligar a rendir-se els últims defen-sors de la Segona República, ja destruïda per les armes. Únicament quan van ser desallotjats tots ells i conduïts a diferents llocs de la ciutat, ha-bilitats com a presons, i sobretot, al Camp dels Ametlers, va poder Fran-co dictar l’últim comunicat de guerra. Començava la Victoria i una cruel repressió, ja que no hi va haver ni pau ni pietat ni perdó per als vençuts.

Després d’uns judicis sumaríssims celebrats sense la menor garantia ju-rídica, moltes persones van acabar les seues vides davant d’un escamot d’afusellament, i la major part, captius en camps de concentració, en presons superpoblades o fent treballs forçats per a la construcció de monuments, pantans i carreteres. I com tots els vençuts, van haver de continuar ocultant durant moltíssims anys les seues idees. Els que van aconseguir eixir cap a l’exili van haver de refer les seues vides en diver-sos països i, en molts casos, van continuar lluitant contra el feixisme en la Segona Guerra Mundial: milers d’alacantins es van establir al nord d’Àfrica, França, la Unió Soviètica, Mèxic i altres països, i més de dos-cents van ser internats en els camps d’extermini nazis, en els quals la majoria periria.

Quan es compleixen setanta-cinc anys del final de la Guerra Civil, l’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant, en col•laboració amb la Comissió Cívica d’Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica, ha organitzat aquesta exposició que recull aquests esdeveniments, com també la repressió que va acompanyar la implantació de la dictadura franquista, i l’exili del qual molts alacantins ja no tornarien.

EL FINAL DE LA GUERRA CIVIL A ALACANTREPRESSIÓ I EXILIORGANITZA: ARXIU MUNICIPAL DE MONÒVER

KURSAAL FLETA MONÒVER Carrer Quiles Mollà, 3

DEL 16 DE GENER AL 6 DE FEBRER DE 2015

A J U N T A M E N T d e

MONÒVERRegidoria de Cultura

En el mes de marzo de 1939 la provincia y la ciudad de Alicante tuvieron un gran protagonismo en los acontecimientos finales de la Guerra Civil española. Así lo prueban el establecimiento del último gobierno republi-cano, presidido por Juan Negrín, en el Medio Vinalopó -posición Yuste- y su posterior salida desde el aeródromo de El Fondó de Monóvar, la salida de miles de republicanos hacia el exilio a bordo de varias embarcaciones, en especial el Stanbrook, y la tragedia ocurrida en el puerto alicantino, donde se concentraron unas quince mil personas en espera de barcos que les permitiesen escapar a la represión franquista, barcos que no llegaron por la inhibición de las democracias occidentales. La entrada de las tropas italianas de la División Littorio, que rodearon el puerto, obligó a rendirse a los últimos defensores de la II República, ya destruida por las armas. Únicamente cuando fueron desalojados todos ellos y conducidos a diversos lugares de la ciudad, habilitados como cárceles, y sobre todo, al Campo de los Almendros, pudo Franco dictar el último parte de guerra. Comenzaba la Victoria y una cruel represión, pues no hubo ni paz, ni piedad ni perdón para los vencidos.

Tras unos juicios sumarísimos celebrados sin la menor garantía jurídica, muchos acabaron sus vidas ante un pelotón de fusilamiento, y los más, cautivos en campos de concentración, en cárceles superpobladas o reali-zando trabajos forzados para la construcción de monumentos, pantanos y carreteras. Y como todos los vencidos, tuvieron que seguir ocultando du-rante muchísimos años sus ideas. Los que consiguieron salir hacia el exilio tuvieron que rehacer sus vidas en diversos países y, en muchos casos, siguieron luchando contra el fascismo en la Segunda Guerra Mundial: mi-les de alicantinos se establecieron en el Norte de África, Francia, la Unión Soviética, México y otros países, y más de doscientos fueron internados en los campos de exterminio nazis, en los que la mayoría pereció.

Cuando se cumplen setenta y cinco años del final de la Guerra Civil, el Archivo de la Democracia de la Universidad de Alicante, en colaboración con la Comisión Cívica de Alicante para la Recuperación de la Memoria Histórica, ha realizado esta Exposición que recoge esos acontecimien-tos, así como la represión que acompañó a la implantación de la dictadu-ra franquista, y el exilio del que muchos alicantinos no volvieron.

A J U N T A M E N T d e

MONÒVERRegidoria de Cultura

EL FINAL DE LA GUERRA CIVIL A ALACANTREPRESSIÓ I EXILIORGANITZA: ARXIU MUNICIPAL DE MONÒVER

KURSAAL FLETA MONÒVER Carrer Quiles Mollà, 3

DEL 16 DE GENER AL 6 DE FEBRER DE 2015

En el mes de marzo de 1939 la provincia y la ciudad de Alicante tuvieron un gran protagonismo en los acontecimientos finales de la Guerra Civil española. Así lo prueban el establecimiento del último gobierno republi-cano, presidido por Juan Negrín, en el Medio Vinalopó -posición Yuste- y su posterior salida desde el aeródromo de El Fondó de Monóvar, la salida de miles de republicanos hacia el exilio a bordo de varias embarcaciones, en especial el Stanbrook, y la tragedia ocurrida en el puerto alicantino, donde se concentraron unas quince mil personas en espera de barcos que les permitiesen escapar a la represión franquista, barcos que no llegaron por la inhibición de las democracias occidentales. La entrada de las tropas italianas de la División Littorio, que rodearon el puerto, obligó a rendirse a los últimos defensores de la II República, ya destruida por las armas. Únicamente cuando fueron desalojados todos ellos y conducidos a diversos lugares de la ciudad, habilitados como cárceles, y sobre todo, al Campo de los Almendros, pudo Franco dictar el último parte de guerra. Comenzaba la Victoria y una cruel represión, pues no hubo ni paz, ni piedad ni perdón para los vencidos.

Tras unos juicios sumarísimos celebrados sin la menor garantía jurídica, muchos acabaron sus vidas ante un pelotón de fusilamiento, y los más, cautivos en campos de concentración, en cárceles superpobladas o reali-zando trabajos forzados para la construcción de monumentos, pantanos y carreteras. Y como todos los vencidos, tuvieron que seguir ocultando du-rante muchísimos años sus ideas. Los que consiguieron salir hacia el exilio tuvieron que rehacer sus vidas en diversos países y, en muchos casos, siguieron luchando contra el fascismo en la Segunda Guerra Mundial: mi-les de alicantinos se establecieron en el Norte de África, Francia, la Unión Soviética, México y otros países, y más de doscientos fueron internados en los campos de exterminio nazis, en los que la mayoría pereció.

Cuando se cumplen setenta y cinco años del final de la Guerra Civil, el Archivo de la Democracia de la Universidad de Alicante, en colaboración con la Comisión Cívica de Alicante para la Recuperación de la Memoria Histórica, ha realizado esta Exposición que recoge esos acontecimien-tos, así como la represión que acompañó a la implantación de la dictadu-ra franquista, y el exilio del que muchos alicantinos no volvieron.

A J U N T A M E N T d e

MONÒVERRegidoria de Cultura

EL FINAL DE LA GUERRA CIVIL A ALACANTREPRESSIÓ I EXILIORGANITZA: ARXIU MUNICIPAL DE MONÒVER

KURSAAL FLETA MONÒVER Carrer Quiles Mollà, 3

DEL 16 DE GENER AL 6 DE FEBRER DE 2015