26 Vèrtex 240

TEXT: Josep Llusà

R A Q U E T E S D E N E U

ORDESA EN RAQUETES

Simfonia hivernalLes Quatre Estacions és el títol d’una de les obres més admirades i reconegudes del compositor italià Antonio Vivaldi. La vall d’Ordesa i les seves muntanyes són, també en les seves quatre estacions, una obra magna: en aquest cas de la natura. Endinsem-nos en la seva simfonia hivernal...

q El barranc de Cotatuero

separa els farallons de

Mondarruego i la Fraucata,

un dels paisatges més

colpidors de tot el Pirineu.

Foto: Juan Manuel Borrero

240 Vèrtex 27

El caminant ho té clar: Ordesa és una de les raconades més superbes del massís pirinenc. A la primavera, l’Arazas, el riu que vertebra el sector ponentí del Parc Nacional, baixa amb tota la seva força i inunda de vida el paisatge. Recomana al viatger més actiu, el que va més enllà de la pura contemplació i motxilla a l’es-quena i que pretén compartir amb el trenca-lòs les altures, que triï l’estiu. De cara a la tar-dor el caminant tan sols recomana als lectors que a partir de mitjans d’octubre i abans de les primeres nevades s’acostin a la Pradera, un dels principals centres neuràlgics del Parc, i contemplin un espectacle cromàtic iniguala-ble. I què dir de l’hivern? Ell, un autèntic fanà-tic de l’estació més freda de l’any, no dubta un sol instant a fruir dels paisatges quan es co-breixen de neu. Ja sigui amb els esquís de tra-vessa o amb les raquetes, Ordesa i algunes de les muntanyes que l’envolten li ofereixen pos-sibilitats gairebé infinites per gaudir de la mà-gia dels espais nevats.

Després d’haver mostrat als lectors d’aquesta revista la grandiositat de l’alta vall de l’Ara (núm. 218) o la variada i extensa xarxa de senders de la de Broto (núm. 225) –ambdues veïnes de la d’Ordesa–, ara toca el torn d’ensenyar algunes de les seves raconades més espectaculars als amants de les raquetes de neu. Propostes que es desenvolupen pel Parc o que des de la pro-ximitat ens oferiran magnífiques vistes de les seves muntanyes més representatives.

Als qui mínimament conegueu les caracterís-tiques geològiques d’Ordesa, potser us sor-prendrà que us presentem una sèrie de pro-postes per una zona on el rocam calcari ha modelat una orografia a priori no gaire amiga de l’excursionisme amb raquetes. No obstant això, els itineraris triats han tingut en compte els possibles inconvenients i s’han adaptat a les particularitats d’aquesta modalitat munta-nyenca, cada temporada amb més adeptes. Uns itineraris que espero que no defraudin ni el sibarita més exigent.

PELOPÍN (2.005 m) UNa BaLCONada dE LUXEContemplar en perspectiva el perfil retallat dels farallons d’Ordesa –des de les majestuo-ses Tres Sorores fins als Gabietos– és un dels espectacles més suggestius dels Pirineus. Si a més podem gaudir amb cert detall dels dife-rents cims i parets que formen aquesta visió, l’excursionista quedarà extasiat davant de tan-ta bellesa. El cim de Pelopín, un dels “gegants modestos” de la serra de Sobrepuerto, com-pleix tots aquests requisits.

Horari: 3.30 hdesnivell: 582 mdificultat: mitjanaPunt de partida: el port de Cotefablo (1.423 m), situat a la ctra. N-260, entre Broto

i Biescas. Hi ha una esplanada on difícilment tindrem problemes per aparcar.

La ruta: al mateix aparcament hi ha un rètol in-dicatiu (sender GR-15) que haureu de seguir. El primer tram de la ruta discorre per un camí es-tret –en cap cas supera els dos metres d’ampla-da–, obert enmig d’uns fantàstics exemplars de boix. Quan arribem a una àmplia collada (1.700 m), el panorama canvia radicalment. En aquest indret, terra fronterera entre les comar-ques del Sobrarbe i l’Alto Gállego, la vista s’ei-xampla de manera extraordinària: davant nos-tre, a ponent, s’albira la planúria per la qual discorre el curs del riu Gállego; al NW, la incon-fusible silueta de la penya Telera; al nord, l’espec-tacular perfil retallat de la serra de Tendeñera.

La ruta, a partir d’aquest punt, adquireix una nova dimensió. Tombarem a l’esquerra (S) per

1

q L’excursió al cim de Pelopín

ens regala unes vistes

grandioses. Darrere els

excursionistes s’alça la serra de

Tendeñera. Foto: Josep Llusà

q L’isard és un dels animals

salvatges amb més presència a

Ordesa. Foto: Fernando Carmena.

arxiu del Parc Nacional d’Ordesa

28 Vèrtex 240

avançar per un camí ample. Superada una ca-dena, no abandonem la pista (tot i que cober-ta per la neu, resulta inconfusible). En un mo-ment donat, superades un parell de llaçades (cota 1.800), el camí s’acaba. Tenim dues opci-ons: iniciar un llarg flanqueig (que normalment es pot fer amb les raquetes posades) direcció SE fins a un collet (1.900 m) situat entre la pe-nya Ronata i el Pelopín; o bé atacar directa-ment el pendent al sud fins a arribar a la care-na de la serra i després avançar a llevant fins a trobar la base del nostre objectiu (al collet descrit). En aquest indret haurem de fer una parada de rigor abans d’escometre l’ascens fi-nal al cim, que superarem sense problemes. Dalt del Pelopín (2.005 m), la segona elevació de Sobrepuerto, és probable que no tinguem a penes temps de treure la càmera de la mot-xilla, ja que sovint el vent hi bufa amb força. Ja sigui, però, al cim o al coll descrit anteriorment, no deixarem perdre l’oportunitat de retratar un dels perfils més bells i captivadors de tota la serralada pirinenca: les Tres Sorores, el Mar-boré, el Casco, la bretxa de Roland, el Talhon i els Gabietos. Un espectacle inigualable. Per al descens, desfarem l’itinerari de pujada.

CUELLO GORdO I PUEYO MONdICIETO (2.384 m) EL MILLOR MIRadOR dE LEs TREs sOROREsDiu la llegenda que en els primers segles de la nostra era, tres germanes cristianes vivien en un poblat de la comarca del Sobrarbe prepa-rant, amb el beneplàcit del seu pare, el matri-moni amb tres mossos del mateix poble. Però,

amb la invasió visigòtica de la Península, els bàrbars també van arribar a aquest racó per-dut. El van devastar i se’n van emportar els ho-mes com a presoners. Les dones, mentrestant, van fugir als boscos i tan sols van retornar quan va acabar la lluita. En tornar al poblat, les tres germanes van veure que ni els seus respectius nuvis ni els seus pares hi eren. Van veure, pe-rò, un visigot ferit, que van curar prèvia pro-mesa que les ajudaria a recuperar els seus és-sers estimats presos.

Evidentment, el bàrbar les va enganyar i un cop el van haver acompanyat al seu campament, els va dir que tant el seu pare com els seus tres pretendents havien renegat del cristianisme

i s’havien casat amb dones godes, quan en re-alitat van ser assassinats en intentar fugir. Afli-gides per aquestes paraules, van decidir no tor-nar al seu poblat i casar-se amb els tres soldats. Aquest fet va provocar que se’ls aparegués l’es-pectre del seu pare, que els va recriminar aquests actes i la seva conversió a l’arrianisme. Les tres germanes, avergonyides, llavors van fugir a les muntanyes; però fins allà dalt les va seguir el fantasma del seu pare, que amb tota la seva ira va provocar una tempesta terrible que les matà i cobrí de neu i pedra. Es va donar així origen i forma als pics del Cilindro de Mar-boré, Mont Perdut i Soum de Ramond, també coneguts com a Tres Sorores en honor de la lle-genda. Doncs bé, en aquesta excursió gaudi-rem, possiblement, de la millor vista d’aquests tres colossos. Unes muntanyes que pràctica-ment tindrem a tocar.

Aquesta proposta és una de les cites obliga-des per als amants de l’excursionisme amb ra-quetes de neu als Pirineus. La sola presència a Cuello Arenas ja val per si mateixa la pena. Des d’aquest punt tindrem, probablement, la millor visió de les tres germanes petrificades. No obstant això, us convidem a calçar-vos les raquetes i acostar-vos fins al proper cim de Mondicieto, una talaia modesta però que en cap cas us decebrà.

Horari: 3 hdesnivell: 484 mdificultat: baixa-mitjanaPunt de partida: l’estació d’esquí de fons de Cuello Arenas (1.900 m). Des de Sarvisé (N-260

q dalt de la carena que

precedeix el Pelopín,

amb la penya Telera al fons.

Foto: Josep Llusà

240 Vèrtex 29

q Les darreres llums del dia

il·luminen la punta Tobacor i la

paret de la Fraucata, vistes des

de l’extrem sud de Cuello Gordo.

Foto: Juan Manuel Borrero

q L’inconfusible perfil de les Tres

Sorores: les tres germanes

petrificades, segons explica la

llegenda. Foto: Alfredo Bergua.

Arxiu del Parc Nacional d’Ordesa

30 Vèrtex 240

ORdEsa dELs ORÍGENs a La dECLaRaCIÓ dE PaRC NaCIONaL

Perquè us feu una idea de l’interès paisat-gístic d’aquesta vall del Pirineu aragonès, el 16 d’agost de 1918, durant el regnat d’Al-fons XIII fou declarada parc nacional. Un fet que es va produir pocs mesos després que la muntanya de Covadonga, la gènesi de l’actual espai protegit de Picos de Eu-ropa, fos la primera zona peninsular a te-nir aquesta distinció. Finalment, el 1997, la UNESCO va reconèixer les meravelles na-turals d’aquesta raconada de l’Alt Aragó declarant-la Patrimoni de la Humanitat. L’origen de tot plegat, però, s’ha de buscar al segle xix, on destaca, per sobre de tot, la figura del polític, geòleg i botànic francès Louis Ramond de Carbonnières (1755-1827), de qui es diu que l’agost de 1802 va ser el primer humà a trepitjar el cim del Mont Perdut, que llavors era considerat el sostre dels Pirineus. Personatges il·lustres com Edouard Wallon, Franz Schrader o l’ar-xiconegut Henry Russell també van posar el seu gra de sorra perquè en un futur aquest territori fos considerat espai pro-tegit. Menció a part mereix l’obra de divul-gació del viatger i fotògraf francès Lucien Briet (1860-1921), que a través de les seves instantànies va mostrar al món les mera-velles naturals que amagava l’inhòspit ca-nó de l’Arazas, fins llavors territori tan sols concorregut pels caçadors de la vall. “Ja seria hora de protegir Ordesa per arren-car-la dels llenyataires i els caçadors”, va

escriure Briet el 1909. Dos anys després apostava “que el diví canó es transformés en un Parc Nacional on florissin les flors, on es reproduïssin tranquil·lament els isards i les truites, on la venerable selva dels Pirineus fos respectada com una àvia”. I com no, no podem deixar de mencionar l’insigne excursionista català Juli Soler Santaló (1865-1914). “El canó d’Ordesa és un vertader monument de la naturalesa, engalanat per una vegetació exuberant d’espessos boscos d’avets i faigs, pràctica-ment verges de la destral del llenyataire”, deia el soci del Centre Excursionista de Ca-talunya el 1912. Així doncs, amb aquests antecedents, hi havia altra possibilitat que declarar Ordesa espai protegit de primer ordre?

entre Fiscal i Broto) agafarem la ctra. HU-631 en direcció a Fanlo i Nerín. En aquest darrer poble, en ple cor de la vall de Vió, deixarem la carretera asfaltada per continuar per una pis-ta en bon estat (on no es pot circular a l’estiu) fins que la neu ens barri el pas. Avançada la temporada, és molt possible que puguem es-tacionar el vehicle ben a prop de la petita es-tació d’esquí de fons.

La ruta: començarem la marxa creuant les pis-tes marcades d’esquí nòrdic, procurant no es-patllar la traça de l’esquí de fons clàssic. Avan-çarem en lleugera pujada rumb NW per una coma amplíssima, en direcció a Cuello Gordo (2.185 m; 1 h), punt de parada obligada i balco-nada de luxe. Es tracta d’una ruta que normal-ment trobareu molt marcada, ja que és per on discorren tant els caminants que van a fer-hi un tomb com els qui s’aventuren fins al refugi de Góriz pel seu camí més evident quan aques-tes muntanyes es tenyeixen de blanc. En aquest punt (la part occidental de Cuello Gordo, un amplíssim altiplà elevat on a l’estiu els pastors de Fanlo duen les seves ovelles a pasturar), to-ca fer una altra parada i gaudir d’una de les mi-llors panoràmiques de tota la serralada piri-nenca. A sota nostre es precipita 700 m més avall el canó d’Ordesa, pel qual plàcidament transcorre l’Arazas. I al nord, a la llunyania, s’al-bira el refugi de Góriz, que sobresurt en un pai-satge completament blanc; si volguéssim apro-par-nos-hi, només hauríem de caminar 1.30 h més d’agradable passejada, sempre progres-sant per la ratlla dels 2.200 m, procurant no apropar-nos gaire a la nostra esquerra, no fos cas que el barranc ens provoqués algun en-surt. I com no les Tres Sorores; o el Tobacor a ponent. Un espectacle visual grandiós.

Quan ens hàgim cansat de fer fotos, toca re-muntar 200 m per assolir el Mondicieto; cami-narem una estona paral·lels al tallat i enfilarem a continuació al sud per arribar al nostre objec-tiu, sense cap tipus de complicació. Tan sols res-tarà gaudir d’una magnífica baixada (SE) fins a arribar altra vegada a Cuello Arenas, que des de dalt de la talaia veurem en tot moment. Per tant, si fem l’excursió en un dia clar (del tot re-comanable), no tindrem cap tipus de problema d’orientació. En definitiva, una jornada que tot i la seva senzillesa no us deixarà indiferents.

q Aspecte del riu Arazas després d’una bona nevada. Foto: Josep Llusà

q Foto: Maribel Nerín.

Arxiu del Parc Nacional d’Ordesa

240 Vèrtex 31

q des de Bujaruelo una

caminada agradable condueix

fins a la vall d’Otal, un petit

altiplà enlairat a 1.600 m.

Foto: Josep Llusà

La VaLL d’OTaL UNa PLaTEa dE LUXESenzilla excursió, apta per a gairebé tots els públics, que ens durà fins a un dels indrets més bonics i majestuosos de l’alta vall de l’Ara: la ribera d’Otal, on destaca per sobre de tot la desafiadora presència de la serra de Tendeñera.

Horari: 2.30 hdesnivell: 300 mdificultat: baixaPunt de partida: des de Torla farem cap al pont de Los Navarros i a continuació seguirem per pista (en bon estat) fins a San Nicolás de Buja-ruelo (1.338 m), on començarem l’excursió.

La ruta: tot i estar situat en una cota relati-vament baixa, fins a finals de març normal-ment podrem iniciar l’excursió amb les raque-tes posades als peus. Això ja ens dóna prou pistes del tipus de clima que hi ha per aquests verals. Començarem a caminar per un camí ample que remunta el curs del riu Ara. Als 20 min arribem a un encreuament on hi ha un brollador d’aigua. Prendrem la pista de l’es-querra que a través de llaçades ens conduirà

q Vistes des de Pelopín: una excursió que, tot i la seva modèstia, no defrauda mai. En primer terme, la vall

de Broto; al fons, el perfil retallat d’Ordesa. Foto: Lola Sampietro

32 Vèrtex 240

dadEs PRÀCTIQUEs

ÈPOCa IdEaLDes de mitjans de desembre fins a finals d’abril (segons la innivació aquest perío-de es pot allargar de manera ostensible).

MaTERIaL I RECOMaNaCIONs IMPORTaNTsA banda del material típic per a la mun-tanya hivernal (roba impermeable i trans-pirable) i d’unes bones botes, és del tot recomanable, en qualsevol de les rutes proposades, portar ARVA, pala i sonda, els únics aparells que en cas de patir una allau, ens poden salvar la vida. No cal dir que és del tot bàsic saber utilitzar l’ARVA. En qualsevol cas, per a tota sortida amb raquetes de neu cal tenir un bon coneixe-ment de la muntanya hivernal.

aLLOTJaMENTsGairebé a tots els pobles del Sobrarbe hi ha nombroses possibilitats. A www.orde-sa.net en trobareu tota la informació. Pel que fa a l’excursió a Cuello Gordo, al po-ble de Nerín (el més proper a l’inici de l’ex-cursió) no us faltaran tampoc possibilitats d’allotjament.

NORMaTIVa dEL PaRC NaCIONaLAl web www.aragon.es/ordesa podreu con-sultar la informació oficial del Parc (les da-des del Parc, normativa, restriccions...).

BIBLIOGRaFIa I CaRTOGRaFIa● Gonzalo López; Alberto parís. Excursionismo invernal con raquetas. Prames, 1996.● Juli soLer santaLó. Viajes por el Alto Aragón. Broto, Vió y Puértolas, Bielsa. Organismo Autónomo Parques Nacionales, 2004.● Lucien Briet. Bellezas del Alto Aragón. Organismo Autónomo Parques Nacionales, 2001.● Javier Fernández; Gabriel dawid. Raquetas por el Pirineo Central y Occidental. Desnivel, 2006.● Lambert CoLás. “Raquetes de neu. Tècniques de progressió”. Vèrtex, núm. 210 (gener-febrer 2007). ● Òscar aLemán. “L’excursionisme hivernal. Consells pràctics per a iniciar-s’hi”. Vèrtex, núm. 228 (gener-febrer 2010). ● Josep LLusà. “Raquetas de nieve. Historia y rutas”. El Mundo de los Pirine-os, núm. 78.● Ordesa y Monte Perdido. Esc. 1:40.000. Ed. Alpina. ● Gavarnie–Ordesa. Esc. 1:50.000. ICC i Rando Éditions.● Serrablo. Mapa excursionista. Esc. 1:40.000. Ed. Prames.

fins a l’entrada de la vall d’Otal (1 h; 1.650 m), on hi ha una tanca per al bestiar. Val la pena continuar el camí, seguint el curs del riu Otal, fins a la cabana de pastors (1.30 h; 1.642 m) que hi ha a la capçalera de la vall. Per tornar desfarem el camí.

EL CIRC dE sOasO REssEGUINT EL CURs dE L’aRazasLa ruta que us proposem és potser la més transitada pels 700.000 turistes que visiten cada any el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Per-dut. Tot i que a l’estiu pràcticament es conver-teix en un parc temàtic on la gent va a la recer-

ca d’un dels sants greals de l’espai protegit, la Cola de Caballo, a l’hivern esdevé una magní-fica possibilitat per endinsar-nos amb raque-tes fins al circ de Soaso, un dels indrets que cap excursionista pot deixar de visitar com a mínim un cop a la seva vida.

Horari: 6 hdesnivell: 450 mdificultat: baixaPunt de partida: la Pradera d’Ordesa. S’hi pot arribar en vehicle des de Torla (a l’estiu només en autocar).

La ruta: es tracta de resseguir en tot moment la pista ampla (GR-11) que a través d’una fageda imponent ens conduirà des de la cota 1.300 fins a la Cola de Caballo (1.750 m), possiblement la cascada de més renom dels Pirineus, passant abans per raconades tan sublims com les gra-des de Soaso, un dels fenòmens geològics més fotografiats de la serralada. Una excursió que tot i la seva senzillesa, tampoc podeu deixar de fer si visiteu aquests verals. Una clàssica obli-gada, amb el plus afegit que és apta també per a tots els públics, donada la seva nul·la dificul-tat tècnica. Per a la tornada desfarem el recor-regut de l’anada. V

q El Tozal del Mallo, en aquest

cas vist des de la Pradera, és

una de les imatges més

característiques del Parc

Nacional. Foto: Fernando

Carmena. arxiu del Parc

Nacional d’Ordesa

240 Vèrtex 33