El mn de la llibreria s un mn ple dillusions, patiments, emocions, ener-gia, un mn on intentem fer de cadas-c de nosaltres una persona una mica millor grcies a la lectura, a les nostres ganes de recomanar llibres, dencoma-nar aquest somriure duna bona lectu-ra, aquesta sensaci tan agradable que et deixa un bon llibre i a les immenses ganes descoltar els lectors.

A les llibreries de poble, a difern-cia de les que estan ubicades a les grans ciutats, tenim la sort de poder conixer els nostres lectors: de vegades, noms dentrar per la porta, ja sabem el que ens ve a buscar un client determinat, un amant de novella fantstica o de novella negra que espera ansis la continuaci de les aventures que lau-tor ha deixat inacabades en lltim lli-bre. El nostre propsit s donar abast a la multiplicitat dautors, de gneres, estils i nivells de lectura que hi ha al mercat, per acomplir aquest desig s fer miracles amb lespai i admetre que el client de vegades no trobar el llibre a la primera i lhaur dencarregar.

Recordo haver llegit fa uns mesos una entrevista amb uns nois que aca-baven dobrir una llibreria en un barri de Barcelona, en la qual comentaven les dificultats amb qu ens trobem tots els llibreters, i que, en trobar-se en una gran ciutat molt ben assortida

en aquest aspecte, havien optat per especialitzar-se en un nic tema i in-tentar ser, a part de llibreria, un centre de trobada, on sorganitzessin tallers i activitats per als ms petits. Fa pocs dies tamb hem rebut la notcia del tancament de la llibreria Catalnia, a Barcelona, una llibreria de referncia per a tothom, amb ms de vuitanta anys dactivitat; shi ha afegit tamb la llibreria Proa Espais, una de les llibre-ries barcelonines on la llengua catalana tenia una presncia ms gran. Aquestes notcies em fan reflexionar sobre la di-ficultat cada dia ms creixent de saber gestionar una llibreria. Per una banda, les editorials, malgrat la crisi actual, continuen publicant el mateix nombre de ttols que fa uns anys, tot i que algu-nes, potser les ms grans, han redut el volum dexemplars que ens serveixen i, per tant, els llibreters tenim una fei-na molt ms exhaustiva en tots els sen-tits. De mica en mica, la llibreria es va omplint de molts altres productes que tamb sn distributs per les editorials, ja que tamb han de buscar la manera de continuar endavant.

Les petites llibreries no podem dei-xar passar el carro de la tecnologia, hem destar al dia de totes les noves eines. La tecnologia ha arribat a totes les llars en tots els mbits, i, per tant, tamb en el camp del llibre. Arribar

a substituir aquesta tecnologia el lli-bre en paper? La llibreria tal com ara la coneixem pot deixar dexistir? A mi magrada pensar que no. La tecnologia en lmbit del llibre cobreix unes man-cances en molts aspectes, sobretot en tema dinvestigaci, facilita la lectura a persones amb dificultat de visi i no hi ha deteriorament del producte. S que pot passar que en poc temps els models es diversifiquin i els actuals quedin ob-solets, de manera que lavantatge de la compra duna lectura a ms bon preu es vegi agreujat pel preu del llibre elec-trnic.

De totes maneres, hi ha altres as-pectes que la tecnologia no substituir mai. Per exemple, s molt poc probable que arribi a substituir el llibre infantil: el conte amb tacte, amb finestres, amb olors, el conte de roba o de bany, etc. La mgia de tocar un llibre, dolorar-lo, de tenir-lo a les mans, de tenir una petita biblioteca a cada casa... Tots aquests elements mentesto a pensar que no desapareixeran.

Tot i les reflexions anteriors, la llibreria aquest any celebra quaranta anys dexistncia, amb la mateixa ener-gia que quan vam comenar, ms reno-vada i amb moltes ganes de continuar amb tots vosaltres.

Irene BonetResponsable de la Llibreria Drac

ciutat, patrimoni, memria nm. 65 / Olot, febrer 2013Coordinaci: Antoni Mayans i Xavier Puigvert Edici: Institut de Cultura de la Ciutat dOlot i Arxiu Comarcal de la Garrotxa

OPINI / LES PETITES LLIBRERIES EN TEMPS DE CRISI

1

ANIVERSARI / CENTENARI DALEXANDRE CULLAR BASSOLSAlexandre Cullar Bassols va ni-

xer a Olot lany 1913. Desprs de cursar el batxillerat a lEscola Pia, va estudiar a la Universitat Autnoma de Barcelona, on es va llicenciar en dret i administraci local. De 1947 a 1957 va exercir com a secretari de lAjunta-ment de Sa Pobla (Mallorca) i, posteri-orment, de 1959 a 1979, va ser secre-tari de lAjuntament dOlot. Amic de Joan Teixidor i daltres literats que va conixer a la Universitat, aviat va com-paginar la seva vida professional amb la seva vocaci descriptor. Va conrear diversos gneres, especialment el tea-tre (va guanyar el Premi Ciutat de Pal-ma de 1959, amb El bosc de la senyora

via, i va aconseguir una menci extra-ordinria del Premi Carlos Arniches, lany 1956, amb Un pueblo de papel), el relat (s destacable la seva trilogia mallorquina composta per Caf de plaa, Histries de Binialfar i La visita oficial i altres narracions), la histria local (Els sants dOlot: Histria de la imatgeria religiosa dOlot, El Teatre Principal dOlot, El Ball Pla dOlot, etc.), larticle periodstic, la biogra-fia i el memorialisme.

Va estar estretament relacionat amb Rdio Olot com a guionista i du-rant molts anys va ser el director del quadre de veus de lemissora. Va morir a Olot lany 2006. AC

GA

X. F

on

s Jo

sep

M. M

elC

I

2

Desprs de quasi trenta anys essent lnima del Museu dels Volcans i del Parc Nou, el dia de Cap dAny ens va deixar la nostra companya Marissa Llongarriu i Castaer.

Biloga de formaci i botnica de vocaci, lany 1985 va entrar a treba-llar al Museu Comarcal de la Garrot-xa, que en aquell moment estava en fase de definici, com a conservado-ra de la Secci de Cincies Naturals. Foren temps de precarietat i de feina dura, ja que calia ordenar i documen-tar tot el material existent al museu desprs danys daband i, a la vegada, calia definir com havia de ser el museu i lespai que lenvoltava. Aix es va cre-ar, lany 1991, el Museu dels Volcans i el Jard Botnic de Vegetaci Natural Olotina. Shi va ubicar lestaci mete-orolgica i, un temps ms tard, es va ampliar el Parc Nou, es va crear el jar-d de plantes remeieres i es van enge-gar els serveis pedaggics del museu. Tot de la m de la Marissa.

Tota aquesta intensa activitat la va tenir allunyada durant molt de temps del camp que ms li interessava i agra-dava: letnobotnica. A mitjan anys noranta, va comenar a dur a terme, junt amb lEster Sala, una exhaustiva recerca sobre les herbes remeieres i la medicina tradicional a la Garrotxa que va donar com a fruit lexposici Les plantes medicinals de la Garrotxa, que ha circulat per tot Catalunya, i el llibre Herbes remeieres de la Garrotxa. Recull de medicina tradicional, aix com tamb diversos articles relacio-

nats amb el tema. Convertir un espai verd de la

ciutat dOlot en un espai muses-tic sense que perds el seu carc-ter de zona de lleure va ser una idea gestada per diverses persones que van saber donar a conixer i valorar la singularitat del lloc i la rellevncia que tindria per a la ciutat un museu que se centrs en el vulcanisme. La confiana per tirar endavant i convertir en rea-litat aquest ambicis projecte va recaure, per mrits propis, en la nostra companya. La defensa dun projecte cultural de caire mediam-biental, per, no va ser fcil en el si duna societat on la cultura sem-pre sha vist dissociada dels estudis cientfics i naturalstics. Per aix, la Marissa sempre es va esforar a intentar fer entendre i fer valorar la potencialitat daquest projecte i a aconseguir imbricar-lo en la po-

ltica cultural de la ciutat.Els que per raons de feina hem tin-

gut contacte amb ella podem assegu-rar que hem aprs moltes coses al seu costat. La tenacitat, la perseverana, la discreci i la illusi eren una constant en el seu treball, i aix sencomanava. Lorganitzaci de les exposicions i les activitats del museu; la consolidaci del cicle de conferncies Els Grans In-terrogants de la Cincia, de la Beca de Cincies Naturals Oriol de Bols o dels serveis pedaggics dels Museus dOlot; latenci als hortolans, als visitants del museu i, sobretot, als nombrosos grups descolars que, any rere any, passen pel museu, sempre han anat acompanyats del rigor i la responsabilitat que tant caracteritzaven la seva manera de fer i de ser.

Al seu costat, hem aprs a estimar la natura, a illusionar-nos tot obser-vant lanar i venir de les oques pel Parc Nou i a gaudir del passeig tranquil per la roureda.

El seu darrer repte va ser la remo-delaci del Museu dels Volcans i lac-tualitzaci de tots els seus continguts. Malauradament per, ja no nha pogut veure els resultats. La Marissa ens va deixar pocs dies abans que finalitzessin aquests treballs, la seva darrera gran illusi. La seva empremta, per, ens acompanyar sempre i restar lligada no noms al nostre record, sin tamb a la mateixa essncia daquest indret tan olot.

Museus dolot

A partir del dia 11 de febrer, ja

es podr consultar la totalitat de les imatges que componen llbum Olot en el transcurs del temps, de Josep M. Dou, en el Cercador dImatges de lArxiu Comarcal de la Garrotxa (imatgesgarrotxa.olot.cat). Com se sap, les 2.510 imatges daquest lbum confegit per lartista i colleccionista Josep M. Dou Camps (Olot, 1906-1991) constitueixen una autntica crnica fotogrfica de la ciutat des de finals del segle XIX fins al darrer quart del segle XX, en diferents m-bits, especialment levoluci urbana. Bona part de les imatges corresponen a fotografies fetes pel mateix Dou (sobretot les posteriors a lany 1960), per llbum tamb inclou postals i reproduccions fotogrfiques de bona part dels fotgrafs que van treballar a Olot al llarg del segle XX.

Al final de lany passat, va arri-bar a les llibreries el llibre Catalunya panormica, publicat per lEditorial Efads dins de la seva collecci Pa-normique